Page 1

ELS BONS AMICS UNA VEGADA EN UNA SELVA HI HAVIA UN COCODRIL I UN ELEFANT QUE PARLAVEN COM BONS AMICS.

ALESHORES VA ARRIBAR UN CAÇADOR DOLENT QUE ELS VOLIA MATAR.

EL COCODIRL VA CRIDAR EL SEU AMIC ELEFANT PERQUÈ VINGUÉS A AJUDAR-LOS I VA CÓRRER A AMAGAR-SE.


MENTRESTANT EL LLEÓ VA MOSSEGAR EL CUL DEL CAÇADOR.

DE SEGUIDA VA ARRIBAR L’ELEFANT TIRANT AIGUA AMB LA TROMPA. EL CAÇADOR ES VA ESPANTAR MOLT I MENTRE FUGIA VA DECIDIR QUE MAI MÉS TORNARIA A CAÇAR CAP ANIMAL I TOTS VAN SER MOLT FELIÇOS.

FI


ANNA, LA NENA VALENTA UNA VEGADA, L’ANNA ANAVA PER LA PLATJA I VA TROBAR UNA BASTÓ MOLT ESTRANY.

QUAN VA AGAFAR AQUEST BASTÓ VA VENIR UNA BRUIXA DOLENTA I LLETJA QUE LI VOLIA TREURE PERQUÈ ERA UNA VARETA MÀGICA.

COM QUE L’ANNA ERA MOLT FORTA VA ACONSEGUIR QUEDAR-SE AMB LA VARETA. ALESHORES LA BRUIXA VA DEMANAR AJUDA ALS SEUS AMICS ELS FANTASMES.


L’ANNA VA MOURE LA VARETA I VAN APARÈIXER UNES SERPS MOLT GRANS QUE VAN ESPANTAR LA BRUIXA I ELS FANSTASMES I VAN MARXAR CORRENTS.

L’ANNA VA TORNAR MOLT CONTENTA A CASA SEVA I AMB LA VARETA VA FER APARÈIXER PILES DE LLAMINADURES I VA CONVIDAR ELS SEUS AMICS I AMIGUES.

FI


UNA

BARREJA

.

,

.

DE

CONTES


.

EN .

EN

.

P5-A


L’AVENTURA DEL DIAMANT MÀGIC Vet aquí una vegada hi havia dos follets que vivien a una casa a la Pica d’Estats . Els dos follets es deien Haro i Hara i eren germans.

Un dia van sortir a passejar i a jugar per la muntanya i es van trobar una cova, una cova que no havien vist mai abans. Van entrar dins, per investigar- la. La cova era molt fosca, molt gran, molt humida i els hi feia molta por. Però van descobrir que aquella cova era màgica, que si demanaves desitjos es complien.


Dins de la cova hi havia un diamant que feia que es compleixin els desitjos. El diamant era molt gran i brillava molt.

El primer desig que van demanar va ser una casa per poder passar la nit a la cova. Després van demanar que el menjar es fes sol, també van demanar xuxes i van ploure xuxes a dins la cova. Van provar de dir “ llapis, a fer els deures” i els deures es van fer sols. Van començar a

demanar

posar-nos

mooolts

desitjos:

malalts

teletransportar-nos

i

moltes

coses que no podries imaginar...

no mai, mes


Al dia següent, van marxar a casa seva per tal d’explicar tota l’aventura que havien viscut als seus pares. Els pares van decidir anar d’excursió amb els seus fills per veure que no s’ho estaven inventant i quan van anar amb els pares a buscar-lo...

Van

veure

que

uns

lladres

estaven

robant

el

diamant i tot el que ells havien desitjat havia desaparegut. Els lladres al sortir corrents van perdre el diamant pel camí ja que pesava molt.

Els pares, en Haro i la Hara van poder recollir el diamant amb molta força i el van poder portar al poble i van decidir de posar-ho al mig de la plaça


per tal de que tota la gent del poble pogués demanar desitjos. L’alcalde del poble va pensar que podria gaudir molta mes gent d’aquest diamant i van començar a demanar desitjos per tot el món i així el poble i el món sencer mai més passaria gana, tothom tindria menjar, tothom tindria aigua a prop i tots els nens del món podrien anar a l’escola aprendre.

I la gent del poble va viure feliç i contenta... Conte contat... ja s’ha acabat!! Nens i nenes de 2nA


L’ENTRADA SECRETA Hi

havia

una

vegada

uns

nens

molt

i

molt

simpàtics i somiadors. Es deien:

Marc

i

Guillem. Tots dos anaven a la

mateixa escola i al mateix curs: en Marc

a 2n A i

en Guillem a 2n B. Un

dia

varen

coincidir

en

el

lavabo.

es

van

arrepenjar en una de les parets, i vet aquí que … De cop i volta s’obrí una porta camuflada del color de les rajoles i van ser engolits en un tres i no res. Quina escena tan encisadora, un bosc immens

ple

d’animalets que corrien i saltaven , ocells d’ales suaus de tots colors, flors per tot arreu, un olor a roses i jasmins,…. Varen quedar bocabadats en Marc i en Guillem. Tots dos van començar a caminar i a endinsar-se en el bosc màgic. Mira allà Marc, va dir en Guillem. Però, no és la Guadalupe –preguntà en Marc? Oh! I tant que ho és, però què hi fa aquí ? Rumià en Guillem. Doncs, em sembla que està entrenant un cèrvol, i a un esquirol, i a una colla d’animals … Digué en Marc.


Que

amagat

s’ho

tenia,

noi !

Exclamà

en

Guillem.

Els nois van agafar una drecera

per

tornar

a

l’escola però a mida que caminaven una veueta els cridà: Nois !!, NOIS !!! Escolteu, sóc el follet somiador, veniu i us duré allà on desitgeu. Els

nois s’ho varen pensar, però van seguir

aquella veu envolvent i màgica. Follet ens agradaria tornar a la nostra escola abans que la profe se n’adoni i ens posi una nota a l’agenda. Dit i fet, el follet els va propulsar amb una força Increïble i tot d’una estaven davant la porta que només ells havien descobert en el lavabo.

-D’on Carmina.

veniu?

-va

preguntar

la

senyoreta


-Del lavabo, varen respondre. -Però si fa més de 10 minuts que vàreu sortir de classe. - És que hem hagut d’anar a buscar gel per a un nen que s’havia fet un bony. - Va, deixeu d’inventar-vos històries.

L’endemà

els dos nens varen anar una altra

vegada al lavabo, però aquest cop es van topar amb un

extraterrestre

amagat

darrera

de

la

porta.

L’extraterrestre els hi va demanar si volien fer una escapada a Mart en un viatge experimental. Els nens, que eren aventurers, varen contestar : És clar que hi volem anar, E.T. Doncs, entreu a la nau que despeguem.


Soroll ensordidor de motors i la nau s’enlairà. Per la finestra van veure planetes multicolor i estrelles que ballaven, un espectacle

de

llums i colors, amb

música relaxant. Això és genial ¡!! (exclamà en Guillem) Veuràs que genial, quan s’assabenti la profe – diguè en Marc. No cal amoïnar-se, segur que l’E.T. ens treurà d’aquest embolic. L’estrafalari extraterrestre sentia els nens parlar entre ells, va donar un gir ràpid a la nau i va posar rumb a l’escola.


Sabeu, què?, els va dir: - Jo quan anava a l’escola feia coses extranyes,fins que un dia una nau em va venir a buscar i aquí estic, donant voltes

per

l’Univers

i

coneixent

nois

tan

somiadors com vosaltres. Voleu un consell ?:

ESTUDEIU FORÇA, PORTEU-VOS BÉ I DE GRANS PODREU FER EL QUE US AGRADI: INVENTAR NAUS, FER UN MÓN FELIç I DIBUIXAR UN SOMRIURE CADA MATÍ QUAN US LLEVE U.

CONTE CONTAT, CONTE EXPLICAT. I QUI NO S’HO CREGUI QUE HO VAGI A VEURE.

ELS NENS I NENES DE 2n B ESCOLA LA CAIXA


EL FANTASMA Hi havia un fantasma que espantava a la gent i un dia va anar a la casa d’una bruixa. Llavors va trucar a la porta, però la bruixa no es va espantar perquè les bruixes no tenen por als fantasmes i la bruixa es va enfadar molt i li va dir la bruixa al fantasma: “Ara et convertiré en un gripau i per tornar-te un altre vegada fantasma hauràs de passar cinc proves”. La primera hauràs d’anar al castell i passar dins, però serà molt difícil entrar perquè hi ha molts guerrers que no et deixaran passar i el gripau va passar perquè com era tan petit no el van veure. La segona prova era que havia de passar per davant d’un drac i va passar perquè el drac estava volant i el gripau va córrer molt i va passar. I la tercera prova era que havia de passar per un lloc on hi havia foc, però el gripau es va omplir la boca d’aigua i va ficar l’aigua al foc i va poder passar. La quarta prova era que havia de passar per un bosc ple de punxes, però el gripau va saltar i va passar i l’última prova era passar on hi havia un lleó i el gripau li va donar un tros de carn i el gripau va passar i la bruixa el va convertir un altre cop en fantasma i es van fer amics.

Raul López Rodríguez 3r A


EL NIÑO Y EL FANTASMA

Había una vez un niño llamado Juan, que estaba jugando en el jardín de su casa. Cuando de pronto apareció una especie de fantasma. Entonces el niño se acercó al fantasma y le dijo: “Hola fantasma. ¿Cómo te llamas?”. “Me llamo Jorge”- respondió el fantasma. “¿Qué haces en mi casa?”- dijo el niño. “He venido a esta casa porque nadie quiere jugar conmigo”- respondió el fantasma. “¿Quieres jugar conmigo?”. “Por supuesto que sí, pero antes ¿Quieres que comamos algo?”. “Vale”. Y el niño llamó a su madre y le dijo que preparase unos bocadillos. Entonces cuando terminaron de comer se fueron a jugar. Después de cinco horas de jugar se quedaron agotados y entraron dentro de casa. Cuando se hizo de noche el fantasma le dijo al niño que se tenía que ir, pero que algún día se volverían a ver. Entonces se depidieron y el fantasma se fue. Y colorín, colorado este cuento se ha acabado.

Pol Pérez Romero 3r A

TARARI  

LIBRO DE CUENTOS

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you