TERRITORI
el que hem anat a veremar, els agrada processar per separat els lots de raïm; i processar-los tot seguit de collir-los, que és quan mantenen més la seva frescor i les característiques organolèptiques. Els Syrah ben aviat és tot collit: en separen les caixes i segueixen la amb la Garnatxa. Quan tinguin el remolc ple, els enòlegs i el cellerer faran cap al celler per començar a processar el Syrah (tot plegat divuit caixes). Quan els veremadors omplen una caixa la deixen el costat dels ceps, quan ja hi unes quantes tires de ceps collides passen a recollir les caixes amb un tractor d’eruga. L’orografia d’aquesta finca limita molt la mecanització i aquest és l’únic sistema que han trobat per a salvar els forts pendents dels camins i penetrar en les angostes terrasses. Veure com fan anar l’eruga pel tros, amb tanta desimboltura, produeix certa angoixa... amb un tractor convencional el drama estaria servit. Pujar a la carena, on acaba la finca, és un espectacle pels sentits: allà hi ha un mirador a la Serra del Montsant on es contempla la Serra Major i, als seus peus, el poble de la Morera. De l’altra banda es veu gairebé tota la finca, la carretera de les Vilelles i el poble de Poboleda, un paisatge clàssic del priorat vinícola: re-
lleu aturonat, vinyes, ametllers, oliveres, bosquets, poblets de pessebre... i pickups i veremadors per tot arreu! CAP AL CELLER Quan el remolc és ple de caixes ens dirigim cap al celler per a processar el Syrah. Hi anem amb el cellerer, en Cesc Oliva, i amb els dos enòlegs, la sortint Yolanda Carazo i el seu relleu que ha començat fa poc més d’un mes, en Daniel Cuesta. El celler és a Gratallops, en un indret privilegiat just a sota de l’ermita de la Consolació. Allà també hi tenen finques, així com a prop
UN PAISATGE CLÀSSIC DEL PRIORAT VINÍCOLA: RELLEU ATURONAT, VINYES, AMETLLERS, OLIVERES, BOSQUETS, POBLETS DE PESSEBRE... I PICKUPS I VEREMADORS PER TOT ARREU! d’Escaladei. Tot just arribar se separen les caixes de Syrah i, una a una, s’aboquen a la desrapadora. Aquest enginy serveix per a separar la rapa dels grans de raïm. Els grans avancen per una plataforma i, a mà, es van traient les restes de rapa que puguin quedar, els grans que no estiguin en prou bon estat, les panses, bocins de fulla... Enguany, em comenten, la collita està saníssima. La calorada dels mesos de juny i juliol malgrat que va rostir alguns raïms i va fer baixar la producció entre un 10 i un 15% ha estat, paradoxalment, la que ha fet que el raïm no tingui afectacions com el cuc, la cendrosa o la podridura. És la part bona de la sequera... Això a més d’aportar una matèria primera de qualitat excel·lent estalvia fer preselec-
Des de la carena de Comellars, la imponent imatge de la Serra Major del Montsant s'imposa sobre el paisatge de llicorella
VIUOCT2019 - VEREMA
19