Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com
ASSESSORIA FISCAL
ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS Lluís Espuis
L'Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) és un impost de naturalesa indirecta, té per objecte gravar determinats actes i contractes, com a manifestació de la capacitat econòmica dels subjectes a favor dels quals es formalitza o estén el document gravat. L'AJD és hereu de diversos tributs: Impost de Timbre, Impost sobre Emissió i Negociació de Valors Mobiliaris, certs conceptes de l'Impost de Drets Reals, Impost sobre Honors i Condecoracions i, en certa manera, diverses taxes administratives i judicials. Aquest impost fa un èmfasi especial sobre que el seu fet imposable són certs documents i les especials qualitats jurídiques de les quals estan
dotats, raó per la qual es subjecten a gravamen. Els documents gravats són: els documents notarials; els documents mercantils; i els documents administratius. Així mateix, el tribut se satisfà mitjançant quotes variables o fixes, atenent que el document que es formalitzi, tingui o no per objecte quantitat o cosa avaluable en algun moment de la seva vigència. Pel que fa a la configuració general, es disposa que els documents notarials s'han d'estendre necessàriament en paper timbrat. El 16-10-2018 el Tribunal Superior (TS) va modificar el criteri establert fixant que el subjecte passiu de l'impost era el prestador (entitat ban-
Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona 56 Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com
www.gestaliagrup.com
cària), el que va suposar un canvi en la interpretació mantinguda fins al moment. No obstant això, el ple del TS el passat 06-11-2018, va decidir que és el prestatari (client) qui ha d'assumir el pagament de l'impost, tornant així al seu criteri inicial. Finalment amb efectes a partir del 10-11-2018, es modifica la Llei de l'impost, confirmant que el subjecte passiu en les escriptures de constitució de préstec amb garantia hipotecària, és el prestador i modifica la regulació de l'impost de societats per establir que el deute tributari pel pagament de l'impost no és deduïble pel prestador. Aquesta successió d'esdeveniments genera una situació d'inseguretat jurídica i descrèdit dels actors participants sense precedents el dia d'avui. El degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, ha definit l'impost de les hipoteques com "anacrònic" i ha dit que no hauria d'existir, de la mateixa manera que el president del Consell General d'Economistes, Valentí Pich, que ha desitjat la seva abolició perquè correspon a "una altra època". El degà de l'entitat ha afirmat que qualsevol tributació hauria de gravar només activitats que "generen riquesa", i és per això que "tenen sentit" impostos com l'IVA, però no el de les hipoteques perquè "no aporten valor". Acabem com sempre, tapant forats legislatius, sense fer front al veritable problema de l'administració publica: en què es gasta els diners i com s'ha de recaptar de la forma més justa possible.
