Issuu on Google+

S’acaben les vacances...

comença la campanya!

Segona època Número 41

KAP


NCIA IÈ R E P X E ’ L E D U E ewnLA V

L’AVI


!

VIU A C U C A T O T IU T S ewnA L’E

ELCHICOTRISTE

PUYAL


A L’ESTIU TOTA CUCA

ewn

VIU!

PUYAL

L’AVI

PUYAL

NAPI


A L’ESTIU TOTA CUCA

ewn

VIU!

NAPI

QUEL

L’AVI


VIU! A L’ESTIU TOTA CUCA

ewn

KAP

NÉSTOR


L’AVI

A L’ESTIU TOTA CUCA

ewn

NÉSTOR

QUEL

Fa molta calor!

VIU!


A L’ESTIU TOTA CUCA

ewn

NAPI

VIU!

LA CAVERNA MEDIÀTICA ESPANYOLA

QUEL


Anem al concert!

E

l senyor Mas, el de Convergència, el de Convergència i Unió, aquell que també va anar a la manifestació del 10 de juliol, aquell que és més catalanista que cap catalanista que es faci i es desfaci, aquell que dóna lliçons de catalanitat però que ningú no li poden donar a ell, aquell que és a punt de fer el cim, aquell que va guanyar dues vegades però no governa perquè el cony del tripartit va sumar més, aquell que a estones és independentista, a estones és autonomista i a estones no és res, ja fa dies i mesos que fa campanya electoral, abans i tot del dia de la manifestació a la que hi va anar com el primer, i va reclamar anar sota el lema de “Nosaltres decidim” perquè ell vol decidir, què us penseu?. Doncs ara ja sabem què és el que vol decidir. Ho ha dit ben clar en aquesta

OR PUY Y N E S L E D . .. Y N DEL SE ewn LA VEU

AL

per MANEL, el PUYAL

Apa! Ja ho ha dit ben clar. Qui es pensava que volia decidir ser sobirà i independentista, doncs no. Qui es pensava que potser faria pinya amb les altres formacions que volen decidir-ho tot, tot i tot, doncs no. campanya electoral que porta fent des de no se sap quan i que el portarà a fer el cim. Ha dit que el que vol decidir és tenir el Concert Econòmic. Apa! Ja ho ha dit ben clar. Qui es pensava que volia decidir ser sobirà i independentista, doncs

no. Qui es pensava que potser faria pinya amb les altres formacions que volen decidir-ho tot, tot i tot, doncs no. Això més endavant, que s’ha d’anar pas a pas i el pas que toca ara és el Concert Econòmic que és el que tenen els bascos i navarresos i són tan feliços que ho porten escrit a la cara.

Ara prepareu-vos, dos o tres lectors que tinc, que la maquinària propagandística dels convergents, encapçalada pel general Patton, àlies en Madí, ens bombardejarà des de tot arreu, sobretot des de el diari del senyor Barbeta, que la nostra salvació serà el Concert Econòmic. Després, el diluvi. I m’han dit que fins i tot preparen fer un diari que es dirà ARA CONCERT, des del que ens donaran la tabarra

XAVIER SALVADOR


RACISME

COSES QUE PASSEN

ewn

KAP

ELCHICOTRISTE


COSES QUE PASSEN

ewn

Els americans abandonen l’Irak

BRITO

NÉSTOR


OTS IN N S L E D IX A L A ewnEL C

Recordant el TELE/EXPRÉS

E

l número 1 del diari TELEEXPRÉS aparegué a Barcelona el 14 de setembre de 1964, per a mi té un record especial doncs va ser el primer que vaig comprar amb diner de la meva butxaca: 2 pessetes, doncs a casa, el meu pare sempre havia comprat un diari o altre, en especial “El Correo Catalán” que potser era el menys avorrit d’entre aquella grisa i tediosa premsa del franquisme.

Aquell diari era esperat amb espectació doncs era el primer que sorgia com una iniciativa privada des de 1939, s’ha de recordar que part de la premsa d’aquella època era subvencionada i deficitària i formava part de la Cadena de Prensa del Movimiento. El primer director de “Tele-Exprés” fou Avel.lí Artís Gener “Sempronio”, escriptor, autor teatral i cronista de la ciutat,

que pocs anys després crearia un dels primers setmanaris en català des de la guerra, “Tele-Estel”. Tenia la redacció al carrer d’Aragó, 390-394 cantonada amb Roger de Flor, on encara avui podem veure els frisos amb el nom del diari que feu l’escultor Subirachs. L’aspecte gràfic fou una novetat, poc

abans s’havia creat l’associació de grafistes al FAD i el disseny gràfic –que quasi ningú sabia el que era- començava a desenvolupar-se a Catalunya. El seu tamany, que ara ens sembla desmesurat, era el de gran foli. La seva original capçalera utilitzant un blau clar cridà l’atenció, així com la varietat de tipografia a les portades i interior, així com l’abundància de fotografies, de regular qua-

per JORDI ARTIGAS

litat donades les tècniques d’aquell moment, fa quasi mig segle.

Pel que fa als dibuixants, en Cesc amb el seu dibuix diari en tingué l’exclusiva pràcticament en els primers temps. Encara que durant el primer mes es publicà una historieta “Rusiñol y sus anécdotas” escrita pel veterà Josep Mª Lladó i magníficament il.lustrada per Pere Clapera (dibuixos dels que parlaré en una altra ocasió), així com les caricatures i dibuixos de José Antonio Marqués com la que dedicà a “Sempronio”. 1964, L’ANY DELS “25 AÑOS DE PAZ”

Aquell any el règim franquista celebrà una intensa campanya titulada dels “25 Años de Paz” (de los cementerios, afegí algú) que crec que dirigí aquell de “la calle es mía” o sigui en Fragasauri, en la que hi hagué des de sèries de segells de correus, publicitat a tort i a dret, un im-

mens retrat de Franco –a l’estil Mao- a la llavors plaça de Calvo Sotelo, avui de Francesc Macià.

Però, per sort entre la cal hi havia també arena. Pel març es publicà un dels llibres en català de més èxit “Els altres catalans” de Francesc Candel. El 27 d’octubre es transmeté per primera vegada a TVE –la única– una obra en català “La ferida lluminosa” el lacrimògen drama de Josep Mª de Sagarra. El 29 d’aquell mateix mes s’inaugurà a la llavors anomenada Avinguda Infanta Carlota, el monument a José Antonio el fundador de la Falange , que anys després sortosament s’ha fet desaparèixer del mapa barceloní.


EL CALAIX DELS NINO

ewn

I finalment el 20 de novembre es fundà clandestinament la 1ª Comissió Obrera a la parròquia de Sant Medir, quan encara hi havíen capellans progressistes. LES PÍLDORES D’EN CESC

El nostre dibuixant CESC –FRANCESC VILA RUFAS- , recentment desaparegut, tingué l’honor d’inaugurar amb els seus acudits diaris les planes d’un diari que aportava aires nous.

Les seves “píldores” agredolces posàven sordina a l’estruendosa música triomfalista del franquisme de l’època dels “Planes de desarrollo” i els “25 Años…”, els temes que tractà Cesc tocàven de peus a terra, aterràven en la realitat que no era tant bonica com el règim volia fer veure, i per aixó el dibuixant era mirat de cua d’ull per las “fuerzas vivas” i la censura s’acarnissà més d’un cop amb els seus dibuixos.

En els dos dibuixos que he triat, el primer del 14 setembre 1964, un home ensopit es troba endormiscat en un banc, mentre un lector el desperta i li sembla dir, ep, desperti’s!, ha sortit un nou diari. A l’altre del dia 16 d’octubre es dona un cop d’ull a l’especulació immobiliària, en altres acudits successius Cesc tractarà temes

TS

com les estretors econòmiques de la població, el mal funcionament del telèfon, les infernals carreteres…etc. Per acabar voldria descriure la pàgina de portada d’aquell primer dia, no hi podia faltar de cap manera una gran foto del “Caudillo” a

la dreta, amb un autògraf on l’antic general colpista escrigué “Telex Press” en lloc del seu nom correcte. A l’esquerra i al costat de la foto en grans caràcters tipogràfics deia : “Fracasado el golpe de Estado…”, ep! no sigueu malpensats!, es referia al llavors Vietnam del Sud…


ABEL B E D E R G E N B E W ewnEL

“…BUCLE SAMARANCH, UNCLE SAM A RANCH…” ( Diseño Pretanatorio para el Retrato Quimérico del Marqués de Samaranch, Señor de los Anillos y las Políticas Concéntricas )

QUIM


EL WEB NEGRE DE BA

ewn

BEL BRITO

BRITO


TRACA FINAL

A El Web Negre se’ns acaben les vacances

ewn

Haurà de tornar a engegar l’ordinador: Néstor Macià Haurà de tornar a esmolar el llàpis: Puyal

Haurà de tornar a fer anar el telèfon mòbil: Josep Ignasi Gras Haurà de tornar arribar tard a tot arreu: Kap Haurà de treure’s el barret de palla: L'Avi Haurà de comprar una nova capsa d’aquarel.les: Soler

Haurà de tornar a sucar tinta al tinter: Ermengol Haurà de tornar a esnifar retoladors: Napi Haurà de tornar a obrir el diccionari: Quim Haurà de tornar a llevar-se d’hora: Xavi Haurà de carregar la bateria de la Blackberry®: Dani Saus

Haurà de tornar-se a posar de mala llet: Eugeni Brandat Haurà de tornar a la Casa de l’Ardiaca: Jordi Artigas

PUYAL

Haurà de tornar a obrir els retoladors: Brito

Haurà de tornar a fer anar l’escànner: Quel

Haurà de tornar anar al camp de l’Espanyol: Sergi Fidalgo


El Web Negre, n. 41