Page 1

Núm. 43 | Juny 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 43 | Juny 2018 | www.viuafons.cat

Tarragona

11.000 exemplars gratuïts

A punt pels Jocs Després d'una cursa d'obstacles, Tarragona encara la recta final per celebrar els Jocs del Mediterrani

I a més: Entrevista Mª José Figueras per Marc Busquets | Entrevista Toni Florido per Marc Pons | Sant Pere al Serrallo per Alícia Fàbregas


2

VIUJUN2018 |


NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

Consum mixt: 4,9 - 6,4 l/100km. Emissions de CO2: 129 - 149 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea.

VIUJUN2018 |

http://red.nissan.es/nikkocenter

3


6

18

30

Sumari

Tarragona

#43

Reus

5 EDITORIAL | 6 TERRITORI. Addiccions. Què fa Catalunya per a combatre-les? | 16 L'hora de la veritat. Els Jocs Mediterranis, a punt. | 20 Reus Deportiu. El futur del club és lluny del Municipal? | 18 Entrevista a Lluís Balart. Director EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

del Museu d'Història de Tarragona. | 22 Entrevista a María

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Marc Busquets, Jordi Salvat, Marc Pascual. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Irene Navarrete. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius. com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

el president de l'ACAI.| 42 EMPRESA. El Grup Pons apos-

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o

VIUJUN2018 |

Entrevista a Toni Florido. Conversa sobre l'estat d'Israel amb ta per les dues rodes. Amplien la seva ofeta de motos amb la incorporació de les mítiques marques Norton i Benelli. | 50 DIVERS. Jaguar i-pace. El nou elèctric de l'automobilística britànica. | 22 Entrevista a Toni Florido. Conversa sobre l'estat d'Israel amb el president de l'ACAI. | 52 L'Alguer. La germana retrobada. | 58 AGENDA | 67 EDICIONS LOCALS: Tarragona: 68 Sant Pere i Sant Pau. 50 anys d'història. | 76 Sant Pere al Serrallo. Unes festes centenàries. | Reus:

bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

68 Entrevista a Fito Luri. Parlem amb el cantautor reusenc

Revista associada

i el seu nou disc. | 72 El pregoner. Enguany farà el pregó de

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a

d'aniversaris. | 82 El Lleó Petit de Reus. Unes festes cente-

través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone

nàries. | 80 C.N. Reus Ploms. 100è aniversari de l'entitat. |

el codi QR

4

José Figueras. Parlem amb la nova rectora de la URV. | 22

Control

Sant Pere el Periodista Xavier Graset. | 78 Un Sant Pere fornit

102 Programa de Festa Major. | 114 Els imperdibles. 11.000 exemplars


Editorial

Ara va de bo Finalment s’han complert els terminis de construcció i remodelació de les instal·lacions esportives i el pressupost -molt redimensionat a la baixa des de les previsions inicials- s’ha cobert, inclosos dos milions d’euros de darrera hora procedents de la Unió Europea. Ara cal donar el màxim per projectar la millor imatge de la ciutat i del territori a través de l’esport. Després, però, vindrà el moment de fer autocrítica -n’hi ha hagut poca fins ara- i analitzar que s’ha fet malament i perquè. També caldrà fiscalitzar bé els números. I sobretot veure que haurà aportat els Jocs a Tarragona, el famós llegat. Perquè el més important d’aquest tipus d’esdeveniments, com vam veure en el cas dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, és que poden representar un punt d’inflexió per a les ciutats. I Tarragona no pot desaprofitar una oportunitat com aquesta, perquè tardarà a venir-ne una altra d’aquesta dimensió.

VIUJUN2018 |

Falten pocs dies perquè s’iniciïn els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Arriba l’hora de la veritat. En només deu dies la ciutat es juga el seu prestigi internacional i sembla que hi ha gairebé unanimitat entre totes les forces polítiques de la ciutat de deixar les picabaralles al voltant de la preparació de la cita que han protagonitzat aquests darrers anys per conjurar-se entorn aquell tòpic de “fer els millors Jocs de la història”. El camí ha estat llarg i tortuós. Molt. El camí iniciat el 2007 amb la presentació de la candidatura per albergar aquest esdeveniment esportiu ha estat farcit de problemes, fruit de la conjuntura econòmica i política, però també d’alguns errors interns. S’ha pogut salvar algun match-ball que semblava que podia deixar la ciutat sense Jocs i el mal menor ha estat l’endarreriment un any de la seva celebració.

5


TERRITORI

L'hora de la veritat dels

Jocs Mediterranis

El 22 de juny començarà un dels esdeveniments més importants que ha organitzat mai la ciutat de Tarragona: els Jocs Mediterranis. Seran deu dies que no només la ciutat, sinó quinze seus més, acolliran més de 200 proves esportives amb la participació d'uns 3.600 esportistes de 26 països de la ribera mediterrània

VIUJUN2018 | TERRITORI

Jordi Salvat Text | Tarragona 2018 Fotos

6

El camí des que el 2011 Tarragona va obtenir la nominació com a ciutat organitzadora dels Jocs Mediterranis 2017 a la localitat turca de Mersin no ha estat, ni molt menys, un camí de roses, i en alguns moments s’ha patit fins i tot per la realització dels Jocs. El que si s’ha produït és un fet sense precedents en els Jocs Mediterranis: l’endarreriment un any de la seva celebració. Malgrat aquest any més de coll, l’organització ha esgotat fins a les darreres setmanes per acabar algunes de les instal·lacions que han d’albergar les diferents

proves. Els darrers treballs es feien a inicis d’aquest mes de juny al velòdrom de Camp Clar, a l’Anella Mediterrània. La motivació per part de la ciutadania davant d’aquest esdeveniment esportiu també genera dubtes. No hi han hagut problemes per aconseguir, però, els 3.500 voluntaris que es necessiten per a cobrir amb garanties l’organització de les proves. Una de les persones que ha estat en el rovell de l’ou de l’organització de l’esdeveniment és Javier Villamayor, conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018. Villamayor afirma amb rotunditat que el comitè orga-

nitzador dels Jocs ha fet els deures i s’han enllestit les obres a temps a l’Anella Mediterrània i a les diferents seus i tots els equipaments estan preparats per acollir les diferents proves. No hi ha dubte que un dels moments més crítics es va produir el novembre de 2016 quan, en una roda de premsa al costat del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va confirmar el que des de feia uns dies era un secret a veus: l’endarreriment un any de la celebració dels Jocs Mediterranis. Es va fer després de la confirmació del Comitè Internacional, sense ni un punt d’au-


El conseller tarragoní reconeix que “la forta incertesa política” ha complicat molt la preparació dels Jocs Mediterranis. “Ho hem tingut tot: govern en minoria a l’Ajuntament, govern estatal en funcions durant deu mesos i la manca del govern de Catalunya durant més de set mesos”, afirma Villamayor. Aquesta inestabilitat

«Ho hem tingut tot: govern en minoria a l’Ajuntament, govern estatal en funcions durant deu mesos i la manca del govern de Catalunya durant més de set mesos»

Els Jocs Mediterranis havien començat el seu camí amb un consens polític que en els darrers anys ha quedat esquerdat. Diferents forces polítiques municipals han expressat diferents graus d’oposició sobre com s’estava gestionant la preparació de l’esdeveniment esportiu. La principal força de l’oposició en el ple tarragoní, Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat molt bel·ligerant des de 2015 fins ara. “No ens hem oposat mai a

que Tarragona organitzés uns Jocs Mediterranis sinó a la manera com s’han fet les coses”, afirma el portaveu republicà, Pau Ricomà. “Els Jocs eren una oportunitat per a transformar la ciutat i s’hi han implicat l’Ajuntament, el Govern de Catalunya, la Diputació... però el Govern espanyol no va complir. I els equipaments esportius se n’han ressentit. Calia un estadi d’atletisme nou i no el tindrem i tampoc una piscina coberta“, assenyala.

A dalt, els operaris donen els darrers retocs al velòdrom que acollirà els Jocs. A l'esquerra, Tarracvs la mascota dels Jocs Mediterranis de Tarragona.

VIUJUN2018 | TERRITORI

tocrítica, sense dimissions malgrat ser un fet sense precedents en aquest esdeveniment esportiu. La llufa li van penjar al govern espanyol en funcions i la inconcreció en la seva aportació econòmica, que posava en perill la viabilitat dels Jocs.

política ha arribat fins a les setmanes anteriors als Jocs i el passat dimarts 5 de juny estava previst que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría presidís la inauguració de la piscina olímpica que ha d’acollir les proves de natació i waterpolo, però la moció de censura contra el president Mariano Rajoy ho va impedir.

7


Un detall de la piscina dels Jocs

El portaveu republicà reivindica el paper de l’oposició a l’hora de fiscalitzar el govern en un projecte tan important i que mou tants diners com els Jocs Mediterranis. “Estem orgullosos d’haver aconseguit que la ciutat no s’hipotequés per quaranta anys amb el projecte d’Anella Mediterrània de Santa Gadea amb un cost de 2,5 millions a l’any. Aquest va ser un gran èxit i volem seguir perseverant. Volem el màxim de transparència”, explica Ricomà.

fons Tarragona ja n’hi havia venudes unes 7.000 i recomanava als interessats espavilar-se a adquirir-les. També apuntava que s’estan adquirint moltes entrades de les proves amb presència de medallistes olímpics, com la nedadora Mireia Belmonte, el palista Marcus Cooper o les seleccions d’handbol, waterpolo i volei-platja. Villamayor es mostra optimista en acabar d’entusiasmar la part de la ciutadania més “apàtica i passiva” amb la presència els Jocs Mediterranis al car-

«Els Jocs eren una oportunitat per a transformar la ciutat i s’hi han implicat l’Ajuntament, el Govern de Catalunya, la Diputació... però el Govern espanyol no va complir. I els equipaments esportius se n’han ressentit»

VIUJUN2018 | TERRITORI

Ara que queden pocs dies per l’inici dels Jocs, Ricomà considera que la prioritat és que surtin el millor possible, que la gent s’ho passi bé i també que tinguin llibertat d’expressió. Però avisa que “la fiscalització de la part econòmica continuarà després per evitar que hi hagi un dèficit que hauria de pagar la ciutadania.”

8

Les entrades es venen a un bon ritme La venda d’entrades, que es va iniciar la segona quinzena del mes de maig, avança a bon ritme. Villamayor explica que de les 9.000 entrades disponibles per la cerimònia inaugural del dia 22 de juny al Nou Estadi del Nàstic en el tancament de l’edició del VIU a El Nou Estadi del Nàstic on se celebrarà la cerimònia d'inauguració dels Jocs


Recupera el plaer de somriure Somriures

EN 1 DIA

“És el millor que he fet a la vida” Mercedes Requena Lozano Pacient tractada a la Clínica Curull

A la Clínica Curull volem que tornis a somriure, segur i feliç.

Clínica Curull, des de 1995 // Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona // +34 977 241 380 // info@clinicacurull.com // www.clinicacurull.com

VIUJUN2018 |

Gràcies a serveis com “Somriures en 1 dia”, els nostres pacients tornen a somriure. Sense pors ni complexes, amb ganes i il·lusió.

9


La cobertura mediàtica dels Jocs és un altre punt del qual n’estem coneixent detalls aquestes setmanes. En total, es preveu un miler de periodistes acreditats. Televisió Espanyola cobrirà l’esdeveniment a través de Teledeporte -el canal d’esports de RTVE-, que oferirà les cerimònies d’inauguració i clausura i les finals de les disciplines més importants i un ampli programa diari de resum. Programes com MasterChef, Torres en la cocina o España directo emetran una programació especial centrada en els Jocs. La 2, Clan i TVE Catalunya també dedicaran programació especial al voltant de l’esdeveniment. Televisió de Catalunya té prevista la retransmissió en directe de les cerimònies d’obertura i clausura i de les principals finals, però encara ens falta saber els detalls. Des de TAC-12 TV, la televisió pública local, es preveu una cobertura molt àmplia, mentre que la Xarxa de Televisions Locals garantirà la cobertura de les diferents competicions i en totes les seus, amb un gran desplegament de personal.

VIUJUN2018 | TERRITORI

I després dels Jocs? “Hem fet un esforç majúscul per

10

Infografia del Complex Esportiu Sant Jordi

rer amb banderoles, la mascota Tarracus o el programa cultural dels Jocs, que l’abril va arrencar i els dies previs a la competició ofereix alguns plats forts. El conseller assenyala que molta gent visita l’Anella Mediterrània i ja són alguns milers els que han passat per l'epicentre dels Jocs i han quedat entusiasmats per les instal·lacions.

a planificar el dia després dels Jocs de forma coordinada amb les altres administracions”, afirma Javier Villamayor. L’Anella Mediterrània serà l’herència més visible per a la ciutat de Tarragona dels Jocs Mediterranis. D’una banda, les grades supletòries de la pista d’atletisme es desmuntaran i es convertiran en un equipament totalment preparat per acollir els esdeveniments principals del territori i els clubs d’atletisme de la ciutat. La pista d’atletisme mantindrà una graderia fixa amb un aforament de 2.000 espectadors i l’espai suficient per tornar a ampliar la seva capacitat en el cas que s’hagués d’acollir una nova competició de gran envergadura. D’altra banda, les grades de la piscina de 50 metres també es desmuntaran per tal de cobrir la

instal·lació i disposar d’una piscina coberta després dels Jocs. En un altre espai, en el centre de la ciutat, hi ha el Complex Esportiu Sant Jordi, impulsat per la Universitat Rovira i Virgili i gestionat per l’empresa Viding i amb una capacitat de 10.000 persones. Es tracta d’unes instal·lacions de més de 7.000 metres quadrats, amb sales de fitness, spining, dues piscines interiors i una d'exterior, spa, sauna, solàrium, quatre pistes de pàdel, àrea de restauració i ludoteca. Havia d’albergar la competició de voleibol, però finalment s’usarà només per als entrenaments de la prova de natació. També en la majoria de seus de l’esdeveniment s’han realitzat actuacions en els equipaments esportius que han millorat les seves condicions.

Vista aèria del Palau, a l'Anella Mesditerrània


11

VIUJUN2018 |


SEUS

On se celebren el Jocs? Altafulla • Circuit urbà Triatló Calafell • Estadi Municipal de Calafell (690 persones) Futbol Cambrils • Pavelló de Cambrils (800 persones) Judo Kàrate Constantí • Pavelló de Constantí (500 persones) Halterofília El Morell • Pavelló del Morell (600 persones) Bàdminton

VIUJUN2018 | TERRITORI

El Vendrell • Pavelló Club d’Esports Vendrell (850 persones) Handbol

12

La Pobla de Mafumet • Estadi Municipal de La Pobla de Mafumet (707 persones) Futbol La Selva del Camp • Pavelló de La Selva del Camp (390 persones) Esgrima

Reus • Estadi Municipal de Reus (4.500 persones) Futbol • Pavelló Olímpic de Reus (3.500 persones) Gimnàstica artística, Gimnàstica rítmica Salou • Club Nàutic Salou Vela • Pavelló de Salou (1.000 persones) Taekwondo Tarragona • Auditori Camp de Mart (1.773 persones) Bàsquet 3×3 • Port de Tarragona Esquí nàutic • Club de Golf Costa Daurada Golf • Palau d’Esports Catalunya (5.000 persones) Handbol • Velòdrom Campclar (463 persones) Esport de boles • Club Tennis Tarragona (600 persones aprox.) Tennis • Centre aquàtic Campclar-Anella Mediterrània (2.000 persones) Natació, Waterpolo • Estadi d’Atletisme Campclar-Anella Mediterrània (4.000 persones) Atletisme • Estadi d’Atletisme Campclar-Ane-

lla Mediterrània (2.000 persones) Tir amb arc • Camp de Tir Jordi Tarragó i Pavelló de Sant Salvador Tir olímpic • Tàrraco Arena Plaça (TAP) 3.000 persones Voleibol • Platja Arrabassada (2.000 persones) Vòlei platja Torredembarra • Pavelló Sant Jordi (979 persones) Boxa Valls • Pavelló Joana Ballart (725 persones) Tennis de taula Vila-seca • Pavelló de Vila-seca (600 persones) Lluita • Circuit urbà Ciclisme Barcelona • Reial Club de Polo de Barcelona (1.200 persones) Hípica Castelldefels • Canal Olímpic de Catalunya (350 persones) Piragüisme, Rem


13

VIUJUN2018 |


Els números definitius dels jocs: 96 milions € El passat 4 de juny coneixíem que la Unió Europea concedia una subvenció de dos milions d'euros, en el marc del programa Erasmus Plus d'Esports, per al pressupost operatiu dels Jocs Mediterranis. D’aquesta manera quedava tancat definitivament el pressupost total dels Jocs situant-lo al voltant dels 96 milions d’euros. D’aquests, 66 milions s’han dedicat a inversions i 30 corresponen a pressupost operatiu, que són els diners que es destinen al dia a dia de l’esdeveniment: cerimònies d'obertura i clausura, servei d'acreditacions i el transport i manutenció d'atletes, jutges i delegacions esportives...

PRESSUPOST INVERSIONS

Es tracta d’un pressupost que s’ha anat reduint progressivament. El 2009, quan el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va donar llum verd a la candidatura, el pressupost dels Jocs era de 290 milions d’euros, dels quals 150 s’havien de destinar a inversions. Un dels exemples més clars d’aquestes retallades és la Vila Mediterrània, que havia d’acollir els atletes. Les primeres opcions per la Vila Mediterrània eren el Complex Educatiu o la Ciutat Residencial, però la reducció de pressupost dels Jocs va impedir uns edificis de nova construcció o amb una remodelació molt cara. Després es va parlar dels hotels de Salou, però finalment la residència dels esportistes dels Jocs es va adjudicar a Viajes El Corte Inglés, l’única empresa que es va presentar al concurs, que gestionarà la Vila Mediterrània a través dels hotels de PortAventura. Finalment l’alta inscripció d’esportistes als Jocs han situat els hotels del parc temàtic al seu límit d’ocupació.

PRESSUPOST OPERATIU

VIUJUN2018 | TERRITORI

Almeria, el doble de pressupost operatiu Els darrers Jocs Mediterranis que s’han celebrat a l’estat són els d’Almeria 2005, que van tenir un pressupost operatiu de 60 milions d’euros. Cal tenir en compte que aquesta cita es va preparar en plena bombolla econòmica, mentre que Tarragona 2018 ha patit una situació de crisi i lleugera recuperació econòmica, combinada amb una situació política, tan municipal, nacional com estatal, molt complicada.

14

El Conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018, Javier Villamayor, assegura que s’han complert els objectius en el pressupost de l’esdeveniment esportiu, tot i que lamenta que el Govern de l’Estat tardés tant en assegurar els 15 milions d’euros promesos, una circumstància que posava en perill tan completar el pressupost operatiu com algunes inversions, com les millores a l’Estadi del Nàstic, i la construcció del complex esportiu de Campclar i l’estadi d’atletisme. Villamayor també assenyala els 1.000 llocs de treball, tan directes com indirectes, generats gràcies a la construcció i la remodelació d’equipaments esportius en les setze seus. També assenyala que l’ajornament en la realització dels Jocs Mediterranis no ha significat un increment en el seu

Milions d'euros

Generalitat de Catalunya Palau d'Esports

18

Ajuntament de Tarragona Urbanització Anella Mediterrània

12

Diputació de Tarragona Obres a les seus

9

Govern de l’Estat Estadi del Nàstic, Complex Esportiu de Camp Clar i estadi d'atletisme

5,5

Diputació de Barcelona Canal de Castelldefels i Club de Polo de Barcelona

1,6

Ajuntaments seus Instal·lacions esportives

6

Operador privat Complex esportiu i residència esportistes avinguda Andorra / Rambla Lluís Companys

14

Total

66

Milions d'euros

Aportacions empreses privades

14,5

Govern de l’Estat

9,5

Ajuntament de Tarragona

2,5

Unió Europea Generalitat

2 0,817 0,45

Diputació de Barcelona

0,43

Diputació de Tarragona

30,197

Total

96,197

pressupost i no ha calgut realitzar aportacions econòmiques suplementàries. Villamayor afirma que no li queda cap “espina clavada” referent als principals objectius pel que fa a infraestructures planificades des de l’inici: “Tenim la piscina olímpica, el Palau d’esports, l’Anella Mediterrània, les obres a les seus. Hem mobilitzat recursos econòmics per tenir els millors equipaments esportius.” Efectes de l’endarreriment al 2018 en l’organització L’endarreriment de la disputa dels Jocs sí que ha provocat alguns canvis en la planificació de les proves. El més destacat és el canvi de la competició de voleibol del Complex Esportiu Sant Jordi a la Tarraco Arena Plaça (TAP). El retard d’un any en la realització dels Jocs impossibilitava a la Universitat Rovira i Virgili, propietària del Sant Jordi, complir el compromís inicial, ja que l’acord de cessió de gestió de l’equipament a l’empresa Viding contemplava que, un cop celebrat l’esdeveniment, la pista de voleibol s’havia de convertir en una zona d’aigües, per un període de 40 anys i no es podia esperar un any pel canvi. Un acord amb l’empresa Viding ha permès, però, la cessió gratuïta a la Fundació Tarragona 2017 de l'ús de la piscina del Complex Esportiu Sant Jordi perquè pugui utilitzar-se com a seu d'entrenament de la prova de natació de la competició de triatló dels Jocs Mediterranis. Els esportistes també podran fer ús dels altres espais del complex necessaris per realitzar els entrenaments. Un altre canvi va ser la competició de gimnàstica rítmica, que es disputarà al Pavelló Olímpic de Reus enlloc de la TAP, com estava previst inicialment, ja que aquest equipament de la Diputació és la seu del torneig de voleibol.


NICCO

Passeig Prim, 25 - Reus | Tel. 977 31 23 39 NICCO Peluquería y Estética - Reus

my_beauty_broker

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

Vine a conéixer la nostra cabina estètica i descobreix la nova gamma de productes RTB Cosmetics

15


Llum verda al Congrés dels Diputats per reduir l’IVA de les persones dependents A Catalunya més de 14.000 persones gaudiran del benefici econòmic

Irene Navarrete

En el marc de les votacions dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) 2018 celebrades al Congrés dels Diputats el dimarts, 22 de maig, finalment s’ha anunciat l’aprovació de la mesura que situa l’IVA de les Prestacions Econòmiques Vinculades al Servei (PEVS) al 4%.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Després de les diferents accions impulsades en aquest sentit, i de la signatura del manifest per equiparar l’IVA per part de més de 100 entitats del sector, que va tenir lloc el 17 de maig a Madrid, l’avenç ha sigut molt positiu. La nova mesura ja aprovada entrarà en vigor un cop s’aprovin els PGE i afectarà positivament a aquelles persones que en l’actualitat disposin d’una PEVS amb un finançament públic mínim del 10%, cosa que fins al moment només s’aplicava una reducció del tipus impositiu a aquelles que en tenien el 75% de finançament públic.

16

Amb l’entrada en vigor d’aquesta mesura, impulsada des de CEAPs (Círculo Empresarial de Atención a Personas) amb el suport d’ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), un total de 14.229 persones beneficiàries d’una PEVS a Catalunya, gaudiran d’un estalvi estimat de 100 € mensuals i més de 1.200 € anuals. Cal dir que, aquesta mesura ha estat possible gràcies a una esmena transaccional presentada pel PDeCAT que ha comptat amb el suport d’altres formacions.

“Aquesta mesura, tot i que no abasta al conjunt dels majors dependents, com era el nostre primer objectiu, sí que servirà per alleugerir, de manera significativa, l’economia de molts d’ells, que podran veure un estalvi mensual important pels serveis i les prestacions que reben del sistema de dependència”, ha explicat la presidenta d’ACRA i del CEAPS, Cinta Pascual.

Un total de 14.229 persones beneficiàries d’una PEVS a Catalunya, gaudiran d’un estalvi estimat de 100 € mensuals Per la seva banda, des d’ACRA i CEAPs, s’ha valorat la mesura com un gran avenç, tot i que també s’ha manifestat la plena voluntat de seguir treballant i insistint per aconseguir l’equiparació de l’IVA del sector total, ja que amb aquesta no es beneficien les persones situades en llista d’espera ni les persones grans que accedeixen a serveis de naturalesa privada. Tot plegat, cal recordar que les persones amb un grau de dependència reconegut poden optar per una Prestació Econòmica Vinculada a un Servei per a persones. Aquesta prestació estarà vinculada a l'adquisició del servei al qual es té el dret reconegut, així com servei de centre de dia, servei d’ajuda a domicili, residència assistida, etc.


Punt de trobada dels restauradors a la jornada d'«Eines per a la innovació» de Frigorífics Lluís Fa uns dies vam poder assistir a la Jornada "Eines per a la innovació" que va organitzar l'empresa Frigorífics Lluís al palau de Fires i convencions de Fira Reus (Tecnoparc) VIU a fons

Frigorífics Lluís és una empresa familiar amb més de 50 anys d'experiència en el sector, que distribueix a Tarragona, Castelló, Baix Llobregat i que des de fa 3 anys, ha traspassat les fronteres estatals i exporta a d'altres països Les seves intervencions i entrevistes van posar de manifest la prioritat del sector amb temes de salut i de plaer a l’hora de

crear propostes per als restauradors. Es va parlar de productes amb farines que no fossin de blat, de pans amb espelta o de barreges de verdures amb quinoa. A més d’aquestes entrevistes fetes als principals partners, van intervenir els representants de l'empresa Cèsar Armengol, director comercial; Julio Mestre, adjunt a direcció i Daniel Pedrola, delegat de la zona nord (Barcelona) que ens van explicar que l'empresa compta amb un component humà molt important que els ha fet arribar on són actualment. Aquest primer bloc va finalitzar amb un discurs del seu director i gerent, el Sr. Rafel Lluís que va posar especial èmfasi en les tendències i necessitats dels clients i en els valors intrínsecs de l'empresa que són l'afany de superació, la vocació de servei i l'honestedat. Un cop finalitzades les entrevistes,

els assistents van poder gaudir d'un showcooking a càrrec de l'Estrella Michelín, Vicent Guimerà, que ens va cuinar el seu Menú Trivial. Tal i com explicà Magda Tomàs encarregada d'obrir l'acte i responsable d'exportació de Frigorífics Lluís, "Vicent Guimerà és un referent amb innovació i un model a seguir de treball aferrissat". Al vespre, els convidats van poder degustar els nous productes de les marques que van col·laborar amb aquest esdeveniment. Les més destacades foren J.V. Virto, Gicarns, Bellsolà, Prielà, Nestlè, Mc Cain, Borges, entre d’altres. Frigorícs Lluís ha rebut per part de Froneri Iberia (Nestlé) la cessió de la zona nord de la província de Tarragona. Per portar a terme aquesta ampliació, la empresa ha reforçat la seva presència en la zona adquirint una nau al polígon Riu Clar i ha fet més extensa la seva flota amb la incorporació de 4 camions Daf i 3 vehicles comercials de la marca Renault. La companyia vol oferir així un servei que busca l'excel·lència a més de la confiança dels seus nous clients. FRIGORIFICOS LLUÍS S.A. www.lluiscongelats.com 977 597 411

VIUJUN2018 | PUBLIREPORTATGE

A l'esdeveniment van assistir més de 400 persones del món de la restauració i l'hosteleria, i va comptar amb un showcooking a càrrec de Vicent Guimerà, del restaurant l'Antic Molí, Estrella Michelín 2017. La tarda va començar amb un acte conduït per Xavi Castells. L'humorista va dinamitzar les entrevistes que va dur a terme Albert Roig (ForEvents) a representants dels principals partners, els quals pertanyen a marques de renom, amb els que treballa Frigorífics Lluís com per exemple els directors comercials d'Audens Food, Javier Azorín; de Bellsolà, Gemma Montoya; o Antoni Cuadrado de Gicarns. Així també com Arantxa López, representant de comunicació de Froneri Iberia (Nestlè).

17


LLUIS BALART, Director del Museu d’Història de Tarragona

“Els barris de Tarragona es van planejar amb un urbanisme de manual militar”

VIUJUN2018 | TERRITORI

Marc Pons Text | Pierre Grubius Fotos

18

Lluís Balart Boïgues (Tarragona, 1955). Casat. 2 fills (dos nois). Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Ex-empleat de l’Arxiu Històric de l’Autoritat Portuària. És des del 2008 el director del MHT (Museu d’Història de Tarragona), la institució municipal que té la missió de recuperar i explicar el relat de la història de la ciutat tant als propis veïns com als visitants. És un gran coneixedor del fil de la història de Tarragona i, molt probablement, qui millor sap

quina ha de de ser la funció del MHT en la missió de crear els escenaris -de museïtzar el patrimoni- que l’han d’explicar: “La història és per a explicar-la, entendre-la i pensar-la... és un patrimoni de tots i de totes”. Sr. Balart, com explicaria a un veí o veïna de Tarragona què és el Museu d’Història? Bé, el Museu d’Història, físicament, és un edifici que ha de conservar, difondre i investigar el patrimoni que explica la història de la ciutat. També, naturalment, és el punt de recepció dels usuaris d’aquest servei. I

després hi ha les extensions, aquells espais museïtzats escampats per la ciutat que son gestionats des de l’MHT. No sé si s’entén molt bé... Miri, la Història, en majúscules, ens explica el perquè de les coses que ens passen en l’actualitat. És a dir, es pràcticament impossible interpretar l’actualitat si no tenim una referència del passat. Hi ha molts detalls, desconeguts pel gran públic, molt importants per a explicar Tarragona... la ciutat actual i, probablement, la ciutat futura.


Què en sap la gent, en general, de la història de Tarragona? Ben poc. Saben que Tàrraco va ser la gran capital de la Hispània romana. El patrimoni que hem recuperat, i que es visible, ens ho recorda cada dia. Però, a partir de la romanitat, és a dir del segle V, el gran públic té un gran desconeixement. Són tres quartes parts de la nostra història que, des del MHT, tenim la voluntat d’explicar i divulgar. Parlem d’aquest “buit” de quinze segles. Què passa després de la romanitat? Tarragona passa de ser una gran ciutat a un petit poble. Durant el segles que van del V al VIII perd tres quartes parts de la població. I després amb la invasió àrab del segle VIII, perd també les estructures de poder; és a dir, allò que l’havia fet capital d’un territori. Tàrraco es converteix en una ciutat fantasmal que, en absolut, vol dir deshabitada. Què vol dir, exactament, una ciutat fantasmal? Pels testimonis que tenim, estimem que entre els segles VIII i XI, és a dir la Tarragona musulmana, queda reduïda a una petita població residual, mentre que els edificis monumentals només serveixen d'amagatall ocasional per les algarades organitzades des de Siurana i més endavant des dels comtats del nord.

què va aconseguir recuperar la Tarragona medieval d’aquella gran Tàrraco de la romanitat? La Tarragona medieval es va recuperar reutilitzant les estructures urbanes i els materials de l’època romana. Es van reconstruir cases i edificis públics i es van traçar carrers, aprofitant el que quedava dempeus de l’època romana. La Tarragona medieval es filla de la Tàrraco romana, malgrat els segles intermedis de semi-abandonament. Algun exemple concret? El carrer Major, del segle XII, està traçat sobre el vial principal del Fórum Provincial, del segle I d.C. És, probablement, el carrer viu més antic de Catalunya. I l’urbanisme de la Part Alta té una disposició més o menys ortogonal, única a la Catalunya medieval, que és de claríssima influència romana. Això no passa ni a Barcelona, ni a Lleida, ni a Girona.

I això què ens explica? Que durant l’Edat Mitjana, quan es van forjar les que, actualment, son les grans ciutats de Catalunya, cadascuna va recórrer a una tradició pròpia antiquíssima. I la Tarragona de l’any 1000 es va referenciar a la Tàrraco de l’any 1. Això ens explica l’existència d’una cultura ciutadana de nostàlgia pel que, pensaven, que havia estat la Tàrraco romana. Fins quan es va viure aquesta “post-romanitat” nostàlgica? Fins fa relativament poc. Durant els segles XVI i XVII van ser molt coneguts els “jardins de Tarragona” -que eren privats- i que els poderosos veïns del carrer Cavallers construïen al darrera dels seus palaus (mirant cap al carrer dels Ferrers) o just al davant, a l’altra banda del carrer. Tarragona s’inspirava en Roma, la gran capital eclesiàstica de l’època.

«Tarragona passa de ser una gran ciutat a un petit poble. Durant el segles que van del V al VIII perd tres quartes parts de la població»

Però, després, al segle XII, quan els comtes independents de Barcelona la recuperen, és convertida en la capital eclesiàstica de Catalunya? Sí. Però això va ser un arma de doble tall. Perque si bé és cert que a l’Edat Mitjana ostentar una capitalitat eclesiàstica tenia molt prestigi, seria precisament això el que, més endavant, frenaria el seu desenvolupament com a ciutat. I el més important és que Barcelona, sempre conservaria la capitalitat política i econòmica. A part de la capitalitat eclesiàstica,

VIUJUN2018 | TERRITORI

Què ens explica això? Primer que la ciutat, com a tal, desapareix; convertida en camp ruïnós. I segon, que va perdre la seva capitalitat durant aquell període de semi-abandonament. Mai més la tornaria a recuperar. Quan ens preguntem perquè Barcelona és la capital de Catalunya, i no ho és Tarragona -l'hereva de Tàrraco- és per aquest motiu.

19


Algun exemple més? Si. N’hi ha molts. Però, probablement, el més rellevant -que és més un cas de funcionalitat que de nostàlgia- es l’edificació de la Plaça de la Font, que es va portar a terme durant els segles XVIII i XIX. Totes les cases de l’ala sud de la plaça (la que toca amb la Rambla Vella) estan edificades sobre el que quedava de les grades del Circ romà. Arribada aquesta època -centúries del 1700 i del 1800-, Reus inicia un enlairament econòmic i demogràfic que la converteix en la capital de territori. Perquè Reus i no Tarragona? Per moltes raons. Però la més important era el conflicte permanent que enfrontava les autoritats civils amb les eclesiàstiques. Fins el 1835 l’Arquebisbat no tan sols era la primera fortuna patrimonial de la ciutat, sinó que també tenia una quota importantíssima de poder polític i econòmic. Aquest conflicte va frenar el desenvolupament de la ciutat.

«Mentre Reus s’industrialitzava, a Tarragona sorgia una activitat econòmica exclusivament centrada a satisfer les demandes dels col·lectius eclesial i militar» aquests fenòmens.

Alguna altra raó? Sí. A l’inici de la Revolució dels Segadors, l’any 1640, el comandant de l’exercit hispànic -el marques de Los Velez, el mateix que va passar a ganivet la població civil de Cambrils- va convertir Tarragona en plaça militar de primer ordre. Ho seria durant dos segles, fins després de les guerres napoleòniques. També això va frenar el desenvolupament. Es certa, llavors, la cita que diu: “Tarragona, uniformes i sotanes”? Sí i no. Si be es cert que durant aquells dos segles, mentre Reus s’industrialitzava, a Tarragona sorgia una activitat econòmica exclusivament centrada a satisfer les demandes dels col·lectius eclesial i militar; també ho és que es va desenvolupar una potent xarxa de comerç pròpia d’una ciutat que exercia la capitalitat del territori.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Quina mena de comerç? Bàsicament vinculat al comerç de productes del camp... és un període poc estudiat, encara.

20

I tot això què ens explica? Quan ens preguntem perquè la regió del Camp té una capitalitat compartida entre Reus i Tarragona, a diferència del que passa amb les regions de Barcelona, Lleida o Girona -que tenen una capitalitat única i indiscutible-; l’explicació la tenim en la suma de tots

Sense sortir d’aquest període. Que hi ha de mite o de realitat en els “despullats” de 1811? El setge i el saqueig napoleònic de 1811 marca un abans i un després en la història de Tarragona. Un punt i a part. En aquell saqueig van morir 5.000 dels 8.000 habitants de la ciutat. Una matança molt reveladora de com anaven les coses en aquella època. Mentre que els que tenien recursos van fugir abans de l’assalt, fins i tot alguns comandaments de l’exercit espanyol, la població humil va ser brutalment assassinada als carrers i a les cases. I això que ens explica? Tarragona va pagar un sacrifici que es demostraria absolutament innecessari. En altres ciutats -com Barcelona, com València o com Reus-, les autoritats municipals van obligar els militars a rendir-se amb l’objectiu d’impedir una matança i la destrucció del teixit productiu. A Tarragona, després de 1811, es va haver de començar pràcticament de zero. I com es va fer? Van arribar molts immigrants dels pobles del Camp de Tarragona. I es van establir a la ciutat molts comerciants d’arreu del Principat i de les Illes. Aquella ciutat convertida en enderrocs i cendra es van convertir, paradoxalment, en un

territori d’oportunitats. El port, que ja s’havia començat a recuperar unes dècades abans, hi va tenir molt a dir. Parlem d’un altre abans i un altre desprès. L’arribada de la immigració peninsular dels anys 60 i 70 del segle passat que canviaria la fesomia de la ciutat per sempre. La pregunta que es fa molta gent és: perquè es van construir els barris tan allunyats del centre? Aquells barris es van planejar durant la dictadura franquista. Aquest detall és molt important. Perquè explica que les autoritats del règim volien tenir sota estricte control, per motius bàsicament polítics, tots els fluxos de població. Quan es van planejar els barris de Tarragona, que en vint-i-cinc anys van duplicar la població de la ciutat, les autoritats del règim van dibuixar un urbanisme dispers, allunyats del nucli principal i allunyats entre ells; i format per carrers llargs i en paral·lel on, en cas de revolta, la policia o l’exèrcit hi pugués accedir i exercir el control d’una manera ràpida i efectiva. L’urbanisme dels barris de Tarragona és de manual militar. Ha previst el MHT explicar-ho? Ho treballem, com totes les altres èpoques que hem comentat. La nostra ambició es oferir a la societat un relat, el fil de la història, que expliqui la nostra realitat actual.


21

VIUJUN2018 |


MARÍA JOSÉ FIGUERAS

VIUJUN2018 | TERRITORI

Nova rectora de la URV

22

La nova responsable de la universitat reclama retornar els valors al món universitari i impulsar polítiques que permetin la igualtat real entre els dos sexes en aquest àmbit

“És evident que les dones en el món universitari, com en tots els altres, necessiten més presència en càrrecs d’alta direcció”


“Per la meva feina, ja estava acostumada als mitjans de comunicació, així que dispara quan vulguis”, comenta Maria José Figueras, que durant les últimes setmanes ha estat escollida com a nova rectora de la Universitat Rovira i Virgili amb un 51,21% dels vots. Tot i que no exercirà el càrrec fins a la publicació oficial en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), aquests primers dies han estat molt moguts per la que és la primera dona que exerceix el càrrec en la història de la universitat de les comarques de Tarragona. 62 anys, catedràtica de l'àrea de Microbiologia, 40 anys d’experiència en el món universitari, casada i amb dos fills. Aquestes són algunes de les coordenades que defineixen les trajectòries professional i personal de la que serà, a partir d’ara, la nova cara visible de la universitat i l’encarregada de resoldre alguns dels dilemes que planen sobre un món universitari marcat per la necessitat de resultats continus en l’àrea de la recerca, l’augment constant del preu de les matrícules i la necessitat de renovar alguns dels edificis dels diferents campus. Parlem amb ella, en profunditat, de tots aquests interrogants. En primer lloc, caldrà preguntar-li com han anat els primers dies en el nou càrrec… Els primers dies ja han estat de feina, sobretot de començar a consultar tots els fronts oberts que s’obren a partir d’ara. Hi ha hagut molta feina en l’àmbit d’atendre als mitjans de comunicació i també en organitzar les trobades i reunions del mateix equip que vam constituir, per a prendre consicencia de la situació real i revisar les competències per adaptar-les a la nova proposta que vam presentar. Durant aquestes primeres sessions, cada vicerector ha estat negociat amb els seus homòlegs i hem fet trobades tant amb alumnes com amb membres de diversos col·lectius. Han estat, en definitiva, jornades força mogudes. Tot i que fa pocs dies que lidera aquesta nova responsabilitat, ha tingut temps ja de posar en marxa algun dels punts del seu programa electoral? Doncs sí, hem pogut tancar la que serà una nova figura dins

de l’equip directiu de la universitat, que serà el vicerector dedicat a l’àrea de gestió de pressupostos d’Economia, que serà la figura que vetllarà pel compliment dels balanços i de mirar que les partides pressupostàries de la universitat que tinguin a veure d’alguna manera amb les pròpies inversions de futur, els equipaments docents i d’investigació, el manteniment d’edificis, etc. El Dr. Jordi Sardà, de la Facultat d’Economia i Empresa, serà qui assumeixi aquesta responsabilitat. Què la va empènyer a presentar-se en el càrrec? Com passa en molts casos, la iniciativa de presentar candidatura va sorgir d’un grup de companys, que abans del curs acadèmic anterior ja em van animar a presentar-me a les eleccions en el càrrec. Al principi no ho vaig veure un projecte que encaixés amb la meva trajectòria, però a principis d’aquest any dos dels grans projectes d’investigació i recerca d’àmbit europeu en els que treballava fan finalitzar i vaig començar a pensar seriosament en aquesta fita. I vam començar a treballar per a perfilar el programa.

«A l’Estat espanyol, només un 21% dels catedràtics són dones... ...En el cas de la URV aquest percentatge és major, sobre el 34%» El fet que vosté sigui una dona, la primera rectora de la història de la URV, va influir per a postular-se en el càrrec? Va ser un dels factors que ha estat important en la meva elecció com a candidata, tot i que no és el definitiu i cal destacar la tasca de tot l’equip de vicerectors, que són homes i dones amb capacitat per assumir les seves tasques. Però és evident que les dones en el món universitari, com en tots els altres, necessiten més presència en càrrecs d’alta direcció. En l'àmbit universitar existeix també el conegut sostre de vidre que marca diferències invisibles entre homes i dones? A l’Estat espanyol, només un 21% dels catedràtics són dones, el que suposa una desigualtat a l’hora de competir per càrrecs com el de rectora. En el cas de la URV aquest percentatge és major, sobre el 34%, i som la tercera universitat de l’Estat

amb un nombre més elevat de catedràtiques. A més, si parlem de sous entre professionals, no hi ha diferències salarials, ja que es compatibilitzen per un sistema exclusiu de mèrits que elimina les possibles diferències de gènere. La diferència també es nota en el nombre de professores? Pel que fa al nombre de professors, de titulars d’universitat, ara mateix la URV compta amb l’entorn del 45% de dones, també per damunt de la mitjana espanyola. La conclusió és el que ja sabem, que les dones també tenim, en l’àmbit universitari, més cotes i responsabilitats que els homes per accedir als càrrecs de direcció estratègica que absorbeixen molt i que, tradicionalment, la dona ha assumit un paper de cuidadora de l’àmbit familiar que a vegades és difícil de comptabilitzar. Amb 62 anys, el càrrec li arriba, potser, en un moment dolç? D’alguna manera sí. Fa 40 anys que treballo a la URV, ja que vaig començar quan encara era un centre adscrit de la UB, i compto amb experiència tant en el món de la docència, com de la investigació i de la transferència, el que és una bona base per a poder reflexionar sobre aquestes tres branques bàsiques de la universitat, amb una visió que crec que combina il·lusió i experiència. En aquest context, quin creu què ha de ser el paper que ha de jugar la universitat en la societat actual? Ha de tenir un rol molt actiu, ja que la nostra missió és la formació dels professionals del futur i del relleu professional que ha de liderar la societat, el que és una responsabilitat molt gran. També creiem, juntament amb el meu equip, que és molt important recuperar els valors de la universitat, perquè els professionals del futur han de respirar conceptes bàsics com són la igualtat, el respecte a les persones, a les institucions, a les instal·lacions… Cal trobar l’equilibri entre el segell de qualitat de la formació i la capacitat per a formar persones que s’impliquin realment amb els temes que més preocupen a la societat. La seva candidatura ha rebut un suport elevat dels alumnes. Ja s’ha reunit amb membres d’aquest col· lectiu? Quines han estat les seves demandes? Hem tingut recentment

VIUJUN2018 | TERRITORI

Agnès Llorens Text | Pierre Grubius Fotos

23


VIUJUN2018 | TERRITORI

una trobada amb representants del consell d’estudiants, que ens han transmès alguns dels temes que els preocupen a curt termini, aspectes com la pròrroga de les hores d’obertura dels diferents CRAI en època d’exàmens, una demanda que no hem pogut complir perquè encara el càrrec no és en ferm, però que treballarem, juntament amb altres sol·licituds de tipus més pràctic, com són descomptes efectius en el transport públic, especialment en una universitat que compta amb campus disgregats en el conjunt d’un territori que constantment reclama millores en el transport.

24

Hi ha un desarrelament real entre els estudiants i la comunitat de direcció de la universitat? Intentarem que no sigui així. Ja hem notat que, per exemple, la informació que la universitat envia directament als estudiants via correu electrònic molt sovint no és tan efectiva com voldríem i que, per tant, haurem potser de trobar noves vies per accedir a les seves necessitats. Caldrà escoltar-nos mútuament. Hem de ser aliats i, en aquest sentit, estem disposats a escoltar i atendre a les seves demandes i iniciatives sempre que sigui possible.

El preu de la matrícula universitària per a estudis de Grau o superiors gairebé s’ha triplicat en els darrers deu anys. Aquest deu ser, sens dubte, un tema que els preocupa… A nosaltres i a tota la comunitat universitària. Precisament, aquest va ser un dels temes que s’ha tractat en la darrera trobada de l’Associació Catalana Universitats Públiques (ACUP), en la que ja he estat present, en la que s’ha determinat que els rectors de les diferents universitats catalanes ens unim per a tenir més força per a reclamar que es compleixi l’acord d’augmentar en un 30% la partida destinada a la nostra activitat. Si durant tres anys, a raó d’un 10% cada curs, podem accedir a més recursos, es podran revertir en una rebaixa en les taxes de matrícula dels estudiants. Com a URV es pot fer res per revertir aquesta realitat? És un tema global. Els estudiants són conscients que aquest problema no depèn exclusivament de nosaltres com a URV, però hem de seguir lluitant per a revertir aquesta situació, perquè cada cop són més els estudiants que, per exemple, decideixen anar a València o a Castelló perquè el preu dels estudis és més baix. Això ens perjudica molt.

«La nostra missió és la formació dels professionals del futur i del relleu professional que ha de liderar la societat, el que és una responsabilitat molt gran» L’augment de matrícula potser ha afectat alguns graus, com ara les Filologies, que registren menys demanda any rere any. Eliminar-los es una posibilitat? No, no ho és. De fet, en l’àmbit de l’estudi de les llengües i filologies estem estudiant estratègies que permetin augmentar la demanda i fer els que els estudis siguin el més sostenibles possible sense perdre qualitat i, a més, també hem de tenir en compte que ja es comença a notar l’augment de demanda d’especialistes en Filologia Catalana, per exemple. En tot cas, una universitat d’àmbit català com és la URV no pot prescindir d’uns estudis clau per la conservació de la llengua com és la Filologia Catalana. La seva candidatura com a rectora també ha comptat amb el suport del personal d’administració. ¿Quines novetats estan pensant a introduir per aquest sector? Actualment, prop de 700 professionals treballen en el conjunt URV en aquest sector, el que suposa una part important del nostre personal i potser l’àmbit dels treballadors que més han patit la crisi. Tant el personal d’administració com el professorat no titular han patit molt


25

VIUJUN2018 |


durant aquests darrers anys i, per exemple, s’ha acabat donant molt de pes a la figura del professor associat, que té una retribució de 5,6 euros a l’hora. Aquesta figura va ser creada per a donar un suport amb professionals de reconegut prestigi laboral i aquesta hauria de tornar a ser la seva tasca.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Com ja ha comentat anteriorment, una de les característiques pròpies de la URV són els diferents campus que hi ha disgregats del territori, cadascun amb les seves característiques pròpies. Un dels que es troba en pitjor estat és el de Psicologia i Ciències de l’Educació, i les obres del seu trasllat al Campus Catalunya ja s’han iniciat. Com avançarà aquest nou edifici? L’actuació està embastada d’acord amb el compromís de 7 milions d’euros provinents de recursos propis que havia previst l’equip anterior. Les tasques es van adjudicant per parts i, de moment, està adjudicada la primera fase de les obres, que seria el moviment de terres de la zona del Campus Catalunya i la cimentació per acollir el nou edifici, i pròximament es posarà en fase la segona part, que correspon a les cobertes, amb una previsió d’entre 2 i 3 milions d’euros. Les fases que estan ja pactades es duran a terme. La URV ha d’oferir una alta qualitat docent i no podem arriscar-nos a obres que poden quedar incompletes.

26

Amb els 7 milions d’euros dels quals disposen serà possible fer tota l’obra? Particularment, al nou equip de govern, ens sembla que aquestes obres van començar de manera molt precipitada, pel que tenim pensat de seguir amb les fases que estan planificades, però que abans de completar l’actuació volem crear un debat a fons amb tota la comunitat. Volem penjar els planells, obrir el projecte a consulta per obrir un debat sobre quin ha de ser el futur d’aquest projecte. Això ens servirà de catarsi per tal de determinar quines actuacions exactament es poden aconseguir amb els recursos què tenim disponibles actualment i què cal fer de cara al futur. Personalment, segueixo pensant que la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia mereixeria una operació de rentada de cara. Vol dir mantenir el mateix edifici arranjat? Encara que les obres al

«Cada cop són més els estudiants que, per exemple, decideixen anar a València o a Castelló perquè el preu dels estudis és més baix. Això ens perjudica molt» Campus Catalunya finalitzin, hi ha una part d’alumnes que seguiran estant en l’edifici de Secel·lades, pel que cal planificar com es faran les tasques que fan falta d’adequació de les aules i instal·lacions d’aquest edifici, que són realment molt antigues. Abans d’executar projectes de gran inversió com aquest, creiem que és molt important remodelar les actuals estructures docents i en invertir a les persones, per exemple, augmentar el nombre d’hores d’obertura dels centres d’investigacó com els CRAI, que són la base del nostre servei a la societat. Per últim, parlem de la recerca, que

és un dels principals eixos de l’activitat universitària. La recera és un dels eixos bàsics i, fins ara, l’accés a aquesta activitat no sempre ha estat fàcil, perquè no hi ha hagut un sistema d’acompanyament realment eficaç en algunes branques, com és l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Nosaltres intentarem revertir aquesta situació i volem impulsar un petit contracte amb cada grup, que s’adapti a les seves necessitats i que permeti augmentar les publicacions, especialment en aquelles àrees que fins ara no hi han sobresortit. Cal seguir investigant per a fer un salt qualitatiu en tots els àmbits on oferim coneixement.


27

VIUJUN2018 |


opinió

Torna-me-la a tocar, Sam univers de “zombies” que només treballen -vull dir que treballem- per pagar els deutes; i que l’única cosa que ens diferencia dels nostres ancestres medievals és que podem menjar cada dia i que podem adquirir antibiòtics i ansiolítics a la farmàcia. De qualsevol cosa en diem progrés. Ens hem empassat (o ens han fet empassar a la força) la falsa idea que la felicitat consisteix en adquirir bens materials que, naturalment, s’han de pagar. Però fet de tal forma que mai podem tenir el capital suficient per comprar-ho sense endeutar-nos. I en aquest punt ens trobem que els arquitectes del sistema son ¡oh, sorpresa! els directius dels grans grups empresarials de la banca que, amb un simple cop d’ull a la Viquipèdia, observem que tenen i mantenen una curiosa i reveladora relació amb el poder polític.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Marc Pons

28

Quan imaginem l’Edat Mitjana, construïm mentalment un escenari de fortaleses rocoses, de guerrers salvatges, de bruixes malvades i de màgia inimaginable . No és una idea falsa, però sí que és molt limitada. Durant aquella etapa, que va durar més de mil anys, l’esclavitud de l’antiguitat romana va ser hàbilment transformada -naturalment, pels poders- en la servitud medieval. I això vol dir que les condicions de vida de la immensa majoria de la gent no van millorar en absolut. L’esclavitud només va canviar el nom. I l’Edat Mitjana seria l’imperi de les tres “emes”: misèria, malalties i mort. Han passat mil anys més i la servitud medieval ha estat transformada -també, naturalment, pels poders- en una forma d’esclavitud contemporània que té en els deutes bancaris un dels seus principals instruments. Els deutes bancaris no tan sols esclavitzen al deutor, sinó que consagren i perpetuen la posició de poder del creditor. En aquesta escenificació contemporània, el sistema bancari, és a dir els banquers representarien la figura del

Els deutes bancaris no tan sols esclavitzen al deutor, sinó que consagren i perpetuen la posició de poder del creditor senyor feudal, que tenia un poder quasi il·limitat sobre la vida i la mort de la pobra gent que vivien al voltant del seu castell. Aquells senyors feudals controlaven la voluntat de les persones a través d’unes obligacions que avui ens semblen autèntiques barbaritats, però que en aquella època eren perfectament legals. És un detall que convida a la reflexió. ¿Algú s’ha parat a pensar com ens miraran els nostres descendents d’aquí a mil anys?. Ho dic per què aquestes obligacions eren, per exemple, el pagament perpetu d’una quota per disposar d’un sostre on refugiar-se, d’un animal per a treballar i d’un tros de terra per a produir. Un deute que no tan sols era de per vida, sinó que es transmetia obligadament als fills. Insisteixo, tot perfectament legal. Anem a l’actualitat. I contemplem un

Vivim instal·lats en una autèntica inèrcia de “zombies”. Ens han transformat en un exèrcit monstruós de semi-vius o de semi-morts, carregats de patologies mentals, que consumeixen la vida pensant en contractar i pagar deutes. Tan sols ens revelem íntimament -més aviat ens masturbem mentalmentimaginant que el dia que ho tinguem tot pagat serem, finalment, lliures. Ens autoenganyem. Perquè abans d’acabar amb els deutes -si entremig no ens hem divorciat, no ens hem alcoholitzat, no hem tingut un càncer, o no ens hem mort directament-, els deutes acaben amb nosaltres. Passem la vida sense guanyar la categoria de persona, per què no ens eduquen per ser lliures, amb criteri i voluntat pròpia. Ens quedem en la categoria de “zombies”. El sistema ens ha programat a propòsit per adquirir deutes. Per néixer i morir endeutats. Per ser i estar dominats. Torna-me-la a tocar, Sam.

Anem a l’actualitat. I contemplem un univers de “zombies” que només treballen -vull dir que treballemper pagar els deutes


29

VIUJUN2018 |


TONI FLORIDO

“Catalunya no serà un estat independent fins que assumeixi la necessitat de tenir un exercit propi”

Marc Pons Text i fotos

VIUJUN2018 | TERRITORI

Toni Florido (Terrassa, 1972). Llicenciat en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és president d’ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel). Membre del PDeCAT (Partit Demòcrata) i responsable de l’Àmbit de Defensa. Es co-autor de l’assaig “Política de defensa i Estat propi” (2017), que publica Editorial Base.

30

Sr. Florido... què és ACAI? ACAI és una entitat formada per persones que no som necessàriament ni de religió ni de cultura jueva, però que tenim un sentiment de solidaritat i simpatia cap a l’estat d’Israel. Qui forma part d’ACAI? Gent de tota mena i condició.

Son un grup de pressió? Vull dir que si a ACAI hi ha persones que, en els seus respectius àmbits professionals, tenen responsabilitats de poder. No som un grup de pressió. Som un grup de persones que treballa per a fomentar les relacions culturals i polítiques entre Catalunya i Israel. Llavors, dins d’ACAI...? Sí, hi ha persones que tenen certes responsabilitats de poder, tant en el món empresarial com en el món polític. Però la seva relació amb ACAI és a títol personal. Com neix ACAI? ACAI neix a Barcelona durant el conflicte de Gaza. Era

«En realitat els palestins només son l’arma llancívola del món àrab i també de gran part del món musulmà»

l’any 2009 i aprofitant el conflicte certes persones, a Catalunya, algunes amb altes responsabilitats, van alimentar un discurs que presentava Israel com el culpable. Fins i tot es van convocar manifestacions de protesta contra la política defensiva israeliana que comptarien amb la participació d’algunes d’aquestes persones amb altes responsabilitats. I poc després van aparèixer una mena de pasquins on hi havia dibuixada una diana i al centre el rostre d’algunes personalitats del nostre país que, públicament, havien mostrat les seves simpaties per l’estat d’Israel. Llavors ens vam organitzar i vam crear ACAI. Com explica vostè, com a president d’ACAI, el conflicte enquistat entre Israel i Palestina? Primer vull aclarir que és un conflicte que va més enllà del binomi Israel-Palestina. En realitat és un conflicte que enfronta Israel, que


Però els palestins reclamen una terra que, afirmen, que es seva. Això forma part del relat interessat que s’ha creat per a deslegitimar l’existència de l’estat d’Israel. Miri, li poso un exemple: Jerusalem sempre ha estat una ciutat de majoria jueva. I sempre vol dir que ho ha estat en els seus tres mil anys d’història. Amb la dominació romana, amb la dominació otomana o amb la dominació britànica. I els territoris de Cisjordània? Allà els palestins diuen que van ser expulsats per l’estat d’Israel per a instal·lar-hi colons jueus. No és així. A Judea i Samaria (Cisjordània) sempre hi ha hagut jueus, i ningú ha expulsat la població àrab d’allà. De fet, si algú ha estat expulsat ha estat la comunitat jueva. Només cal recordar el progrom d’Hebron de 1929 on la població jueva va ser massacrada per instigació del Gran Muftí de Jerusalem, Amin Al-Husseini, per cert, amic i aliat de Hitler. A principis del segle XX, abans de l’Holocaust nazi i abans de

«Jerusalem sempre ha estat una ciutat de majoria jueva. I sempre vol dir que ho ha estat en els seus tres mil anys d’història»

Abans li preguntava el perquè de l’enquistament del conflicte, i vostè m’avançava una primera raó. N’hi ha més? Hi ha una raó històrica. L’any 1948, recent acabada la Segona Guerra Mundial i definitivament derrotat el nazisme que havia causat la mort de sis milions de jueus, l’ONU va votar una resolució que proposava la creació d’un estat jueu i un estat àrab, un al costat de l’altre, sobre el que havia estat el solar històric de la nació israeliana. Cal recordar que abans d’aquesta votació els britànics, de forma unilateral, van donar un tros del territori als àrabs, creant-se així l’emirat de Transjordània (actual Jordània).

Perdoni que hi torni, però els palestins han insistit molt en això. El que sí és cert és que després de la Guerra dels Sis Dies, de l’any 1967, quan ja feia quasi vint anys que existia l’estat d’Israel, es van produir algunes expropiacions de terres per motius de seguretat. Però pel que fa a les fronteres definitives tot es recull als acords de pau de 1994, en el marc dels quals les parts han de decidir l’estatus definitiu del territori. Pel que fa als colons, cal recordar que parlem de civils i mai la població civil ha estat un impediment per arribar a la pau. Dir el contrari ratlla la xenofòbia.

Vol dir, llavors, que el veritable país dels palestins és Jordània? Sí. Els palestins són la població majoritària de Jordània. Per altra banda, si haguessin respectat el mandat de l’ONU de l’any 1948 ara tindrien un estat propi. El problema ve quan els països àrabs no accepten aquesta resolució votada i aprovada per majoria. No accepten ni aquella divisió del territori ni cap altra que se’ls proposava, ni accepten una resolució votada a Nacions Unides i aprovada per la majoria dels països del món. I no tant pel fet que volguessin tenir el control de la totalitat del territori, sinó que no acceptaven la consti-

la creació de l’estat d’Israel, es va produir una immigració important de jueus europeus que es van instal·lar a la zona. I es van establir en terres que, prèviament, havien comprat. La prova més evident d’això és que aquells jueus s’hi van poder establir sense cap tipus de suport polític o militar. L’estat d’Israel encara no existia.

Mapa de la regió (1944). Palestina, Transjordània i Iraq (sota mandat Britànic) tenen aproximadament delimitades les seves futures fronteres. Font Hemeroteca del Chicago Herald Tribune

VIUJUN2018 | TERRITORI

lluita per a defensar la seva existència; i el món àrab; que ho fa per a eliminar l’existència de l’estat israelià. En realitat els palestins només son l’arma llancívola del món àrab i també de gran part del món musulmà.

31


tució i l’existència de l’estat d’Israel. Mai no han proposat unes fronteres alternatives, perquè només pretenen la desaparició d’Israel. I això per què? Per dues raons, una religiosa i una altra política. Encara avui els dirigents d’Iran -una de les principals potències del món musulmà- proclamen que “Israel es un càncer que cal extirpar”. La raó religiosa la podem imaginar, però la política? És que són dues coses que van juntes. Durant la Guerra Freda el món àrab estava dividit entre els països que es mantenien com a monarquies feudals, o fins i tot teocràtiques, i els països que havien caigut dins l’òrbita política de la Unió Soviètica. Tant els uns com els altres, veien i continuen veien Israel com una amenaça per les elits que governen aquells països com un vedat familiar de caça. Reprimint amb una gran duresa la contestació interna. A quina amenaça es refereix, concretament? Israel és una democràcia, l’única democràcia de la zona. Aquests valors estaven, i estan, en contradicció amb els règims feudals, teocràtics o dictatorials que, encara avui, imperen en els règims de l’Orient Pròxim.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Israel, un focus de contagi? Exactament. Les oligarquies àrabs veien, i veuen, Israel com un focus de difusió dels valors democràtics occidentals, que si s’escampen farà que les societats àrabs es qüestionin tant els seus règims polítics com els seus dirigents. Aquestes oligarquies han vist amenaçat el seu estatus de poder i han creat i alimentat un discurs antisemita que es difon a través de la religió. Per aquest motiu, son dues coses que van juntes.

32

En canvi, hi ha una part de l’opinió pública occidental que sembla compartir l’argumentari àrab; és a dir, consideren que Israel es un estat creat per imposició. Aquesta visió es fruit d’un discurs que van fer seu els partits d’esquerra de l’Europa occidental durant els anys de la Guerra Freda, bàsicament per influència de la propaganda soviètica, a partir de 1967, que havia alimentat el relat àrab amb el propòsit de guanyar aliats en aquella regió. Al final es demostra que tot plegat es una fal·làcia; perquè

«Els palestins són la població majoritària de Jordània. Per altra banda, si haguessin respectat el mandat de l’ONU de l’any 1948 ara tindrien un estat propi» Palestina no és ‘l’estat petit’. Palestina té al darrera seu tot el món àrab i tot el món musulmà, i en una altra època, fins i tot, el suport encobert de la Unió Soviètica. En aquest cas, podríem parlar d’un “pecat original”? No, perquè pràcticament a la vegada que es creava l’estat d’Israel, en una altra regió del planeta es produïa un cas similar: Índia i Pakistan que, també, havien estat sota dominació britànica, van ser dividides durant el procés de descolonització. Índia pels hindús i Pakistan, amb l’enclavament de Bangla Desh pels musulmans. Aquella divisió va provocar expulsions i desplaçaments de milions de persones; i ningú va dir –ni diu- absolutament res. Podria influir el fet que els jueus, que tenien el suport de les principals potències occidentals, no haguessin volgut negociar les reivindicacions palestines? Ben al con-

trari. Pensi que les fronteres de 1948, les que fixa l’ONU, fan que l’estat d’Israel neixi com un estat territorialment més petit que el que havien previst inicialment els britànics quan van proposar la partició. I els jueus ho van acceptar. Fins i tot els jueus van acceptar que Jerusalem fos administrada internacionalment. Després vindrien les guerres d’expansió israelianes. Era amb la voluntat de deixar sense efecte la renúncia inicial? No. Aquelles guerres no eren expansives. Això forma part del relat àrab. A la Guerra dels Sis Dies (1967), Israel va ocupar Cisjordània, Gaza, el Sinaí i els alts del Golan. No tenia cap més remei. Els seus veïns àrabs havien passat anys acumulant armament als seus arsenals, preparant una guerra que tenia el propòsit de destruir Israel. Ells mateixos proclamaven públicament que preparaven una ‘guerra d’extermini’. I mentre tant atiaven als palestins


33

VIUJUN2018 |


NUEVO JEEP® COMPASS.

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass

Por 17.900€ con 4 años de garantía Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km).

VIUJUN2018 |

Precio recomendado para un Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 18.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 19.094,14€ incluye Seguro Vida (1.194,14€), con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. 72 cuotas mensuales de 334,32€. TIN 7,95%, TAE 12,11%, comisión de apertura 563,28€ al contado, importe total a plazos 24.634,32€, importe total adeudado 24.634,32€. Garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 30/06/2018 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Compass Limited 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2 con pintura Blanco Pearl y techo color negro (PVP Recomendado 25.197,71€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

34

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com


per a que provoquessin a Israel un estat de caos intern. Aquell va ser un conflicte defensiu, i la prova la tenim quan, vint-i-cinc anys més tard, s’obren escenaris de diàleg i de negociació, Israel retorna terres ocupades a canvi de la pau.

«Les fronteres de 1948, les que fixa l’ONU, fan que l’estat d’Israel neixi com un estat territorialment més petit que el que havien previst inicialment els britànics » En un conflicte que, enguany en fa 70, costa pensar que els israelians sempre hagin volgut la pau i els palestins no. Imagino que no sempre ha estat així. Si entenem la pau com una renúncia permanent, llavors no. Però ha estat el món àrab que ho ha posat sempre difícil. En aquest context, convé revelar a l’opinió pública que els palestins no estaven disposats a signar la pau si els israelians no consentien que cinc milions d’àrabs s’establissin a Israel. Això no té cap sentit, perquè si vols fundar un Estat no pobles l’estat veí. Aquesta proposta demostra que els dirigents palestins no volen la pau, sinó la desaparició d’Israel.

i molt il·lustrativa sobre l’exèrcit israelià: imagini que en una sala hi ha un general, un tinent, un sergent i un soldat... qui és el qui posa el cafè? ...a l’exèrcit espanyol seria el soldat. Els que hem fet el servei militar no en tenim cap dubte. (riu). Doncs a l’exercit israelià seria el que és més a prop de la màquina del cafè. Desplacem el focus de l’objectiu. Tot i que no són situacions comparables, Catalunya viu un procés que, si finalment arriba a bon port, la convertirà en un estat independent. Aquest tema ja ha generat cert debat entre la classe política catalana i, de moment, no és sobre la taula. Però jo li vull preguntar: Si es dona el cas, Catalunya hauria de tenir una defensa militar? Rotundament, sí. Una Catalunya independent ha de participar de la defensa comuna amb tots els seus aliats. La defensa comuna és un valor molt important a Europa, i per tant ha d’estar en disposició de complir els compromisos internacionals que vetllen per la seguretat de l’espai comú. I encara li diré

més: Europa té el tema de la seguretat ben organitzat. En cap cas es plantejaran que un soci com l’estat espanyol perdi una part de la seva capacitat, si aquesta no es immediatament restaurada pel nou estat català. I tot això sense un exèrcit propi, no és possible. En canvi, sembla que la societat catalana és bastant refractària a aquesta qüestió. Per una qüestió cultural. Perquè la societat catalana, d’una forma més o menys inconscient, associa la defensa militar amb l’estat espanyol. És a dir, associa els conceptes exèrcit i repressió. Però, insisteixo, qualsevol estat ha de tenir uns recursos defensius propis. I en aquesta línia, allò més raonable i eficient és tenir un exèrcit que participi de forma activa i compromesa en una organització com l'OTAN.

«Israel ha sobreviscut perquè la seva societat està compromesa amb el seu exèrcit. I perquè aquest exèrcit és molt efectiu»

El Tsàhal -l’exèrcit d’Israel- ha estat la clau? Sí. Israel ha sobreviscut perquè la seva societat està compromesa amb el seu exèrcit. I perquè aquest exercit és molt efectiu. Permeti’m que li plantegi una qüestió molt popular Mapa de l'estat d'Israel després de la partició (1950). Font University of Texas Library

VIUJUN2018 |

I d’on sortia tota aquesta gent? Perquè em puc imaginar que aquests cinc milions d’àrabs no eren palestins. Efectivament. Dels vuit-cents mil àrabs que van marxar o fugir de la guerra que els estats àrabs van iniciar per destruir Israel, tots ells, més nous familiars i descendents nascuts ens altres països conformen, segons diuen, aquests cinc milions de palestins. És l’únic cas de la història que la condició de refugiat s’hereta. No té cap mena de sentit. L’única cosa que es pretenia, amb aquesta proposta, era alterar els pesos demogràfics, i minoritzat el poble jueu dins d’Israel. Aquesta és una estratègia molt antiga que, en aquest cas, no es portaria a terme.

35


Tarragona Innovació Social tornarà a ajudar al desenvolupament de projectes empresarials amb impacte positiu al territori L'Ajuntament de Tarragona, mitjançant Tarragona Impulsa, obre la segona convocatòria del Tarragona Innovació Social (TIS'18), el programa llavor de prototipatge de projectes amb impacte social de la Catalunya Sud. El TIS és una experiència creativa i dinàmica que proporciona metodologies i eines útils als emprenedors i innovadors socials perquè les puguin continuar utilitzant un cop acabat l’entrenament i que els ajudi a desbloquejar la paràlisi habitual que hi ha als inicis de qualsevol projecte emprenedor. L'objectiu és aconseguir crear un producte mínim viable que es pugui presentar públicament i que suposi la primera llavor de la seva idea. El programa es desenvoluparà del 3 al 26 de juliol amb vuit sessions formatives amb les metodologies Lean Startup i Design Thinking. Les persones interessades poden inscriure's a través de la pàgina web de Tarragona Impulsa abans del divendres 22

de juny. Les places són limitades i només podran participar-hi 12 projectes. Per aquest motiu es realitzarà un procés de selecció entre totes les preinscripcions rebudes.

“Apodera’t”, nou programa social per acompanyar a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral

L’aparcament de Corsini rebaixa les seves tarifes L’aparcament de Corsini ha rebaixat les seves tarifes nocturnes de dilluns a dissabte i també els diumenges i festius, per tal de donar un millor servei al centre de la ciutat, captar nous clients i augmentar la rotació de vehicles.

VIUJUN2018 | TERRITORI

La nova tarifa és de 0,50 euros l’hora (0,008 €/minut) i s’aplica de dilluns a dissabte de les 9 del vespre a les 8 del matí, així com els diumenges i festius les 24 hores.

36

Fins al 15 de maig, dia que va entrar en vigor la nova modalitat, la tarifa era la mateixa les 24 hores del dia: 2,64 euros l’hora (0,044 €/minut) amb IVA inclòs. Hom preveu que la rebaixa faciliti la rotació i augmenti l’ocupació de l’aparcament en aquests trams horaris, ja que durant el dia ja està ple. La rebaixa del preu va ser aprovada pel Consell d’Administració d’Espimsa el dia 11 de maig.

La Regidoria de Benestar Social, a través de l’Àmbit d’Ocupabilitat, va posar en marxa el passat mes d’abril “Apodera’t”, un nou programa d’inserció laboral adreçat a les persones destinatàries de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). La gestió d’aquest programa s’ha encarregat a l’IMFE Mas Carandell, que té les competències en polítiques actives d’ocupació de l’Ajuntament de Reus a través de la Regidoria de Medi Ambient i Ocupació. La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, i el regidor de Medi Ambient i Ocupació, Daniel Rubio, han presentat aquest dijous les línies principals d'aquest programa, que s’adreça a 60 persones de la ciutat amb moltes dificultats d’accés al mercat de treball i té com a objectiu millorar la seva ocupabilitat i promoure’n la inserció laboral. Tot i que pot arribar a més gent, ja que es contempla la possibilitat que hi puguin haver baixes i s’hagin d’incorporar noves persones.


37

VIUJUN2018 |


VIUJUN2018 | TERRITORI 38

Il·lustració de El chico triste


Where Natural English happens

Anglès a partir d’1 any

Matrícules obertes Curs 2018-2019 Vine a veure’ns!

Kids&Us Cambrils · Av. La Salle , 26 · T. 977 792 740 / 647 317 131 · cambrils@lamartinaschool.com Kids&Us Reus Centre · C/ Galanes , 33 · T. 977 341 952 / 640 539 741 · reus@lamartinaschool.com Kids&Us Reus Gaudí · C/Gaudí , 36 Bxs. · T. 977 34 19 82 / 640 110 550 · reus.gaudi@lamartinaschool.com Kids&Us Salou · C/ Pau Casals , 1 (Edif. Cubic) · T. 977 385 033 / 628 519 104 · salou@kidsandus.es Kids&Us Tarragona · C/Marques de Montoliu , 10 · T. 977 220 734 / 640 110 557 · tarragona@lamartinaschool.com LA MARTINA SCHOOL S.L. · B43819895 · Els cursos no impliquen l’obtenció de cap títol oficial.

VIUJUN2018 |

kidsandus.es

39


40

VIUJUN2018 |


41

VIUJUN2018 |


EMPRESA

Grup Pons aposta per les dues rodes Després d’oferir a la demarcació de Tarragona la possibilitat de gaudir d’una marca mítica com Harley Davidson, el grup Pons amplia la seva oferta de motocicletes amb dues marques de prestigi com Norton i Benelli

VIUJUN2018 | EMPRESA

Ramon Ortiz Text | Pierre Grubius Fotos

42

Els aficionats tarragonins a les dues rodes estan d’enhorabona, amb l’arribada de dues marques tan carismàtiques com Benelli i Norton. La passió pura defineix l’essència de les motos italianes. Benelli és una de les firmes amb més història del sector i el proper any arriba al seu centenari. Va arribar a conquerir multitud de triomfs esportius, fins i tot al campionat del món de velocitat. L’any 2005 va passar a formar part del grup xinès Qian-

jiang, fent un canvi de xip i iniciant una nova i prometedora etapa. Actualment disposa d’una nova gamma destinada principalment als clients que disposen del carnet A2, amb motocicletes des de 125 fins a 750 cc. Per la seva banda, Norton ha estat històricament una marca de motos Premium. Amb un ADN britànic al cent per cent, les seves motocicletes estan construïdes de forma artesanal. Fundada l’any 1898, la seva atractiva imatge i la qualitat de producte són les seves senyes


VIUJUN2018 | EMPRESA

Grup Pons ofereix ara una completa oferta de motocicletes formada per les marques Harley Davidson, Benelli i Norton

43


d’identitat principals i ara es treballa en un nou model de 650 cc que oferirà un preu força competitiu. Activitats i serveis Per tal d’oferir el millor assessorament als seus clients i amics, Pons disposa dels espais necessaris per conèixer les seves novetats: Benelli Motoroc Tarraco i Norton Joamotor Tarraco, tots dos ubicats al carrer Carabia, 10, de Tarragona. Els serveis derivats de les noves marques van molt mes enllà de la venda de motocicletes. L’experimentat pilot tarragoní Artur Aragonès, amb una extensa experiència al món de la competició, és una de les novetats de l’equip per tal de posar en marxa diverses activitats com cursos de conducció, sortides de cap de setmana, viatges en moto i, una vegada a l’any, fer una expedició al Marroc.

VIUJUN2018 | EMPRESA

Un altre dels projectes del grup Pons, que veurà la llum l’any 2019, és la posada en marxa d’un departament de lloguer de motos, tant de Harley Davidson com de Benelli. En aquest cas, l’objectiu es permetre als apassionats de les dues rodes viure l’experiència de conduir les novetats d’aquestes marques.

44


45

VIUJUN2018 |


Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

"Sé el que vas arrendar l'últim estiu"

Si lloga un habitatge per temporades, ha de saber que a partir de 2018 Hisenda disposarà de informació dels lloguers turístics que es contractin per les plataformes col·laboratives d'internet S’ha aprovat el model 179, amb entrada en vigor el 31-5-2018 i aplicació a les cessions d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques realitzades a partir de l’1-1-2018, la intermediació de les quals s’hagi produït a partir d’aquesta data. Estan obligats a presentar-lo les persones i entitats que prestin el servei d’intermediació entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, ja sigui a títol onerós o gratuït. En particular, les persones o entitats que, constituïdes com a plataformes col·laboratives, facin de mitjancers en la cessió d’ús i tinguin la consideració de prestador de serveis de la societat de la informació, amb independència que prestin o no el servei subjacent objecte d’intermediació o de la imposició de condicions respecte dels cedents o cessionaris del servei en relació amb aquest, com ara preu, assegurances, terminis o altres condicions contractuals. El termini de presentació del model és trimestral, i s’ha de presentar durant el mes natural següent a la finalització de cada trimestre natural. No obstant això, i exclusivament per a l’exercici de 2018, la declaració informativa tindrà caràcter anual, i el termini de presentació serà entre l’1 i el 31 de gener de 2019.

- Identificació de l’immoble (adreça completa) amb especificació de la referència cadastral. - Data d’inici de la cessió. - Nombre de dies de gaudir de l’habitatge amb finalitats turístiques. - Import percebut pel titular cedent de l’ús de l’habitatge. - Número de contracte en virtut del qual el declarant mitjança en la cessió d’ús de l’habitatge. - Data d’intermediació en l’operació. - Identificació del mitjà de pagament utilitzat (transferència, targeta de crèdit o dèbit o un altre mitjà de pagament). Aquests tres últims requisits tenen caràcter opcional. Als efectes exclusius de la declaració trimestral, s'entén per us d'habitatges amb finalitats turístiques, la cessió temporal de l’ús de la totalitat o part d'un habitatge moblat i equipat en condicions d'ús immediat, i com intermediaris, totes les persones que prestin els serveis de intermediació, sigui a títol onerós o gratuït. S'exclou de

VIUJUN2018 | EMPRESA

La informació que cal subministrar comprèn: - Identificació del titular del dret, i de les persones o entitats cessionàries.

46

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

l’àmbit d’aplicació els arrendaments d'habitatge, els allotjaments turístics que es regeixen per normativa especifica, i també el dret d'aprofitament per torns de bens immobles, amb l’excepció de la cessió temporal de l’ús de la totalitat d'un habitatge, amb els requisits comentats anteriorment, comercialitzada o promocionada per canals d'oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa, encara que estigui sotmesa a un règim específic derivat de la seva normativa sectorial. Així doncs, si vostè es propietari d’un habitatge que lloga per temporades, i ho fa mitjançant d'alguna plataforma col·laborativa de lloguer de vacances existent a internet, ha de saber que aquestes plataformes han de informar a hisenda, amb el model 179, sobre els arrendaments en els que hagin intermediat, tant si han cobrat com si no. Procuri no deixar cap lloguer per declarar al seu IRPF, Hisenda ho podrà detectar fàcilment i a banda d’exigir la quota deixada d’ingressar, el podrà sancionar.


47

VIUJUN2018 |


TECNOLOGIA I EMPRESA

Els teus equips tecnològics al dia per molt menys del que imagines Què és el rènting tecnològic per a empreses i quins avantatges té? Redacció

Totes les empreses, petites, mitjanes o grans, independentment del sector d’activitat, necessiten equips informàtics per a treballar. Ordinadors, portàtils, servidors, impressores, projectors, telefonia, càmeres…. són una de les partides pressupostàries més importants alhora de crear un nou negoci o de mantenir amb vida l’actual. Amb el rènting tecnològic aconseguim l’adquisició d’equipament sense haber-lo de comprar, només signant un contracte amb un proveïdor de serveis que és el propietari dels equips. Existeixen diferents modalitats com és tornar l’equipament a la finalització, renovar-lo o quedarse’l en propietat. També es pot escollir amb manteniment inclòs, serveis afegits o d'altres. Avui parlem amb Jordi Rios, Gerent de Tarongeta Informàtica, empresa ubicada a Reus, especialitzada en solucions de rènting tecnològic. Jordi, en que consisteix el rènting tecnològic que oferiu a les empreses? El rènting tecnològic és tan simple com signar un contracte de lloguer de l’equipament que necessitem i començar a gaudir i treballar sense haver de fer compres grans que de vegades trenquen la tresoreria de l'empresa. Es fa una sol·licitut i, si és aprovada, en menys de 48h poden disposar dels equips.

VIUJUN2018 | EMPRESA

Què ens aporta en quant a tecnologia el rènting? Sobretot, tecnologia

48

Jordi Ríos, Gerent de Tarongeta Informàtica

punta desapareixent el risc d’obsolescència. Incrementem la productivitat dels equips, evitem avaries i els equips evolucionen en funció de les necessitats de les empreses. Quins beneficis econòmics aporta el rènting tecnològic? Optimització de tresoreria, repartiment de despeses durant tot el periode d’utilització dels equips, reducció de l’import en noves inversions, control total de costos. Tots els serveis en una única quota mensual. Beneficis financers també? Per descomptat. Les quotes són 100% deduïbles, es comptabilitzen com una despesa de lloguer, simplificant la

comptabilitat. La renda no varia durant tot el periode. El més important és que no s’immobilitzen recursos de l'empresa en actius que necessiten una constant renovació, aconseguint així major liquidesa. Gràcies Jordi per la informació. De res, a la vostra disposició. Gràcies.

El rènting tecnològic és tan simple com signar un contracte de lloguer de l’equipament que necessitem i començar a treballar sense haver de fer compres grans


Bona jor Ma Festa e d

re e P t n Sa

VIUJUN2018 |

2018

49


DIVERS

JAGUAR I-PACE

Elèctric pur Jaguar revoluciona el mercat dels automòbils elèctrics, amb el llançament de l’esportiu model I-PACE, que ofereix fins a 480 km de autonomia de marxa Ramon Ortiz

VIUJUN2018 | DIVERS

L’I-PACE marca un abans i un després a Jaguar. Es tracta d’un nou crossover que completa l’oferta dels models E-PACE y F-PACE, però és també el primer automòbil elèctric pur de producció de la marca britànica. Ha estat dissenyat i desenvolu-

50

pat per l’equip de Jaguar Land Rover al Regne Unit i es produeix a Graz, Àustria.

Cada motor està ubicat a un eix, proporcionant així tracció a les quatre rodes

Construït sobre una nova plataforma dissenyada específicament per a vehicles elèctrics, el nou I-PACE disposa d’una bateria de ions de liti de 90 kWh de darrera generació, amb la qual ofereix el rendiment d’un vehicle superesportiu, accelerant de 0 a 100 km/h en 4,8 segons i assolint una velocitat màxima de 200 km/h. Disposa de dos motors que, de forma conjunta, desenvolupen una potència de 400 cavalls. En 40 minuts és possible fer una recàrrega del 80% de la seva bateria, amb un carregador de 100 kW. En condicions favorables, aquest espectacular vehicle disposa d’una autonomia de marxa de fins a 480 km i Jaguar afirma que en 15 minuts és possible recarregar l’energia necessària per recórrer un centenar de km. Al nou I-PACE, Jaguar aposta per mantenir la filosofia esportiva i dinàmica dels seus automòbils. Les bateries estan ubicades entre els eixos, amb un repartiment del pes òptim i un baix centre de gravetat. En opció és possible gaudir de suspensió pneumàtica regulable que millora l’eficiència quan el vehicle avança a elevades velocitats.


El crossover de Jaguar, que té una llargada total de 4,68 m, està ja disponible per a comandes, amb preus des de 79.100 euros. El seu interior destaca per la qualitat dels materials, un factor que es combina amb una bona habitabilitat, rematada amb un excel·lent maleter que disposa de 656 litres de volum. D’altra banda, és el primer model de la marca britànica que pot incorporar sistema d’informació i entreteniment Touch Pro Duo, estrenat recentment pel Land Rover Range Rover Velar i que disposa de dues pantalles de 10 pozades de diàmetre. També incorpora un nou sistema de navegació específic, amb prestacions avançades.

VIUJUN2018 | DIVERS

Un altre punt fort del nou I-PACE són els sistemes d’assistència a la conducció. Tota la gamma incorpora assistent de manteniment de carril, frenada automàtica d’emergència, reconeixement de senyals de tràfic, càmera posterior, programador i limitador de velocitat actiu i assistent d’ajuda a l’estacionament. El nivell SE afegeix un assistent de detecció de vehicles a l’angle mort i assistent de frenada d’emergència d’alta velocitat. L’equipament HSE també equipa un sistema de càmeres amb visió 360 graus i sistema de conducció semi autònoma. La nova gamma I-PACE disposa de tres versions denominades S, SE i HSE, a mes d’una sèrie limitada que es diu First Edition.

51


L'Alguer. Bastió Marco Polo

L'Alguer: la germana retrobada Marc Pons

VIUJUN2018 | DIVERS

Les últimes dades confirmen que, després de tres segles d’intensa italianització, el català és, encara, la llengua vehicular d’una quarta part de la població (25%); i és entès per una immensa majoria que l’ha sentit de boca dels pares o dels avis. En ple segle XXI, l’Alguer -la germana retrobada-, mira el futur cap a Catalunya i cap al sector turístic. La llengua catalana es recupera: creix la massa d’usuaris que es reconnecten amb la tradició familiar. I el turisme cultural procedent de Catalunya i del País Valencià s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de la ciutat.

52

Per què es parla català a l’Alguer? L’any 1354, en plena campanya militar de conquesta catalana de Sardenya, la ciutat de l’Alguer es va rebel·lar contra els nous dominadors. I el rei catalano-aragonès ho va resoldre pel dret, amb la brutalitat que s’esmerçava en aquells segles medievals: va expulsar la població autòctona i va repoblar la ciutat amb catalans, valencians i mallorquins. Durant dècades s’havia explicat que aquells catalans que van ser establerts a l’Alguer eren de Tarragona i de Reus. Però la investigació historiogràfica ha posat de relleu que en aquella empresa també hi havia empordanesos, valencians i mallorquins. Roberto Lai, un historiador sard que ha dedicat més de quinze anys a la investigació de la relació històrica entre Catalunya i Sardenya, explica que els tarragonins i els reusencs eren molt nombrosos; però ni eren els únics ni, tan sols, eren la majoria.

L’Alguer va ser l'única ciutat catalana? Passat mig segle els catalans havien consolidat el domini sobre Sardenya. Roberto Lai explica que les oligarquies locals sardes es van mestissar amb les elits militars catalanes. Fins el punt que el català es va convertir en la llengua de les classes dominants. Ciutats com Càller -la capital de l’illa- on la presència d’aquelles elits no tan sols era molt nombrosa, sinó que també era molt influent; el català es va convertir en la llengua de l’administració, de la cultura, de la justícia, dels negocis... i de les cases, dels carrers i de les places. Les extenses xarxes clientelars (comerciants i botiguers) i subalternes (criats i minyones) es van catalanitzar d’immediat. Càller seria catalanoparlant durant més de quatre-cents anys, fins més enllà del 1713, quan Felip V d’Espanya, va tallar el cordó umbilical que unia Sardenya i Catalunya, cedint l’illa a Àustria. Sardenya, la “catalana” Sàsser, la “capital del nord” seguiria el mateix camí que L’Alguer i que Càller. Seria catalanoparlant fins a mitjans de la centúria del 1700. Durant aquests quatre segles, la llengua no seria l´únic element de relació. Les ciutats de l’illa es dibuixarien a la “catalana”. Passejant pels seus barris històrics tenim una profunda i extraordinària sensació de

L'historiador sard Roberto Lai

45.000 habitants. Es la cinquena ciutat de Sardenya en massa poblacional. Fundada l’any 1102 per la família genovesa dels Dòria. I refundada l’any 1354 per la família catalana dels Cabrera. En l’actualitat es l’única ciutat d’Itàlia on es conserva el català


SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

VIUJUN2018 |

Empresa col•laboradora:

53


Càller.Torre de l'Elefant

familiaritat. Roberto Lai explica que els estils arquitectònics civil, religiós i militar de l’illa estan més que inspirats en allò que els estudiosos de la història de l’art denominen “gòtic català”. I en la seva evolució artística i urbanística. Els carrers del bastió de l’Alguer (el barri històric) tenen una més que curiosa semblança amb els qualsevol poble de la costa catalana. Podrien ser Torredembarra o Cambrils.

Càller seria catalanoparlant durant més de quatre-cents anys Càller i Sàsser A la capital les coses no són diferents. El barri històric de Càller està disposat sobre el terreny seguint el patró urbanístic de les ciutats medievals i de l’Antic Règim catalanes: carrers en paral·lel llargs i estrets que marquen el camí entre el port i la part més elevada de la ciutat. La Via Nicoló Canelles (un cognom de clar origen català) té una extraordinària similitud amb el carrer Major de Tarragona. I la Via Ludóvico Baylle (un altre cognom català lleugerament alterat) sembla una rèplica del carrer Apodaca, també de Tarragona. Al barri històric de Sàsser, passa tres quarts del mateix; amb la particularitat que al no tenir port, la planta urbanística te un dibuix més concèntric. Però el Corso Vittorio Emanuele II te una curiosa semblança amb el Raval de Santa Anna de Reus i la Piazza del Castello amb la plaça de la Llibertat de la capital del Baix Camp.

VIUJUN2018 | DIVERS

La desaparició del català Roberto Lai explica que després el 1724, Sardenya va passar de domini austríac a mans dels ducs independents de Savoia, que un segle i mig més tard serien els impulsors de

54

la unificació d’Itàlia. Seria a partir de llavors que el català desapareixeria progressivament de totes les esferes de la vida pública sarda. Fins a quedar reclòs a la categoria de llengua familiar. L’any 1800 havia desaparegut de la pràctica totalitat de l’illa. Fins i tot de l’àmbit domèstic. Però en canvi, els notaris sards continuaven utilitzant el català. Malgrat que ja només era un testimoni del passat les escriptures es van seguir redactant en llengua catalana fins el 1824. Roberto Lai ho atribueix al prestigi que havia tingut el català en els cercles del poder i de la cultura; sobretot l’àmbit de les lleis. El dret sard, que va ser vigent fins a la unificació italiana de 1870, estava clarament inspirat en el dret català.

A l’Alguer, el català sempre va ser alguna cosa més que un vehicle de comunicació L’Alguer, últim reducte L’Alguer ha estat la ciutat que millor ha resistit el procés de descatalanització de l’illa. Roberto Lai afirma que això s’explica per l’absència d’unes elits locals potents que, com a Càller o a Sàsser, serien -en el decurs de la història- el principal factor de catalanització i descatalanització de l’illa. Però també perquè a l’Alguer, el català sempre va ser alguna cosa més que un vehicle de comunicació. I no pel fet que els seus habitants fossin descendents de catalans. Ho eren. Però només en part. Roberto Lai insisteix molt que durant segles, la immigració sarda establerta a l’Alguer adoptava el català com a llengua pròpia. I malgrat que, durant els darrers tres segles, el català havia quedat reclòs a la categoria de llengua domèstica; ha resistit fins a l’actualitat, precisament perquè ha conservat la seva naturalesa com a factor de cohesió social i d’identitat local.


55

VIUJUN2018 |


recomanacions... Westworld o fins a quin punt els robots comencen a ser humans Hi ha sèries entretingudes, d’altres ben fetes i d’altres que, a més de tenir tot això, et fan reflexionar. És el cas de Westworld, que ha estrenat fa pocs mesos la seva segona temporada, després d’una primera excel·lent. La història planteja la idea d’un món futur -possible- on se li ha donat una altra volta de rosca als parcs d’atraccions. S’han convertit, en aquesta societat que mostra Westworld, en indrets on els homes poden fer realitat els seus desitjos més foscos, la seva naturalesa més bruta i bèstia. En definitiva, són llocs on el pecat no existeix. Això és possible gràcies als robots, dissenyats amb forma d’humans i als que s’utilitza pel sexe, per la violència o per viure aventures. Però en un punt d’inflexió aquestes criatures es rebel·len, cansades de ser esclaves dels pitjors capritxos de les persones. La segona temporada narra aquesta rebel·lió, en una història plena de reflexions sobre la condició humana, sobre fins a quin punt un robot pot ser maltractat o pot tenir sentiments com les persones. Què es pot considerar un humà? Unes preguntes que ja comencen a sorgir en la societat actual, perquè la intel·ligència artificial ja és una realitat i avança ràpidament. A més d’aquests continguts interessants, a nivell visual la sè-

rie és una delícia, tant pels paisatges com per la manera en què està gravada. Imperdible. T'interessarà si... T’agraden les distòpies, la tecnologia i les preguntes existencials. Apunta: A la plataforma HBO.

Documentals a la Biblioteca de Tarragona Les pel·lícules es projecten en versió original subtitulades en català a les 18:30 hores i l’entrada és lliure, només limitada a l’aforament de la sala. Pels que no hi poden assistir, tenen molts dels documentals disponibles en DVD per a agafar com a préstec.

VIUJUN2018 | DIVERS

Aquesta activitat la promou el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i s’emmarca dins del ‘Ple pel Català al Camp de Tarragona’.

56

Aquesta iniciativa es va posar en marxa ja fa uns anys i sembla que li queda encara recorregut per davant. La idea és apropar el Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona a tot tipus de públic i contribuir a que no sigui un esdeveniment puntual. Per això moltes biblioteques

de Catalunya i altres espais arreu del món projecten les pel·lícules d’aquest festival regularment. Una d’elles és la Biblioteca Pública de Tarragona, que, des del gener del 2016, tots els últims divendres del mes passa un d’aquests documentals en la seva secció ‘Docs Barcelona del Mes’.

T'interessarà si... Tens ganes de veure documentals premiats d’arreu del món. Apunta: El darrer divendres de cada mes, a les 18:30h a la Biblioteca Pública de Tarragona.


57

VIUJUN2018 | EMPRESA


AGENDA GASTRONOMIA Fira del Vi de la DO Tarragona Del 15 al 17 de juny Arriba a la Rambla Nova una nova edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona que portarà al centre de la ciutat els vins i altres productes elaborats per 22 cellers de les quatre comarques de la DO Tarragona, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès i la Ribera d'Ebre. La fira, amb un preu de 12 euros que dóna dret a una copa de vi serigrafiada i també sis tickets, es completa amb diversos estands gastronòmics, música en directe i altres novetats que descobrireu a www.dotarragona.cat Lloc: Rambla Nova Preu: 12€

ART "Miguel de Cervantes o el desig de viure". José Manuel Navia Fins el 5 d’agost Acción Cultural Española portarà a Tarragona l’exposició del fotògraf José Manuel Navia, que segueix les petjades de Cervantes per la Mediterrània i plasma visualment els llocs i els camins que el gran autor va transitar al llarg de la seva vida. Com el fotògraf explica: “camins i llocs que abasten bona part de la península ibèrica i part del món mediterrani: Itàlia, Grècia, Tunísia, Algèria..., sempre atent a les gents humils i a les rutes allunyades dels centres de poder”. Lloc: Tinglado 2 Preu: Gratuït

LLETRES Festival Veus Paral·leles

VIUJUN2018 | AGENDA

El 30 de juny a les 21h Des de 2003, la ILC organitza el festival d’aquest nom i, des de 2004, Tarragona és una de les ciutats que l’acull. Això ens ha permès escoltar la veu de gran quantitat de poetes catalans i d’altres llengües. Guió i direcció: Albert Mestres. Lloc: El Seminari. Espai Tarraconense. Preu: Gratuït

58

“La cultura és allò que, en la mort, continua sent vida”. André Malraux


59

VIUJUN2018 |


MÚSICA LEVEL-0 Els Inicis 1987-1995 amb Javi Level i Mónica Belno El 23 de juny a les 24h Tornarem a gaudir del so Level des de 1987 fins a 1995. Us porten a Javi Level perquè torneu a viure l'experiència del que va ser un referent. Al costat d'ell estarà Mónica Belno i el seu “savoir faire” i gust refinat. Lloc: Trash Club. Preu: 8€ (inclou 2 cerveses o 1 copa)

Sant Joan 2018 a la Plaça dels Carros El 23 de juny a les 22h Un any més l'Associació de Veïns del Barri del Port de Tarragona organitza junt a l'Associació d'Empresaris BaixaTGN la Revetlla de Sant Joan 2018 a la Plaça dels Carros. A partir de les 22h es podrà sopar en germanor i a l'aire lliure portant el menjar de casa així com taules i cadires. L'AVV del Port en cedirà algunes. A partir de les 23h i fins les 05h la Plaça dels Carros es converteix en pista de ball amb la millor música dj de la sala Zero i Premium Club junt al servei de barra i cockteleria. Lloc: Plaça dels Carros Preu: Gratuït

ACTIVITATS Tarraco Zombie Experience

VIUJUN2018 | AGENDA

El 30 de juny a les 20h Invasió de criatures somnàmbules que ressorgiran del món dels morts amb un incessant desig carnívor. Al vespre-nit la crida zombi ensordirà Tarragona i caldrà sobreviure als atacs zombies de l’altra banda del mur fluvial. Lloc: Parc del Francolí Preu: Gratuït

60


61

VIUJUN2018 |


CULTURA POPULAR Festa Major de Reus Sant Pere 2018 Del 24 al 29 de Juny Més de 200 actes confegeixen la programació de la Festa Major de Sant Pere 2018, que enguany presenta algunes novetats a La nit de Fer L'Índiu o la incorporació extraordinària del Bou de Reus al Seguici Festiu, i amb un èmfasi especial a la programació musical amb motiu de la celebració de la Ciutat de la Música 2018. Entre els actes programats n’hi ha uns 70 de cultura popular i prop d'una cinquantena entre concerts i actes musicals. La Festa Major comença el dia 24, Dia de Sant Joan, amb el tradicional Pregó anirà a càrrec del periodista Xavier Graset i que precedirà la primera de les Tronades de la festa i el concert posterior de l'Orfeó Reusenc a la Prioral, un concert que enguany serà extraordinari amb motiu de la celebració dels 100 anys de l'entitat reusenca. Fins al dia 29 de juny, el Dia de Sant Pere, el calendari s'omple d'actes, entre els concerts Vermut al Jardí de la Casa Rull, les varietées de Sant Perico, els cóssos, la Festa Major Petita, les Completes, etc... una gran quantitat d'actes mirall de la vitalitat cultural i tradicional de la ciutat.

Gabri Olivier obre una nova gelateria italiana al Port Esportiu A partir de les 10 del matí podràs gaudir d’un bon gelat en una terrassa davant del mar i descobrir també el soft iogurt Gabri.

VIUJUN2018 | AGENDA

A Gabri Olivier el·laboren els seus gelats amb fruites tot fent servir ingredients plenament mediterranis, naturals i saludables, seguint la tradició artesanal italiana i cercant nous gustos amb combinacions innovadores.

62

Les Gelateries Gabri Olivier són el lloc ideal de Tarragona per esmorzar un bon entrepà al matí, prendre un refresc o un gelat natural a la terrassa i també per emportar-te a casa un gelat o pastís de postres. Recorda que a partir d’ara pots trobar-los a la Rambla Nova 54 i, des del mes de maig, al Port Esportiu.


T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

VIUJUN2018 |

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

63


34 ANYS

1984-2018

CAMPUS ADT

VIUJUN2018 |

2018

64

w w w. a d t o r r e f o r t a . c o m facebook.com/associacideportivatorreforta.ad twitter.com/CampusADT2017

facebook.com/CampusEstiuAdTorreforta2017 adtorreforta@gmail.com


NUEVO FIAT 500X mirror,

CONÉCTATE Y DISFRUTA

500X desde 11.900€ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA. Gama Fiat 500X: Consumo mixto: de 3,8 a 8,9 (l/100 km). Emisiones de CO2: de 107 a 157 (g/km).

*Oferta válida para Nuevo Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2: PVP Recomendado 11.900€ y solo para unidades limitadas. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 11.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 11.900€ con 72 cuotas mensuales de 214,44€. TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 357,00€ al contado, importe total a plazos 15.796,68€, importe total adeudado 15.796,68€. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 30/06/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Fiat 500X Lounge 1.6 E-Torq 81KW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP Recomendado 16.950€). Apple CarPlay es una marca registrada de Apple Inc. El uso del logotipo de Apple CarPlay significa que la interfaz del vehículo cumple con los estándares de Apple. Apple no se hace responsable del funcionamiento de este vehículo ni de su cumplimiento con la seguridad y estándares regulatorios. Tenga en cuenta que el uso de este producto con iPhone iPod, o iPad puede afectar el rendimiento inalámbrico. Para utilizar Android Auto™ en la pantalla de tu coche, necesitarás un móvil Android™ con sistema operativo 5.0 (Lollipop) o superior y la aplicación Android Auto. Android y Android Auto son marcas registradas de Google LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

TRACCIÓ 4X4 PERMANENT (SAWD) FRENADA PRE-COL•LISIÓ CONTROL DE CREUER ADAPTATIU FUNCIÓ DE PERMANÈNCIA EN EL CARRIL DETECCIÓ VEHICLE POSTERIOR CONTROL D’ANGLE MORT X-MODE CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR AUTO START-STOP APPLE CAR PLAY / ANDROID ACTE*

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10 - Tarragona. Tel. 977 448 555

NOU

SUBARU XV DES DE

21.900€

*

902 100 022 www.subaru.es Consum (Comb): 6,4 - 6,9 l/100km. Emissions CO2: 145 – 155 g/km. *Apple/Android són marques registrades per Apple Inc./Google Inc. *PVP recomanat a PyB per a XV 1.6 Sport, transport, impostos i promoció inclosos. Pintura metal•litzada opcional.

VIUJUN2018 | PUBLICITAT

Torna per explicar-ho

SISTEMA EYESIGHT

65


RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza. Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA

VIUJUN2018 |

C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

66

164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.


Tarragona

VIUJUN2018 |

Sant Pere i Sant Pau un barri amb història

67


SANT PERE I SANT PAU

Barraquisme

50

A

Any 1971

anys d'història

Enguany fa mig segle que es va constituir la Cooperativa de Vivendes Sant Pere i Sant Pau

És la iniciativa social destinada a la promoció d’habitatge més important del sud de Catalunya. L’any 1968, fa 50 anys, la mitra de Tarragona -presidida per l’arquebisbe Benjamin Arriba y Castro- i l’Ajuntament de Tarragona -llavors governat per l’alcalde Ricard Vilar i Guix-, constituïen la cooperativa, inicialment formada per 1.560 cooperativistes, que impulsaria la construcció del que acabaria sent el primer barri perifèric de la ciutat per massa poblacional: 17.000 habitants. Mig segle de història que, cronològicament, abraça des de les escorrialles del regim dictatorial franquista fins al referèndum de l’1-O, i que explica una part molt important de la història contemporània de la ciutat de Tarragona.

algun tipus de població estable. Les fonts documentals de l’Arquebisbat revelen que l’any 1298 (sis segles abans que es construís la primera remesa de blocs del barri) ja hi havia una església que es sostenia amb les rendes que l’Arquebisbat cobrava als pagesos llogaters dels masos de l’entorn. Poc després, aquella església passaria ser gestionada per un dels canonges de la Catedral (per entendre’ns, un dels ministres de la cúria arquebisbal) la qual cosa, ja de per si, ens indica que els masos de la zona eren molt rics i generaven rendes molt quantioses. Aquella església, amb el decurs del temps, es convertiria també en un indret de pelegrinatge. La població tarragonina de les centúries del 1300, del 1400, del 1500 i bona part de la del 1600 hi anaven de romeria els divendres de quaresma.

Els orígens remots A la muntanya de Sant Pere de Sescelades sempre hi hagut

La muntanya de l’Arquebisbat La muntanya de Sant Pere de Sescelades era propietat de

VIUJUN2018 | TARRAGONA

Marc Pons Text | Ajuntament de Tarragona Fotos

68


La muntanya de Sant Pere de Sescelades era propietat de l’Arquebisbat, com bona part de la ciutat i del terme de Tarragona Què hi havia a la muntanya de Sant Pere abans que es construís el barri? A principis de la dècada dels 60 del segle XX, pocs anys abans de l’inici de la construcció del barri, d’aquella església que havia estat indret de pelegrinatge -i de la seva rica canongia- no en quedaven ni rastre. Les fonts documentals de l’Arquebisbat revelen que havien estat destruïdes l’any 1641, durant la Revolució dels Segadors, i que -per alguna raó desconeguda- no serien posteriorment recuperades. Durant aquells tres segles llargs que separen la destrucció de l’església i la construcció del barri, els pagesos dels masos del voltant van ocupar l’espai amb la plantació de conreus tradicionals de secà: garrofers, oliveres i vinya. Més endavant, a principis del segle XX, sorgiria una xarxa de modestes cases de sojorn -disseminades per la falda de la muntanya- que les famílies de la ciutat ocuparien, bàsicament, els diumenges i els períodes estivals. Les primeres construccions Molt abans que s’iniciessin les obres d’edificació de la “primera promoció”, el Patronat Municipal de la Vivenda -de

VIUJUN2018 |

Any 1972

l’Arquebisbat, com bona part de la ciutat i del terme de Tarragona des que l’any 1116 els exèrcits del comte independent de Barcelona Ramon Berenguer III la van incorporar a la història de Catalunya. El primer arquebisbe de la seu restaurada de Tarragona seria Oleguer Bonestruga; i per tant, seria també, el primer titular de la muntanya de Sant Pere. Aquest detall és molt important per a entendre el paper que, vuit segles i mig més tard, tindria l’Arquebisbat de Tarragona tant en l’emplaçament del barri, com en el la promoció i constitució de la Cooperativa de Vivendes. Fins i tot, revela el perquè del nom del barri (Sant Pere, en relació al nom del paratge; i Sant Pau, en relació al primer apòstol que va arribar a Tarragona); i els dels primers blocs, aquells que popularment son coneguts com els de la “primera promoció”.

69


es traduïa en una forta immigració, pressionava l’escàs parc immobiliari de la ciutat; i al barraquisme s’hi sumaven la sobreocupació de les vivendes existents o senzillament l’habilitació de velles construccions abandonades escampades arreu del terme municipal. Seria llavors quan l’Arquebisbat i l’Ajuntament, amb l’experiència prèvia de la promoció de la Muntanyeta, emprendrien el projecte de construir 1.560 habitatges. I aquest projecte s’articularia a través d’un model que, a les comarques del sud de Catalunya, era pràcticament desconegut: la Cooperativa d’Habitatges.

Any 1980

Per què una Cooperativa d’Habitatges? El model cooperatiu ja s’havia emprat amb èxit en altres indrets de l’Estat espanyol. Les referències disponibles més antigues dataven de principis del segle XX a Euskadi. A la “margen izquierda” de la ria de Bilbao (Barakaldo, Sestao, Portugalete) s’havien promogut mi-

l’Ajuntament de l’època- va promoure la construcció de quaranta vuit habitatges socials a la muntanyeta de Sant Pere. Era l’any 1964. Fa 54 anys. Eren, també, els anys de construcció de les primeres empreses químiques; i Tarragona, que havia ingressat de ple en el fenomen de la industrialització, no havia previst en absolut dotar amb una vivenda digna cadascun dels milers de treballadors -amb les seves famílies- que arribaven des del sud de la península, i que es veien obligats a allotjar-se en barraques d’autoconstrucció a l’areny del riu Francolí (entre la Tabacalera i la desembocadura) i a la platja del Miracle. L’esperpèntica descoordinació, la factura clàssica del regim franquista, que sempre pagaven els mateixos. El projecte Sant Pere i Sant Pau Els habitatges de la muntanyeta serien el primer intent de pal·liar el fenomen del barraquisme. Però el problema de l’habitatge, en aquella Tarragona dels anys 60, tenia més cantells. La demanda de mà d’obra de la construcció, que

Any 1991

VIUJUN2018 | TARRAGONA

lers de vivendes emprant el model cooperatiu. ¿Però per que els promotors del barri van recórrer al sistema cooperatiu?. En primer lloc per que, tant Arquebisbat com Ajuntament, eren dues institucions públiques. I com a tals ni podien ni havien de plantejar el projecte com un mitjà per a obtenir beneficis; sinó com un servei que, com a tals, donaven a la societat. Només cal recordar que les cooperatives es promouen a rigorós preu de cost; i els plans de pagament s’adapten a la capacitat econòmica dels socis cooperativistes.

70

Any 1986

La “primera promoció” La primera promoció del barri va ser un èxit rotund. Aquells pisos, de nova construcció i de qualitat més que acceptable, es van vendre a 65.000 pessetes. I, si bé és cert, que eren relativament reduïts -tenien (tenen) una superfície de 50 metres quadrats-, resultaven molt assequibles comparativament amb un habitatge de característiques similars al centre de la ciutat, que en aquells dies ja podia costar entre 300.000 i 500.000 pessetes. L’any 1972, quatre anys


NutriEstil&Esport neix amb la idea de proporcionar les eines dietètiques necessàries per aconseguir un estil de vida saludable, capaç de mantenir o millorar la salut de les persones. Per donar un servei més complet ens acompanyen altres professionals que ajudaran a mantenir la teva qualitat de vida.

Servei de nutrició Nutrició esportiva Elaboració de dietes equilibrades a cada necessitat. Nivell professional, amateurs i/o aficionats. Diferenciant les diferents parts de la temporada, les lamentables lesions o els objectius individuals. Ajudes ergogèniques. Assessorament per escollir el millor producte que s’adapti a les seves necessitats. Estudis antropomètrics. Permet detectar el desequilibri d’algun component corporal en relació a l’esport que es practiqui. Equip de dietistes-nutricionistes.

Nutrició clínica Prevenció, educació nutricional i tractament de patologies:

Servei de fisioteràpia Tractament del dolor. Tècniques de teràpia manual, massatge, punció seca... Fisioteràpia esportiva. Tractament de patologies esportives com tendinopaties, sobrecàrregues, esquinços... Fisioteràpia global. Enfocament de patologies comuns com lumbàlgies o cervicàlgies, migranyes, problemes de creixement... Embaràs. Millorar l’estat físic de la dona i ajudar a recuperar després el to muscular abdominal i del sòl pèlvic. Gent gran. Evitar la pèrdua de mobilitat, caigudes i realitzar activitats diàries amb més facilitat.

-Iniciació a l’alimentació complementària -Mètode BLW -Educació nutricional en família -Tractament de patologies en edat pediàtrica Embaràs -Prevenció i tractament de patologies -Educació nutricional -Control de pes -Dèficits nutricionals -Pautes alimentàries en pre-embaràs i postembaràs -Acompanyament durant la lactància...

Servei de psicologia -Ajuda i pautes en el desenvolupament infantil (pre-escolar i escolar). -Psicomotricitat -Gestió de l’ansietat -Creació i modificació d’hàbits -Tècniques de relaxació -Estimulació cognitiva i reminiscència en psicogeriatria -Altres qüestions personals Psicòloga

hola@nutriestilesport.com 659 05 97 58

VIUJUN2018 |

-Sobrepès i obesitat -Intoleràncies i al·lèrgies alimentàries -Alteracions i patologies digestives -Hipertensió arterial (HTA) i dislipèmies -Diabetes mellitus tipus I o II -Síndrome metabòlic -Malalties autoimmunes -Dèficits nutricionals -Altres patologies

Nutrició infantil

71


després de la constitució de la Cooperativa de Vivendes de Sant Pere i Sant Pau, concloïen les obres, es celebrava el sorteig i assignació de les vivendes i es protocol·litzava el lliurament de claus. Amb l’ocupació dels blocs de la “primera promoció” el barri començava a prendre forma. Culminava una lluita i en començava una altra: dotar el barri dels equipaments socials bàsics i indispensables. L’arquebisbe Pont i Gol, pare del barri L’any 1972 ja no hi era l’arquebisbe Arriba y Castro. Havia estat rellevat per Josep Pont i Gol, fins llavors, bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló. El nou arquebisbe de Tarragona, nascut a Bellpuig (Urgell) l’any 1907, format en l’estil pastoral del Concili Vaticà II i adscrit corrent del cardenal Enrique i Tarancón -obert, dialogant, proper, renovador, evangelitzador i participatiu- va entendre com ningú que el projecte Sant Pere i Sant Pau, tant si com no, s’havia de transformar en una realitat. L’any 1970, quan tot just es començaven a aplanar els terrenys, va agafar les regnes del projecte, amb fermesa i amb determinació, i el va conduir fins a la conclusió de les obres. Mossèn Josep seria el veritable pare del barri, i si aquest no s’hagués acabat dient Sant Pere i Sant Pau, es podria haver dir perfectament Arquebisbe Pont i Gol.

L'arquebisbe Josep Pont i Gol

Mossèn Josep seria el veritable pare del barri, i si aquest no s’hagués acabat dient Sant Pere i Sant Pau, es podria haver dir perfectament Arquebisbe Pont i Gol

VIUJUN2018 | TARRAGONA

De la primera a la quarta Durant els anys setanta es construirien la segona (1975), tercera (1976) i quarta (1978) promocions de vivendes. 156, 288 i 580 habitatges nous, respectivament, que sumats als 1.560 de la primera, feien un total de 2.584 vivendes que albergaven més de 10.000 habitants. També els serveis basics arribarien progressivament: la U.E. Sant Pere i Sant Pau (1972) seria la pionera. I darrera la pràctica esportiva arribarien el temple parroquial i la brigada de guàrdia de Bombers (1975), i la construcció de l’escola pública (1976) que substituïa les aules disperses pels baixos dels blocs. Durant aquella dècada, el barri superaria amb nota aquella barrera de risc invisible que es cernia sobre tots els projectes urbanístics de l’època: el perill de quedar ancorat en la fase inicial de creixement que conduïa el barri cap a la marginalitat econòmica i social. Passat mig segle, Sant Pere i Sant Pau no tan sols ha consolidat un espai propi sinó que, també, es projecta cap al futur.

72

Any 1996


Tarragona connecta amb el cotxe elèctric La nostra ciutat connecta amb les preocupacionsde la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS) CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

73


L'aparador

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

de Sant Pere i Sant Pau

74

93 826 69 50

93 891 33 21


L'aparador

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

de Sant Pere i Sant Pau

75


Sant Pere al Serrallo, unes festes centenàries El 29 i el 30 de juny se celebra la festivitat en honor al patró dels pescadors

VIUJUN2018 | TARRAGONA 76

“Jo sóc pescador, la meva família té una barca”, diu el Jordi Vidaller. Amb 23 anys és el pescador més jove del Serrallo. I és, a també, el segon cap de colla dels Gegants del Serrallo, uns dels protagonistes de la processó de les festes de Sant Pere, que es celebraran el 29 i el 30 de juny. Tant els gegants com els nanos tenen una història molt arrelada al barri. “Ell es diu Pere, que és el patró del barri, i representa un pescador dels d’abans, amb la vestimenta típica, i ella és una peixatera típica del Serrallo d’abans i es diu Carme, que és la verge dels mariners. També tenim els dos nanos, que són dos veïns del Serrallo, la cara. Ell es diu Jaume, que era un pescador del barri, Jaume el Cagueta, perquè aquí tots tenim un pseudònim. Ella es diu Neus i representa a una remendadora”, descriu el Jordi. A més de ser protagonistes de la processó, també participen en un altre moment important de les festes, la que s’anomena la Despertada dels Gegants: “És a la nit, normalment a les 23h. Sortim pel barri amb una xaranga i tots els veïns poden agafar els gegants i provar-los”, explica aquest jove serrallenc que també es queixa de que últimament les festes de Sant Pere s’havien enfocat molt a la gent gran: “No hi havia concerts pels joves. Però aquest any es diu que faran més actes pel jovent i portaran una orquestra a la nit”. Enguany l’organització d’aquest esdeveniment està repartida entre l’Associació de Veïns i la Confraria de pescadors, que fins ara havia estat l’única organitzadora. La festivitat de Sant Pere té, a més, una altra particularitat que recorda el Rafael Lluís, membre de l’associació

de veïns. “Les festes de Sant Pere són centenàries. Eren les úniques que es feien a Tarragona junt amb les del Cos del Bou”. En elles també els castellers, els Xiquets del Serrallo, tenen un paper important. De fet, “fan 30 anys enguany”, explica el Rafael.

Enguany l’organització d’aquest esdeveniment està repartida entre l’Associació de Veïns i la Confraria de pescadors, que fins ara havia estat l’única organitzadora Pere i Carme, els gegants del serrallo. Foto Jordi Vidaller

Alícia Fàbregas Text | Pierre Grubius Fotos


Mercat Central de Tarragona Parada nยบ 30 Tel. 977 89 79 89 www.peixherminio.com

Us desitgem una molt bona Festa Major

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

L'aparador del Serrallo

77


Reivindicacions a nivell de barri El Serrallo es va formar con un barri endogàmic, dins de Tarragona però fora a la vegada, aïllat per unes parets naturals: les vies del tren, el riu, el port i el mar. Un poble dins de la ciutat. Però tot això ha canviat. Com descriu el Rafael, ara “la façana marítima és immillorable, tot i que ha perdut una mica l’encant del Serrallo, perquè abans feia olor a peix, a xarxa, ara és molt bonic però ha perdut aquesta essència. La part interior està una mica més deixada. L’Associació de Veïns està treballant molt perquè torni a tenir l’esplendor que tenia abans. Jo sóc nascut aquí i abans era molt més familiar, teníem les cases obertes...però al llarg del temps ha canviat. Ara famílies del barri som ben poques”.

«La façana marítima és immillorable, tot i que ha perdut una mica l’encant del Serrallo, perquè abans feia olor a peix, a xarxa»

VIUJUN2018 | TARRAGONA

A més, hi ha una problemàtica en concret que està fent patir a aquesta zona de Tarragona. “Per desgràcia hi ha algun focus d’inseguretat i això genera preocupació, però s’està treballant i fruit de les converses amb les autoritats i els cossos de seguretat sembla que va millor”, afirma David Martín, president de l’Associació de Veïns del Serrallo des del passat gener del 2018. Un altre dels objectius que s’ha marcat aquesta nova presidència és la de “mantenir i reforçar l’associacionisme que hi ha al barri i l’activitat cultural”, en paraules del David. Potser això ajudarà a donar-li un impuls al patrimoni del barri, que aflora especialment durant les festes de Sant Pere.

78


ESPORT

MÚSICA

en viu

17 i 31 de juliol > 20 h 14 i 28 d'agost > 20 h

8 de juliol > 20 h

MASTER CLASS amb VIDING

JOAN ROVIRA 2 de setembre > 20 h

ZAPPING TRIO i molts més!

ARTS

escèniques 20 de juliol > 20 h

CINEMA

AMAIA DORRONSORO

A L’AIRE LLIURE 3 d'agost > 21.30 h

LA LA LAND LA BELLA Y LA BESTIA DESCOBREIX LA PROGRAMACIÓ COMPLETA A:

PortTarracoSunsetFestival

17 d'agost > 20 h

MAG ALBERT i molts més!

P Pàrquing gratuït durant les activitats

VIUJUN2018 | PUBLICITAT

31 d'agost > 21.30 h

79


80

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


81

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


Troba el teu exemplar de VIU a fons en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha d’escampats per tot Reus i Tarragona

TARRAGONA Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Farmàcia Fullana/Òptica Activa Bar La Tecleta Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Òptica Fullana Color Òptica Glass Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Fruiteria La Vall Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Roca Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes

REUS Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88, costat Brasilia Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Ramon i Cajal, 6 Carrer Lleida, 13 Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Rebolledo, 4 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Ciutat Residencial - Boscos, Via Augusta, 162 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55

VIUJUN2018 |

I també la pots trobar en centres mèdics privats, clubs esportius, concessionaris de vehicles i molts punts més...

82

Arpo Raval Martí Folguera, 33-35 Forn Sistaré Galanes,1 1 Tradicionàrius Raval de Jesús, 48 Estanc Díaz Llovera, 3 Guau Perruqueria Canina Sant Joan, 19-21 Quic Sec Flok Sant Joan, 30 La Caseta Dolça Carnisseries Velles, 2 (Pl. Mercadal) Bolsos Actual Del Vent, 10 Casa Teva Raval Santa Anna, 28, local 2 Òptica Activa Monterols, 36 ARPO Raval Martí Folguera, 33 Cottet Raval Martí Folguera, 3 Les Herbes Salvatges Raval Robuster, 19 Les Carbasses Pl.Puríssima Sang, 4-6 Somnalia Prat de la Riba ,9 Casa Pià Sant Joan, 11 Bateries 1001 Sant Llorenç, 13 Somnalia Raval de Santa Anna, 50 L’Estil a Mida Misericòrdia, 31 Vilanova Finques Misericòrdia, 34 API Reus Immobiliària Passeig Prim, 34 Segurhabitat Av.La Salle, 45 Esports Armobal Cambrils, 4 Estanc 4 Carrilet Av. Pere el Ceremoniós, 18 Finques Martí 18-22 Av. Pere el Ceremoniós, 86 b4 Tattoo Av. Pere el Ceremoniós, 16 Bricoservei Batan, 17 Onagas Batan, 15 L’Estil a Mida Camí de Riudoms, 49 Ortopedia Sant Joan Cami Riudoms, 51 Rycsa Passeig Prim, 15 Hobby Pen Passeig Prim, 35 Fitosanitaris Pep Amargura, 30 Forn Sistaré Amargura, 2 CN Reus Ploms Avda. Maria Fortuny, 5 Guillén Advocats Finques Sagui Alcalde Segimon, 29-31 Local 2 Viventex Ample, 46 Forn Sistaré Ample, 20 bis Vilanova Finques Pl. Llibertat, 8 Forn Sistaré Av.Prat de la Riba, 35 Orthoclinic Travessera St. Antoni, 15 Immobiliària Vernet&Navarro General Moragues, 113 Estètica Dra.Meritxell Camps Antoni Gaudí, 64 bxos. Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66 Institut Samper Campoamor, 8 Celler Bodega Reus Camí de l'Aleixar, 63 Can Vicenç Crtra Alcolea, 15 DKV Reus Carrer Gaudí, 12 Can Vicenç Pl. Gabriel i Ferrater, 6 Barri Fortuny Pàdel Winner Stars Granollers, 17 Estanc les Oques Avda. Doctor Vila-seca, 6 Bonet i Fills Sant Magí, 45 (Riera Miró) Bonet i Fills J. Sender, 38 Bonet i Fills Av. Pere el Cerimoniós, 83 Bonet i Fills Mare molas, 67 Bonet i Fills General moragues, 93 Venta Directa de Pisos Av. Carrilet, 39 (Cant. Pere el Cerimoniós) Remar Spais Raval Robuster, 17 baixos Cuines Santiago Camí de Riudoms, 23-25 Cambra Propietat Urbana Plaça de Catalunya, 5 Centre Veterinari Reus Plaça d’Almoster, 1

Distribució:

902 113 127

www.unimail.es

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 590 (Reus) - 673 930 589 (Tarragona)

www.viuafons.cat


83

VIUJUN2018 |


84

VIUJUN2018 |

Viutar 43  
Viutar 43  
Advertisement