Page 1

Joan Pascual Chorro Lテウpez Rut Perujo Serrano Carolina Domテュnguez Guillem Tatiana Acosta Estrada テ]gel Alcaテアiz Caballero

2 de Bachillerato C


Romanç de Cec

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V. Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms. Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el

2

Historia d’Espanya

botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat. Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.


Romanç de Cec Aquest fragment de la cançó Romanç de cec, ens parla sobre la disputa dinàstica entre els dos pretendents a la corona d`Espanya, l `arxiduc Carles d`Àustria i el borbó Felip V. El fragment és un tipus de text poètic o líric que presenta un tipus de font secundaria ja que està escrita fora del període de temps en el cual va passar la guerra. Escrita per Vicent Torrent presenta un tipus d`autor individual. La finalitat de la cançó va ser per a difondre la historia de la batalla d`Almansa, es a dir la disputa de la dinastia entre l`arxiduc Carles d`Àustria i Felip V. Destinada a la gent dels pobles per a informar sobre la guerra. La idea principal que presenta la cançó és el conflicte bèl·lic que hi ha pel tro d`Espanya. Una disputa dinàstica entre el dos pretendents a la corona d`Espanya, l`arxiduc Carles d`Àustria i Felip V. Altres idees que trobem a part de la idea principal són les secundaries, com ara la esperança que va nàixer als pobles d`arrancar el poder als nobles y la promulgació del Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i la prohibició de parlar la llengua pròpia. Aquest text narra els fets que succeïren a Espanya durant el s. XVIII , més concretament el de la guerra de successió, que comença l'1 de novembre de 1700, moria Carles II (l'últim rei de la casa Habsburg) sense deixar hereu al tro. Carles d'Àustria va anomenar com a successor a Felip d'Anjou (mes tard Felip V). Fet que va portar l`arribada al tro d'Espanya la dinastia dels Borbons. Aquestes fet va desencadenar una guerra entre les potències europees i una guerra civil en territori espanyol.

3

Historia d’Espanya


Romanç de Cec

rei de França de la casa Borbó, que Volia que el SEU net Felip d'Anjou ocuparia el tro d'Espanya. Per l'Altre Costat, era candidat l'emperador austríac, Leopoldo I, que donaria el regnat al Seu fill Carles Segon, el testament de Carles II, aquesta designava Felip de Borbó com a rei. Altres països europeus van tindre temor en unir-se El Regne de França i Espanya formant un Estat massa poderós que poguera fertilitzes amb tot el control d'Europa. Per això, és va formar una coalició en contra d'aquests dos regnes formada per Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Portugal, l 'Imperi alemany i el Ducat de Savoia. Per tal de donar fi a la Guerra de Successió, Anglaterra va propiciar la signatura d'un Tractat. Aquest serà el Tractat d'Utrecht, el 1713. El Tractat estipulava el següent: Felip V era reconegut com a Rei d'Espanya. A canvi de renunciar al tro de França, i renunciar a les possessions de Sicília, Holanda, Milà, Sardenya i Nàpols. Dels Països Baixos Espanyols i Els Territoris italians (Nàpols i Sardenya) van passar a Àustria. Anglaterra va obtindre Gibraltar, l'Illa de Menorca i el "vaixell de permís" (Dret limita't a comerciar amb les Índies ) i el "seient de negres" (permís per a comerciar amb esclaus a les Índies). Després de la Guerra de Successió, la major preocupació de les Principals potències europees serà el domini majoritari de qualsevol d` eixes potències. La cançó de Romanç de cec és una manera que va tindre Vicent Torrent d` explicar la Batalla d`Almança i de descriure les conseqüències de la victòria borbònica sobre el regne de València. El fet d`escriure aquesta cançó a permès analitzar la situació de l`època. Una situació de canvis, es a dir, és va passar d`una societat d`antic règim a una societat liberal. En l'època de l'antic règim veiem que la demografia es caracteritzava per una natalitat alta, hi havia una àmplia etapa reproductiva, la taxa de mortalitat també es considerava alta i hi havia una baixa esperança de vida, moltes persones vivien sota la fam, el fred, la brutícia, epidèmies, malalties i fins i tot guerres per tant el creixement era constant però lent, des d'aquest moment d'ara endavant és a dir en el cicle de transició la taxa de natalitat era alta, la de mortalitat anava decaient i el creixement natural era ascendent. Durant l'època de l'antic règim havia una gran desigualtat, la població es dividia en diferents estaments és a dir diferent situació legal, en néixer la població es dividia en privilegiats i no privilegiats, els privilegiats el formaven el clergat i la noblesa mentre que els no privilegiats el formava la burgesia i el poble pla. Durant el liberalisme havia la societat de classes que es basava en la igualtat jurídica, però hi havia una gran desigualtat econòmica, les classes socials que existien pertanyien a diferents graus de riquesa, que estava considerada un mèrit i eren rics (noblesa i clergat) i pobres (la burgesia i en gran part la pagesia). Durant aquesta etapa els aspectes econòmiques van ser canviant es va passar de l'antic règim a un liberalisme econòmic que va donar lloc poc després a la Revolució Industrial. A l'antic règim es basava en l'agricultura de subsistència en la qual es

4

Historia d’Espanya


Romanç de Cec caracteritzava per una baixa productivitat, en la qual no es innovava, la indústria estava composta per Gremis que era una associació d'artesans, no hi havia competència i no s'avançava tècnicament, per la qual cosa ve a ser el comerç, havia mercantilisme és a dir era un conjunt d'idees polítiques en el qual l'estat intervenia en l'economia. Durant la revolució industrial hi va haver una revolució agrícola intensiva, es van dur a terme noves tècniques i en la indústria van sorgir canvis tecnològics i al seu torn van sorgir també els transports. Pel que ve a ser els aspectes polítics durant l'antic règim la forma de govern es basava en l'absolutisme, és a dir el poder es concentrava en el rei, l'individu no té drets polítics, aquesta forma de govern va caure i va donar pas al liberalisme polític en el qual l'individu ja té drets i llibertats per emergir en la política, hi ha estat de dret i igualtat jurídica el que dóna lloc a la constitució. Definicions: Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l’inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. ''Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança'' recorda la derrota de l'Arxiduc Carles d'Aústria front a les tropes de Felip d' Anjou (Felip V) que va tindre lloc a Almansa. Botifler és la palaura catalana utilitzada com a mot contra els filipistes o borbònics, els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. Els seus oponents, els austriacistes o imperials (los partidaris de la Casa de Àustria), eren motejats como aguiluchos, vigatans o maulets. Felipe V de Borbons, anomenat el Animós (Versalles, 19 de desembre de 1683 – Madrid, 9 de juliol de 1746), fou Rei de Espanya fins el 16 de novembre de 1700 fins el 15 de gener de 1724 y, tras el breu regnat del seu fill Luis I, fins el 6 de setembre del mateix any fins a la seua mort. Era el successor del últim monarca Habsburgo de España, el seu tío-abuelo Carlos II, y fou el primer rei de la dinastia Borbó. El seu regnat de 45 anys y 3 dies (en dos períodes separats) es el més dilatat de la història d´ Espanya. L’Arxiduc Carles d’Àustria: Emperador del Sacro Imperi Romà-Germánic pretendent al trono de España tras la mort de Carlos II de España, donant lloc a la Guerra de Successió Espanyola. Maulets: partidaris del Arxiduc Carles d´ Aústria durant la Guerra de Successió Espanyola.

5

Historia d’Espanya

Romanç de Cec  

Treball per a l'asignatura d'historia d'españa