__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

L’ÚS DE LA CANYA a L’ARQUITECTURA TRADICIONAL Recuperació i divulgació de la cultura popular al voltant de la canya Arundo Donax a la Península Ibèrica.


L’ús de la canya en l’arquitectura tradicional. Recuperació y divulgació de la cultura popular al voltant de la canya Arundo Donax a la Península Ibèrica.

1ª EDICIÓ EN CATALÀ Barcelona, 2021

AUTORS Voltes Cooperativa d’Arquitectura SCCL

DISSENY GRÀFIC Voltes Cooperativa d’Arquitectura SCCL

DISSENY DE COBERTES Voltes Cooperativa d’Arquitectura SCCL

IL·LUSTRACIONS Voltes Cooperativa d’Arquitectura SCCL

IMPRESSIÓ Book Print Digital, SA

DIPÒSIT LEGAL B 24723-2019 isbn 978-84-09-15465-4 Publicació realitzada amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona

Aquesta obra es distribueix sota una llicència Creative Commons en la modalitat de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada Voltes Cooperativa d’Arquitectura SCCL www.voltes.coop


L’US DE LA CANYA a L’ARQUITECTURA TRADICIONAL Recuperació i divulgació de la cultura popular al voltant de la canya Arundo Donax a la Península Ibérica.


AGRAÏMENTS Volem agrair totes les persones que han fet de l’ofici de la canya un art, per llur paciència en la transmissió del coneixement durant generacions. Ens recordem particularment de José María Salcedo “El Huevo)” i de la nostra petita reunió al Café Moderno, a Logronyo. Reconèixer i agrair a les persones que han lliurat el seu temps a la recerca entorn de les fibres vegetals, per ensenyar-nos tant. En especial, a maria Elisa Sánchez Sanz pel seu excel·lent treball de recopilació de coneixements. Gràcies a la comunitat que hem tingut la sort de conèixer en el nostre recorregut professional pel món de la canya, per tot el suport. No oblidem l’ajut i els consells d’en Txiqui de “Valdecanyas” y de la Lucie Couvreur de l’associació Dehesa Tierra. Agraïm a bastament que part de les fotografies d’aquesta publicació hagin estat cedides per la cooperativa Econstrucció, l’Escola de Bioconstrucció Orígens, Oriol Rosselló, Manel Sales, Eugenio Monesma, Gabriel Ruiz, Jose Manuel López Osorio, Fernando Vegas & Camila Mileto, Roger Costa, Júlia Labadé, Ruben Ruberte, Anna Fando V. La Spina, Gabriel Rebollo i Daniel Esteve. Aquesta publicació no hagués pogut ser possible sense l’esforç de cadascuna de les persones amb les quals compartim utopies i projectes en el nostre dia a dia. Moltes gràcies!


PreÀmbul

[Fotografia de Rubén Ruberte] (Luceni 2017) Casa abandonada V Informe de la IPCC de 2014 sobre el Canvi Climàtic

1

La publicació que teniu entre les mans es du a terme en un temps en què el sector de l’edificació és el responsable, de forma directa, del 6,4% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del planeta1. Aquesta xifra es queda curta si, a més a més, s’analitza l’empremta ecològica sobre la vida útil dels materials emprats en aquest sector, procedents de la indústria, tant extractiva com de manufactura. El “progrés” que coneixem, fruit de la societat industrial, no és viable, atès el grau de deteriorament que produeix sobre el medi ambient i la gran quantitat de recursos que requereix.

BURGOS, CUCHÍ; URIARTE, URTZA; SERRA, MARTA: “Territorio y sostenibilidad: diagnosis del metabolismo social de Amorebieta-Etxano: con los pies en el suelo”. Ajuntament d’Amorebieta-Etxano i Universitat Politècnica de Catalunya (2015)

2

Es necessari que el trànsit envers una societat post-industrial que replantegi el seu sistema productiu, apostant per un model energètic sostenible. Si bé no podem obviar l’evolució sociocultural del darrer període, seria convenient restablir el vincle amb el territori que va caracteritzar el metabolisme de la societat tradicional2, a més de la seva autogestió, abans que ens resulti aliè. Tot i estar per dissenyar les estratègies, resulta evident que l’ús de materials naturals i de proximitat és el futur paradigma de la construcció, Rescatar aquest coneixement requereix la mirada atenta als oficies tradicionals.


“…res no pot reconstruir-se d’aquells espais, sense les informacions d’aquells qui van exercir l’ofici fins als darrers moments. Quan ells són morts o s’han absentat d’aquelles localitats, no ho recorda gairebé ningú…” 3 Aquesta publicació pretén donar a conèixer les característiques bàsiques de la canya (Arundo Donax), així com aprofundir en el coneixement de les tècniques professionals que tenien origen en l’ús d’aquesta fibra com a material de construcció. S’exposen diversos sistemes constructius i alguns dels elements construïts en diferents experiències realitzades històricament en el territori de la Península Ibèrica. Alhora, volem compartir la responsabilitat del nostre temps, de preservar, salvaguardar i fomentar el coneixement tradicional, així com habitar i gaudir d’aquests espais

SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col”lecció “Síntesis de Aragón” (1994) Saragossa.

3


LA CANYA cultura I paisaTGe Arundo Donax 12 Descripció biològica 14 Origen i distribució 17 La canya en la història 18 Treballar la canya L’ofici Conreu de la canya La cosecha Magatzematge i preparatius Gestió del residu

22 24 28 31 33 35

Instrumental

38


arundo donax


[Fotografia d’IC-Voltes] (Belchite Viejo, Aragó, 2017) Sostre de canyís

Arundo Donax Descripció biològica Origen y distribució La canya en la història

14 17 18


descripció biolÒgica La canya comú (Arundo Donax), també coneguda com canya mediterrània, canya de Sant Joan o canya de Castella, és una planta herbàciade creixement monopoidal, que es constitueix formant densos canyars de fins a 80 canyes/m2, en zones d’elevada disponibilitat d’aigua. Es tracta d’una espècie perenne, pertanyent a la família de les gramínies i de gran desenvolupament. Assoleix una alçada de 5 a 6 metres i un diàmetre mitjà de 2 a 3 cm en la seva etapa madura, tot i que aquestes dimensions poden variar segons les condicions de l’entorn on creix. Malgrat la seva capacitat d’adaptació a diferents medis, la canya comú prefereix els sòls silicis o argilosos, humits i ben drenats, i els climes àrids o semiàrids

Descripció biològica: University of Florida: Center for Aquatic and Invasive Plants, https:// plants.ifas.ufl. edu/plant-linedrawings/


Canyes, cultura i paisatge / Arundo Donax / P. 15

Les condicions òptimes pel seu desenvolupament són temperatures entre 14ºC i 20ºC (per sota els 7ºC i per amunt dels 30ºC, els rizomes deixen de produir tiges), medis insolats (compten amb alta capacitat fotosintètica en fase de creixement) i amb abundància de recursos hídrics. Es desenvolupen en altituds per sota dels 800 m sobre el nivell del mar. Morfològicament, Arundo Donax està composta per una part aèria i una altar subterrània. La part subterrània presenta un rizoma raser d’expansió horitzontal que vegeta a poca profunditat a la terra (5 a 15 cm), assolint àrees de substrat lliures de competència, des d’on es ramifiquen, a partir de gemes apicals en els seus extrems, les tiges erectes que formen la part aèria. Aquest rizoma carnós funciona com un òrgan de reserva de carbohidrats durant l’estació desfavorable i posseeix una gran capacitat de resistència enfront les baixes temperatures, el foc o els animals herbívors, garantint el caràcter perenne d’aquesta espècie. Les tiges lignificades, dures i buides, estan recobertes per les beines de les fulles i segmentades mitjançant nusos amb forma d’anell engrossit, cada 20-30 cm (quan estan molt seguits se’ls anomena “canuts mascle”, contraposats a la canya femella, d’anells més separats, que s’utilitza en l’elaboració d’instruments). Els nusos allotgen gemmes, de les quals emergeixen, amb ritme altern, branques secundàries laterals a partir del primer any de vida. Les fulles són amples, planes, lanceolades i un tant aspres. Es rematen mitjançant una panícula violàcia d’uns 50 cm, en l’època de floració de la seva primera estació de creixement (entre l’estiu i la tardor). Segons la seva composició química, podem destacar que la canya és un polímer natural de glucosa que forma fibres resistents a un esforç de tracció de 100.000 kp/cm2.


En fase de maduració, la canya produeix una lignificació de la cel·lulosa que augmenta la seva duresa i resistència a compressió. D’altra banda, aquesta planta conté una quantitat de sílice molt elevada (70%) que afavoreix la seva resistència als efectes de la putrefacció. L’Arundo Donax forma part de la llista de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN)4 Concretament al nostre clima, l’expansió d’aquesta planta produeix el desplaçament de la flora i la fauna autòctones, ocupant espais degradats amb molta rapidesa i simplificant els ecosistemes. D’aquesta manera, s’arriben a modificar les característiques ecològiques dels ambients de ribera, afectat fins i tot la fauna aquàtica. La propagació d’aquesta espècie s’associa a l’augment del risc d’incendis, la creació de taps i la inestabilitat dels talussos naturals. Les entitats gestores requereixen costoses intervencions per la seva erradicació, que tot sovint porten conseqüències de deteriorament dels espais naturals. Nosaltres proposem projectes que abastin la gestió natural de les riberes, vinculant a l’aprofitament de la canya Arundo Donax com a matèria prima en l’àmbit de la construcció.

DELTORO TORRÓ, VICENTE; JIMÉNEZ RUIZ, JESÍUS; MANUEL VILÁN FRAGUEIRO, XOSÉ: “Bases para el control y manejo de Arundo Donax L. (caña común)”. Col·lecció de manuals tècnics de biodiversitat. Unió Europea, Fons Agrícola de desenvolupament rural. València (2012)

4


Canyes, cultura i paisatge / Arundo Donax / P. 17

Orígen I distribució El 1987, els investigadors Polunin i Huxley situen l’origen de l’espècie Arundo Donax a Àsia, des d’on es va estendre a la resta del món. Tanmateix, l’ús ancestral d’aquesta planta és tan difuminat que la seva àrea nadiua és objecte reiterat de debat. La canya creix en gran part de les regions del món amb clima temperat-càlid o tropical.

Distribució mundial del clima temperat/ càlid. Elaboració pròpia a partir de bibliografia i d-maps.

Pel que respecta a la Península Ibèrica, aquesta espècie és més abundant als territoris costaners mediterranis, especialment a la Depressió de l’Ebre, Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Múrcia, Andalusia i les Illes Canàries.

Distribució peninsular de la canya Arundo Donax. Elaboració pròpia a partir de bibliografia y d-maps.


LA CANYA EN LA HISTÒRIA La canya comú ha estat un element recurrent en la cultura tradicional i popular del territoris on es troba naturalitzada. La importància que les canyes van tenir en altres moments històrics no deixa de sorprendre’ns. Ja al segle XI, Ibn Abdun proposa que: “...es tracti amb el govern la conveniència de protegir i conservar els canyars i que s’ordeni als habitants de les aldees situades a les vores dels rius que les plantin en molts llocs de les maresmes, a la vora del riu per tractar-se d’una matèria primera, de la qual la gent té necessitat ineludible i de la qual no se’n pot prescindir…”5 Però cal no oblidar que la imatge salvatge que suggereixen certs paisatges no es correspon amb la Natura agrest, fora de la mà de l’home. Per molt familiars que resultin les plantacions de canya, cal precisar que l’Arundo Donax va ser introduïda massivament a la Península Ibèrica per estabilitzar les sèquies que es construïen durant el segle XV i que actualment, aquests paratges es troben perfectament adaptats i integrats en l’entorn. La millora dels regadius va incrementar l’ús d’aquesta planta per protegir les finques adjacents de possibles inundacions d’aigua, marcar els llindars de les propietats i frenar l’erosió en canals, embassaments i pantans, a més de per utilitzar la seva fibra. No hi han estudis específics sobre l’ús d’aquesta planta en les cultures dels pobles ibèrics. El que és evident, és que l’ús de les fibres vegetals es remunta a abans dels inicis de la civilització. Se sap que les cobertes dels assentaments ibers de la conca mediterrània (del segle VII A.C. fins al 195 A.C.) es construïen amb canya, branques i fang. Era aquesta canya l’Arundo Donax? O es tractava d’una família propera a aquesta espècie que era originària del territori? En tot cas, la resposta és indiferent davant la importància de l’ús de les fibres vegetals en combinació amb terra crua

SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col·lecció “Síntesis de Aragón” (1994) Saragossa

5


Canyes, cultura i paisatge / Arundo Donax / P. 19

per a la creació d’espais habitables. Aquesta tecnologia de construcció ha perdurat en el temps com un element característic de l’arquitectura vernacla. En matèria estructural, la canya és a la terra, el guix i la calç el que l’acer és al formigó. Absorbeix els esforços a flexió i/o tracció, reforçant el sistema constructiu. Al seu torn, el el material de cobertura protegeix del sol i l’excés d’humitat, agents responsables del deteriorament de la canya. Les societats tradicionals, basades en la gestió del territori per a l’obtenció de recursos, conceben el paisatge com el centre de la seva estratègia cultural. D’aquesta manera, la canya Arundo Donax s’ha establert com un element indissociable de la relació entre l’entorn i la comunitat, exponent de creativitat i d’adaptació dels pobles a les seves condicions naturals. SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA, Cestería tradicional aragonesa. Colección síntesis de Aragón, 1994 Zaragoza.

6

“Hi ha una clara relació entre els paisatges vegetals, la manipulació de les fibres i el treball de cistelleria i oficis afins”. 6

La canya ha estat un dels vegetals amb més aplicacions al llarg del temps. Ha estat emprada en la construcció, en l’elaboració d’instruments musicals, en l’art de la cistelleria, per escriure, envasar hortalisses, decorar ceràmiques; destaca el seu servei dintre dels objectes quotidians, com pals d’escombra, varetes de ventalls, “pintes” de teixir, canelles de llançadores dels telers... i una infinitat de peces. No tan sols les tiges són utilitzades. Medicinalment, s’ha tingut la creença popular que la cocció del rizoma té propietats diürètiques, lactífugues (per al deslletament de les mares lactants), contra les picades d’escorpí o per curar els cops. Les fulles es destinen al farratge de vaques i cavalleries, així com al recer de cabanes o al trenat de cordes.


Més endavant, les societats industrials assenten llur progrés en els recursos minerals, desvinculant-se d’un territori del qual ja no en depenen i concentrant la producció i la població a les ciutats. “Unes ciutats que van creixent sobre un territori, el creixement productiu del qual s’ha anat reduint i que finalment només s’expressa en el seu valor de posició, per les rendes que puguin obtenir-se dels usos urbans que s’hi acomodin. Així, la ciutat s’estén amb la seva pròpia lògica damunt un territori que cada cop més, gairebé és un llenç en blanc.” 7

Mentre aquest progrés suposa l’acceptació del món urbà, paulatinament se succeeix l’obsolescència, substitució i abandonament dels sistemes tradicionals. Tanmateix, les indústries relacionades amb la manufactura de la canya han sobreviscut fins passats els anys 70 del segle passat. Un bon exemple d’aquest art són els falsos sostres de l’Eixample de Barcelona de principis del segle XX, que combinen l’ús de la canya amb un elaboradíssim treball del guix. Maria Elisa Sánchez Sanz, després de deu anys de recerca, a la seva tesi doctoral, publica el 1994 els testimonis de persones que van treballar en oficis relacionats amb les fibres vegetals. Les edats d’aquests persones rondaven majoritàriament entre els 70 i 80 anys i estaven jubilades. També hi havia una generació, encara activa professionalment, de 60 anys, una altra més jove, activa també, entre els 40 i 50 anys i caos esporàdics de fills que segueixen la tradició dels seus pares, amb edats compreses entre el 25 i 40 anys, totes elles en la comunitat d’Aragó. D’aquesta tesi han passat ja una altres 25 anys. La inèrcia de la història fa suposar que el nombre de cistellers i “canyissers” ha minvat de manera tan dràstica, que podem parlar a dia d’avui, d’un ofici pràcticament extingit.

BURGOS, CUCHÍ; URIARTE, URTZA; SERRA, MARTA: “Territorio y sostenibilidad: Diagnosis del metabolismo social de Amorebieta-Etxano: con los pies en el suelo”. Ajuntament d’Amorebieta-Etxano y Universitat Politècnica de Catalunya, (2015)

7


Canyes, cultura i paisatge / Arundo Donax / P. 21

SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col·lcció “Síntesis de Aragón” (1994) Saragossa.

8

“Les reunions que es feien en les solells dels pobles segueixen fent-se per part dels més vells, però ja no tenen fibra vegetal entre els seus dits... Avui dia es cus i es parla, o solament es parla. Perquè també els nous comportaments socials estan canviant. Els espais segueixen sent els mateixos, però més buits…” 8 L’herència col·lectiva desapareix a poc a poc, sense fer soroll, metre s’instal·la, en un territori que ha perdut el seu discurs en els darrers decennis, un model d’arquitectura, urbanisme i paisatgisme que s’ha demostrat insostenible.


TREBALLAR LA CANYA


[Fotografia de Manel Sales] (Tarragona 2017) Canyisser traballant

Treballar la canya L’ofici El conreu de la canya La collita Magatzematge i preparatius Gestió del residu

24 28 31 33 35


L’OFICI Els oficis relacionats amb les fibres vegetals han respost al llarg del temps a necessitats bàsiques de l’ésser humà, com ara l’aixopluc o l’alimentació. Es tracta d’activitats importants, que en algunes regions arriben a desenvolupar-se amb un caràcter gremial molt acusat, fins i tot amb dialecte propi.9 i 10

PEINADOR LINES, ENRIQUE: “Vocabulario dos cesteiros de Mondariz” (1922) Artícle.

9

CASTELLOTE HERRERO, EULALIA: “Trabajos de esparto en Tórtola de Henares” Artícle.

10

A continuació s’exposa com la feina de creació duu en si mateixa històries individuals i col·lectives, que dibuixen mapes cognitius sobre els sistemes econòmics, socials i culturals de cada moment. “…fan possible la transformació de la natura en cultura material...”11 En primer lloc, les flores vegetals s’han arribat a qualificar com a dures o toves, fent al·lusió a l’esforç físic que representa la seva manipulació fins a esdevenir peces útils, relacionant-les directament amb el gènere dels agents que les treballen.12 Les plantes monocotiledònies com la canya, el canyís o l’espart, entre altres, han estat considerades dures i treballades exclusivament per homes, definint l’ofici de canyisser com un camp propi del gènere masculí, on gairebé no existeix la presència de dones. En canvi, les fibres considerades toves, com el vímet, el cànem o el jute, que poden manipular-se amb les mans sense haver de recórrer a cap mena d’instrument, s’associen a dones i homes per igual. La insinuació de que la distribució de treball per sexe es relacioni únicament pels condicionants físics de l’entorn i les matèries primeres, o l’afirmació de que les dones bolcaven llur talent a les tasques d’acabament o decoració vinculades a aquestes peces vegetals, es considera simplista, però es un fidel reflex de les creences del sistema econòmic, social i cultural en què s’hi han desenvolupat.

BUSTOS, MARÍA LUCÍA: “Cestería y mundo femenino” Universidad de los Andes (1994) Artícle

11

SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col·lecció “Síntesis de Aragón” (1994) Saragossa.

12


Canyes, cultura i paisatge / Treballar la canya / P. 25

Actualment les dones treballen les fibres considerades dures en els àmbits de la cistelleria i de la construcció, la qual cosa demostra que la divisió del treball lligada a la caracterització sexual no és intrínseca al material. Tanmateix, considerem indispensable fer una lectura més amplia que reflexioni i reconegui el paper que ha tingut la feina de les dones en els oficis tradicionals al llarg de la història. Si bé la ciència ha demostrat el paper actiu de tots els membres de les comunitats primitives, independentment de ser mascles o femelles13, la història ens relata com, des del neolític fins a ben entrat el segle XIX, s’accentua la divisió de tasques en funció del sexe. Comença la desigualtat social, econòmica i simbòlica de l’àmbit reproductiu respecte del productiu. Si és el sector femení dels primers assentaments humans el que està associat a les tasques de l’agricultura al voltant de la casa, no hauria de resultar estrany pensar que siguin elles, les dones, les pioneres en el desenvolupament d’estris i cistelleria per l’alleujament de llurs tasques quotidianes. Així doncs, serien elles també les encarregades de transmetre aquest coneixement a través de les generacions. Al temps que les societats adquireixen complexitat, alguns membres de les comunitats s’especialitzen en les feines manuals. Sorgeix la figura de l’artesà, que comercialitza les seves obres per a l’obtenció d’ingressos, mentre que els proto-oficis exercits per les dones son majoritàriament de l’ús domèstic no remunerat. BUSTOS, MARÍA LUCÍA: “Cestería y mundo femenino” Universidad de los Andes (1994) Artícle

14

“La cistelleria (...) molts cops es torna invisible als ulls de la societat productiva, doncs és un ofici quotidià que es fa a domicili, fora del control social i que fàcilment pot comparar-se amb les tasques domèstiques”.14 Es desconeix fins a quin moment històric alguns oficis relatius a les fibres vegetals van ser tasca exclusiva de les dones, però es pot pressuposar que hi va haver un procés

Exposició “Las mujeres en la Prehistoria” Museu de Prehistòria de València. Comissària Begoña Soler Mayor.

13


de creació menystingut o simplement restringit sota una activitat domèstica reservada al gènere femení. Quan els tallers se situaven lluny de la llar, dificultant les tasques de cura, quan els canvis físics propis de les contínues gestacions dificultaven la capacitat de fabricació de determinades peces que es recolzen en el pit o l’abdomen, o senzillament quan les dones independents no tenien accés a eines, perquè la seva producció tradicional estava executada per homes...; aquestes i altres situacions, invisibles sota la lectura androcèntrica de la història, han marcat la presència de la dona en els oficis, fins i tot havent significat un dels pilars bàsics de les economies de comunitats rurals. En segon lloc, el desenvolupament de l’ofici va lligat a una particular disposició de l’espai en els assentaments o pobles. Al seu torn, els llocs on es desenvolupen aquestes activitats porten amb ells certes relacions socials. El treball de les canyes s’exerceix majoritàriament a l’aire lliure, a causa de la seva longitud i volum. Aquests llocs se solen preferir plans, a ponent, ben ventilats i prop dels camins; normalment se situaven als afores dels pobles. Tanmateix, dins dels pobles també es troben llocs a l’aire lliure on es desenvolupen, sinó el de canyisser, oficis relacionats amb altres fibres. Són els anomenats “carasoles” (a l’Aragó), emplaçaments idonis per treballar asseguts al resguard d’una paret, rebent la llum i la calor necessaris per desenvolupar còmodament la feina, servint també de punt de reunió d’aquelles persones que es dedicaven a la mateixa feina o ofici.15 En general, davant la necessitat d’espai per a treballar les fibres en tota la seva longitud, els tallers amb prou feines compten amb equipament que no siguin les eines pròpies de la seva feina, encara que pot haver-hi alguna maquinària més avançada per tallar la canya o telers amb dues pintes

SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col·lecció “Síntesis de Aragón” (1994) Saragossa.

15


Canyes, cultura i paisatge / Treballar la canya / P. 27

que creuaven el filferro al voltant de les canyes mitjançant uns pedals alterns. Actualment les professions tradicionals lligades al treball de les fibres vegetals, en particular el de la canya, han desaparegut en la seva majoria. O bé s’han abandonat, o s’han associat a la indústria. Les matèries primeres que es conreaven i manufacturaven convenientment per al seu ús, ara s’encarreguen a fàbriques on es transformen mitjançant processos mecànics; o simplement es veuen substituïdes per plàstics. ORTÍZ MARTÍN, JOSÉ MARÍA; SANZ RIVERO, MARÍA LUISA; GONZÁLEZ ARPIDE, JOSÉ LUIS; ARQUES, ANA MARÍA: “Cestería en Lleida. Estudios de artes y costumbres populares 2” (pp.19-23) Universidad Autónoma de Madrid (1976)

16

“Certament resulta lògic que la civilització obri nous camins a l’artesania, però el que és il·lògic és que aquests mateixos camins tanquin les portes sobre els que s’hi assenten”16 Encara que els productes derivats de les fibres vegetals s’adaptin a la demanda actual, la desaparició dels oficis trenca els llaços comunitaris que es desprenien de la seva feina.


EL CONREU DE LA CANYA Les canyes no es conreen pròpiament parlant, simplement ocupen els espais frontera entre camps, rieres o sèquies; llevat d’excepcions com les que es fan servir per als filtres dels instruments de vent-fusta (saxofons, dolçaines, gralles, clarinets, etc.). Per tant, es procedeix més a la cura del canyar que al seu conreu. En els canyars es troben convivint: •• Canyes de primer any, verdes i recentment brollades; •• Canyes adultes, lignificades i amb branques; •• Canyes mortes, seques en gran quantitat. La proporció de cadascun d’aquests grups dins del canyar dependrà, entre altres coses, de la seva ‘edat i de les condicions ambientals en les que creixi, però és un aspecte poc estudiat. De la mateixa manera, tampoc es coneix la longevitat de les canyes, si bé se sap que poden viure més de dos anys. Del rizoma, que es localitza a una profunditat variable entre 5 i 15 cm (podent arribar als 40-50 cm), parteixen arrels fibroses capaços de penetrar a terra fins a un metre, si bé la majoria són més superficials. Un cop emergeixen les tiges, la seva primera estació de creixement està basada en el desenvolupament vertical, podent assolir els 10 cm al dia en condicions òptimes, fins a una alçada de 5 a 7 m, produint únicament teixit fotosintètic. Les tiges són buides i segmentades, amb nusos cada 20-30 cm que allotgen gemmes, de les quals emergeixen branques secundàries en el seu segon any de vida, alhora que el seu diàmetre va augmentant interiorment fins a assolir de mitjana 2 cm de gruix en total. Les canyes floreixen a la fi de l’estiu, però les llavors que produeix no són fèrtils. La dispersió, colonització en nous emplaçaments i expansió del canyar se sustenten per:


Canyes, cultura i paisatge / Treballar la canya / P. 29

•• Creixement vegetatiu, resultat de dos processos: Arrelament de les tiges lignificades que entren en contacte amb el substrat i produeixen noves plantes a partir de les gemmes presents en els nusos. Succeeix majoritàriament perquè les riuades, precipitacions intenses, el trànsit de fauna o maquinària, tomben les canyes cap a terra. JOSE MARÍA SALCEDO “el Huevo”, encañizador.

17

El creixement natural dels rizomes. Tradicionalment, la propagació per creixement natural del rizoma s’ha controlat en el conreu mitjançant l’elaboració de rases profundes, de més d’un metre, en paral·lel al canyar.17

•• Reproducció asexual Els fragments de rizoma i tiges són capaços de rebrotar fora del substrat, independentment de la seva mida i sota la majoria de condicions ambientals, fins i tot durant setmanes. Els treballs d’eradicació mecànica i triturat de la pròpia espècie afavoreixen aquesta situació i podran, a més a més, incrementar la probabilitat de colonització en altres llocs, mitjançant els arrossegaments del riu. Si comparem els dos processos, el creixement vegetatiu sol ser més lent que el produït per la reproducció asexual. El creixement per rizomes, més fins i tot que per l’arrelament de les tiges. Les fulles inferiors de les canyes que han sorgit durant el seu primer any de vida, comencen a assecar-se cap a finals d’agost. Aquest procés continua durant la tardor. A mesura que baixen les temperatures, el contingut en aigua de la part aèria disminueix en paral·lel a una gradual lignificació, pèrdua del color verd i reducció de la seva activitat fisiològica. .


També en aquesta època es produeix la floració i les tiges apareixen coronades per inflorescències plomoses. Aquests processos són acompanyats per un transport de carbohidrats solubles a través del floema, des de la part aèria cap als òrgans d’emmagatzematge subterranis, el que es tradueix en un menor contingut en aquests compostos en els fulls. si es comparen amb els nivells mesurats a la primavera i estiu. Transcorregut l’hivern, amb l’inici de la segona estació de creixement, es produeix l’emissió de branques laterals a partir de les gemmes axil·lars presents en els nusos. Aquestes branques constitueixen el 75% de l’àrea foliar d’un canyar madur. 18

DELTORO TORRÓ, VICENTE; JIMÉNEZ RUIZ, JESÍUS; MANUEL VILÁN FRAGUEIRO, XOSÉ: “Bases para el control y manejo de Arundo Donax L. (caña común)”. Col·lecció de manuals tècnics de biodiversitat. Unió Europea, Fons Agrícola de desenvolupament rural. València (2012)

18


Canyes, cultura i paisatge / Treballar la canya / P. 31

LA COLLITA El primer repte al que s’enfronta el canyisser és la laboriosa tasca de recollir la canya. Com hem explicat anteriorment, aquesta planta es troba normalment en els límits de parcel·les, rius o torrents propers als espais de transformació de la canya. La collita esponja els canyars, assegurant el futur accés i facilitant el creixement de les noves canyes. Un canyar treballat evita que les canyes velles i seques s’escampin pel terra controlant la seva expansió territorial. No es busca eradicar la canya, sinó aprofitar un recurs renovable i assegurar una collita sana per al següent any. Escollir el moment precís per realitzar la collita és molt important. El cicle d’assignació de nutrients de l’espècie Arundo Donax, alterna des de la part aèria (tija, branques) a la primavera i estiu; a la part subterrània (rizoma) a la tardor i l’ hivern. Aquesta última etapa és la més adequada per la sostracció per diverses raons: •• És més fàcil de recollir •• És menys vulnerable enfront dels insectes •• És menys probable que es parteixi en assecar-se Així, es cull a l’hivern i si pot ser, en lluna minvant. Es diu que les millors llunes són l’última de desembre i la primera de gener. No obstant això, el període de collites s’estén des de gener a març. SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA, Cestería tradicional aragonesa. Colección síntesis de Aragón, 1994 Zaragoza.

19

“Després del solstici d’hivern, ja que fins llavors les canyes estan prenent increment i s’aturen quan s’han endurit amb els freds de l’hivern.”19 La collita selectiva. S’escollien les canyes d’entre un i dos anys de vida, per ser les més resistents. S’evitaran les canyes de més de dos anys, que no segueixen creixent en longitud, però sí que han començat la seva etapa d’assecat, així com les trencades i les canyes joves de menys d’un any de vida, perquè són de tija tova. Les característiques


que permeten la identificació de les canyes òptimes per a la seva manufactura són la disposició de branques laterals, no fulles, i la pèrdua de la panícula de coronació. Prioritzarem la recollida de les més llargues, rectes i gruixudes. Encara que existeixen diversos mètodes per collir, el més estès és el tall. Normalment es fan servir tisores de podar, però també poden utilitzar-se matxets, serres, podalls, moto-serres o desbrossadores. Es talla la canya per la base, el més a prop de l’arrel possible, per poder caminar sense risc de deixar la soca estellada o en punta dins del canyar a mesura que s’avança en la poda. També es poden arrencar manualment. D’aquesta forma, no hi ha risc i s’aprofita al màxim la longitud de les canyes. Aquest mètode pot semblar menys eficient, però en condicions favorables es més ràpid que el tall i com que arrenca també el rizoma, es frena l’expansió del canyar. En tots els casos es recomana l’ús de roba que tapi la pell, botes i guants. No només per evitar possibles accidents derivats de l’ús d’eines, talls o estelles; sinó també per protegir-se de la pols que deixa anar la gramínia, ja que pot provocar irritacions.


Canyes, cultura i paisatge / Treballar la canya / P. 33

MAGATZEMATGE Y PREPARATIUS L’Arundo Donax cria un fong “Aspergilum” entre les beines foliars, que pot irritar la pell i les mucoses. Per aquesta raó, s’aconsella no treballar les canyes immediatament després de ser tallades, sinó abandonar-les a la intempèrie durant un temps, perquè l’aigua de pluja pugui rentar el polsim de fong i dipositar-lo a terra. Preparar les canyes per a la posterior aplicació, suposa deixar el tronc llis des de la punta fins a la base. Amb aquest objectiu, s’eliminen els elements sobrants (fulles, gemmes, branques, plomall) i es pelen mitjançant falçs, podall o pela-canyes. Si ens fixem bé, les gemmes creixen de manera alterna i amb un ritme regular, a un costat i altre de la canya; només caldria passar una eina com el podall dues vegades per a la neteja. Per obtenir les mesures necessàries, les canyes es tallen utilitzant una serra; serà més fàcil si la serra és de poda. Per guanyar resistència a la zona de la base, el tall se sol realitzar a prop del nus, a 1-2 cm de distància. GARCÍA ORTUÑO, TERESA: “Caracterización de la caña común (Arundo donax L.) para uso como material de construcción”. Tesi Doctoral del Departament d’Enginyeria de l’Escola Superior d’Orihuela Universitat Miguel Hernández d’Elx, País Valencià (2003).

20

Sovint, les canyes es classifiquen segons el seu diàmetre i característiques. Per exemple, a Múrcia es divideixen entre: De carda, “Techeras”(per canyissos de cel ras de 1-1,6 cm), Comuns (1,6-2 cm) i “Liseras” (2-3 cm). Una altra forma d’organitzar-les és reservant les canyes més fines, rectes i llargues per l’estructura dels canyissos i les més tortes i gruixudes per tallar-les en cintes i usar-les en el trenat. Per al seu emmagatzemament, les canyes s’agrupen en fardells que s’apilen verticalment disposant-se uns contra els altres. Es formen figures similars a cabanes en què es pot col·locar un pal de fusta al mig. Habitualment, les canyes es guarden airejades i protegides de la humitat per evitar que es podreixin. Si no es disposa d’espai adequat, es poden apilar separades del sòl mitjançant una estructura auxiliar (per exemple amb palets) que afavoreixi la ventilació per sota i evitant al màxim que hi plogui al damunt.


Un cop tallades, les canyes s’assequen a poc a poc i perden flexibilitat i secció; en canvi, la resistència no es veu afectada de la mateixa forma. Depenent de la funció que exerceixen, es treballen senceres, en cintes/esquinçades o obertes. En els dos últims casos, es deixen unes cinc hores en remull per recuperar la seva flexibilitat i procedir a treballar-les. Per separar la canya en cintes, s’utilitza una eina anomenada esberlador. Aquest és un instrument cilíndric, de fusta molt resistent (boix, carrasca, etc.) o de metall. Normalment està proveït de tres o quatre rebaixos de secció semicircular, longitudinals i equidistants, que s’uneixen en un fi vèrtex central. Per a tal menester, s’introdueix l’esberlador per la punta de la canya i pressionant de dalt a baix, es trenca el tronc longitudinalment. Per mantenir la rectitud de les cintes i que totes elles tinguin la mateixa dimensió, es gira subtilment l’eina a mesura que s’avança. Depenent del nombre de rebaixos, així s’obté un nombre o un altre de cintes. Exemples d’aquesta tècnica són els treballs de cistelleria o el “teixit en cèrcol” d’alguns canyissos. Per obrir les canyes desplegant tot el seu perímetre, es piquen amb una maça els nusos i s’esquinça el tronc, des de la base a la punta, tirant al llarg d’un eix longitudinal manualment. Aquest procediment es desenvolupa en alguns falsos sostres o en la construcció de la “volta encanonada”.


Canyes, cultura i paisatge / Treballar la canya / P. 35

gestió deL RESIDU A causa de que la canya Arundo Donax, és una espècie invasora, s’ha de prestar especial atenció a la gestió del seu residu. Si no es tracten de manera adequada, aquests residus poden produir l’expansió d’aquesta espècie a llocs no desitjats. Independentment de l’etapa de manipulació, ja sigui durant la collita, el desenvolupament de l’ofici o en un intent d’eradicació, les deixalles són similars i igualment perilloses, tot i que és durant la collita quan més s’exposen a la seva dispersió. Encara que la recollida sigui selectiva, és probable que algunes canyes es parteixin o s’estellin en ser arrencades. A més, és habitual realitzar-ne el pelatge i neteja en el mateix canyar. Si el residu prové de canyes joves de primer any, les seves tiges no tenen capacitat de rebrotar i un cop tallades, s’assequen al cap de pocs dies. Cal retirar-les per evitar que es facin taps a la riera en cas d’avingudes, però no suposen un risc d’expansió. En canvi, si s’originen rebrots en canyes lignificades de més d’un un any d’edat, que allotgen en les seves gemmes gran capacitat de rebrotar. Així doncs, han de ser triturades amb una màquina estelladora que produeixi una mida d’estella inferior a 2 cm, per garantir la destrucció dels nusos. Aquesta operació és més fàcil si les canyes estan una mica seques. Quan en comptes d’una collita selectiva, es desitja l’eradicació d’aquesta planta en un lloc determinat, el mètode més eficaç és arrencar el rizoma21. D’aquesta manera s’assegura l’extracció del 100% de la canya. Els rizomes, un cop arrencats, posseeixen una gran capacitat de rebrot. S’han de traslladar a un recinte autoritzat de tractament de residus vegetals o procedir a la seva trituració amb una mida semblant a les serradures, per garantir la seva completa conversió en un residu inert.

MOTA, BET: “Caña a la caña: experiencias en el control y la erradicación de la caña (Arundo donax)” Naturea, Barcelona (2014)

21


Existeixen empreses especialitzades en l’eradicació de fibres vegetals, que duen a terme tècniques més sofisticades o que requereixen de sistemes i materials singulars. Per exemple, cobrir els rizomes amb un plàstic resistent a un metre de profunditat per accelerar la seva descomposició amb el calor. Davant d’espècies invasores com Arundo Donax o Ailanthus Altissima, s’han d’extremar les precaucions de la gestió derivada dels seus residus, ja que sense voler, es pot arribar a empitjorar les condicions ambientals del territori que a priori es pretenia millorar .


INSTRUMENTAL DE TREBALL


Instrumental de Treball Falç-ganivet Podall Pelador manual Classificador de fusta Classificador impressió 3D Esberlador de 3 cintes Esberlador de 3 cintes Esberlador de 3 cintes, 3D Esberlador de 4 cintes, 3D Esberlador de 4 cintes Ecberlador de 5 cintes Corda Corda

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53


INSTRUMENTAL DE TREBALL

instrumental bÀsic

Per al treball de la canya són necessaris els estris bàsics de jardineria com tisores de podar, destrals, destralons, podall, aixades i etc. i algunes eines procedents del món de la construcció com malls de fusta, planes, paletes, etc. A més, l’ofici de canyisser ha desenvolupat al llarg de el temps estris i màquines exclusives per al treball amb la canya. Exemple d’ells són els “esberladors”, tradicionalment fabricats amb fusta dura (de castanyer, de boix o noguera) que parteixen les canyes en cintes. Aquests estris han estat incorporats en màquines usades per a l’elaboració de canyissos industrials. En la següent taula es detallen els noms dels estris, instruments i màquines usats en l’ofici de canyisser.22 Estri

Instrument

Màquina

Aixada Escardador Tisores de podar Falç-Ganivet Pela-canyes

Esberlador Barco/Urdidor Mesurador

Peladores Asserradora Talladora Navalla Roda/Creu Farcidor

Esberladora Teixidora Calibradora

En les següents fitxes es recullen els estris i instruments de diferents parts de la geografia peninsular que nosaltres fem servir habitualment.

22

SANCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col·lecció “Síntesis de Aragón” (1994) Saragossa.


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 41

FALÇ-GANIVET

aplicacions Pelar la canya

mIDES h: 227mm

MATERIAL Acer i fusta

265

137

227


INSTRUMENTAL DE TREBALL

PODALL

aplicacions Pelar la canya

mIDEs h: 315mm

MATERIAL Acer

315

Ø33 Ø27 33


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 43

PELAdor MANUAL

aplicacions Pelar la canya

mIDES h: 310mm

MATERIAL Acer

190

R50 R25

120

25

50


INSTRUMENTAL DE TREBALL

clasSificador de FUSTa

aplicacions Mesurar diàmetre de canya

mIDEs d: 100mm

MATERIAL Contraxapat

15

20

10

29

25


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 45

clasSificador IMPRESSIÓ 3D

aplicacions Mesurar diàmetre de canya

mIDES d: 100mm

MATERIAL P.L.A.

15

20

10

29

25


INSTRUMENTAL DE TREBALL

ESBERLADOR de 3 cintEs

aplicacions Esberlar canya en 3 cintes

mIDES d: 70mm i 200mm

MATERIAL Fusta de boix

A

A' Sección A-A’ Ø48 Ø38

200

B

B'

Sección B-B’

Ø42

Ø70 Ø70

Ø3 24

Ø46


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 47

ESBERLADOR de 3 cintEs

aplicacions Esberlar canyes en 3 cintes

midEs d: 50mm i 150mm

MATERIAL Fusta de boix

Sección A-A’

Ø50 29 A

A'

30

17 Sección B-B’

30

115

Ø30

Ø33 20

Ø50 B

20

B'

21

17


INSTRUMENTAL DE TREBALL

ESBERLADOR de 3 cinTEs

aplicacions Esberlar canyes en 3 cintes

mIDEs d: 55mm i 100mm

MATERIAL P.L.A.

Sección A-A’ 36

Ø80 Ø55

A

12

A'

19

Sección B-B’

100

Ø80 Ø55 21 B

B'

5 Ø23


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 49

ESBERLADOR de 4 cintEs

aplicacions Esberlar canyes en 4 cintes

mIDEs d: 55mm i 100mm

MATERIAL P.L.A.

Sección A-A’ Ø80 Ø55 A

A'

Ø15

26

Sección B-B’

100

Ø80 Ø55

19 4 B

B'

Ø23


INSTRUMENTAL DE TREBALL

ESBERLADOR de 4 CINTES

aplicacions Esberlar canyes en 4 cintes

mIDEs d: 60mm i 120mm

MATERIAL Fusta de castanyer

Sección A-A’ A

A'

3

42

21

42

120

Sección B-B’

Ø60 B

B'

60


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 51

ESBERLADOR de 5 CINTES

aplicacions Esberlar canyes en 5 cintes

mIDEs d: 103mm i 305mm

MATERIAL Acer

7

10

Ø117 Ø103 Ø30

A

A'

94 Ø13 305

20 305


INSTRUMENTAL DE TREBALL

cORDEs

aplicacions Usades per cosir canyís

mIDEs Des d’1mm, 3mm i 6mm

MATERIAL Sisal, espart y cànem


La canya, cultura i paisatge / Instrumental de treball/ P. 53


SISTEMES CONSTRUCTIUS Parets/Envans 58 Panells de canyís 60 Canyís cosit 62 Quincha 64 Sostres/Cobertes 66 Panells de cañyís 68 Canyís cosit 70 Volta encofrada 72 Revoltó encofrat 74 Escala encofrada de canyís 76 Escala amb bigues de fusta 78 Falsos sostres 80 Panells de cañyís 82 Amb canyes obertes 84 Amb canyes senceres 86 Volta encanonada 88 Elements singulars 90 Xemeneies 92 Cortines 94 Canyís de filferro 95 La Barraca 96 Assecadors de fruita 97


breU manual de LECTURA Aquesta publicació s’emmarca dins d’un projecte més ampli i de caràcter participatiu, que té com a objectiu la difusió de l’ús de la fibra Arundo Donax en l’arquitectura peninsular. A continuació es presenta una successió de fitxes sobre sistemes constructius que utilitzen la canya com a material d’execució. La classificació fa referència a la seva localització en l’edificació, excepte en el cas dels elements singulars. Així es descriuen aquestes tècniques ordenades, segons es trobin en: PareTS I ENVANTS, SOSTRES I COBERTEs, Falsos SOSTRES o elements singulars. Aquestes fitxes han estat elaborades sota la premissa de crear una eina d’ús públic que permeti augmentar la sèrie, alhora que descrigui les solucions adequades a cada element arquitectònic. Al llarg d’aquesta recerca s’ha constatat que es poden distingir dos àmbits geogràfics segons la manera de treballar la canya, ja sigui sencera o esquinçada (veure la figura de la dreta). Però resulta impossible d’assegurar quin és el territori exacte que abasten aquestes tècniques mitjançant la informació de la qual es disposa fins al dia d’avui. Es percep que a la zona de Llevant i la costa mediterrània, hi ha principalment sistemes de canyís amb canya sencera cosida per elaborar panells rígids, encofrats per a voltes, etc. En canvi, seguint el curs de l’Ebre en terres aragoneses i catalanes, s’imposa la tradició de el teixit en cèrcol i l’ús de la canya esquinçada per formar panells de canyís, també rígids, però més lleugers. Amb la intenció de completar aquesta informació i elaborar hipòtesis més precises, el projecte abasta una fase futura de creació d’un mapa interactiu de codi obert.


SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cañizos y roscaderos en la provincia de Zaragoza”. SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA; “Cestería tradicional aragonesa”.

VEGAS, FERNANDO; MILETO ,CAMILLA: “Aprendiendo a restaurar: un manual de restauración de la arquitectura tradicional de la Comunidad Valenciana”

VAZQUEZ GUILLAMET,GUILLERMO: “Aportaciones a la técnica de la construcción con caña”

GARCÍA ORTUÑO, TERESA: “Caracterización de la caña común (Arundo donax L.) para uso como material de construcción”.

QUERALT TOMÀS, M. CARME: “Les barraques del delta de l’Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya”.

Hipòtesi de distribució geogràfica: Les zones on s’utilitzen canyes senceres cosides per a l’elaboració de canyissos, s’indiquen en marró i les que utilitzen canyes esquinçades, en gris. Ubicació de part dels estudis sobre l’ús de la canya Arundo Donax. que s’han consultat per elaborar aquesta publicació.


pareTS/ENVANs


[Fotografia d’IC-Voltes] (Osca, 2017) TEnvà de canya i guix

Parets/envans Panells de canyís Canyís cosit Quincha

60 62 64


PareTS/ENVANS

panELLS DE CANYÍS descripció

aplicacions

El canyís és un conjunt de canyes disposades en forma de panell rectangular, elaborat mitjançant una tècnica que en cistelleria es coneix com a teixit en cèrcol. Essencialment, es tracta d’una estructura de pilars o mestres, fets amb canyes senceres, al voltant dels quals es teixeixen canyes esquinçades anomenades “cintes”, que abracen els pilars, generant un entramat rígid.

Interiors i façanes

mIDEs 2,5 x 0,8 o 1m

localiTZAció

Per a la seva aplicació en paraments verticals, normalment es fixen els panells de canyís sobre una estructura de muntants de fusta. Posteriorment s’arrebossen tots dos costats de el panell amb guix o terra i calç, aportant consistència i protegint la canya de la humitat i la radiació solarr.

Conca de l’Ebre

fiTXES RELACIONADES •• Sostres/cobertes / Panells de canyís •• Falsos sostres / Canyís in-situ •• Elements singulars / Assecadors de fruita

[Fotografia d’IC-Voltes] (Osca, 2017) Envà de canya i guix en una casa abandonada.

[Fotografia d’IC-Voltes] (Aguaviva, Terol, 2018) Canyís en façana.


Sistemes constructius/ Parets/envans / P. 61

procÉS

caNYES 25 senceres, 30 esberlades

INSTRUMENTAL Pelador, esberlador i tisores

auxiliarS Barco de canyís i mestra

1. Se seleccionen les canyes segons la seva funció. Als pilars es destinen les més rectes i llargues, utilitzant les més gruixudes en començar l’estructura i les més fines per reforçar-la. Al teixit, en canvi, es reserven les tortes i gruixudes per a formar les cintes, esquinçant-les. Les cintes es deixen en remull unes 5 hores per guanyar elasticitat 2. L’estructura s’aixeca amb ajuda d’un barco de fusta que té unes esquerdes separades 25 cm, on es col·loquen els pilars de canyes. El nombre de pilars és sempre senar: 3, 5 o 7 i acostuma a ser 5. 3. Les cintes es disposen alternant per davant i darrera dels pilars, teixint cadascun dels trams. Quan s’arriba als extrems, les cintes giren 180º envoltant la última canya, en aquest punt no hi ha d’haver nusos (Fig.2). La cinta es remata en una mestra. 4. Quan falta aproximadament un pam del panell, es reforcen els pilars embotint-hi canyes en proporció: 3-6-5-6-3 / 4-8-6-8-4 / 5-7-3-7-5 / 6-10-8-10-6 5. Acabat el canyís, es talla el sobrant de pilars i cintes. Per tancar-lo, es col·loquen unes traves o es realitza un cosit en aspa

Fig. 1: Procés de construcció de un panell de canyís Fig. 2: Detalle del gir de la cinta de canya en l’extrem


PareTS/ENVANS

caNYÍS COSIT descripció

aplicacions Interiors d’habitatges

mIDEs 4 x 1,5m

localiTZACIÓ Litoral y riberes fluvials

El canyís és un conjunt de canyes disposades en forma de panell rectangular. Es cusen les canyes senceres en posició horitzontal, a altres mestres o guies disposades en vertical, mitjançant corda natural d’espart, sisal, cànem, etc. Normalment els panells se subjecten a l’estructura portant mitjançant les canyes guia; encara que hi ha exemples en els que el cosit es realitza directament sobre els pilars. Posteriorment s’arrebossen ambdós costats del panell amb guix o terra i calç, per aportar consistència i protegir la canya de la humitat i la radiació solar. Les seves dimensions no solen excedir els 4 metres per aprofitar les canyes en la seva longitud i diàmetre òptims.

fiTXES RELACIONADES •• Sostres / Cobertes / Canyís cosit •• Elements singulars / Assecadors de fruita

[Fotografia d’Oriol Rosselló] (La Pera, 2012) Envà de canya i terra en una casa de nova construcció.

[Fotografía d’IC-Voltes] (Barcelona, 2017) Panells del Biobuilt Txema.


Sistemes constructius/ Parets/envans / P. 63

procÉS

caNYEs 100 canyes senceres

INSTRUMENTAL Podalls o peladores

1. Les canyes guia o mestres es subjecten en vertical, sobre uns suports de fusta, separats entre 70 cm i 1 m. 2. Les canyes del panell es tallen segons la dimensió del canyís i es cusen en perpendicular a les mestres, en posició horitzontal. Aquest procés es duu a terme simultàniament amb dues persones, invertint la direcció de les canyes “base/punta” cada vegada. 3. Es millora la subjecció dels nusos d’inici i final del cosit, fent una osca en la canya guia.

auxiliars Corda i subjeccions

Fig. 3: Panell de canyís cosit, revers i anvers Fig. 4: Detall de la costura


PareTS/ENVANS

Quincha descripció

aplicacions

És una tècnica tradicional de construcció, més coneguda a l’Amèrica Llatina, de gran aplicació contemporània. Es tracta d’entramats de canya sobre estructures de fusta, que aporten estabilitat general a la construcció i permeten el tancament dels paraments. Poden realitzar-se in situ o prefabricar-se amb marcs.

Façanes

midEs 4 x 1,5 m

localiTzació Ríu Ebre i Amèrica

Les canyes es disposen obertes, esberlades o senceres, teixides entre muntants verticals de fusta. Usualment es recobreixen amb terra i es realitza un acabat de calç, protegint la canya de la humitat i la radiació solar. En el cas d’utilitzar marcs de fusta, han de ser prou gruix per permetre que la terra protegeixi les puntes de canya.

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans / Panells de canyís •• Elements singulars / La barraca

[Fotografia d’AK0 (Perú, 2012) Construïnt una paret de Quincha prefabricada.

[Fotografia d’AK0] (Perú, 2015) Paret de Quincha.


Sistemes constructius/ Parets/envans / P. 65

procÉS 1. Es preparen les canyes segons es treballin senceres, obertes o esquinçades. Es tallen a la mida desitjada per facilitar el treball.

caNYEs 30 canyes esberlades

INSTRUMENTAL Podalls i tisores

auxiliars Corda i subjecions

2. Es col·loca l’estructura de fusta sobre la qual es tramaran les canyes. Cal un mínim de 3 muntants verticals. Aquests muntants se separen 50 cm per teixir canyes senceres gruixudes (20-30 mm de diàmetre) i 15-20 cm quan es tracti de canyes més fines o esquinçades; un espaiat menor pot fer partir la canya. 3. Les canyes es disposen alternant per davant i darrera dels muntants. Quan s’assoleixen els extrems, les canyes es rematen contra peces que permeten l’arrebossat complet de la seva secció. 4. Es teixeix la canya, passant pels muntants, amb especial atenció al final del panell, on cal evitar la brusquedat perquè no es parteixin les canyes. 5. Per facilitar l’adherència del revestiment, es deixa vista la part rugosa interior de la canya.

Fig. 5: Entramat amb cintes de canya Fig. 6: Entramat amb canyes obertes Fig. 7: Acabat


SOSTREs/cOBERTEs


[Fotografia de Rubén Ruberte] (Luceni, 2018) Coberta canyís a dues aigües

Sostres/Cobertes Panells de cañyís Canyís cosit Volta encofrada Revoltó encofrat Escala encofrada de canyís Escala amb bigues

68 70 72 74 76 78


SOSTRES/COBERTES

panelLs de caNYÍS descripció

aplicacions

El canyís és un conjunt de canyes disposades en forma de panell rectangular, elaborat mitjançant una tècnica que en cistelleria es coneix com a teixit en cèrcol. Essencialment, es tracta d’una estructura de pilars o mestres, fets amb canyes senceres; al voltant dels quals es teixeixen canyes esquinçades anomenades cintes, que abracen els pilars o mestres, generant un entramat rígid.

Forjats amb poca càrrega

mIDEs 2,5 x 0,8 o 1m

localiTzació Conca de l’Ebre

Per a la seva aplicació en paraments horitzontals o inclinats, els panells de canyís es fixen de manera transversal, sobre una estructura de bigues de fusta. Si es tracta de cobertes, per damunt dels panells es col·loca palla i teules ceràmiques adherides amb fang. En canvi, en els forjats es realitza un paviment de guix barrejat amb oli com a sistema d’acabat.

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans/ Panalls de canyís •• Falsos sostres / Canyís in-situ •• Elements singulars / Asecadores de fruita

[Fotografía d’IC-Voltes] (Osca, 2017) Interior d’una coberta de canyís en una casa abandonada.

[Fotografía d’IC-Voltes] (Osca, 2017) Aler de canyís.


Sistemas constructivos / Sostres/Cobertes / P. 69

procÉS 1. Se seleccionen les canyes segons la seva funció. Als

caNYEs 25 senceres, 30 esquinç.

INSTRUMENTAL Pelador, esberlador i tisores

auxiliars Barco de canyís i mestrea

pilars es destinen les més rectes i llargues, utilitzant les més gruixudes en començar l’estructura i les més fines per reforçar-la. Al teixit, en canvi, es reserven les tortes i gruixudes per formar les cintes, esquinçant-les. Les cintes es deixen en remull unes 5 hores per guanyar elasticitat.

2. L’estructura s’aixeca amb ajut d’un barco de fusta que té unes esquerdes separades 25 cm, on es col·loquen els pilars de canyes. El nombre de pilars és sempre senar: 3, 5 o 7 i acostuma a ser 5. 3. Les cintes es disposen alternant per davant i darrera dels pilars, teixint cadascun dels trams. Quan s’arriba als extrems, les cintes giren 180º envoltant l’última canya. En aquest punt no hi ha d’haver nusos (Fig.2). La cinta es remata en una mestra. 4. Quan falta aproximadament un pam de panell, es reforcen els pilars embotint canyes en proporció: 3-6-5-6-3 / 4-8-6-8-4 / 5-7-3-7-5 / 6-10-8-10-6. 5. Acabat el canyís, es talla el sobrant de pilars i cintes. Per tancar-lo, es col·loquen unes traves o es realitza una costura en aspa.

Fig. 1: Procés de construcció d’un panell de canyís Fig. 2: Detall de gir de la cinta de canya en l’extrem


SOSTRES/COBERTES

caNYÍS cosiT descripció

aplicacions Interiore d’habitatges

mIDEs 4 x 1,5m

localiTZació Litoral y riberes fluvials

El canyís és un conjunt de canyes disposades en forma de panell rectangular. Es cusen les canyes senceres en posició perpendicular a altres canyes anomenades mestres o guies. Aquestes últimes es col·loquen en paral·lel a les bigues de l’estructura principal. La corda que s’utilitza és d’origen natural, d’espart, sisal, cànem, etc. Per a la seva aplicació en forjats interiors, es col·loquen uns quants centímetres de guix per absorbir les irregularitats del sistema i conformar la base del paviment d’acabat. En canvi, si es tracta de cobertes, es finalitza mitjançant morter de terra en plans horitzontals; i en plans inclinats. L’aler pot ser una prolongació del canyís rematat o no mitjançant un llistó de fusta. En aquest cas, la teula sobresurt 30 cm sobre la canya vista o emblanquinada.

fiTXES RELACIONADES •• Parets /Envans/ Canyís cosit •• Falsos sostres/ Canyís cosit •• Elements singulars / Assecadors de fruita

[Fotografia de José Manuel López Osorio] (Mairena, Granada 2018) Coberta de cnyís cosit sobre estructura de fusta.

[Fotografía d’IC-Voltes] (Girona, 2016) Cosint un canyís.


Sistemas constructivos / Sostres/Cobertes / P. 71

procÉS 1. Les canyes guia o mestres es subjecten en vertical, sobre uns suports de fusta, separats entre 70 cm i 1 m.

caNYEs 100 cantes senceres

INSTRUMENTAL Podalls i tisores

auxiliars Corda y subjrccions

2. Les canyes del panell es tallen segons la dimensió del canyís i es cusen en perpendicular a les mestres, en posició horitzontal. Aquest procés es duu a terme simultàniament amb dues persones, invertint la direcció de les canyes “base/punta” cada vegada. 3. Es millora la subjecció dels nusos d’inici i final del cosit, realitzant una osca en la canya guia. 4. El panell prefabricat es fixa sobre l’estructura amb les canyes guia en paral·lel a les bigues de fusta.

Fig. 8: Forjat de canyís anb acabat de rajola ceràmica


SOSTRES/COBERTES

VOLTa ENCOFRADA descripció

aplicacions

Volta de canó de pedra i morter de calç, realitzada sobre un encofrat d’entramat de canyes. Sovint es trobaven embellides amb esgrafiats o arrebossat de calç. Com s’aprecia en la fotografia, moltes vegades la degradació dels arrebossats ha deixat al descobert la petjada de les canyes.

Naus de llums moderades

mIDEs

Es troben sovint en pobles medievals (per exemple a l’Empordà) així com en les esglésies romàniques.

De 4 a 6 m de llum

localiTzació Pobles de l’Empordà

fiTXES RELACIONADES •• Sostres / Cobertes / Encofrats revoltons •• Elements singulars / Cortines

[Fotografia d’Anna Fando] (Sant Pere de Rodes, 2017) Volta de la nau principal del Monestir de Sant Pere de Rodes.

[Fotografia d’Anna Fando] (St. Pere de Rodes 2017) Petjada de canyís.


Sistemas constructivos / Sostres/Cobertes / P. 73

procÉS 1. Es col·loquen les cintres de fusta que suporten el pes de la volta. Es recolzen sobre petites mènsules de pedra situades a l’arrencada de l’arc.

caNYEs 100 canyes senceres

INSTRUMENTAL Podalls i tisores

auxiliars Corda i subjeccions

2. Es col·loquen les estores de canya, cosides entre si, sobre l’encavallada formant l’encofrat. 3. S’aboca el morter de calç per assegurar l’estabilitat de les peces. 4. Es construeix la volta amb les pedres o dovelles, sovint estretes i llargues. 5. Un cop construïda la volta es retiren les encavallades per tal que entri en càrrega. 6. Es retiren les canyes i s’aplica un acabat de calç aprofitant l’adherència de l’acabat rugós de la canya.

Fig. 9: Procés constructiu d’una volta amb canyís


SOSTRES/COBERTES

REVOLTÓ encofrAT descripció

És un forjat de revoltó de guix sobre bigues de fusta o rolls, realitzat sobre un encofrat de canyes. Visualment no es distingeix, ja que l’acabat és de guix allisat. És molt comú trobar-ho en cases antigues al País Valencià.

aplicacions Forjats interiors

mIDEs

L’abocament de guix o morter de guix pot deixar-se com a paviment de la planta superior o revestir amb rajola ceràmica, mentre el desencofrat irregular de la part inferior es enlluït amb guix.

Aprox. 40 cm de llum

localizació Interior de València

fiTXES RELACIONADES •• Sostres / Cobertes / Encofrats revoltons •• Elements singulars / Cortines

[Fotografia de Fernando Vegas i Camila Mileto] (Rincón de Ademuz, 2011) Revoltó de canya i guix.

[Fotografia de F. Vegas i Camila Mileto] (Ademuz 2011) Revoltó.


Sistemas constructivos / Sostres/Cobertes / P. 75

procÉS 1. Es col·loquen les cintres de fusta que suporten el pes del revoltó recolzant-se directament sobre les bigues de fusta. Es millora el suport a les biguetes amb el oscat o rebaixat de les mateixes.

CANYES 25 canyes enteras

INSTRUMENTAL Pelador, tajamatas

auxiliars Cuerda y cimbra de madera

2. S’estenen les estores de canya (canyissos) cosides entre si sobre aquesta encavallada per formar l’encofrat. 3. Es col·loquen dos CANYES paral·leles a les bigues per evitar el desparrame de el guix a l’abocar-lo. 4. S’aboca el guix que conforma la revoltó. 5. Es desencofra i embelleix la revoltó amb guix o escaiola.

Fig. 10: Procés constructtiu d’un revoltó amb canyís


SOSTRES/COBERTES

escala ENCOFRADA DE CANYÍS descripció

aplicacions

Escala construïda de guix en pasta o morter sobre un encofrat perdut de canyís cosit. Al canyís se li dona forma de corba catenària, similar a la escala sobre volta paredada. Aquest canyís fa la funció de sustentar l’escala fins que es completa el tram i la forma de volta del guix li proporciona la resistència.

Escales interiors

mIDEs Aprox. 80 cm de llumz

localiTzació València

A causa de la complexitat de la recuperació del canyís, aquest element queda incorporat a l’escala final. De vegades s’embelleix amb guix a la part inferior. L’arrencada de l’escala està feta per un petit replà de diversos graons d’obra que evita el desplaçament del canyís.

fiTXES RELACIONADES •• Elements singulars / Cortines

[Fotografia de C.J. Grau i V. La Spina] (Gestalgar, València, 2016) Escala de canya i guix.

[Fotografia de C.J. Grau y V. La Spina] (València, 2016) Escala.


Sistemas constructivos / Sostres/Cobertes / P. 77

procÉS 1. Es col·loquen les cintres de fusta que suporten el pes del revoltó, recolzant-se directament sobre les bigues de fusta. Es millora el suport a les biguetes oscant-les o rebaixant-les.

caNYEs 200 canyes senceres

INSTRUMENTAL

2. S’estenen les estores de canya (canyissos) cosides entre si sobre aquesta encavallada per formar l’encofrat. 3. Es col·loquen dues canyes paral·leles a les bigues per evitar que s’escampi el guix en abocar-lo.

Pelador, podall

4. S’aboca el guix que conforma la revoltó.

auxiliars

5. Es desencofra i embelleix la revoltó amb guix o escaiola.

Corda i cintra de fusta

Fig. 11: Procés constructiu d’una escala amb encofrat de canyís


SOSTRES/COBERTES

escalA AMB BIGUES DE FUSTA descripció

aplicacions Escales interiors

mIDEs

Escala construïda sobre un encofrat perdut de canyes, suportat per biguetes de fusta o rolls. Sobre aquest encofrat, es conformen els graons amb maçoneria, normalment de guix. L’arrencada de l’escala es realitza mitjançant un petit replà de diversos graons d’obra que evita el desplaçament del canyís i de les biguetes. Acostumen a estar associades a un envà lateral.

Aprox. 80 cm de llum

localiTzació València

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans / Canyís cosit •• Falsos sostres / Canyís cosit •• Sostres / Cobertes Canyís cosit

[Fotografia de C.J. Grau i V. La Spina (Los Arenazos, Linares de Mora, Terol, 2016) Escala sobre rolls de fusta.

[Fotografia de C.J. Grau y V. La Spina (València, 2016) Escala.


Sistemas constructivos / Sostres/Cobertes / P. 79

procÉS 1. Cada tram d’escala es recolza en elements estructurals resistents i al tram anterior. Així s’elaboren els primers graons amb maçoneria, la base massissa sobre la que es recolzen els canyissos.

caNYEs

2. S’ha de teixir el canyís, amb o sense canya guia.

200 canyes senceres

3. Es col·loca com a encofrat sobre les bigues de fusta.

INSTRUMENTAL

4. S’aboca el morter de guix.

Pelador, podall

auxiliars

5. Finalment, es configuren els esglaons amb el mateix morter de guix.

Corda

Fig. 11: Procés constructiu d’una escala amb encofrat de canyís


Falsos SOSTREs


[Fotografia de Voltes-IC] (Barcelona, 2017) Cel ras de canyís

Falsos Sostres Panells de canyís Amb canyes obertes Amb canyes senceres Volta encanonada

82 84 86 88


falsos SOSTRES

caNYÍS in-situ descripció

aplicacions

Cel ras de canyís construït després que els envans, adaptant-se a les condicions de cada habitació. Com que es construeix in situ, se suposa no que no haurà d’aixecar mai gaire pes. Està fabricat mitjançant la tècnica de cistelleria “teixit en cèrcol”.

Interior d’habitatges

mIDEs Tamany de la cambra

localiTzació Conca de l’Ebre

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans / Panells de canyís •• Sostres / Cobertes / Panells de canyís •• Elements singulars / Assecadors de fruita

[Fotografia d’Eugenio Monesma ] (Osca) Construcció d’un cel ras documentat per http://www.pyrenepv.com/.

[Fotografia d’Eugenio Monesma] (Osca) Construcció.


Sistemes constructius / Falsos sostres / P. 83

procÉS 1. Es col·loquen les guies (feixos de 3 canyes) en sentit perpendicular a l’estructura principal de bigues de fusta, separats cada 25cm. Es subjecten mitjançant claus de cap gros, untats amb all o olis per no deixar taques d’òxid a l’enguixat. Al principi, es subjecten només a les primeres bigues i conforme avança el teixit, se subjecten per tal de permetre el treball sense destorb.

caNYEs 50 senceres, 150 esquinç.

2. Es preparen les canyes esquinçades en cintes amb l’esberlador, o obertes mitjançant cops de mall en els nusos. Posteriorment es remullen durant unes 5 hores.

INSTRUMENTAL Pelador, esberlador i maça

auxiliars

3. Es teixeixen les canyes amb l’interior cap avall per facilitar l’adherència del guix amb la canya a l’intradós de l’habitació. A mesura que s’avança, el teixit es clava a les bigues.

Barco de canyís i fusta

4. Es procedeix a enguixar la superfície i els encontres amb un gruix entre 5 i 15 mm.

Canyes senceres Fusta

Canyes esquinçades

Fig. 12: Dibuixos originals de Jose María Salcedo “el Huevo”, canyisser.


falsos SOSTRES

AMB caNYEs OBERTEs descripció

aplicacions Interior d’habitatges

mIDEs Grandària de cambra

localiTzació

És un cel ras conformat per un teixit de canya oberta, enguixat a la part inferior. És resistent i elàstic. Aquest fals sostre és molt comú en els edificis del segle XIX i d’inicis del segle XX, especialment identificables a l’Eixample de Barcelona. El resultat és un sostre llis o amb motllures, on la canya queda totalment tapada per el guix. La subjecció amb el forjat existent pot fer-se amb: - Claus a una subestructura de fusta perpendicular a les bigues existents. - Filferro i escaiola directament sobre el sostre. - Full de canya trenada, amb arrebossat d’escaiola directament sobre el sostre

Tota la Península

fiTXES RELACIONADES •• Falsos Sostres / Volta encanonada

[Fotografia d’IC-Voltes] (Barcelona, 2017) Fals sostre amb decoracions i motllures de guix.

[Fotografia d’IC-Voltes] (Barcelona, 2018) Fals sostre


Sistemes constructius / Falsos sostres / P. 85

procÉS 1. Es tallen les puntes de les canyes i es procedeix a obrirles, picant amb un mall cada nus i amb les mans protegides amb guants, obrint pel punt més feble.

caNYEs 150 canyes obertes

INSTRUMENTAL Podall, maça

auxiliars Bastida

2. S’instal·la el teixit de canyes sota el forjat existent. El més comú és fixar-lo mitjançant claus metàl·lics (rascats amb all per evitar la seva oxidació) directament a les bigues de fusta o a una subestructura, també de fusta, que cobreix la llum entre les bigues. 3. Es procedeix a enguixar la superfície i els encontres amb un gruix entre 5 i 15 mm. Per facilitar l’adherència del guix amb la canya, es deixa vista la part rugosa interior de la canya.

Fig. 13: Procés constructiu d’un fals sostre de canyes obertes


falsos SOSTRES

AMB caNYES SENCEREs descripció

aplicacions Interior d’habitatges

mIDEs 2,5 x 0,8 o 1,0 m

localiTzació

Paraments o panells compostos de canyes senceres, cosides a canyes guia mitjançant corda natural (espart, sisal, cànem, etc.). Els panells se solen subjectar a l’estructura de bigues de fusta. Les seves dimensions no solen excedir els 4 metres, per aprofitar les canyes en la seva longitud i diàmetre òptims. Tot i que aquests paraments solen estar revestits amb guix, les canyes poden deixar-se al descobert de forma decorativa.

Litoral i riberes fluvials

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans / Canyís cosit •• Sotres / Cobertes / Canyís cosit •• Elements singulars / Assecadors de fruita

[Fotografia d’Econstrucció] (Alfarràs del Pi, 2015) Cel ras de canyís vist per a interior.

[Fotografia d’Econstrucció] (Alfarràs del Pi, 2015) Cel ras de canyís.


Sistemes constructius / Falsos sostres / P. 87

procÉS 1. Les canyes guia o mestres se subjecten en vertical, sobre uns suports de fusta, separats entre 70 cm i 1 m.

caNYEs 300 canyes senceres

INSTRUMENTAL Podalls, esberladors

2. Les canyes de el panell es tallen segons la dimensió del canyís i es cusen perpendicularment a les mestres, en posició horitzontal. Aquest procés es duu a terme simultàniament amb dues persones, invertint la direcció de les canyes “base/punta” cada vegada. 3. Es millora la subjecció dels nusos d’inici i final del cosit, realitzant una osca en la canya guia.

auxiliars Bastida o taula

Fig. 3: Panell de canyís cosit (revers i anvers) Fig. 4: Detalll de la costura


falsos SOSTRES

VOLTA encaNonada descripció

aplicacions Naus de llum moderada

mIDEs 4 m de luz aprox.

localiTzació Tota la Península

Les primeres voltes encanonades a la Península Ibèrica daten de segle XVI. Aquesta tècnica permet cobrir llums relativament grans amb arcs de fusta units amb corretges passants, tot aconseguint l’efecte d’una volta o cúpula. L’estalvi que suposava aquest tipus d’estructura explicaria la seva ràpida expansió (4 vegades més econòmiques que una volta de pedra picada). L’intradós d’aquesta estructura es recobria amb llistons de fusta o un teixit elaborat amb canyes partides i esteses longitudinalment. Les canyes es clavaven sota les corretges i els arcs per formar una superfície rugosa adequada per rebre l’arrebossat de guix amb un acabat fi.

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans / Canyís cosit •• Sostres / Cobertes / Canyís cosit •• Falsos sostres / Amb canya sencera

[Fotografia de Gabirel Rebollo (Còrdova, 2017) Rehablilitació de la volta encanonada de la Mesquita-Catedral de Còrdova (S.XV, XVI y XVII).

[Fotografia de G.Rebollo (Còrdova, 2017) Mesquita-Catedral.


Sistemes constructius / Falsos sostres / P. 89

procÉS 1. Es construeix la carcassa de fusta amb forma de volta. En aquests arcs hi ha uns travessers de fusta fina on es trenen les canyes.

caNYEs Canyes obertes

INSTRUMENTAL Podall, maça

auxiliars Bastida

2. Es tallen les puntes de les canyes i es procedeix a obrir-les. Es pica amb un mall cada nus i amb les mans, protegides amb guants. Es desplega pel punt més feble. 3. Es realitza un trenat semblant a el de la tècnica de “teixit en cèrcol “usada en els canyissos. Per facilitar l’adherència del guix amb la canya es deixa vista la part rugosa interior de la canya. 4. Es realitza l’acabat amb guix o escaiola.

Fig. 14: Detall de l’entramat d’una volta encanonada


SINGULARITATS


[Fotografia d’ICCG] (Fraga) Assecador de fruites de canyís

Elements singulars Xemeneies Cortines Canyís de filferrro La Barraca Assecadors de fruita

92 94 95 96 97


ELEMENTS SINGULARS

XEmeneIEs descripció

aplicacionS

Estructura cilíndrica o troncocònica de canyís ordida amb cintes de canya esberlades sobre pilars de canyes senceres i rectes. S’usen en elements d’edificis, com llars de foc. Fora de l’habitatge, s’usen la mateixes estructures per ruscs d’abelles o per protegir els troncs dels arbres. Té una alçada aproximada de 1,5 m i la boca oscil·la entre els 0,25 i 0,30 m.

Xemeneia o rusc

midEs 1,5 m x 0,3 m

localiTzació Conca de l’Ebre

En xemeneies, una vegada situada sobre la teulada, es recobreix amb fang i s’encalça. Amb el pas el temps, el sutge que es diposita sobre les canyes les protegeix del foc. Com a ruscs, es recobreixen amb fang només per l’exterior i es construeixen les tapes deixant únicament un petit orifici per a les abelles. Per recol·lectar la mel n’hi ha prou amb destapar una de les boques.

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans / Panells de canyís •• Sostres / Cobertes / Panells de canyís •• Falsos Sostres / Canyís in-situ

[Fotografia de Julia Labadie] (Aínsa, Osca, 2018) Arna per a abelles sense arrebossar.

[Fotografia de Julia Labadie] (Aínsa, Osca, 2018) Arna per a abelles.


Sistemes constructius / Elements singulars / P. 93

procÉS 1. Se seleccionen les canyes: rectes i llargues per a l’armadura (pilars) i les grosses i tortes per esquinçar-les en cintes. Un cop esquinçades, es deixen en remull 5 hores abans d’usar-les.

caNYES 10 senceres, 25 esquinç.

INSTRUMENTAL Podall, esberlador

auxiliars Roda de canyís

2. Es col·loquen els pilars (sempre en nombre senar) en els forats de la “roda” o motlle per al canyís. 3. Es teixeix cada un dels trams, passant les cintes un pilar sí i un altre no. Quan s’acaba la cinta, s’empalma la següent dos pilars enrere, de manera que en doblar-la no se surti de l’estructura. 4. Tota la xemeneia es “renta” amb guix i més tard es recobreix la part exterior amb argamassa de calç i sorra de fang, o de guix.

Fig. 15: Construcció d’una xemeneia de canyes


ELEMENTS SINGULARS

cortinEs / persianEs descripció

aplicacions Cortines i decoració

midEs Aprox. 2,5 por 1,5m

localiTZaciÓ

Estores de canyís cosit de dimensions variables que han esdevingut elements recurrents a l’arquitectura rural. Es tracta d’elements formats per canyes horitzontals cosides amb una corda fina a cordes resistents que permeten mitjançant un senzill sistema de politja el seu enrotllat. S’empra aquesta tècnica tant per a persianes o cortines exteriors i interiors, com per a encofrar voltes, revoltons i escales. La petita separació entre les canyes que produeix el pas de la corda, tamisa la llum, mentre protegeix l’interior de la incidència directa del sol.

Tota la Península

fiTXES RELACIONADES •• Sostres / Cobertes / Volta encofrada •• Sostres /Cobertes / Revoltó encofrat •• Sostres / Cobertes / Escala encofrada

[Fotografia d’IC-Voltes] (Xert, 2017) Cortina de canyes al Mas de la Creu de Castelló

[Fotografia d’IC-Voltes] (Barcelona 2019) Teler de canyes


Sistemes constructius / Elements singulars / P. 95

procÉS 1. Es neteja la canya i es talla a mida de l’ample de la cortina. Es triaran les més rectes i de diàmetre més constant. Quan siguin tortes es pot aplicar calor per a rectificar-les.

caNYES 120 canyes per cortina

INSTRUMENTAL Navalla, agulles per a cuir

auxiliars Teler vertical

2. Es practica un orifici amb trepant a l’extrem més ample de cada canya d’aproximadament 3mm. 3. Es prepara el teler on es tensaran les cordes guies de 6 o 8 mm separades entre elles uns 20 centímetres. 4. Les arrancades i finals de la cortina es realitzen amb fusta de qualitat de castanyer o olivera on es practiquen uns orificis que serveixen per a fixar-hi les cordes guies. 5. Es comença a cosir les canyes amb corda de cànem per palangre de 2 o 3mm sobre les guies de baix cap a dalt cap-i-culades amb 2 nusos simples cada vegada i enfilant amb l’agulla a banda i banda quan coincideix amb la perforació de tal forma que sempre incrementa de forma uniforme i ferma.

Fig. 16: Esquema d’un teler de canyes per a cortines


ELEMENTS SINGULARS

la barraca descripció

aplicacions Refugi, habitatge temporal

mIDES Cases de 8 x 4 m

locALITZAció Delta de l’Ebre

Habitatges d’ús temporal erigits per allotjar treballadors de camp, pescadors, caçadors, peons i soldats, de vegades fins i tot amb les seves famílies. Molt comuns fins a mitjans del segle XX. Al Delta de l’Ebre, aquestes construccions estan documentades des de l’Edat Mitjana i estan emparentades amb les desaparegudes barraques del Llobregat, les de l’Albufera de València, les d’Oriola a Múrcia i les de del Guadalquivir. Es construeixen a partir d’una estructura de fusta, normalment de branca d’olivera. Les parets i els sostres són de canya cosida a l’estructura. Les parets estan recobertes de terra i calç i les cobertes, de palla d’arròs, de jonc (Juncus maritimus), o de borró (Amophila arenaria).

fiTXES RELACIONADES •• Parets / Envans/ Quincha

[Fotografia Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre] Barraques de l’Ebre als anys 1920.

[Fotografia de MTE] Barraca d’aixopluc de pescadors al 1933.


Sistemes constructius / Elements singulars / P. 97

ASSecadors de fruIta descripció

aplicacions Assecat de fruita i fumat

mIDEs 2,5 x 1,5 m

localiTzaciÓ

La relació entre l’agricultura i la construcció és molt intensa a les societats tradicionals. Els canyissos, tant de canyes esquinçades com de canyes senceres cosides, han tingut diverses utilitats fora de l’arquitectura, com per exemple en els assecadors de fruita. S’usen per a la deshidratació de les figues, prunes, pomes, blat de moro, pebrots, raïm (panses) i préssecs (orellanes). Normalment se situen en els espais superiors dels habitatges, oberts i orientats a sud. També es troben en els exteriors de les finestres, per assecar la llana i els capolls de el cuc de seda.

Tota la Península

fichas relacionadas •• Parets / Envans/ Panells de canyís •• Sostres / Cobertes / Panells de canyís

[Fotografía Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya (Fraga) Assecadors per a figues.

[Fotografía ICGC (Fraga) Assecadors per a figues.


ELEMENTS SINGULARS

caNYÍS DE FILFERRO descripció

aplicacions Decoració i jardinería

mIDEs Rotllos d’1,5 per 5 o 10 m

localiTZació

Actualment es tracta del canyís més usat i comercialitzat en els grans magatzems de decoració, bricolatge i construcció, atès que es produeixen en sèrie en tallers o fàbriques que han mecanitzat seva producció. Es tracta de rotllos de canyís elaborats amb canyes esquinçades, cosides mitjançant filferro en telers accionats mecànicament. Als telers tradicionals que funcionaven mitjançant pedals, s’hi ha incorporat motors i fins i tot s’ha arribat a automatitzar l’esquinçat de les canyes.

Tota la Península

fichas fiTXES RELACIONADES relacionadas •• Parets / Envans / Canyís cosit •• Sostres / Cobertes / Canyís cosit •• Falsos Sostres / Canyís cosit

[Fotografía de Lucile Couvreur] (València, 2017) Teler tradicional per a canyissos, sense motoritzar.

[Fotografia de Lucile Couvreur] (2017) Esberladora motoritzada.


Sistemes constructius /........................ / P. 99

COL·LABORA AMB ELS TEUS CONEIXEMENTS

VOLTES.COOP/MAPS

Pots participar en aquest projecte de coneixement col·lectiu pujant a el mapa interactiu que hem desenvolupat juntament amb l’empresa corolari.cat amb suport de l’Ajuntament de Barcelona. Fotografia i puja de forma senzilla i sense necessitat de registrar-te dels elements que descobreixis per tota geografia mediterrània. Entra ara a: HTTPS://voltes.coop/maps i participa-hi!


BIBLIOGRAFIA BURGOS, CUCHÍ; URIARTE, URTZA; SERRA, MARTA: “Territorio y sostenibilidad : Diagnosis del metabolismo social de Amorebieta-Etxano : Con los pies en el suelo”. Ajuntament d’Amorebieta-Etxano y Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. BUSTOS, MARÍA LUCÍA: “Cestería y mundo femenino”. Universidad de los Andes, 1994. Article. CASTELLOTE HERRERO, EULALIA: “Trabajos de esparto en Tórtola de Henares”. Artícle. DELTORO TORRÓ, VICENTE; JIMÉNEZ RUIZ, JESÚS; MANUEL VILÁN FRAGUEIRO, XOSÉ: “Bases para el control y manejo de Arundo Donax L. (caña común)”. Col·lecció de Manuals Tècnics de Biodiversitat. Unió Europea, Fons Agrícola de Desenvolupament rural. València, 2012. ESPAÑOL LATORRE, CECILIA: “Arundo donax en Cataluña Métodos de control y eliminación”. Projecte Final de Carrera de la Llicenciatura de Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, UB. Barcelona, 2007. GARCÍA ORTUÑO, TERESA: “Caracterización de la caña común (Arundo Donax L.) para uso como material de construcción”. Tesi Doctoral del Departament d’Engnyeria de l’Escola Superior d’Oriola. Universitat Miguel Hernández de Elx (País Valencià), 2003. GONZÁLEZ BEJARANO, SERGIO i SILVA DELGADO, ELISABET: “Arundo Donax L: Material de construcción”. Projecte final de grau d’Enginyeria de l’Edofocació. EPSEB – Universitat Politècnica de Catalunya, Març 2012. INVESTIGACIÓ CANYERA: “Estudio del comportamiento mecánico de Arcos de Caña Arundo Donax”. Revista EcoHabitar, Número 39, Setembre 2013.


INVESTIGACIÓ CANYERA: “Estudi del comportament mecànic d’arcs de canya Arundo Donax”. Revista Quaderns d’estructures número 46, 2013. LA SPINA, VINCENZINA: “Estudio del yeso tradicional en España. Yacimientos, canteras, hornos y arquitectura tradicional, su estado de conservación y propuestas de itinerarios visitables para su revalorización y difusión”. Universidad Politécnica de Cartagena, 2016. MOTA, BET: “Caña a la caña: Experiencias en el control y la erradicación de la caña (Arundo donax)”, Naturea, Barcelona, 2014. MOTA FREIXAS, ELISABET: “Estudi de noves tècniques per a l’erradicació de l’Arundo Donax”. Projecte Final de Carrera de la Llicenciatura de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB. Barcelona, 2009. MUJIKA ONANDIA, IÑIGO: “Construcción con caña Arundo Donax”. Projecte final de màster en Bioconstrucció de l’Instituto Español de Baubiologie y la Universitat de Lleida, Lleida, 2015. ORTÍZ MARTÍN, JOSÉ MARÍA; SANZ RIVERO, MARÍA LUISA; GONZÁLEZ ARPIDE, JOSÉ LUIS; ARQUES, ANA MARÍA: “Cestería en Lleida. Estudios de artes y costumbres populares 2 (1976): 19-23”, Universidad Autónoma de Madrid, 1976. PEINADOR LINES, ENRIQUE. “Vocabulario dos cesteiros de Mondariz”. 1922. Artículo. QUERALT TOMÀS, M. CARME: “Les barraques del delta de l’Ebre, un dels habitatges populars més antics i singulars de Catalunya”. Museu del Montsià Revista del Patrimonio Cultural de España. N.º 8. “Arquitectura tradicional. Homenaje a Félix Benito”. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.


SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cañizos y roscaderos en la provincia de Zaragoza” Article.. SÁNCHEZ SANZ, MARÍA ELISA: “Cestería tradicional aragonesa” Col·lecció “Síntesis de Aragón”, Saragossa (1994). VAZQUEZ GUILLAMET,GUILLERMO: “Aportaciones a la técnica de la construcción con caña” treball final del Màster en Bioconstrucció i Eco-arquitectura aplicada de la Universitat de Girona (2015). VEGAS, FERNANDO; MILETO ,CAMILLA: “Aprendiendo a restaurar: un manual de restauración de la arquitectura tradicional de la Comunidad Valenciana” Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, València (2011).


“Es tracti amb el govern la conveniència de protegir i conservar els canyars i que s’ordeni als habitants dels llogarets situats a les ribes dels rius, que els plantin en molts llocs de les maresmes a l’entorn del riu, per tractar-se d’una primera matèria, de la qual la gent té necessitat i no se’n pot prescindir…” Ibn Abdun, Al-Andalus, s.XII

Profile for Voltes cooperativa d'arquitectura

L'ús de la canya a l'arquitectura tradicional  

El llibre L'ús de la canya en l'arquitectura tradicional ha estat realitzat i editat per Voltes cooperativa d'arquitectura sccl i recull els...

L'ús de la canya a l'arquitectura tradicional  

El llibre L'ús de la canya en l'arquitectura tradicional ha estat realitzat i editat per Voltes cooperativa d'arquitectura sccl i recull els...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded