Issuu on Google+

El còctel: "Aznar's finger Hale!". Un dit de mala llet, un dit d'hipocresia, un dit de feixisme, un dit de prepotència, un dit d'estupidesa. Es remena tot amb el dit ben tieso i se serveix als estudiants en un bol de pastar fang.

L’evolució d’alguns homes

SOLER

Segona època Número 16 25 febrer 2010


L’Aznar petit quan balla, balla, balla, balla. L’Aznar petit quan balla, balla amb el dit.

DEVIL

IGA! P À C I H ’ T N O IT ewnEL D

KAP


A!

EL DIT ON T’HI CÀPIG

ewn

PUYAL

Aznar ha entès malament això de l’era digital

NÉSTOR

KAP


COSES DE L’AVI

ewn

Continúa a la pàgina següent


COSES DE L’AVI

ewn Ve de la pàgina anterior

Continúa a la pàgina següent


COSES DE L’AVI

ewn Ve de la pàgina anterior

L’AVI


EL GAT PENTINO

ewn

Més sobre la crisi reocupat com estic per això de la crisi (més que res perquè pels mitjans no es parla d’altra cosa) l’altre dia em vaig proposar de mirar de trobar la solució. Jo sol. Ja que tenim un munt d’economistes que no se’n surten i, el que és pitjor, cadascun diu una cosa diferent (uns que si ens en sortirem a final d’aquest any, uns altres que fins el 2012 i uns altres que si no es fa el que diuen ells, no ens en sortirem mai). Doncs des de aquestes pàgines virtuals us donaré la meva solució, que ja us ho dic, no serà tant peregrina com les dels que ens recepten els que han fets cursos i cursets a les millors escoles de negocis.

P per MANEL, EL PUYAL

Agafeu-vos que aquí va: s’ha de tornar a l’economia submergida. Al diner negre. Ja està. Ja ho he dit! Ara que em vinguin els de l’Agència Tributària i em busquin les pessigolles. A mi plim! No faig res més que fer un servei al país, donat que els que ens go-

vernen no són capaços de sortir-se’n, jo dono la solució. Solució que per altra banda no és pas nova. Si aquests país se’n va sortir va ser gràcies al que després es va anomenar economia submergida i que

Abans te n’anaves a fer un parell d’horetes a un altre taller o despatx i arrodonies el jornal ho deien amb menyspreu, com si fos la cosa més terrible del món. Sí home...! Abans treballaves en un taller o despatx i quan plegaves te n’anaves a fer un parell d’horetes a un altre taller o despatx i arrodonies el jornal i et permetia de comprar-te a terminis la nevera, la tele o fins i tot un cotxet de segona mà. O bé feies un parell d’hores

extres al teu lloc de treball i les cobraves, això sí, sense que constés enlloc. Als patrons els hi anava bé i a tu també. I així, de mica en mica, vam anar tenint de tot i encara et sobrava algun “duro” a la butxaca. I compraves coses i les fàbriques fabricaven més per poder-te vendre el que fabricaven que compraves amb els calés que guanyaves amb les hores extres que feies a les fàbriques que havien de fabricar més perquè ho compressis amb els calés que guanyaves.... Veieu? Un peix que es mossegava la cua i que va resultar d’allò més satisfactori per a tothom. Doncs s’ha de tornar a això, què coi! I ens en sortirem, ja ho veureu! Ja veig anuncis per la tele dient: “Cuando termines tu jornada laboral, haste un par de horas extras mas i que no consten en tu nómina. Sé solidario. Juntos saldremos de la crisis. Gobierno de Espanya.”


RISI! C ? IS N A M ? A IN ewnFE

BIÉ

JOSÉ ORCAJO

BIÉ

JOSÉ ORCAJO


I!

FEINA? MANIS? CRIS

ewn

JOSÉ ORCAJO

PUYAL

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE


Sí, també a EWN ! A R U T A R E IT L ewnART I per ROGER SERÓ

aquesta setm

ana entreviste

ma

“A la meva època no hi havia gintònics”

EDGAR ALLAN

POE

El web negre: La seva mort va ser un misteri, ens ho aclareix? Edgar Allan Poe: La veritat és que mai m’ha acabat de quedar clar, l’últim que recordo de la meva vida és que em treien d’una taverna amb els peus per davant... però de tota manera és una cosa que em va passar moltes vegades a la vida... No li ha passat mai que surt d’un bar i es troba en una ciutat diferent de la que creia estar? EWN: No. La veritat, no recordo mai haver agafat una turca tan greu... Però ara que ho diu en podria haver fet un conte d’això, no creu? EAP: No li falta raó (es queda pensatiu)... el podria titular Les tavernes metaqüàntiques, o Els antres del teletransport. Però potser seria més propi d’algun dels meus successors a qui tant vaig influenciar com Lovecraft, Verne, Conan Doyle...o almenys això vaig llegir a la viquipèdia una tarda. EWN: Almenys seria més original que els seus contes de gent a qui enContinúa a la pàgina següent

KAP


ART I LITERATURA

ewn Ve de la pàgina anterior

terren viva, que al cap i a la fi vostè sempre acabava escrivint sobre el mateix... EAP: A vegades pensava que tenia una idea brillant per a un nou relat obscur i macabre, i després d’haver passat les idees a tinta amb a la meva ploma me n’adonava que ja l’havia escrit abans i que ja me l’havien publicat. EWB: Ja veig que no passava gaire temps sobri vostè... EAP: No es passi jove...que jo a la seva edat ja portava anys treballant d’editor. EWB: Que ha llegit darrerament? EAP: Doncs ara que en Salinger ha passat al nostre barri he rellegit El vigilant al camp de sègol... Quin llibre! La quantitat de gintònics que es pren el protagonista en un parell de dies! Creu que algun crític literari es deu haver parat a comptar-los? EWB: Francament, espero que no. Sort que el tenim a vostè. EAP: A la meva època no existia aquesta beguda... Al segle XIX no hi havia tantes coses per fer com teniu ara. Ha llegit Relato de un náufrago de Hemingway? EWN: No és de Hemingway, però sí. EAP: També em va agradar. El patiment del protagonista és propi dels personatges que jo creava però no m’enfado. Entenc que es basin en la meva genialitat extrema. EWN: Què li sembla la crisi que

assota el món dels vius? EAP: La veritat és que ho he llegit molt per damunt, es refereix a allò que cada cop fa més calor o al tema de la grip que és tan mortal? Miri, als meus temps passaven les dues coses i tampoc ens esguerràvem les vestidures. Sí queies mort al mig del carrer era el teu problema, ningú venia a discutir-t’ho. Sí que parlàvem del clima quan et trobaves un conegut però la veritat és que a Baltimore feia un fred que se’t gelaven els ous, per això em passava nits escrivint, perquè s’estava més calentó a casa. EWN: Què en deia la seva muller? EAP: La veritat és que per haver viscut a la primera meitat del segle XIX puc presumir d’haver estat molt permissiu i liberal com a marit. Fins i tot quan la meva dona va morir no me’n vaig assabentar fins després d’uns quants dies. EWN: Ha tornat a escriure? EAP: Doncs he pensat en fer-me un blog, però fa com a mandra. Vaig perdre tota una tarda escollint els colors de fons i al final no vaig escriure res. Però miri miri, m’he comprat una llibreta Moleskine, mola eh? (riu) EWN: Ja ho sap que la seva obra, per ser fantàstica i obscura, la llegeixen molts friquis? EAP: Què vol dir friqui? Són els avantguardistes de la vostra època? EWN: En certa manera, sí... però deixi’m a mi fer les preguntes. Aquí

a l’infern manté bones relacions amb altres escriptors? EAP: La veritat és que són tots força avorridots... Una vegada vaig competir amb Marcel Proust en un concurs de bigotis ridículs. EWN: Veig que tenen tot el temps per perdre aquí... Creia que els lletrats aprofitarien l’altra vida per llegir totes les grans obres de la història. EAP: Arriba un moment en la existència que ja passes de moltes coses. Confesso que aquí a vegades fem de tot menys llegir. EWN: Com a les biblioteques del nostre món actual. EAP: Sigui com sigui, a tots us arribarà el moment.. vol que li vagi fent un epitafi? Quedarà d’allò més terrorífic. EWN: No, gràcies.


ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA TERRITORI

TERRITORI

ELCHICOTRISTE

ELCHICOTRISTE


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

GOLF(O)

REFORÇOS

NAPI

NAPI


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

CIÈNCIA

SOLUCIONS

NAPI

PISPES

AUGMENTEN ELS ROBATORIS EN HABITATGES

DANI SAUS

QUEL


SIBLE S O P M I IA M O N O ewnGASTR per SERGI FIDALGO

Patates, patates, patates... (II)

a manca de consum de calci, l’excés de gayoles practicades durant la meva adolescència, l’abús escoltant cançons de Fernando Esteso i Núria Feliu i l’exposició excessiva a Ventdelplà em va fer cometre una greu errada: no vaig explicar les virtuts de les Lays Gourmet, les de la bossa negra. Són una mica cares, però la seva qualitat és superior. Recomanables. Sense discussió. Cruixents, amb un sabor intens, res a veure amb els trunyos que a vegades ens serveixen com a patates de xurreria, i que no són més que productes industrials sense cap interès.

tronòmica. Qui les va inventar hauria de sortir a la Vikipèdia a la secció de Persones que no sabien el que estaven fent, però que mereixen ser oblidats pels seus descobriments.

L

Ja que hem reobert les crítiques patatiles també en parlarem molt bé de les Vicente Vidal Gran Selección – també amb embolcall negre – que són dignes de ser gaudides veient un gran film, com Los Bingueros o El fontanero, su mujer y otras cosas de

meter, escarxofats al sofà. Ah! Quin gran plaer és alimentar la ment mentre el teu cos rep el plaer intens d’un bon snack! Les patates sabor Campesina, siguin de marca pija o de qualsevol marca blanca, són dignes d'un torturador de la Gestapo per aconseguir que un membre de la resistència francesa digués els noms dels seus companys. Quin horror! El seu sabor és terrible. No he trobat cap que tingui un mínim de decència gas-

És una creació totalment innecessària com les que tenen sabor a vinagre, una maleïda invenció que vaig descobrir la tira d’anys a Gran Bretanya a un pub. Innocent de mi vaig demanar “chips, please” i vaig d’haver de liquidar dos pintes de cervesa negra per treure’m el seu sabor de la boca. L’únic sabor que hauria de ser permès és de pernil... però ja en parlarem un altre dia.


EN EL RECORD

ewn

Fernando Krahn (1935-2010) EL WEB NEGRE

l passat dijous va deixar-nos el nostre company i amic Fernando Krahn. Nascut a Xile fa 75 anys, no va acabar la carrera de Dret per dedicar-se a l'escenografia i la fotografia. El 1962, en un viatge a Nova York, inicià la seva carrera com a dibuixant d'humor a revistes com Horizon, Atlantic Monthly, the New Yorker o The Reporter. Casat amb l'escriptora Maria de la Luz Uribe, amb qui va fer molts llibres per a infants, el 1968 tornen a Xile, d'on han de marxar a causa del cop d'estat de Pinochet, i per tot un seguit de casualitats s'instal·len a Sitges des d'on dibuixarà per premsa americana i europea. Des de l'any 1983 col·labora amb La Vanguardia, on trobem els seus dibuixos a la darrera pàgina del Magazine dels diumenges, en la sèrie Dramagrama que ha superat de llarg els mil episodis. Krahn era una persona

E

KRAHN. Dibuixos de la Série Cranologien. Publicats a Suïssa i Alemanya.

senzilla i amable, d'esperit juganer, interessat també en l'animació, la música, la fotografia... Des d'aquestes pàgines volem retre un sentit homenatge a Krahn, l'artista de traç tendre i surrealista, mestre en l'art de comunicar ironies subtils sense paraules, i a Fernando, la persona bonhomiosa i afable, d'ulls d'infant i cor de gegant.


EN EL RECORD

ewn

KRAHN. Dramagrama. Publicat al Magazine de La Vanguardia

KRAHN. Publicat a La Vanguardia

KRAHN. Il.lustraci贸 del llibre El Fuet de Cent Cues, amb textos de Joan Brossa


EN EL RECORD

ewn

CABAÑAS


EN EL RECORD

EL WEB NEGRE

ewn


ABEL B E D E R G E N B E W ewnEL

Q#

Qué ARCO tendremos en el futuro que empieza en la edición 2011? oveja merina o vicuña quimérica?

GIULIO LAURENZI

BRITO


EL WEB NEGRE DE BA

BEL

ewn

BRITO

BRITO

BRITO


TRACA FINAL

ewn

Els de El Web Negre també som uns mal educats: Fa banyes amb els dits del peu: Néstor Macià Fa botifarra : Puyal Hi posa les mongetes: Josep Ignasi Gras Fa pam i pipa: Kap No sap si és millor engegar a prendre pel sac o prendre pel cul: L'Avi Ens engega a dida: Soler Ens engega a fer punyetes: Napi Ens engega a parir panteres: Quim Ens engega a fer-nos la mà: Jordi Artigas No se li engega el cotxe: Dani Saus Ell, quan engega, engega: Roger Seró Diuen paraulotes: Xavi, Quel, Roger Fillol, Jordi Arasa T'escupen a la cara: Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert Et diuen el nom del porc: Ermengol, Orcajo, Bié, Elchicotriste No sabem si reneguen quen parlen normal o parlen normal quan reneguen: Giulio Laurenzi, Carlos Brito El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.

NÉSTOR


El Web Negre 016