Issuu on Google+

Si van suposadament a favor d’uns, es diu “villarato”. Si van demostradament a favor dels altres, es diu “normalitat”

NÉSTOR

Segona època Número 18 11 març 2010


QÜESTIÓ DE BANYES

ewn

Des d’ara ens direm canaris per JIGG

er no posar més el dit a la nafra proposem que des d’ara les ILP (Iniciatives Legislatives Populars) i altres questions les fem com si les fessin uns altres que no som nosaltres, però serem nosaltres, ja ho enteneu. Res d'iniciatives catalanes! Farem veure que nosaltres no tenim cap iniciativa. Ara, perquè les nostres iniciatives i pensaments no facin cap mena d’enrenou i els de la cort i altres patges i esbirros no posin el crit al cel s’ha de fer veure que les iniciatives les pareixen altres. Ens podríem fer dir polonesos, però des que el diccionari Collins ja defineix que “polaco” és sinònim de català, se’ns veuria el llautó i els més lle-

P

KAP

traferits ens denunciarien. Una bona solució pot ser fer-nos passar per canaris. Per què no? Sembla que tot i la seva excessiva perifèria i que són d’un altre continent, tenen patent de cors i les seves iniciatives estan ben vistes a les espanyes, i que encara que siguin les mateixes que les nostres no fan pupa a ningú. Aprofitem-ho,no? Sempre podrem estar en confrontació amb els periquitos, que queda d’allò més natural.


QÜESTIÓ DE BANYES

ewn

KAP

NÉSTOR

SOLER


QÜESTIÓ DE BANYES

ewn

NAPI

QUEL

KAP


EL GAT PENTINO

ewn

L’ “art” dels toros esulta que el Parlament de Catalunya ha començat a discutit una ILP, que vol dir Iniciativa Legislativa Popular, per veure si s’il·legalitza la festa dels toros a Catalunya. No és, per tant, una iniciativa de cap partit polític amb representació al Parlament. És una iniciativa popular, allò que qualsevol ciutadà recull un fotimé de signatures pel carrer i quan les te totes ho porta al Parlament i el Parlament no te més remei que discutir-ho. Coses de la democràcia, ves, que voleu que us digui.

R

per MANEL, EL PUYAL

I han posat el crit al cel. Em refereixo a “ells”, als espanyols de soca-rel, que cada dia ens demostren que ho són tots (de soca-rel, d’espanyols potser no ho som tots). Ja us podeu imaginar, tota la premsa, totes les ràdios i tots els canals de televisió que vetllen perquè no ens desviem del “españolismo cañí”, han dit i ens han dit de tot, ja ho haureu sentit.

I han volgut emprar arguments. Un dels arguments és que això de la “fiesta nacional” dóna molt llocs de treball, que si sastres, que si els que fan las “lentejuelas”, que si els banderillers, que si els picadors, que si els “mozos” (que no mossos) de “estoque”, que si els que venen entrades... i, és clar, amb la crisi i l’atur que hi ha, és una irres-

Es veu que torturar un animal és cultura, tradició i un art ponsabilitat plantejar ara prohibir el toros. I a més a més, amb la crisi i l’atur que hi ha, els catalans ens preocupem per aquestes collonades en comptes de preocupar-nos d’acabar amb la crisi i l’atur, que és el que hauríem de fer, com allò altre de convocar consultes

populars per saber si volem la independència. Al·lucinen amb nosaltres, vaja! I ho justifiquen amb arguments culturals, tradicionals, artístics... i patriòtics! I és que es veu que torturar un animal és cultura, tradició i un art i això agrada a molta gent culturalment i artísticament molt sensible. Sí home! El que passa és que la gent va als toros no a veure com li fan una “faena” al pobre toro, no! Van a veure si el toro enganxa al torero, vet aquí!! I ja em direu què te a veure això amb la cultura i l’art. Ah! Una dada important. La comunitat autonòmica de Canàries fa una pila d’anys que va prohibir les corrides a tot l’arxipèlag. I “ells” no van dir ni piu. Només piulen quan s’ho planteja Catalunya. Estrany, no?


CATALUNYA EN BLANC

ewn

L'Empordà (Sopa freda de cabra) per SENYOR BURXA

Nevat entre Blanes i Cadaqués, sense llum per la gran nevada, cagadets de fred i pots estar segur, que els que manen es toquen la fava. TV3 ens deia que a la matinada pararia, però cap al migdia estava tot colapsat. Sembla que el Govern no té pressa, on deuen ser els camions de sal? I és que tot blanc i sense fressa és molt més bonic l'Empordà.

QUEL

Els minuts que passen ben bé semblen anys i aquell fred encara aguantava sense llum i sense calefacció quina porqueria de previsió. TV3 ens deia que aquella nevada passaria, però cap al migdia tothom estava emprenyat. Sembla que el Govern no té pressa, on deuen ser els camions de sal? I és que sense llum ni carreteres és molt més bonic l'Empordà. I quan veig que no ho arreglen i la cosa va per llarg... potser que avui no em suicidi potser ho deixi fins demà, fins demà, fins demà!!

QUEL

DEVIL


CATALUNYA EN BLAN

ewn

L’AVI

C


CATALUNYA EN BLAN

ewn

JOSÉ ORCAJO

QUEL

C

JOSÉ ORCAJO

PUYAL


CATALUNYA EN BLAN

ewn

C

Els Jocs del 2022 a Barcelona ens il·lusionen! (IV)

Seguim amb tu, company, com sempre! per JIGG

mic Hereu, germà i company, escolta!: El Web Negre es postula per ser l’oficina tècnica de la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2022. Capacitat de gestió i iniciativa no ens la podeu negar. A més a més, ens has tingut al teu costat des del principi, recolzant el teu propòsit sense defallença, com has pogut comprovar setmana rere setmana si has estat al lloro. Potser hem estat els únics en els que no ha minvat ni una engruna l’esperit olímpic hivernal barceloní, ni en els pitjors moments. Molts se’n fotien de la teva proposta, però nosaltres, que som de la broma, però que sabem copsar com ningú i abans que tothom on hi ha un personatge excepcional i una idea que perdurarà en el temps (allò que en diuen un abans i un des-

DANI SAUS

A

prés), fins i tot en els moment més negres (és a dir, quan en hem quedat sense llum per la tempesta de neu) t’hem manifestat el nostre suport incondicional. I el mantenim. Perquè nosaltres no formem part ni dels escèptics ni dels caníbals d’aquest país, com denuncia amb més raó que un sant en Leopold Rodés, i estem amb ell quan afirma que la candidatura és una magnífica idea. I apa, que no t’hem donat idees per a l’èxit de la comtessa! No et queixaràs, no! Però, amic, ha arribat l’hora de la veritat, el moment de posar fil a l’agulla, el dia de posar en pràctica allò que hem predicat. I pensem que des del EWN ho podem fer, que millor que nosaltres no ho farà ningú, sobretot si ens expliqueu així per sobre el que heu aprés a Vancouver. Nosaltres, aquesta setmana de

neus i de bens, també hem aprés un munt de coses molt útils de cara a ser la millor oficina tècnica de la candidatura: per exemple tot, ara sabem de primera mà tot el que deixa de funcionar a la que neva. Però aquests petits entrebancs ens esperonen encara més! I estem amb tu quan dius que posaràs els Pirineus al mapa de món! Sí senyor!, amb dos collons! Perquè aquets setmana han quedat tot blancs i no se’ls veia! També diuen que a Vancouver veu conèixer el sistema de transport públic. Collonut! Perquè hem d’entendre que allà funcionava tot i la gelor. En fi, parlem-ne.


CATALUNYA EN BLAN

ewn

C

PUYAL

NÉSTOR

Parlant de neu... la volva és allò que hi ha entre les cames de les senyores frígides???

SOLER


TÀPIES

ewn

Cultura que put per PERE GIL

XAVI

Cultura que put La Fundació Tàpies, al bonic edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner al carrer Aragó, ha estat dos anys tancada. En tots els racons del país, els catalans i catalanes estaven desesperats i somicaven per les cantonades: el riu de llàgrimes de desesperació del nostre poble sembla que és el causant que hagi pujat el nivell del mar, i diversos països d'aquells que són situats en illes que amb prou feines s'alcen un parell de pams per damunt del nivell del mar, havien demanat reiteradament la obertura d'aquesta institució indispensable per la història de l'Art, per evitar el cataclisme aquàtic que suposa tanta plorera. La novetat de la petita reforma, que ha costat 8,3 milions d'euros, un preu arregladet perquè el manobre era cunyat del conserge de la fundació, no és el nou pavelló situat sobre l'auditori, ni la restauració de la façana (d'on, estranyament no s'han tret uns filferros ro-

vellats que pengen del terrat), si no el mitjó instal·lat al pati interior. Des que Tàpies va projectar el mitjó per al Saló Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya fins a la instal·lació definitiva del mitjó, resulta que la peça d'obra s'ha encongit una mica. Recomanem a Tàpies que no renti la seva roba bruta amb aigua calenta, que després passa el que passa… Pere Gil


COSES DE L’AVI

ewn

Continúa a la pàgina següent


COSES DE L’AVI

ewn Ve de la pàgina anterior

L’AVI


Sí, també a EWN ! A R U T A R E IT L ewnART I per ROGER SERÓ

aquesta setm

ana entreviste

ma

“Vaig venir del rotllo Erasmus”

GEORGE ORW

ELL

EWN: La feina dels cronistes dels conflictes armats ha canviat molt des de l’època de vostè? GO: Els corresponsals de guerra d’avui en dia són uns fleumes. Tots ben atrinxerats darrere dels exèrcits i vinga a escriure cròniques de pa sucat amb oli per a penjar als seus blocs i presumir. Jo quan era jove, per fer els meus escrits sobre la guerra civil espanyola vaig venir a Catalunya a lluitar! Portava una arma i matava fatxes per aquí, fatxes per allà! I com que a banda de ser brigadista internacional vaig militar al POUM al final no sabia ni amb qui anava... a vegades m’aixecava pel matí i començava a disparar a l’aire perquè sí, pim! pam! pum!... aquesta! Aquesta és l’essència del periodisme!!! EWN: Bé, no s’exalti...George Orwell és un pseudònim, el va preferir a al seu nom real, Eric Blair... GO: Sí? Cony, ni ho recordava d’això Continúa a la pàgina següent

KAP


ART I LITERATURA

ewn Ve de la pàgina anterior

EWN: Bé... una tema que teníem moltes ganes de plantejar-li és el fenomen facebook, quina opinió li mereix? GO: Odio tenir sempre la raó! Em vaig equivocar amb les meves prediccions catastròfiques? Estem tots controlats o no? Ens tenen a tots fitxats i no ens en adonem! Ja mai tonarem a ser lliures... EWN: Però vostè se n’ha fet un compte o no? GO: Sí, és molt divertit (riu estúpidament) m’encanta xafardejar. Em passo el dia jugant al Farmville. EWN: Ja posats parli’ns del seu llibre “Animal Farm”, és una crítica al règim stalinista bé o als totalitarismes en general? GO: Li seré franc, jo el que volia era fer una història d’animalets, com les que feien triomfar a en Disney a l’època... Però ningú em va entendre, suposo que el públic no estava preparat... EWN: Tornem a la guerra civil, un conflicte que és el rerefons de moltes obres artístiques... GO: Sí, com el meu llibre “Homage to Catalonia” (disponible a Amazon) o la meva foto del milicià caient... EWN: No es flipi que aquella foto no és seva, és del fotògraf Robert Capa. GO: Bé, el que volia dir és que vaig deixar empremta important EWN: Ernest Hemingway també hi va participar, potser van coincidir i

tot en algun episodi d’aquesta trista guerra? GO: Ostres, espero no haver-lo disparat... EWN: Estava al mateix bàndol que vostè... GO: De debò? Bé també fora possible ja que aquella merda de fusells que teníem es disparaven sols de tant en tant. Ens els enviaven els soviètics en plan solidari però teniem moltes baixes per aquest tema. Esternudaves i et disparaves a la cara... L’avantatge del bàndol nacional és que només ens disparaven a nosaltres, clar, ells anaven molt més per feina, així qualsevol. EWN: Va aprofitar per conèixer Catalunya? GO: Vaig voltar per alguns poblets costaners i vaig passar molt de temps a Barcelona també. Jo sóc dels que pensa que abans era més maca, sense tants turistes... EWN: Home senyor Orwell, que estaven en guerra, quins turistes volia que vinguessin? GO: I en una escapada em vaig fer a una catalaneta que estava de bon veure... potser és l’àvia d’algun dels lectors d’aquesta revista. EWN: Batalles les que vulgui, batalletes no cal que me les expliqui...Va aprendre català durant els seus dos anys de guerra? GO: No vaig aprendre una merda, vaig venir una mica en plan

Erasmus...Però aquí a l’infern he fet un curset. EWN: Que ha llegit darrerament? GO: M’he llegit tota l’obra de Mishima... que profund! Estic esperant a que mori per demanar-li que em signi tots els volum! EWN: Però senyor Orwell! Yukio Mishima va morir fa quaranta anys! Es va suïcidar! GO: (sobtat) Merda, doncs hi ha un japonès aquí que em pren el pèl... Clar, sóc el més comunista i se’n foten de mi... EWN: Gràcies pel seu temps. GO: I recordi, el gran germà el vigila.... EWN: Però és bo o dolent això? GO: Doncs no m’ho havien preguntat mai... és bo, no?


L·L E T N ’I L A R E P A C ewn+TE

ECTE

TREBALLADORA

GARZÓN

JOSÉ ORCAJO

JOSÉ ORCAJO


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

BIÉ

ewn

CRISI

ELCHICOTRISTE

COMUNICACIÓ

NAPI

CRISI


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

INTERNACIONAL

NAPI

NAPI

PIRATES

NAPI

PATRIMONI


LECTE +TECA PER A L’INTEL·

ewn

BURKA

GOD SHAVE THE QUEEN

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE

PÍNDOLA


INOTS N S L E D IX A L A C ewnEL per JORDI ARTIGAS

Francesc Fontanals i Mateu

FRANCESC FONTANALS

finals del passat gener els mitjans de comunicació catalans es vàren fer eco del tancament i trasllat de l’Escola d’Art i Disseny coneguda vulgarment com la “Llotja d’Avinyó” que forma part de la xarxa d’escoles antigament anomenades d’Arts i Oficis. Es tractava del singular edifici de la placeta de la Verònica que fa cantonada amb el carrer d’Avinyó a

A

Barcelona. El motiu imprevist d’aquest tancament fou l’enfonsament d’un sostre interior per sort en unes hores en les que no hi havía classes. El dibuix que il·lustra el text d’aquesta setmana és degut a Francesc Fontanals i Mateu (Mataró, 1900 – Barcelona, 1968), dibuixant, pintor, escenògraf i decorador que precisament havia estudiat a Llotja quan aquesta

encara deuria estar a la Llotja de Mar, on per cert també estudià Picasso. El dibuix, que recull una part de l’edifici, fou publicat al setmanari “Destino” el 5 de novembre de 1966 amb un text que es titulava “ La Escuela de Bellas Artes en la inopia”. Fontanals, de qui tornaré a parlar en aquestes pàgines d’El Web Negre, tingué una llarga carrera en totes les cita-

Continúa a la pàgina següent


EL CALAIX DELS NINO

TS

ewn

Ve de la pàgina anterior

des especialitats artístiques a les que es dedicà, però la que li donà més popularitat fou precisament la de l’humor gràfic, terreny en el que començà a la premsa de l’avantguerra. Fou amic de l’ús de pseudònims: signà com a “Soka” a “ La Rambla ”, com a “Oka” a “El Bé Negre” (gloriós antecedent d’aquest web) en els anys 30, i com a “Jip”

al setmanari “Destino” entre 1953 i 1968, any de la seva mort.

a l’escola, almenys això és el que han declarat els responsables i alumnes de l’escola.

TORNANT A L’EDIFICI… …Diré que s’acabà la seva construcció en el 1883 sent projectat pel mestre d’obres Tiberi Sabaté en un estil eclèctic amb un frontó clàssic, gran balconada i dues gran escultures a la façana. La de l’esquerra representa una matrona que significa la indústria, que esculpí Joan Roig i Soler, i la de la dreta el comerç en la imatge del déu Mercuri l’anomenat “missatger dels déus”, de la que és autor Rossend Nobas, més conegut per ser també l’autor de l’escultura de Rafael de Casanova.

I sembla que tot ja ha estat pastat abans doncs desseguida s’ha sabut que possiblement l’edifici, un cop restaurat, serà ocupat pel CoNCA – Consell Nacional de la Cultura i les Arts, o sigui allò de “quítate tú para ponerme yo”.

Això es deu a que fou construït per allotjar el Casino Mercantil que després esdevingué el Borsí . Posteriorment i a partir de 1940 fou la seu de la Llotja o Escola de Belles Arts que havia estat a la Llotja de Mar fins que es va traslladar a l’edifici de la facultat de Belles Arts a Pedralbes. Finalment esdevingué l’Escola d’Arts i Oficis, en els darrers temps Escola d’Art i Disseny. L’edifici, en la part de totes les façanes, fou restaurat fa pocs anys, però en canvi no es va restaurar a fons tot el laberíntic espai interior. Per tant sembla com si a la Generalitat , que és propietària de l’edifici, ja li anava bé que s’ensorrés el sostre per així tenir l’excusa de desallotjar

UNS RECORDS Aquest edifici suposa una especial significació per a un servidor, deixeume fer-vos en cinc cèntims. El palauet de la Llotja d’Avinyó és una veritable “llaminadura” d’art i arquitectura, i crida l’atenció a tothom que hi passa pel seu davant, tant és així que els turistes entraven a dins pensant que era un museu i l’escola hagué de posar un rètol indicant que no es podia visitar. Fou durant els anys 1993 a 2005 que gràcies a l’interés i generositat del seu director Lluís Casado, que aquell local esdevingué la seu de l’ASIFACatalunya, l’associació dels professionals del cinema d’animació. En aquella època vaig programar les sessions mensuals de cinema, entre les que recordo especialment les d’assistències multitudinàries com les dedicades al cineasta Vicenç Bassols que treballà als grans estudis dels EUA com Disney i

Hanna & Barbera i als germans Grangel tant lligats també a les superproduccions nordamericanes d’animació. La sumptuositat decadent d’aquell vell edifici conserva encara en el seu interior mostres del seu antic esplendor que ha fet que en el seu interior s’hagin rodat escenes per a pel·lícules i films publicitaris. La seva gran escalinata de marbre blanc amb una escultura que porta un llum, els sostres treballats amb motllures de fusta, la saleta modernista, els grans armaris, de caoba?, de la sala de professors… I diuen que l’edifici guarda també un “misteri”: un passadís secret, ara sembla que enrunat, que datava de l’època del Casino, quan es podíen guanyar grans fortunes i no era prudent sortir carregat de molts diners en un carrer llavors tant perillós. Per tant si l’existència del passadís és veritable, aquest conduiria fins a la plaça de Sant Jaume. Sigui com sigui, tant si l’Escola torna al lloc ocupat com si no, aquesta, professors i alumnes mereixen aviat uns locals dignes, cèntrics i… que no s’ensorrin.


EN PILOTES

ewn

El Madrid les veu quadrades quan juga contra els equips que acaben en “on”: Alcorcón, Lyon... Des d’aquí proposem que el Barça perdi la “a” del seu nom: Futbol Club Barcelon


SIBLE S O P M I IA M O N O ewnGASTR per SERGI FIDALGO

Whisky for you (2)

uè uneix José Maria Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Cayo Lara, Mao Tse Tung i José Montilla? Que ningú ha tingut la sort de provar el magnífic whisky Inver House, un scotch quiero y no puedo que te’l poden colar com a importació en la disco John Long Silver en una festa de samarretes mullades. Amb Coca-Cola, gel i una mica d’imaginació, pot colar... El Jameson no necessita presentació: un irlandès que qualsevol amant del bon whisky el pot apreciar a bon preu. Sobre tot si et fots un viatge a Andorra amb l’excusa de veure els “paisatges naturals” i carregues el cotxe de tabac d’oferta del Punt de Trobada, un

Q

autèntic brandy francès Napoleon made in EncampLa Massana Distillery Corporarion i d’un parell d’ampolles d’aquest magnific licor. El Cardhu està sobrevalorat, però si et cau en una barra lliure d’un bateig, boda o comunió, ataca l’ampolla sense compassió. Si has de pagar tu, millor optar per un JB de quinze anys o un Ballantine’s de dotze. Sortiràs guanyant, t’jo juro per Snoopy i pel jutge Garzón.

El Glen Grant és un malta que mai falla. És el primer single malt que vaig tastar a un pub que ni recordo on era – la Guinness va fer bé la seva feina -, i sempre m’ha fascinat la seva simplicitat. Sol et transportarà a un món on no hi ha polítics sense escrúpols, jefes amb mala llet i patates braves congelades amb salsa de pot. Un paradís a la terra...


ÀFICA R G O T A M E IN C A ewnCRÒNIC

La venjança dels modistes per JOSEP IGNASI GRAS

ena d’Òscars, la veritat, vam quedar una mica decebuts i malhumorats. Va resultar una comèdia casposa, una cosa sense suc ni bruc (els ja grans hem gaudit d’edicions realment espectaculars i esplèndides, però enguany no va poder ser, es veu). I el promès glamour? També l’han perdut de vista a Hollywood? Home, si en fixem en la majoria dels guions que escriuen actualment per aquelles terres assolellades, potser sí que ja no saben què és. O potser és que amb tant de sol han pescat una insolació. Menció a part van ser els vestits d’elles. Més encaminats a ressaltar defectes en comptes d’amagar-los, que és el que se suposa que ha de fer un bon modista o el prêt-à-porter de casta. A veure si no: a qui se li acut cosir aquells motius florals (o eren directament collits de l’hort?) a les mamelles de la Theron? Qui va ser el malapersona (per dir-ho suau) que va decidir esbom-

P

bar a tort i a dret que el cul de la Jennifer Lopez era la mare de tots els culs a les pantalles 16/9? La Sigourney Weawer va lluir de bon grat allò que ensenyava sense vergonya o era una promesa feta a ves a saber quina divinitat per tornar a pescar un alien? I què me’n dieu de l’escala de cargol afarbalanada que va lluir la Vera Farmilla? Sempre que assistim –creieu-nos, voldríem impertèrrits (però no es pot, escolti, no es pot!: se’ns rebel·la el gust!)– a aquest espectacles de la catifa vermella pensem en les pobres mares de les noies que ho han d’estar patint d’allò més. Perquè ja no podem dir allò de “mira que els hi ha posat la mare!” pensant que la pobre senyora s’ha begut l’enteniment i té el gust al cul. No; ara ho hem d’adjudicar als prínceps de l’agulla de cosir. Per això, potser, l’explicació de tant desori vestimentari la tenim en la revenja de molts d’aquests advocadors de la benaurada Santa Llúcia (que els guardi la vista!): emprenyats en comprovar com les artistes els fan el

salt vilment, acudint als tallers de costura de la competència, quan ells, un any o altre han vist alabats els seus magnífics i lluents esforços esmerçats en cobrir les cobejades carns de tanta starlette i alguna que altra estrella, van i els hi entaforen el primer que troben. De fet tot és un problema de banyes.


ABEL B E D E R G E N B E ewnEL W

Un año más el directo de los Oscars se presenta ante el abismo de la audiencia ultranocturna como un ejercicio de funambulismo catódico para mantener el tostón en ascua, cual roscón de Pascua de una industria de reyes y paganos, de aquelarres de vanidad y habas a precio de trufa en el que todo está, de antemano, atado y bien atado. No lo duden. Volverá a salirles el haba.

Q#

GIULIO LAURENZI

GIULIO LAURENZI


TRACA FINAL

ewn

Els de El Web Negre també estem en contra del maltractament dels animals: Està contra les curses de braus si els braus van a peu: Néstor Macià Està contra l'assetjament sexual a les vaques: Puyal Està contra les lluites de galls i els ulls de poll: Josep Ignasi Gras Estima tant els animals que sempre fa el burro: Kap Estima els animals i les animales: L'Avi Creu que a la protectora d'animals unten els gossos amb crema solar: Soler Sap que el millor amic de l'home és el pernil: Napi Les seves mascotes viuen millor que ell: Quim No menja porc perquè li recorda els polítics del seu poble: Dani Saus No són vegetarians perquè els fa pena veure sofrir un enciam: Jordi Artigas, Roger Seró És el nostre periquito preferit: Sergio Fidalgo És un peix que es porta l'oli: Elchicotriste Fa volar coloms: Quel Passa la nit del lloro: Xavi Lliga els gossos amb llangonisses: Orcajo Busquen els tres peus al gat: Roger Fillol, Devil, Jordi Arasa Tenen el cap ple de pardals: Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Són com cabres boges: Ermengol, Bié No diuen ni ase ni béstia: Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.

ROGER FILLOL


El Web Negre 018