Page 1

TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:08

Página 1

NUMERO 311 . MARÇ 2010 C ATA L U N YA . n ú m . 1 _ 2 0 1 0 www.ccoo.cat/ensenyament

ensenya@ccoo.cat

Davant la crisi, PANORAMA SINDICAL I després de la LEC, què?


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:08

Página 2

editorial Objectius Lisboa 2010, el més calent a l'aigüera

Equip de redacció Josep Miquel Lacasta Ana Molina Han col·laborat en aquest número: Xavier Agudo Estrella Gutiérrez Conxita Mañé Joan Manrubia Montse Milàn Alícia Mir Mercè Miralles Mireia Domínguez Dolors Murillo Cristòfol Ortolà Montse Ros Gemma Sala Marc Sangüesa M. José Saura Vicent Tirado

ISSN 1131-9615 EDICIÓ I MAQUETACIÓ: Ana Molina DIRECCIÓ: Josep Miquel Lacasta FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Via Laietana 16, 4a 08003 Barcelona Tel. 93 481 28 42 Fax: 93 268 42 72 e-mail: ensenya@ccoo.cat

L'any 2000, el Consell Europeu de Lisboa va definir com a objectiu estratègic convertir Europa en l'economia basada en el coneixement, més competitiva i dinàmica del món, amb capacitat per créixer econòmicament de manera sostenible, amb més i millors ocupacions i amb més cohesió social. El desenvolupament d'aquest gran objectiu estratègic tenia la seva concreció en l'àmbit de l'educació. Es fixaven els objectius claus i les metes a assolir. La concreció d'aquests objectius passava per:

š Reduir l'abandonament escolar a un 10%. š Reduir com a mínim a 20% el percentatge de joves amb resultats pobres de lectura.

š Aconseguir com a mínim que el 85% dels joves completessin l'educació secundària postobligatòria.

š Incrementar un 15% el nombre de graduats superiors en Matemàtiques, Ciències i Tecnologia. Equilibri per gènere entre els titulats.

š Arribar al 12,5% de la població adulta que participés en activitats de formació permanent.

š Incrementar la despesa pública en relació amb el PIB.

Els indicadors de la situació del sistema educatiu no deixen cap dubte sobre la impossibilitat de complir els objectius marcats. La majoria dels objectius plantejats no s'aconseguiran aquest any 2010. La situació a Espanya i Catalunya és encara més decebedora, alguns dels indicadors presenten un retrocés respecte a la situació de l'any 2000. A Catalunya s'ha produït, durant aquest dècada, un canvi important de la composició sociològica de l'alumnat, amb un fort increment del fet migratori. Però això no pot ser excusa per no haver aprofitat els moments de bonança econòmica per fer créixer més i millor la inversió en educació i incorporar a les polítiques educatives una visió més estratègica orientada als canvis que el sistema ha de realitzar per assolir l'objectiu plantejat. Els acord estratègics per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana entre 2005 i 2008 situen -al nostre entendre- convenientment les prioritats. Però el camí recorregut i l'aplicació de les mesures és molt deficitari. L'arribada de la crisi i la congelació de la despesa educativa pot significar una vegada més una frustració. La comunitat educativa continua rebent un missatge decebedor. No som on hauríem de ser en formació i educació. No voldríem que les propostes de pacte social i educatiu que presenta el Govern de l'Estat tornin a situar l'educació en un debat ideològic i polític de mirada curta i situïn novament l'educació en el camp de la confrontació estèril. Acords sí, però per complir-los. No es pot demanar sempre implicació i responsabilitat a la comunitat educativa sense que això es correspongui amb polítiques clares i creïbles, amb inversió eficaç i continuada, amb objectius estratègics ben definits. No ens cansarem de dir-ho. Invertir en educació i investigació és invertir en futur.

2 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:08

Página 3

I després de la LEC què? Montse Ros

No ens resignem a un futur pobre

Vivim una crisi econòmica profunda, una crisi de projecte i de credibilitat política, un canvi cultural profund. En aquest context, el model educatiu i el model escolar que coneixem (i que ja s'enyora) s'estan acabant. D'això n'és conscient el conseller Maragall, que ha impulsat una Llei d'educació de Catalunya que és un model de gestió escolar propi d'un país en crisi (o en vies de desenvolupament): una renúncia a l'estat del benestar. La LEC renuncia al servei públic educatiu, universal i gratuït. De fet, permet al govern de torn deixar espai a la iniciativa privada i li permet finançar-la més o menys en funció de la disponibilitat pressupostària (previsiblement reduïda). Un Govern sense projecte polític (Maragall dixit) ha fet una llei sense projecte educatiu: davant la incertesa de la crisi, ha fet una llei que espera que el futur arribi més pobre, i que el Govern (pagant el que pugui), els centres educatius (amb autonomia per buscar qui pagui) i la població No podem renunciar a treballar per un (pagant més) vagin trobant la manera d'adaptar-s'hi (o no). futur econòmic sostenible i de No ens podem resignar a esperar que el futur vingui pobre, sinó que hem progrés, un futur social de justícia i de construir-lo ric. No volem ni podem renunciar a treballar per un futur equitat, un futur polític de democràcia econòmic sostenible i de progrés, un futur social de justícia i equitat, un i de compromís cívic. Per això futur polític de democràcia i de compromís cívic. Per això necessitem educació en la solidaritat i la llibertat responsable, formació per al treball, necessitem de l'educació com a servei públic, universal i gratuït. investigació per al coneixement, innovació per al progrés.

sumari 2] 3-4] 5] 6] 7] 7] 8]

17] 18] 19] 20]

Editorial I després de la LEC què? L’autonomia que volem Visions del pacte social i educatiu La FP i l’avantprojecte d’economia sostenible L’autonomia que volem PANORAMA SINDICAL. Crisi i Educació 9] Ensenyament públic no universitari 10] Ensenyaments privats reglats 11] Universitats 12] Ensenyaments no reglats 13] Lleure educatiu 14] Educació infantil 0-3 15] Personal laboral 16] Formació de persones adultes 16] El Consorci d’Educació de Barcelona Serveis d’atenció especialitzada Formació contínua Glossari d’ocupació Morillo de Tou. Educació ambiental 3

ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:08

Página 4

Les polítiques educatives de la crisi En primer lloc, no hem de deixar que es perdi el patrimoni que tenim. Amb molt d'esforç, Catalunya ha anat fent créixer l'alumnat i les edats d'escolarització, abaixant les ràtios i avançant cap a la gratuïtat. No tornem enrere. A moltes cases s'havien tret el pa de la boca perquè nosaltres poguéssim estudiar. Catalunya no farà aquest esforç col·lectiu per al seu jovent d'ara? Malgrat tota la crisi, mantinguem i potenciem el servei públic. Fem que el Govern es responsabilitzi que cada escola sigui una bona escola; no que es dediqui a ordenar la tanda dels qui volen triar "la millor" escola, perquè això significa acceptar que hi ha escoles "pitjors" per a "altra gent". En segon lloc, formem la gent per Necessiten un replantejament treballar millor i en que va molt més enllà de la oficis de futur. preocupació sobre què hem Invertim en de fer amb el quart d'ESO. investigació i en innovació, posem diners en la formació professional. Fem una aposta decidida, orientada i orientadora, de reindustrialització sostenible, en sectors amb valors afegit. Cap aquí ha d'anar el pacte per sortir de la crisi que esperem de les forces econòmiques i polítiques. En tercer lloc, preparem un nou model educatiu, amb calma i amb rigor. No cal que acumulem canvis poc reflexionats sobre canvis poc reflexionats. La fractura de la confiança entre escola i família, l'angoixa del professorat en veure que educa (ho intenta) a contracorrent, la distància entre els resultats que volem i els que obtenim, el rebombori del calendari escolar... són símptomes d'un trencament profund, sistèmic.

L'escola, amb les seves estructures encarcarades i il·lustrades, s'esforça en Fem que cada escola sigui una bona la feina que escola; no que es dediqui a ordenar la se li va tanda dels qui volen triar "la millor" encarregar fa escola, perquè això significa acceptar temps i que hi ha escoles "pitjors" per a "altra espera que gent". les altres instàncies socials compleixin també el seu antic paper. Impossible. Els canvis en la família, en el treball, en les relacions veïnals, en els mitjans de comunicació, en les pràctiques religioses, en l'acció política... necessiten un replantejament que va molt més enllà de la preocupació sobre què hem de fer amb el quart d'ESO. Hem de destriar què necessitaran els infants d'avui per viure bé demà: quins valors, quines conductes, quins coneixements, quines destreses... I necessitem un nou compromís de "la tribu" en l'educació de cada infant, amb un repartiment de rols educatius entre família, escola, municipis, mitjans de comunicació, clubs d'esport, esglésies, empreses, governs, que sumi responsabilitats i esforços en una nova confiança. Amb la LEC o sense la LEC, tot està per fer. Que sigui possible, depèn de nosaltres.

4 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 5

L’autonomia que volem Amb permís de la LEC... o sense

Per millorar el treball a les aules

El Govern ha anunciat l'aprovació d'uns quants decrets que despleguen la LEC abans de les pròximes eleccions polítiques: el decret d'autonomia de centres, el de direcció i el de mapa escolar. Són els elements que bastiran l'organització i la gestió escolar en els pròxims anys. En el marc de la LEC és possible fer polítiques més o menys progressistes i és necessari influir per aconseguir el desplegament més progressista possible.

s'ha de fer una nova aposta per la formació contínua, lligar d'una manera més sòlida la pràctica pedagògica amb la investigació i la innovació educatives, dins l'espai universitari europeu. S'ha d'assegurar, a més, la participació en la presa de decisions del conjunt de professionals que intervenen en els processos educatius. I, naturalment, cal vetllar les condicions de treball des de la intervenció sindical, negociant tots i cadascun dels canvis que derivin de la nova organització escolar.

Per educar en la ciutadania democràtica els centres educatius han de tenir organitzacions democràtiques, més horitzontals que verticals, on es promogui el treball en equip, la iniciativa individual i el compromís solidari dels que hi treballen per ensenyar la democràcia als qui hi estudien. L'eficàcia augmenta amb el compromís, el compromís amb la implicació, la implicació amb la presa de decisions col·lectiva.

Per donar coherència a l'educació és necessari que el projecte educatiu, al servei de la ciutadania concreta d'un territori concret, presideixi tota l'activitat del centre, també la complementària, els serveis o l'extraescolar.

Per gestionar un centre autònom, democràtic, coherent, eficaç i cohesionador és necessària una direcció lligada al projecte del centre, amb capacitat per impulsar xarxes que superin el propi centre, amb més capacitat per liderar equips humans amplis. És una gran responsabilitat que demana més professionalització i una formació adequada, les compensacions retributives corresponents i vies de promoció professional. Montse Ros

Per evitar les diferències i la segregació entre la població escolar d'un territori concret s'ha de promoure la cooperació en xarxa dels centres educatius de la mateixa zona. Contra la competència en el mercat educatiu, que genera diferències, preferim la col·laboració, que genera oportunitats. També cal considerar en la situació econòmica actual que compartir és estalviar. Tot i que no és objecte de la LEC, aquesta activitat hauria de portar el Govern a promoure l'articulació dels projectes educatius de centre amb els de barri o de poble o de ciutat.

5 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 6

Visions del pacte social i educatiu Vicent Tirado

Aconseguir que les polítiques educatives es desenvolupin en un marc de major consens polític i social, per garantir resultats a mitjà i llarg termini, sembla sempre un objectiu lloable. El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha presentat un document de propostes per a un pacte educatiu. Des de CCOO considerem que qualsevol pacte en aquesta matèria no pot ser només polític, sinó també social i educatiu, i ha d'estar emmarcat en la mesa del Diàleg Social, situant l'educació com un eix per al canvi de model productiu necessari per sortir de l'actual crisi.

'acord i el pacte sobre educació s'han de centrar en les qüestions del nostre model educatiu que millor poden impulsar canvis progressistes reals i possibles en els aspectes nuclears de l'educació. Ara no és el moment d'abordar tot el sistema educatiu. Ara bé, aquest, per si sol, no soluciona les preocupacions i necessitats de la ciutadania. Tampoc en matèria educativa, perquè aquestes tenen a veure amb el model econòmic, social i laboral. El pacte sobre educació s'ha de realitzar en el marc del diàleg i la concertació social que governs i organitzacions socials i econòmiques realitzen per sortir aviat de la crisi amb els menors costos possibles, i més reforçats, entre d'altres, en temes de més i millor educació, formació i innovació i recerca. Un acord educatiu no es pot realitzar al marge de l'acció global del Govern i al marge de les forces socials i econòmiques. D'ací el meu escepticisme que l'acord respongui a la millora educativa, atès que són sols el PP i el PSOE qui conversen, i el Ministeri d'Educació fonamenta el pacte en excessives propostes (104) amb massa picades d'ullet al PP. El pacte polític en educació sols serà eficaç si es basa en un acord per a la cohesió social, l'economia i l'ocupació, així com amb la complicitat de la comunitat educativa i de les comunitats autònomes. Al meu parer, la metodologia de treball emprada sols pot conduir a un pacte amb massa concessions al Partit Popular, la qual cosa comportarà retrocedir en alguns plantejaments progressistes del model educatiu actual i en el caràcter públic de l'educació, així com en el fet de no satisfer les necessitats educatives del nostre país.

L

Considerem que un possible pacte social i educatiu ha de donar resposta a: š Reduir l'abandonament i el fracàs escolar en tots els nivells educatius, així com incrementar el nombre de joves que cursin ensenyaments postobligatoris. š Incrementar l'oferta educativa de l'educació infantil de 0-3 anys. š Garantir la formació i l'itinerari professional a totes les persones al llarg de la seva vida, d'acord amb les seves necessitats i eleccions personals. š Ampliar, diversificar i millorar l'oferta de formació professional adaptant-la a les diferents realitats de les persones. š Dotar de garanties el procés de construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior i de Recerca, i millorar la relació de les universitats amb els seus entorns econòmics i laborals. š Promoure un pla d'implantació de noves tecnologies i de millora de la formació en idiomes comunitaris en els centres educatius. š Reconèixer i valorar socialment professionals de l'educació.

els

š Desenvolupar la dimensió social de l'educació i incrementar la participació de la comunitat educativa. š Augmentar la despesa educativa fins a un 7% del PIB.

6 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 7

La formació professional i l'avantprojecte d'economia sostenible Montse Milan

El Govern de l'Estat ens ha sorprès amb l'avantprojecte de Llei d'economia sostenible. El capítol 8è del text, que encara no és projecte de llei, i, per tant, exigeix una lectura amb prudència, proposa una sèrie de mesures1 que impliquen canvis estructurals en el nostre sistema de formació professional, amb clares repercussions per al sistema educatiu en conjunt. CCOO creu que la forma en què s'ha volgut promoure aquesta reforma, en el marc d'una llei que no és educativa, en un context polític en què les propostes resten vinculades als resultats d'un pacte educatiu que encara no s'ha produït, i amb l'absència de diàleg i de consens previ amb els agents socials, confirma la intenció d'imposar un canvi de model "per la porta del darrere". Reclamem un espai de diàleg amb el Govern que permeti abordar la reforma amb garanties reals de participació de la comunitat educativa.

Els canvis que es proposen L'accés als programes de qualificació professional inicial Hi podran accedir els alumnes que hagin finalitzat el tercer curs d'ESO o que siguin majors de 15 anys, havent cursat el segon curs, sense condicions de promocionar a tercer. La duració serà de dos cursos i es preveu que el Govern farà una regulació bàsica per tal que els alumnes que els completin tinguin el graduat en ESO. L'accés als CFGM2 S'obre la possibilitat d'accedir havent superat els mòduls obligatoris d'un PQPI (sense limitació de nota) o havent superat un curs de formació específic (sense fer prova d'accés posterior). L'accés als CFGS2 S'obre la possibilitat d'accedir amb la superació d'un curs específic, sense haver de superar la prova d'accés posteriorment, per a aquells que posseeixin el títol de tècnic en grau mitjà.

La mobilitat entre l'FP i altres ensenyaments

Els alumnes que obtinguin el títol de tècnic en grau mitjà podran obtenir el títol de batxiller per la superació de les assignatures necessàries per assolir els objectius generals del batxillerat. Es desconeix la

forma o la durada d'aquesta formació, però hi ha propostes perquè pugui ser un curs d'un any de durada. El Govern regularà les convalidacions entre els mòduls professionals i les matèries del batxillerat que corresponguin.

La mobilitat entre l'FP i la universitat

Es convalidaran, com a mínim, 30 crèdits ECTS entre els títols de tècnic de GS que cursin el títol de grau universitari corresponent que s'hi relacioni. A més, es podran convalidar totalment o parcialment les pràctiques universitàries pels crèdits assignats al mòdul d'FCT. Es determinaran convalidacions entre matèries aprovades entre els estudis universitaris de grau i els títols d'FPGS que corresponguin. Es promourà el desenvolupament de 25 centres d'FPGS arreu de l'Estat en el marc dels projectes del campus d'excel·lència internacional, per tal d'aprofundir les relacions entre els dos àmbits de l'educació superior.

La formació per a l'ocupació

S'establirà un procediment perquè centres del sistema educatiu puguin impartir formació per a l'ocupació. Els centres que imparteixin aquests ensenyaments gaudiran d'autonomia d'organització i de gestió dels recursos humans i materials.

1 Insistim a aclarir que aquestes propostes no són definitives i que encara poden variar fruit de les aportacions institucionals i dels tràmits parlamentaris corresponents. 2 La prova d'accés es manté per a la resta de col·lectius. 7 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 8

Panorama sindical davant la crisi

Introducció

PANORAMA SINDICAL

Crisi i educació Davant la situació de crisi econòmica és una prioritat per a CCOO centrar els esforços especialment en l'impacte sobre la vida de les persones treballadores per garantir prestacions socials i condicions laborals decents. Hem de plantar cara a una crisi econòmica global de llarga durada, que s'agreuja en el nostre país per les característiques especials del nostre model productiu i de desenvolupament. No acceptem, ni acceptarem, que els treballadors i treballadores de Catalunya paguin una crisi de la qual no són responsables. Des de l'acció sindical en tots els És una necessitat urgent construir un model de desenvolupament econòmic i social sostenible, alternatiu, basat en la qualitat dels serveis, en sectors hem d'evitar un retrocés de les nostres condicions salarials i laborals, la millora de les condicions de treball i uns salaris dignes. Als sectors educatius la crisi ens afecta des d'un doble vessant. Com a alhora que l'educació ha de ser un del motors per crear ocupació de més treballadors i treballadores veiem com se'ns congelen els salaris i comença qualitat. a minvar el nostre poder adquisitiu. S'ha aturat la creació d'ocupació que hem tingut els últims anys i comencen a ser visibles les retallades de serveis o la reducció dels recursos per oferir uns serveis de qualitat. Alhora, una sortida de la crisi sense pèrdua de drets socials i laborals i amb un nou model productiu fa de la formació i la innovació un dels elements claus. L'aturada de la inversió en educació pot tenir efectes altament perjudicials a mig i llarg termini. Des de l'acció sindical en tots els sectors hem d'evitar un retrocés de les nostres condicions salarials i laborals, alhora que l'educació ha de ser un del motors per crear ocupació de més qualitat. Encara estem molt lluny d'assolir objectius de despesa en educació raonables. Encara estem lluny d'aconseguir uns nivells educatius per als nostres joves i infants que els permetin actuar en un nou context de la societat del coneixement on a la immensa majoria de treballadors i treballadores se'ls exigirà més qualificació. La millora constant i important de les condicions de treball és, al nostre entendre, un dinamitzador en la innovació organitzativa i tecnològica que les empreses i administracions necessiten. L'educació i la formació inicial i permanent en aquest context és un factor clau. Lluitar contra les desigualats, contra la precarietat, prestar especial atenció als sectors d'activitat amb baixos salaris estructurals, mantenir les condicions salarials en d'altres, crear ocupació estable i qualificada, són alguns dels objectius als quals no podem renunciar en l'actual context. J. Miquel Lacasta

8 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 9

Ensenyament públic no universitari

Mobilitzacions i negociacions a l'escola pública La crisi, el desplegament de la LEC i la migrada voluntat negociadora del conseller Maragall El present curs començava als centres públics amb malestar, heretat en part dels dos cursos anteriors. Tot i les diverses i contundents mobilitzacions, el conseller Maragall no va escoltar ni satisfer les aportacions i demandes que els que treballem a l'escola pública li plantejàvem en temes tan importants com la redacció de la Llei d'educació o la poc meditada i negociada proposta de modificació del calendari per al curs 2010-2011.

d'un terç, la cobertura de les reduccions dels més grans de 55 anys i la negociació del desplegament dels decrets de la LEC d'autonomia de centres i de direccions. Aquestes reivindicacions anaven acompanyades d'una proposta de mobilitzacions que incloïa dues convocatòries de vaga als mesos de febrer i març si el Departament no abordava l'obertura de negociacions serioses. El malestar generat per les iniciatives del conseller era perceptible fins i tot per les autoritats educatives, fins al punt que es preveia la possibilitat de fortes mobilitzacions del sector educatiu. La proximitat de les eleccions al Parlament han obligat el Departament a asseure's i plantejar tota una sèrie de canvis acceptant algunes de les reivindicacions pel que fa al calendari i als nomenaments de substituts, així com a obrir les negociacions del desenvolupament del decret d'autonomia. Però els avenços són escassos i les provocacions punyents; mentre es negociava a la mesa, el Departament ha publicat l'ordre del calendari. Això suposa una altra falta de respecte envers els interlocutors i els representants electes del personal d'Educació, i un menyspreu pel dret a la negociació col·lectiva. La Federació d'Ensenyament de CCOO continuarà negociant, sense descans, mentre hi hagi possibilitats d'obtenir millores concretes i canvis positius en els decrets a desplegar, però sense renunciar a les necessàries mobilitzacions per fer efectiva la defensa de la qualitat i de l'equitat de l'escola pública i dels drets d'aquells que hi treballem.

Marc Sangüesa 9

ensenyament

PANORAMA SINDICAL

A la poca sensibilitat negociadora cal afegir-li els retalls de tota mena de recursos: humans (mestres, professors, personal no docent, tècnics i auxiliars), econòmics i materials (despeses de funcionament congelades, no execució de centres projectats), que han afectat la immensa majoria de centres públics a l'hora d'iniciar el curs, i que han incrementat, entre el personal que hi treballa i els usuaris de la xarxa pública, la sensació d'abandonament i maltractament. Els problemes detectats en el sistema de nomenaments telemàtics de substituts, i la voluntat de retallar la despesa del Departament, han dificultat el funcionament normal de molts centres educatius, que no han vist cobertes les baixes amb nomenaments de El malestar generat per les substituts des del iniciatives del conseller és primer dia, d'acord perceptible en tots els centres de amb el que marca treball i fins i tot per les autoritats la normativa, fins al educatives. punt de trigar un mínim de quatre dies a cobrir les baixes, cosa que perjudica la qualitat del servei educatiu i endureix les condicions laborals. Per fer front a la situació generada per la manca de voluntat de diàleg del Sr. conseller i el malestar de les aules, la FE de CCOO i la resta de sindicats representatius del sector van elaborar ja el mes de setembre una plataforma reivindicativa que demanava la retirada i la negociació de la proposta de calendari, la millora en el sistema de nomenaments telemàtics, que aquests nomenaments fossin diaris, la contractació de mitges jornades per les reduccions


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 10

Ensenyaments privats reglats

Avançar contracorrent

PANORAMA SINDICAL

La Federació d'Ensenyament de CCOO hem situat la negociació del X Conveni de l'ensenyament privat de Catalunya en quatre eixos principals: la reducció de jornada lectiva per al personal docent, per tal d'anar-la equiparant a la de l'escola pública; el reconeixement del període de descans dins de la jornada intensiva per al personal d'administració i servei; el reconeixement del complement de tutoria, i finalment, la incorporació al conveni col·lectiu de l'avaluació de riscos psicosocials i l'aplicació de les mesures correctives que en resultin com a eix vertebral de la protecció de la salut dels professional del nostre sector. CCOO considera i defensa que aquestes reivindicacions s'han d'acordar dins del marc de la mesa negociadora del X conveni. La representació sindical majoritària (USOC i UGT), conjuntament amb les patronals, les situa com a responsabilitat del Departament, i les vincula únicament i exclusivament als acords de plantilla que s'estableixin. CCOO està d'acord a exigir al Departament un compromís ferm en la millora de l'ensenyament, i a aportar recursos necessaris perquè sigui de qualitat, però no eximim les patronals de la seva responsabilitat. Les condicions laborals de les persones treballadores del nostre sector són competència de la gerència dels nostres centres. Acceptar que les millores laborals estiguin en mans de tercers és situar-nos en una indefensió; qui signa el conveni és qui té l'obligació i el compromís de fer millores en les nostres condicions laborals. Qui signa el conveni són les patronals. En les reunions de la mesa negociadora, la patronal massa sovint expressa que estem tractant amb l'empresa privada, on el dret d'organització és de l'empresari i no ens correspon als representants de les persones treballadores intervenir. És clar, doncs, que són els amos i els responsables d'atendre les nostres reivindicacions. Per altra banda, plantegen que l'actual situació de crisi els impedeix fer qualsevol avanç que representi un cost econòmic, per petit que sigui. CCOO ha situat que la paraula crisi no la podem prendre com una paraula absoluta que tot ho justifica; no renunciarem a l'avanç en la negociació sense una informació transparent de la situació econòmica centre a centre.

CCOO creu que la representació dels treballadors en la mesa negociadora té el compromís i l'obligació d'avançar en l'acostament de les diferents posicions sindicals, i que ha de tenir com a objectiu la millora de les condicions laborals.

Gemma Sala

X Conveni de l'ensenyament privat de Catalunya Quatre eixos per la negociació: š Reducció de jornada lectiva per al personal docent. š Reconeixement del període de descans per al personal d'administració i servei. š Reconeixement tutoria.

del

complement

de

š Incorporar l'avaluació de riscos psicosocials i l'aplicació de les mesures correctives que en resultin com a eix vertebral de la protecció de la salut dels professional del nostre sector.

10 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 11

Universitats

El finançament de les universitats públiques, la crisi i les seves conseqüències En aquests últims anys les universitats públiques han anat creixent desmesuradament, i l'estancament de la despesa pública ens ha portat a un dèficit estructural molt important. plans de jubilació anticipada, perquè en determinades àrees de coneixement el rejoveniment de la plantilla sigui una realitat. El treball temporal ha crescut Paral·lelament, desmesuradament. El PDI laboral ha l'incompliment passat a ser el col·lectiu més d'acords s'està nombrós, creixent de manera convertint en un espectacular el professorat a temps fet habitual que parcial. sembla que les universitats viuen amb una normalitat absoluta. La maniobra per dilatar els pagaments dels acords ens està portant a posar en perill les relacions laborals i la pau social, arribant a uns límits preocupants, ja que això té una conseqüència immediata: la falta de confiança. M. José Saura

11 ensenyament

PANORAMA SINDICAL

Això ha provocat dues conseqüències. D'un costat, una cerca constant de finançament addicional, amb la conseqüència de l'externalització de determinats serveis i la mercantilització encoberta de la recerca. I de l'altra, una precarització de les condicions laborals, tant de personal docent i investigadors (PDI) com de personal d'administració i serveis (PAS). Tota activitat que no té possibilitat d'aportar ingressos addicionals és menys valorada i una conseqüència directa és la degradació gradual de la docència, i la mercantilització encoberta de la recerca. El treball temporal ha crescut desmesuradament. El PDI laboral ha passat a ser el col·lectiu més nombrós, creixent de manera espectacular el professorat a temps parcial. En determinats serveis també ha crescut el treball temporal en el PAS. El retard dels pagaments per part de l'Administració, s'ha traduït en el degoteig continu de no renovacions de contractes temporals i l'incompliment d'acords, d'una manera sistemàtica. Aquesta reducció de L'incompliment d'acords plantilla, de manera s'està convertint en un esglaonada i per fet habitual que sembla degoteig, l'està vivint que les universitats principalment el PDI viuen amb una laboral, ja que, dins de la normalitat absoluta. seva progressió acadèmica, per llei, té una concatenació de contractes temporals desmesurats, ja que poden ser fins a 12 anys temporals si la seva carrera acadèmica la comença per la figura del becari. Els pròxims 10 anys viurem la jubilació d'una part important de la plantilla del PDI funcionari en moltes àrees de coneixement, ja que la piràmide d'edat està molt concentrada en una franja fruit del gran creixement al seu dia, i si considerem que la formació d'un professor, de mitjana, és aproximadament 10 anys, ens trobem que la solució passa, encara, pels


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 12

Ensenyaments no reglats

Créixer en organització per millorar condicions l darrer any, el treball en el sector dels ensenyaments no reglats ha estat marcat, bàsicament, pel desenvolupament d'una més i millor organització en els centres de treball. Ha estat possible per l'augment de representativitat en els processos electorals que s'han efectuat i pel creixement del nombre de l'afiliació. S'han realitzat accions formatives, adreçades als nostres delegats i delegades, sobre normativa laboral bàsica, jornades sobre temes sindicals i jornades informatives sobre drets laborals dirigides a totes les persones que conformen el col·lectiu. Hem consolidat una xarxa de delegats i delegades, afiliats i afiliades, protagonistes de la seva pròpia realitat, que aporten propostes, participen en el debat i comparteixen experiències. Tot això amb dos objectius clars: nodrir la negociació i donar importància social al sector. No podem obviar el moment actual que suposa la negociació del conveni, paralitzada per les postures allunyades de les parts. La forma d'entendre el sector és completament divergent entre la patronal representativa i els sindicats majoritaris. La defensa de la qualitat impartida en aquests ensenyaments,

PANORAMA SINDICAL

E

amb unes condicions laborals respectuoses amb la conciliació de la vida laboral i la personal, amb jornades possibles per aconseguir aquest objectiu, que defensem CCOO, xoca amb la idea mercantilista i empresarial que manté la patronal amb l'intent d'augmentar el còmput anual d'hores disponibles de treball lectiu. Per fer visible no només la reivindicació en la negociació, sinó també el reconeixement que aquest sector estratègic en el desenvolupament de noves polítiques d'ocupació mereix, s'han realitzat concentracions i s'ha participat en manifestacions que han suposat la coordinació del mateix col·lectiu, i s'ha situat, socialment, qui som i quins objectius volem aconseguir. Ara ens falta, en un moment crític pel context social de crisi, avançar i consolidar, encara més, l'organització d'un sector que la societat necessita per millorar els índexs de formació de tots els treballadors i treballadores. I per això volem ser subjectes actius d'aquest procés. Alícia Mir

12 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 13

Lleure educatiu

Tant de bo que ens afectés la crisi treballarà aquesta setmana o potser no, i que, a més, no gaudirà de vacances aquests dies, més aviat al contrari; segurament es trobarà amb la suspensió La imposició per part del temporal dels contractes. Departament d'Educació de la setmana de També és demolidora per vacances al mes de al sector la manca de febrer, pot produir la voluntat del mateix suspensió temporal dels Departament per crear contractes. una regulació que normativitzi, entre d'altres, la formació que hem de tenir els treballadors/es per exercir aquesta feina, quines ràtios educador/educand hem de complir per tal que la qualitat educativa quedi garantida, fixar una ordenació dels concursos d'aquestes activitats, ja sigui en centres públics o en centres concertats, que garanteixin que les empreses que presten els seus serveis tinguin una mínima qualitat educativa i puguin oferir una jornada digna a gran part dels treballadors/es (és possible, si la mateixa empresa gestiona el SAM, el menjador, les extraescolars, les activitats de vacances...). Són aquests decisions o manques de voluntat les que ens mantenen en la precarietat laboral, no la crisi. En resum, que ens queda molta feina per fer, molt camí per recórrer, per tal que la crisi sigui el nostre primer problema, tant de bo. Cristòfol Ortolà

13 ensenyament

PANORAMA SINDICAL

Ja sé que sona una mica estrany, i no voldria que ningú no em malinterpretés, però si com a sector ens estiguéssim planyent de com ens afecta la crisi, això voldria dir que en el fons estem millor del que ens pensàvem; el problema és La davallada econòmica que el sector continua tan com sempre: ha agreujat encara més precari seguim amb les nostres la situació de temporalitat de molts jornades mínimes, amb els contractes. nostres contractes d'obra o servei, amb les subrogacions constants dels serveis, que donen sensació d'inestabilitat constant als treballadors/es (de vegades no sabem per a qui treballem), amb una manca de regulació total per part de les administracions (Generalitat, consells comarcals, ajuntaments), que deixa a les lleis del mercat, a la rendibilitat econòmica pura, marcar quins mínims educatius de qualitat han de tenir les activitats de lleure educatiu. Tot i això, sí que és cert que la davallada econòmica ha agreujat encara més la situació de temporalitat de molts contractes, a la vegada que la minva de subvencions públiques ha afectat el funcionament de moltes entitats del sector, i de retruc els seus treballadors/es. Els problemes pressupostaris de la Generalitat han afectat la contractació de vetlladors/es per a infants amb necessitats educatives especials en centres de titularitat pública. També és cert, però, que algunes (poques) La minva de empreses del sector subvencions públiques aprofiten la situació de ha afectat el pànic general per funcionament de moltes esprémer encara més els entitats del sector, i de seus treballadors/es i així retruc els seus incrementar el seu marge treballadors/es. de beneficis. Com a sector ens afecten, també, moltes més mesures, com la imposició per part del Departament d'Educació de la setmana de vacances al mes de febrer, que no garanteix ocupació per a una gent que fins ara ja tenia feina, i que a partir d'ara potser


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 14

Educació Infantil 0-3 Signat l'XI Conveni col·lectiu estatal d'assistència i educació infantil

El 10 de febrer es va signar l'XI Conveni col·lectiu estatal d'assistència i educació infantil, que regula les condicions laborals d'uns 38.000 treballadors i treballadores, majoritàriament tècnics/ques i educadors/es d'Educació Infantil d'unes 4.200 empreses privades que es dediquen a l'assistència i a l'educació infantil de nens de 0 a 6 anys. El nou conveni tindrà una vigència de quatre anys (2010-2013). De les novetats d'aquest conveni, valorem positivament: CCOO de Catalunya continuem š La nova classificació professional, que redueix el nombre de categories defensant la necessitat i conveniència i aclareix funcions i àrees de competència. d'un conveni propi de Catalunya per al š L'adaptació i millora de les novetats legislatives en tot allò referent a sector de les llars d'infants i escoles nous drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral bressol. (maternitat, paternitat...). š L'acumulació de la lactància en 20 dies naturals.

PANORAMA SINDICAL

š La millora del permís retribuït en cas d'intervenció no hospitalària, que passa de 2 a 3 dies. š La inclusió de les parelles de fet en el cas del gaudiment de permisos retribuïts. š L'adaptació i millora de les novetats legislatives de contractació (limitació de la contractació temporal). š La inclusió de la clàusula de successió d'empreses. š La introducció d'un article sobre la jubilació parcial. š El fet que clarifiqui el càlcul dels complements de desenvolupament professional (si l'empresa no ofereix formació, està obligada a abonar-ne el complement). š Pel que fa a salut laboral, que es creï l'Òrgan Paritari Sectorial per a la vigilància de la salut i la seguretat. š Respecte dels increments salarials, que es garanteix el manteniment del poder adquisitiu per als propers 3 anys de vigència. š L'establiment d'una pujada per al 2010 del: - 0,8% per a les llars d'infants privades - 1,3% per a les municipals en gestió indirecta - 1,8% per a les municipals gestionades per fundacions, caixes d'estalvis… Determinats treballadors/es poden tenir increments superiors per assimilació a la nova classificació professional. Des de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya creiem que els pactes adquirits en aquest conveni estan encara lluny de la realitat de la nostra comunitat autònoma i de les condicions que garanteixin més dignitat dels treballadors i treballadores del primer cicle d'Educació Infantil de Catalunya. CCOO de Catalunya continuem defensant la necessitat i conveniència d'un conveni propi de Catalunya per al sector de les llars d'infants i escoles bressol.

Mireia Domínguez

14 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 15

Personal laboral de la Generalitat de Catalunya Acord salarial per a l'any 2010

š L'increment, per a l'any 2010, del 0,3% sobre tots els conceptes retributius. š Aquest increment s'aplicarà en la nòmina del mes de febrer, amb efectes retroactius de l'1 de gener.

Des de CCOO emmarquem les properes negociacions al voltant del manteniment i la millora del poder adquisitiu, l'estructura de grups i categories professionals, el procés d'accés, la promoció, la carrera professional.

š Així mateix l'acord garanteix que, si en la negociació de la mesa general, del personal funcionari s'aconsegueixen fons addicionals, aquests fons s'aplicaran també al personal laboral. En l'àmbit del Departament d'Educació, la concreció del calendari escolar, les instruccions d'inici de curs i el desplegament de la LEC són els aspectes que marcaran les properes negociacions del comitè intercentres, tant en el si de la mesa tècnica de llars d'infants com en la mesa de personal laboral en escoles públiques (educadores d'EE, auxiliars d'EE i TEI, IS i d'altres), que esperem que es convoqui properament. Des de CCOO, continuarem posant l'accent en la necessitat que tot aquest personal se'l consideri part integrant, a tots els efectes, de l'equip educatiu de les escoles. Conxita Mañé

15 ensenyament

PANORAMA SINDICAL

L'estabilitat de l'ocupació continua sent, un dels objectius prioritaris, a causa de l'excessiu percentatge de contractes temporals presents en l'Administració pública..

Amb aquest acord es tanca la mesa de negociació del VI Conveni únic, prorrogat per segon any consecutiu per manca de denúncia tant per part de l'Administració com per part dels sindicats. Paral·lelament, CCOO hem instat el Govern de la Generalitat a iniciar un procés de diàleg social. La finalitat d'aquesta iniciativa és arribar a un acord que ha de girar al voltant de la millora i de l'extensió del servei públic en tots aquells serveis d'atenció directa a les persones que poden ajudar la ciutadania a afrontar en millors condicions aquests temps complicats, i a adquirir i desenvolupar els compromisos necessaris, com la progressiva aplicació de les lleis de serveis socials, de la dependència o les necessàriesmillores en la sanitat i l'educació, entre altres. En l'àmbit del Conveni únic, l'estabilitat de l'ocupació ha estat, i ho continua sent, un dels objectius prioritaris del nostre sindicat, a causa de l'excessiu percentatge de contractes temporals presents en l'Administració pública (al voltant del 35% de mitjana). Així mateix, des de CCOO emmarquem les properes negociacions al voltant del manteniment i la millora del poder adquisitiu, l'estructura de grups i categories professionals, el procés d'accés, la promoció, la carrera professional, etc. L'acord signat el passat dimecres 3 de febrer es concreta en:


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 16

Formació de persones adultes

PANORAMA SINDICAL

Més formació, menys crisi. Aquesta consigna, tan fàcil de respondre, no sembla que la Conselleria d'Educació la tingui tan clara. Amb l'arribada de la crisi econòmica, una de les més profundes del darrers 80 anys i de la qual ningú s'atreveix a dir com en sortirem, semblava que una de les receptes per tornar a trobar feina era fer més formació. La persona que estigués més ben formada seria la que tindria més possibilitats d'iniciar una nova vida laboral. Fins aquí tots els estaments implicats hi estan d'acord, i fins i tot les declaracions públiques i les campanyes institucionals van per aquí. Però una cosa és el que es diu i l'altra és el que es fa. Una de les potes sobre la qual s'hauria de basar aquesta oferta de formació, entre altres, són els centres i les aules de formació de persones adultes de Catalunya. Però què ha fet el Departament? Congelar l'oferta, congelar les plantilles, no voler saber res de les llistes d'espera; en resum, el contrari del que hauria de fer. A mes de novembre teníem comptabilitzades més de 8.000 persones en llistes d'espera, en tot tipus d'ensenyament, i aquest seria un càlcul a la baixa. Què ha fet el Departament? Res. Modificar calendaris, agreujar la situació i marejar la perdiu en qüestions que ara no toquen. Quin és el problema? Que les persones que es queden sense plaça, majoritàriament, són persones en atur, persones sense recursos, persones sense gaires possibilitats de poder-se pagar aquesta formació en llocs privats. Els col·lectius més afectats són les persones procedents de la nova immigració, amb un component important de dones, els mileuristes, per anomenar-los d'alguna manera, l'alumnat procedent del fracàs escolar i les persones aturades que volen reintegrar-se a l'ensenyament que dóna accés als estudis reglats. Davant d'aquesta situació, el Departament no acaba de donar cap solució. Només la que hem esmentat anteriorment. Congelació. Potenciar els ensenyaments privats. Donar subvencions a entitats sense ànim de lucre per fer formació, traspassar la responsabilitat a les entitats municipals, que acaben donant a gestionar aquests ensenyaments a empreses privades. Des de CCOO, estem radicalment en contra d'aquestes solucions i proposem l'ampliació de plantilles i l'oferta de places en els centres i aules de formació de persones adultes, en aquests moments de crisi. Proposem l'ampliació de la xarxa de centres públics, gratuïts i de qualitat, que depenguin de la Generalitat, que ofereixin aquests ensenyaments. Ens en sortirem.

Joan Manrubia

El Consorci d'Educació de Barcelona a l'empara de la Carta Municipal, ha començat a rutllar.

Permeteu-me una certa ironia abans de començar. De fa molt temps, aquells projectes que no tenien clar l'objectiu, que no tenien companys de viatge i que no tenien ni un "duro", fàcilment eren titllats d'utòpics. No, no estem parlant de la LEC. En aquesta ocasió parlem del Consorci d'Educació de Barcelona. Ja fa molt temps, el Consorci d'Educació de Barcelona, a l'empara de la Carta Municipal, ha començat a rutllar. Primer amb allò que ja estava acordat en conveni (ara hauríem de dir consorciat), i a partir del darrer any amb la gestió dels centres de gairebé totes les etapes educatives. Es parlava llavors de simplificar administracions i d'apropar la gestió als centres escolars. Bé, un any després aquesta simplificació no s'ha produït; en el millor dels casos podríem dir que s'ha produït una suma de dues administracions; respecte a l'apropament de la gestió, res més lluny de la realitat: els centres, els professionals que hi treballen, les organitzacions sindicals i un llarg etcètera de gent que treballa en i per l'educació a Barcelona estan a la recerca d'interlocutors propers per a resoldre les qüestions més quotidianes. Potser resoldre i acomplir aquests dos petits objectius donaria una visió més positiva d'aquest Consorci, però no sembla que les coses vagin per aquest camí. El proper curs escolar es posen en marxa les zones educatives a Barcelona, amb quins objectius? Doncs, Sant Tornem-hi: apropar i simplificar la gestió. ¿Amb quina credibilitat pensa tirar endavant aquest projecte el Consorci? I potser fins ara no n'he parlat però, i amb quins recursos? Estem en plena crisi i les retallades pressupostàries i de personal estan a l'ordre del dia als centres educatius. Establir prioritats en aquestes èpoques és més necessari que mai. Els projectes educatius necessiten temps de consolidació, objectius clars i abastables i sobretot recursos, molts recursos, que donin credibilitat i estabilitat a aquests. Estem en temps de crisi: prioritzem, Consorci!

Xavier Agudo

16 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 17

Serveis d'atenció especialitzada

La prestació de serveis a discapacitats configura tot un univers de tipologies d'empreses, qualificacions professionals i dotacions de diners públics que vénen de diferents administracions públiques i conselleries. També ens trobem amb empreses privades l'activitat principal de les quals és l'ajustament personal i social de les persones discapacitades en un marc de treball productiu, i que depenen d'ajudes i subvencions públiques, a més dels guanys pel treball productiu com a qualsevol empresa ordinària.

Quina crisi tenim en tot aquest mapa de serveis?

š Reconèixer el potencial de persones formades i amb experiència en el treball amb discapacitats. š Millorar la qualitat dels serveis amb disminucions de ràtios i increments de plantilles. š Crear models de producció en els centres especials de treball sostenibles, amb inversió en formació, qualificació i promoció de les persones treballadores. Estrella Gutiérrez

DEPARTAMENT Escoles d'educació D'EDUCACIO especial

Departament d’acció social i ciutadania

Atenció especialitzada a discapacitats: Centres ocupacionals Centres de dia Centres residencials i allotjament Pisos/habitatges per a discapacitats Entitats tutelars a discapacitats Etc.

Departament de Centres especials de Treball treball 17 ensenyament

PANORAMA SINDICAL

Diversa i de vegades incoherent. A les escoles s'ha iniciat el camí cap al model d'escola inclusiva tancant unitats d'escoles d'educació especial i deixant professionals formats i amb experiència fora del sistema educatiu, quan aquest necessita de manera urgent donar resposta a la diversitat d'alumnat. No es incoherent? En els serveis d'atenció especialitzada, ara per ara, la seva crisi no es fa sentir gaire. Diguem que es controla mitjançant el no-increment dels mòduls econòmics. Queden ralentits els increments de plantilla, que donarien qualitat al servei i millorarien les condicions laborals a un personal molt competent i qualificat que no està reconegut laboralment i socialment en la seva feina. Als centres especials de treball se segueix més el patró d'aquesta crisi globalitzada i de mercat de treball. Encara que les dotacions i subvencions públiques s'han incrementat considerablement per sostenir i/o ajudar determinats CET, pel camí han quedat i estan quedant empreses i treballadors i treballadores.

La situació econòmica del país i de les administracions ens crea dificultats en les negociacions amb les patronals, avancem poc i a un ritme lent. Malgrat la situació econòmica continuem reivindicant actuacions encaminades a:


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 18

FORMACIÓ CONTÍNUA CCOO entenem que la formació professional és un mitjà per accedir a la qualificació i a la feina, mantenir-les i millorar-les. Des de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya planifiquem activitats formatives adreçades a tots els sectors de l'educació amb l'objectiu de possibilitar l'accés de tots els treballadors i treballadores a la formació, mitjançant la negociació amb les administracions i empresaris i la promoció de plans propis. Els cursos són adreçats a treballadors/es en actiu del sector públic i del sector privat i aturats.

PLA SECTORIAL D'ENSENYAMENT PRIVAT: Aquest pla està dintre del Pla de formació contínua aprovat pel Consorci de Formació Contínua de Catalunya. Característiques del pla de formació: š Cursos adreçats a treballadors/es en actiu del ram de l'ensenyament privat dels sectors següents: 1) ensenyament concertat, reglat, no reglat, autoscoles, col·legis majors universitaris, centres d'educació universitària i investigació. 2) educació infantil, educació especial, lleure. š En totes les activitats formatives poden participar persones aturades (reserva d'un 40% de places). š Els cursos són subvencionats i tenen el reconeixement del Departament d'Educació, per tant comptabilitzen per a l'assoliment d'estadis dels docents. Grupals: si la demanda la fa un centre i compta amb els alumnes suficients (15 alumnes), es podrà realitzar en el mateix centre, adaptant el curs a les seves necessitats. Individuals: podeu participar en qualsevol de les accions formatives programades i que es publicaran a la pàgina web: www.ccoo.cat/ensenyament

PLA D'ENSENYAMENT PÚBLIC: Aquest pla va adreçat a tots els treballadors/res de l'àmbit educatiu públic, a l'empara del IV Acord de formació contínua en les administracions públiques (IV AFCAP). Característiques del pla de formació: š Cursos adreçats als treballadors i treballadores en actiu, de l'àmbit educatiu públic: professorat del sector públic, personal laboral del Departament d'Educació i personal de les universitats. š Els cursos són subvencionats i tenen el reconeixement del Departament d'Educació, per tant comptabilitzen a tots els efectes dels barems, sexennis… El nombre de places per curs és de 20 persones.

Formació sindical per a delegats/ades: La formació sindical és un dret per als nostres afiliats i afiliades i per als representants dels treballadors i les treballadores que concorren en les candidatures de CCOO. Per aquest motiu, des de l'Escola de Formació Sindical s'ha planificat un itinerari formatiu a l'abast dels nostres delegats i delegades, que té un punt de partida en la formació bàsica que s'imparteix per als delegats i delegades novells i en els cursos d'aprofundiment, per passar posteriorment a altres cursos d'especialització d'acord amb les responsabilitats que s'hagin d'assumir.

Noves necessitats formatives Per atendre les noves demandes del sector educatiu, des de la Federació d'Ensenyament planifiquem altres activitats formatives no subvencionades: curs exterior, jornades de competències bàsiques, jornades d'accés a càtedres, curs d'orientació d'oposicions...

On podeu trobar la informació? Podeu consultar el web, on trobareu informació de totes les activitats formatives que es planifiquen des de la Federació d'Ensenyament:

www.ccoo.cat/ensenyament Dolors Murillo

18 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 19

Glossari d’Ocupació Població total: és el conjunt de persones de 16 i més anys que resideixen en un territori. Conté tant la població activa com la inactiva. Població activa: és el conjunt de persones de 16 i més anys, que treballen o bé estan disponibles per fer-ho i fan gestions per tal d'incorporar-se al mercat de treball. Població inactiva: la població econòmicament inactiva engloba a totes les persones de 16 i més anys, no classificades com a ocupades ni aturades. Aquesta població recull: persones que s'ocupen de la llar, estudiants, jubilats o prejubilats, persones que perceben una pensió diferent ala de jubilació i de prejubilació, persones que realitzen treballs socials sense remuneració, persones incapacitades per treballar i altres situacions. Població ocupada: és la formada per totes aquelles persones de 16 i més anys que durant la setmana de referència han tingut una feina per compte aliè o han exercit una activitat per compte propi. Població aturada: es consideren aturades totes les persones de 16 i més anys que reuneixen les següents condicions: estar sense feina, estar en recerca de feina i disponibles per treballar. Població assalariada: són les persones ocupades que treballen per compte aliè. El contracte d'aquestes persones pot ser de caràcter indefinit o temporal. Taxa d'activitat: és l'indicador relatiu associat a la població activa i es defineix com el quocient entre la població activa i la població total de 16 i més anys (en %). Taxa d'ocupació: és l'indicador relatiu associat a la població ocupada i es defineix com el quocient entre la població ocupada i la població total de 16 i més anys (en %). Taxa d'atur: és l'indicador relatiu associat a la població desocupada i es defineix com el quocient entre la població aturada i la població activa (en %). Taxa de parcialitat: és el percentatge de persones ocupades a temps parcial sobre el total de població ocupada. (%) Taxa de salarització: és l'indicador relatiu associat a la població ocupada assalariada i que es defineix com el percentatge de la població ocupada assalariada sobre el total de població ocupada (en %). Taxa de temporalitat: és el percentatge de persones assalariades amb contracte temporal sobre el total de població ocupada assalariada (en %). Nivell de desagregació de la CNAE: la Clasificación Nacional de Actividades Económicas, ofereix diferents nivells de desagregació de les dades. És el nivell de detall en què trobem les activitats econòmiques. Com més desagregades són les dades, més nivell de concreció tenim de les diferents branques d'activitat. Expedient de regulació d'ocupació (ERO): és presentat per les empreses o els representants legals dels treballadors i les treballadores i poden resultar com a autoritzats, no autoritzats o desistits; aquests últims inclouen, també, els expedients arxivats. Segons la mesura aplicada poden ser per suspensió de les relacions de treball, per reducció de la jornada laboral o per rescissió, en aquests últims s'inclouen les jubilacions anticipades que estadísticament es consideren com a extincions. Prestacions econòmiques per atur: poden ser de caràcter contributiu o assistencial. Una persona té dret, de forma general, a percebre una prestació contributiva quan perd la feina contra la seva voluntat i ha cotitzat un període mínim de 12 mesos dins dels 6 anys anteriors a la situació legal d'atur. En canvi la protecció assistencial, o subsidi, s'atorga quan s'ha esgotat el temps màxim per rebre la prestació contributiva, o no es disposa de rendes ni d'atur o si es reuneixen diferents criteris, com ser major de 52 anys o de 45 anys amb càrregues familiars, no haver cotitzat el mínim necessari per accedir a la prestació contributiva, ser emigrant retornat, alliberat de presó, etc. La Renda Activa d'Inserció (RAI) està adreçada a les persones menors de 65 anys amb més de 12 mesos a l'atur, amb el compromís, per part de la persona beneficiària del desenvolupar activitats de formació i inserció. Font (Estudi d’Ocupació 2008 a Catalunya Secretaria.Socieconòmica CONC) Mercè Miralles 19 ensenyament


TE_MARÇ10.qxd

11/03/2010

11:09

Página 20

Estàncies ambientals i de convivència a Morillo de Tou (Pirineu Aragonès) Des del Centre de Vacances de Morillo de Tou (Ainsa, Pirineu Aragonès) estem desenvolupant el projecte "Morillo de Tou, un pueblo conCiencia", que inclou una oferta educativa de medi ambient i convivència, i la implantació de la ciència aplicada entorn a l'ús de les energies renovables i la disminució de les emissions de CO2. Mitjançant aquest projecte pretenem desenvolupar una iniciativa econòmica sostenible al medi rural, aprofitant les nostres instal·lacions juntament amb les oportunitats i potencialitats que ens ofereix una de les regions millor conservades dels Pirineus. En aquest context, presentem les estàncies ambientals i de convivència de 2 a 5 dies de duració, dirigides a alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i FP Grau Mitjà, que realitzem al Centre de Vacances de Morillo de Tou durant el curs escolar: · Ecodiversió al Pirineu (2-3 dies) · Carrega les piles menjant sa! (2-3 dies) · Posa els 5 sentits per un món més sostenible (2-5 dies) · Viu el Pirineu! (5 dies) · Recicla't per un consum responsable (2-3 dies)

També oferim l'opció de combinar les estàncies amb un dia d'excursió interpretada pel Pirineu. Els objectius generals que ens hem plantejat són els següents: š promoure els valors de la sostenibilitat š afavorir la participació i la conducta responsable š fomentar la creativitat i l'esperit crític š potenciar el creixement personal š afavorir l'adquisició d'habilitats socials š aprendre a conviure i gaudir amb la convivència š promoure la felicitat en un/a mateix/a i en la resta de persones š contribuir a crear un món més sostenible per a tots/es

Podeu trobar més informació de les estàncies ambientals i de convivència, així com del projecte "Morillo de Tou, un pueblo conCiencia", a la pàgina web: www.unpuebloconciencia. morillodetou.com.

Com assolim aquests objectius? Realitzem activitats molt vivencials, perquè creiem que la component emocional és fonamental a l'educació. A més, totes les activitats són pràctiques i estan relacionades amb l'experiència quotidiana. D'altra banda, partim dels coneixements previs de l'alumnat i avancem conjuntament mitjançant les aportacions dels/les participants. Fomentem la motivació i la interacció amb jocs i dinàmiques com gymkames, teatre, murals artístics, música i dansa o audiovisuals. En definitiva, treballem les distintes temàtiques utilitzant activitats participatives, creatives i divertides. D'aquesta manera pretenem encendre l'espurna que connecta amb la nostra consciència i que ens indueix a participar. En aquest sentit, totes les estàncies finalitzen amb propostes concretes per part dels/les participants per avançar cap a un món més sostenible.

Panorama sindical davant la crisi  

Panorama sindical davant la crisi

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you