Page 1

Segona època Número 59 12 gener 2011

Tenim les proves

Aquest Govern és el timó de la “estampita” A més, molt fer-se el xulo, però el forat a la paret segur que li ha fet algú altre.

La Vanguardia, 9 gener 2011. Fotos: Pedro Madueño


de la Nau 贸 im T l a s n a m ewnLes

Rebaixes en els pressupostos de la Generalitat: Els cotxes oficials ara es reparen amb peces reutilitzades


Les mans al Timó de la

ewn

Una coneguda marca de productes lactis patrocinarà la Generalitat

ROGER FILLOL

“Al capdavall, entre allò de ‘Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra’ i això de ‘Mans fredes, Cacaolat calent’ tampoc no hi ha gaire diferència”, afirmà ahir el conseller d’Economia. “I d’algun lloc hem de treure calés”, va afegir, per cloure la roda de premsa. O era una roda de timó?

Nau


ant S n u e u q ó a R s é ewnTé M

per MANEL, EL PUYAL

Els millors

D

esprés que els mitjans de comunicació ens han fet avinent que el nostre país, i de retruc els seus habitants, hem estat molt afortunats en elegir el senyor Mas per a dirigir els nostres destins, gairebé igual com n’és d’afortunat el Barça per tenir en Guardiola d’entrenador, ara ens ha tocat saber el govern dels millors, donat que el senyor Mas ens va prometre que faria un govern format només pels millors, i va donar a entendre que ja sabia qui eren i que ja els tenia emparaulats a tots i quan es posessin a treballar, es produiria un esclat de goig i joia dins el cor de tots els catalans i catalanes, tant faltats com estem que ens enlairin una senyera, o el que sigui, que ens faci més triomfants. Doncs ja han estat nomenats. Us ho diré així a l’engròs per no cansar-vos i no fer com el diari aquell del Sr. Barbeta que ja s’ha convertit en el diari del règim. Prengueu

nota: uns quants d’Unió, uns quants de Convergència, un socialista, un catedràtic que ha treballat a l’estranger i en sap molt (de què? de ser catedràtic, suposo), ben bé un parell d’Esade (acostumats a donar lliçons però no han practicat mai), una tal Pilar Fernández, espanyolista i anticatalana, i un tal Boi que diuen que va estar encausat per no sé què, però que tot va quedar en no res. Heus aquí els millors. Els millors que ha trobat. Què hi farem! I ja han començat a treballar. El primer que han fet, així, d’urgència, és dir que no poden fer res, perquè els “altres”, els que han marxat amb la cua entre cames, no els han deixat ni cinc. Res. Els calaixos buits. I és clar, que vols que facin si no tenen calés? Doncs anunciar retallades, advertir-nos que ens hem d’estrènyer el cinturó, comunicar-nos que vénen mal dades però, això sí, tots junts ens en sortirem, que no patim. Per tant hem d’estar contents, ja sé que em direu que tot això ja esteu cansats de sentir-ho, que ens ho han dit tots, els d’un cantó i els de l’altre, els d’aquí i els d’allà, que no saben dir-nos res més. Sí, tot el que vulgueu, però aquesta vegada penseu que ens ho han dit els millors. Poca conya!


ue Gas q s m u F s in u Q n ew

tem!


! Quins Fums que Gastem

ewn


! Quins Fums que Gastem

ewn


Coses de l’Avi

ewn

Continua a la pàgina següent


Coses de l’Avi

ewn Ve de la pàgina anterior

L’AVI


es Jubilen e u q iu D e u q s ewnUn


baixes… e R e d t n a rl a P ewnI


ecte l · l e t n ’I l a r e p ewn+Teca

COMIAT

SUCCESSIÓ


+Teca per a l’Intel·lect

ewn

e

REFORMA

REFORMA


+Teca per a l’Intel·lect

ewn

e PREGUNTA

XINESOS


+Teca per a l’Intel·lect

e

ewn

UN DE NÀUFRAGS

CARGOLS


e +Teca per a l’Intel·lect

ewn

SANITAT

OPTIMISME


e +Teca per a l’Intel·lect

ewn

RICS I POBRES

ECONOMIA


t i les Gan ewnEl Gus

es

Fogó torbador en espai decebedor

L

a txapela cobrint la testa de la lletra z del rètol no hi és posada perquè sí. La cosa va de cuina basca-riojana. Encara que ni des de fora ni ja a dins puguis deduir-ho a cop d’ull. De fet, veus en conjunt el local i el que menys et pots imaginar és que es dediqui a la restauració. Vull dir que pot semblar la sala d’estar d’un casal de barri on es reuneix l’ancianitat a jugar al dòmino, a xerrar de futbol, malalties i viatges de l’Imserso. Que l’estètica no és gens acollidora, vaja. En aquest aspecte, i ara ens posarem estupends, no guarda l’equilibri que els entesos aconsellen a l’hora de procurar el benestar dels comensals: l’espai no es pot dir que sigui inhòspit, però sí que no és gens càlid, la distància entre taules i comensals és prou àmplia, però els tons de la decora-

Léniz En més llarg, Valle de Léniz – restaurant

c/ Sicília, 394-398, a peu de carrer 08025 Barcelona Això és a la cantonada amb Sant Antoni Maria Claret, tocant a la Travessera de Gràcia. www.restaurantleniz.com (però com si res, no cal que hi entreu perquè no hi trobareu cap informació). Tel.: 93 459 35 96 (on sí que contesten). Menú migdia: 9,90 €, IVA inclòs.

pel GRAS

ció i de la il·luminació i els materials emprats són freds, gairebé agressius, sense arribar a ser estridents. Tots el aspectes junts “creen la sensació d’incomoditat, un estat de nervis, que impedeix el gaudi gastronòmic”, en paraules del mestre Pere Sans, i per donar un to cultivat. Aquestes petiteses a banda, i com que el principi bàsic quan et fiques en un lloc d’aquestes característiques és, al cap i a la fi, menjar, i si pot ser, procurar menjar bé i a satisfacció, doncs hem de dir que Léniz dóna la talla. En el particular rànquing d’aquesta peculiar secció li donem les forquilles webnegrerianes que vostè vulgui, que per això no ens barallarem. Aquesta cuina té això: no enganya ni volent, tan arrelada està en els sentits i en la manera de fer. Ofereix el que promet, en quantitat i qualitat. I la satisfacció del comensal no té dubtes. Molts plats del menú són inevitablement bascos (collonut!), la cullera s’ha de fer servir amb més assiduïtat que en altres establiments de menú, i la carn i el peix estan ben buscats al mercat. Una bona panera de llesques de pa i un vi de la casa que acompanya de meravella tanquen el cercle. Si l’eminent Sans mencionat més amunt diu que “la degustació no deixa de ser un estat d’alerta”, Léniz, amb la seva modèstia i nivell, ens esperona els sentits i les ganes de viure. Resumint, local innecessariament lleig i malgirbat, però còmode per a segons què, servei atent i eficaç i cuina bona.


En Pilotes

ewn

SOLER


En Pilotes

ewn


inots N s l e d ix a l a C ewnEl

per JORDI ARTIGAS

ASIFA: 50 ANYS, 1960-2010

ASIFA-CATALUNYA, 1985 Lamento que aquest article pugui celebrar l’aniversari únicament d’ASIFA a nivell internacional, però no pas el del grup nacional d’ASIFA-Catalunya que desaparegué fa pocs anys. A l’igual que l’associació mare, ASIFA-C va nèixer en el si d’un petit certàmen, el Festival de Cinema de Sants que fundà i dirigí el recordat amic Pere GarcíaPlensa, que entre d’altres esdeveniments organitzà el 1982 un homenatge a Artur Moreno i l’equip realitzador del film “Garbancito de la Mancha” (1945) primer llarg de dibuixos fet a Europa. El 1983 es posà la primera llavor i la fundació concreta fou el maig de 1985, sent els quatre fundadors Robert Balser i Julio Taltavull, dels estudis “Pegbar”; Marta Montcada, llicenciada en Belles Arts i un servidor. Desseguida legalitzàrem els nostres Estatuts registrant-los en el Departament de Justícia de la Generalitat. ASIFA-C fou plenament reconeguda a nivell internacional i com a un grup nacional més, i al llarg de la seva trajectòria de més de vint anys va intervenir en la creació de nous grups peninsulars com ASIFA Canarias i ASIFA

(segona part)

Euskadi, ambdòs desapareguts. Un cop ASIFA-C havia ja desaparegut vaig intervenir en la creació d’ASIFA a l’Argentina a petició del seu president. En la seva darrera etapa ASIFA-C va recolzar interveniren l’intent de creació d’una associació professional de caire sindical. Al ser ASIFA-C durant els 20 i pocs anys que durà l’única referència amb continuïtat d’associació professional del món de l’animació a la península, per tant a més de la seva aparició als anuaris cinematogràfics, facilità gratuitament i constantment tota classe d’informació sobre el tema a qui ho demanava: sobre festivals, estudis, treball, adreces d’altres països, contactes, bibliografia, escoles de cinema..., una tasca ingent però mal apreciada i gens agraïda. Però cal també recordar altres tasques paral.leles com fòren homenatges organitzats a figures del món de l’animació catalana com la que dedicàrem a Francisco Macián, celebrada a la Llotja d’Avinyó l’octubre de 2001. O la iniciativa que encapçalà l’associació al costat de diversos estudis per denunciar l’afer de la sèrie “Història de Catalunya” (BRB Int. + TV3) que paradoxalment es realitzà a països de l’extrem orient, en una interpelació al Parlament català.

Continua a la pàgina següent


El Calaix dels Ninots

ewn

amb l’assistència de l’autor o equip realitzador. Primer al Pati Llimona entre 1993 i 1996, i posteriorment a la Llotja d’Avinyó, Escola d’Art i Disseny, el director de la qual, Lluís Casado ens donà tota classe de facilitats a partir de 1996 i durant més de 10 anys. D’especial record em queden per l’assistència multitudinària les dedicades als germans Carles i Jordi Grangel i al veterà Vicenç Bassols. Pel que fa al butlletí “Notícies ASIFA-C”, modest però crec que útil doncs fou la única publicació sobre cinema d’animació que en català i castellà es publicà durant anys: a partir de 1993 i sent el seu darrer número el 30, d’agost-setembre de 2004, i contenia 32 pàgines. (3)

Ve de la pàgina anterior

LA MOSTRA, SESSIONS I PUBLICACIONS Entre 1986 i 1990 ASIFA-C celebrà la seva pròpia “Mostra de Cinema d’Animació” que es desenvolupava a la sala de la Filmoteca de Catalunya (llavors a Travessera de Gràcia), i que un servidor dirigí quatre de les cinc edicions celebrades. Recordo en especial les edicions en les que vingueren el realitzador britànic John Halas (autor de “Rebelión en la granja”) i el txec Jirí Barta que presentà el seu llarg de ninots “El flautista”. L’entitat participà també en els tallers amb nens d’ASIFA internacional, el del “Meu país a Europa” (1989) i “Cançons tradicionals infantils” el 1991.

Però en aquest país hi ha gent que la única ambició és tirar per terra el que uns altres han construït amb esforç però amb la màxima bona voluntat i il.lusió i tant sols per altruisme, aquesta gent tant sols saben destruir..., i així fent i a continuació desfent no hi pot haver continuitat de cap mena, i ASIFA-C va deixar d’existir de pura inanició el 2006. De tota manera tots aquells que la vam construïr estic segur de que podem estar ben orgullosos de la feina feta, als papers de l’arxiu es poden trobar els testimonis... En aquest llarg camí de més de 20 anys he trobat bons amics, uns mestres i altres companys, hem treballat plegats, hem compartit il.lusions, decepcions, entussiasmes..., aquí van els seus noms i encara en falten (perdó pels oblits), gràcies amics: Robert Balser, Julio Taltavull, Àngel García, Josep Mª Blanco, Anna Miquel, Carme Moliné, Núria Mestres, Emili Flotats, Alfons Moliné, J. Oriol Bassa, José Jorna... NOTA

Un cop desapareguda la Mostra es decidí organitzar mensualment les sessions de cinema, moltes d’elles

(3) “Diccionari del Cinema a Catalunya” (dir. Joaquim Romaguera). Veu “ASIFA-Catalunya”, pàgs. 81-82, de JAC. Enciclopèdia Catalana, 2005.

28 de desembre de 1995. Sessió dedicada a les pal.licules d’Àngel García (a l’esquerra) i Josep Serra-Estruch (al mig), acompanyats per Jordi Artigas i Alfons Moliné.


Porten el timó de la nau entre tots i, com que un estira cap a una banda i l’altre cap a l’altra, s’estavellen en tots els esculls que es troben en la seva llarga cerca d’Ítaca: Néstor Macià Kap Manel Puyal Josep Ignasi Gras L’Avi Soler Quel Dan Saus Elchicotriste Bié Josep Braut Jordi Artigas Brito Giulio Laurenzi Pedro Molina Quim Paneque La Magina dels Ous Roger Fillol Devil Xavier Salvador Willy Tres

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim, d’això. Quina angúnia, oi?

el Web Negre n. 59  

Revista d'humor i sàtira

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you