ENTREVISTA
“LA CRISI BANCÀRIA ESPANYOLA HA ESTAT UN ESPOLI BRUTAL... UNA ESTAFA A LA SOCIETAT CATALANA” Joan Olivé i Mallafrè (La Masó -Alt Camp-, 1958). És el president de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, una entitat creada el 2016 amb l’objectiu de retornar a la societat catalana el control dels seus recursos financers. Text_Marc Pons Fotos_Pierre Grubius
I
ntel·ligent, emprenedor, tenaç, autodidacta, multidisciplinari i políglota. Fill d’una família pagesa -arrendataris de la terra que treballaven-, nascut i criat al món rural, ha treballat al primer i al tercer món en tots els sectors de l’economia; i parla perfectament català, castellà, francès, anglès, alemany i italià. Viu i treballa a Barcelona. Republicà, humanista i independentista. Sr. Olivé, per què un espoli brutal a la societat catalana? La desaparició de les caixes d'estalvi catalanes, devorades per bancs espanyols en una maniobra tutelada pels poders polítics i econòmics espanyols, va provocar la pèrdua del control dels recursos financers que genera la societat catalana. En les direccions d’aquests bancs no hi ha ningú que representi els interessos de la societat catalana. Ni polítics, ni socials, ni econòmics. La pèrdua del control sobre els nostres recursos ha representat una pèrdua de la sobirania econòmica, social i nacional de Catalunya.
Aquesta seria la causa que impulsaria el naixement de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers? La nostra iniciativa comença a caminar l’any 2014, quan els efectes de la maniobra política de liquidació de les caixes catalanes ja són ben visibles. Jo soc el “català emprenyat” que es sent estafat. Però no em quedo de braços plegats... renegant i maleint. Vull desenvolupar, i desenvolupo, una iniciativa positiva; i decideixo destinar el meu temps, els meus coneixements, la meva experiència, les meves forces i la meva tenacitat en la creació d’un projecte que vol revertir aquesta situació. Qui va dibuixar els plànols d’aquell projecte? Em van assessorar la professora Maria Àngels Cabasés, de la Universitat de Lleida, que és una professional amb una gran experiència com a catedràtica d'economia i com a parlamentària, fins i tot a nivell europeu; i el professor Joan Ramon Sanchis, de la Universitat de València, que és un professional amb un amplíssim coneixement en el camp de la gestió del món cooperatiu. Ell va ser qui em va dir, i que recordo sempre: “la idea de crear una caixa d’estalvis es absolutament genial i necessària”. Qui més hi ha, actualment, en la institució que vostè representa? Actualment som 178 socis procedents de quasi totes les comarques de Catalunya.
VIUFEB2019 - ENTREVISTA
Ens basem en els principis de la honestedat, la honradesa i la transparència.
“LA DESAPARICIÓ DE LES CAIXES D'ESTALVI CATALANES, DEVORADES PER BANCS ESPANYOLS EN UNA MANIOBRA TUTELADA PELS PODERS POLÍTICS I ECONÒMICS ESPANYOLS” Amb aquest bagatge es pot interpretar que, de moment, el projecte no ha generat interès? En absolut. L’abril de 2015 vam crear l’Associació per la Nova Caixa Catalana, Cooperativa de Crèdit amb la missió d’estudiar la viabilitat del projecte. El maig del 2016 es reconeixia a nivell internacional la vàlua i el potencial del nostre projecte, i se’ns obrien les portes de la Federació Europea de Banca Ètica i Alternativa. I, finalment, el setembre del 2016 celebràvem l’assemblea fundacional. Eren passes absolutament necessàries per a disposar d’uns fonaments sòlids. Què és el que ha impedit que la
37