Page 1


D

urant generacions, la fàbrica Indústries Pèl havia estat l’orgull de la família. Des que el rebesavi

Sanspèl l’havia creat, mai, ni un sol dia, havia deixat de funcionar i arreu era coneguda per fer la millor xocolata desfeta que un es pugui imaginar. –Aquesta textura! Aquest aroma! I el gust, què me’n dieu del gust! –exclamava en Tutapèl als seus treballadors, tot admirant la primera gota de xocolata del dia que queia en un envàs. Aleshores, en Tutapèl aixecava el cap i observava el gran retrat del seu rebesavi Sanspèl que presidia la fàbrica, somreia tot orgullós i se n’anava al seu despatx.


3


4 Potser podria semblar que en Tutapèl era un cap afable i bondadós, però... res més lluny de la realitat! En Tutapèl era una cabra esclavista! I com no deixava entrar ningú, el món no sabia que en realitat, aquella xocolata la feien centenars de dracs esclavitzats que mai no havien volat lliures. Ells eren els únics éssers capaços de fondre amb el seu foc la xocolata a la temperatura exacta. Al soterrani de la fàbrica, lluny del soroll de les màquines, jugaven feliços els petits dracs que encara no tenien l’habilitat de treure foc. Allà, els vigilaven els ancians fins que els seus pares arribaven baldats després d’una llarga jornada. I, entre els dracs més petits de tots, hi havia la Lluna, una dragona que encara no feia un pam.


5


6 –Mare! –va cridar la Lluna un vespre en veure-la arribar–. Mare vine que t’he d’explicar un secret! La mare va acostar-se a la seva filla i aleshores va veure una cosa que la va deixar horroritzada. La Lluna, tot i que era menuda i esquifida, ja era capaç de treure foc per aquella boca tan petita! –Prou Lluna! Para –va pregar-li la mare–. Si algú et veu, t’encadenaran i et faran pujar a treballar amb les màquines!


7


8 I és que els dracs adults tenien unes pesades cadenes que portaven lligades a les ales i que només els dracs vigilants els hi podien treure amb una clau mestra que ho obria tot! Així que la Lluna es va quedar garratibada i va mirar al seu voltant per assegurar-se que ningú s’havia adonat del que acabava de fer. Però aquella nit no va poder aclucar l’ull. “No vull treballar a la fàbrica tota la meva vida”, va pensar.


9 A trenc d’alba, totes les famílies es van tornar a acomiadar dels seus petits per anar a treballar. Un a un, els dracs anaven pujant a la sala de màquines tot carregant les pesades cadenes. Era un dia més, com ho havia sigut l’anterior i l’anterior i l’anterior... Però hi havia un petit detall que havia canviat: la Lluna no era al seu llit, no es va posar a jugar amb els seus amics i no va aparèixer per enlloc. La Lluna havia escapat!


10 Tot va passar molt ràpid. Després d’hores i més hores desperta, la Lluna havia pres una decisió: no deixaria que ningú l’esclavitzés! Així que va observar tots i cadascun dels racons fins que va tenir una idea. Un dels barrots de la reixa de la finestra era més prim que la resta i, si aconseguia treure’l, al ser tan menuda, podria passar a l’altra banda. Dit i fet, la Lluna va passar-se tota la nit escalfant el barrot fins que aquest es va fondre. Era gairebé de dia quan va travessar la finestra. Des de l’exterior, va veure com tots els dracs es llevaven, s’acomiadaven dels seus fills i pujaven a treballar. I també va veure els seus pares que, preocupats, la buscaven. La Lluna no s’havia acomiadat d’ells i va pensar a cridar-los, però aleshores va començar a sonar una alarma!


11


12 MOOOOOOC, MOOOOOC, MOOOOOC. Era un so ensordidor! Un dels dracs va cridar: –Sr. Tutapèl! Sr. Tutàpel! Algú ha escapat! Tots els dracs es van quedar glaçats. Era el primer cop que algú aconseguia fugir. Els pares de la Lluna es van mirar i van entendre que es tractava de la seva filla. I va ser aleshores que la mirada de la Lluna i la seva mare es van creuar. –Corre filla –va vocalitzar la mare sense emetre cap so.


13


14 La Lluna ho va entendre, va somriure i va començar a córrer tan ràpid com les seves petites cames li van permetre. Poc a poc va començar a moure les ales i, gairebé sense adonar-se’n, va aixecar el vol! Mentrestant, a la fàbrica, en Tutapèl va córrer al seu despatx. Va agafar la tauleta que hi havia a l’escriptori i, després d’entrar la contrasenya “tutapeleselmejor”, va obrir una aplicació que li indicava on es trobaven els seus treballadors. –Bruton! Gordon! –va cridar. I acte seguit, dos dracs enormes sense cadenes van entrar al despatx.


15


16 –Sabia que els xips que implantem als esclaus quan neixen ens servirien! – va exclamar en Tutapèl mentre lliurava la tauleta als seus dracs–. Teniu, aquí podreu veure en tot moment la ubicació de la Lluna. Atrapeu-la i porteu-me-la. El que li farem serà tan terrible que servirà de lliçó perquè mai més ningú torni a escapar.


17


18 Els dos dracs no van perdre ni un segon i van sortir volant. Amb les indicacions del GPS de la tauleta, no van trigar més de mitja hora en atrapar a la Lluna que s’havia aturat prop d’un llac per admirar el paisatge i descansar. En Bruton i en Gordon, convençuts que atrapar-la seria bufar i fer ampolles, van llençar-s’hi al damunt. Però ve-t’ho aquí que la Lluna era tan menuda pels dracs que no li va costar gens escapolir-se. És més, amb els seus peuets passant-los per sobre, va fer tantes pessigolles als dracs que aquests no podien parar de riure i van caure a terra perdent la tauleta. Aleshores, la Lluna va veure una clau que en Gordon portava penjada al coll. Havia vist moltes vegades aquella clau mestra i sabia del cert que ho obria tot! Així que va agafar-la i va tornar a la fàbrica.


19


20 Va entrar per la mateixa finestra per on havia fugit i va despertar als seus pares que, després de l’ensurt de veure-la allà, van treure’s les cadenes gràcies a la clau. A poc a poc, van anar despertant i alliberant tots els dracs que van fugir fent sonar de nou les alarmes. MOOOOOOC, MOOOOOC, MOOOOOC. Quan en Tutapèl se’n va adonar, ja era massa tard per controlar els dos-cents dracs, així que va decidir menjar-se una xocolata màgica que tenia guardada per una urgència com aquesta. En pocs segons, en Tutapèl es va convertir amb en Dinopèl, un dinosaure gegant, i va entrar a la sala de màquines disposat a destruir-los a tots. Però els dracs, conscients del perill que corrien, es van posar d’acord i van llençar tota la xocolata desfeta de la fàbrica sobre en Dinopèl que va quedar ben atrapat.


21


22 I així va ser com la Lluna va alliberar els dracs i com en tutapèl, ara Dinopèl, es va convertir en una estàtua de xocolata que va passar a presidir per sempre més la sala de màquines! Continuarà...


23


La gran escapada  

Aquesta publicació s’ha realitzat a partir de l’activitat creativa duta a terme a Culturnautes, el Casal d’estiu del CCCB. Text: Anna Ferná...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you