Issuu on Google+

Vejam, és ben senzill: si el problema és que surt la paraula Nació al preàmbul de l’Estatut, que la substitueixin per Colònia. Ells d’acord i nosaltres també.

No ho diuen, però ho pensen: TC: “Catalunya? Dats pel sac!”

ROGER FILLOL

Segona època Número 22 15 abril 2010


T

LANITA A T A C I S R E ÍD L . UTS ewnD’ESTAT

Èxit clamorós en això de trobar un líder Mireu bé la foto. La vam prendre el dia 14 d’abril. L’heu mirada bé? Què hi veieu? El balcó de la Gene, oi? I qui hi veieu, al balcó? Vinga, llestos, qui veieu al balcó de la Generalitat proclamant la nova República Catalana? No veieu ningú, oi? Doncs això, que passa el 14 d’abril i ningú no s’enfila, ningú no vol assumir el paper de líder. De fet, al balcó no va ni sortir la senyora de la neteja amb la meri. És clar, no cal la meri per recollir cap bava, no hi ha líders que ens deixin amb la boca oberta. Doncs, això, que continuem buscant el líder transversal que ens meni a la glòria. I anem perdent dates: ja hem perdut l’oportunitat del 14 d’abril. A veure si funciona millor el 18 de juliol...

NÉSTOR


I CATALANITAT S R E ÍD L . S T U T ewnD’ESTA

BUSCANT UN LÍDER

Carta a la redacció ola a tots. Sóc en Paulí Puigpelat, de Sant Fost de Capcentelles i us escric per això que vaig veure l’altre dia que esteu buscant un líder per a Catalunya. Trobo que és una idea molt bona i us felicito. Idea que, i no us enfadeu, hauria merescut haver sortit d’un mitjà de comunicació de més envergadura que el vostre, de més volada, de més entitat. I no. No ha sortit pas. Per això us felicito perquè demostreu que teniu imaginació i que amb vosaltres, a ca El Web Negre, deuen treballar una colla de bons professionals amb gran imaginació que es preocupen pel país. De tota manera sóc conscient que hi ha mitjans d’envergadura que ja tenen el seu líder per a Catalunya, vegeu sinó La Vanguardia, que tenen en Mas, mireu El Periódico i tenen en Montilla, mireu l’Avui/El Punt i ja treballen per en Carretero. Vosaltres en canvi espereu que siguem nosaltres, els milers i milers lectors del benaurat El Web Negre, llum del periodisme satíric català, qui l’escollim. Això us honora i a nosaltres ens fa sentir útils. Deixo de donar-vos sabó i passo a proposar el meu candidat a líder. Mireu, hauria de ser en Fèlix Millet. Tal com ho dic (o ho escric). I vaig a justificar-ho. En senyor Millet és un català de soca-rel. On ha dedicat els millors anys de la seva vida el senyor Millet? A una entitat tan nostrada com l’Orfeó Català/Palau de la Música Catalana. No pas a la

H ELCHICOTRISTE

Casa de Extremadura, ni al Club Deportiu Espanyol, ni a Fecsa/Endesa. És un home transversal, ha donat calés tant al PI com a la Fundació Trias Fargas i perquè no ha tingut temps de donar-ne al Carretero o al Laporta. És un home que hi entén molt en economia, que en aquests moments de crisi seria com oli en un llum per al país, ha ampliat el Palau, ha repartit a entitats i fundacions i encara n’ha tingut per quedar-se’n per ell, per arreglar-se el xalet i fer viatges. Voleu economista de més vàlua? En Solbes i la Salgado haurien de besar-li els peus! I si les coses li anessin maldades, s’escaparia d’anar a la presó i sempre podria donar les culpes a la seva dona o a la dona o a la filla del seu soci. Res. Decidit, el meu líder és en Fèlix Millet. Digueu-me com va la votació, que friso i estic que no dormo per veure si entre tots trobem el líder que ens mereixem.

Vostre, Paulí Puigpelat


COSES DE L’AVI

ewn

Continúa a la pàgina següent


COSES DE L’AVI

ewn Ve de la pàgina anterior

L’AVI


Sí, també a EWN ! A R U T A R E IT L ewnART I per ROGER SERÓ

aquesta setm

ana entreviste

ma

“No m’interessa el que has somniat”

SIGMUND FRE

UD

El Web Negre: Com es pronuncia el seu nom de pila? Sigmund Freud: Tal com sona, com tots els noms. Però si fessin una pel·lícula sobre mi a TV3 suposo que es pronunciaria Sigmen Freit. EWN: Vol saber el què he somniat? SF: N’estic fart que la gent em pregunti això, no ho veu que a ningú li interessa? No sé que detesto més, les converses sobre somnis o les típiques tertúlies sobre quin nom li posaries als teus fills... EWN: Vostè és “el pare de la psicoanàlisi” SF: Ja n’estic ben tip també, d’aquesta etiqueta! A Edison li diuen “el pare de la bombeta”? NO, OI? EWN: Tornem a temes així culturetes... a vostè se l’ha comparat amb Nieztsche, Shcopenhauer, grans pensadors de la seva època... Continúa a la pàgina següent

KAP


ART I LITERATURA

ewn Ve de la pàgina anterior

SF: Clar, si vols passar a la història has d’escriure coses així rares... vostè coneix algun altre psicòleg famós? EWN: No SF: Clar que no! Tots son massa convencionals, hohoho! (riu) EWN: Creadors de renom com Dalí o Hitchcock s’han inspirat en vostè... Ha llegit quelcom interessant darrerament? SF: M’he llegit tota l’obra de Bill Watterson “Calvin & Hobbes” i m’ha apassionat. Es tracta d’un infant que posseeix un tigre que sap parlar i amb la qualitat sobrenatural de convertir-se en peluix a voluntat. EWN: ...senyor Freud, es tracta del seu amic imaginari, no pas d’un tigre màgic... SF: Ho diu de veritat?... ara entenc moltes coses... EWN: Li sembla que juguem a l’associació lliure, vejam que en traiem? SF: Endavant EWN: Jo dic una paraula i vostè

em diu el primer que li passi pel cap, va bé? SF: Nano, que m’ho vaig inventar jo això eh? EWN: Tristesa SF: Piercing! EWN: Ment SF: Pizza! EWN: Esperança SF: Burofax! EWN: Mare SF: Llufyngplingins! EWN: ...Aquesta paraula ni tan sols existeix. Vol dir que tot això surt del seu subconscient? SF: Bah!.. segur que no. Però oi que és divertit? EWN: Com se li va acudir la idea de fer reposar els seus pacients en un divan? SF: No ho sé, però així miraven al sostre enlloc dels dibuixets que feia al meu bloc de notes Guerrero. EWN: Ja que el tinc aquí, l’altre dia vaig somniar que jo era una patata. Què deu voler dir?

SF: Doncs que vostè és una patata, no li doni més voltes, només és un somni. EWN: Que enyora més de quan estava viu? SF: Doncs sobretot jugar amb el meu gos... es deia Paulov? em sembla que sí... i li tenien certa tírria perquè era jueu, i a més.. hmm.. em sembla que ara estic confonent coses... EWN: Ai que ens falla la memòria eh? SF: Si vol un altre dia pot entrevistar al meu super-jo. EWN: Super-no-cal, gràcies. SF: Vol dir que no s’està reprimint més preguntes? Si tornem a la seva fase sàdico-anal segur que en traiem més material. EWN: Jo no em reprimeixo res i vaig bé de ventre, hem acabat.


US EST T P U R R O C S U IC OLIT ewnHOMO P

ELCHICOTRISTE

KAP


ORRUPTUS EST C S U IC IT L O P O M ewnHO

ELCHICOTRISTE

PUYAL

SOLER


UPTUS EST R R O C S U IC IT L O ewnHOMO P

NAPI ELCHICOTRISTE

NAPI

SOLER


Els herois de Can Barcix

EN PILOTES

ewn

para la poció màgica –repetim que és virtual i que de dòping res de res– que proporciona als seus guerrers una condició sobrehumana. Abraraxàvix: El cap de l’equip, el cervell en el camp de batalla, majestuós i valent, respectat pels seus homes i temut pels rivals. Només li fa por una cosa: que el cel caigui sobre el Campus Novus. Però, com ell diu, “això no passarà demà”.

per M. LAPORTA FLUIXÀ

Any 2010 després de Crist. Tota la Lliga està ocupada pels galàctics... Tota? No! Un equip poblat per irreductibles blaugranes resisteix encara i sempre als florentins. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris pelegrinis dels bernabeus fortificats. Alguns dels herois:

Assegurançapédrix: Ara hauriem de dir allò de “el bard, les opinions sobre el seu talent estan dividides: ell opina que és genial i els altres pensen que és un patata”, però això és aplicable als desterrats Martincàcerix o Hlebix, no a aquest. Assegurançapédrix ho fa tot, tot i tot, fins i tot gols impossibles, encara que hi ha qui diu que tots els seus xuts són de canari.

Mèssix: L’heroi de l’equip, un petit guerrer amb l’esperit astut, la intel·ligència viva i poders màgics amb les pilotes (les de futbol, de les altres no se’n parla, i que duri). Les missions més complicades li són encomanades sense dubtes. Rep la seva condició sobrehumana de la poció màgica, un beuratge virtual –és a dir, que de dòping, res, no fotem– que prepara el druida de l’equip.

Ideatxigrinskix: La mascota de l’equip, quan el deixen defensa amb ungles, dents i grenyes. Borda als rivals i l’any que vé farà por. Iniestix: Calb, lletós i lluminós, és el súperguerrer que il·lumina el camp de batalla per marcar on s’han de repartir les llesques. Llest com una fura, s’afanya a tenir el peix al cove per després repartir-lo, tot i que no sempre és tan fresc com voldria. Té l’estrany costum d’acabar les temporades fet un cromo.

Ibrahimòvix: Alt i gros com un Sant Pau, amic inseparable de Mèssix i –de tant en tant– dels gols, gran amant de caure emboscat en els fores de joc i de les bones baralles per la posició dins de l’àrea. Sembla que no va caure en cap marmita quan era petit. Guardiòlix: El venerable druida de l’equip, recull idees de sota les pedres i amb elles pre-

JORDI ARASA


ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA

LLUM

L’AVI DANISAUS

NUCLEAR


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

FÍLIES

ELCHICOTRISTE

ABÚS

KAP


ER A L’INTEL·L ewn+TECA P

ECTE

EN SOLITARI

CUBA

NAPI

ELCHICOTRISTE


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

SOLER

ELCHICOTRISTE

CULTURA

PROFILAXI

SOLER

DIAGONAL


VS T A Y N E R P M E O M ewnHO

Intel·ligència verda anta verdura em toca la pera! I no, no em refereixo a les plantetes plantades, regades, mimades i recollides per pagesos de bona fe, que després ens trobem al plat –les plantetes, no els pagesos– per empassar-nos-les sense poder evitar un rictus de què hi farem, vés quin remei. Ho he de reconèixer, i qui em té a prop en pot donar fe: sóc més de carns ben vermelletes i sucoses que no pas de bròquils, enciams i pastanagues. Per mi, les plantetes al plat són com una medecina: toquen. S’han de menjar, per salut diuen els que diuen que hi entenen, però em fan més aviat poca gràcia. Patxoca zero. Ep! Salvo la més honesta de les verdures, la que ens ha tret el ventre de pena tantes i tantes vegades. Salvo l’honor de les patates. Braves, fregides o en truita. Visca! Quan entrem en els invents més, diguem-ne, sans, ja la caguem. Bullides o al forn ja no són el mateix. Coi de restaurants que es pensen que són qui sap què i quan et porten el mig conill o el filetet de vedella, ben fets, al seu punt, te’ls acompanyen amb unes

T

per EUGENI BRANDAT

pobres i desgraciades patates a la brasa, o al caliu, o qui sap com cony les foten. On són les patates fregides de tota la vida, cruixents per fora, tovetes per dintre? No són prou distingides per aquest local? Són metzina? I a sobre, els que diuen que hi entenen diuen que no són verdura! Surten o no surten de la terra? Sí, oi? Doncs són verdura! I algunes, fins i tot són verdura ecològica. I

vien fet creure que era per estalviar fums. Una colla ja ho vam dir en el seu moment, que això no serviria de res. I ho han confirmat: la limitació a 80 kmh al voltant de Barcelona no ha servit per reduir la contaminació. De manera que, en una demostració d’intel·ligència verda –acabo de fer un oxímoron, si no us n’heu adonat–, decideixen que, precisament perquè no serveix de res, no hi haurà augment a l’alça de la velocitat variable. És que la culpa la tenen els cotxes diesel, diuen. I els cotxes de gasolina de més de quatre anys, i les motos, i els ciclomotors, i els avions, i els desgraciats que encenen el llum quan van al vàter i, a més, tenen les penques de tirar la cadena, com si ens sobrés aigua, collons! Les bicis, no, aquestes no són culpables de res. Definitivament caldria estudiar això de ser verd. Són verds perquè s’ho creuen o són verds perquè van néixer amb certs impulsos sàdics que només poden explotar ara que mig manen? Que fotin el camp ja!!!

La limitació a 80 kmh al voltant de Barcelona no ha servit per reduir la contaminació ja hem arribat allà on volia anar a petar, que, con deia abans, tanta verdura em toca la pera. Als ecològics, em refereixo, als ecologistes, més en concret, als ecodallonsis que ens toquen la pebrotera perquè algú –un irresponsable– els va posar a manar en sectors com ara el trànsit. Per un trànsit verd, anem a vuitanta quan no hi ha ningú més que nosaltres a l’autopista. Fins ara ens ha-


TS O IN N S L E D IX A L ewnEL CA per JORDI ARTIGAS

Cluselles, des de 1914 nric Cluselles i Albertí, nascut al barri del Poble Sec de Barcelona el 23 d’agost de 1914, és sens dubte, al costat de Joaquim Muntañola, també nascut el mateix any, el dibuixant català més veterà que ens queda i… que encara treballa! Però així com d’altres han sabut treure una rendibilitat i una popularitat a la seva llarga i fecunda vida professional, Cluselles, en canvi, potser degut a la seva modèstia i discreció gairebé franciscanes, ha passat de puntetes i molts, com jo mateix, pensava que ja no estava entre nosaltres fins que l’especialista en història de l’art Francesc Fontbona me'l va redescobrir. I els passats 19 de febrer i després de la nevada de l’11 de març ens vam encaminar cap al seu estudi-habitatge del barri de Vallcarca, el company càmera Jordi Morraja i jo mateix, per fer-li una entrevista destinada a El Còmic de la Premsa Comarcal i en paral·lel la filmació d’aquesta, destinada al nostre projecte de la Memòria dels Dibuixants.(1) No fou fins l’any passat que en l’avinentesa del seu 95è aniversari, el seu nom tornà a ressonar a la premsa, televisió i internet, alguns articles a la

E

NYERRA

premsa de paper i el monogràfic publicat per l’Associació Catalana d’Exlibristes, i li han donat tardanament un cert reconeixement a la seva vida de treball lliurada a l’art. Però aquesta visita al seu estudi, on encara dibuixa i grava exlibris, ha servit també per a descobrir-nos les diferents facetes del treball de Cluselles, de qui tant sols sabíem el seu aspecte de dibuixant humorístic quan a l’època de la guerra civil col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” signant com a “Nyerra”

Continúa a la pàgina següent


EL CALAIX DELS NINO

TS

ewn

NYERRA

Ve de la pàgina anterior

(que per cert vol dir “mandra” en català), amb els petits homenets que algú batejà com els “homes-foca”. A part d’aquesta faceta, breu pels esdeveniments de l’època, el nostre dibuixant, en una tan llarga i fecunda vida professional, ha estat il·lustrador per a obres literàries i portades de llibres, com a grafista ha dissenyat nombrosos

cartells des dels anys trenta, encara que l’especialitat artística a la que ha dedicat més anys ha estat la de decorador o dissenyador d’interiors: des de torres i cases particulars passant per joieries i llibreries fins a sales cinematogràfiques de Barcelona. Encara que la seva activitat més amagada i desconeguda –que, a més, mai no ha estat exposada!–, ha estat la de l’escultura en fang. Moltes d’aquestes magnífiques peces que no han sortit mai del seu estudi s’escampen pel seu lloc de treball. I ara. per acabar, una proposta, a veure que us sembla, dirigida tant als amics lectors com als companys dibuixants que feu El Web Negre: no creieu que l’Enric Cluselles es mereix un homenatge o reconeixement pels seus quasi 96 anys de treball? Per què no desmentim per una vegada la ingratitud que els catalans solem tenir cap als nostres creadors?. Espero ja les vostres adhesions, propostes o sugerències. Ah!, si voleu

JORDI MORRAJA

saber més detalls sobre en Cluselles i la primera part de la seva entrevista, grateu-vos la butxaca i compreu El Còmic de la Premsa Comarcal núm. 82 que apareixerà a finals d’aquest mes d’abril. Només costa 1 euro…

NOTA (1) “El Còmic de la Premsa Comarcal ”: Tel. de Barcelona: 934 421 434 e-mail: fundacio@premsacomarcal.cat “Memòria dels Dibuixants”: www.memoriadelsdibuixants.cat


ABEL B E D E R G E N B E ewnEL W

BRITO

BRITO


EL WEB NEGRE DE BA

BEL

Q#

ewn

"ENJUTOPIA !" Tags: UTOPIA, ENJUTO, GANAR, PESO, SOCIAL, RED, CAER, PIAR, VOZ, VOTO

BRITO

BRITO


TRACA FINAL

ewn

A El Web Negre se’ns refot el Tribunal Constitucional: Troba que l’edifici sembla un ovni: Néstor Macià Diu que és lleig de cagar: Puyal Setze jutges del Constitucional ens foten al fetge un pal: Josep Ignasi Gras Diu que no són setze, que són deu: Kap Com que són un nombre parell, per això empaten: L'Avi Cal ser burro, no?: Soler La tia aquella diu que té vot de qualitat: Napi I els altres què tenen: vots de merda?: Quim Vol dir que si empaten el seu vot val per dos: Dani Saus Ah!, com els gols de la Champions!: Jordi Artigas, Roger Seró Champions??? Què és això???: Sergio Fidalgo És allò que tampoc juga el Nàstic, perquè només hi juguen els grans: Elchicotriste Em pensava que es deia strip pòquer i ara resulta que es diu Champions: Quel Sempre pensant en el mateix! La Champions es juga amb pilotes: Xavi Igual que l’strip pòquer: Orcajo Ens hem fotut en un bucle, no us sembla?: Roger Fillol, Devil, Jordi Arasa Per què ens ho ha de semblar?: Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Perquè se’ns refot el Tribunal Constitucional: Ermengol, Bié I trobem que l’edifici sembla un ovni...: Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.

PUYAL


El Web Negre 022