Page 1

Núm. 39 | Febrer 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 39 | Febrer 2018 | www.viuafons.cat

11.000 exemplars gratuïts

Tarragona

UnL'estanc estanc amb solera més antic de la ciutat és al carrer Merceria I a més: Química a l'Ebre per Marc Pons | Jordi Arencón per Cristina Valls | 1 30/6/16 El Mas Miró per Marc Busquets |11:48 Especial Interiorisme | Especial Comunions

AF_FCL_RC300SinPrecio_Tarragona_210x50.pdf


NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

VIUFEB2018 |

http://red.nissan.es/nikkocenter

2

Consum mixt: 5 l/100km. Emissions de CO2: 117 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea. *PVP recomanat a la P. i les B.Inclou PFF, transport, Nissan Assistance, descompte promocional, IVA i IEDMT, que en el mercat espanyol és posible que no sigui aplicable a la seva comunitat autònoma. Queden excloses flotes i empreses. Oferta vàlida per a particulars i autònoms que adquireixin un nou Nissan PULSAR SPORT EDITION 1.2 DIG-T 115CV (85 kW) manual, que lliurin un vehicle usat a nom del comprador i que ho financin per mitjà de Magic Plan 3D de RCI Banque SA, sucursal a Espanya. Permanència mínima de 24 mesos, entrada mínima 0% i entrada máxima 40%. Oferta no compatible amb altres campanyes i vàlida fins a 28/02/18. Per a més informació vine al teu concessionari més proper. La imatge visualitzada pot no coincidir amb el vehicle en oferta.


3

VIUFEB2018 |


6

16

32

Sumari Tarragona

#39

Reus

5 EDITORIAL | 6 TERRITORI. ¿Per que la Petroquímica es va instal·lar a Tarragona i no a l'Ebre? Tots els avatars que propiciaren l'arribada d'aquest sector a Tarragona. | 12 La gènesi del Centre de Lectura. El projecte de convertir Reus EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

en una capital cultural. | 16 Els camins de l'exili. El Museu

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Marc Busquets, Marc Pascual. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com. Impressió: Rotim· pres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

l'humor. | 24 L'estanc de la senyora Lola. El degà dels es·

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

Revista associada Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone VIUFEB2018 |

el codi QR

4

Control

11.000 exemplars

Memorial de l'Exili organitza rutes guiades. | 20 Entrevista a Jordi Arencós. "Estem vivint una espècie d'inquisició cap a tancs de tabac a Tarragona. | 32 DIVERS. Mas Miró. Una realitatqque veurà la llum el proper abril. | 52 Les carreres de coloms. Tot un món esportiu i econòmic. | 57 ESPECIAL INTERIORISMRE | 90 ESPECIAL COMUNIONS | 100 EDICIONS LOCALS. Tarragona. El feminisme pren la paraula. Es presenta a Tarragona el col·lectiu Fridas. 106 Comerç i empresa. 110 Agenda. | Reus. En defensa dels animals. El Col· legi d'Advocats de Reus crea el primer Servei d'atenció Jurídica Animalista. 108 Comerç i empresa. 110 Agenda.


Editorial Passat, present i

futur

Cal mirar al passat per entendre el present, però també cal estudiar el present per construir un futur millor. Des de VIU a Fons fem una radiografia de l’actualitat amb aques· ta visió temporal, cobrint tots els espectres per aportar als nostres lectors una informació àmplia que els ajudi a ser partícips d’un món canviant. És per això que tradicions ancestrals com l’entrenament de coloms missatgers, uns animals que han estat protagonistes de moments clau en la història, sobretot en les guerres, com la Guerra Civil o la II Guerra Mundial, per a transmetre informació secreta que va arribar a ser decisiva en algunes batalles -de fet el Club de Coloms Missatgers de Reus va néixer a començaments de la Guerra Civil amb el nom de “Grup de Coloms Missatgers al servei de l´Exèrcit, Trans· missions i Senyals”-, són temes poc coneguts que cal treure a la llum i revisitar.

VIUFEB2018 |

Però sent conscients del moment en què vivim, no podem deixar de banda altres temàtiques que fan referència a una lluita a la qual encara li queden molts combats, com és la igualtat de gènere. Han aparegut últimament moltes notícies sobre assetjament sexual per part d’homes amb posicions de directius, especialment a la indústria de Hollywood tot i que també en d’altres parts del món. Com a reivindicació i per conscienciar a la població es va posar en marxa la campanya #Me too (Jo també), en contra de l’assetjament sexual. Són iniciatives com aquesta les que aconsegueixen que la societat cada cop sigui més sensible a aquesta problemàtica i sorgei· xin nous col·lectius, com Fridas, a la província de Tarragona, que treballa per portar a terme una divulgació i apropar als ciutadans el valor de les reivindicacions feministes que pre· tenen ser inclusives i no excloents. I ho fan amb un full de ruta principalment cultural, amb cafès-debat i cinefòrums, perquè és en la cultura i l’educació on s’originen els canvis.

5


TERRITORI

VIUFEB2018 | TERRITORI

Marc Pons

6

La industria petroquímica, ens agra· di o no, està indiscutiblement asso· ciada a Tarragona. Les fumeres de la refineria i de les químiques no tan sols formen part del paisatge sinó que en moltes imatges apareixen com elements destacats de l’skyline de Tarragona. La ubicació de la in· dustria petroquímica va comportar els canvis socials, econòmics i urba· nistics més importants de la història contemporània de la ciutat. I no, precisament, en positiu. L’origen de la petroquímica de Tarragona oculta

¿Per què la petroquímica es va instal·lar a Tarragona i no a l'Ebre? una història de lluites d’interessos entre els elements dirigents del re· gim franquista al territori, que expli· ca el per que es va desestimar la seva ubicació a l’Ebre -al costat del major cabdal d’aigua de Catalunya- i es va localitzar a Tarragona -amb unes re· serves hídriques escasses-. L’existèn· cia del port de Tarragona només es el pretext recurrent.

La marca Tarragona i la “flama del metxero” Quan viatjo per les Espanyes, i ex· plico que visc a Tarragona, la reacció de molta gent es, sorprenentment, sempre la mateixa: Ah!, las químicas y el Port Aventura. No esmenten ni la Catedral, ni la Rambla ni el barri pescador del Serrallo; per posar tres exemples. La flama de la fumera de la


Una mica d’història Per a entendre la qüestió que planteja el títol de l’article ens cal retrocedir seixanta anys, i situar-nos en el con· text que va impulsar la seva radicació a Tarragona. L’any 1959, el dictador Franco donava un cop de timó im· portant a l’estructura del règim. Ce· dia a les pressions del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional i posava en marxa un pla econòmic que tenia el propòsit d’acabar amb aquella autarquia de postguerra que havia durant vint anys (dues dècades marcades per les tres “emes”: misèria, malalties i mort) i que tenia en les Cartillas de Racionamiento el seu pro· tagonista destacat. El Plan de Estabilización de 1959 va comportar també

Franco, Gonzalez-Sama i Sanromà. Tarragona, 24-10-1957. Font Ajuntament de Tarragona

José Gonzalez-Sama Garcia; un falangista que, durant la Guerra Civil, havia lluitat al bàndol franquista; i que durant la postguerra havia format part de la “Vieja Guardia” un canvi en les esferes del poder. Els falangistes (ex filo-nazis) van ser pro· gressivament apartats del poder en benefici d’una generació de joves tec· nòcrates afectos al régimen vinculats a l’Opus Dei. L’aparell del “régimen” a la provincia de Tarragona Durant la dictadura franquista el governador civil era la figura que concentrava tot el poder del regim

al territori. Abans i després del “Plan de Estabilización de 1959”. A finals dels 50, el governador civil de Tar· ragona era un personatge anomenat José Gonzalez-Sama Garcia; un fa· langista que, durant la Guerra Civil, havia lluitat al bàndol franquista; i que durant la postguerra havia for· mat part de la “Vieja Guardia”, una organització paramilitar lliurada a labors d’enaltiment del regim fran· quista i de persecució i repressió,

VIUFEB2018 | TERRITORI

refineria, especialment visible de nit, s’ha convertit, pel seu impacte visual i per la seva percepció amenaçant, en un element identificatiu que queda gravat en la ment de les persones que passen per Tarragona. Naturalment, queda instal·lat en aquelles ments com un element negatiu. Molt ne· gatiu. Per consideracions purament mediambientals. La història de la in· dustria química, de la seva radicació -a Tarragona- i de la seva ubicació -en les millors terres de conreu agrari de la comarca-, explica una part impor· tant del binomi Industria petroquí· mica-Tarragona.

7


Franco i Fabra. Tortosa, 01-01-1967. Font RTVE

amb tot tipus de mètodes i recursos, dels opositors clandestins a la dicta· dura. Com a governador va cessar per desavinences l’alcalde de Tarra· gona Enric Olivé Martínez (que amb la campanya “Tarragona endavant” havia impulsat la modernització de la ciutat). Tot i això a Gonzalez se li ha dedicat el nom d’un carrer de la ciutat i a Olivé, no.

VIUFEB2018 | TERRITORI

L’any 1959, a la província de Tarragona, els alcaldes més poderosos eren el de la capital Rafael Sanromà Anguiano i el de Tortosa Joaquim Fabra Grifoll

8

Els alcaldes Els alcaldes, nomenats a dit, eren el segon nivell de poder. L’any 1959, a la província de Tarragona, els alcal· des més poderosos eren el de la ca· pital Rafael Sanromà Anguiano i el de Tortosa Joaquim Fabra Grifoll. Si més no, eren els més ben relacionats amb les altes esferes del règim. La lluita entre Sanromà i Fabra és la que respon en primer terme a la qüestió que es planteja al títol de l’article. Per a entendre-ho millor, direm que els historiadors Josep Margalef -pro· fessor de la URV-, Jordi Piqué -cap del servei d’arxiu i documentació de l’Ajuntament de Tarragona- i Ele· na Virgili -cap de l’Hemeroteca de Tarragona- ens expliquen, a través de diverses publicacions, que el fi·

quista. El “bauisme” era bàsicament carlí, enfrontat amb els falangistes pel repartiment de poder a l’acaba· ment de la Guerra Civil. I era, tam· bé, un moviment clarament inspirat en el tortosinismo, un “tabarnisme” sectari i classista que a principis del segle XX postulava que la regió de Tortosa no era catalana ni valencia· na ni aragonesa. Era tortosina. Fabra tenia excel·lents contactes amb els “ministerios”, però no a través del governador civil.

nançament municipal s’obtenia grà· cies a la capacitat de persuasió dels alcaldes davant els “ministerios”. Es a dir, gràcies a la trama de relacions personals entre els elements del “ré· gimen”. El poder de Tortosa El periodista tortosí Joaquim Bayer· ri, a través de diverses publicacions ens explica que l’alcalde Fabra era la figura més rellevant d’un movi· ment social i polític conegut com el “bauisme” de Joaquim Bau, fill d’una família d’ideologia carlina que va ser alcalde de Tortosa durant la dictadura de Primo de Rivera, pro· pietari del Banc de Tortosa i un des· tacat element de l’aparell de govern dels primers anys del regim fran·

El poder de Tarragona. En canvi; Margalef, Piqué i Virgili; ens expliquen que l’alcalde Sanromà -com Fabra, nomenat a dit pel minis· tre de governació- era membre d’una burgesia local -de tradició ideològica conservadora- que des de l’acabament de la Guerra Civil s’havia relacionat intensament amb els dirigents de la nova classe funcionarial franquista d’origen foraster. L’elit social i eco· nòmica de Tarragona -i no cal dir la política- formada per aquests dos corpus compartia la ideologia -l’en· altiment del franquisme a través de la castellanització de la cultura i de l’espanyolització de la societat- i els interessos econòmics -monopolitzar el potencial d’una ciutat que, durant la Guerra Civil, havia estat devastada pels bombardejos de l’aviació fran· quista i que no s’enlairava a causa de les restriccions que imposava el règim dictatorial-. Una elit en la qual el go· vernador civil era part destacada.


Recupera el plaer de somriure Somriures

EN 1 DIA

“Ara em veig a les fotografies amb la boca perfecta” Mercè Cochs Gasol Pacient tractada a la Clínica Curull

A la Clínica Curull volem que tornis a somriure, segur i feliç.

Clínica Curull, des de 1995 // Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona // +34 977 241 380 // info@clinicacurull.com // www.clinicacurull.com

VIUFEB2018 |

Gràcies a serveis com “Somriures en 1 dia”, els nostres pacients tornen a somriure. Sense pors ni complexes, amb ganes i il·lusió.

9


Els mètodes del “régimen”. L’any 1961 l’alcalde Sanromà dimitia com a tal. O el “di· mitien”. En qualsevol dels casos, Piqué i Virgili expliquen que a Tarragona s’havia impulsat, des de l’equip de go· vern de l’Ajuntament, una pràctica tèrbola -si més no, que aprofitava tots els buits legals existents- consistent en com· prar terrenys d’ús agrícola i revendre’ls a preus molt rascats a empreses químiques que no contemplaven pagar el que es demanava pel sòl industrial a Barcelona. Naturalment aquells terrenys agrícoles de pretesa naturalesa industrial no tenien cap dels serveis que exigia la ubicació d’aquest tipus d’indústria. No sabem, no consta, si l’alcalde San· romà va dimitir per que no estava d’acord amb aquestes pràctiques; o per que, en competència amb el governador civil no aconseguia el control sobre els rendiments. Canvi a l’alcaldia i al govern civil El que si sabem es que el successor de Sanromà, el nou alcal· de Benigne Dalmau Vilà -també nomenat a dit-; i el succes· sor de Gonzalez-Samà -el nou i flamant governador Rafael Fernández Martínez, fiscal de professió i falangista moderat de confessió-, van convertir aquelles pràctiques tèrboles en un escàndol. I tant va ser així que, Fernández Martínez -més ben situat políticament- va salvar el càrrec i la reputa· ció; però Dalmau i alguns dels seus col·laboradors a l’equip de govern de la corporació municipal, protagonitzarien un dels primers i més sonats escàndols de corrupció del regim franquista. Un fet que, en un regim polític que havia elevat la corrupció a la categoria de cultura política, tenia un mèrit extraordinari. Dalmau va ser acusat d’apropiació indeguda. 38 milions de pessetes de l’època. L’equivalent aproximat a 150 milions d’euros actuals. Dalmau-Fernández Martínez, l’eix de la corrupció L’alcalde Benigne Dalmau seria cessat (1965) i condemnat, en un judici quasi inèdit en el regim franquista, a sis anys de presó. Però la llavor, que havia estat sembrada durant el go· vern de Sanromà i de Gonzalez-Sama, ja s’havia propagat.

L'alcalde Damau (al centre) amb Franco, Rafael Fernández Martínez (Governador Civil), Antonio soler Morey (President de la Diputació) i el Cardenal-Arquebisbe de tarragona Arribas y Castro. Audiència al Palau de El Pardo el 7 de març de 1966.

No passa per alt el fet que el governador, abans d’aterrar a Tarragona, havia exercit un càrrec estatal rellevant en el sec· tor químic. La industria química havia trobat a Tarragona una administració corrupta que havia convertit el municipi en un territori lliure de qualsevol tipus de legislació urbanís· tica, industrial i no cal dir mediambiental. Les primeres in· dustries químiques de Tarragona sorgirien disperses pel ter· ritori del terme municipal, bàsicament al sector de ponent. Els polígons industrials que les havien d’acollir i controlar, ni tan sols existien. I allà on hi havia un conreu agrícola, de cop i volta s’hi instal·lava una industria química. Fabra i la industria alimentària. En canvi l’alcalde Fabra -de Tortosa- probablement cons· cient que no podia competir amb l’eix de complicitats que maniobrava des de la capital provincial, va enfocar el creixe· ment industrial cap a la transformació alimentària. El perio· dista tortosí Joaquim Bayerri explica que Fabra era un en· tusiasta del model econòmic nord-americà. Del polític, no; per descomptat. I que tenia una cega confiança que Tortosa, la ciutat amb més recursos hídrics del país i amb un port -el dels Alfacs- amb un gran potencial de creixement- podia jugar un paper fonamental en la descongestió industrial de la regió de Barcelona. Tortosa, però, perdria la guerra de la industria química -probablement la derrota menys dolorosa de la seva història- en un capítol que es revelaria com un conflicte entre els elements dirigents del regim franquista, al marge de les polítiques industrials d’estat i en benefici dels seus interessos personals i familiars.

VIUFEB2018 | TERRITORI

Dalmau va ser acusat d’apropiació indeguda. 38 milions de pessetes de l’època. L’equivalent aproximat a 150 milions d’euros actuals

10


11

VIUFEB2018 |


La gènesi del Centre de Lectura El projecte de convertir Reus en una gran capital cultural

VIUFEB2018 | TERRITORI

Marc Pons Text | Pierre Grubius Fotos

12

El Centre de Lectura de Reus es algu· na cosa més que una entitat destinada al foment i a la difusió de la cultura. Es la institució degana, i es pot dir que se· nyera, de la cultura a les comarques del sud de Catalunya. El Centre de Lectura de Reus, fundat l’any 1859, fa més d’un segle i mig, es també un dels grans testimonis de la història contemporània de la ciutat de Reus i del seu territori. La seva Biblioteca (en majúscules) i les seves sales d’es· tudi, de reunions i d’exposicions; han vist néixer les grans iniciatives que, en el decurs d’aquest segle i mig, van transportar la ciutat i la so· cietat de Reus cap a la modernitat. Des d’un escenari gremial cap a un altre industrial. Els orígens Per a entendre els orígens, la iniciati·

va que va conduir a la seva fundació, cal introduir-nos en el context social i polític de l’època. Reus, l’any 1859, era una petita ciutat de 33.000 ha· bitants, pràcticament cenyida dins el perímetre dels ravals. Però era la se· gona ciutat del Principat. Per volum de població i per volum de produc· ció. Reus era, l’any 1859, la segona ciutat del Principat i la capital indis· cutible de les comarques del sud de Catalunya. El Centre de Lectura de Reus va ser fundat per un grup de jo· ves de les classes mitjanes locals que, fins llavors, es reunien al Cafè de la Música -al Raval de Santa Anna- per a debatre sobre qüestions polítiques, culturals o posar sobre la taula inici· atives locals. El propòsit Però, en canvi, la llista dels primers presidents revela que el Centre de Lectura es va convertir d’immediat

en el bullidor de Reus. Al propòsit inicial -que era disposar d’un espai propi per a portar a terme allò que ja feien al Cafè de la Música, i, també, el d’ensenyar a llegir i a escriure als treballadors (als pares i als fills) més desfavorits- ràpidament s’hi va su· mar un corrent de promotors d’ini· ciatives locals de tot tipus: indus· trials, infrastructurals i culturals. El Centre de Lectura es va convertir en una cuina d’idees que es transforma· ven en iniciatives transformadores. I una cosa va portar l’altra. La formi· dable Biblioteca creixeria a l’empara d’aquest potent moviment civil.

El Centre de Lectura es va convertir en una cuina d’idees que es transformaven en iniciatives transformadores


El camí fins a la seu definitiva La primera seu, però, no seria allà on la coneixem actualment. Primer va ser al carrer Vallroquetes. Però a finals del primer any d’existència ja reunia cent setanta set socis, i un any després supe· rava els quatre-cents. Calia buscar un lloc més espaiós. L’any 1862 el Cen· tre de Lectura es desplaçava al carrer de la Presó i l’any 1863 es traslladava a l’edifici de l’Hospital vell, a la plaça de la Sang. Després de passar per la plaça de les Monges, de nou pel carrer Vallroquetes, i pel carrer de la Font, fi· nalment es va assolir la seu definitiva al carrer Major. Era l’any 1897, a l’alba del segle XX, i reunia més de mil socis i més de tres-cents alumnes matriculats en les diverses escoles de la institució. Fàbregas, el prohom del Centre de Lectura Durant el segle i mig llarg d’història del Centre de Lectura, han estat mol· tes les personalitats que han contribu· ït a dimensionar la institució. Però si n’hi ha una que destaca per damunt, pel seu compromís personal amb la institució i per que la seva trajectòria personal resumeix el vincle entre el Centre de Lectura i la societat civil de Reus es Evarist Fàbregas i Pàmies. Fill d’una família humil de Reus, es va for· mar -durant la seva joventut i, fins i tot durant la seva maduresa- al Centre de Lectura. Fàbregas, negociant que va fer una gran fortuna durant la Prime· ra Guerra Mundial (1914-1918), fun· daria el Banc de Catalunya, paraigües

dels bancs de Barcelona, de Reus, de Tarragona i de Tortosa.

Mai no sabrem que hauria passat si Fàbregas hagués pogut concloure el seu projecte Fàbregas i el projecte Centre de Lectura Fàbregas es va convertir en una de les persones més influents de la Ca· talunya dels anys 20 del segle XX. Tenia una excel·lent relació amb Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista de Catalunya -el partit hegemònic al Principat que va ins· tituir la Mancomunitat, organisme preautonòmic-; amb qui compartia l’ideal polític i econòmic. Fàbregas, catalanista convençut, va dir en di· verses ocasions que el Centre de Lec· tura l’havia format intel·lectualment com a persona, i que ho devia tot a

la institució. Durant la década 19101920 va esmerçar importants esfor· ços personals i importants quantitats del seu patrimoni per a materialitzar el projecte del Centre de Lectura. L’ensorrament de Fàbregas i l’aturada del Centre de Lectura La maniobra conspirativa ordida pel govern espanyol i per la banca basca (1931) -que expliquem en l’edició de gener- va provocar l’ensorrament del sistema financer català, que liderava Evarist Fàbregas: del Banc de Reus -com a part del Banc de Catalunya- i la ruïna del gran mecenes del Centre de Lectura: Evarist Fàbregas. Els grans projectes expansius, que havien pre· vist convertir el Centre de Lectura de Reus en el principal ateneu cultural de Catalunya, quedarien aturades sob· tadament. Actualment el Centre de Lectura es el gran referent culturals del sud de Catalunya. Si més no, un dels grans. Però mai no sabrem que hauria passat si Fàbregas hagués pogut con· cloure el seu projecte.

VIUFEB2018 | TERRITORI

Els fundadors L’arquitecte reusenc Anton Pàmias Martorell, en un article publicat re· centment a la Revista del Centre de Lectura, explica que els fundadors van ser un grup de quaranta persones en· tre les quals destacaven Salvador Ferré, Josep Güell, Salvador Ortiga, Gabriel Bofarull, Joan Grau, Ciril Freixa, Sal· vador Balada, Pere Busquets i Eduard Tost. Explica també que l’acta fundaci· onal, malgrat el propòsit de la institu· ció, es va llegir i rubricar públicament en una “casa de disbauxes”. Anècdotes a banda, entre aquell grup d’impulsors més endavant hi trobem els fundadors del Banc de Reus, que seria la segona institució bancària de Catalunya; o els introductors del gas i de l’electricitat a Reus.

13


15 de gener

15 de gener

de 1939:

de 1939:

EL FINAL Es presenta Exposició GUERRA "El cavaller Floïd" "Tarragona sota CIVIL TARRAGONA les bombes" El dia 18 de gener a la Cambra de Co· de la

EL FINAL lade

GUERRA

A

- Ajuntament de Tarragona / Conselleria de Patrimoni Històric Servei d’Arxiu i Documentació Municipal

- Arxiu del Port de Tarragona

- Biblioteca – Hemeroteca Municipal de Tarragona / L’Arxiu - Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu

- Biblioteca Pública de Tarragona / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) / Universitat Rovira i Virgili - Centre de Recursos Pedagògics / Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Fòrum de Tarragona per la Memòria

- Grup de Recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) / Universitat Rovira i Virgili - Museu d’Història de Tarragona

El cavaller Floïd (Editorial Proa), de l’escriptor manresà Genís Sinca es també una obra de consulta impres· cindible per a conèixer amb profun· ditat l’etapa de màxima repressió i de persecució de la història contempo· rània de Catalunya; i la intervenció d’un grup d’empresaris comprome· sos amb la idea de país que, amb els seus propis recursos econòmics, van construir una estructura de creació i de divulgació de la cultura catalana.

CIVIL

L’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament A TARRAGONA i el Museu d’Història de la ciutat, en el marc de l’aniversari de l’ocupació franquista de Tarragona, organitzen l’exposició “Tarragona sota les bom· bes” que es pot visitar a l’edifici de l’Antic Ajuntament (carrer Major) des del 16 de gener, i que restarà oberta al públic fins el 20 de febrer. L’accés es lliure i gratuït i l’horari d’obertura de la sala es: de dimarts a divendres de 15 a 20 hores; dissabte http://arxiu.tarragona.cat de 09 a 20 hores; i els diumenges de https://www.facebook.com/groups/75aniversariguerracivil 09 a 15 hores. Aquesta exposició reuneix un seguit de documents gràfics que expliquen els tràgics bombardeigs que va patir la ciutat en el decurs de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i que expliquen, també, la història de milers de persones anònimes que van viure aquella tragèdia. Durant els tres anys de conflicte l’aviació franquista va bombardejar Tarragona en 144 oca· sions, causant la mort de 230 persones civils, ferides greus i molt greus a 355 persones civils més; i provocant l’ensorrament parcial o total de més de 500 edificis, que representaven el 25% del parc immobiliari de la ciutat. - Òmnium Cultural del Tarragonès - Patronat Municipal de Turisme

DLT: 1505-2017

merç de Tarragona, i l’1 de febrer a la Llibreria Gaudí de Reus, es va presen· tar el llibre El cavaller Floïd, el retrat del gran mecenes de Joan Baptista Cen· drós, cofundador d’Omnium Cultural i impulsor d’importantíssimes iniciati· ves que van transportar la llengua i la cultura catalanes a través del tenebrós túnel de la dictadura franquista.

www.tarragona.cat

Patrimoni

www.tarragona.cat

Tarragona supera els dos milions de visitants La regidora de Turisme Imma Rodriguez, ha declarat recentment que la ciutat tanca el balanç del 2017 amb les xifres records de 2 milions de visitants i més de 500.000 turistes. Pel que fa al turisme, el perfil familiar es consolida com el principal, amb un 40%; seguit del perfil de parella, amb un 37%; i la resta, amb un 23%. Per procedències; els catalans, els espanyols, els francesos, els alemanys, els britànics i els holandesos -per aquest ordre- representen la quasi totalitat del volum de turisme de Tarragona.

VIUFEB2018 | TERRITORI

Reus divulga la seva història entre els més joves

14

La regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Reus, ha posat en marxa un programa per a divulgar la història del procés de formació de la ciutat entre els estudiants de Primària i de Secundària. Les xerrades es faran a partir del 15 de febrer a l’Arxiu de Reus (carrer Nou de Sant Josep, 10), de forma gratuïta, amb grups d’un mateix nivell concertats prèviament i en horari escolar. Es pot obtenir més informació a través de la web http://www. reus.cat/ares/reus-del-passat-al-present-la-formacioduna-ciutat


15

VIUFEB2018 |


Els camins de l'exili El Museu Memorial de l'Exili organitza rutes guiades a la zona de la frontera amb França perquè la Història no caigui en l’oblit Alícia Fàbregas Text i fotos

Hi ha llocs on poden convergir vo· luntats oposades en perfecta harmo· nia. I això és només possible per la distància temporal que les separa. És el cas de diversos racons del nord de Catalunya, prop de la frontera amb França. Durant un temps va caldre destinar grans esforços per mante· nir-los en secret i ara cal lluitar per tot el contrari, per donar-los a conèixer i retre homenatge al que allà va succeir i a les persones valentes que van estar disposades a jugar-se la vida.

VIUFEB2018 | TERRITORI

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) aviva a la flama de la me· mòria organitzant diverses rutes on, amb l'ajuda d'un guia, es poden re· viure els últims sospirs de la Repú· blica i entendre el que van haver de patir les prop de 500.000 persones que van recórrer aquells camins en condicions duríssimes. En total, a Espanya van haver de sortir del país al voltant d'1 milió de ciutadans en els últims anys de la Guerra Civil.

16

"Vam entendre que s'havia de fer un museu sobre l'exili però també un territori museu, no podia quedar circumscrit a les parets de l'edifici. El museu havia d'actuar com un pol d'atracció i connectar també amb l'altre costat de la frontera, com pot ser la zona de Argelers, Cotlliure…",


«Vam entendre que s'havia de fer un museu sobre l'exili però també un territori museu, no podia quedar circumscrit a les parets de l'edifici»

La Vajol, un municipi de la comarca de l'Alt Empordà que té al voltant de 80 habitants, és un de les pro· tagonistes de les rutes de l'exili que duu a terme el MUME. A mitjan 1937, Juan Negrín, el president de la República, va ordenar expropiar la mina de talc de la família Canta per guardar el patrimoni artístic i els lin· gots d'or i plata del Banc d'Espanya. Es va construir una habitació cuiras· sada, portes blindades, ascensors i una porta d'entrada amb tres panys i tres claus sota custòdia de diverses persones, tot en el màxim secret, fins i tot per als propis habitants del po· ble. Situat enmig de la vegetació, en· tre muntanyes, l'edifici va ser camu· flat perquè no ho descobrís l'aviació franquista. El misteri encara envolta aquell lloc, que continua en peus, amb prou feines. Actualment és pro· pietat de l'Ajuntament de La Vajol.

VIUFEB2018 | TERRITORI

explica Jordi Font Agulló, director del MUME.

17


Com assenyala Font Agulló, "faria falta, en un futur no gaire llunyà, fer algun tipus d'intervenció per apun· talar l'edifici, que es pugui entrar en la mina, en la càmera cuirassada on estaven les divises d'aquell Banc d'Espanya... Queda molt treball per fer". Tota aquella zona es va convertir en els últims mesos de la guerra en la seu del que quedava de la Repúbli· ca. Pel Coll de Lli, que separa La Vajol de França, acabarien creuant a principis de febrer de 1939, a l'alba i amb les tropes franquistes cada vega· da més a prop, Manuel Azaña, Lluís Companys i el president del govern basc, José Antonio Aguirre. Potser mentre caminaven per aquell bosc tan verd i tan fred els rosegava la ment una obsessió. Alguna cosa que Azaña va verbalitzar un temps abans: "El Museu del Prado és més impor· tant per a Espanya que la República i la monarquia juntes". Durant els últims mesos de la guer· ra, les obres del Museu del Prado, del Escorial i d'altres santuaris de l'art espanyol es van amagar principal· ment al castell de Peralada. El ma· teix Manuel Azaña va viure al castell durant un temps, protegint el que allà es guardava fins i tot amb la seva pròpia vida si hagués fet falta. "Il·luminats pels fars d'un automò·

bil, en un moment de quietud enmig dels bombardejos, dins del pati d'un castell mig derruït per les bombes, Ti· moteo Pérez Rubio, com a president de la Junta Central del Tresor Artístic del Govern de la República espanyo· la, i els delegats del Comitè Inter· nacional, que reunia als principals museus del món, signaven l'acord de Figueres per 'posar fora de perill' les obres d'art amenaçades per la Guer· ra Civil", escriu José Luis Rodríguez Zapatero al catàleg de l'exposició 'Art salvat: 70 aniversari del salvament del patrimoni artístic espanyol i de la in· tervenció internacional'. Aquest acord de Figueres va ser el salconduit, fet que va permetre que les obres d'art dels principals museus espanyols aconseguissin superar tots els perills i arribar fins a la seu de la Societat de Nacions a Ginebra, amb l'ajuda i protecció dels directors dels museus més importants del món, com la Tate de Londres o el Metro· politan Museum de Nova York. A Ginebra va tenir lloc al juny de 1939 una exposició internacional amb part de les obres rescatades, encara que paradoxalment en aquell moment ja eren totes propietat del govern franquista, la Societat de Nacions les hi havia lliurat a finals de març. Segons Arturo Colorit, un dels majors experts en el camí de l'exili de l'art espanyol, el govern

franquista va aprofitar aquella ex· posició com un acte de propaganda, "afirmant que era el ‘Govern Nacio· nal’ el que havia ‘rescatat’ les obres de les mans dels ‘rojos’". Aquesta és una de les infinites histò· ries que segueixen latents en aquella zona de frontera. El MUME tracta de vessar una mica de llum sobre tot allò, perquè el visitant pugui recór· rer el mateix camí que van fer moltes persones durant el final del conflic· te espanyol i els inicis de la Segona Guerra Mundial. Que pugui desco· brir, per exemple, com van ser els últims dies d'Antonio Machado, que va aconseguir creuar a Cotlliure, on va morir; o de Walter Benjamin, que va fer el camí invers fugint dels nazis i va acabar suïcidant-se a Portbou; o com van poder Pau Casals i Pompeu Fabra arribar fins a Prada de Con· flent; i com centenars de milers de refugiats espanyols van acabar en el camp d’Argelers, subsistint en con· dicions infrahumanes.

VIUFEB2018 | TERRITORI

Aquest acord de Figueres va ser el salconduit, fet que va permetre que les obres d'art dels principals museus espanyols aconseguissin superar tots els perills i arribar fins a la seu de la Societat de Nacions a Ginebra

18


Cuando conduces un Mazda CX-3, nunca conduces solo. Coche y conductor como uno solo. Un sentimiento de unión que llamamos Jinba Ittai. Así es Mazda y está en el corazón de todo lo que hacemos.

DRIVE TOGETHER

M{ZD{ CX-3

desde 144€/mes con el mantenimiento incluido FLEXIOPCIÓN / 36 MESES / ENTRADA: 4.415,02 € / ÚLTIMA CUOTA: 11.466,05 € / TAE: 7,38%

Gama Mazda CX-3. Consumo mixto (l/100): 4,0 - 6,4. Emisiones CO2 (g/km): 105 - 150.

KIMAUTO TARRAGONA - 977 553 453 KIMAUTO TORTOSA - 977 440 308

VIUFEB2018 |

Promoción FlexiOpción para Mazda CX-3 SKYACTIV-D 1.5 2WD 79 kW (105cv) Style+ válida hasta el 31/03/2018 en Península y Baleares. Incluye dto. marca y concesionario, transp. e impuestos FlexiOpción te permite cambiar tu Mazda, devolverlo (si se cumplen condiciones del contrato), o quedártelo pagando la última cuota. Incluye Seguridad Mazda 730 (Garantía original de 3 años más 2 años adicionales o hasta 150.000km, lo que antes ocurra, de cobertura). Incluye también los 3 primeros servicios de Mantenimiento Programado en Servicio Autorizado Mazda (máximo 3 años o 60.000 Km, lo que antes suceda). Condicionado a la vigencia de la operación de financiación y al total cumplimiento de las obligaciones de pago. Precio final vehículo financiado con Santander Consumer, E.F.C., SA. 18.645€. Entrada: 4.415,02€. Plazo 36 meses, 1 cuota de 140,88€, 34 cuotas de 144€ y 1 cuota de 11.466,05€. TIN: 5,90%, TAE: 7,38%. Comisión de Apertura 3% 426,90€. Importe Total del Crédito 14.229,98€. Importe Total Adeudado 16.929,83€, (Ej: día de contratación 09/01/2018 y 1er pago el 05/02/2018). Financiando con Santander Consumer, E.F.C., SA. Modelo visionado no corresponde con la oferta.

19


l'entrevista

Jordi Arencón:

“Estem vivint una espècie d’inquisició cap a l’humor” VIUFEB2018 | TERRITORI

Perfil

20

Jordi Arencón (Reus, 1975) és guionista, realitzador i director audiovisual. És conegut per guionitzar sèries de televisió com ‘Un paso adelante’ i ‘Perio· distas’. A més, va codirigir ‘La liga del arte criminal’. En l’actualitat, acaba de rodar el seu primer llargmetratge per cinema, ‘Bellezonismo’, el qual també ha fet per primer cop a la província. Protagonitzada per Armando Del Río, Elvira Herrería, Raúl Herrera i Miguel Cazorla, entre molts altres, la producció de Maskeline i Apocalipsis Producciones veurà la llum un cop transcorregut aquest estiu.

Marc Pons Text | Pierre Grubius Fotos

Com se sap si una pel·lícula serà bona o no? No hi ha cap secret sobre com fer pel·lícules. És subjectiu, ha de despertar sentiments. A més, s’ha de distingir entre la qualitat del film i que una pel·lícula sigui bona o no. Per què va decidir treballar en la indústria audiovisual? Va ser una


«No sóc ni cosí d’Almodóvar ni cunyat de ningú influent. Començar a tenir contactes no va ser gens fàcil» Com s’ho van prendre els pares? Encantats que em pogués dedicar al que m’agradava. Em van donar su· port i sempre van confiar en mi. I és que era força jove. Encara recordo una reunió amb un dels directius de Globomedia, criticant unes seqüèn· cies meves. I jo, sense cap por, li vaig dir que no patís, que m’adaptaria a la seva idea. Tothom es va sorprendre de la fortalesa amb la qual afrontava les crítiques.

elecció natural. Tot i ser de Reus, sabia que havia de marxar a estudiar cap a Barcelona i havia de ser Co· municació Audiovisual. No sóc ni cosí d’Almodóvar ni cunyat de nin· gú influent. Començar a tenir con· tactes no va ser gens fàcil. Malgrat tot, sempre he estat realista. Quan vaig acabar els estudis i va transcór· rer un mes i mig, una companya em va dir que coneixia una productora de dibuixos animats que buscava guionista i a mi m’agradava escriure. Hi vaig contactar i em van demanar dues seqüències. Vaig acabar escri· vint un capítol sencer, va agradar i vaig treballar per a ells dos anys. Va tenir sort, doncs. És una pro·

És millor ser positiu? És una barreja de tenir les coses clares i ser realista. Has de saber detectar la realitat, si saps que hi ha indicis de què tens marge de millora, endavant. Actualment viu només de l’audiovi· sual? Sí, i així porto 15 anys. Des que vaig acabar els estudis no he parat. No miro enrere. Fa poc vaig acabar el rodatge de l’última pel·lícula, ‘Be· llezonismo’, i ja penso en projectes de futur. Ara toca centrar-se a pro· mocionar la pel·lícula i seguir pla· nificant reptes. Tinc al cap fer una altra producció i potser estrenar-la el 2019. Ja veurem. Com va sorgir Bellezonismo i el factor de l’esponsorització? Tot es remet a un fracàs. La idea era dur a terme un altre film, ‘Predetermina· dos’, però per una sèrie de circums· tàncies no va veure la llum. Arran d’això, va sorgir una idea molt pràc· tica: elaborar el meu primer llarg·

metratge per cinema amb elements que ja tenia i vaig començar a fer un guió. Com estic associat a una em· presa de models, vaig pensar a fer una pel·lícula on les figurants fossin noies guapes per parlar del culte a la bellesa i el món del rally, on part del finançament s’assumiria a través de patrocinis. Vaig adaptar totes les meves obsessions al món de les apa· rences. Critica la bellesa? En part sí. Parlo de com som i com creiem que som, d’expectatives i realitats. Ironitzo una mica tot plegat. Faig servir el que anomenen humor relatiu, pro· per a l’humor absurd. La clau és in· terpretar des de la veritat. Per això, allunyo els personatges dels proto· tips dotant-los de personalitat. N’hi ha de més excèntrics i altres més naturalistes. A Bellezonismo riem de tot i de tothom. L’objectiu és que l’espectador cregui en els personat· ges, s’identifiqui amb ells i s’interessi per la història. De fet, entre equip i figurants han cooperat prop de 150 persones en el projecte. És fàcil riure de tot? Considero que estem vivint una espècie d’inquisició cap a l’humor, on el políticament cor· recte aplana tot tipus d’acudits i l’hu· mor blanc està a l’ordre del dia. No es pot parlar gairebé de res. En aquest cas, m’he sentit molt alliberat de fer la pel·lícula, riure és terapèutic.

«En aquest cas, m’he sentit molt alliberat de fer la pel·lícula, riure és terapèutic» És la primera pel·lícula que fa a la província. Com ha anat l’experiència? Bona. La diferència de treballar a Barcelona o Madrid és que he tro· bat més facilitats pel fet de ser d’aquí. Hem triat localitzacions com La Pineda i Salou. La idea és estrenar-la als cinemes un cop hagi passat aquest estiu. Hi ha possibilitats de poder-la estrenar a diverses plataformes audi· ovisuals. Estem teixint relacions amb Netflix i altres, però el cert és que no descartem res. Com més gent la vegi millor. Estem vivint una època en la qual hi ha molta demanda i els con· tinguts són la nostra especialitat.

VIUFEB2018 | TERRITORI

fessió en la qual no et pots adormir. Després d’això vaig contactar amb Globomedia, quan llavors produïa ‘Médico de familia’. Vaig treballar en el guió d’una altra sèrie i hi vaig estar tres anys aproximadament. Lla· vors van venir les sèries ‘Periodistas’ i ‘Un paso adelante’. Un cop vaig marxar d’allà, vaig seguir treballant per a altres productores. Els inicis van ser complexos, però consistia a estar sempre produint bon material i viure amb el mínim. Al principi malvivia, amb el temps vaig trobar el meu racó.

21


L’Onada Serveis i l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona cooperen en la formació dual

Carme Pradera, cap de RRHH de L’Onada Serveis i Narcís Castanedo, director de l’Institut Vidal i Barraquer

Ambdues entitats signen un conveni de col·laboració per treballar la formació dels joves conjuntament

Irene Navarrete

VIUFEB2018 | TERRITORI

Les necessitats dels centres de for· mació professional i la realitat de les empreses són molt variables i crei· xents, així bé, sota aquesta premissa, cada vegada més, s’impulsa la For· mació Professional Dual a Catalu· nya. En aquesta línia, L’Onada Ser· veis, organització capdavantera en el sector de la tercera edat, ha signat el seu primer acord de col·laboració i cooperació formativa amb l’Institut tarragoní Vidal i Barraquer, a través del Departament d’Ensenyament.

22

La formació dual consisteix en una al· ternança simultània entre els estudis acadèmics presencials a l’aula d’ense· nyament i l’aprenentatge professional en una empresa del sector. L’objectiu

d’aquest tipus de formació és, doncs, que tots dos àmbits es complementin entre si i esdevinguin productius per a l’alumne. És a dir, que l’estudi als centres formatius no sigui l’epicentre de l’aprenentatge sinó que les empre· ses també prenguin una gran part en aquest procés, ja que és on es viu i palpa la realitat actual. De manera que, s’entén primordial que les entitats ajudin a formar als jo· ves en l’àmbit professional real i que aquestes puguin comptar amb perso· nes qualificades per atendre les neces· sitats del mercat laboral i del sector en qüestió. Així doncs, amb la signatura d’aquest conveni de col·laboració en· tre l’Institut i L’Onada Serveis s’esta· bleix un vincle de responsabilitats de formació, dirigides als alumnes del

cicle d’atenció sociosanitària, que te· nen com a finalitat millorar l'educa· ció rebuda, que aquesta sigui més útil i fomentar la inserció laboral. Des de L’Onada Serveis es mostra una gran satisfacció en la col·labora· ció amb aquest programa de formació dual amb l’Institut Vidal i Barraquer, i l’organització posa a disposició dels estudiants tots els seus centres residen· cials, repartits per tota Catalunya, per contribuir a complementar la seva for· mació. Així bé, L’Onada Serveis podrà prendre part en la millora del model educatiu i la formació dels joves en l’àmbit sociosanitari de Catalunya. Fi· nalment, des de L’Onada Serveis tam· bé s’ha manifestat la intenció de seguir col·laborant amb altres centres educa· tius en l’àmbit de la formació dual.


Audi A l’avantguarda de la tècnica

Cada generació té la seva manera de viure. I n’hi ha una que ho vol viure tot.

Benvingut a la Generació Q. La generació que vol explorar tant com els baby boomers, ser tan innovadora com els millennials. I la que vol descobrir fins a on pot arribar amb un Audi Q3 Black line edition amb fars LED, seients esportius, Paquet MMI Navegació, l’estil inconfusible de les llantes d’aliatge Audi Sport de 19" d’òptica titani i el caràcter únic del Paquet Black line. Aquesta generació ho vol viure tot. La qüestió és: per on començar?

Audi Q3 Black line edition per 190 €/mes*. Renting per a particulars amb tots els serveis inclosos.

Tarraco Mòbil

Reusmòbil

Rambla Nova, 112 43001 Tarragona Tel. 977 21 56 68

Passeig Sunyer, 38 43202 Reus Tel. 977 32 64 45

*Oferta Audi Financial Services calculada per a un Audi Q3 Black line edition 2.0 TDI 88 kW (120 CV) 6 vel. amb un contracte de Renting a 36 mesos i 45.000 km totals, abonant una entrada de 6.453 € a través de Volkswagen Renting S.A. La quota i l’entrada inclouen IVA. Inclou tots els serveis de la Xarxa Oficial Audi de manteniment i desgast, garantia (reparació d’avaries), assegurança a tot risc sense franquícia i assistència en viatge durant el període contractat. No inclou canvi de pneumàtics. Per a altres versions i equipaments, consulti el seu Concessionari Oficial Audi. Audi Financial Services és una marca comercialitzada per Volkswagen Finance S.A. EFC. Oferta vàlida fins el 31/03/2018. El model visualitzat no correspon a aquesta oferta. Informació Audi: 902 45 45 75.

VIUFEB2018 |

Gamma Audi Q3 de 88 kW a 162 kW (120 CV a 220 CV). Emissió CO₂ (g/km): de 124 a 168. Consum mitjà (l/100 km): de 4,7 a 7,2.

23


històries

L'estanc de la senyora Lola el degà dels estancs de tabac a Tarragona

VIUFEB2018 | TERRITORI

Marc Pons Text | Pierre Grubius Fotos

24

El número 5 del carrer de la Mer· ceria, a la Part Alta de Tarragona, alberga l’Expendiduria de Tabacs núm. 10. Aquest petit estanc, d’es· cassament trenta metres quadrats, es conegut popularment com “l’estanc de la senyora Lola”; i és el comerç de tabac obert al públic més antic de Tarragona. La seva història ha estat escrita per quatre generacions de do· nes de la mateixa família. Des de la seva fundadora, Dolors Olivé i Gar· rigosa, la senyora Lola, fins a l’actual propietària, la seva besnéta Montse Magriñà i Juncosa. L’estanc de la senyora Lola es també un testimoni de la història popular del segle XX

tarragoní. Especialment la de la Part Alta de Tarragona. Els orígens L’estanc de la senyora Lola, va obrir les seves portes durant la dècada dels 20 del segle XX. Fa quasi cent anys. Montse Magriñà, l’actual propietà· ria, no conserva cap document que certifiqui l’any d’obertura, però tant la memòria popular del barri com la història oral de la família situ· en el seu origen al voltant de l’any 1928, vuit anys abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (19361939). Fa 90 anys, Dolors Olivé i Garrigosa -la senyora Lola, veïna de la Part Alta- obria l’estanc al carrer de la Merceria, 13 -quatre portes més

enllà, direcció a la plaça del Fòrum-, i iniciava una singladura comercial -íntimament lligada a la família- que s’ha projectat fins a l’actualitat. De la primera a l’actual ubicació Això seria així durant una dècada aproximadament. L’actual propietà· ria, Montse Magriñà, relata que en la història oral familiar s’explica que, durant la Guerra Civil espanyola, la casa del carrer de la Merceria, 13 va ser abastada per un projectil de l’aviació franquista que la va pràc· ticament ensorrar. Les fonts histori· ogràfiques ens confirmen que entre l’abril de 1937 i el gener de 1939, l’aviació franquista va bombardejar Tarragona en cent quaranta-quatre


Durant la Guerra Civil espanyola, la casa del carrer de la Merceria, 13 va ser abastada per un projectil de l’aviació franquista que la va pràcticament ensorrar Tarragona, anys 30 Tarragona, durant la dècada dels anys 30 del segle passat, era una pe· tita ciutat de 30.000 habitants amb una trama urbana bastant més re· duïda que l’actual. Tot i que la Part Alta ja no era el centre comercial de la ciutat, que des de finals del segle XIX s’havia desplaçat progressiva· ment cap a la Plaça de la Font i els carrers entre les dues Rambles, en· cara conservava part del dinamisme que havia conegut en la seva etapa comercial daurada: la centúria del 1700. L’estanc de la senyora Lola va viure una època inicial, fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936), en que els carrers Major i de la Merceria eren, encara, el referent comercial prin·

La senyora Lola i la seva família

cipal de la població de la Part Alta. Un estanc matriarcal La senyora Lola, nascuda a Tarragona l’any 1894, va regentar l’estanc fins pràcticament la seva mort, e1 15 de gener de 1976. 48 anys dedicats a l’es· tanc. La va succeir Francesca Galofré i Olivé que regentaria l’estanc amb Francesca Juncosa i Galofré. Frances· ca Galofré i Francesca Juncosa eren mare i filla; i eren filla i neta, respec· tivament, de la senyora Lola. I eren també, àvia i mare, respectivament de la Montse Magriñà, l’actual pro· pietària. No deixa de ser una curiosa dada que, un negoci tradicionalment orientat a un públic exclusivament masculí, hagi estat regentat per quatre generacions de dones d’una mateixa família. L’estanc de la senyora Lola es, també, una expressió de matriarcat. L’estanc de “la Catedral” La progressiva deslocalització del teixit comercial de la Part Alta, que es fa especialment visible durant la dècada dels 60 i 70 del segle passat, no va afectar especialment l’estanc de la senyora Lola. El fet que la llei de concessió de venda de tabac ha evitat sempre la concentració d’es· tancs, li va permetre conservar la seva clientela tradicional. La Mont· se Magriñà, l’actual propietària, ex·

plica que l’estanc de la senyora Lola va ser, i és, l’estanc de la Catedral; és a dir dels fumadors i fumadores que viuen o que treballen al voltant del temple catedralici tarragoní. I va ser, també, durant molts anys, l’ad· ministració de les travesses futbolís· tiques; quan les butlletes encara es segellaven amb paper timbrat. Comerç tradicional, patrimoni de la ciutat La Montse Magriñà podria ser l’exemple de la persona atrapada pel destí. Un destí misteriós que l’ha vinculada al carrer Merceria, a la seva història i a la seva tradició. Fa quasi vint anys, molt abans de reco· llir el testimoni de la besàvia Lola, va emprendre un projecte professio· nal amb en Xavier Pagès: recuperar l’activitat ancestral de l’Antiga Casa Corderet -també al carrer Merceriala cereria més antiga de Catalunya i la segona botiga més antiga d’Eu· ropa oberta ininterrompudament. Més tard, quan va prendre el relleu a l’estanc, en Xavier continuaria el projecte Corderet en solitari. Però la Montse continuaria vinculada a un destí: la projecció de comerços tradicionals patrimoni de la ciutat que en ocasions ni l’administració ni la societat sap valorar en la seva justa mesura.

VIUFEB2018 | TERRITORI

ocasions; causant la mort de 230 persones, ferides greus 350 persones més i la destrucció parcial o total de 522 edificis. Aquest fet explica el trasllat de l’estanc a la seva actual ubicació. Fa 80 anys.

25


DIVERS

Mobilitat

elèctrica

LES OPCIONS AUGMENTEN Ja no tenim excuses: les possibilitats de mobilitat elèctrica van creixent, ja sigui en cotxe, moto o bicicleta Ramon Ortiz

VIUFEB2018 | DIVERS

Tot i que les prediccions de mobilitat elèctrica fetes a principis del segle XXI no s’han complert, l’oferta de ve· hicles d’emissions zero creix i millora dia a dia. Molts fabricants han fet un gran esforç per oferir alternatives eficients i sostenibles. L’autonomia dels vehicles elèctrics creix i, poc a poc, es troba una infraestructura de punts de recàrrega més estesa. A més d’eliminar les emissions contaminants, els cotxes elèctrics disposen d’altres avan· tatges com la seva capacitat d’acceleració, les inferiors despeses de manteniment respecte un vehicle convenci· onal o els incentius que les grans ciutats ofereixen per circular i estacionar.

26

Marques com Tesla, Nissan, Renault o BMW lideren el seg· ment. Per exemple, del BMW i3 s’han venut 571 unitats al 2017, una quota de mercat del 17%. Per la seva banda, Renault ha obtingut uns excel·lents resultats amb el Zoe, del qual s’han venut al 2017 un total de 1.354 unitats.

L’autonomia dels vehicles elèctrics creix i, poc a poc, es troba una infraestructura de punts de recàrrega més estesa L’actual oferta no deixa de créixer amb models com el Hyundai Ioniq elèctric (autonomia de 280 km, potència de 120 cavalls i velocitat de 165 km/h) o el VW e-Golf (300 km d’autonomia i velocitat de fins a 150 km/h). Al segment dels comercials trobem novetats com l’Iveco Daily Elèctric (autonomia de fins a 280 km), o el Peuge· ot Partner Tepee Electric. Audi, per la seva banda, oferirà en breu el model Audi e-tron. Nissan acaba de començar la producció a la planta de Zona Franca de Barcelona de la furgoneta elèctrica e-NV200. Equipa una bateria de superior capacitat per obtenir una autonomia de fins a 280 km. D’altra banda, el Leaf és el model elèctric més venut al món i ara està


disponible en una nova generació que arriba als 378 km d’autonomia homologada, al marge de diverses millores en disseny, connectivitat i seguretat. Amb dues rodes Les motos elèctriques encara tenen poca acceptació en el mercat, però existeixen propostes molt atractives com, per exemple, el maxiscooter elèctric BMW C Evolution, del qual s’han venut ja 155 unitats al mercat estatal l’any 2017. Aquesta moto homologa 160 km en la seva versió amb més autonomia, sense renunciar a un gran dina· misme, ja que accelera de 0 a 100 km/h en 6,8 segons, gràcies al seus 48 cavalls elèctrics.

Les motos elèctriques encara tenen poca acceptació en el mercat, però existeixen propostes molt atractives pedaleig per completar fins a 100 km i assolir velocitats de fins a 25 km/h. Per la seva banda, Peugeot disposa de la bicicleta plegable eF01, que permet recórrer fins a 30 km a velocitats de fins a 20 km/h.  

Un altre alternativa és la Silence S01 que porta una bateria de ions de liti amb autonomia fins a 180 km, en la versió de 5 kW/h. És un nou concepte en l'àmbit de la mobilitat elèctrica i en el sector de la moto sco· oter per a ús particular i disposa d’un sistema de bateria extraïble per portar-la fàcilment a casa i procedir a la seva recàrrega.

VIUFEB2018 | DIVERS

També es possible desplaçar-se en bicicletes elèctriques com, per exemple, la BMW Acti· ve Hybrid, que ofereix assistència elèctrica al

27


recomanacions... Les dificultats de ser adolescent en un entorn familiar completament inestable The End of the F***ing World s’estrenava a principis de ge· ner a la plataforma online Netflix i està causant sensació. La història, basada en el còmic de Charles S. Forsman i portada a les pantalles de la mà de Jonathan Entwistle i Lucy Tcherniak, ofereix molt de ritme i crea addicció. En tan sols vuit capítols, d’aproximadament 20 minuts cadascun, es desenvolupa l’aventura de dos adolescents britànics, amb entorns familiars complicats i ganes de fu· gir dels seus problemes i experimentar la llibertat. Però tot s’acaba embrollant més del compte. Una sèrie en forma de road-movie, amb un to desenfadat, un punt salvatge i una molt bona banda sonora de música independent, que parla en el fons dels dubtes existencials, de les relacions familiars i amoroses i de les dificultats de superar situacions traumàtiques.

T'interessarà si... T’agrada l’humor negre i vols una sèrie entretinguda però que tingui també unes bones reflexions de fons. Apunta: Tots els capítols disponibles a Netflix.

VIUFEB2018 | DIVERS

Una pel·lícula tendra i dura

28

Estiu 1993 ha arrasat als premis Gau· dí: millor pel·lícula, millor guió, mi· llor direcció, millor muntatge i mi· llor actriu secundària. Uns guardons merescuts per aquesta òpera prima, que narra la pròpia història de la seva directora, Carla Simón, i que expli· ca la mort d’una mare per culpa de la SIDA i com la filla de tan sols 6

anys supera el seu primer estiu amb una nova família i una nova vida. El mèrit és també per com interactuen al film les dues nenes, de 6 i 4 anys, per com s’expressen uns sentiments duríssims, i per com es desenvolupa la història, amb un ritme necessària· ment lent. Imperdible.

T'interessarà si... Vols una pel·lícula tendra, però trista també, que segurament descriu la història de molta gent durant l’època en què la SIDA es va emportar la vida de moltes persones. Apunta: L’òpera prima de la Carla Simón.


SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

Empresa col•laboradora:

VIUFEB2018 | TERRITORI

900 10 10 21 asisa.es

29


La tecnologia, un complement essencial per

trobar parella?

Les plataformes de pagament per trobar la companyia ideal i les aplicacions mòbils gratuïtes per lligar conviuen en una realitat on les relacions socioafectives requereixen del suport virtual

Cristina Valls

VIUFEB2018 | DIVERS

Les tecnologies faciliten les relacions en l’actualitat, al· menys acurten distàncies. Tot i posar-ho més fàcil i fer menys feixuga la recerca de la parella ideal, s’han de te· nir molt clares quines són les prestacions de cadascuna de les plataformes disponibles. Si més no, hi ha una àmplia oferta de pàgines web i aplicacions per a mòbil que s’adapten a diferents tipus de perfil. A principis de 2001 va néixer Meetic, un espai que permetia (i permet) inscriure’s de forma gratuïta, amb el qual a mesura que s’avança en l’afinitat dels subjectes, hi ha l’opció d’afegir una compensació econòmica per afavorir l’èxit. En cas de voler seguir, invertir significa implicar-se de debò, que el subjecte en qüestió no està per brocs. Amb el temps, es van afegir al pastís altres pàgines com eDarling (2009) i, més endavant adoptauntio.es, amb un estil més juvenil on la dona té un paper més proactiu. Amb el pas dels anys, tots aquests espais han anat quallant a la societat, s’han normalitzat i han hagut de fer els deures per com· petir amb la irrupció de les aplicacions mòbils gratuïtes. La gran quantitat que hi ha respon, de fet, a una gran fragmentació d’interessos.

30

I és que no tothom vol posar diners per conèixer gent nova. Amb la qual cosa, trobem espais virtuals útils per tancar trobades socioafectives de curta i mitjana durada, amb opcions fàcils i ràpides per satisfer les intencions de l’usuari amb tot tipus de filtres adaptats als seus gustos. Si

fem la mirada enrere, amb les plataformes de pagament semblava que el fet d’invertir augurava certa efectivitat en trobar la parella definitiva. El cert és que moltes de les plataformes gratuïtes deixen la porta oberta a qualsevol re· sultat: poden sorgir parelles sòlides o no. El que cada cop està més clar és que res és per sempre. Són llavors les tec· nologies un component necessari per estalviar el temps? El factor ‘a primera vista’ Veurem que existeix un ampli ventall d’aplicacions de butxaca per poder lligar. En aquest cas, la majoria de programes són intuïtius, ràpids i eficaços. El factor ro· màntic del like ‘a primera vista’ estarà a l’ordre del dia. Un clar exemple és Hapn, una app que aposta per la ge· olocalització en temps real. El seu tret característic és que et presenta la imatge del candidat desconegut que es pot haver creuat amb tu pel carrer i que també té l’aplicació. Només cal donar ‘like’ i, en el cas que hi hagi coincidèn· cia, es pot iniciar una conversa en línia. El factor de pro· ximitat també el té Badoo, una aplicació molt coneguda amb la qual es pot flirtejar amb persones dels mateixos interessos i a prop de la teva ciutat. Tinder és, segons Forbes, també una altra de les aplicacions més conegu· des. I és que amb més de 10 mil milions d’emparella· ments, ha revolucionat la manera de conèixer gent. A banda de buscar parella, es pot ampliar el cercle d’amics. I, orientada a col·lectius més concrets com l’homosexual, hi ha Grindr, molt útil per connectar mitjançant geolo· calització amb la persona interessada i poder-hi xatejar.


NUEVO JEEP® COMPASS.

EL INVIERNO ES NUESTRO HÁBITAT.

Nuevo Jeep® Compass

Por 21.900€ con 4 años de garantía Gama JEEP® Compass: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km).

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona. MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus. AUTOCATALUNYA Pol. Ind. La Ravaleta, Parc. 1.9, Ctra. Tortosa a Lleida - Tel. 977 50 19 90 - Roquetes. AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell. JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

VIUFEB2018 |

Precio recomendado para un Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un mínimo de 18.500€, a un plazo mínimo de 48 meses y una permanencia mínima de 36 meses. Incluye para vehículos financiados por garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 28/02/2018 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Compass Limited 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2 con pintura Blanco Pearl y techo color negro (PVP Recomendado 25.197,71€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

31


Façana principal del Mas Miró a Mont-roig del Camp. Foto: Fundació Mas Miró

Mas Miró serà una realitat aquest proper abril El projecte per convertir l'espai en un centre per a visitants inclou dues fases, la primera de les quals es desenvolupa segons els terminis previstos

32

El passat mes de juny de 2017 es va do· nar a conèixer que Mas Miró, a Montroig del Camp, obrirà les seves portes als visitants aquest proper mes d’abril. La masia, vinculada al procés crea· tiu del pintor, és objecte actualment d'una sèrie de treballs d'adequació que van "segons els terminis previstos"per convertir-se en un espai museístic. En representació de la Fundació que gestiona l'equipament, Elena Junco· sa apunta, això sí, que les obres s'han dividit en dues fases. La primera, en execució i a la recta final, permetrà un cop enllestida atendre grups concertats i amb guia. La segona, encara en es· tudi, contempla altres actuacions que recuperaran Mas Miró i el convertiran, a la llarga, "en un indret per conèixer la figura de l'artista" però també en un

complex polivalent en què podran ce· lebrar-se reunions i activitats culturals diverses. El pressupost dels treballs in· closos en aquesta primera fase ascen· deix als 400.00 euros. El Mas Miró, adquirit per la família de l’artista l'any 1911, va ser una de les cases on el pin· tor va passar llargues estades al llarg de 65 anys. De fet, el recinte va quedar

El Mas Miró, adquirit per la família de l’artista l'any 1911, va ser una de les cases on el pintor va passar llargues estades al llarg de 65 anys Elena Juncosa és la directora de la Fundació Mas Miró.Foto: Cedida

VIUFEB2018 | DIVERS

Marc Busquets


immortalitzat a ‘La masia’, una pintu· ra a l’oli feta entre 1921 i 1922, que el propi Miró va definir com una peça clau en la seva carrera. El taller de l'artista, a punt A l'horitzó, hi apareix la data del 20 d'abril. Té una elevada càrrega simbò· lica, ja que es tracta del 125è aniversari del naixement Joan Miró. Acabada la primera fase de les tasques que s'hi es· tan fent, Juncosa detalla que "l'exterior de la finca estarà acondicionat, i també podrà visitar-se el taller de Miró", fet construir a la dècada dels 40 i que po· drà veure's "tal i com ell el va deixar, el 1976, amb tots els detalls". A banda, l'antic galliner s'ha reconvertit en els serveis i l'antic corral "serà un espai al qual podrem donar molts usos" i que comptarà amb la recepció, una zona de descans, i un espai per atendre grups i fer-hi activitats lligades a la Fundació. L'espai també podrà llogar-se, sem· pre per a dur-hi terme esdeveniments "coherents amb la missió de l'entitat", revela Juncosa. L'objectiu d'aquesta obertura inici· al és "consolidar el projecte". En un principi aquest va analitzar la globa· litat de les modificacions que calia fer al mas, "però el context ens ha fet

replantejar-nos les coses", admet Jun· cosa. "Ara per ara s'està mirant com gestionar l'equipament a través d'un pla d'actuacions a cinc anys vista. Tot plegat s'ha hagut de reformular i ata· car per fases perquè de cop era com· plicat", detalla.

cipi i hi ha destinat 750.000 euros. Al seu torn, la Generalitat ha subven· cionat el projecte amb uns 150.000 euros (cal destacar que el Mas Miró és Bé Cultural d'Interès Nacional) i la Diputació de Tarragona hi aporta 30.000 euros a l’any).

A banda, i en paral·lel als últims tre· balls abans de l’obertura a l’abril, la Fundació segueix treballant a la re· cerca de nous inversors ja de cara a la següent fase dels treballs. El principal obstacle, com sempre, "és el finan· çament". "La implicació de l'admi· nistració, per part de la Diputació, la Generalitat i l'Estat és d'agrair, però a la fundació ens agradaria que tot anés més enllà de les aportacions puntuals i hi hagués un vincle més estret", de· mana Juncosa. La formació d’un nou govern a la Generalitat, a més, és espe· rada amb la voluntat que l’ens entri de manera estable a la junta del patronat del Mas Miró.

La família de Miró s’hi ha compromès des de bon principi i hi ha destinat 750.000 euros

També és part de la Fundació la se· cretaria d’Estat de Turisme, que s’hi va incorporar com a patró el juny de 2016 a partir d’un protocol de col·la· boració pel qual ha aportat 200.000 euros al projecte. La família de Miró s’hi ha compromès des de bon prin·

Per tot plegat, la Fundació es plante· ja aquesta primera etapa d'obertura al públic "com una prova". No s'ha fet una previsió del nombre de per· sones que podran visitar el centre, tal com assenyala Juncosa. "Sabem que no hi podrem tenir molta gent, però ens satisfà tenir interès de molta al· tra que ens ha estat preguntat quan obrirem, o com van les obres", diu. Cultiu ecològic Per tant, aquesta inauguració parcial està dissenyada també des d'un punt de vista pràctic, és a dir, que "un cop el centre es pugui visitar sabrem qui· na demanda hi ha i això ens facilitarà reajustar-nos a les necessitats que hi hagi", fa constar Juncosa. La sego· na fase dels treballs i del disseny de Mas Miró "la tenim al cap, però cal ser prudents i esperar un temps per avaluar l'acollida de la primera". "La prioritat és consolidar el projecte i, més endavant, poder obrir tota la casa", avança.

L'extensió dels terrenys del mas s'ha vist reduïda pel pas de l'autovia A-7 a tocar, "i amb això volíem recupe· rar una mica el paisatge". Per aquest motiu, es van replantar arbres i plan· tes a través del cultiu ecològic, amb vistes a poder fer de Mas Miró "un equipament cultural atractiu", con· clou Juncosa. 'La Masia' (1921-1922). Oli de Joan Miró que representa el Mas Miró

VIUFEB2018 | DIVERS

A finals del passat mes d’agost, els treballs van centrar-se en la millora de l'entorn de la finca de la propie· tat, d'unes 10 hectàrees. "Es tractava d’un aspecte clau del nostre projecte. La terra va tenir una gran importàn· cia en la trajectòria de Miró, i volíem recuperar-la", subratlla.

33


Ford Ecosport Amb noves ambicions

El popular SUV compacte de Ford potencia els seus atractius amb l’arribada d’un nou motor dièsel EcoBlue de 1.5 litres, amb potència de 125 cavalls, consum de 4,5 litres als 100 km i CO2 de 119 g/km. Es possible dis· posar de tracció total intel·ligent i hi ha més opcions de personalització disponibles, inclosa una versió ST-Line, inspirada en la gamma Ford Performance. L'interior dis· posa d'una pantalla tàctil de fins a 8 polzades i s'afegeixen noves tecnologies de connectivitat SYNC 3, control de creuer amb ajust de velocitat i càmera posterior.

Kia Niro Híbrid Ultra baixes emissions

La versió híbrida de plug-in del Kia Niro presenta argu· ments d'eficiència extraordinària, amb un consum de 1.3 litres als 100 km i emissions de CO2 de 29 g/km. Com· bina un motor de benzina 1.6 GDI de 105 cavalls amb una bateria de liti de polímer d'alta capacitat i un motor elèctric de 44,5 kW. Té una autonomia en mode elèctric de 58 km i equipa una nova caixa de canvis amb doble embragatge. La potència total del sistema és de 141 ca· valls i permet accelerar de 0 a 100 km/h en 10,8 segons.

Nou Mazda6

Imatge actualitzada

VIUFEB2018 | DIVERS

La versió 2018 de la berlina Mazda6 incorpora novetats estètiques que potencien el llenguatge de disseny Kodo Design. Equipa grups òptics de ledes de nou disseny, un nou pa· ra-xocs, llandes i una graella actua· litzada. A l'interior, canvia el tauler i millora la qualitat dels materials. Incorpora un motor atmosfèric de gasolina 2.5 Skyactiv-G, amb siste· ma de desconnexió automàtica de cilindres. També equipa el sistema mundial d'assistents de conducció, anomenat Mazda i-Activesense.

34


El Kia Optima esta dissenyat per ajudar-te a anar al davant. El seu aspecte seductor fa que sigui tot un repte no seguir-lo amb la mirada. El seu equipament tecnologic innovador, al seu torn, garanteix la teva tranquil·litat i comoditat al volant. Gaudeix del Kia Optima des de 19.950€.

The Power to Surprise

Descobreix les ofertes speciais per a les últimes unitats en stoc. Carretera del Pla, 216. Poi. lnd 43800 Valls Tel.: 977 60 41 11

Consum combinat 0/100km): 4,2-8,2. Emissions de C02 (g/km): 110-191.

Poi. la Roureda. C/ Nicaragua, 42 43204 Reus Tel.: 977 76 90 25

PVPR Kia Optima l. 7 CRDi VGT Concept Eco-Dynamics (inclou impostas, transport i accions promocionals). No inclou les despeses de gestoría i matriculació. Oferta aplicable per a clients particulars que financin amb Banco Cetelem 5.A.U. un import mínim de 15.000€ a través de la campanya FlexiPlan, a un termini mínim de 36 mesas i amb una permanéncia mínima de 36 mesas. Promoció incompatible amb altres ofertes financeres, válida fins al 28/02/2018 en concessionaris de la Península i les Balears. Finan�ament subjecte a estudi i aprovació per part de l'entitat de crédit. Consulteu-ne les condicions en www.kia.com. El model que es visualitza no es correspon amb el de l'oferta. 'Consulteu el manual de garantía Kia.

VIUFEB2018 |

QUALITY CAR II TARRAGONA

Carretera Valencia, Km 248,8 43006 Tarragona Tel.: 977 54 87 12 wwww.qualitycar.cat

35


La Patacada, matèria de videojoc

i seu de visites guiades pel 80è aniversari dels bombardeigs de la Guerra Civil

El refugi antiaeri del barri del Carme de Reus dóna vida a un producte audiovisual interactiu i revifa el record d’una tragèdia

El passat desembre el refugi antiaeri de La Patacada va ser triat com a matèria nuclear en la creació d’un videojoc re· alista en el marc de l’acte de cloenda de la Casa d’Oficis de Creació i Producció Audiovisual del programa Treball als Barris del Mas Carandell de Reus. En l’edició hi van par· ticipar 16 alumnes en dues especialitats. Per una banda, la Creació de Continguts Audiovisuals i, per l’altra, Desenvo· lupament de Continguts en 3D per a Videojocs. El projec· te de final de curs, ‘Fragments de metralla’, va ser el treball fet pels estudiants d’ambdues especialitats. L’objectiu era conèixer el patrimoni cultural del barri del Carme, especi· alment el refugi antiaeri de La Patacada. Amb la qual cosa, els estudiants que van abordar la branca de la creació del videojoc van mostrar en l’acte una breu demostració visual del projecte i, per la seva banda, el col·lectiu especialitzat en audiovisuals, va realitzar la cinemàtica amb fragments d’acció de la mateixa demo.

VIUFEB2018 | DIVERS

El procés de creació del treball va consistir en un estudi pro· fessional que va perllongar-se fins a sis mesos. Un termini de temps en el qual els diferents alumnes assabentats en vi· deojocs van dissenyar, animar i programar diversos perso·

36

natges, edificis i elements per poder crear una reproducció autèntica de l’espai. Els que abordaven la part audiovisual van emular la tasca d’una productora amb l’elaboració de guions, càsting de personatges, localitzacions, vestuari i un llarg etcètera. Homenatge al record Amb motiu del 80è aniversari del bombardeig de la Guerra Civil a la ciutat, el Museu de Reus va organit· zar també durant el passat mes de gener i principis de febrer una sèrie de visites guiades al refugi antiaeri de La Patacada per a centres escolars i grups reduïts per tal d’homenatjar el record d’una defensa passiva, però sòlida. En algunes d’aquestes trobades de vessant històric, l’es· tudiós Salvador Palomar va fer esment de moltes de les característiques d’aquest tipus de refugis antiaeris: havien de tenir com a mínim un parell d’entrades i sortides, un sistema d’escales que fessin ziga-zaga i una estructura àm· plia per tal de moure’s amb rapidesa. El procés de creació de refugis, de fet, va ser una tasca en la qual la població civil hi va tenir un paper clau. Val a dir, que tot i haver-hi molts paletes a la ciutat, gran part de la ciutadania en sabia molt de construir espais per defensar-se. Els masos n’estaven plens.

Foto: Ajuntament de Reus. Cedida

Cristina Valls


37

VIUFEB2018 |


AUDI AICON

Autònom i elitista

Audi mostra la seva interpretació de la mobilitat futura amb un cotxe totalment automàtic, de carrosseria esportiva i ecològica i equipat amb quatre motors elèctrics

Ramon Ortiz

Audi anticipa el futur dels seus automòbils amb l’Aicon, un espectacular prototip que permet visualitzar les pro· peres directrius del sector de l'automoció en matèria de conducció autònoma. El futurista disseny de la seva car· rosseria demostra que es tracta d'un vehicle avançat al futur. Els seus creadors afirmen que la seva imatge exer· ceix com a proposta visual per als cotxes de pròxima ge· neració de vocació ecològica.

VIUFEB2018 | DIVERS

La càrrega de les bateries es fa per sistema d'inducció i té una autonomia de 800 km

38

Aquest automòbil d’exhibició és un exemple del com· promís d’Audi per la mobilitat elèctrica. Es tracta d’un laboratori experimental que posa a prova un avançat con· junt de transmissió compost per quatre motors, un per cada una de les seves rodes i que permeten gaudir d’un avançat sistema de tracció integral intel·ligent. Aquest conjunt entrega una potència total de 354 cavalls, es dis· posa d’una autonomia de 800 km i té una gran capacitat de gir gràcies a les seves quatre rodes directrius. L’Aicon no necessita comandaments de conducció, un

fet que allibera un considerable espai a l’interior i genera un superior confort als seus ocupants. Destaca també per la seva facilitat d'accés a l'interior, gràcies a quatre am· ples portes i l’absència de pilar central. Aquest prototip de la alemanya incorpora diversos aven· ços tecnològics de futur. Per exemple, quan es deixa el cotxe en un lloc fosc, es posa en marxa automàticament un petit dron, dotat amb una llanterna, que segueix a l'usuari en el seu desplaçament a peu per il·luminar el camí que té per davant.


Marcar la diferència és atrevir-te a ser tu mateix i a decidir el teu propi camí. Perquè tu defineixes el teu estil i això et fa únic. Com el Nou Hyundai KONA. El seu elegant disseny i el seu sorprenent dinamisme combinen a la perfecció amb el teu dia a dia. Viu-lo, i gaudeix del sistema Apple CarPlayTM i Android AutoTM. Controla’l, gràcies al seu Head Up Display. I connecta’t sense cables, amb el seu Carregador Sense Fil. Perquè el Nou Hyundai KONA ha estat inspirat en tu. Ara només et falta conduir-lo.

Gamma Hyundai KONA: Emissions CO (g/km): 117-153. Consum mixt (l/100km): 5,2-6,7. PVP recomanat a la Península i les Balears per a KONA 1.0 TGDI 120CV (88,3kW) 4X2 ESSENCE (13.990€). Incl. IVA, transport, imp. matriculació, descompte promocional, aportació de concessionari, oferta de manteniment i pla Canvia a Hyundai aplicable per l’entrega d’un vehicle usat de titularitat del comprador durant almenys els 6 mesos previs a la data de compra d’un vehicle nou Hyundai. Oferta aplicable per a clients particulars que financin amb el producte Cinking Solución Flexible a través de Santander Consumer EFC S.A un import mínim de 12.000€ a un termini mínim de 36 mesos i una permanència mínima de 36 mesos. Finançament subjecte a estudi i aprovació de l’entitat financera. Oferta vàlida fins al 30/06/2018. Model de les imatges: KONA Style. Manteniment vinculat al finançament del vehicle. La garantia comercial de 5 anys sense límit de quilometratge ofert per Hyundai Motor España S.L.U. als seus clients finals és tan sols aplicable als vehicles Hyundai venuts originalment per la xarxa oficial de Hyundai, segons els termes i condicions del passaport de servei. Consulteu les condicions d’oferta, manteniment i garantia a la xarxa de concessionaris Hyundai o a www.hyundai.es. Apple CarPlay™ és una marca registrada d’Apple Inc., Android Auto™ és una marca registrada de Google Inc.

VIUFEB2018 |

Nou Hyundai KONA des de 13.990€.

39


Tenim química

VIUFEB2018 |

Química

40

Som una suma d’elements químics; la química fa possible la vida. I al nostre territori la indústria química dóna vida i impulsa l’activitat econòmica. És per això que el proper mes de març publiquem VIU a fons Química, la revista on tot el sector químic del Camp de Tarragona té l’aparador. Si en formes part contacta amb nosaltres. Segur que tenim bona química.

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat


41

VIUFEB2018 |


DACIA DUSTER

Millores integrals

El carismàtic Duster de Dacia presenta una atractiva renovació estètica i ofereix una opcional tracció 4x4 millorada Ramon Ortiz

La renovació d'aquest carismàtic SUV del segment C, la icona de la marca Dacia, introdueix canvis de disseny, des· tacant la presència d'un frontal més potent i nous grups òptics que integren les llums diürnes LED . El capó és més horitzontal, el protector davanter és més gran i, a la part posterior, els grups òptics són nous i el protector inferior inferior és més ampli. Les novetats es completen amb rails de sostre d'alumini i rodes de 17 polzades.

Dacia afegeix noves possibilitats a l’equipament, amb ele· ments com un sistema multimèdia, radar d'estacionament posterior o un regulador i limitador de velocitat. Entre les opcions, el nou Duster ofereix sistema d’alerta d’angles morts, il·luminació automàtica o un sistema multi-càmera.

A més de fixacions Isofix per la seguretat dels infants, tota la gamma equipa airbags frontals, laterals i de tòrax

VIUFEB2018 | DIVERS

Les modificacions estètiques es combinen amb els atrac· tius habituals d’aquest vehicle llançat al mercat l’any 2006, com són capacitat off-road, eficiència, habitabilitat i un preu molt competitiu. A l’interior es troba un tau· ler de control redissenyat, acompanyat de materials més acolorits i disponibilitat de nous equipaments.

42

El Duster té una tracció 4x4 opcional millorada en el seu rendiment i hi ha noves ajudes disponibles per a la conducció. Els motors de benzina són un SCe de 115 cavalls i un TCe de 125 cavalls. En dièsel es confia en un 1.5 dCi, amb dos nivells de potència, 90 i 110 cavalls. L’oferta es completa amb una versió que pot funcionar amb gas liquat de petroli GLP, que funciona amb el mo· tor 1.6 SCe de 115 cavalls i que permet gaudir d’un con· sum de 5 litres als 100 km.


43

VIUFEB2018 |


Josep Acero, conseller de Mobilitat i president de l’Empresa Municipal d’Aparcaments de l’Ajuntament de Tarragona (AMT)

VIUFEB2018 | DIVERS

“Estem treballant molt en els aparcaments dissuasius perquè s’estalvia molta contaminació al centre de la ciutat”

44

Foto Alícia Fàbregas


A finals de gener, l’Ajuntament de Tarragona posava en marxa un nou aparcament dissuasiu amb 62 places, ubicat al passeig de la Independèn· cia, davant de la porta principal de la Tabacalera. La tarifa de l’aparca· ment és de Zona Taronja, 1 euro al dia, i l’horari de regulació és de di· lluns a divendres, excepte festius, de 9h a 14h i de 16h a 20h. Es suma així als espais ja existents com són: el Passeig Torroja amb 53 places, el de Joan XXIII amb 95, el del barri dels Músics amb 454 , la Part Baixa amb 194 i el carrer Enric d’Ossó amb 92 places. A més dels aparcaments dis· suasius gratuïts del Cementiri, amb 120 places, i el de Sant Pere i Sant Pau, amb 154. El conseller de Mobilitat i president de l’Empresa Municipal d’Aparca· ments de l’Ajuntament de Tarragona (AMT), Josep Acero, ha estat al cap· davant d’aquest projecte. Per què aquesta nova apertura? Estem treballant molt en els apar· caments dissuasius perquè s'estalvia molta contaminació al centre de la ciutat. Ja ho diu la paraula, dissua· deix d’entrar al centre. En teníem un a la Tabacalera, però no era nostre, era una cessió, quan l’empresa vol· gués recuperar-lo ho podia fer. Ens ho van demanar, no pensàvem que seria tan d’hora, però nosaltres ja es· tàvem treballant en dos aparcaments dissuasius molt a prop d’allà. El pri· mer que hem inaugurat té 62 places i en la primera setmana han passat 600 cotxes, que està molt bé, hi ha· gut una rotació molt alta. És Zona Taronja, és a dir 1 euro al dia, per tant molta gent que va a treballar al Mercat, al Parc Central...deixa el cotxe allà. I l’altre? L’obrirem en dos mesos com a molt i està a l’antiga carretera N-340, on aniran 275 places. Així recuperarem les que hi havia a la Tabacalera amb una diferència molt important: aquests dos aparcaments ja són per sempre per a la ciutat i el de la Tabacalera era una cessió. Quin és l’objectiu d’aquests nous

projectes? Volem donar facilitats als treballadors del Parc Central, però també a la gent que vulgui anar a passar el dia allà. També amb apar· caments municipals que tenim molt a prop del Parc Central.

Aquests dos aparcaments ja són per sempre per la ciutat i el de la Tabacalera era una cessió Hi haurà més novetats en un futur proper? Quan acabem aquests dos, el següent que estem treballant és el del cementiri. El triplicarem i aquí anirà una part important pels autobusos tu· rístics. Creiem que amb aquestes tres ofertes cobrim bastant la ciutat. I des· prés tenim tot l’aparcament nou que s’ha creat a la zona del Nàstic. Hi haurà canvis també al casc antic de la ciutat? Dos aparcaments tan· cats a l’entorn de la Part Alta, perquè si volem peatonalitzar-la i limitar molt l’entrada de cotxes hem de do· nar una alternativa. Estem treballant en un aparcament de 250 places i un altre que tindria el doble. S’està seguint algun model? Estem fent servir l’exemple de Toledo i Còr· dova, ciutats com nosaltres, que són Patrimoni de la Humanitat. Són el mirall perquè han peatonalitzat el seu casc antic, evidentment acom· panyat d’unes mesures com buscar aparcament fora del casc històric. Estem treballant per aconseguir casi 800 places. No obstant també vull recordar que tenim dos aparcaments

municipals molt potents: Saavedra i Catalunya, que estan tocant al Portal del Roser i tenen la tarifa de les 24h per 5,50€. Tot això no deixen de ser mesures per afavorir als restauradors de la Part Alta i la gent que vulgui anar a dinar o a sopar, que sap que com a molt pagarà 5,50€ per passar tot el dia, que jo crec que és un preu molt atractiu. La idea és que la gent -empresaris, hotelers, etc.- vegi Apar· caments Municipals com un aliat. S’aposta per la Zona Taronja. Per què? És un preu assequible i garan· teix la rotació, important i necessari per una ciutat com Tarragona. Si no posem preu, el cotxe es quedaria allà tres, quatre, cinc dies... Està molt pensat per la gent que ve a passar el dia, a treballar, que ve de fora...

Estem fent servir l’exemple de Toledo i Còrdova, ciutats com nosaltres, que són Patrimoni de la Humanitat AMT també s’està submergint en les noves tecnologies amb l’aplicació que fa les funcions de parquímetre. Té l’avantatge per l’usuari de que, si tu et descarregues l’aplicació, està a moltes ciutats d’Espanya. Ha tingut bona acollida? Estem ara en un 10-12% de gent que fa servir l’aplicació d’aparcament i jo crec que a la llarga anirem al 50-50%. És molt còmode, no fa falta el tiquet i si estàs fent una gestió que se t’allarga, entres al mòbil i ho allargues...Això és el futur.

VIUFEB2018 | DIVERS

VIU a fons

45


Les destinacions europees més populars entre els ‘millenials’ Les alternatives per poder viatjar barat avui dia s’han vist impulsades per les xarxes socials, pàgines web i comparadors d’hotels i transports Cristina Valls

Després de la roba i els complements, viatjar s’ha convertit en l’opció més adient per fer un regal. Que la desti· nació sigui tota una sorpresa, a més, s’han convertit en un complement molt triat entre els grups d’amics. Avui plataformes com drumwit, ran· dombox o waynabox ofereixen viatjar sense conèixer la destinació (només amb la previsió de saber-ho un pa· rell de dies abans) i els comparadors de preus ajuden a trobar les millors condicions. Les xarxes socials, a més, han esdevingut finestres útils i efec· tives per a aquell públic que més les consumeix, és a dir, els nadius digitals de la generació ‘millenial’. Val a dir que, tan sols amb una recomanació d’una celebritat o ‘influencer’, una destinació es pot convertir fàcilment en tendència. L’objectiu és acumular experiències, sense oblidar pujar tot el que descobrim a la xarxa.

VIUFEB2018 | DIVERS

Entre les destinacions més habituals, fetes en sortides breus d’un parell o tres dies, hi ha al capdavant Amsterdam. És un entorn estrella que tot i estar associat al fred, és amigable i està ple de pubs. Segons els experts, es diu que, per molt mal temps que hi faci, esdevé un dels llocs més ro· màntics per viatjar. En temps de neu, són molt recomanables els parcs, com ara el Vondelpark o el Westerpark. A més, la ciutat té molts museus i la casa d’Ana Frank, per als més curiosos.

46

Budapest seria a la segona posició del rànquing amb temperatures força baixes i una estètica solitària de conte. Una de les experiències més recoma· nades un cop s’hi ha arribat és provar els banys termals a la nit i a l’aire lliu· re. Fer turisme permetrà al visitant gaudir d’edificis tan sorprenents com el Parlament o el Castell de Buda. Copenhague, una mica més turís· tica, esdevé una bona alternativa, ja

que és petita i fàcil de recórrer en poc temps. Compta amb una àmplia oferta de bars i una gastronomia ex· cel·lent. Descrita com la ‘ciutat més feliç del món’, la capital danesa té un dels nivells de vida més alts d’Europa, factor que es fa visible no amb luxes sinó a través d’una sensació de con· fort i felicitat que s’intueix a les ter· rasses dels restaurants i en la manera de viure dels seus habitants. Dublín és una altra ciutat que es pot recórrer tranquil·lament passe· jant. Una de les característiques més llamineres són els seus carrers. És un exemple O’Connell Street, una de les artèries principals amb botigues, bars, bon ambient i moltes escultures; el carrer peatonal Grafton Street, al cor de Dublín, és un altre dels entorns més comercials ubicat entre la Universitat

Trinity College i el Parc St. Stephens Green. L’oferta cultural i de lleure tampoc es queda enrere amb museus, galeries, monuments, atraccions turís· tiques, esglésies, parcs i jardins. Praga coronaria el rànquing de des· tinacions. Es tracta d’una regió d’allò més bohèmia, amb més d’un milió d’habitants i coneguda com a ‘La ciu· tat daurada’. Un cop s’ha recorregut sencera, és inevitable no pujar a la torre de l’antic ajuntament des d’on es pot gaudir de vistes màgiques. El pont de Carles, la plaça de la ciutat vella i la Torre de la Pólvora són al· gunes de les atraccions turístiques del lloc, sense oblidar museus i galeries d’art, com el Museu Nacional i el Museu del Comunisme, entre altres; i els seus jardins, com l’Isla Kampa i el jardí Vrtba.


GAMA FIAT

HÍBRIDA GLP A PRECIO DE GASOLINA

Emisiones de NOX gama Fiat GLP de 12 a 66,6 mg/km. Consumo mixto de 3,4 a 8,6 l/100km.

Promoción válida sólo para clientes particulares hasta el 31 de marzo de 2018 en todo el territorio español para cualquier vehículo nuevo de la Gama Fiat GLP aplicándose el descuento del concesionario y del fabricante. Promoción no acumulable a otras ofertas o descuentos especiales.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa

TRACCIÓ 4X4 PERMANENT (SAWD) FRENADA PRE-COL•LISIÓ CONTROL DE CREUER ADAPTATIU FUNCIÓ DE PERMANÈNCIA EN EL CARRIL DETECCIÓ VEHICLE POSTERIOR CONTROL D’ANGLE MORT X-MODE CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR AUTO START-STOP APPLE CAR PLAY / ANDROID ACTE*

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10 - Tarragona. Tel. 977 448 555

NOU

SUBARU XV DES DE

21.900€

*

902 100 022 www.subaru.es Consum (Comb): 6,4 - 6,9 l/100km. Emissions CO2: 145 – 155 g/km. *Apple/Android són marques registrades per Apple Inc./Google Inc. *PVP recomanat a PyB per a XV 1.6 Sport, transport, impostos i promoció inclosos. Pintura metal•litzada opcional.

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

Torna per explicar-ho

SISTEMA EYESIGHT

47


VOLKSWAGEN T-ROC

Nascut per triomfar

Volkswagen completa la seva gamma de models crossover amb l’arribada d’un nou compacte, el T-Roc. Disposa de versions de dues i quatre rodes motrius i motors de fins a 190 cavalls Ramon Ortiz

Completant la gamma existent dels models Tiguan i Touareg, Volkswa· gen amplia la seva oferta de vehicles crossover amb el nou T-Roc. La És un vehicle compacte, de 4,23 m de llargada, 1,82 m d’amplada i que té una capacitat de maleter de 445 litres.

VIUFEB2018 | DIVERS

La firma alemanya aposta per un dis· seny atrevit, amb una imatge que té els ingredients necessaris per atraure tot tipus de clients, inclosos els més joves. Al seu frontal crida l’atenció la seva calandra de forma allargada i hexagonal, amb grups òptics allargats als extrems que poden incorporar tec· nologia LED. A l’equipament opcio· nal destaquen combinacions bicolor i nombrosos elements decoratius.

48

Construït sobre la plataforma MQB del grup VW, el nou T-Roc pot equi· par tracció davantera, o bé versions de tracció total que disposen d’un selector de perfils de conducció 4Motion que permet escollir entre els programes Street, Snow, Offroad i un personalit· zat Offroad Individual. El dinamisme d'aquest automòbil pot ser potenci· at amb l'opció d'un xassís adaptatiu DCC, amb suspensió ajustable.

En l'apartat mecànic, està disponible amb diferents mecàniques que desta· quen per la seva eficiència i rendiment. El constructor alemany ofereix un mo· tor benzina 1.0 TSI de 116 cavalls i un dièsel 2.0 TDI, de 150 cavalls.

corporen un canvi automàtic DSG i la disponibilitat d’assistent de conducció és completa, amb un equipament de sèrie que inclou Front Assist amb fun· ció de frenada en ciutat i Lane Assist.

També està prevista la disponibilitat d’un 1.5 TSI de 150 cavalls i un 2.0 TSI de 190 cavalls. En dièsel, els mo· tors del nou T-Roc són un 1.6 TDI de 115 cavalls i un 2.0 TDI, de 190 cavalls. Les versions més potents in·

La gamma disposa de tres nivells d’equipament denominats T-Roc, Sport i Style, que es poden ampliar amb un atractiu paquet R-Line


49

VIUFEB2018 |


VIUFEB2018 | DIVERS 50

Il·lustració de Yone Marti Celada


I per només 6 € al dia?

Emporta’t el nou Polo amb TOT inclòs amb My Renting.* Sense entrada Assegurança a tot risc Tot el manteniment Assistència en carretera

Emissió de CO2 (g/km): 110. Consum mitjà (l/100 km): 4,8.

Tarraco Mòbil

Ctra. Valencia, km. 224 Tel. 977 220 066 - Tarragona vendes.vw@tarracomobil.es

Reus Mòbil

C. Recasens i Mercadé, 7 Pol. Agro Reus Tel. 977 124 004 - Reus vendes.vw@reusmobil.es

VIUFEB2018 |

*Oferta Volkswagen Renting S.A., per a un Volkswagen Polo Edition 5p 1.0 55 kW (75 CV) gris Urà. Termini: 36 mesos. 36 quotes de 179,75 € (IVA inclòs). Quilometratge: 10.000/any. Inclou manteniment, reparacions i assegurança a tot risc sense franquícia. No inclou canvi de pneumàtics. Per a altres versions o equipaments, consulta el teu concessionari Volkswagen. Oferta vàlida fins al 28/02/2018, tret que es produeixi alguna variació en les condicions del preu del vehicle. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Volkswagen Polo Sport amb equipament opcional.

51


Les carreres de

coloms,

tot un món esportiu i econòmic

Mr. Fantastic, un colom capaç de viatjar a tota velocitat durant més de 664km, es venia l’estiu del 2017 per un preu rècord de 500.000€ a un comprador xinès Alícia Fàbregas Text i fotos

VIUFEB2018 | DIVERS

Segons els experts columbòfils, els millors coloms missatgers, els més ràpids, han estat tradicionalment els belgues. Però no només són atletes de primera, també mouen xifres as· tronòmiques de diners.

52

El passat mes d’agost del 2017, Da· niel Bucaciuc, un romanès que porta prop de 20 anys vivint a Bèlgica, ve· nia el seu campió Mr. Fantastic -gua· nyador del segon premi en una cursa de 664,9 km- per mig milió d’euros a un comprador xinès. També era un xinès qui adquiria el segon colom més car de la història, Nadine, d’ori· gen flamenc, per 400.000€. Des del punt de vista purament econòmic, no sembla una mala inversió: les cries d’aquestes aus atletes també es podran vendre per una bona suma, i

així els guanys es multipliquen. Més a prop A Catalunya, també es conserva en· cara aquesta tradició d’entrenar co· loms missatgers, tot i que no al ma· teix nivell que a Bèlgica ni amb una motivació econòmica tan suculenta. Al 2012 un dels millors colomars d’aquesta comunitat autònoma i fins i tot d’Espanya va ser el d’un tarra· goní, Andrés Cintas. A les competi·

cions del 2010 al 2012 va guanyar fins a 16 premis nacionals, que no eren monetaris. Per aconseguir-ho havia de portar a terme un entrena· ment rigorós i tenir molta cura de la salut dels animals. “El colom, quan està en competició, per mi és molt semblant als futbolistes. Avui entre· nament, demà descans, avui entre· nament, demà descans i diumenge partit. Si és molt dur el partit doncs ha de descansar més”, explica Cin·


tas. Primer se’ls deixa volar al voltant del colomar perquè reconeguin on és “casa seva” i després se’ls comença a portar cada cop més lluny i es fa la solta, s’avien, és a dir, es deixen anar perquè tornin volant al seu colomar i vagin enfortint cada cop més els músculs. “Els portava a 80 o 60 km i els aviava, dia sí, dia no. Normal· ment anava a l’Ampolla o a l’Amet· lla”, diu Cintas.

de Catalunya”, assegura. Es refereix al més important pels competidors catalans, ja que la cursa s’inicia a la capital portuguesa i les aus volen fins als seus respectius colomars repartits per diferents indrets de Catalunya. “El que es mesura és la velocitat. Des del lloc on els aviïs es calcula la distància fins al colomar. Porten un xip a la pota que mesura quan han arribat i es fa la mitjana des del lloc de solta”, explica aquest reusenc. Aquesta temporada, “el primer con· curs és a Alfajarín”, afirma el Ricard Gallego, un altre dels membres del Club de Reus. Tindrà lloc a principis de març. Gallego té el seu colomar a Torredem· barra, on també cria oques i gallines.

Primer se’ls deixa volar al voltant del colomar perquè reconeguin on és “casa seva” i després se’ls comença a portar cada cop més lluny i es fa la solta Ell separa els coloms mascles de les femelles, perquè així “tenen més mo· tivació a l’hora de tornar a casa. Quan arriben es troben a la femella o al mas· cle”, diu aquest columbòfil. Al poc temps de néixer, en una pota se’ls hi col·loca una anella, cada any d’un color diferent, per saber l’edat i la procedència, com una mena d’iden· tificador. “Un colom viatjant dura 4 o 5 anys”, per les dures condicions

VIUFEB2018 | DIVERS

Ara aquest tarragoní ja no competeix amb el Club de Coloms Missatgers de Reus, una associació que va néi· xer a començaments de la Guerra Civil amb el nom de “Grup de Co· loms Missatgers al servei de l´Exèr· cit, Transmissions i Senyals”. Però qui encara ho fa és l’Ernest Vives, que en va ser president durant més de 6 anys. “El meu pare tenia co· loms, els feia volar sense concursar. Jo vaig enganxar-ho i em vaig pre· ocupar de portar coloms com més bons millor”. Així és com va comen· çar l’afició de Vives, que ha arribat a convertir-se en guanyador del cam· pionat “de Lisboa, el més important

53


la suma va baixant fins als 50€ pels que quedin entre la posició 51 i la 100. Una quantitat petita en com· paració amb un dels derbis més im· portants a nivell internacional, el del Milió de Dòlars de Sudàfrica, ano· menat així pel premi que atorga. En aquesta modalitat de competici· ons, els participants, que poden ser de qualsevol racó del món, deixen els colomins en un colomar, que en pas· sa a ser el propietari, i allà els entre· nen tots junts, previ pagament d’una entrada per participar-hi -en el cas d’Arona són 220€. Després d’uns mesos d’entrenaments es fa la solta definitiva i qui havia estat l’inicial propietari del campió s’emporta una part del premi i el colomar una altra. Finalment, el colomar posa totes les aus a la venda amb preus que varien en funció de quines han estat les se· ves posicions a la carrera.

A la present edició del Derbi d’Arona el guanyador s’emporta 120.000€ i la suma va baixant fins als 50€

VIUFEB2018 | DIVERS

“Dins dels factors que afecten les carreres de coloms, un d’ells és la ubicació. Els vents, les línies de vol... En aquest cas, com que els coloms surten i tornen al mateix lloc, l’únic que influeix és la sort i la raça del colom. Llavors, normalment els gua· nyadors dels derbis tenen molt de mèrit i es paguen bé”, afirma el Ser· gio Pena, actual president del Club de Coloms Missatgers de Reus.

54

dels trajectes, “però un colom pot viure 15 o 20. Amb un any ja poden fer concursos. Intentem que el pri· mer any facin només fins a 700km, perquè la musculatura encara no la tenen del tot desenvolupada”, expli· ca Gallego. Els que ja estan en plena forma, poden agafar velocitats de més de 140km/h si tenen el vent a favor. Els derbis, un altre tipus de carreres “Tant a les Canàries com a Balears,

hi ha molta afició. En el cas de les Canàries, hi ha molta promoció per part del govern”, assegura Vives, ex· president del Club de Coloms Mis· satgers de Reus. De fet, allà se celebra un dels derbis més importants de tot l’Estat, el d’Arona. Aquesta modali· tat, diferent a les competicions naci· onals i de les comunitats autònomes, sí que ofereix premis econòmics. A la present edició del Derbi d’Arona el guanyador s’emporta 120.000€ i

A Catalunya, però, són poc més d’un parell de centenars els que en· cara contribueixen a la supervivèn· cia d’aquesta tradició, que es diu que compta amb més de 3.000 anys d’història. A Grècia ja es feien ser· vir coloms missatgers per anunciar els guanyadors de les Olimpíades; el gran conqueridor Genghis Khan també els utilitzava; i a les guerres han estat un factor decisiu a l’hora de guanyar o perdre algunes batalles. Ara, ja sigui per afició o per negoci, encara continuen ocupant un lloc al costat de l’home.


55

VIUFEB2018 |


VOLVO XC40

Tecnologia nòrdica

Amb una proposta Premium, Volvo Cars presenta el tercer automòbil tipus crossover de la seva gamma Ramon Ortiz

Els crossover ja no són una moda, són una part fonamental de la gamma de qualsevol constructor. Volvo no és una excepció i presenta el seu tercer model, el compacte XC40. Tant per fora com dins aporta un disseny nou, creatiu i diferent. Incorpora les darreres evolu· cions de les tecnologies de seguretat, connectivitat i infoentreteniment de la marca. Destaca el sistema connectat Sensus, centrat al voltant d'una gran pantalla tàctil d'orientació vertical, fà· cil de fer servir i intuïtiva.

VIUFEB2018 | DIVERS

Ofereix un habitacle de cinc places i un maleter de 460 litres de capacitat, ampliables a un màxim de 1.336 litres

56

Entre els equipaments de seguretat i assistència al conductor es troben el sistema Pilot Assist, City Safety, ate· nuació i protecció en cas de sortida

de la calçada, alerta d’encreuament amb fre automàtic i la càmera de 360º encarregada d'ajudar els con· ductors a estacionar. El nou XC40 s’ofereix amb motors de quatre cilindres i dos litres. El D4 dièsel desenvolupa 190 cavalls, permet assolir 210 km/h i accelerar de 0 a 100 km/h en 7,9 segons. El consum és de 5 l/100 km i les emis· sions de CO2, de 133 g/km. El ben· zina T5 té 247 cavalls (0-100 km/h en 6,5 segons, 230 km/h i 7,1 l/100 km). El canvi és automàtic de vuit relacions i incorporen la tracció in· tegral AWD de Volvo. Més endavant

arribarà una versió híbrida i una al· tra 100% elèctrica. Disponible en acabats Momentum i R-Design, l’XC40 incorpora de sèrie advertència de canvi de carril, con· trol de descens de pendents, detecció de vianants i ciclistes City Safety, re· coneixement de senyals, ajust lum· bar elèctric per als seients davanters, control de velocitat de creuer, ta· pisseria parcial de cuir, il·luminació LED, comandament multifunció en el volant, etc. La terminació R-De· sign afegeix detalls com xassís sport, tubs d'escapament dobles integrats o pedals esportius.


Interiorisme L'important és a l'interior Tot el que et cal per fer de casa teva una llar confortable

En Decoración Hogar tenemos las últimas tendencias en cortinas y textil hogar. www.decoracionnoucentre.es

Telf 977 549 489 | C/ Riu Glorieta, local 1 Nou Centre (Torreforta) | 43006 Tarragona

VIUFEB2018 |

Diseño, calidad, asesoramiento y profesionalidad son nuestras consignas.

57


A la taula i al llit al primer crit El matalàs és una de les peces del mobiliari que cal triar amb més atenció, ja que el farem servir a diari Marc PAscual

VIUFEB2018 | INTERIORISME

A l’hora de cercar un matalàs adient trobarem que tenim una multitud d’opcions i un ampli ventall de preus. D’en· trada tanta oferta pot desorientar, però és molt important triar bé una peça que, al capdavall, ens acompanyarà molts anys i determinarà la nostra salut i benestar. El matalàs com a instrument de descans és un instrument bàsic per mantenir un bon estat de salut tant física com mental. De totes les opcions que hi en el mercat dels matalassos en destacarem tres: els matalassos de molles, els de viscoelàs· tica i els de làtex. Moltes vegades podem trobar-nos amb combinacions d’aquests tres matalassos; per exemple, els que tenen el nucli de molles i la part superior de làtex.

58

El matalàs de molles D’entre tots els matalassos de molles, els més valorats avui dia són els de molles ensacades individualment, ja que permeten mantenir diferenciades cadascuna de les zones de descans i si al llit dorm una parella, els moviments d’un no es noten en la zona de l’altre. Les molles ofereixen un descans reparador, són molt transpirables i proporcionen un suport ferm. Els de gamma alta se solen encoixinar amb materials naturals que regulen millor la temperatura i eviten la humitat per transpiració. Els preus per a llits de matrimoni oscil·len entre els 300 i els 2.000€. El matalàs de viscoelàstica La viscoelàstica és una evolució dels populars matalas· sos d’escuma que van començar a generalitzar-se a partir dels anys 60, tant pel seu preu assequible com pel fet que pesessin molt poc. La viscoelàstica com a material va ser

desenvolupada per la NASA per atenuar la pressió que els teixits produïen en el cos dels astronautes a l’hora del llan· çament. Consten de diferents capes d’escuma d’alta resi· liència (HR). La densitat de la viscoelàstica determinarà el grau de fermesa del matalàs. És un material sensible a la temperatura i al pes que s’emmotlla al cos i recupera la forma a l’hora de llevar-nos. Els preus per a un llit de ma· trimoni poden oscil·lar entre els 150 i els 3.000 €. El matalàs de làtex El làtex és un material natural que s’extreu d’alguns arbres i plantes com el cautxú. S’adapta als contorns del cos tot ajudant a reduir els punts de pressió. Consten de diverses capes de fermesa diferenciades. Solen estar acabats amb fibres naturals per evitar la transpiració i que, a més, són hipoal·lergèniques. El preu per a un llit de matrimoni sol oscil·lar entre els 400 i els 2.500€. Per anar acabant, recomanem consultar a un expert sobre el matalàs que s’adapti millor a les nostres necessitats i a la nostra butxaca. Hem de tenir en compte que la vida mitja· na d’un matalàs (en condicions òptimes de descans) sol ser d’uns 10 anys. I que tenir el matalàs en bones condicions condiciona, entre d’altres coses, el nostre estat de salut.


59

VIUFEB2018 |


Escalfar-se sense arruïnar-se Els sistema que triem a l’hora d’escalfar el nostre habitatge determinarà el grau de confort que assolim i la despesa anual que comporta Marc Pascual

Quan pensem en llar, pensem en un lloc càlid i confortable. A l’hivern, doncs, cal escalfar-la i les possibilitats al nostre abast són moltes i a preus prou diversos. Vegem-ne algunes. Entre el mitjans més populars a l’hora d’escalfar-se hi ha el gas na· tural. És un sistema net i eficient que, segons un estudi de la consul· tora PWC, suposa una despesa anu· al d’entre 728 i 928€. La calefacció elèctrica per radiadors és també força popular per la seva eficàcia i la sen· zillesa de la instal·lació. La despesa anual que pot suposar oscil·la entre els 1.960 i els 2.168€, és doncs, de les més cares, encara que la factura es pot reduir sensiblement amb l’ús d’acumuladors nocturns, quan el preu del kilovat és més baix. Per a cases de camp és molt habitual la ca· lefacció de gasoil mitjançant caldera i radiadors. El cost anual d’aquest sistema és d’entre 1.112 i 1.224€.

Una altra alternativa ecològica i de menor manteniment, són els pellets, fets a partir de fusta i altres restes vegetals

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Si no volem una instal·lació compli· cada amb radiadors i caldera, exis·

60

teixen alternatives de calefacció més econòmiques. La llenya, per exem· ple, ens costarà cada any entre 200 i 500€ (a no ser que l’anem a fer nosaltres mateixos). Però és els siste· ma que en durà més feina a l’hora de transportar-la i netejar la cendra. Una altra alternativa ecològica i de menor manteniment, són els pellets, fets a partir de fusta i altres restes ve· getals. En aquest la despesa més im· portant cal fer-la en la pròpia estufa.

El suministre anual de pellets oscil·la entre els 500 i els 1.000€. Una altre sistema senzill d’escalfar-se són els aparells d’aire condicionat amb bomba de calor. Aquests, però, només es recomanen en llocs tempe· rats on geli poc, ja que qual el ter· mòmetre baixa de zero sol ser poc eficaç. Quant a despesa anual, la fac· tura elèctrica pot apujar-se de 600a 1.000€. Finalment un dels sistemes més populars i econòmics són les es· tufes de butà (catalítiques o d’infra· rojos) que escalfen força i gasten poc (entre 200 i 400 € l’any). Per alleugerir la factura energètica és de vital importància el fet de tenir la casa ben aïllada, especialment en els tancaments (portes i finestres) i teu· lada i parets exteriors (especialment les exposades al nord). La localit· zació de l’habitatge (costa o interi· or, obaga o solà, pis o casa aïllada)) també determinarà en gran mesura el cost de la calefacció.


VIUFEB2018 |

Empresa col¡laboradora

61


Aprendre a viure amb menys El minimalisme proposa conscienciar-se del que tenim i ser feliços aplicant cert ordre a la nostra llar tot cercant el benestar interior

Cristina Valls

VIUFEB2018 | INTERIORISME

El terme minimalisme es remet a viure amb l’imprescindible i prendre valor del què tenim, sense que neces· sàriament anem omplint casa nostra d’objectes que no aportin res al nos· tre benestar interior. En molts casos, l’entorn ens pot generar diferents energies i el desordre inspirar-nos rebuig fins i tot, ja que sabem que tard o d’hora ens haurem de posar a endreçar. Si tenim menys elements, tot serà més fàcil. I és que viure amb el just i necessari pot ajudar-nos a veure-ho tot més clar. De fet, alguns dels beneficis del minimalisme són centrar-se en el més important per a un mateix, gaudir més de les experi· ències i no tant d’allò material.

62

Val a dir que hi ha moltes maneres d’endreçar. Un altre dels mètodes pot ser el reciclatge o la donació dels ele· ments que ja no siguin útils per a un mateix. Una línia que defensa ferma· ment el mètode KonMari, proposat per Marie Kondo. En aquesta línia, la tècnica proposa agrupar per famílies

tots aquells objectes de casa nostra per prendre consciència de tot el que tenim. D’aquesta manera, és més fàcil veure tot el que podem seguir aprofi· tant i el que no. Una de les preguntes que s’ha de fer un mateix és si cadas· cun dels elements que s’han tret del seu lloc encara té utilitat i si es pot continuar aprofitant. En cas que no sigui així, s’haurà d’allunyar de nosal· tres. Tot aquest procés es pot fer amb la roba, els llibres i amb tot el que es tingui a la llar.

Marie Kondo proposa agrupar per famílies tots aquells objectes de casa nostra per prendre consciència de tot el que tenim Preguntar-se què utilitzem realment fa que ens plantegem què és el que ens fa realment feliços. L’estratègia també proposa guanyar més espai, però també ocupar-ne menys. En el cas de la roba, per exemple, es pro· posa doblegar-la de forma vertical i

d’una manera específica. La troba· rem millor, a més, si l’agrupem per colors i temporades. Potser perdrem menys temps a escollir la roba que ens posarem l’endemà. Una proposta més coneguda i arre· lada a la llar i les energies és el Feng Shui. Està relacionat amb la decora· ció del nostre habitatge per tal que ens generi bones vibracions. Sigui amb un canvi de color de parets per aportar més llum o amb la incor· poració de plantes i elements més harmònics, aquest corrent aconsella defugir tots aquells objectes trencats o antics que generin malestar. Es pot començar de zero. D’altra banda, s’aposta també per evitar l’acumu· lació d’objectes en un mateix espai, ja que es vol evitar el bloqueig de l’espai. La filosofia del Feng Shui, també recomana col·locar a cada racó de les diferents estances petits recipients amb sal, ja que es diu que l’ingredient absorbeix les males vi· bracions dels antics residents. Un cop transcorregudes 48 hores, la sal es pot treure i llençar-la a la brossa.


63

VIUFEB2018 | PUBLICITAT


Cambra Urbana de Tarragona

Agustí Pujol President Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

Manteniments dels edificis i les ITE's L'Agència de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya està informant a les Comunitats de Propietaris i a tots els propietaris d'immobles, de la obligatorietat que tenen de fer la Inspecció Tècnica dels Edificis La inspecció s'ha de fer quan els efificis tenen més de 45 anys de vida, o sigui, hagin estat construits abans de 1972. Com molta gent sap, i tothom hauria de saber, la ITE es la inspecció tècnica d'edificis, que es realitza per un tècnic qualificat (arquitecte, aparellador o ar· quitecte técnic), mitjançant la redacció del corresponent informe. Es tracta de fer un diagnòstic de l'edi· fici per tal que els propietaris coneguin el seu estat de conservació i procedir a les obres que cal executar per tenir l'immoble en condicions, cas que es dictaminin deficiències. Aquestes de· ficiencies poden qualificar-se entre lleus i molt greus, a criteri del tècnic responsable i en funció de les seves ca· racterístiques.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Cal recordar ara i aquí que, si les defi· ciències son greus o molt greus, caldrà pendre mesures cautelars de forma im· mediata, sigui per la pròpia seguretat dels ocupants dels habitatges, per la seguretat dels vianants i per la propia estabilitat de l'edifici. En qualsevol al· tre cas, s'obrirà un termini de temps d'uns 2 anys per executar les obres de reparació, previ la redacció d'un Pla de Rehabilitació en el que els propietaris puguin preparar-se convenientment, tant a nivell económic com logístic.

64

Aquesta campanya engegada per l'Agència de l'Habitatge te caràcter informatiu i vol impulsar la inspecció de tots els edificis que es trobin amb la obligatorietat de fer-la. La respon· sabilitat de passar la ITE recau sobre la Comunitat de Propietaris, o sobre el propietari únic, amb l'advertència

que l'incompliment de l'obligació de passar-la es una falta greu que pot comportar sancions de 9.000€ com a mínim, tot d'acord amb el Decret 67/2015 i amb la Llei del Dret a l'Habitatge. Ha arribat el moment de pendre's seriosament aquesta qüestió, i no no· més per la possible sanció sinó per la imperiosa necessitat de mantienir els edificis en correcte estat de conserva· ció. Perquè no dubtem quan es tracta del nostre vehicle, amb la coneguda i acceptada ITV? Doncs el mateix hau· ríem de pensar en relació als nostres habitatges. L'ITE es una eina imprescindible per a la bona salut del parc d'habitatges de qualsevol població i la conservació i re· habilitació dels nostres edificis es una tasca que cal fer conjuntament entre Administració (Ajuntaments i Gene· ralitat), agents intermediaris del sector

i els propietaris d'immobles. En aquest sentit, existeixen ajudes econòmiques, en forma de subvencions a fons per· dut, que poden arribar fins al 35% del cost total de les obres de Rehabilitació o del 50% del seu cost quan es tracta de millores d'accessibilitat. Cal inculcar la cultura del manteni· ment dels edificis, com una oportu· nitat de millora de la qualitat de vida dels ocupants, siguin propietaris o no, al temps d'aconseguir una revaloritza· ció del propi patrimoni i el de tota la ciutat. Des de la Cambra de la Propi· etat Urbana de Tarragona volem refor· çar la campanya informativa iniciada per l'Agència de l'Habitatge de Cata· lunya, posant-nos a disposició de tots aquells que vulguin informar-se.


65

VIUFEB2018 |


VIUFEB2018 | 66

Delegación Tarragona Rambla Nova nº 32, entresuelo 4-A, Tarragona Teléfono: 977 105 646


Distribuïdor oficial de

REUS Pl.del Nen de les Oques, 8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

VIUFEB2018 |

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

67


Casa o pis?

Marc Pascual

Comprar o llogar un habitatge és una decisió costosa i que implica viure-hi un llarg període de temps. Per tant és bo sospesar tots els avan· tatges i inconvenients que té cada tipologia de llar.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

El fet de tenir tants veïns fa que molta de la gent que viu en pisos se senti més segura

68

Quan pensem en un pis, aquest té molts avantatges. Per exemple, és fà· cil de netejar i mantenir, ja que l’espai mai és excessiu. El preu d’adquisició sol ser més econòmic que una casa (encara que depèn molt de la ubica· ció); les despeses de manteniment són reduïdes però cal tenir en compte la quota de la comunitat de veïns. En un pis, les obres estructurals es repartei· xen entre tots els veïns de l’immoble; per tant són molt més assumibles. Un altre avantatge dels pisos és la centra· litat. Solen estar molt més cèntrics, propers a tota mena de serveis (esco· les, metges, policia, bombers, trans· port públic...) així com dels comerços i les oficines. La despesa energètica

també sol ser molt més reduïda que en una casa. El fet de tenir tants veïns fa que molta de la gent que viu en pi· sos se senti més segura. La casa tampoc es queda curta en avantatges. Generalment el punt fort de les cases és que disposen de més es· pai. Això és de vital importància quan es tracta de famílies amb fills. El fet de no tenir veïns paret amb paret, es· talvia molts sorolls i conflictes. Molta gent cerca cases en nuclis rurals on l’aire és més net i es respira més tran· quil·litat; això, però, augmentarà les despeses en desplaçaments. Si a més la casa disposa de jardí o terreny, fa

En el moment d’adquirir o llogar un habitatge moltes persones es pregunten si serà millor un pis o bé una casa

que molta gent s'estalviï la despesa d’una segona residència. Tampoc cal· drà pagar comunitat de veïns, però en aquest cas l’IBI, que es computa a partir dels metres quadrats de l’habi· tatge, serà força més car. Les despeses de manteniment i climatització d’una casa, pel simple fet de disposar de més espai, també seran més elevades. I les reparacions estructurals van íntegra· ment a càrrec del propietari. Tant si escollim un pis o una casa, cal tenir en compte els avantatges i inconvenients de cadascun i mirar si ens podem permetre econòmica· ment l’opció que preferim.


69

VIUFEB2018 | PUBLICITAT


Mobles artesans a mida d'alta qualitat Amb més de 35 anys d'experiència profesional, aquesta empresa artesana i familiar de Santa Bàrbara es dedica a l'el·laboració per encàrrec de mobles a mida d'alta qualitat i prestigi reconegut

JF POLO manté intacte i viu l'esperit dels seus inicis, en una recerca cons· tant de millora i perfeccionament dels seus dissenys, tant en la qualitat dels materials com en els acabats dels seus mobles: projectes integrals d'in· teriorisme, peces úniques i exclusives, mobles per encàrrec d'alta qualitat on combina fusteria tradicional i artesa· nal amb els dissenys més avançats i acabats actuals...

VIUFEB2018 | PUBLIREPORTATGE

JF POLO aposta per un concepte de mobles únics, per al client més exi· gent que cerca la qualitat, l'exclusivi· tat i saber fer per damunt de tot i que, a més pot beneficiar-se de preus com· petitius en no haver-hi intermediaris. Només fan feines per encàrrec i to· tes les seves creacions estan signades a foc i van acompanyades d'un cer· tificat d'autenticitat, personalitzat i

70

numerat. Tenrn el Diploma de Mestre Artesà des del 2001, distinció que ga· ranteix l'origen i la qualitat de tots els seus treballs i que esdevinguin futures peces de col·leccionista i antiquari. Els seus dissenys estan protegits per una patent industrial, entre els que destaca un 1r Premi Nacional de Disseny i diversos premis internacionals. Des d'octubre de 2012, l'empresa té un nou ESPAI-EXPOSICIÓ a Bar· celona, al C/ Roger de flor, on es pot

veure una selecció de les seves creaci· ons (cal demanar cita prèvia). TALLER: C/Aire, 72 - Santa Bàrbara. Tel.: 977 71 81 64 – 620 89 60 97 EXPOSICIÓ: Ctra. Amposta, 5 (2.000 m2) Santa Bàrbara (Tarragona) mueblesjfpolo@gmail.com Per la vostra comoditat, concerteu visita al telèfon 620 896 097.


Descobriu els terres laminats Livyn de Quick-Step a

• Col·locacio de parquet en fusta, paviments laminats, vinílics per a cuines i banys AMBIENT | AMCL 40034

• Col·locació de portes, especialitzats en porta lacada • Restauracions de parquet a domicili i pavellons esportius, sense pols ni olors, amb vernís ecològic • Tarimes exteriors en fusta o bé sintètiques, sense manteniment

PULSE | PUCL 40075

La darrera generació de terres de vinil d’alta gama de Quick-Step no només són elegants, també són suaus i resistents a l’aigua. Tenen un aspecte tan real com la vida mateixa. Les seves juntes i estructures realistes combinen amb el caràcter específic del disseny. Gràcies a la seva capa superior segellada amb les tecnologies Stain Guard i Scratch Guard, obtindreu protecció contra rascades, taques, brutícia i desgast.

Caputxins, 25 - 43001 Tarragona Tel. 977 222 357 BALANCE | BACL 40052

parquets@variopark.com

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

Trobeu més inspiració a www.quick-step.com.es

• Màxima qualitat al millor preu

71


Presentem In-Voga. Exposició i producte per a la reforma de la llar i negocis.

· Recerca del producte adaptat al pressupost existent per tal de vestir qualsevol projecte o reforma.

Tenim un ampli ventall de materials per tal de satisfer tots els estils d’acabats, seleccionats amb el criteri d’adaptar-nos a qualsevol necessitat però sempre amb les màximes garanties.

·Gestió del servei de logística i postvenda.

Els principals valors que oferim a In-Voga són: ·Suministre de materials per a tota mena de reformes de llars i negocis.

VIUFEB2018 |

·Cuines, parquets, portes, ceràmica, sanitaris, aixetes, revestiments de paper, mobles de bany, paviment textil, etc...

72

·Assessorament personalitzat

·Recomanació de professionals fiables per a gestionar qualsevol part del procés. Col·laborem i ens coordinem amb: Tècnics (arquitecte, interiorista, enginyer...) que podran guiar-vos i ajudar-vos a aconseguir transmetre la vostra idea amb èxit tot optimitzant els costos. Empreses constructores preparades per a l’execució correcta de les feines Industrials contrastats (fusters, alumini, electricistes, pintors...)

El nostre objectiu és poder ajudar-te amb la nostra experiència i mitjans a gaudir del teu projecte: abans, durant i després.


Veniu a veure’ns a la nostra Showroom situada a Av. Cardenal Vidal i Barraquer núm. 18 Local 3 de Tarragona

www.invoga.es

VIUFEB2018 |

info@invoga.es (+34) 977 425 055

73


Bona cuina

La cuina pren cada cop més protagonisme en la nostra llar, esdevenint la joia de la corona

Marc Pascual

Abans quan es visitava una casa ens solien ensenyar el rebedor, el menjador i -cas que n’hi hagués- el saló. La cuina era un lloc per preparar el menjar que quedava en l’estricta intimitat de la família. Algunes cuines eren in· drets rònecs en permanent procés de neteja. D’uns anys ençà aquesta tendència s’ha invertit i la cuina ha pres tot el protagonisme, s’ha convertit en el centre de la llar. Cada cop s’intenta integrar més la cuina amb el saló/ menjador i els seus mobles i electrodomèstics competei· xen en disseny i bellesa amb els de la resta de la casa.

Cada any els dissenyadors de cuines van un pas més enllà i integren la cuina cada cop més en el disseny de la casa

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Cada any els dissenyadors de cuines van un pas més en· llà i integren la cuina cada cop més en el disseny de la casa. Oberta al saló, com una estança social més on et pots preparar un aperitiu mentre veus la televisió o pots prendre un refresc a l’illa, tot parlant amb la parella men· tre prepara el dinar. Ja no només és un espai per treba· llar sinó també un espai social on relaxar-se. Les plantes obertes -tipus loft- permeten menys formalitat i més in· tegració dels diferents ambients de la casa. Els elements de transició ja no són els envans, sinó illes o penínsules amb tamborets i lleixa de granit, fusta o quars on tant podem preparar un plat com esmorzar o consultar la tablet. Les illes es converteixen en el centre de l’espai i tot gira al seu voltant. Són funcionals i accessibles per tots els costats. Les campanes extractores en el disseny obert són claus, per la qual cosa cada cop les fan més potents. Això sí, tendeixen a integrar-se a la resta d’elements i passar el més inadvertides possible.

74

Els mobles cada cop es dissenyen per a ser més ergo· nòmics, amb acabats llisos, combinant el blanc amb un altre color més fosc (grisos i negres); el toc de color i ca· lidesa es reserva pels complements de cuina. Les portes dels mobles són sense agafadors i els calaixos de tanca· ment amortit. El minimalisme és tendència i es busca la puresa de línies. Quant a materials a més de les clàssi· ques rajoles (de mil i un dissenys) cada cop més es juga amb nous materials ‘industrials’ com poden ser el ciment lliscat i segellat, l’acer inoxidable o el vidre trempat. Les piques encastades de grans dimensions són una tendèn· cia que cada cop va a més.


018

1975-2

ELECTRICITAT TARRAGONA

Més de 43 anys al seu servei Instal·lacions i manteniment d’electricitat - Domòtica - Telecomunicacions Lampisteria - Gas - Calefacció - Aire condicionat - Energia solar

Venda de sanitaris, aixetes, mampares, mobles de bany, accessoris i electrodomèstics

C/ Reial, 23-A · 43004 Tarragona

Tel. 977 24 05 05

www.electricidadtarragona.com

L'aparador

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

de l'habitatge

75


Tarraco Grup Cuina & Disseny

Projectem els teus somnis amb els millors productes i materials

Redacció

Sempre és engrescador conèixer de la mà dels millors professionals del sector, quines novetats ofereixen les millors marques a l’hora de reformar o renovar la nostra llar, cuina o bany. La investigació i la tecnologia, posen contínuament al nostre abast nous sistemes i materials que posaran la nostra llar al dia pel que fa al disseny i convertiran el nostre dia a dia en una experiència més satisfactòria i enriquidora.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Una cuina més moderna? Marques com l’alemanya Häcker, posen al teu abast un món de possibilitats amb els acabats més sorprenents, des de genuïnes fustes lacades fins als sorprenents formigons i bronzes, sempre amb un nivell de qualitat premium.

76

Vols millorar la cocció dels aliments i conservar-ne totes les seves propi· etats? Els forns incorporen actual· ment les més avançades funcions de cocció a vapor, fins i tot Miele acaba de presentar el primer forn microo· nes combinat amb vapor.

Si ets amant dels productes més na· turals, has de conèixer els nous tau· lells de cuina Neolith. Nova genera· ció de materials procedents al 100% de productes naturals com argiles i òxids i totalment reciclable. Destaca per ser lleuger, fàcil de netejar, higiè· nic, i resistent. També els acabats de tipus industrial han entrat a la llar aportant resultats impactants a nivell visual i decora· tiu, així com una durabilitat i resis· tència incomparables. Parets amb acabats de microciment Dekorcem o la gran diversitat d’aplicacions del Dekton, sofisticada barreja de ma· tèries primeres utilitzades per fabri· car vidre que donen com a resultat espectaculars superfícies porcellàni· ques i de quars.

Els acabats de tipus industrial han entrat a la llar aportant resultats impactants a nivell visual i decoratiu És només un exemple del que Tarra· co Grup Cuina & Disseny pot oferir

als seus clients. Disposa d’un equip de professionals que t’orientaran a l’hora de convertir en realitat el teu somni. De manera conjunta amb el client, realitzen un estudi de les seves necessitats concretes i l’assessoren per triar els millors productes i materials, sempre buscant la millor qualitat i adaptant-se al pressupost desitjat.


77

VIUFEB2018 |


Fet a mà

Mobles Perpinyà, artesans de la tapisseria Redacció

Mobles Perpinyà es dedica a la ta· pisseria artesana des dels anys 40 del segle passat. Aquesta experiència i una obsessió per la qualitat, els bons materials, la perfecció en els acabats i una constant inquietud per la nove· tat, els han fet esdevenir un referent a la ciutat.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Van comerçar fabricant sofàs a nivell nacional, tot evolucionant cap a la decoració integral. Compten amb un taller de tapisseria i cortines, i confeccionen tota mena de mobles entapissats. També podeu trobar-hi mobles per a tota la casa i, en els darrers 10 anys, han incorporat el producte tèxtil acabat per la llar. En aquest darrer producte treballen amb grans marques que ofereixen qualitat i disseny.

78

Compten amb un taller de tapisseria i cortines, i confeccionen tota mena de mobles Els agrada estar al dia de les tendèn· cies de la moda del disseny d’interi·

ors, però sempre adptant-se als gus· tos dels clients perquè cada persona o familia té les seves necesitats. Pre· tenen aconseguir que el client estigui còmode a casa; i és per això que fan a mida els projectes, van a prendre mides si és necessari i posen tota la seva experiència al servei dels seus clients, per tal que la seva llar s'ajusti perfectament a les seves necessitats. A la seva botiga ofereixen projectes de decoració amb estoc de la majoria de referències i exposició d’algunes de les cases de mobles i complements amb les que treballen. Això els per· met oferir uns preus competitius i un servei immillorable. Taller de tapisseria El seu taller de tapisseria us ofereix tota mena de tèxtils per la casa o instal·lació. Confeccionen sofàs, raconeres, capçals i tota mena d'en· tapissats amb el disseny la forma i la tècnica que desitgeu. També fan cor· tines de tota mena, coixins, fundes nòrdiques i cobrellits a mida per a llits de mesures especials. Mobles amb valor afegit Perpinyà ofereix als seus clients mo·

bles fabricats amb materials d'alta qualitat i disseny acurat. La major part dels seus mobles i textils són dissenyats i fabricats al país, tot afa· vorint l'I+D català i estalviant costos econòmics i mediambientals en el transport. Informeu-vos de tot els que us po· den oferir.

NOVA ADREÇA Camí de l’Aleixar, 53 43202 Reus Tel. 977 31 83 85 info@moblesperpinya.cat www.moblesperpinya.cat


Distribuciones Sanitisa, S.L. Rovira i Virgili, 29. 43002 Tarragona Tel. 977 224 460 | e-mail: infosanitisa@gmail.com

• Mobiliari de cuina i bany • Servei de reformes integrals • Estudi i pressupostos sense compromís

ENS ADAPTEM A LES SEVES NECESSITATS Liquidació de cuines d’exposició amb un

ESTUFA LLENYA

ESTUFA PELLETS

CALD. GASOIL ALT RENDIMENT

CALD. GAS

ALT RENDIMENT

SOLAR

LLAR CALDERA

CALD. LLENYA Tipo Forestal

CALD. LLENYA Flama Inversa

CALD. BIOMASA

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

de descompte anunci 175 X 125 revista viu 180207 - 07/02/18- 18:49

79


El moble que relaxa El sofà és un dels mobles que més fem servir a casa. Paga la pena fer una bona tria per tenir molts anys de felicitat i relax

Marc Pascual

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Al mercat hi ha sofàs de tots els preus i de molt diverses formes. Però si volem un sofà que ens doni servei durant molts anys paga la pena acos· tar-se a la botiga i provar-lo.

80

Les tendències Com en tot el que es ven, els sofàs també tenen tendències, encara que cal mirar una mica més enllà i cercar dissenys que perdurin en el temps, ja que un sofà se sol comprar per tal que duri una pila d’anys. Darre· rament es porten molt els dibuixos geomètrics, que solen anar a joc amb les cortines o la tapisseria del menja· dor. Els dissenys rectes, de formes re· trofuturistes i colors vius que recor· den molt els sofàs de moda els anys 70, són una tendència molt acusada. I és que els colors llampants han entrat en força en el món del sofà:

blaus turquesa, lila i taronja són co· lors molt a la moda, amb materials de fàcil manteniment com el vinil o les teles rentables. El chester, un sofà clàssic entre els clàs· sics, torna rabiosament al primer pla de la moda, ja que combina tant amb mobles clàssics com moderns. A part de la clàssica pell, ara es fan els típics boatinats de la tapisseria amb teles acolorides i llampants, quant més atrevides millor. Aquesta tendència de recuperar formes vintage i dur-les al futur amb l’elecció d’entapissats atrevits s’imposa amb força. Així a més dels ‘Chester’ s’entapissen de for· ma agosarada sofàs d’estil versallesc, art decó, tractant també de forma di· ferent els acabats de la fusta. Una darrera tendència que està en voga els darrers anys són els sofàs per mòduls. Aquests ens permeten com·

binar entapissats sobris amb estam· pats atrevits i dissenyar-nos un sofà a mida segons les nostres necessitats. Els entapissats en tweed (un teixit de llana aspra original d’escòcia) que proporcionen una sensació càlida i agradable i en vellut, un teixit dens de pèl curt que ens ofereix suavitat i distinció tornen a estar de moda.

El sofà 'Chester' Diu la història que el comte de Chesterfield (Anglaterra) va en· carregar a un fuster un sofà espe· cial amb el qual decorar un club de cavallers. Havia de ser un dis· seny sofisticat i distinguit, pero alhora còmode, per tal que els ca· vallers de l'alta sociedad britànica no se'ls fes malbé la indumentària quan s'asseguessin al sofà.


81

www.stressless.com

VIUFEB2018 | PUBLIREPORTATGE

*Oferta no acumulable vàlida del 24 de gener de 2018 al 24 de febrer de 2018, en qualsevol revestiment de pell per la compra d’un conjunt de butaca i puf (excepte opció LegConfort) dels models següents: Stressless Mayfair, Stressless Reno, Stressless View, Stressless Metro

Del 24 de gener al 24 de febrer de 2018

per la compra d’una butaca+puf*

de descompte

500


Salons eclèctics Una manera moderna de decorar el saló és fent servir un estil eclèctic, és a dir, combinant mobles de diferents tendències Marc Pascual

Si en el nostre saló menjador, per posar un exemple, te· nim mobles nòrdics de línies rectes i estil minimalista, el podem combinar amb una taula antiga decapada i tenyida amb un color viu. Els elements antics de tipus industrial (taules, làmpades articulades, lletres corpòries, rètols esmaltats...) també són una opció molt de moda a l’hora de combinar. El contrast de la fusta envernissada amb l’acer o el crom dóna molt de joc decoratiu.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Recuperar és la clau Moltes vegades tenim desats al traster mobles que han passat de moda. O algun moble familiar amb molta his· tòria però que no acaba d’encaixar amb la nostra deco· ració. Tenim dues opcions: o desfer-nos-en o dotar-lo d’una nova vida i treure-li partit. Si el decapem i el pintem amb colors metàl·lics o li posem un entapissat atrevit tindrem un element vintage posat al dia que pot combinar perfectament amb el mobiliari més ortodox que tinguem al saló. La moda vintage i el DIY (do it yoursef) són a l’ordre del dia. Programes com ‘Ja t’ho faràs’,

82

a TV3, ens demostren que no es tan difícil restaurar i insuflar nova vida a mobles que crèiem obsolets. Els elements pop-art dels anys 60 també són una bona combinació per als mobles moderns. També estan molt en voga els mobles auxiliars de tipus escandinau vintage (tauletes, làmpades, sofàs...). Una altra manera de can· viar l’aspecte del saló sense llençar la casa per la finestra és retapissar cadires i sofà i combinar les teles amb les de cortines i coixins. Anar a cal tapisser no és barat; però si tenim una mica de temps i ganes ho podem fer nosal· tres mateixos amb l’ajuda d’algun tutorial de YouTube. Seguint en la línia ‘econòmic i vistós’, les mantes tipus plaid i els coixins poden donar una nova vida a un sofà que ha viscut millors temps però que no tenim diners per canviar. Si ens agrada la decoració i l’interiorisme i som una mica proactius tenim moltíssimes solucions fàcils i econòmi· ques per donar un aire nou a la decoració de casa nostra.


L'aparador

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

de l'habitatge

83


Menja bé, bo i de casa CALEFACCIÓ | GAS | AIRE CONDICIONAT | LLARS DE FOC

NOVA EXPOSICIÓ

C/ Energia, 3. Pol. Ind. La drecera. La Selva del Camp

Tels. 977 126 167 - 977 340 636

ENERGIA RENOVABLE

Pel proper número del VIU a fons estem preparant un especial sobre alimentació Km0

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

Si pertanys al sector de l'alimentació de proximitat has de ser-hi. Contacta amb nosaltes.

84

Una completa gamma de calderes de biomassa i biocombustibles, la solució per a cada necessitat www.instalroal.com

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL 673 930 589 (Tarragona) 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat


85

VIUFEB2018 | PUBLICITAT


Grup Toldo Color, sinònim de disseny, qualitat i exclusivitat El Gerent, Miquel Eloi Fernández, està de moda i ens explica les claus del seu èxit ques de l’espai i les necessitats i estil personal del client, oferint-li la mi· llor solució.

Busquem l’equilibri perfecte entre qualitat, funcionalitat i disseny Des del 1988, amb un equip pro· fessional qualificat en el disseny, la fabricació i el muntatge, oferim les millors solucions en tendals, tanca· ments de terrasses per a particulars i hosteleria, treballant amb les millors marques del mercat.

Redacció

Grup Toldo Color, amb 30 anys d’experiència, es divideix en dos em· preses: Toldo Color, líder en la pro· tecció solar i la comunicació visual i Tc Interior, empresa de creixement constant en el món del mobiliari i la decoració.

El món de rètol, també és una de les nostres passions. Escoltem les neces· sitats del client i des del nostre equip de disseny gràfic, dissenyem la millor marca tant estètica com funcional per a que treballi de la millor forma com a presentació de qualsevol ne· goci. Fabricació i muntatge propi amb la millor garantia post venda. Som especialites en retolació gran format, vehícles integrals, decoració de parets i vidres.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

La nostra proposta en el sector del mobiliari i la decoració es basa en el compromís de realitzar un projecte exclusiu amb un alt nivell d’exel·lèn· cia. Coordinem tots el elements que puguin intervenir per combinar-los de manera estètica i funcional: il·lumina· ció, mobiliari, colors, acabats, detalls

86

La creativitat, dedicació i bona feina, ens avalen. El boca a boca, sempre ha estat la nostra millor carta de presentació ja que en tots els nostres projectes, prioritzem la proximitat i la personalització tant en productes com en el tracte directe amb els nos· tres clients. Estem sempre pendents de les últimes tendències i novetats. Analizem al detall les característi·

decoratius, etc... per a crear petits o grans espais amb caràcter personal i únic on el client es senti identificat. Dissenyem, asserosem, decorem i refor· mem qualsevol espai amb la máxima cordinació dels proveïdors amb el nos· tre equip de muntatge per tal d’oferir al client, un servei, claus en mà. Instal·lació: Ehlea, Cambrils


87

VIUFEB2018 |


Les obres i els tràmits els han de fer professionals qualificats El portal Obres amb Garantia és la solució a una bona salut de la nostra llar

Redacció

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Una casa necessita reformes, canvis, un rentat de cara. Per necessitat o per plaer, hem de fer obres periòdicament o realitzar aquells tràmits que ens permetran saber que la nostra llar és segura i està en condicions. De la mateixa manera que anem al metge per tenir una bona salut, hem tenir sa l’espai que habitem per evitar mals majors i pro· blemes greus.

88

Quan parlem d’obres hem de saber que, si volem que du· rin i tinguin garantia, les ha de fer un professional quali· ficat. Els nyaps acaben costant cars. Per això, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edifica· ció de Tarragona, el COAATT, va crear l’any 2015 el por· tal Obres Amb Garantia (www.obresambgarantia.com). Entrant en aquesta pàgina, només cal que diguem quina obra hem de fer i hi posem les nostres dades. De manera ràpida i sense compromís, rebrem tres propostes de tres professionals qualificats amb els seus corresponents pres·

supostos. Només caldrà mirar quina proposta ens interes· sa més i, feta la tria, encarregar la feina. Aquest servei funciona i és una realitat. D’ençà que va entrar en funcionament, més d’un miler de persones ja han fet obres a casa o tràmits administratius a través d’ell. Hi contacten persones que volen reformar el bany, la cui· na o altres estances del seu habitatge; les qui necessiten una obra nova a casa, en un magatzem o en un garatge; o aquelles que han de canviar un local comercial o una oficina. També es demanen els pressupostos a www.obresamb· garantia.com quan cal fer una taxació, una cèdula d’ha· bitabilitat, un informe pericial, un certificat d’eficiència energètica o una Inspecció Tècnica d’Edificis. Aquesta úl· tima, la coneguda com a ITE, és una gestió cada cop més important perquè la inspecció és obligatòria en habitatges construïts abans de l’any 1960 i la Generalitat ja ha adver· tit que hi ha sancions per als qui no passin aquest tràmit.

El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona, el COAATT, va crear l’any 2015 el portal Obres Amb Garantia


cessita casa nostra i quanta energia malbaratem i com. Els aïllaments tèrmics, vidres antics, ventilacions inusuals, mal estat de les cobertes o un rendiment poc adequat de les instal·lacions de calefacció o refrigeració, ens poden portar a gastar molta energia i, per tant, perdre diners. Encarregar una auditoria energètica i que un professional qualificat ens digui què cal millorar i ens atorgui la certificació correspo· nent, és molt important. Una solució d’ara és un problema menys per al futur.

La Inspecció Tècnica d’Edificis és una oportunitat per conèixer en quin estat està l’habitatge i per impulsar-ne el seu manteniment, la rehabilitació i la millora

Només per aquest motiu, per estalviar i garantir que la nos· tra casa està en condicions i hi vivim segurs, ja val la pena utilitzar el portal del Col·legi d’Aparelladors i demanar pressupostos sense compromís. Fer obres a casa no agrada a ningú, però està clar que més val fer-les viure tranquils. A www.obresambgarantia.com hi ha els professionals qualifi· cats que necessita la vostra llar.

A més, la ITE afecta a particulars i a comunitats de veïns senceres. En els dos casos, es pot sol·licitar passar aquesta inspecció a través del portal del COAATT. La Inspecció Tècnica d’Edificis és una oportunitat per conèixer en quin estat està l’habitatge i per impulsar-ne el seu manteniment, la rehabilitació i la millora d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada col·lectiu o persona particular.

VIUFEB2018 | INTERIORISME

Pel que fa al certificat d’eficiència energètica, ja no és el fet que sigui obligat disposar d’ell, sinó que ens permet saber un fet importantíssim: quin consum energètic ne·

89


COMUNIONS

Les tendències en vestits de comunió S’acosta el compte enrere per vestir els infants per una celebració que suposarà un gran dia i el ventall d’alternatives és molt ampli Cristina Valls

VIUFEB2018 | COMUNIONS

Clàssic, més atrevit o una peça més lleugera i còmode? Són moltes les pre· guntes que es fan els pares per poder triar la millor opció per tal de vestir al seu fill o filla amb una indumentària original amb motiu de la celebració de la seva primera comunió. El factor clau en aquest cas és la previsió. Cal obser· var les diferents botigues que tenim a l’abast per tal d’anar consolidant una idea o, fins i tot, quina serà temàtica de l’esdeveniment, per tal d’organitzar millor la festa. Un altre punt impor· tant és saber quins són els gustos i els complements més adequats pel nen o la nena, ja que aquest anirà molt més còmode si pot triar de primera mà què és el que vol portar i fer.

90

Encara que sembli mentida, existeix un gran catàleg de tendències en ves· tits de comunió i les innovacions, en detriment de la moda de fa uns anys, sorprendria a més d’un. Hi ha un camp divers per escollir i els estils s’han eixamplat. Un dels cor· rents més incipients en la moda de comunió per aquest 2018 és l’estil boho-hippie, segons remarca el bloc especialitzat en moda infantil ‘Ma· mapatta’, no és una altra cosa que un aïllament del vestit més clàssic, però perfectament assumible dins el ventall de les cerimònies infantils d’avui. Es tracta d’un concepte que fusiona l’estil de vestir més bohemi, però incorpora alhora certa llibertat, un estil més casual. Està inspirat en la moda hippie dels anys setanta, però menys extravagant i més poli· da. Val a dir, que aquesta forma de disseny es va començar a conèixer amb la moda femenina adulta, però com ja se sap, els estils s’acoblen a tot tipus de perfil amb la finalitat de continuar sorprenent i innovant.


La passarel·la que defineix la moda Abans esmentàvem l’existència d’un catàleg i unes idees que s’establien al panorama de les comunions com a patrons de temporada a seguir. I és ben cert. Resulta que qui defineix el panorama de què es portarà a la temporada següent (dins el camp de les comunions i la moda infantil en general ) és la Feria Internacional de Moda Infantil, la qual va celebrar la seva edició el mes de maig de l’any passat al Pabellón de Cristal de la Casa de Campo de Madrid. Allà van ser presents noms molt rellevants dins la moda infantil de l’es· tat, entre els quals hi va haver Barcarola, Hortensia Maeso, Querida Philippa, Teresita Royal, Varones, Amarca Kids, Amaya Comunión i Ángel Schlesser, entre moltes altres. Malgrat haver innovat en aquesta parcel·la de la moda, els vestits de comunió de sempre no s’han deixat de dur i és potser un estil que no es deixarà de banda mai. Poden existir nous materials amb els quals treballar el disseny dels vestits, però en el cas de les nenes, el seu posat de princesa con· verteix el patró clàssic en quelcom molt sòlid. Pel que fa a la línia de vestits per a nen, el cert és que es pot continuar escollint força peces. El vestit de mariner i els colors blau marí i blanc són encara una de les tendències més genera· litzades, tot i que el vestit de jaqueta, una mica més formal, també és una aposta segura. En aquest cas i segons remarca el ja esmentat web ‘Mamapatta’, les propostes més recents en el vessant mariner són les que proposa el segell de moda Varones, amb José Varon al capdavant. L’especialista aposta per combinacions de blau i blanc amb l’afegitó lluminós d’unes sabates també blanques.

En el cas dels nens, l’estil mariner, com s’havia parlat, pot incloure un barret temàtic. I, en el cas d’haver escollit un vestit de jaqueta, cada cop més habitual, es pot apostar per corbates o un llacet. Quant a l’espectre de colors, és molt més ampli i arriscat que no pas anys enrere. De fet, s’inclou el verd i vermell, sigui en armilles o en jaquetes.

VIUFEB2018 |

Estil clàssic, però més flexible Els complements en ambdós casos, tant amb els vestits per a nen com amb els de nena, també han patit un desenvolu· pament en el terreny dels complements, els quals han pogut revifar l’estil clàssic o, fins i tot, discret dels vestits. Per a elles, un complement com ara una cinta de color col·locada a la cintura o uns voltants i unes flors enganxades al vestit, poden combinar molt bé amb un pentinat diferent. Un aca· bat força satisfactori: un estil clàssic, però més flexible.

91


Festes tematitzades per celebrar la comunió El factor religiós perd protagonisme en detriment de les festes que inclouen altres personatges populars de més èxit, com els indis o les princeses

Els dolços dins una comunió també són ingredients d’allò més importants

VIUFEB2018 | COMUNIONS

Cristina Valls

92

Si en pàgines anteriors es parlava de la innovació en el disseny de vestits de nen i de nena en el marc de les comunions, la celebració en si tam· bé ha incorporat noves tendències. De fet, les comunions s’han arribat a comparar amb la preparació d’un casament en miniatura. S’ha de pen· sar en un restaurant, s’ha de precisar en un menú d’allò més personalitzat, la tria del millor pastís juntament amb figuretes personalitzades i, fins i tot, s’estableix una línia temàtica. En aquest cas, el factor religiós ha perdut pistonada en detriment de la rauxa i la festa centrals, on els nens i els seus amics petits també convidats poden aprofitar per jugar. Tot plegat, implica una bona inversió de temps,

molta previsió i mesurar bé el pres· supost que es vol invertir. Tematitzar una festa de comunió és una moda d’allò més repetida i el fac· tor prínceps i princeses conviu també amb la inclusió de nous personatges d’èxit, com ara els indis, els futbo· listes o fins i tot els pirates. Per això, molts cops la tria del tema deixa en· treveure una dimensió que afecta tota la cerimònia. I és que un dels objec· tius principals de la celebració de la comunió és convertir el fill o filla en el principal protagonista. És un dia dedicat a ell. Amb la formulació de personatges, la sala i la seva decoració també han d’anar a joc. Els dolços dins una comunió també són ingredients d’allò més impor·

tants. En molts casos, ens podem trobar amb un repartiment per a cadascun dels nens i nenes assistents com a convidats a la cita de petites bosses de llaminadures. També n’hi ha opcions encara més arriscades, com poden ser taules de llepolies de temàtiques personalitzades, també anomenades Candy Bar Comunion. Altres alternatives Val a dir, que tot i semblar un fet aïllat, ja s’ha parlat d’un tipus de celebració de caràcter civil, és a dir, un acte on la missa no tindria cabu· da. Un exemple curiós va ser un que es va produir pels volts del 2015 al municipi malagueny del Rincón de la Victoria, quan una nena li va dir a la seva mare que preferia obviar la part més solemne de la missa. I és que molts infants, en el moment de saber que han de ferla catequesi, re· butgen voler començar amb tota la celebració. Per això, s’ha parlat algun cop de bateigs o comunions de ca· ràcter laic. En definitiva, cerimònies que simplement celebren el pas de la infància de la preadolescència.


93

VIUFEB2018 | PUBLICITAT


Detalls de Comunió Dins la preparació d’aquestes cerimònies, s’engloba també la dels accessoris que es lliuraran als assistents com a recordatori de la cita, entre altres elements Cristina Valls

Deixant de banda el monopoli dels vestits, aquestes cerimònies englo· ben un gran assortiment de detalls derivats de la gran festa i moltes qüestions a treballar. Per començar, els nens i nenes han d’anar a la ca· tequesi, això requereix una continu· ïtat; és possible que els pares vulguin també enviar targetes de comunió per convidar als parents, i fins i tot, també elaborar un reportatge foto· gràfic anterior a la celebració amb el vestit. Després de tot plegat, també s’afegeixen petits complements que poden dur els infants, com ara unes petites bíblies i, un cop se celebra l’esdeveniment, els assistents acos· tumen a rebre un objecte de detall que faci de recordatori del dia de la comunió. Tot molt semblant a una cerimònia d’enllaç certament, ja que fins i tot, hi ha llibres de signatures per col·locar una dedicatòria al nen/a per felicitar-li el seu dia especial.

VIUFEB2018 | COMUNIONS

Amb el temps, tot plegat ha adquirit una dimensió més moderna. Són un exemple les làmines que es deixen als convidats per deixar la signatura o la seva empremta digital. Amb aquesta tendència també s’han popularitzat els arbres d’empremtes per a nens i nenes. Consisteixen en làmines per a imprimir en un Din-A4 amb un arbre dibuixat sense fulles, en el qual els petits convidats poden deixar la seva petjada. En aquest tipus de là· mines, hi ha també les instruccions de com dur a terme la composició, la qual un cop feta es podrà guardar i emmarcar com a recordatori. En definitiva, es tracta d’una manera diferent amb la qual els parents con· vidats deixaran el seu segell.

94

Les noves tecnologies Les tecnologies també han revoluci· onat aquest nínxol litúrgic. I és que per a aquells nens que reben el curs de la primera comunió, hi ha una aplicació mòbil orientada per a ells

per poder consultar la bíblia. Sota el nom ‘Biblia orientada a niños’, des de l’smartphone dels pares, els nens i nenes poden recordar les històries i conèixer de noves. Val a dir que és una plataforma de pagament. En el terreny de les llepolies, també existeixen altres alternatives més ar· tesanes que també es poden perso· nalitzar gràcies a les idees de pàgines

web com ara www.todoprimeraco· munion.com. Deixant a un costat el popular Candy Bar, hi ha també els recipients de crispetes per a la comunió, que es poden imprimir a casa mateix, i dur-los a la cerimònia muntats i una pila de receptes per fer a casa de galetes decorades per a l’ocasió. Un cop elaborades, es po· den maridar amb xocolata i emboli· car en petites bosses.


L'aparador

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

de les comunions

95


Els regals de comunió també es modernitzen Encertar el millor obsequi pels infants que celebren la primera comunió esdevé tot un repte

VIUFEB2018 | COMUNIONS

Cristina Valls

96

La celebració de la primera comunió suposa per als infants tot un premi, una festa on esdevenen els principals protagonistes. Per fer-ho palès, els convidats volen commemorar el gran dia amb un obsequi adequat. Malgrat tot, l'edat que tenen els petits en el moment que celebren la cerimònia se situa en una franja d'edat, entre els vuit i els 10 anys, d'allò més comple· xa per tal d'encertar en el regal més adient. El primer consell és fixar-se amb què es diverteixen i quines jo· guines tenen a casa per entretenir-se, tot i que també pot ser positiu comu· nicar-se amb els pares o directament amb els fills. Què li podem regalar en un dia tan especial? Segons els gustos del nen o nena apostarem per objec·

tes útils i de llarga durada, com ara rellotges, bicicletes, colònies i peces de vestir. Altres opcions, potser més personals, també poden ser arracades o penjolls en el cas de les nenes. Cal pensar que és un dia en el qual el nen o nena rebrà més d'un regal i és possible que no tots els valori de la mateixa manera. Per això, cada vegada hi ha més famílies que s'ar· risquen amb altres tipus d'obsequis. En aquest cas instal·lacions que es converteixin en una experiència, tot defugint el merament material. És el cas dels Photocalls per a comunions. Encara que sembli mentida, el fet d'establir un espai per poder treure unes imatges boniques, pot animar als convidats a l'esdeveniment a su· mar-se. Elements com ara unes ulle·

res, perruques i altres objectes diver· tits poden ser reclams populars per tal que es generin unes instantànies diferents. Alguns dels elements decoratius per poder dur a terme un 'photocall' co· mencen per buscar un fons decoratiu amb el qual començar, uns guarni· ments per embellir-lo, uns marcs grans per col·locar-se darrere i fer una foto i uns bons accessoris (tam· bé anomenats 'Photo Booth Props') adequats a la temàtica de la comunió. En el cas d'haver escollit una temà· tica marina, es poden trobar peixos i bombolles. Per norma general, el 'photocall' es troba just a l'entrada de l'espai on es du a terme la celebració, ja que el seu objectiu és fer-se visible alhora que accessible.


97

VIUFEB2018 |


98

VIUFEB2018 |


El feminisme pren la paraula

VIUFEB2018 |

Tarragona

99


CIUTAT

Divulgació de la lluita feminista El passat divendres 2 de febrer es presentava al cafè La Cantonada de Tarragona el Col·lectiu Fridas

VIUFEB2018 | CIUTAT

Alícia Fàbregas

100

“Ja portem uns tres mesos, des de finals d’octubre, reunint-nos”, expli· ca la Carla Aguilar, una de les inte· grants del col·lectiu feminista Fridas. Però la seva aparició en públic no va arribar fins el passat divendres 2 de febrer a La Cantonada, que estava a vessar de gent. “La rebuda ha sigut molt entusiasta per part de la gent, de les associacions, de la universitat, les institucions...”, assegura la Carla. A la presentació van comptar, a més, amb la presència del que elles ano· menen madrines, “una figura que

vam crear perquè érem conscients de que no naixíem del no-res, sinó que naixíem en una xarxa de persones, entitats i associacions que ja estan fent coses a la província de Tarrago· na en favor de la igualtat de gènere”, diu la Carla. Aquestes madrines es van anar alternant en una ronda de xerrades sobre “Per què es necessa· ri el feminisme?”. Van participar-hi la Dolors Comas, catedràtica de la URV, la Rosa Casas, de l’associació DHIDES contra la violència de gè· nera, la Clàudia Vinyals i el Lluís Romero, dels col·lectius H2O i As· sexora’t i l’Eva Zafra, professora de la URV i membre de Fridas.

Així ,amb el suport de les seves madrines, van donar a conèixer les lluites d’aquest nou col·lectiu i els seus camins, a més d’un bon pro· grama cultural per a portar a terme la divulgació, un dels seus objectius principals, juntament amb el d’au· toacompanyament i el d’ensenyar-se les unes a les altres, “trobar les po·

«Entenem el feminisme com una forma de vida que fomenta la cooperació, la diversitat i la revalorització de l’atenció i cura i la vida»


Foto: Toni Carmona

L’origen Tot va començar com un grup de gent interessada en el feminisme, amb ga· nes d’aprendre més i compartir. Poc a poc es van adonar que allò tenia un recorregut i podia ampliar-se: “la vo· luntat va ser portar això a un fòrum més gran, conèixer altra gent”, diu la Carla. A la web del col·lectiu també especifiquen que “no és una lluita solitària de les dones sinó que afecta fronts com la qüestió de les masculi· nitats, el món queer o les identitats LGBTI. D’aquesta forma, Fridas es defineix com una associació oberta i inclusiva, que neix amb la voluntat de crear un nou espai que cooperi amb el teixit social ja existent, tant en el terreny feminista com en el cultural i social. Entenem el feminisme com una forma de vida que fomenta la cooperació, la diversitat i la revalo· rització de l’atenció i cura i la vida. Per això treballem des de la intersec· cionalitat, ja que considerem que el feminisme és impossible d’aïllar en la pràctica d’altres formes de discrimi· nació, com el racisme (que legitima l’explotació de persones segons el seu color de pell o el seu fenotip), l’espe· cisme (que legitima l’explotació d’al· tres espècies animals) o el capitalisme (que explota les persones mitjançant l’economia)”. Amb tota aquesta base s’ha construït el Col·lectiu Fridas. Han dissenyat també un programa d’activitats que ha començat a principis de febrer i que inclou cinefòrums, cafès debat i xerrades en diferents locals tant de Tarragona com de Vila-seca. Acaben de començar a caminar, s’ha d’es· perar per veure cap a on porten les seves passes.

«Treballem des de la interseccionalitat, ja que considerem que el feminisme és impossible d’aïllar en la pràctica d’altres formes de discriminació» Calendari d'activitats FEBRER Cafè feminista. Fes un cafè amb nosal· tres mentre debatem sobre un tema! Dia: Dijous 8 / Hora: 19 h. / Lloc: Bar 12 Topos (c. Apodaca 3, Tarragona)

/ Hora: 19 h. / Lloc: La Cantonada (c. Fortuny, 23, Tarragona)

Cicle de cinefòrum ‘El món àrab i el feminisme’. Projecció de “Much loved” (2015). Dia: Diumenge 18 / Hora: 18 h. / Lloc: Casal el Rebotim (av. Verge de Montserrat, 31, Vila-seca)

Dinàmica: ‘Contra l’assetjament laboral, defensa’t! Pasos a seguir en una situació d’assetjament laboral’, a càrrec de l’advocada Pilar Casas i l’antropòloga Rosa Casas, responsables de l’Associa· ció DHIDES. Dia: Dimecres 7/ Hora: 19.30 h. / Lloc: Espai Jove Kesse (c. Sant Antoni Maria Claret, 12-14, Tarragona)

Cinefòrum ‘Femme cinema’. Projecció pendent de confirmació. Dia: Dimarts 20 / Hora: 19 h. / Lloc: La Cantonada (c. Fortuny, 23, Tarragona)

Projecció del documental “Madres invisibles” (2016). Dia: Diumenge 11 / Hora: 18 h. / Lloc: Casal el Rebotim (av. Verge de Montserrat, 31, Vila-seca)

Cicle de cinefòrum ‘El món àrab i el feminisme’. Projecció de “La fuente de las mujeres” (2011). Dia: Diumenge 25 / Hora: 18 h. / Lloc: Casal el Rebotim (av. Verge de Montserrat, 31, Vila-seca)

Xerrada: ‘Masculinidades en el feminismo‘, a càrrec de José Ibarz, escriptor i membre de Fridas. Dia: Dimarts 13 / Hora: 19 h. / Lloc: Bar Campus (c. Sant Llorenç, 11,Reus)

MARÇ Xerrada: ‘Feminisme antiespecista‘, a càrrec de Marjorie Machado, membre de Fridas. Dia: Dijous 1 / Hora: 19 h. / Lloc: Espai Jove Kesse (c. Sant Antoni Maria Claret, 12-14, Tarragona) Cicle de cinefòrum ‘El món àrab i el feminisme’. Projecció de “Wadjda. La bicicleta verda” (2012). Dia: Diumenge 4 / Hora: 18 h. / Lloc: Casal el Rebotim (av. Verge de Montserrat, 31, Vila-seca) Cinefòrum ‘Femme cinema’. Projecció pendent de confirmació. Dia: Dimarts 6

Xerrada: ‘Masculinidades en el feminismo‘, a càrrec de José Ibarz, escriptor i membre de Fridas. Dia: Dissabte 17 / Hora: 19 h. / Lloc: Espai Jove Kesse (c. Sant Antoni Maria Claret, 12-14, Tar· ragona) Cafè feminista. Fes un cafè amb no· saltres mentre debatem sobre un tema! Dia: Dijous 22 / Hora: 19 h. / Lloc: Bar 12 Topos (c. Apodaca 3, Tarragona) Curs d’empoderament basat en la llei d’atracció, a càrrec de Mapi Bosch.Dies: Dissabte 24 i diumenge 25 / Horari: de 9 a 15 h. / Lloc: Local de Bandera Negra (c. Smith, 23, Tarragona)

VIUFEB2018 | CIUTAT

tencialitats que tenim nosaltres”, aclareix la Carla.

101


Tornen els menús a preus reduïts de

‘La Part Alta somriu a la crisi’ L’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) presenta la 8a edició d’unes jornades on la gastronomia i els vins locals són els protagonistes Alícia Fàbregas

VIUFEB2018 | CIUTAT

L'Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) torna a apostar per les jornades gastronòmiques ‘La Part Alta Somriu a la Crisi’ que en la seva edició passada va superar els 6.000 participants. La proposta compta amb la participació de tots els mem· bres de l'ARPA: Àpats Quattros, AQ Restaurant, Arcs Restaurant, El Lla· gut, Frida, Palau del Baró, Punt i a part, Quim Quima, Racó de l'Abat i Sadoll Restaurant. Com en anteriors edicions, a l'acció gastronòmica hi col·laboren l'Ajuntament de Tarra· gona i el Patronat Municipal de Tu· risme de Tarragona.

102

l'àpat en rebran una igual de regal per gaudir-la a casa seva. A més, l’ARPA organitza diversos concursos a les xar· xes en els que se sortejaran menús i visites als cellers participants.

La proposta gastronòmica està maridada per vins de 10 cellers que representen les diverses D.O. de la nostra província La proposta gastronòmica està ma· ridada per vins de 10 cellers que representen les diverses D.O. de la nostra província. Enguany els cellers participants són: URV, Covides, Celler Piñol, Adernats Vinícola de Nulles, Josep Foraster, Cedó Angue· ra, Pinord, Rosa Maria Torres, Alti· plà Wines i Escofet Rosell. L'actual presidenta de l'ARPA, Eva Roca, que estrena càrrec amb aquestes jornades ha explicat que creuen “en la riquesa gastronòmica i enològica del nostre territori" i ha afegit: "la consolidació de La Part Alta Somriu a la Crisi dins el calendari gastronòmic de la ciutat

Consolidades dins el calendari gas· tronòmic de la ciutat, les jornades se celebren de l'1 al 28 de febrer. La pro· posta ofereix la possibilitat de gaudir dels restaurants de l'ARPA amb me· nús a preus inferiors als habituals. Els clients podran triar també menús degustació a un preu de 20 i 32 euros (IVA inclòs) i begudes no incloses, tant al migdia com a la nit i cada dia de la setmana. Com s'ha fet en anys anteriors, per cada ampolla de vi o cava que els clients prenguin durant Foto Mauri Fernández

demostra que el públic també valora aquests aspectes tan característics de la nostra cultura mediterrània". La consellera de Turisme, Inma Rodrí· guez, també ha destacat la bona aco· llida de les jornades que promouen un dels valors de la ciutat com és la dieta mediterrània i que ho fa durant el mes de febrer, un mes que sovint és dels més fluixos pels restaurants. Però en els darrers anys, amb aquesta pro· posta s’ha aconseguit reviure i donar dinamisme a l’activitat gastronòmica.

Els restaurants que hi participen Àpats Quattros AQ Arcs Restaurant El Llagut Frida Palau del Baró Punt i a part Quim Quima Racó de l’Abat Sadoll Restaurant


espai de t n a i d t u l ’e s

Tota l’oferta formativa en un sol espai

Dijous dia 8

de 16h a 19h entrada lliure! www.espaiestudiant.cat inscripcions obertes

VIUFEB2018 |

Valls 8i9 Març 2018

103


El primer pis a Espanya pagat amb bitcoins s’ha venut a Tarragona Ha estat la immobiliària catalana Mister Piso qui per primer cop a Espanya ha posat a la venda un habitatge amb el preu en bitcoins. En concret 40 monedes virtuals que equivalen a 550.000 euros. El pis és un àtic situat a la plaça Imperial Tarraco. El bitcoin va néixer el 2009 i no és propietat ni està recolzat per cap govern, és a dir que pertany a Internet. Permet que les transaccions siguin més senzilles i requereix molt poca infraestructura, al contrari que la resta de monedes.

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau La Sala August del Palau de Congressos acollia el passat 30 de gener al matí la celebració conjunta dels centres educatius de Tarragona del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

L'acte portava per títol "La convivència s'aprèn" i hi van intervenir prop de 700 alumnes d'una dotzena de centres educatius de la ciutat: Col·legi El Carme, Col·legi La Salle Torreforta, Escola Pau Delclòs, Escola de Pràctiques, Esco· la Saavedra, Escoles d’Educació Especial Estela, La Munta· nyeta, Sant Rafael i Solc i els Instituts Comte de Rius, Pons d’Icart, amb la col·laboració de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. La celebració conjunta del DENIP per part dels centres edu· catius de Tarragona és una de les activitats conjuntes que contempla el projecte d’”Educació per la Pau” –del qual s’ha celebrat enguany la sisena edició–, obert a tots els centres educatius de la ciutat, amb la voluntat d’impulsar línies de treball sobre l’educació per la Pau, que puguin ser desenvolu· pades i assumides pel major nombre d’escoles de la ciutat, a través d’activitats compartides i de l’avaluació de les mateixes. Aquest projecte ha estat impulsat pel Grup de Tarragona de la Xarxa d’educadors/es per a una ciutadania global d’Oxfam-Intermon amb el recolzament de l’Ajuntament de Tarragona, l’Escola Municipal de Música, la Diputació de Tarragona i la implicació de les escoles participants.

El Centre d’Art de Tarragona enceta una nova etapa

VIUFEB2018 | CIUTAT

El Centre d’Art de Tarragona engega una nova etapa aquest 2018 impulsant l’exhibició, la producció i la difu· sió de les arts visuals contemporànies a la ciutat. El pro· jecte està adherit a la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i compta amb la complicitat de l’Autoritat Portuària de Tarragona que ha dut a terme un important projecte de millora de l’espai per a la part expositiva del Tinglado 2.

104

El Centre d’Art de Tarragona s’inicia amb tres línies de tre· ball que tenen com a objectiu, per una banda, que la ciutat compti amb una oferta cultural en l’àmbit de les arts visuals contemporànies, de l’altra, amb un espai de referència de les arts visuals i plàstiques del territori promogut a nivell municipal. Els tres eixos són: el Tinglado 2, un espai expo· sitiu per a l’art contemporani que comença a treballar en la producció pròpia; el Teler de Llum, que pretén donar con· tinuïtat a aquest projecte coordinant iniciatives artístiques que ja funcionen a la ciutat com Estació Creativa, Murs que parlen, etc.; i Pro-posicions, un projecte que vol oferir nous espais per a exposar i donar sortida a les iniciatives artísti· ques de la ciutat.


família

en

AUDITORI DIPUTACIÓ Fem créixer l’aventura

del 5 de novembre de 2017 al 25 de febrer de 2018 Els diumenges a les 17.00 h

Venda d'entrades a l'Auditori Diputació des de les 16 h del mateix dia de la projecció. www.dipta.cat/cinemaenfamilia col·labora:

A TARRAGONA,

5,50€

NOMÉS ALS APARCAMENTS MUNICIPALS

VIUFEB2018 | PUBLICITAT

PER

APARCA TOT EL DIA

105


COMERÇ I EMPRESA

Ara, ja pots recuperar

els teus cabells

A l’Estat Espanyol hi ha més de 6 milions de persones amb problemas capil·lars. Tant si sou home o dona, si teniu entre 18-70 anys, recuperar el cabell perdut, augmentar la densitat, tenir cabells on mai n’hi ha hagut abans ja és una realitat

VIUFEB2018 | PUBLIREPORTATGE

Redacció

106

Turquia, especialment Estambul, s’ha convertit en la meca europea dels tras· plantaments capil·lars. A què es deu aquest fenòmen? Els turcs són autèn· tics especialistes en implants capil·lars, una dilatada experiència de més de 20 anys, professionalitat, unit a unes modernes instal·lacions hospitalàries, de primer nivell (con los majors es· tàndards de qualitat del mercat, com l’acreditació JCI i la ISO 9001 que tenen molts dels hospitals i clíniques

del país), les subvencions que conce· deix el govern als centres hospitalaris quan fan trasplantaments a estrangers, els salaris baixos, la infraestructura hotelera i de serveis, junt amb l’ im· mens atractiu turístic que proporciona la ciutat, converteixen Estambul en el destí ideal, sense competència per a poder recuperar els cabells. Fan servir el mètode més modern, el SAFIR FUE (Follicular Extraction Unit), per la qual cosa els fol·licles s’extreuen de la zona de darrera del Fol·licle capil·lar amb 1, 2, 3 i 4 pèls


Els resultats finals es veuen al cap d’un any aproximadament, però als 6 mesos ja se sol apreciar com seran. Us ofereixen el millor pack que hi ha

Us ofereixen el millor pack que hi ha al mercat, el més complet, un "tot inclòs" per 2.600€ al mercat, el més complet, un "tot inclòs" per 2.600€ que inclou tot el que cal per a fer-se un implant de cabell de qualitat amb les màximes garanties: vol d’anada i tornada (fins a 200€), estada a Estambul durant 4 dies, 3 nits a l'Hotel Hilton (5*) en règim AD, trasllats, traductor,

Us faran una prova completament gratuïta, sense compromís. Dei· xeu-vos assessorar per experts, sobre tot allò relacionat amb els implants capil·lars isobre els seus packs de tractament a Estambul. Són l'única empresa espanyola amb hospital propi a Turquia. No són intermediaris.

Sanantur Clinic C/ Rodes, 8-12 43830 Torredembarra (Tarragona) Contacto: tf. y whatsapp 627 239 207 info@sanantur.com asesor@sanantur.com www.sanantur.com

VIUFEB2018 | PUBLIREPORTATGE

cap individualment per a posterior· ment implantar-los a les zones ne· cessitades); en relació a altres tècni· ques, aquesta no es considera com a cirurgia, fan servir anestèsia local, no provoca danys als fol·licles, permet extreure un major número, no és in· vasiva, no deixa seqüeles ni cicatrius i, la recuperació és molt més ràpida.

consultes i anàlisis, tarifa plana de de fol·licles (fins a 5.000), anestè· sia sense dolor, PRP (plasma ric en plaquetes), kit de productes de trac· tament per a un any, 25 anys de ga· rantia i seguiment personalitzat des d'Espanya durant el primer any. Si també voleu aprofitar i estendre els vostres dies d'estada per descobrir una ciutat fascinant, és possible, a preus sense competència. Deixeu de gastar diners en locions per a créixer el pèl i fórmules màgiques que no són eficaces. La solució més ràpida, eficient i, amb un acabat plenament natural (amb la tècnica FUE) i amb garantia de durabilitat per ser autò· leg (d’un mateix) és el l’implant de cabells. Que no et prenguin més el pèl! Millorarà el teu aspecte, et senti· ràs millor, és el teu moment!!!

107


Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

Autònom&Societari SL L'autònom societari és aquell treballador per compte pròpia que té una important participació en una societat jurídica i que també desenvolupa funcions dins de la mateixa Es tracta d'un empresari, amb una forma jurídica diferent i una responsabilitat limitada. La figura del autònom societari no té avantatges per si mateixa; de fet és una categoria configurada, entre altres raons, per evitar que els participants d'una societat mercantil portin a terme determinats fraus econòmics. Per això, donar-se d'alta com treballador autònom societari és obligatori per a tots els socis que compleixin una de les següents condicions: * tenir com a mínim el 25% de les participacions d'una societat i desenvolupar tasques de direcció * tenir com a mínim el 33% de les participacions de la societat i treballar a la pròpia empresa * no tenir cap participació (o inferior al 25%), però conviure amb un soci que tingui com a mínim el 50% de participacions. En l'àmbit de la Seguretat Social es considera autònom societari a qui en algun moment, de forma reiterada i simultània tingues o tingui contractat al seu servei a deu, o més, treballadors per compte aliena.

VIUFEB2018 | EMPRESA

En èpoques passades en les pimes, l'autònom societari cobrava una nòmina com qualsevol treballador per compte aliena. Això ha canviat actualment per determinar el funcionament d'un autònom societari, s'exigeix esbrinar si la seva activitat és independent o no a la de l'empresa, si és independent haurà de facturar

108

l'autònom societari a l'empresa amb el corresponent IVA, en el segon cas l'autònom societari podria rebre una nòmina. Els criteris que la Direcció General de Tributs estableix per entendre que estem davant un autònom societari independent són: * quan fa us de mitjans materials i personals propis per l'exercici de la seva activitat. * quan no forma part ni estar sotmès a l'estructura organitzativa de la societat. * quan el benefici i el risc econòmic en el desenvolupament de la seva activitat recauen directament sobre ell. * quan assumeix una responsabilitat contractual entre ell i els seus clients. També cal tenir en compte que darrera la reforma de la Llei del IRPF, la remuneració dels serveis prestats pels socis treballadors de les societats professionals, amb participació en el seu capital social, passant a ser considerats ingressos d'activitats professionals en lloc de considerar-los com ingressos del treball, sempre i quan estiguin inclosos en el RETA (règim especial de treballadors autònoms) o una mutualitat laboral i realitzin activitats incloses a la secció del IAE de professionals. La quota que els autònom societaris paguen està lligada des de l'aprovació de la nova llei d'autònoms als pressu-

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

postos generals de l'Estat, actualment és de 357.-€ mensuals. A l'any 2013 el govern va aprovar una norma de mesures d'"Apoyo al emprenedor y estimulo al crecimiento y la creación de empleo", per la que va establir una quota fixa mensual a la Seguretat Social de 50€ pels autònoms que optaven per la cotització mínima, coneguda com Tarifa Plana. Inicialment durant els 6 primers mesos, actualment els 12 primers mesos, quantitat que augmentava progressivament fins un màxim de duració de 30 mesos, actualment 36 mesos. La Seguretat Social realitzant una interpretació restrictiva de la norma, determina que queden exclosos de l'aplicació de la Tarifa Plana aquells autònoms que han constituït una societat limitada o societat anònima per iniciar el seu projecte empresarial, és a dir, els autònoms societaris. Lamentablement s'imposa la via judicial per a poder gaudir d'aquestes avantatges, existeixen diversos processos judicials que entenen que dita exclusió no te sentit i no queda justificada si es té en compte que la finalitat de la norma és reduir l'atur a través de l'autoempleo i l'emprenedoria.


109

VIUFEB2018 |


AGENDA ART Cos Social [Lliçó d'Anatomia], de Joan Morey Fins al 16 de març del 2018 El Centre d'Art de Tarragona ex· posa al Tinglado 2 la 3a edició del Premi de Videocreació impulsat per la Xarxa de Centres d'Art de Cata· lunya, Arts Santa Mònica, Departa· ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona. Prenent com a punt de partida les lliçons d’anatomia de la pintura del Renaixement i Barroc, "Cos social" s’estableix com un gran dispositiu tridimensional que es replega sobre si mateix i que arrenca del cos i de la seva immanència. Lloc: Tinglado 2

CINEMA 'Amazona' (VOS) El 25 de febrer a les 19h Després de la tràgica mort de la seva filla gran, Val emprèn un viatge a la selva colombiana buscant el dol i per trobar-se a ella mateixa, deixant enrere als seus altres fills i a la seva família. Clare, directora del documental i filla de Val, tenia 11 anys quan tot això va passar. Ha passat molt de temps i Clare, embarassada, decideix confrontar amb la seva mare les empremtes d’aquesta decisió. El retrobament revela dues personalitats que pregunten pel sentit de ser mares, per la responsabilitat i les ànsies de llibertat, pel sentit o la trampa que s’amaga darrera la idea de la maternitat com a sacrifici. Lloc: Auditori Diputació Preu: 5€

'La seducción' (VOS)

VIUFEB2018 | AGENDA

El 4 de març a les 19h Any 1864. Durant la guerra civil nord-americana, la tranquil·litat d’una es· cola femenina de Virgínia on només viuen dones es veu alterada amb l’arri· bada d’un soldat confederat ferit. Remake d’ «El seductor», dirigida per Don Siegel i protagonitzada per Clint Eastwood. Lloc: Auditori Diputació Preu: 5€

110


MÚSICA Juan Manuel Mora (Flamenc) El 17 de març a les 20:30h Flamenco.cat és una formació d’artistes catalans que do· naran bona mostra del seu flamenc, al nivell dels millors espectacles d’aquesta gran música. Durant l’espectacle, viurem un recorregut pels pals més populars del flamenc sense deixar de costat algun que un altre tresor flamenc avui per molts oblidats i cada dia més en desús. Canti, toc i ball tradicionals, acompanyats d’instruments poc vists en el flamenc com a violí, flauta i saxo. Lloc: Teatre El Magatzem Preu: 12€ (10€ anticipada)

TEATRE 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos'

VIUFEB2018 | AGENDA

2,3 i 4 de març Un espectacle vital, carregat de jo· ventut, música i humor, que lluita contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus di· rigents. Una obra imprescindible per entendre el nostre context social i polític actual. Qui som i com vivim després de 40 anys de Dictadura a Espanya. Lloc: Sala Trono Preu: 16€

111


Neix Pales Solidàries L’Associació Pàdel Amb Tu va ser cre· ada dins d’un projecte que tenia com a finalitat fomentar l’esport amb per· sones amb capacitats diferents , perse· guint com a fins l’impuls de l’activitat com a causa integradora d’hàbits soci· als i el foment de la solidaritat. A dia d’avui, l’associació ha donat vida a més projectes amb un objectiu sem· pre en comú: desenvolupar activitats que permetin a col·lectius amb risc d’exclusió social la seva integració i normalització, adaptant-les a les seves necessitats. Dins d’aquest marc, neix un nou projecte d’integració i d’inclu· sió social, una aula taller on es desen· volupi un projecte social que buscarà la formació laboral d’alumnes amb i sense discapacitat i enfocat també a col· lectius amb risc d’exclusió social: Pales Solidàries.

Festa de Nadal a l'Escola Pàdel amb Tu El passat dissabte 17 de desembre và· rem celebrar la cloenda de l’escola de pàdel al Club Tennis Tarragona.

VIUFEB2018 | SOLIDARITAT

La Festa de Nadal dóna fi a tot un quadrimestre d’activitat esportiva i lúdica, on els alumnes han pogut desenvolupar activitats psicomotrius i d’interacció pel seu benestar físic i emocional; i per la millora de la seva integració.

112

Durant la jornada, vam dur a terme tallers de manualitats de caire na· dalenc, jocs psicomotrius a la pista, tallers de música i de ball; vam cagar el tió i vam acabar amb l’exhibició de dansa del ventre a càrrec de la Cristi· na Sánchez.


CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fór-

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346

VIUFEB2018 |

mula I o, per descomptat, el futbol.

113


Troba el teu exemplar de VIU Tarragona en el punt de distribució que et caigui més a prop. N’hi ha arreu de la ciutat.

Distribució:

902 113 127

VIUFEB2018 |

www.unimail.es

114

Chas Chas Tea CEPTA Vives Sabateria Roba de Casa APIALIA Ortopedia Creus Orthoclinic Tradicionarius La Martina School of English Pimec Espiga d'Or Motos Tarragona Hemeroteca Tarragona Ona Perruquers Farmacia Rovira Cafeteria Aquí Te Espero Òptica Activa Mariné Bicicletes Casa Matias Construccions Mata Farmàcia Fullana/Òptica Activa Bar La Tecleta Bar cafeteria Roma Arpo Mas Movil Coviran Santiveri Fruites Rosa Maria Tot Ràpid Reparació Calçat Farmashoping Pagès Gavineteria Alvarez Òptica Fullana La Botiga del Cafè Òptica Fullana Color Òptica Glass Expeer.io Autoforum Vehicles d'Ocasió Administracio Loteria nº13 BuenaOnda Perruquers Tipsa Dnas Llibreria Avets Cottet Òptics Llibreria TRT Caixes Martí Moto Sport Busquets Tradicionarius Finques Pallaresos Power House Farmàcia Pujol Electricitat Tarragona Òptica Fullana Animalades R.C.Nautic de Tarragona Farmàcia Pujol Pastisseria La Vall Fruiteria La Vall Tennis Park Tennis Tarragona Farmàcia Roca Centre Veterinari Arbor Farmàcia Pujol Finques Pallaresos Finques S. Pere i S. Pau Bar Can Joan Escola Oficial d'Idiomes

Rambla Nova, 67 Rambla Nova, 95 Carrer August, 16 Sant Francesc, 12 Rambla Vella, 20 Av. M. Cristina, 14 Av. Catalunya, 22 D Av.Catalunya/Rovira Virgili Av. Marquès de Montoliu, 10-12 Av. Marquès de Montoliu, 3 Av. Rovira i Virgili, 17 Avda. Andorra/Joana Jugan Mossen Salvador Ritot i Faus, 21 Florenci Vives, 6 S. Antº. M. Claret, 18 - Cant. Marquès de Montoliu Escultor Verderol, 10 Rambla Nova, 127 Av. Andorra, 7 Plaça Corts Catalanes, 5 Rambla Francesc Macià, 5 Pl. de les Corts Catalanes, 3 Joan Baptista Plana, 15 Avinguda Roma, 9 Carrer Joan Ruiz i Porta / Al costat pl. Lledoners Josep Pont i Gol, 1 Governador Gonzàlez, 24 bxos Governador Gonzàlez, 25 bxos Unió, 9 Cristòfol Colom, 18 Cristòfol Colom, 24 Rambla Nova 88, costat Brasilia Rbla. Nova, 88 / Canyelles Cristòfor Colom, 1 Ramon i Cajal, 6 Carrer Lleida, 13 Méndez Núñez, 16 baixos Gasòmetre, 42 Pere Martell, 39 Pere Martell, 57 Vidal i Barraquer, 22 baixos Prat de la Riba, 3 Prat de la Riba, 8 Av. Prat de la Riba, 22 Pere Martell, 21 Mallorca, 3 Av. Prat de la Riba, 31 Ramón y Cajal, 25 Jaume I, 5 Sevilla, 3 Eivissa, 7 Reial, 23 Apodaca, 28 Reial, 8 Port Esportiu s/n Joan Fuster i Ortells, 7 Carrer Josep Carner, 1 Joan Fuster i Ortells, 15 esc. C Carrer de la Cota, s/n - Cala Romana Carretera del Tennis 12-18 - Cala romana Ciutat Residencial - Boscos, Via Augusta, 162 Calle Alt Penedés, 0 S N Escala C. St. Pere i St. Pau Bloc St. Joan Esc A. St. Pere i St. Pau Bloc St. Tomas, portal F. St. Pere i St. Pau Plaça Catalunya, Local 4. St. Pere i St. Pau Pol. Francolí, parc. 16 Carrer Smith, 55

I també en centres mèdics, clubs esportius, concessionaris...

INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL | Tels. 673 930 589 (Tarragona) - 673 930 590 (Reus)

www.viuafons.cat


115

VIUFEB2018 |


116

VIUFEB2018 |

Viutar 39  
Viutar 39  
Advertisement