Issuu on Google+

     

Retorn  


L’escultor  amb  dits  als  pinzells  tiba  l’horitzó  i  fa  sonar   el  mar  com  una  guitarra.  

                       


La  llum  s’endú  l’au  per  l’escletxa  de  l’oblit.  


L’ou  fugint  de  l’ull  i  el  tall  del  temps  prenyant  l’origen.                        


Fecund.  El  traç  del  gest  endins  d’enfora.  


La  dent  del  bec  desvetlla  la  vida  

                     

   L’embolcall  del  perímetre.      

 

 

 


N        A            V                  E      g                                    a                                      el      amb                                              l’                s    t                                  a  l  e  s              e                                                        e                                                                            d          

V    a    i    x  e  l  l  

     


v  

El  vent  espès  llaura  el  cel  rogent.  L’ànima  de  la  ploma.    

v  

v   v  

v   v  

v  

v  

                 


La  gàbia  tanca  l’ombra.  

Tú,  as                Guiomar            n            finiste  

debades              


INGRAVIDESA  

S’enlairen  els  mots.  A  la  fi  de  tot  inici  que  recomença  per  finir.              


guillermobasagoitiagustíolivares2013  

 


Retorn