Issuu on Google+

Butlletí Informatiu Secció d’Escacs Casal Catòlic de Sant Andreu

Any 11 Núm. 21 3ª època Gener-Juny 2010

c/Pons i Gallarza, 58-60 Responsable: Sergi Picatoste Daniel Travesset

Sumari

1. 2.

Salutació Campionats 2.1. L’equip «A» roman a divisió d’honor, per Daniel Travesset 2.2. Les finals de Catalunya d‘edats 2010, per Daniel Travesset

3. 1.

Cloenda

Salutació

Dèiem al butlletí anterior que en reforçar l’equip «A» esperàvem que aquest equip no patiria per mantenir la categoria. Ens vam equivocar... a mitges! El primer equip ha patit de valent, però romandrà un any més a divisió d’honor (DH)!! Els altres equips han «complit», i gairebé tots amb nota: el «C», el «D» y l’«E» han quedat tercers en els seus grups, i l’equip «F» ha jugat fins i tot les semifinals de Catalunya. El «B», com l’«A», ha patit d’allò més, però també s’ha salvat. Els èxits col·lectius acompanyen els individuals: l’Èric Domínguez s’ha proclamat sotscampió de Catalunya juvenil (campió: Enric Colon, del Sant Adrià), superant jugadors com Xavi Vila (MI), Christian Cruz (MI), Hèctor Mestre (MF), etc. Mai cap jugador casalenc havia fet podi en la Final del Juvenil de Catalunya. Això és un motiu d’orgull i d’alegria per a tots nosaltres. L’Èric, a més, formarà part de la selecció catalana absoluta (Catalunya «B») per jugar el Campionat d’Espanya d’Autonomies. (Un equip «B» que fa por, ja que està integrat per joves jugadors amb titulació internacional.)

2.

Campionats

2.1. L’equip

«A» roman a divisió d’honor, per Daniel Travesset

L’equip «A» estarà un any més a la duríssima i estressant divisió d’honor. Tot es va decidir a la darrera ronda. El Montcada va presentar l’equip de gal·la. Venien a guanyar-nos, com era d’esperar d’un equip ple de titulats internacionals: 2 GM, 4 MI i 1 MF. Ara bé, es van trobar amb un equip molt motivat i amb moltes ganes de fer història. Això passava per guanyar, ni més ni menys, el campió de les darreres quatre edicions de la DH. Només els més agosarats crèiem que aquesta proesa era possible. El matx va ser molt igualat en tot moment, sempre amb el marcador molt ajustat. Tots els nostres jugadors van estar sensacionals i van saber plantar cara als duríssims jugadors rivals. Sabien que era un objectiu molt i molt difícil, però van persistir fins al darrer instant, i la recompensa va ser fenomenal.

C.C. S AN T AN DR E U

Col·laboradors d’aquest número:


Butlletí Informatiu Per a un club com el nostre, el que hem assolit és molt gran. De segur que no hi haurà gent més contenta a la DH que nosaltres… Ni tan sols els campions!! El matx Figueres-Foment havia finalitzat amb empat a cinc. El nostre matx estava 4,5 a 4,5. Restava només la partida de Marcelo. Havíem de guanyar sí o sí. I així li vam fer saber al «professor» Marcelo. Va ser una partida difícil de valorar, amb un final on semblava que la dama i el cavall de Marcelo feien més mal que la dama i el cavall del rival. Però quan els dos jugadors estan jugant amb l’increment de temps, qualsevol errada es paga cara. Marcelo va anar, mica en mica, agafant avantatge, i quan el GM Marc Narciso va inclinar el rei (més de 90 jugades) davant Marcelo i ens va donar el 4,5 a 5,5 definitiu, va haver-hi un aplaudiment molt esportiu a la sala de joc, seguit d’abraçades amb tots els jugadors: l’emoció de molts companys estava a flor de pell… Finalment, prenent un refresc vam treure tota la tensió acumulada durant tres mesos de competició… Un moment inoblidable!! Cap a dos quarts de deu, la gent anava marxant; alguns amb cotxe, en direcció a Guadalajara per jugar un torneig de ràpides, altres a recollir la família i altres a descansar… Els resultats individuals van ser: victòries de Karen (contra el GM Alexánder Cuartas amb negres), Marcelo Panelo (contra el GM Marc Narciso), Sergi Obon (contra el MI José María Hernando) i David Pueyo; taules d’Anguera, Bautista i Antoni Castelltort i derrotes de Jorge,* Èric i Joaquim Travesset II. Vull felicitar tot l’equip, que ha fet una feina excel·lent a la DH. I també tota la Junta, que treballa amb la màxima illusió i intenta transmetre-la a tots els jugadors. Sovint pren decisions que no són del gust de tothom i es pot equivocar –és clar que sí–, però sempre ha pensat en el que era millor pel Casal!! Tots els socis han estat a l’altura del que esperava la Junta. Les onze rondes les hem jugat a casa!! Allà on anava, el primer equip arrossegava més gent que cap altre club. Per exemple, a la darrera ronda Pedro Díaz, J. Pablo Romero, Yolanda Castillo, Travesset I, Félix Romero, Pere Gimó i Daniel Travesset van donar suport a l’equip com a espectadors. A banda dels qui anaven trucant pel mòbil… Ha estat, sense cap mena de dubte, la temporada més dura que recordo. En el més d’octubre-novembre no teníem un equip per defensar la DH amb garanties. Finalment, la Junta va treballar de valent i contra rellotge per poder fer un equip amb cara i ulls. Ho hem aconseguit!! Gràcies per haver confiat en nosaltres!!! * N. de la Redacció: Rectifiquem la informació errònia que donàvem al butlletí anterior sobre Jorge Iglesias: és MC i no MI com van dir.

2.2. Les

finals de Catalunya d‘edats 2010, per Daniel Travesset

Del 27 al 31 de març es van disputar a l’Hotel PalasPineda (Vilaseca-Salou) les finals individuals d’Edats de Catalunya (categories s-10 a s-16). Enguany, l’expedició andreuenca estava formada per nou joves (Ferran, Oriol, Nico, Bernat, José Manuel, Aniol, Marta, Sergi i Cristian), tres monitors (Sergi, Yolanda i Dani) i nombrosos pares i mares. El jugador que partia amb un número de ranking més baix (en les tres categories en què participàvem) era José Manuel (núm. 10 de llista a s-14). Això mostrava la dificultat real d’assolir llocs capdavanters. A totes les categories hi havia jugadors d’un gran nivell per l’edat que tenien, i estar al seu nivell durant vuit rondes no era una assignatura gens fàcil. A s-10 teníem un únic representant, en Cristian Asenjo. Partia amb el núm. 33 (78 jugadors). Era la seva primera final, i els nervis els tenia a flor de pell… Va estar molt lluitador i competitiu, jugant partides molt dures de quasi tres hores de durada. Els monitors estem molt satisfets d’ell. Només la derrota en la darrera partida va impedir-li fer el 50%. A s-14 teníem quatre representants d’un total de 78 jugadors. En aquesta categoria, els caps de sèrie tenen 2150 (Elo català aprox.). Aniol va estar molt irregular en tot el campionat. Va combinar partides molt bones amb autèntics regalets als adversaris. Dic regalets perquè les tres derrotes van ser deixades de peça netes. Va fer quatre punts, la qual cosa està per sota de les seves possibilitats reals. Té talent per estar més a dalt. Marta va jugar a un bon nivell. No va tenir sort amb el sorteig, ja que a cap partida va tenir rival fàcil. En les úniques dues partides que va perdre, amb Gal·la de Sta. Eugènia (que aquest any ha jugat a 2ª. divisió amb bons percentatges) i Pozanco de Cerdanyola, va tenir sèries opcions de taules. Només unes petites impre-


Butlletí Informatiu cisions en els finals li van impedir puntuar. Una llàstima, perquè amb un puntet més hagués fet podi femení. Ha finalitzat amb 4,5. Sergi Liarte va començar força bé el campionat i es va plantar amb 4 de 6 a les dues rondes finals. A la setena ronda va quedar malament d’obertura, va anar a remolc tota la partida i no va poder aguantar-la. A la darrera tenia una motivació addicional: jugava amb la sotscampiona d’Espanya de la categoria; va poder entaular en una partida on sempre va estar lleugerament superior… Ha fet 4,5 de 8. A mesura que vagi descobrint els secrets de la Najdorf, amb el seu talent de segur que farà un salt de qualitat important. Tant ell com la Marta són s-14 de primer any. El darrer s-14 és José Manuel. Va mostrar un gran nivell: assolí el sisè lloc amb opcions de fer podi fins el darrer moment. Només el pitjor desempat el va privar d’ocupar millors posicions. L’única derrota davant Rojano en una partida on va estar sempre amb lleuger avantatge i que va voler guanyar tot i la diferència de 200 punts d’elo va resultar decisiva. Un error en els aclaparaments de rellotge el va castigar més del que es mereixia. Tot i així, es va saber recuperar ràpidament i va fer un final de campionat molt bo. Cal felicitar-lo per aquest sisè lloc. Confiàvem plenament en José i no ens va fallar!! A s-16 teníem quatre representants d’un total de 72 jugadors. Si a s-14 els llocs capdavanters són caríssims, a s-16 podríem dir que són intocables. Jugadors com Marc Sánchez (2390 català), Imar Talló (2280) o Èric Martínez (2270) ocupen els llocs capdavanters del ranking. Nico va fer un bon torneig. És un jugador que porta molt bé totes les partides, però al qual petits detalls li fan perdre punts de manera incomprensible. Això amb experiència ho solucionarà. A la primera ronda, va estar a punt de donar la sorpresa amb Imar Talló: tenia un final de rei i peons de clares taules… Una vertadera llàstima, ja que va fer una gran partida. Només va tombar el rei dues vegades: amb Imar i a la darrera partida, en la qual tenia un petit avantatge en el mig joc… Finalment 4 punts. Bernat, tot i no començar gaire bé el campionat (1 de 4), no es va ensorrar. Vam seguir preparant les partides amb l’objectiu d’anar millorant ronda a ronda. Va fer un final de campionat excepcional: 3,5 de 4, que li donaven un total de 4,5 punts. Va superar en un punt la classificació de l’any passat a s-14. Particularment, estic molt content amb la reacció d’en Bernat. Li manca una mica de confiança en el seu joc, però això només s’agafa jugant partides. A veure si a l’estiu juga algun torneig pel Pirineu aragonès! Oriol tampoc va tenir un sorteig fàcil. A s-16 pocs regalets hi ha. Les partides s’han de suar per guanyar. Encara que va perdre a la segona ronda, es va recuperar i es va posar amb 3,5 de 5. Va tenir la mala sort d’haver de

pujar a jugar amb un rival de 4, que va ser Ferran… i amb negres (1 - 0), però encara quedaven dues rondes per escalar posicions. Finalment, va entaular les dues darreres partides i va acabar amb 4,5. Potser una mica per sota de les seves possibilitats, però és s-16 de primer any, i, de segur, el proper any millorarà i donarà més maldecaps a la categoria. El darrer s-16 fou Ferran González. Va estar al nivell que tots esperàvem d’ell. Després de fer una actuació sensacional al Campionat de Catalunya per Equips (7 de 8 al «B»), sabíem que Ferran estaria lluitant amb Marc Sánchez, Imar Talló, Èric Martínez i una vintena més de joves amb un nivell similar. El seu inici de campionat va ser espectacular (5 de 6). La penúltima partida va perdre amb negres contra el campió, Jordi Bals. Tot i així, sabia que guanyar la darrera li donaria llocs de privilegi. Doncs bé, la darrera partida fou d’infart jugant amb l’increment durant força estona. Però Ferran va saber conservar fins al darrer moment l’avantatge que duia des de l’inici de partida i es va endur la victòria. Finalment, va assolir la 5ª. posició (partia amb el núm. 18 de ranking). Felicitats!!! És la millor classificació obtinguda en els darrers anys. Al igual que José Manuel, va estar a punt d’aconseguir passi per jugar el Campionat d’Espanya. En aquest any de crisi, la FCDE només subvenciona el campió i sotscampió amb el 100% i el 3er. i 4rt. amb el 50%. Tot i així, cal qualificar d’excel·lents els 5è. i 6è. llocs assolits. Dins aquestes finals, la FCDE va crear fa anys el Trofeu Jordi Puig, que premia els clubs més ben posicionats del campionat agafant els tres jugadors amb millors resultats de totes les categories. Doncs bé, el C.C. Sant Andreu aquest cop sí que va pujar al podi: vam quedar tercers d’un total de més de vint clubs gràcies als bons resultats de Ferran, de José Manuel i d’Oriol. En qualsevol cas, és un èxit dels nou jugadors que van formar l’expedició andreuenca. Aquest podi ha estat molt valorat per tots, en especial pels monitors. Sabíem que era molt difícil, però, després d’un any de «sequera» com el 2009, l’hem tornat a conquerir!!


Butlletí Informatiu Per acabar, cal agrair als monitors Sergi i Yolanda la gran tasca que van fer els cinc dies que van durar els campionats, així com tota la feina que venen realitzant any rere any amb els joves. Ells són peces clau per tal que tot funcioni com cal. Tampoc vull oblidar-me d’en David, que per motius d’estudis no va poder venir enguany, així

com de Marcelo, que per primer any s’ha fet càrrec dels s-16 i algun s-14. També vull destacar la feina i el suport dels pares, que durant els cinc dies van estar «patint» amb nosaltres. I ara vegem la puntuació del nostre jovent:

FINALS CAMPIONAT CATALUNYA D’EDATS 2010 Rondes Núm. de llista

NOM

CAT

1

2

3

4

5

6

7

8

TOTAL

18

FERRAN GONZÁLEZ

S-16

0,5

0,0

0,0

0,0

0,5

1,0

0,0

0,0

3,0

17

ORIOL DELISAU

S-16

1

0

1/2

1

1

0

1/2

1/2

4,5

37

NICO GARCIA

S-16

0

1/2

1/2

1

1/2

1/2

1

0

4

59

BERNAT DOMINGO

S-16

0

0

1

0

1

1

1/2

1

4,5

10

JOSÉ M. SÁNCHEZ

S-14

1

1

1

1/2

0

1

1

1/2

6

19

ANIOL GIMÓ

S-14

0

1

1/2

1

1/2

0

1

0

4

39

MARTA CASTILLO

S-14

1

0

1/2

1

1/2

1/2

1

0

4,5

44

SERGI LIARTE

S-14

0

1

1/2

1/2

1

1

0

1/2

4,5


Butlletí Informatiu

3.

Cloenda

Hem arribat al final d’una altra temporada i... del butlletí. Han estat deu anys intensos en els quals aquesta modesta publicació ha intentat recollir, si no totes, sí la majoria de les actuacions que constitueixen la petita història del nostre Club. Si aneu seguint l’evolució de la secció a través dels butlletins, veureu que ha estat marcada per un afany de superació constant, i que els resultats han estat extraordinaris. Això s’ha aconseguit, creiem, gràcies al canvi de mentalitat que s’ha produït en aquest deu anys i que ens ha dut a tenir un dels planters més potents de tot Catalunya. Esperem que aquest esperit de col·laboració i companyonia es mantingui i que el Casal pugui continuar sent un referent de qualitat per molts anys.

Panelo i Narciso jugant la partida decisiva.

En fi, el butlletí acaba aquí; gràcies a tots els que l’heu fet possible. A partir de la propera temporada la seva tasca la farà la pàgina web que el nostre company Juan Carlos Aguilera està desenvolupant. Allí us podreu mantenir informats gairebé «en viu». Ens sembla que la millor manera d’acomiadar el butlletí i la temporada és oferint-vos unes fotografies històriques de la fita que ha assolit el primer equip i de la celebració del títol que va fer el Club a Montserrat. Que passeu un bon estiu (i ple de torneigs, és clar!)


Butlletí Informatiu

L’equip i simpatitzants. Dempeus, d’esquerra a dreta: Antoni Castelltort, Joaquim Travesset i Ribera, Sergi Obon, Jorge Iglesias, Marcelo Panelo, Jaume Anguera, Pere Gimó, Karen Movsisian, Jesús Pablo Romero i Félix Romero, president del Club. Ajupits, d’esquerra a dreta: David Pueyo, Daniel Travesset (mostrant l’acta del partit), Yolanda Castillo i Èric Domínguez. Falta en Joan Bautista.

En Joan Casals enarbora la bandera del Casal, al costat d’un bon grapat de casalencs.


Butlletí Informatiu

La canalla s’ho va passar d’allò més bé a Montserrat...

...i els «ganàpies» també, és clar!


ButlletĂ­ Informatiu


Butlleti 2010/2011