Issuu on Google+

Ara que ja sabem com crear vida artificial, a la Ciència només li queda trobar vida intel·ligent en aquest planeta, però això ja s’acosta a la utopia.

Segona època Número 28

VDs Regalem D Pàgina 14

DEVIL

27 maig 2010


PERDUTS!!

ewn

De Lost al TC: enganxats! es d’aquest dilluns al matí et topes pel carrer un fotimer de penya amb clars símptomes de depressió, caminant esmes i sense esperit ni rumb, com aquella pobra vaca cega tan dissortada. I no és que vagin curts de son, després de la matiné televisiva: mancats de Lost (Perdidos, o Perduts) sembla que se’ls hi hagin estroncat les il·lusions i els plans de vida. A més, després de l’ansietat acumulada esperant el clímax final, la cosa encara ha resultat més dura i difícil per l’opció escollida pels guionistes, tan decebedora, covarda diuen, que espatlla el geni creatiu dels sis anys de la sèrie, i, el que és pitjor, sense que acabi de quadrar, segons els més aferrissats seguidors de la colleta de supervivents del vol aquell. Però, francament, esteu a la parra! Això és voler patir per patir! Canalla: si necessiteu estar enganxats, teniu un serial d’allò més entretingut i distret que us passa a tocar. Entretingut i distret? Ens quedem curts: tenim un serial casolà arrevistat tant o més emocionant que Lost i que qualsevol

D

parida de Guillermo Sautier Casaseca: L’antologia fracassada –no autoritzada– del molt il·lustríssim Tribunal Constitucional (TC a partir d’ara), que es diu la cosa. En fi, que poses la vida i miracles d’aquesta institució en una sèrie de ficció i et diuen se te’n va la pinça! Si de l’illa d’en Jacob i família no sabem decidir si pretenia ser els llimbs, el purgatori (veure nota), la natura emprenyada amb l’espècie humana o simplement les imaginacions del Jack carregat de coca... doncs al TC s’ho munten encara pitjor. De fet, ara que es critica clarament la manca de productivitat a les empreses de l’estat, el TC del Regne d’Espanya deu ser l’exemple màxim d’ineficàcia i fracàs consuetudinari. Ho han fotut tan horrorosament malament que ja hi ha quòrum sobre que s’ha de renovar, tant als caducs com als caducats –que són tots!– com aquelles menges podrides amb cuquets de tot tipus que fan tenir basques. En fi, segur que en seguirem parlant. Però, d’entrada, tots tranquils: si se’ns ha acabat Lost, encarat teniu TC per setmanes.

PUYAL

NOTA.- Benvolguts: pels que no estan familiaritzats amb aquesta terminologia, aclarirem que purgatori és, segons la teologia catòlica, el lloc o estat d'expiació temporal en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d'ésser admeses definitivament al cel; i els llimbs, per la seva banda, és lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà. També és el lloc on van les ànimes dels infants morts sense baptisme. No val riure. Per cert, que estar als llimbs vol dir no estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc. Millor que no hi esteu i llegiu cada setmana El Web Negre.


O!!

ELCHICOTRISTE

APATER Z . .. B M A R O M U H ewnDE BON

KAP

SOLER


APATERO!!

HUMOR AMB... Z ewnDE BON

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE


ERO!!

L’AVI

AMB... ZAPAT R O M U H N O B E ewnD

ERMENGOL


ERO!!

AMB... ZAPAT R O M U H N O B E ewnD

L’AVI

L’AVI


COSES DE L’AVI

ewn

L’AVI


BUSCANT UN LÍDER

ewn

Carta a la redacció l meu net m’ha adreçat a la pàgina aquesta vostra que teniu a l’internet. Aquesta pocasoltada. No sé com homes i dones fets i drets es dediquen a confegir aquestes coses i les pengen a això de l’internet on ho pot veure tothom. Bé, deixem-ho còrrer. Us escric perquè m’ha interessat molt això que feu que la gent escriu i dóna el seu parer sobre a veure si trobem, entre tots, un líder per a Catalunya, que Déu nostre Senyor sap que ens fa molta però que molta falta. Ho he anat seguint i veig que hi ha molta gent que proposa personatges del tot inadequats o directament estrafolaris. Quina vergonya! Com està el país, Senyor! Però on busquen? A tot arreu? No!! Que no saben que només hi ha un lloc on buscar un personatge per salvar Catalunya? Si vols un pastís on aniràs? A la pastisseria! O potser l’aniràs a buscar a la carnisseria? Senyor, senyor...! Seny, seny!! L’home per salvar el país, el líder que ens portarà la llum i serà el nostre guia, s’ha d‘anar a buscar a Convergència Democràtica de Catalunya, com és lògic!! I un cop ficats a la seu del partit, a qui escollirem? Jo

E

us puc dir que qualsevol serviria, que tots els d’aquella sagrada casa són ben capaços de liderar el nostre país i posar-se al front i donar –ho tot per Catalunya! Tal com ho sentiu, colla d’humoristes pocasoltes i descreguts, que us penseu que feu gràcia enfotent-vos de les persones i dels símbols més sagrats de la nostra terra nostrada! L’home designat ha de ser l’Artur Mas! L’Artur i ningú més, que no n’hi ha cap com ell!! I que no se’n parli més! Acompanyat, això sí, d’aquell que li diuen General Patton, que es veu que ho manega tot.

Felisa Masip i Puig Collbató

PUYAL


PARLANT DE PASTA

ewn

ERMENGOL

KAP

ELCHICOTRISTE


TIFADA S A P M E I IÓ C P U R ewnCOR

ROGER FILLOL


IFADA

CORRUPCIÓ I EMPAST

ewn

NÉSTOR

ERMENGOL

NÉSTOR


LS A M A C R A C E D IA ewnGALER per JIGG

l rei del pollastre fregit se li van socarrimar les celles a la barbacoa del seu ‘chalé’ al descobrir que no hi ha “torrent com l’avarícia i l’ambició”, segons va amenaçar en una de les seves memorables lletres. Va deixar les tasques i els vins, i ara diu que no beu alcohol, només xampany fiancés i molt fred. Per cert: ¿algú ha sentit mai –ja no direm escoltat– durant els últims anys una cançó d’aquest carcamal? En aquest pobre país que és el nostre no ho sembla pas, ni al País Basc tampoc, perquè al web oficial de l’etern cantant-protesta-però-menys i filòsof-jo-en-sé-més-que-ningúi-sembla-mentida-que-se’m-tracti-tant-malament, menysté els idiomes oficials d’aquestes dues nacions, mentre que permet informar-se de tot el que té a veure amb l’estrella (ens referim a ell, ara no divagueu) escollint entre un munt de llengües –inclòs el ‘spanish’, com està retolat– per al gaudi i la il·lustració del seu extraordinari contingent de seguidors, ja siguin vietnamites, noruecs –que xalen amb les seves ximpleries en diversos tons de falset–, hebreus, indonesis, romanesos o turcs –tot i que, si aquest últims tenen la pensada d’entrar al web poden comprovar, joiosos i contents com són, que la seva llengua apareix sota la bandera grega: la OTAN perilla!–... Potser encara resultarà que no l’escolta ningú, i per això, per manca d’audiència, va fer-se buròcrata, que és una cosa fina que es pot escollir si no s’hi neix, i aquest polèmic rockero va apuntar-se, primer, i durant set anys, al consell d’administració de la Sociedad de Artistas e Intérpretes Ejecutantes de España (AIE), de la

A

que va arribar a ser secretari general, i després, durant deu llargs anys, directiu de la SGAE, adalid contra la pirateria, treballant a favor de tot el món. I hi ha gent que encara se’n recorda i l’acusa: per alguna cosa serà, no nanu? Per això té contractats advocats, perquè no el calumniïn. Va assolir el seu moment de glòria al ser apedregar en directe i sense playback en un concert al festival de Viñarock. Després, per no dir que no, va ser jurat del celebèrrim concurs Operación Triunfo, quan el presentava T5, tot i que anys enrere l’havia denigrat i boicotejat quan l’emetia TVE. Diu que “Miedo a soñar” és la seva cançó preferida: “és el meu pensament despullat”, els seus fantasmes i les seves emocions, i quan la canta un calfred li recorre l’esquena, i, a vegades, els dies en els que la banda està inspirada, i la cançó recorre tots aquest senderols musicals en els que el balanceig, la tessitura, l’olor... vaja, una experiència inigualable. Aquest murri poeta, rellegidor d’Stevenson, reconeix varies coses, entre elles que segurament ha dit alguna ‘gilipollez’ i que no encaixa en aquesta televisió d’ara, que no hi troba el seu lloc, que no hi ha res que desperti el seu interès. Ni d’ell el nostre.

NÉSTOR

Ramón J. Márquez Martínez, Ramoncín


WILLY

SPANYOL E L O Y N U IB R T L ewnE

ERMENGOL

ERMENGOL

SOLER


El Web Negre i Els Quatre Gats regalen DVDs! Ep, gent! Aquesta setmana tornem a sortejar un DVD de la pel·lícula Bullying. Bullying és un film estrenat l’octubre de 2009, dirigit per Josetxo San Mateo, amb guió d’Ángel García Roldán, produïda per Els Quatre Gats Audiovisuals i Plot Films i amb participació de TVE i TVC.

Jo vull un DVD. Què he de fer per guanyar-lo? Molt i molt fàcil: llegir El Web Negre i comptar. Comptar Bullytus! Repartits per tota la revista hi ha, no gaire amagats, un nombre indeterminat de Bullyitus, que són uns ninos antipàtics com aquest:

Només cal que ens digueu quants Bullytus heu trobat enviant un correu a

concurs@elwebnegre.com

Per cert: EL BULLYTU D’AQUESTA PÀGINA NO COMPTA PER AL CONCURS!! Teniu temps fins que pengem El Web Negre de la setmana vinent, el 3 de juny.

Després d’haver fet un sorteig (poc glamurós, ho reconeixem, però força efectiu) utilitzant els serveis del web www.random.org (aneu, aneu a veure random.org i sabreu què vol dir poc glamurós) entre els encertants del nombre exacte de Bullytus, el guanyador ha estat Roger Llorca i S., que pensava que en el número anterior d’El Web Negre hi havia 7(settt) Bullytus, o no? Tot i posar moltes més tes del compte, la resposta era correcta. Doncs, apa, mira, Roger, sí, n’hi havia set, de Bullytus, aixó sí, sense tantes tes com vas posar. T’endús un DVD de Bullying. Ens posarem en contacte amb tu per fer-te’l arribar. I aquesta setmana, un altre. Vinga, animeu-vos, no hi ha cap truc amagat, sortegem de debò aquests DVD! Ei, i si no us toca el premi, estireu-vos una mica i compreu el DVD, que la pel·li és bona i el gest val la pena.


TS O IN N S L E D IX A L ewnEL CA per JORDI ARTIGAS

Coll, el paleta dibuixant ins a l'11 del proper mes de juny teniu temps encara d'anar a veure l'exposició d'originals d'historietes del dibuixant Josep Coll i Coll (Barcelona, 1923-1984) a la Galeria Francesc Mestre Art (C. Enric Granados, 28, de Barcelona, www.mestreart.com) . Vint-i-sis anys després de la seva mort, l'obra de Coll encara és recordada i reivindicada com la d’un dibuixant cabdal en la història del còmic català i espanyol del segle XX. Aquest reconeixement que no obtingué en vida suficientment i que possiblement el portà a la fatal decissió de suicidar-se, encara que el cas de Coll de no poder viure exclusivament del fruit de la seva obra artística ha estat una constant en molts dels nostres dibuixants i encara avui el reconeixement social que reben aquests no és

F

a l'altura que mereixeria sobretot si la comparem amb d'altres països del nostre entorn. En efecte, el mateix Coll es definí així: Encara que sóc un professional de la historieta, sóc un paleta que dibuixa. Doncs la seva professió originària fou la del ram de la construcció, i estic segur que, igual que el pintor Joan Miró volia treballar amb la mateixa finor amb la que un pagés feia els rengles d'un hort, en Coll arrenglerava els maons amb el mateix art –salvades les distàncies– amb el que feia els seus dibuixos. Quasi tots els originals que s'exposen corresponen a la propietat de la Galeria Francesc Mestre Art i d'altres són de col·leccions privades, però tots ells corresponen a l'època

Continúa a la pàgina següent


EL CALAIX DELS NINO

TS

ewn

COLL Ve de la pàgina anterior

COLL

del mític TBO on Coll col·laborà durant uns vint anys, a partir de 1949. Els dies que vaig passar per la galeria ja se n’havíen venut uns quants, els seus preus oscil.len entre els 750 i els 1000 euros. Aquí podrem veure els originals en tinta xinesa, de vegades amb indicacions per a l'editor, normalment les historietes eren mudes o sigui que

quasi mai utilitzava el text dins dels globus o bafarades. Coll cultivà un finíssim humor basat en l'anècdota o gag de l'absurd, un humor personal i inimitable que presentava els seus petits i prims personatges enfrontats a un món absurd redimit per la desdramatització de l'humor que diuen que és el que diferencia l'home dels animals... Tots els nois que llavors com-

pravem el TBO conservem en la nostra memòria els ninots de Coll.


LECTE · L E T N ’I L A R E P A ewn+TEC EUROPARLAMENT ESTATS UNITS

ELCHICOTRISTE

DANI SAUS


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

XINA I COREA

COM ESTEM!!

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

ITÀLIA

ELCHICOTRISTE


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

PARLAMENT

NÉSTOR

FESTIVAL

DEVIL


NES A G S E L I T S U G ewnEL pel GRAS

Guia EWN de restaurants de menú

Tallen prou bé el bacallà l restaurant Niu Toc ofereix un menú de migdia econòmic i variat, que es canvia tots els dies i es compon de sis plats de primer i sis plats de segon. Així resa el web de l’establiment. I és veritat, què carai. Com també ho és que aquest menú combina amanides, verdures, pastes, carns –amb una opció per a menjar entrecot al gust, planxa o amb salsa de roquefort o pebre verd, amb un suplement de 3,50 €, iva inclòs–, peix fresc del dia i un plat de bacallà, el rei de la casa. El preu del menú normal és de 10.00 € iva inclòs, però ofereixen altres opcions més econòmiques. Anem als punts remarcables: el local és ampli –amb zones diferenciades de fumadors i no fumadors–, amb algunes taules rodones, grans, espaioses, on quatre comensals s’hi acomoden perfectament, encara que no siguin ben avinguts. El servei és atent, ràpid i eficaç, sense floritures, cosa que s’agraeix, francament. Tenen terrassa, a la plaça, espectacular i assolellada quan fa sol, molt dels gust de la gent que no és com nosaltres (ens referim als crítics d’El Web Negre). Les menges són... bé, hi ha de tot. A vegades pots considerar les racions un pèl curtes, quasi mai embafen, i els plats es mouen dins d’un context de la sàvia

E

Restaurant Niu Toc Plaça Revolució de Setembre, 3 08012 Barcelona (això cau a Gràcia, molt a prop de la confluència de Verdi amb la Travessera) Tel. 93 213 74 61 www.restaurantniutoc.com El menú a migdia (sense cafè) costa uns 10 euros. A la nit, la cosa canvia i val la pena dedicar una mica de temps a estudiar la carta.

cuina de mercat habitual i correcta, però on et pots topar amb originals versions de plats comuns en aquest tipus d’establiments, com un que, sota el titolet de “bistec amb patates”, oferia un trosset menut de carn de caire gaudinià, rebregada, que alçava les seves puntes turmentades dibuixant extraordinàries formes al vent i que va fer xiuxiuejar a un que tenia al costat: “Això, a Berga, no passa”. El bacallà, especialitat de la casa, cuinat en moltes i diverses receptes (cada dia una de diferent), està ben assolit, i els plats de pasta i verdura són prou creatius (sense arribar al nivell del bistec) i fan el fet, com unes mongetes tendres amb bacó i salsa romesco que vam paladejar amb profunda satisfacció, perquè s’havia fet una mica tard i hi havia gana... vostès ja ho entenen. Els postres estan força bé, tot i que a vegades ens ha semblat que manca més varietat de fruita fresca. El pa ens agrada i sempre en demanem una segona panereta. Com el vi, del que també repetim habitualment, tot i que a vegades rasca una mica.


CREMA DE LLAVIS

ewn

per LA MAGINA DELS OUS

Barres n dels somnis de país independent passa per disposar d’un codi de barres, un sistema ràpid d’identificació numèrica adaptat que identifiqui els béns fets a Catalunya. I, posats a tenir, per què no? Dotar els fabricants d’un dígit diferenciat de barres és molt lloable i, més, si hi ha empresaris que el desitgen utilitzar en els productes industrials. No fan cap mal si el volen estampar en els seus gèneres mercantils. Total, no són altra cosa que un conjunt de bandes blanques i negres de diferent gruix que les caixeres dels supermercats s’entesten a il·luminar amb un lector làser. I mira que entretenir-se en cada paquet, en cada ampolla, i sentir sonar cada vegada la mateixa cançoneta... ai, el que han de fer les pobres mosses per evitar escoltar el fil musical de la superfície comercial on treballen! Clar que potser ho fan perquè així es creïn llargues cues a caixa i acabem comprant paquets de xiclets en abundància? Vaja, serà pura estratègia comercial?

U

Costa d’entendre que la notícia de la implantació de l’índex diferenciat hagi passat per la premsa de puntetes. No serà que hi ha qui no vol que es conegui en excés l’existència de l’Associació Catalana del Codi de Barres (ACCB) que vetlla en la utilització del número 15 com a xifra identificativa d’aquest racó de món? Acostumats com estem a portar en l’escut i la bandera quatre barres, ara, disposar-ne de 15 més, no ha de ser cap impediment per ningú. Només és qüestió de pagar una quota en conceptes de despeses administratives, manteniment i ja està. Salvant distàncies, l’arribada del codi de barres ve a ser com l’aparició en el seu moment del domini punt.cat. Existeix, el tenim... només que, per exemple, a cal www.webnegre.net ho deixem, de moment, per un altre dia.


Q#

ABEL B E D E R G E N B E W ewnEL

30 años después, como vemos, las reglas del juego no han cambiado. Siguen los mismos golfos de siempre y los palos se los lleva quien se los lleva, una situación que, por injusta, produce arcades... para morirse, vamos...

BRITO


EL WEB NEGRE DE BA

BEL

ewn

BRITO

BRITO

BRITO


TRACA FINAL

ewn

Els de El Web Negre anem a la moda: Presidirà una comissió d'investigació: Néstor Macià Investigarà una comissió de presidència: Puyal Comissionarà una presidencia investigada: J I Gras Arriba tard a les comissions, les investigacions i les presidències: Kap Apareix en el sumari del cas Pretòria: L'Avi Apareix en el sumari del cas Palau de la Música Soler És un cas s'ho miri com sumari... Napi Demana números de telèfon a l'Artur Mas com qui res: Quim L'Artur Mas li demana a ell els seus números de telèfon: Dani Saus El Millet els va demanar el número de compte corrent: Jordi Artigas, Roger Seró L'alcalde de Santa Coloma el convidava a menjar ganxitos dia sí i dia també: Sergio Fidalgo Juga al dòmino amb en Luigi: Elchicotriste El Macià Alavedra li va vendre un quadro de la Malfeito: Bié Van a dinar amb en Prenafeta cada divendres: Xavi, Quel Juguen a parxis amb en Montull: Orcajo, Jordi Arasa, Willy A les cintes del cas Pretòria hi fan la segona veu: Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Et requalifica qualsevol cosa per un preu mòdic: Ermengol No han cobrat encara la seva comissió: Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

PUYAL


El Web Negre 028