Issuu on Google+

The ides of march Los idus de marzo, George Clooney, 2011

Sinopsi

Fitxa tècnica Direcció: George Clooney. Guió: George Clooney, Grant Heslov i Beau Willimon; basat en l’obra «Farragut North», de Beau Willimon. Disseny de producció: Sharon Seymour. Fotografia: Phedon Papamichael. Muntatge: Stephen Mirrione. Música: Alexandre Desplat. Vestuari: Louise Frogley. Producció: George Clooney, Grant Heslov y Brian Oliver. Gènere: Drama polític. Durada: 101 min. País: Estats Units. Any: 2011. Versió: VO anglesa, subtítols en espanyol. Interpretació: Ryan Gosling (Stephen Meyers), George Clooney (governador Mike Moris), Philip Seymour Hoffman (Paul Zara), Paul Giamatti (Tom Duffy), Marisa Tomei (Ida), Jeffrey Wright (senador Thompson), Evan Rachel Wood (Molly), Max Minghella (Ben).

www.animat.cat

Projecció 619

Auditori Fundació Caixa Tarragona, diumenge, 14 d’abril de 2013

Stephen Meyers (Ryan Gosling), un cap de premsa tan jove com idealista, treballa per al governador Mike Morris (Clooney), candidat a la presidència en les primàries demòcrates, la popularitat del qual puja més cada dia que passa. Amb una gran fe i un poder increïble a la seva edat, el protagonista està convençut que ell i Paul (Philip Seymour Hoffman), el company més veterà de la campanya, arribaran a l’ala oest de la Casa Blanca sense escarrassar-s’hi gaire. Però, abans que es tanquin les urnes de les primàries, aquesta il·lusió de victòria segura de l’Stephen topa de valent amb les jugades polítiques entre bambalines, les manipulacions dels més veterans, les estratagemes d’una seductora jove interna (Evan Rachel Wood) i el joc brut d’alguns rivals, com ara Tom Duffy (Paul Giamatti), mànager d’una de les candidatures rivals. Retrat d’ombres Buenas noches y buena suerte, la segona pel·lícula com a director de George Clooney, ja enfocava la política des del punt de vista dels mass media. Ambientada en el període de la cacera de bruixes, els seus protagonistes eren periodistes i allò que importava era la manera com es reflecteix una situació límit, una crisi del sistema. En aquest sentit, Los idus de marzo formaria un interessant díptic amb aquell film: aquí es tracta de recuperar l’esperit d’un cert cinema nord-americà dels setanta (El candidato, de Michael Ritchie, per exemple) no per tal d’imitarlo, sinó de posar-lo al dia. No es tracta d’intrigues purament polítiques, de maquiavel·lismes diversos, de la falsedat d’unes determinades formes dites democràtiques. El que pretén Clooney és indagar en les vides privades per desemmascarar les brutícies públiques: Los idus de marzo, en el fons, explica com es fabrica un polític corrupte a partir de la manipulació de dades i, per tant, com tot és una qüestió d’imatge exterior. El centre de la trama sembla ocupar-lo un governador i la seva campanya, enterbolida per un sòrdid afer sexual que no ha de sortir a la llum. Però el film està vist des de la perspectiva del seu ajudant, que aprofita aquesta situació per ascendir. No hi ha innocència possible en la vida americana, com tampoc no hi ha esperança que els més joves aportin la purificació necessària. Explicada com un conte moral, sòbria i sense concessions, a l’obra de Clooney potser hi manca una mica d’empenta, de rigor en la posada en escena, però no és un simple thriller polític més: com a les millors tragèdies isabelines, allò que importa és el trist destí de la condició humana.

Crítica de Carlos Losilla publicada a El Punt Avui. Edició Nacional, el 16 de març del 2012. [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/518634-retrat-dombres.html]


619 Los idus de Marzo · George Clooney, 2011