Catàleg Xarxa Dones Cosidores

Page 1

ca tĂ leg xarxa I dones

de

cosidores de Barcelona


Dones amb Força Dones de la Terra Freya Grup de Costura de la Trinitat Vella La Soste Mamalyona Més amb Menys Roquetes Mujeres Pa'Lante Ramé Artesana

Aquest és el catàleg dels principals productes de cadascú dels grups de la Xarxa de Dones Cosidores. Cada grup té una identitat, una organització i uns productes propis. Quan treballem com Xarxa, atenem comandes externes o produïm mascaretes com proveïdores majoristes.


xarxa dones cosidores Som 10 grups de costura de Barcelona i arreu que ens hem unit per fer-nos més fortes, més visibles, per vendre més dels nostres productes i atendre encàrrecs grans. Quaranta dones hi participem, provinents dels barris de Roquetes, La Verneda i la Pau, la Trinitat Vella, Sant Antoni, el Poble Nou, l'Hospitalet de Llobregat i Barberà del Vallès. Comptem amb el suport de la Cooperativa Etcèteres, la Fundació Pare Manel i de Barcelona Activa i Ajuntament Barcelona -Acció Comunitària-, que han confiat en la nostra feina i que cal que continuï sent així per fer un camí on la Xarxa pugui créixer de manera sostenible, reivindicant la lluita contra la precarietat que patim les dones. Ara el nostre objectiu és millorar la qualitat i obrir el ventall de possibilitats productives, rebem encàrrecs de tota mena de producte tèxtil. Ens podeu trobar al nostre taller del barri d'Horta, un espai cedit pel Districte d'Horta-Guinardó. Ens hem demostrat que som capaces de fer coses grans, que la clau és treballar plegades, fent visible la nostra diversitat interna i la nostra fortalesa com Xarxa. Som conscients que no serà fàcil, que s'apropen temps difícils, doncs treballem per no aturar-nos, segur no serà com ens imaginem, però si treballem plegades, ens en sortirem.

@donescosidores xarxadonescosidores2020@gmail.com

Carrer Canigó, 137 (08031) Barcelona


dones

amb

força ‘Nosaltres partim dels nostres dolors'

Centrades en la producció tèxtil de productes per a la salut, Dones amb força (2019) neix precisament del patiment viscut en primera persona: van elaborar un coixí terapèutic amb mill i herbes aromàtiques per calmar els malestars musculars que patien moltes d'elles. A poc a poc, cosint els coixins van aprendre a parlar del dolor, a ajudar-se i a crear el grup que són avui. El projecte va néixer a través del pilot BMincome amb una clara dinàmica comunitària i avui suposa un espai econòmic, de cura i de suport mutu. Les caracteritza la diversitat -de cultures, de religions i de llengües diferents- i la unió que els ofereix la costura al voltant de la salut. Són “dones lluitadores” que viuen a Vilapicina i La Torre Llobeta, la Trinitat Vella i Ciutat Meridiana i cosint “ens sentim lliures i ens organitzem per conciliar les cures familiars", tant, que han acabat sent amigues i gairebé una família. Les teles amb les quals elaboren la producció formen part de donacions de la Fundació Pare Manel i de Més amb Menys Roquetes i són reciclades. Així, donen doble vida a una tela que hauria anat directa al contenidor. La Perifèrica de Nou Barris els cedeix el taller dos cops a la setmana, fet que les va posar en contacte amb el moviment d’autoocupació que s'estava generant al voltant del tèxtil. Assistir a la segona trobada de dones cosidores d'Energies Comunitàries i a la passarel·la de moda comunitària a la plaça de Catalunya les va fer decidir del tot per desenvoluparse com un projecte econòmic. També es dediquen a la cuina gràcies a l'espai mensual al Casal de Torre Baró i han fet un receptari amb la col·laboració de les seves filles. Van començar a fer-se visibles anant a fires i mercats i ara estudien la manera de formalitzar-se.

mujeresconfuerzabcn@gmail.com



dones

terra

de la

‘Juntes ens reciclem, ens apedacem, ens embellim, ens reforcem i valorem dignament l'esforç del nostre treball’ Les Dones de la Terra (2018) s’identifiquen per ser un espai de suport mutu i de sostenibilitat ambiental nascut a Barberà del Vallès. Reivindiquen la xarxa familiar, la xarxa local i les relacions properes per teixir i conrear amb consciència social i ambiental i, més enllà de ser un projecte d’autoocupació, els mou la capacitat de sostenir-se entre elles com a comunitat. De sentir-se aïllades davant un atur de llarga durada, la seva capacitat d’emancipació i resiliència els va dur a fer un gir vital de 360 graus en entrar en un programa de Barberà Promoció enfocat a l’horticultura. Allà, es van adonar que els aliments i la roba són les coses més comunes a qualsevol persona i lloc i van decidir implicar amics i família per endinsar-se també al món de la costura. Saben que compartir projecte promou que “ens reciclem, ens apedacem, ens embellim, ens reforcem i valorem dignament l'esforç del nostre treball”. Elaboren productes locals i personalitzables fets a mà amb material nou i recuperat, siguin teles o fils de cotó, a través de la tècnica de la mitja, el ganxet i la costura. Treballen per cuidar la sostenibilitat i que, en un futur, els productes siguin fets completament amb fils orgànics i tenyits a mà. Les seves peces -com ara bosses de ganxet i de punt per a usos diversos- s’adapten a temporades diferents i són molt fàcils de reciclar. Porten a la sang l’Economia Social i Solidària i l’emprenedoria col·lectiva tot participant en fires fires, projectes i formacions i, tot i que no disposen de taller propi, a casa les eines de labor sempre estan a punt.

@donesiterra_barcelona



freya ‘Formant part de la Xarxa em sento acompanyada, hi ha moltes companyes en situacions semblants’ Freya (2020) és una iniciativa de resiliència laboral en l’àmbit dels accessoris. Parteix de diverses influències estètiques, com l’ètnica o el pop, per fer productes artesanals i vistosos amb l’ambició que es converteixin en un segell reconegut. Qui hi ha a darrere és la Teresa, una artesana del tèxtil que va regentar durant disset anys la botiga d’accessoris del carrer Verdi que duia el mateix nom, Freya, i que va haver de tancar el 2015 per la crisi econòmica. En aquest impàs de temps va engegar i formar part de Klem Reciclatge, un grup amb cinc anys de recorregut que s’ha definit per la capacitat inherent per repensar-se i amb un discurs a vessar de valors de l’Economia Social i Solidària i del feminisme, sorgits de la relació establerta amb diversos grups i col·lectius vinculats a la transformació social. Amb Freya produeix a casa seva, al barri de Sant Antoni, per aprofitar el temps i poder complementar-ho amb altres feines. Aconsegueix els materials “en qualsevol moment, sempre estic atenta a trobar llocs curiosos de materials colorits”. A banda de la trajectòria feta amb Klem Reciclatge, la Teresa va estudiar pintura i fotografia a l’Escola Massana i avui rep la formació i assessoraments que ofereix la Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona. Per a ella és gratificant perquè “formant part de la Xarxa em sento acompanyada, hi ha moltes companyes en situacions semblants amb productes bonics i diversos”. El nom prové del mite de Freya, una narració islandesa de l’època vikinga centrada en la deessa de l’amor i del desig, filla d’un sacerdot de sacrificis, que porta un collaret d’or fet amb les seves llàgrimes.

@freya_1958



grup costura

la trini ‘Volen generar una línia de productes que reflecteixi les seves inquietuds i un espai d’experimentació a partir dels seus coneixements’ El grup de costura de Trinitat Vella (2013) és un projecte amb moltes potencialitats comunitàries i una llarga trajectòria en procés de redefinició. El seu vincle parteix del taller de costura engegat pel Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu, d’on reben assessorament i suport econòmic per comprar material, i qui les ha enxarxat amb diverses entitats del barri com ara l’escola d’adults, l’aula ambiental, el banc del temps o el centre cívic. La seva participació en les activitats del territori és notòria, com ara a la Setmana de la Convivència, i mantenen un contacte estret amb altres grups de costura. Una de les seves característiques és l’heterogeneïtat, tant per la diversitat de les dones pel que fa a l’edat i la procedència com per les voltes que ha donat el grup des de fa set anys. Fan formacions de costura i posen a la venda les peces que hi elaboren, però el que més les defineix és el vincle d’ajuda mútua que hi ha entre totes elles. El seu model de negoci semblaria un work in progress amb una visió clara de futur: generar una línia de productes que reflecteixi les seves inquietuds, un espai d’experimentació a partir dels coneixements previs que moltes tenen amb teixits, pintades i altres tècniques per generar activitat econòmica. Estan en procés de creació amb material reaprofitat i estudien consolidar un circuit de venda que permeti crear un espai de formació emprenedora i un espai d’incubació de projectes d’autoocupació. Volen posar en pràctica els coneixements per convertir-se en un projecte col·lectiu, fer activitats en l’àmbit comunitari, esdevenir un espai de convivència i de suport i fer aquest procés d’apoderament totes juntes.



la soste ‘En una visita a la Nau Vila del Besòs, on avui guarden material i fan algun taller, se’ls va acudir que podien crear un projecte d’economia circular' La Soste (2018) és un grup de dones de l’Eix Besòs que manufactura productes per a ús quotidià amb tela de paraigües vells i rebuig d’empreses tèxtils per allargar-ne la vida útil i incentivar la societat a reutilitzar, reduir i reciclar. La majoria de membres van aprendre a cosir de ben joves amb les seves mares. Aprofiten la impermeabilitat del material per fer davantals, cobertura de pantalons i disfresses infantils, ponxos, tallavents, roba per a la platja o bosses. Es van conèixer participant en el projecte pilot B-Mincome on, a més de costura, també feien treball comunitari. Així, van anar relacionant-se amb equipaments i entitats del barri i avui estan plenament arrelades al territori. En una visita a la Nau Vila del Besòs, on avui guarden material i fan algun taller puntualment, van veure tot de material arreplegat del carrer i se’ls va acudir que podria servir per crear un projecte d’economia circular. I és que, a més, a La Soste construeixen mobles amb material llençat i sacs d’arpillera des de casa, estan ideant un espai de formació i acompanyament entre les dones del barri més enllà de la costura i volen dedicar part del seu temps a sensibilitzar la ciutadania. La seva aposta és formar una associació per oferir, principalment, tallers educatius al voltant de la sostenibilitat i el reciclatge per a Associacions de Famílies (AFA). Actualment estan fent prototipatge de productes d'interiorisme elaborats amb tela de paraigües, pneumàtics de cotxe i cadires, com ara un llit de mascota i un puf. Caminen gràcies al seu esforç i al suport rebut de Torre Jussana i del programa RevESStim el tèxtil, de Barcelona Activa.

@la_soste



mamalyona ‘Comparteixen il·lusions, reptes i angoixes en una societat a la qual li costa reconèixer que maternar també és treballar' Les Mamalyona (2018) són una desena de mares joves que volen impulsar la producció tèxtil en comunitat sense haver de renunciar a la criança. A partir de teles i retalls reciclats i reutilitzats, elaboren productes funcionals per a nadons per cobrir la mancança de comoditat de productes similars que es venen de manera hegemònica i que acostumen a centrar-se només en l'estètica, com ara una motxilla/ organitzador –que a la vegada funciona com un canviador – o una estora sensorial. No tenen un espai col·lectiu propi per cosir ni tampoc màquines a casa seva, per això concentren la seva activitat al Centre Universitari de Disseny BAU, que els cedeix el taller de costura un cop a la setmana i les acompanya en la vessant formativa. El projecte té com a base la formació de les dones en patronatge, costura i altres tècniques de confecció amb el suport de la Universitat, integrant-la i combinant-la amb els coneixements, inquietuds, sabers i aprenentatges vitals que totes tenen. Ho fan posant la vida al centre mentre comparteixen aquest temps i espai amb les seves criatures gràcies al suport de persones voluntàries. També prioritzen l'espai comú per compartir il·lusions, reptes i angoixes en una societat a la qual li costa reconèixer que maternar també és treballar, i en un moment on sembla que el món s’atura davant l'arribada d'un nadó. Mamalyona no té formalitat jurídica i rep el suport d'ABD, una associació d'atenció a la vulnerabilitat social.

@som_mamalyona

mamalyona.wordpress.com



més

amb

menys roquetes

‘‘La vida comunitària és tan rica que l’espai se’ls ha fet petit, on passen prop de 80 persones cada setmana’ Més amb menys (2011) són conegudes, principalment, per la Roquetes Fashion Week, una pionera en les desfilades de moda solidària. Les caracteritza un discurs fort sobre pràctiques feministes, antiracistes i de transformació social i l’àmplia base de voluntariat que les sosté, a banda d’estar molt arrelades al barri tant per l’estreta relació que tenen amb el moviment associatiu com pel seu compromís en diverses taules comunitàries. Disposen de taller propi i màquines de cosir, tot i que la vida comunitària que s’hi fa és tan rica que l’espai se’ls ha fet petit. Només dels cinc grups de costura regulars i autogestionats, hi passen setmanalment entre 60 i 80 persones, generalment dones de diverses procedències i edats. Efectivament, el taller de costura és un punt de trobada, un espai d’apoderament i d’aprenentatge on la costura serveix d’excusa perquè les dones es trobin, surtin de casa i es construeixin vincles amb la comunitat. També tenen un espai de formació i inserció laboral on, a banda de cosir, les alumnes aprenen temes de gènere, gestió econòmica i orientació laboral, amb el qual han pogut vendre a la Fira d’Economia Social i Solidària i a la Fira de Nadal a plaça Catalunya. Ofereixen els productes elaborats a les formacions, confeccionats a partir de les donacions que els fan la Fundació Pare Manel i comerços de barri, tot i que els principals són una motxilla feta de retalls i estampats diferents o bosses de tela com les que van fer per a l’associació de comerciants. Així i tot, també tenen una forta producció que va més enllà de la venda per enfortir al barri, com són les disfresses de Carnestoltes, els davantals per un projecte de cuina i, com no podria ser d’altra manera, els vestits per a la Roquetes Fashion Week.

@mesambmenys.roquetes

@placomunitari.roquetes

@pcroquetes

pcroquetes.blogspot.com



mujeres pa'lante ‘‘Les nostres creacions estan pensades per a cossos no estàndard com els nostres, que no troben peces a les grans botigues’ Les cosidores de Mujeres Pa’lante parteixen de la costura com a teràpia, ja que “cada dia ens sentim més fortes, apoderades i autosuficients”. Viure en terres europees i provenir de regions del Sud Global els suposa fer renúncies i sobreesforços vitals, fet que fa que el taller on treballen diàriament i de manera conjunta -un espai cedit per l'Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregats’hagi convertit en un lloc més de la família. Allà, elaboren productes amb material majoritàriament donat. Quan es tracta de peces de vestir, reivindiquen que “estan pensades i confeccionades per als nostres cossos, cossos no estàndard, cossos de dones reals, cossos que veiem diàriament, cossos que no troben peces a les grans botigues”. Hi trobareu sobretot bosses i samarretes cosides i serigrafiades per encàrrec o amb missatges de reivindicació política i bitlleteres dissenyades amb teixits de pobles originaris de Bolívia, Colòmbia i l’Equador. A més de treballar al taller amb les seves màquines de cosir, han creat un mètode propi d’ajuda mútua i de sororitat que els permet donar-se suport anímicament, social i econòmica. Portes enfora, van a mercats ambulants i s’encarreguen de la part comercial. Tenen una caixa de resistència que nodreixen amb el 10% de les vendes per a la compra de material bàsic, com ara fils, i per al manteniment de les màquines. I si ho necessiten, la cooperativa els fa petits préstecs. I és que Mujeres Pa’lante (2005), sorgida de l’entitat Maloka Colombia, té un llarg recorregut en la lluita pels drets migrants i un fort lligam amb el territori gràcies a la seva participació històrica a mercats i festes populars del barri de Collblanc. Fa tres anys es va constituir com a cooperativa en el marc de l’Economia Social i Solidària per donar sortides laborals a la seva base social amb la convicció que “l’ESS ha de ser una eina per regularitzar a les persones”. Ho fan mitjançant tres principals activitats econòmiques: el servei de càtering, el servei de cures a persones grans i el taller de costura, que va començar el 2016. Les cosidores -provinents en la seva majoria de regions d’Amèrica central i del sud, tot i que també n’hi ha del nord d’Àfrica i del sud asiàtic- reben formació en patronatge, arranjaments i transformació de roba, a banda de monogràfics de serigrafia i un espai per intercanviar coneixements entre elles. També, amb el temps i l’experiència, n’hi ha que han assumit responsabilitats assessorant o acompanyant jurídicament a altres companyes en violència masclista o fet migratori, una tasca que vertebra el projecte pel seu compromís amb la lluita feminista, l’antiracisme i la transformació social.

@coop_mujerespalante

@cooperativamujerespalante

@JuntasPalante

mujerespalante.org



ramé

artesana ‘Vull donar una imatge divertida i personal a roba seriosa i plana que amaga el caràcter de la persona que la porta’ Ramé Artesana (2020) se centra en el procés creatiu que hi ha a cada peça. Darrere hi ha la Rosa, que treballa amb roba de segona mà per transformar-la —per exemple, descompon peces d'oficina com ara camises d'home per fer-ne faldilles— i utilitza la tècnica del ganxet, tradicionalment associada a les àvies, per fer jocs de viatge. Cus des de casa i al taller de la Fundació Pare Manel amb màquines de cosir i de ganxet i està a la recerca d’espais per vendre. El seu interès se centra en “donar una imatge divertida i personal a roba seriosa i plana que amaga el caràcter de la persona que la porta”. A banda de la roba i els jocs de viatge, a Ramé Artesana també hi trobareu complements, estoigs, moneders i amigurumis. L’experiència cosint i fent ganxet ve de tradició familiar, tot i que també és autodidacta i ha estat alumna de l’espai formatiu de Més amb Menys Roquetes. La Rosa confecciona moltes de les mostres que es fan per als clients de la Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona i representa una porta d’entrada dels encàrrecs que produeixen de manera conjunta. Prèviament havia format part de Klem Reciclatge, un grup amb cinc anys de recorregut que s’ha definit per la capacitat inherent per repensar-se i amb un discurs a vessar de valors de l’Economia Social i Solidària i del feminisme, sorgits de la relació establerta amb diversos grups i col·lectius vinculats a la transformació social.

rameartesana@gmail.com



Amb el suport de: