Issuu on Google+

Campi qui pugui! PUYAL

Segona època Número 44


Lluny, ben lluny!

J

o acostumava a anar, el dia de la Diada, on hi ha l’estàtua d’en Rafael de Casanova a veure desfilar partits i institucions. Era un espectacle que no em perdia cap any. Buscava posar-me a prop d’un paio alt i cepat que era l’animador de la festa. Tenia frases i rodolins enginyosos per a tots el partits i sindicats. Gastava una veu potent i el sentia tota la concurrència, que, em penso, només venien per sentirlo (i seguir-lo) a ell. Els mossos i mosses que els feien posar de cara a nosaltres i d’esquena a les ofrenes, en una actitud de com dient: aneu al tanto, que us vigilem, no us passéssiu pas, en sentir-lo també se’ls escapava el riure, que jo m’hi fixava. Era, com dic, el millor de la Diada i un dia a l’any, tots aquells polítics circumspectes que et sortien per la tele sempre molt dignes, rebien, diguem-ne, l’escalf del poble de Catalunya que, estic segur, els feia sentir més humans, tanmateix. Ara s’ha acabat! Ara el paio cepat i tots

OR PUY Y N E S L E D . .. Y N DEL SE ewn LA VEU

AL

per MANEL, el PUYAL

els seus seguidors i admiradors ens han posat lluny, ben lluny de l’estàtua d’en Casanova. Des d’on ens han posat, de fet, no es veu ni l’estàtua i per tant no es veu qui va a portar-li flors. I els que li por-

Què els fa por? S’estimen tant i estan tant encantats de conèixe’s que els molesta que els xiulin i els esbronquin? Es consideren perfectes?

ten flors no els arriba l’escalf del poble, tan necessari per sentir-se humans encara que només sigui un dia a l’any.

Jo he estat reflexionant i he arribat a concloure que els nostres estimats polítics (tots) no es deuen sentir satisfets d’aquesta última Diada, no se senten satis-

fets del que han fet. Es deuen haver adonat que l’han cagat. Allunyar-se del poble o allunyar el poble d’ells, posar-lo lluny, ben lluny d’ells no els ha de satisfer de cap manera. Crec que no. Després, en campanya electoral, voldran estar enmig del poble, llavors sí, repartir fulletons, besar criatures, escoltar algun vellet que els explica la seva circumstància, fer broma amb alguna noia de bon veure, en fi, donar-se un bany de masses, que diuen. En canvi a cal Casanova, no. I per què? Què els fa por? S’estimen tant i estan tant encantats de conèixe’s que els molesta que els xiulin i els esbronquin? Es consideren perfectes? Deu ser per la mateixa raó que els incomoda una pàgina web com la que esteu llegint, que en tres anys de vida, encara no s’han dignat a donar-nos ni una petita subvenció. Ni petitona, petitona. Res. Ai Senyor, després es queixaran si madame Abstenció fa acte de presència. Ja ho veureu.

DEVIL


ewn

CAMPI QUI PUGUI!

KAP DANI SAUS


CAMPI QUI PUGUI!

ewn


ewn

CAMPI QUI PUGUI!


PENSIONS

COSES QUE PASSEN

ewn

VAGA

A Rajoy li agrada tant la mesura de Sarkozy d’expulsar els gitanos, que ja s’està`plantejant, si mai arriba a manar, d’expulsar d’Espanya primer els gitanos, després els moros, i finalment, tots els catalans

PROHIBICIÓ DEL BURCA A FRANÇA


ANES G S E L I T S U G L E ewn

De bona fusta

E

per JIGG

stem en una d’aquelles ocasions en que podem parlar de cuina barreja, fusió, transversal... tot val però a la vegada tot és incert: en aquest cas podríem dir que es tracta d’un restaurant italo-argentí-català, pel tipus de menjar, no pels països d’origen dels cambrers, que Déu ni do. Al Maur però –i parlant sempre del local del carrer Urgell, que és el que coneixem— la primera constatació és que la fusta és la que domina, tant en la decoració com quan es presenta en versió llenya, perquè el forn i la brasa de llenya són la pedra filosofal de l’establiment: tot hi gira i tot s’hi remet. Una altra constatació: la carta del menú és de les més completes que hem vist mai en aquest tipus d’establiment de bon preu al migdia: pots triar entre uns deu entrants, uns deu segons i una altra dotzena de pizzes possibles. Gens malament! Sobretot si afegim que els plats que hem tastat no són d’aquells que semblen la mostra i ja vas ben servit, sinó que són des que presenten una quantitat considerable de teca i, a més a més, i generalment parlant, estan

Guia EWN de restaurants de menú FITXA ben aconseguit: resulten bons, vaja. D’entrada, a la taula ja hi trobes un aperitiu de pastanaga crua amb una salseta, que dic jo que podrien canviar perquè són pocs els que el tasten (segons les empíriques experiències dels tripaires d’ EWN) i un platet amb tomàquets, alls i els olis corresponents per a sucar el pa (i aquí no ens estem d’afegir que el tomàquet hauria de ser madur, perquè si no sembla d’amanida i no hi ha color: també ho podem corregir) per allò de les torrades, que és un dels plats que et trobes de primer, al costat d’altres entrants com amanides, escalivada, algunes pastes fresques (cintes a l’all-i-oli, escoltin, molt bones), albergínies farcides... Pel que fa als segons, tot i que també hi ha algun guisat, els reis són els plats de carns a la brasa (recordin brasa de llenya): be, porc (les galtes són collonudes), vedella, conill, pollastre... en les que pots triar l’acompanyament: patates al caliu, patates fregides, seques, all i oli o c salsa chimichurri, mentre que les reines són les pizzes al forn de llenya (la que llueix el nom de la casa és molt recomanable). Arrodoneixen el plaer i el bon rotllo els

Maur Pizzeria – Braseria Urgell, 9 – 08011 Barcelona Tel. 93 423 98 29 www.restaurantmaur.com

N’hi han dos més pels rodals: a Floridablanca 119 i a Muntaner 121. Menú migdia, de dilluns a divendres no festius: 10 euros. A part del menú diari i de la carta, hi ha un menú calçotada a 24 euros, com anuncia una pissarra tot l’any.

postres, amb una bona quantitat de dolços, el pa i el vi que es deixen empassar amb certa gràcia. El servei està pel que ha d’estar, ràpid i diligent, tot i que es pot passar de frenada i posar-te la comanda de la taula del costat. Al migdia, Maur s’omple d’una munió de gent del barri, que en són clients habituals, i de sobrevinguts que repeteixen, perquè el lloc s’ho ben val.


DISCURSOS

FENT CAMÍ

COSES QUE PASSEN

ewn

LOW COST


COSES QUE PASSEN

ewn


INOTS N S L E D IX A L A C ewn EL

per JORDI ARTIGAS

La memòria dels dibuixants

L

a setmana passada EL WEB NEGRE ja va publicar l'anunci de la convocatòria de presentació de la web HUMOR A L'ART, de la revista digital EL WEB NEGRE i del projecte de LA MEMÒRIA DELS DIBUIXANTS. L'acte tindrà lloc el proper: 21 de setembre, dimarts, a les 19 hores a l'ESPAI MEMORIAL DEMOCRÀTIC Via Laietana, 69, de Barcelona.

Fa mesos i donat que les nostres tres iniciatives tenen el denominador comú d'estar dedicades al dibuix i als dibuixants, vam decidir fer-ne una presentació comuna a la nova seu de l'Espai Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La web HUMOR A L'ART està dedicada al còmic, dibuix d'humor i caricatura, depen de la Biblioteca Jaume Perich, que porta el nom del recordat humorista gràfic de finals del franquisme i transició, no cal dir que la biblioteca està especialitzada en aquests temes i situada a Premià de Dalt (Maresme) on a més l'Ajuntament patrocina el Premi "Gat Perich". D'EL WEB NEGRE no cal que us en parli aquí perquè ja el coneixeu de sobres els lectors habituals, per tant passaré a parlar-vos del projecte que ja va sent realitat: LA MEMÒRIA DELS DIBUIXANTS o sigui els dibuixants catalans represaliats pel franquisme, tot invitant-vos a consultar la web i a enviar les vostres opinions al correu que hi trobareu.

No oblidar... Aquest nostre país té moltes llacunes on regnen l'amnèsia interessada i voluntària i l'oblit injust, ningú havia reivindicat la memòria dels dibuixants catalans o treballant aquí d'un llarg periòde històric del segle XX, quasi 50 anys, i que abarca de 1931 a 1977, la Segona República, la guerra civil, la postguerra, l'exili, el llarg règim dictatorial (1939-1975), fins la transició i les primeres eleccions democràtiques del '77. I així estiguerem presents presentant el projecte de la MdD en el "1er. Col.loqui Internacional Memorial Democràtic de l'octubre de 2007. Si el que més s'ha estudiat fins ara és el tema de la generació de dibuixants de la República / guerra / exili, havent trobat per exemple al dipòsit judicial del Govern Militar de Barcelona 6 dossiers de processos ,militars contra Josep Alumà, Frederic Sevillano, Josep Alloza, Francesc Nel.lo, Helios Gómez i Josep Escobar, que patiren processos, multes, presó, persecució i exili. No obstant l'estudi conformi vagi avançant abarcarà el llarg període franquista, on la pro-

fessió de dibuixant no deixà de ser un risc, només uns pocs exemples, la censura i les multes que per exemple tingué l'obra de Francesc Vila Rufas "Cesc", la de Jaume Perich o la de Jordi Amorós. Però també les amenaces i atemptats terroristes de l'ultradreta com el de la revista "El Papus" de setembre de 1977 o les suspensions i multes de la revista "Por Favor", entre molts altres episodis que aqui no caben.


6 propostes Les 6 propostes principals que van avançant a mesura que el temps i el pressupost ens ho permeti son. 1.- Exposició la "MdD" amb tot el material gràfic, escit i audiovisual de què es disposi. 2.- Edició d'un catàleg-llibre. 3.- Col.locació d'una placa a l'edifici on va estar la seu del SDP-Sindicat de Dibuixants Professionals a la cantonada Canuda-Portal de l'Àngel de Barcelona. 4.- Creació d'una pàgina web en actiu des de novembre de 2008 que ha obtingut una subvenció del "Memorial Democràtic". 5.- Recuperació de dibuixos, fotos, textos i altra documentació sobre els dibuixants del període 19311977, investigació en curs. 6.Documental cinematogràfic sobre la MdD, filmació de vàries entrevistes també en curs. Qui som Sota el nom de "Zoòtrop Associació Cultural" hem endegat aquest projecte que està obert a tot aquell que vulgui col.laborar-hi. Som Jordi Morraja, realitzador de cinema per part del documental que s'està preparant. Jaume Capdevila, company dibuixant a "La Vanguardia", "Mundo Deportivo", EL WEB NEGRE..., i qui escriu com a fundador de la MdD. També comptem amb l'important suport de l'Ajuntament de Premià de Dalt: Sebastià Pujol, regidor de Cultura i Eulàlia Ribera de l'Arxiu de

l'Ajuntament. Així com del conegut dibuixant José Antonio Fernández "Fer" ("Avui"), i de l'"Associació Perich Sense Concessions".

Agraïments Per acabar voldria agrair als següents familiars i amics d'aquells dibuixants el seu recolzament i escalf per tal de portar endavant aquest projecte i que hem anat localitzant de mica en mica: Maria Alloza Villagrasa i Pilar García de Marina, germana i neboda de Josep Alloza; Jordi Alumà, fill de Josep Alumà; Família de Vicens Pérez Collado, cosí de Ramiro Mondragón del Río; Dolors Bonet i Romà Bonet, fills de Romà Bonet "Bon"; Helena i Maite Ferran, filles d'Enric Ferran; Gabriel Gómez Plana, fill d'Helios Gómez; Família de Lluís Perotes; Eulàlia Ribó Bagaria, besnéta de Lluís Bagaria; Edith Davidsen i Rosa Galceran, amigues de José María Carnicero; Enric Cluselles, l'únic supervivent d'aquella generació, i les seves quatre filles; Helena Fàbregas, filla de Ricard Fàbregas i Fàbregas; Inés Goñi, filla de Lorenzo Goñi (Lausana, Suïssa); i Concepció Martínez Pedrero, Agustí Vila i Rita Maria Vila, vídua, fill i germana respectivament de Francesc Vila Rufas "Cesc". A tots ells, moltes gràcies!

EL CALAIX DELS NINO

ewn

TS


DE PER RIURE

ewn


OMBAT C E D A N IA ID T O U ewnPOESIA Q

INTEL·LECTUAL PUNK

La nòvia del teu germà

A casa dels meus sogres avui anem a dinar, i no em semblaran uns ogres si hi va la nòvia de ton germà. Ah, la teua cunyada, tan amable i servicial, quan em ve la fogonada me l'aplaca amb sexe oral. La xicota de ton germà, ella mai s'equivoca: dilluns m'ho fa amb al ma, i dimecres amb la boca.


RETRATO QUIMÉRICO DE SILVIO BERLUSCONI

EL WEB NEGRE DE BA

ewn

BEL


INAL ewnTRACA F

Fem possible cada setmana El Web Negre perquè no tenim res millor a fer:: Néstor Macià Puyal

Josep Ignasi Gras Kap

L'Avi

Soler

Ermengol Napi

Quim Quel

Elchicotriste Xavi

Dani Saus

Eugeni Brandat Roger Fillol Devil

Jordi Artigas Bié

Sergio Fidalgo Franchu

intel.lectual Punk Meri Gil Brito

Juli Vert

Pedro Molina José Orcajo Marçal

La Magina dels Ous Giulio Laurenzi

Ricardo Peregrina Jordi Arasa

SOLER

Pere Gil

Roger Seró Bernal


El Web Negre, n. 44