Page 1

Després de resistir a espanyols, a francesos, a l'esclavisme, als Estats Units, als Duvalier (a Papa Doc i a Nené Doc), a centenars de revoltes, al vudú, a Aristide, a la pobresa extrema, a tempestes tropicals i huracans, al terratrèmol de 2010, Haití encara resisteix. Quina força té la vida!

Segona època Número 11 21 gener 2010

NÉSTOR


LA TERRA TREMOLA

ewn

Som salvatges? per JULI VERT

a terra tremola, es belluga, convulsa sota els nostres peus. I el tremolor d'una Terra atemorida esquinça Haití, com les llàgrimes d'una Terra lànguida convertides en tsunami van anegar Indonèsia. I això permet que per un instant els homes i les dones del planeta obrim els ulls i ens recordem que som humans i que arreu del món hi ha d'altres humans. I fa que sortim de la nostra bombolla i mirem cara a cara la resta de la humanitat, i el que veiem ens colpeix tant que ens aboquem, en la nostra mesura a la solidaritat, una solidaritat que ens torna humans i ens torna sensibles i ens fa saber vius a través dels dolor dels altres, i ens fa tristos i conscients de la nostra petitesa i insignificança i les nostres misèries que són nostres. Però una cosa és tremolar amb la terra pel dolor dels altres, i una altra cosa és burxar amb el dit la ferida oberta. Perquè els voltors a les ferides hi suquen pa, i de voltors –a alguns se'ls hi veu el plomall i a d'altres no tant– n'estem envoltats. I

GIULIO LAURENZI

L

Continúa a la pàgina següent


LA TERRA TREMOLA

ewn Ve de la pàgina anterior

mentre els bancs es freguen les mans perquè de cada transferència humanitària que fem per ajudar Haití se n'emportaran un pessic en concepte de comissió, els mitjans xalen amb les fotos dels cadàvers polsosos de criatures de pell bruna, per esgarrapar tres lectors a la competència. I les cobertes que s'amunteguen als quioscs semblen un catàleg de xarcuteria barata, en una competició imbècil que creuen que guanyarà qui ofereixi més sang i fetge. La solidaritat dels lectors no cal cercarla per aquests camins. I si el que volen fer és demostrar la seva sensibilitat, que mostrin les imatges del dolor amb el màxim de respecte. Però no, no és pas així: damunt del dolor d'un pare el diari ABC no renuncia a la seva promoció "Domigos de cine"; El Mundo acompanya la mateixa imatge amb una oferta de cruceros; Publico amb un malentendible missatge que diu "disfrutar es sentir que se acaba la línea contínua"; el Chicago Tribune comparteix els honors de portada entre la mort sota la runa i una sèrie de televisió protagoContinúa a la pàgina següent


LA TERRA TREMOLA

ewn

Ve de la pàgina anterior

nitzada per un noi molt bufó; El Pais anunciant una web de cotxes; The Times anuncia, sota la mirada d'un infant que ha vist la mort cara a cara, que es pot menjar a fora per cinc lliures mentre et fan la manicura... i a La Razón –no és que tinguem res contra aquest diari– el dolor apareix flanquejat per la bicicleta de paseo, "gratis", "Lo mejor de la comedia española", "La Razón te ayuda en tu compra diaria" i el Sorteo especial de la Loteria Nacional. I encara que ens diguin que el que volen és informar, potser ensumaríem la veritat si penséssim que la setmana que ve, o el mes que ve o l'any que ve, Haití serà igual de pobre, o més, i desapareixerà de les pàgines dels diaris. Però la bicicleta, la comedia española, la loteria i la manicura seguiran a la portada.


LA TERRA TREMOLA

KAP

GIULIO LAURENZI

ewn

PUYAL


EL GAT PENTINO

ewn

La Seat ja comença o vaig llegir i també ho van dir per la tele. Vaig quedar astorat i esmaperdut. No m’ho creia. Com podia ser? em preguntava donant voltes pel menjador. Sí, sí, era veritat. La fàbrica d’automòbils SEAT havia decidit acomiadar (amb l’excusa de la crisi) 330 directius!! Heu llegit be, 330 directius! Aquells que van amb corbata i cartera i tenen secretària i es fan un tip de fer dinars de treball i s’apunten tots els èxits de la empresa. Doncs havien decidit d’acomiadar-los, no direu perquè? Per falta de productivitat. Sí, continueu llegint bé.

H

per MANEL, EL PUYAL

Vaig reflexionar (jo reflexiono poc però per fer aquest articlet em veig obligat a fer-ho) Ara comencem a anar be! Va ser la primera i primària reflexió que em vaig fer. Quan una empresa acomiada a directius és que vol sortir se-

riosament de la crisi. De sempre hem assistir a l’acomiadament de treballadors diguem-ne de base, obrers, aquells de la carmanyola i pantalons texans i jersei. Eren les víctimes. Sempre m’havia preguntat, ingenu que

A menys que penquen, menys a qui manar i per tant poca feina tindran, és lògic, no? sóc, com és que si una empresa va malament i acomiada els que penquen, no acomiada els directius que són els que manen als que penquen? A menys que penquen, menys a qui manar i per tant poca feina tindran, és lògic, no? Doncs no, ells es quedaven, allí, aferrats als seus despatxos, amb les se-

cretàries, parlant per telèfon, amb la corbata i esperant l’hora del dinar de treball. I em vaig posar content. Però vet aquí que fa, no res, unes vint-i-quatre hores, m’assabento per la tele i també pels diaris, que els sindicats de SEAT estaven fent aturades de producció per protestar per l’acomiadament de 330 treballadors. Coi! Vaig dir jo, no serà per aquests 330 directius? I hi vaig parar atenció. Resulta que protesten perquè els 330 acomiadats no són directius! No! Ho van disfressar!! Són treballadors! Són pencaires! Van dir que eren directius per quedar bé, els putes! Com són! Ara que si continuen fotent al carrer treballadors, no els hi quedarà cap i al final hauran de fotre al carrer els de la secretària i la corbata. No tindran res a fer. Dic jo.


DEVIL

LTASAR A B !, I A . .. R A T L A ewnBAS

L’AVI

SOLER


FUETADES DE VIC

ewn

PUYAL

DANI SAUS

KAP


S’assemblen pels pèls

ECTE L · L E T N ’I L A R E P ewn+TECA

NAPI

Redacció.- El Servei d'Intel·ligència (sic) espanyol ha distribuït per Internet una fotografia de com pot ser avui dia el conegut comunista Gaspar Llamazares. Donat que el seu partit té una representació tan minsa en el Congrés i que pràcticament no surt per la tele, gairebé ja ningú no se'n recorda de quin aspecte tenia aquest roig, de manera que per deduir-ne la imatge actual han hagut de recórrer a sofisticades tècniques informàtiques de reconstrucció. La sorpresa s'ha fet palesa en veure la gran semblança que té amb Ussama Bin Laden, un noble xeic àrab que no ha dubtat a queixar-se. En roda de premsa, el líder l'Al Qaeda ha fet públic el seu disgust, tot al·legant que la inclusió de la seva barba (postissa i amb gomes) i el turbant sobre la cara de Llamazares són fruit del “prejudici” i del “sectarisme ideològic”. També ha reconegut que tem per la seva credibilitat i la del grup que lidera, perquè ser confós per un comunista, avui dia, en ple segle XXI, et fa semblar, a ulls dels altres, un passerell il·lús. A més, ha afegit, “no ens assemblem gens”, l'asturià “és lleig com un pecat i jo més aviat tendeixo a guapo-guapo”.

XAVI

ROGER FILLOL

EUROZAPATERO


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

L’AVI

ewn

NAPI

FOCS

AEROPORT

ETA NAPI

SGAE

L’AVI


L +TECA PER A L’INTEL·

ECTE

ewn

(música : el ball de Sant Ferriol)

N'era un país que tenia gran disbauxa n'era un país mig mesell i ben submís. Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; el que vol la Patronal acceptarem amb desconsol. El President no sap què fer de la crisi, el President, ell vinga enganyar la gent. Ara vel Pacte Social, es farà si Déu ho vol; no gràcies a en Zapatero que està dalt del faristol. Diu que el Govern promourà el diàleg social, i és que al Govern, no voldrien prendre mal. Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; que s'apartin els ministres que el "Presi" ho vol fer tot sol. L'empresariat, diu que tenen full de ruta, l'empresariat, si bades ja t'han cardat! Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; fem el que manaires diuen o els puja el colesterol. Els sindicats van sempre amb el puny enlaire, els sindicats, i amb els pantalons baixats. Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; que els pringats podran triar entre fer una til·la o un poliol.

L'oposició, diu que tot ho arreglarien l'oposició, des de la seva mansió. Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; el Rajoy i els seus compinxes s'ho miren de cara al sol. Els aturats, amb la cosa del subsidi els aturats, pels collons ben agafats Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; que quedar-se sense feina pot trobar-s'hi qualsevol. Diàleg Social, són paraules ben boniques, Diàleg Social, si t'ho creus ets carcamal. Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; i a tots els treballadors que els vagin dant pel pedrerol. Reformaran "el mercado de trabajo" reformaran, i molt pitjor el deixaran. Ara ve el Pacte Social, es farà si Déu ho vol; que si es fa com ho fan sempre, això serà un gran bunyol.

"EL FIN DE LA PUBLICIDAD EN LA TV?" El nuncio Renzo Fratini en el acto a favor de la familia tradicional en Madrid, en la apertura de la Puerta Santa, en la toma de posesión de Munilla como obispo de San Sebastián, presentando sus credenciales ante el Rey... ESTÁS SEGURO DE NO VER MÁS A NUNCIOS...?

Q#

El ball del Pacte Social

QUIMÈRIQUES


INOTS N S L E D IX A L A C L ewnE per JORDI ARTIGAS

Salutació Ciències de la Informació Jordi Artigas, Llicenciat en toriador del cinema i teòric per l'UAB, és escriptor, his pre cin em a i del dib uix . del cin em a d'a nim aci ó, del ., me mb re de la So cie tat Fu nd ado r de Zo òtr op A.C ó de l’In sti tut d’E stu dis Ca tal an a de Co mu nic aci a Rescat. Director i fundaCatalans i de l’entitat Cinem stres de cinema d'animador de diversos festivals i mo str a Cin em a d'A nim aci ó ció i cin em a inf an til, Mo J-Fundació La Caixa (1988(Filmoteca 1986-1989), CIE (Pa ís Ba sc 199 3-1 995 ), 199 2), An im a Ba sau ri . Retrospectives de cineCinemàgic (Lleida 1996), etc rnacional a festivals com ma per a festivals. Jurat inte a a “El Cò mi c de la Pre ms CIN . Ac tua lme nt pu bli ca Cercle Artístic”. Comarcal” i “Butlletí del R.

A les acaballes de 2009 l’amic Jaume Capdevila “Kap” que col·labora aquesta pàgina web El Web Negre, em va fer una proposta llaminera que, malgrat que s’ha de fer per amor a l’art, era massa temptadora com per a refusar-la. Es tractava de continuar la secció “Temps era temps” que havia iniciat el colega Lluís Solà i Dachs, un dibuix acompanyat d’un comentari sobre aquest. I vaig dir que sí. Des de fa uns quants anys em dedico a estudiar i a escriure sobre dibuix i dibuixants sense límits de cap mena, fins ara només a la premsa de paper, els darrers anys a “El Còmic de la Premsa Comarcal”, aquesta serà doncs la meva primera col·laboració a la xarxa digital (ep! si excloem la “Memòria dels Dibuixants”), renovar-se o morir!. Una de les coses més atractives d’aquesta proposta és que El Web Negre em deixa una llibertat absoluta, sense límits, ni cronològics, ni estilístics, ni temàtics, ni geogràfics…, per tant, malgrat que es donarà preferència per l’humor gràfic i els autors catalans, els ingredients, com els d’una bona amanida, seran ben variats: des d’un acudit a la premsa, una caricatura, un còmic, un cartell, una il·lustració fins a un dibuix animat, un logotip, un ex-libris, un pictograma, un grafitti, un gravat o un dibuix publicitari, etc. I res més, espero que us agradi aquesta secció que ara s’inicia i que envieu les vostres propostes i sugerències, salutacions. Jordi Artigas zootrop@ono.com


INOTS N S L E D IX A L A C L ewnE per JORDI ARTIGAS

Cristòfor ARTECHE (Gijón/Xixón, Astúries 1900 – Madrid c. 1964)

ns trobem en plena guerra civil espanyola (1936-1939), era el mes d’abril de 1937, el front d’Aragó era defensat per les tropes republicanes front al bàndol feixista o franquista. La població d’Alcanyís (Terol), a pocs quilòmetres del front, allotjava no tant sols les tropes procedents de Catalunya, sinó que també era un continu anar i venir de polítics, líders i també periodistes… i, com no, també de dibuixants.

E

En aquell moment, com a dibuixants de premsa, fent reportatges i entrevistes, hi havia a la població aragonesa en Lluís Bagaria i l’Arteche. En Cristòfor o Cristóbal Arteche era un hàbil dibuixant asturià que desenvolupava la seva tasca com a il·lustrador de diaris publicats a Barcelona, en català com Última Hora i en castellà com Las Noticias. El diari Última Hora publicà en aquesta època un seguit de reportatges sota l’epígraf “Un dibuixant al front”, que constaven d’un dibuix i un comentari signats ambdós per Arteche, el del 8 d’abril de 1938 es titulà “Sardanes a Alcanyís”. L’àgil llapis del dibuixant, magnífic en el seu estil d’apunt ràpid sobre el terreny, ens descriu aquella escena d’una cobla amb uns soldats ballant la sardana, mentre una munió de gent els rodeja i si no fós pels militars amb fusells, ningú diria que a poca distància d’allà els trets xiulen a les trinxeres…

ARTECHE. “Última Hora”, 8 d’abril de 1938

Arteche formava part del prestigiòs Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP), dibuixà també magnífics cartells de caire polític i com tants d’altres al final de la guerra s’hagué d’exiliar anant a parar a l’Argentina, d’on no retornaria al seu país fins als anys seixanta.


I UN BE!

ewn

No me gusta lo de reina [de las mañanas a la tele] soy republicana. Ana Rosa Quintana

Catalunya se sent partícip de la política europea espanyola. José Montilla

Euskadi tindria un problema menys si els presos d'ETA fan vaga de fam, amb Otegi el primer, i arriben fins al final. Antonio Basagoiti

Será inevitable la utilización de escáneres en los aeropuertos. José Blanco

Cumplo con todos los requisitos que piden para participar en Eurovisión. Karmele Marchante

Es muy osado estimar la economía sumergida. Celestino Corbacho

La immigració il·legal crea inseguretat. Xavier García Albiol Ferrari es lo máximo para un piloto; después, me retiro. Fernando Alonso Volem perfeccionar la part positiva dels drets i deures dels nouvinguts. Només demanem que ens diguin on viuen i que, quan marxin, ens ho comuniquin. Josep Maria Vila d'Abadal

L’amo del penis més gran del món és a les llistes de l’atur Definitivament, la mida no importa. O és el que menys importa, com pensa Jonah Falcon, novaiorquès posseïdor del penis més gran del món mai documentat: 24 centimetres en repòs i 34 en erecció. I és que l’home amb aquest prodigiós membre és a l’atur. L’any 1999, un documental de HBO sobre Falcon el va llençar a l’estrellat i li van sortir treballs per tot arreu. Però la crisi financera ha arribat a uns extrems en els que els seus atributs sexuals ja no són un reclam per a la indústria. En una entrevista ha confessat que està sense feina i compartint pis amb la seva mare a Manhattan. Busca treball com a guionista i actor, però, diu, el cinema porno no l’interessa gaire. Tot i això, en el seu currículum hi ha dades que no acostumen a aparèixer en els currículums dels altres mortals: les mides del seu penis, en repòs i en erecció. Periodista digital, 11 de gener 2010


TRACA FINAL

ewn

A El Web Negre mai no ens vam creure que hagués estat un llamp: Llamps i trons quan s’emprenya: Néstor Macià El va partir un llamp: Puyal Mal llamp de rellamp!: Josep Ignasi Gras És ràpid com un llamp: Kap I ell ho és com un llampec: L'Avi Encén barbacoes (amb pastilla, fent trampes): Soler Encén quatre tones de llenya en un moment: Napi Encén els papers que escriu: Jordi Artigas Encén amb un misto: Quim Encén amb una lupa i paciència: Quel Practica la combustió espontània: Xavi Jo te l’encendré, el tio tio fresco Jo te l’encendré. el tio de paper: Roger Fillol Imflama les multituds: Pere Gil És propietari de gasos inflamables: Dani Saus Va cremat com una moto: Devil Escriu per encendre: Eugeni Brandat Gratina els tortellini amb un buon fuoco: Giulio Laurenzi El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinions dels seus autors. De fet, la majoria de vegades no tenim ni opinió.

KAP

El Web Negre 011  

Revista d'humor i sàtira

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you