Page 1

2

www.nuvol.com www.elwebnegre.com

NI SEGONES NI SISENES PARTS MAI NO HAN ESTAT BONES...

Ant Arasa L’Avi ManelCruz Devil Ermengol Gras Kap Marc Napi Néstor Puigbert Raquel Soler Tres

ATADO Y BIEN ATADO HUMOR DESAFORAT


H

o hem de reconèixer. Som culpables. Som reincidents. Si la setmana passada celebràvem amb joia i alegria la coronació del nou rei espanyol avui hi tornem i ens fotem amb aquella barra del nou i flamant i borbònic Rei d’Espanya i de la Reina, i de la Princesa i de la Infanta, i dels avis, les germanes els cunyats i tota la parentela legítima i il·legítima (que es veu que n’hi ha per donar i per vendre), oncles i cosins (com més cosins més endins), i tots els secretaris, assessors, llepaculs i llepacrestes (que gairebé son tants o més que la colla de la parentela il·legítima), saltataulells i cortesans que envolten la família reial.

Ens fotem del rei, la reina, la princesa, la infanta, l’avi i tota la parentela legítima i il·legítima la punta dels cabells, al fons de les butxaques. Butxaques, per cert, que els hem omplert nosaltres amb els nostres impostos.

Visca el Rei, i visca la mare que el va parir, sí. Però visca l’humorista que li planta un pastís de nata a la cara. Visca l’humorista que demostra que el Rei és el Rei, però també és una persona. Que si es tira un pet també Sí. Ens en fotem, ens en riem, ens fa pudor i que si ens ha robat bous i en cardem, els fem pam-i-pipa, esquelles és perquè ens hem deixat. llengotes, ganyotes, els traiem la llengua, els fem botifarra, els diem L’humor ens fa una mica més el nom del porc... i, en definitiva, lliures. Bé, senyor jutge, fa lliures intentem deixar-los amb el cul a a tothom menys a l’humorista, l’aire. I no per res. Però és que el cul, perquè encardar-se del monarca està justament, el tenen lluent i enganxós castigat pel Codi Penal i referendat de tanta bava que s’hi ha vessat. I per la Constitució. Però com que els el seu forat del cul, punt tel·lúrgic humoristes es passen la Constitució central de la indissoluble nació pel mateix lloc que els polítics i els espanyola, resulta que és l’únic espai monarques es passen l’ètica, doncs som culpables. Ho reconeixem, lliure de merda. i aquí estem. Que ens vinguin a Perquè a banda del trau culà, la buscar i ens tanquin a la cangrí d’una merda, merda seca i merda tova, vegada, que ja no podem pagar el merda que resulta de les tèrboles pis, la llum i l’aigua i això de la presó martingales corruptes i podrides (ens han dit que la droga te l’has de que han vingut realitzant fins avui pagar tu, però la resta és de gorra) amb total impunitat, merda que els ens sol·lucionaria la vida per una enllarda i empastifa de dalt a baix, de temporadeta…


NAPIteca


El Rei plega perquè està fet una merda


ERMENG


GOLarium


per Josep Ignasi Gras

Aspectes col·laterals de la coronació. Capítol I

I jo que em poso?

A

ixò de l’abdicació i la coronació ha caigut com una galleda d’aigua gelada sobre els ja de per sí castigats i menystinguts membres de l’alta societat capitalina. El portantveu del grup més qualificat ens ha declarat: “Això no que ens ha fet aquest camàndules d’en Joan Carles no té perdó de Déu! Mira que si és veritat que fa mesos que ho té coll avall i que fins hi tot en Rajoy i en Felipe González, que fet i fotut són uns poca pena, estaven avisats!”

L’emprenyament de l’alta societat madrilenya i la seva circumstància

mare meva, els fotògrafs! Què dirà la gent si no ens veu estrenar roba de grans dissenyadors!

Bé, mirat amb el desassossec que pateixen, ells, els mascles, encara tenen un passament. Se’ls engomina de dalt a baix i la cosa pot funcionar. Només han d’estar atents a no tocarEl fet és que aquest corre-cuita que se perquè quedarien enganxats. han organitzat a l’entorn del Joan Carles, que cada dia està més feble, Però elles! Elles no poden sortir pobret, similar al d’aquelles parelles en qualsevol cosa i aquests dies que feien Pasqua abans de rams i la els ha enxampat en molt mala seva benemèrita família procurava situació i predisposició: en calces, amagar les vergonyes de la millor per entendre’ns. Ara mateix no manera possible, caient en situacions tenien previst, de cara a l’estiu, estrafolàries i ridícules, doncs bé, cap esdeveniment important per com dèiem, amb aquest corre-cuita lluir vestit, barret, sabates i bossa, desaforat i sense avisar... ara mateix, s’entén, perquè el més important és els pobrets de l’alta societat no saben ensenyar pell morena i peces de roba què posar-se per a l’ocasió. minúscules... no, no, impossible, fins hi tot fins i tot hi ha alguna I mira que l’ocasió és de les que que no vol anar-hi perquè no té res no es donen cada dia, eh! Com si a punt, nou i vistós, car i llampants es tractés de passejar per la catifa que posar-se a sobre i a sota, que mai vermella d’un festival cinematogràfic se sap tractant-se de la monarquia. o fins i tot dels Òscar! Que estaran les càmeres de la tele retransmetem Però, encara que el disgust no els hi l’esdeveniment, calgui o no calgui, tregui ni el Jorge Javier donant-lis la matí, tarda i nit. I els fotògrafs, ah, raó, a les penes punyalades i darrere


gots de vi! Sempre hi ha solucions, per poc que t’hi posis a pensar. Cosa difícil, evidentment, però sempre hi ha qui neix amb un do natural, ves a saber qui són els seus pares! El cas és que un dels més eixerits i preparats de la colla va dir “Eureka! Ho tinc! Sastreria Cornejo!.” I es va quedar una estona complagut recordant com de collonut era ell mateix i que no se’l mereixien. “Sastreria Cornejo?” van preguntar els altres. “Sí, en Cornejo ens salvarà!”, que respon l’espavilat. I els problemes s’han acabat de sobte fent una visiteta els magatzem d’aquesta centenària o mil·lenària sastreria teatral i cinematogràfica, famosa en el món mundial dels professionals d ela cosa. Aleshores, per evitar baralles i allò de “jo vull el de Maria

Cristina”, “jo el de Isabel II”, “jo el de Isabel la Catòlica”, “jo el de Joana la Grillada”..., s’ha acordat no anat vestit de rei ni de reina, i sí de personatges modèlics de la història de les espanyes. Així, davant de la incrèdula i espaterrada mirada del món, i els seus representants a la capital del regne, durant el fastos de la coronació i entronització hi haurà grups (com les colles de Carnestoltes, per entendre’ns) de “gente bien” vestit de succedanis de glòries pàtries (aquí s’ha d’entendre que s’ha hagut de fer coincidir els gustos personals amb el vestits que hi ha als penja-robes, és a dir, que se n’hagi fet una pel·lícula històrica, a poder ser una gran superproducció hollywoodenca): una comparsa anirà

amb les vestimentes de don Pelai i els seus sequaces; una altra, amb les del host del Cid; l’Agustina d’Aragó també tindrà els seus imitadors; se sap que hi ha hagut batusses per anar vestits coms el herois del 2 de maig, dels invasors d’Amèrica i de tot tipus de generals: Moscardó, Prim, Primo de Rivera, Tejero (no cal mirar prim), el Capità Tro, Franco, Armada..., mentre que els místics, escriptors, artistes plàstics i altre tropa no han aconseguit massa adeptes. Un cas especial són els que aniran guarnits de cantants famosos: així, hi veure’m una comparsa del Ramoncín i els seus col·legues de la SGAE; una altra de folklòriques d’ahir d’avui i de sempre; encara una més dels protagonistes de l’anunci de loteria del Nadal passat...


PU


UIGBERTades


L’AVI


PUBLICITAT


enXARXATS


per Josep Ignasi Gras

Aspectes col·laterals de la coronació. Capítol II

La grandesa d’Espanya

S

’ha parlat molt (encara que potser menys del que es podria haver parlat) de la pena de ses majestats, tant el d’ahir com el d’avui, provocada per l’absència obligada en aquesta marató a corre-cuita d’actes que resumirem anomenant d’abdicació i de coronació, d’alguns éssers que estimen i han estimat al llarg de la seva vida. Presències que els hauria revisat l’esperit, l’ànima i potser altres coses. I sí què n’hi ha per plorar a bots i barrals, sí, encara que hi ha insensibles que primer mol fer la gara-gara i després, hipòcrites, se n’enfoten que no vegis. És cert, per exemple, que per circumstàncies X, filla i germana no hi seran presents, ni gendres, ni alguns néts i nebots entranyables (que ja veurem com s’ho expliquen els cosinets: tu en la tele i jo en el cole!), en fi, que la família no estarà junta en un tràngol com aquest. O, més ben dit, que potser hi seran de cor, però no de cos, en uns moments tant importants, emotius, i de tanta transcendència com aquests.

No patiu, no us hi amoïneu, ja us ho diem nosaltres: els reis mai estan sols

subdits més grans, ni més grossos, ni més forts, ni més intel·ligents, ni més res de tot això, ni s’ha de confondre amb la selecció de futbol (la roja), ni amb la Marca Espanya. Res de tot això, encara que tot va una mica lligat.

I també és evident que no hi seran aquelles belles amigues d’un i altre, entranyables també, amb les que han passat tantes i tantes hores d’entusiasta esbarjo tendres i, potser, esbojarrades i que ha deixat llurs llavor per al futur.

Quan parlem de la grandesa estem parlant de nobles i cavallers espanyols de l’Ordre del Toisó d’Or. I aquest sí han fet costat al rei, com a mínim en la signatura solemne de la llei d’abdicació, per exemple. De fet, una representació de la Diputació Permanent del Consell de la Grandesa que agrupa la jerarquia nobiliària espanyola, va estar convidada i ser testimoni de primera línia de l’últim acte oficial de Joan Carles I com a rei d’Espanya.

Però, no patiu, la reialesa, sigui d’on sigui, mai està sola, afortunadament, que per això sempre queda la grandesa, en aquest cas d’Espanya, que sí que estarà fent costat als reis, com ha de ser i és de patriòtica noblesa, això sí, representada per uns quants, perquè com heu d’entendre a Espanya hi ha tanta grandesa que no hi caben tots a Palau.

La Grandesa és la màxima dignitat que pot tenir un noble. Des del segle XVII l’atorga el rei de forma expressa i escrita i generalment recolzant-la sobre un títol. Per això podem parlar de títols nobiliaris Primer de tot, aquesta cosa que en diuen la grandesa d’Espanya no s’ha amb i sense grandesa. Per exemple, de confondre ni amb els que són els Vicente del Bosque té títol nobiliari,


¿però tindrà grandesa alguna vegada, sobretot després de lo del Mundial de Brasil? No ho creiem pas. El que sí podem dir és que des del 1815 els gran d’Espanya s’estructuren al voltant d’una Assemblea i un Consell i Diputació Permanent. Actualment té per missió assessorar (es veu que la missió va evolucionant segons les necessitats) a l’administració

pública i al rei pel que fa la seva prerrogativa constitucional sobre honors i distincions i sobre successions i rehabilitacions de títols nobiliaris.

Monteros i Bernardo de Quirós, duc de Valtierra i, entre altres feinades, alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya.

Un cas especial són els que aniran El fill de la duquessa d’Alba (no guarnits de cantants famosos: així, hi cal que us expliquem qui és ni que veure’m una comparsa del Ramoncín fa...), Alfons Martínez d’Irujo i i els seus col·legues de la SGAE; una Fritz-James Stuart, duc d’Híjar és altra de folklòriques d’ahir d’avui actualment el degà de la Diputació i de sempre; encara una més dels Permanent, mentre que el secretaria protagonistes de l’anunci de loteria general és Carles Espinosa de los del Nadal passat...


www.elwebnegre.com

KEEP CALM &

ESTIC AFORAT

Del mateix autor de “La Justicia es igual para todos” i altres èxits

Atado y bien atado, 2  

Humor Desaforat, una sàtira contra la corrupció la mangància i el règim borbònic. Els dibuixants de El Web Negre ataquen de nou!

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you