Page 1

11.000 exemplars gratuïts

A punt pels Jocs

M

OR AJ

DE REUS E

N

PL A IORS

I a més: Entrevista Mª José Figueras per Marc Busquets | Entrevista Toni Florido per Marc Pons | Especial Sant Pere per Cristina Valls

NTER SI NE

ES TA

Després d'una cursa d'obstacles, Tarragona encara la recta final per celebrar els Jocs del Mediterrani

TOTA LA F

Núm. 43 | Juny 2018 | www.viuafons.cat | Exemplar gratuït

Núm. 43 | Juny 2018 | www.viuafons.cat


2

VIUJUN2018 |


NIKKO CENTER

Ctra. Valencia, 206 - 43006 - Tarragona - Tel: 977 549 560 Aut. Reus - Tarragona, s/n - Mas Abelló - 43204 - Reus - Tel: 977 772 197

Consum mixt: 4,9 - 6,4 l/100km. Emissions de CO2: 129 - 149 g/km. Consum homologat d’acord amb la normativa europea.

VIUJUN2018 |

http://red.nissan.es/nikkocenter

3


6

18

30

Sumari

Tarragona

#43

Reus

5 EDITORIAL | 6 TERRITORI. Addiccions. Què fa Catalunya per a combatre-les? | 16 L'hora de la veritat. Els Jocs Mediterranis, a punt. | 20 Reus Deportiu. El futur del club és lluny del Municipal? | 18 Entrevista a Lluís Balart. Director EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL Apartat de Correus 125 - 43080 - Tarragona Tels. 673 930 589 - 673 930 590

del Museu d'Història de Tarragona. | 22 Entrevista a María

Direcció: Albert Vidaller, Antoni Corrales. Redacció: Marc Pons, Cristina Valls, Ramon Ortiz, Alícia Fàbregas, Marc Busquets, Jordi Salvat, Marc Pascual. Administració: Dolors Díaz. Departament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales, Josep Barbero. Col·laboracions: Lluís Espuis, Irene Navarrete. Disseny i maquetació: Marc Pascual. Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius. com. Impressió: Rotimpres. Distribució: Unimail- Dipòsit legal: T-1220-2014

el president de l'ACAI.| 42 EMPRESA. El Grup Pons apos-

VIU a fons en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables. Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a redaccio@viuafons.cat . Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a info@viuafons.cat o

VIUJUN2018 |

Entrevista a Toni Florido. Conversa sobre l'estat d'Israel amb ta per les dues rodes. Amplien la seva ofeta de motos amb la incorporació de les mítiques marques Norton i Benelli. | 50 DIVERS. Jaguar i-pace. El nou elèctric de l'automobilística britànica. | 22 Entrevista a Toni Florido. Conversa sobre l'estat d'Israel amb el president de l'ACAI. | 52 L'Alguer. La germana retrobada. | 58 AGENDA | 67 EDICIONS LOCALS: Tarragona: 68 Sant Pere i Sant Pau. 50 anys d'història. | 76 Sant Pere al Serrallo. Unes festes centenàries. | Reus:

bé per telèfon als números 673 930 589 i 673 930 590

68 Entrevista a Fito Luri. Parlem amb el cantautor reusenc

Revista associada

i el seu nou disc. | 72 El pregoner. Enguany farà el pregó de

Baixa't la nostra revista en PDF o llegeix-la a

d'aniversaris. | 82 El Lleó Petit de Reus. Unes festes cente-

través d'ISUU. Llegeix amb el teu smartphone

nàries. | 80 C.N. Reus Ploms. 100è aniversari de l'entitat. |

el codi QR

4

José Figueras. Parlem amb la nova rectora de la URV. | 22

Control

Sant Pere el Periodista Xavier Graset. | 78 Un Sant Pere fornit

102 Programa de Festa Major. | 114 Els imperdibles. 11.000 exemplars


Editorial

Ara va de bo Finalment s’han complert els terminis de construcció i remodelació de les instal·lacions esportives i el pressupost -molt redimensionat a la baixa des de les previsions inicials- s’ha cobert, inclosos dos milions d’euros de darrera hora procedents de la Unió Europea. Ara cal donar el màxim per projectar la millor imatge de la ciutat i del territori a través de l’esport. Després, però, vindrà el moment de fer autocrítica -n’hi ha hagut poca fins ara- i analitzar que s’ha fet malament i perquè. També caldrà fiscalitzar bé els números. I sobretot veure que haurà aportat els Jocs a Tarragona, el famós llegat. Perquè el més important d’aquest tipus d’esdeveniments, com vam veure en el cas dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, és que poden representar un punt d’inflexió per a les ciutats. I Tarragona no pot desaprofitar una oportunitat com aquesta, perquè tardarà a venir-ne una altra d’aquesta dimensió.

VIUJUN2018 |

Falten pocs dies perquè s’iniciïn els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Arriba l’hora de la veritat. En només deu dies la ciutat es juga el seu prestigi internacional i sembla que hi ha gairebé unanimitat entre totes les forces polítiques de la ciutat de deixar les picabaralles al voltant de la preparació de la cita que han protagonitzat aquests darrers anys per conjurar-se entorn aquell tòpic de “fer els millors Jocs de la història”. El camí ha estat llarg i tortuós. Molt. El camí iniciat el 2007 amb la presentació de la candidatura per albergar aquest esdeveniment esportiu ha estat farcit de problemes, fruit de la conjuntura econòmica i política, però també d’alguns errors interns. S’ha pogut salvar algun match-ball que semblava que podia deixar la ciutat sense Jocs i el mal menor ha estat l’endarreriment un any de la seva celebració.

5


TERRITORI

L'hora de la veritat dels

Jocs Mediterranis

El 22 de juny començarà un dels esdeveniments més importants que ha organitzat mai la ciutat de Tarragona: els Jocs Mediterranis. Seran deu dies que no només la ciutat, sinó quinze seus més, acolliran més de 200 proves esportives amb la participació d'uns 3.600 esportistes de 26 països de la ribera mediterrània

VIUJUN2018 | TERRITORI

Jordi Salvat Text | Tarragona 2018 Fotos

6

El camí des que el 2011 Tarragona va obtenir la nominació com a ciutat organitzadora dels Jocs Mediterranis 2017 a la localitat turca de Mersin no ha estat, ni molt menys, un camí de roses, i en alguns moments s’ha patit fins i tot per la realització dels Jocs. El que si s’ha produït és un fet sense precedents en els Jocs Mediterranis: l’endarreriment un any de la seva celebració. Malgrat aquest any més de coll, l’organització ha esgotat fins a les darreres setmanes per acabar algunes de les instal·lacions que han d’albergar les diferents

proves. Els darrers treballs es feien a inicis d’aquest mes de juny al velòdrom de Camp Clar, a l’Anella Mediterrània. La motivació per part de la ciutadania davant d’aquest esdeveniment esportiu també genera dubtes. No hi han hagut problemes per aconseguir, però, els 3.500 voluntaris que es necessiten per a cobrir amb garanties l’organització de les proves. Una de les persones que ha estat en el rovell de l’ou de l’organització de l’esdeveniment és Javier Villamayor, conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018. Villamayor afirma amb rotunditat que el comitè orga-

nitzador dels Jocs ha fet els deures i s’han enllestit les obres a temps a l’Anella Mediterrània i a les diferents seus i tots els equipaments estan preparats per acollir les diferents proves. No hi ha dubte que un dels moments més crítics es va produir el novembre de 2016 quan, en una roda de premsa al costat del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va confirmar el que des de feia uns dies era un secret a veus: l’endarreriment un any de la celebració dels Jocs Mediterranis. Es va fer després de la confirmació del Comitè Internacional, sense ni un punt d’au-


El conseller tarragoní reconeix que “la forta incertesa política” ha complicat molt la preparació dels Jocs Mediterranis. “Ho hem tingut tot: govern en minoria a l’Ajuntament, govern estatal en funcions durant deu mesos i la manca del govern de Catalunya durant més de set mesos”, afirma Villamayor. Aquesta inestabilitat

«Ho hem tingut tot: govern en minoria a l’Ajuntament, govern estatal en funcions durant deu mesos i la manca del govern de Catalunya durant més de set mesos»

Els Jocs Mediterranis havien començat el seu camí amb un consens polític que en els darrers anys ha quedat esquerdat. Diferents forces polítiques municipals han expressat diferents graus d’oposició sobre com s’estava gestionant la preparació de l’esdeveniment esportiu. La principal força de l’oposició en el ple tarragoní, Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat molt bel·ligerant des de 2015 fins ara. “No ens hem oposat mai a

que Tarragona organitzés uns Jocs Mediterranis sinó a la manera com s’han fet les coses”, afirma el portaveu republicà, Pau Ricomà. “Els Jocs eren una oportunitat per a transformar la ciutat i s’hi han implicat l’Ajuntament, el Govern de Catalunya, la Diputació... però el Govern espanyol no va complir. I els equipaments esportius se n’han ressentit. Calia un estadi d’atletisme nou i no el tindrem i tampoc una piscina coberta“, assenyala.

A dalt, els operaris donen els darrers retocs al velòdrom que acollirà els Jocs. A l'esquerra, Tarracvs la mascota dels Jocs Mediterranis de Tarragona.

VIUJUN2018 | TERRITORI

tocrítica, sense dimissions malgrat ser un fet sense precedents en aquest esdeveniment esportiu. La llufa li van penjar al govern espanyol en funcions i la inconcreció en la seva aportació econòmica, que posava en perill la viabilitat dels Jocs.

política ha arribat fins a les setmanes anteriors als Jocs i el passat dimarts 5 de juny estava previst que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría presidís la inauguració de la piscina olímpica que ha d’acollir les proves de natació i waterpolo, però la moció de censura contra el president Mariano Rajoy ho va impedir.

7


Un detall de la piscina dels Jocs

El portaveu republicà reivindica el paper de l’oposició a l’hora de fiscalitzar el govern en un projecte tan important i que mou tants diners com els Jocs Mediterranis. “Estem orgullosos d’haver aconseguit que la ciutat no s’hipotequés per quaranta anys amb el projecte d’Anella Mediterrània de Santa Gadea amb un cost de 2,5 millions a l’any. Aquest va ser un gran èxit i volem seguir perseverant. Volem el màxim de transparència”, explica Ricomà.

fons Tarragona ja n’hi havia venudes unes 7.000 i recomanava als interessats espavilar-se a adquirir-les. També apuntava que s’estan adquirint moltes entrades de les proves amb presència de medallistes olímpics, com la nedadora Mireia Belmonte, el palista Marcus Cooper o les seleccions d’handbol, waterpolo i volei-platja. Villamayor es mostra optimista en acabar d’entusiasmar la part de la ciutadania més “apàtica i passiva” amb la presència els Jocs Mediterranis al car-

«Els Jocs eren una oportunitat per a transformar la ciutat i s’hi han implicat l’Ajuntament, el Govern de Catalunya, la Diputació... però el Govern espanyol no va complir. I els equipaments esportius se n’han ressentit»

VIUJUN2018 | TERRITORI

Ara que queden pocs dies per l’inici dels Jocs, Ricomà considera que la prioritat és que surtin el millor possible, que la gent s’ho passi bé i també que tinguin llibertat d’expressió. Però avisa que “la fiscalització de la part econòmica continuarà després per evitar que hi hagi un dèficit que hauria de pagar la ciutadania.”

8

Les entrades es venen a un bon ritme La venda d’entrades, que es va iniciar la segona quinzena del mes de maig, avança a bon ritme. Villamayor explica que de les 9.000 entrades disponibles per la cerimònia inaugural del dia 22 de juny al Nou Estadi del Nàstic en el tancament de l’edició del VIU a El Nou Estadi del Nàstic on se celebrarà la cerimònia d'inauguració dels Jocs


Recupera el plaer de somriure Somriures

EN 1 DIA

“És el millor que he fet a la vida” Mercedes Requena Lozano Pacient tractada a la Clínica Curull

A la Clínica Curull volem que tornis a somriure, segur i feliç.

Clínica Curull, des de 1995 // Rambla Nova 114 — 43001 Tarragona // +34 977 241 380 // info@clinicacurull.com // www.clinicacurull.com

VIUJUN2018 |

Gràcies a serveis com “Somriures en 1 dia”, els nostres pacients tornen a somriure. Sense pors ni complexes, amb ganes i il·lusió.

9


La cobertura mediàtica dels Jocs és un altre punt del qual n’estem coneixent detalls aquestes setmanes. En total, es preveu un miler de periodistes acreditats. Televisió Espanyola cobrirà l’esdeveniment a través de Teledeporte -el canal d’esports de RTVE-, que oferirà les cerimònies d’inauguració i clausura i les finals de les disciplines més importants i un ampli programa diari de resum. Programes com MasterChef, Torres en la cocina o España directo emetran una programació especial centrada en els Jocs. La 2, Clan i TVE Catalunya també dedicaran programació especial al voltant de l’esdeveniment. Televisió de Catalunya té prevista la retransmissió en directe de les cerimònies d’obertura i clausura i de les principals finals, però encara ens falta saber els detalls. Des de TAC-12 TV, la televisió pública local, es preveu una cobertura molt àmplia, mentre que la Xarxa de Televisions Locals garantirà la cobertura de les diferents competicions i en totes les seus, amb un gran desplegament de personal.

VIUJUN2018 | TERRITORI

I després dels Jocs? “Hem fet un esforç majúscul per

10

Infografia del Complex Esportiu Sant Jordi

rer amb banderoles, la mascota Tarracus o el programa cultural dels Jocs, que l’abril va arrencar i els dies previs a la competició ofereix alguns plats forts. El conseller assenyala que molta gent visita l’Anella Mediterrània i ja són alguns milers els que han passat per l'epicentre dels Jocs i han quedat entusiasmats per les instal·lacions.

a planificar el dia després dels Jocs de forma coordinada amb les altres administracions”, afirma Javier Villamayor. L’Anella Mediterrània serà l’herència més visible per a la ciutat de Tarragona dels Jocs Mediterranis. D’una banda, les grades supletòries de la pista d’atletisme es desmuntaran i es convertiran en un equipament totalment preparat per acollir els esdeveniments principals del territori i els clubs d’atletisme de la ciutat. La pista d’atletisme mantindrà una graderia fixa amb un aforament de 2.000 espectadors i l’espai suficient per tornar a ampliar la seva capacitat en el cas que s’hagués d’acollir una nova competició de gran envergadura. D’altra banda, les grades de la piscina de 50 metres també es desmuntaran per tal de cobrir la

instal·lació i disposar d’una piscina coberta després dels Jocs. En un altre espai, en el centre de la ciutat, hi ha el Complex Esportiu Sant Jordi, impulsat per la Universitat Rovira i Virgili i gestionat per l’empresa Viding i amb una capacitat de 10.000 persones. Es tracta d’unes instal·lacions de més de 7.000 metres quadrats, amb sales de fitness, spining, dues piscines interiors i una d'exterior, spa, sauna, solàrium, quatre pistes de pàdel, àrea de restauració i ludoteca. Havia d’albergar la competició de voleibol, però finalment s’usarà només per als entrenaments de la prova de natació. També en la majoria de seus de l’esdeveniment s’han realitzat actuacions en els equipaments esportius que han millorat les seves condicions.

Vista aèria del Palau, a l'Anella Mesditerrània


11

VIUJUN2018 |


SEUS

On se celebren el Jocs? Altafulla • Circuit urbà Triatló Calafell • Estadi Municipal de Calafell (690 persones) Futbol Cambrils • Pavelló de Cambrils (800 persones) Judo Kàrate Constantí • Pavelló de Constantí (500 persones) Halterofília El Morell • Pavelló del Morell (600 persones) Bàdminton

VIUJUN2018 | TERRITORI

El Vendrell • Pavelló Club d’Esports Vendrell (850 persones) Handbol

12

La Pobla de Mafumet • Estadi Municipal de La Pobla de Mafumet (707 persones) Futbol La Selva del Camp • Pavelló de La Selva del Camp (390 persones) Esgrima

Reus • Estadi Municipal de Reus (4.500 persones) Futbol • Pavelló Olímpic de Reus (3.500 persones) Gimnàstica artística, Gimnàstica rítmica Salou • Club Nàutic Salou Vela • Pavelló de Salou (1.000 persones) Taekwondo Tarragona • Auditori Camp de Mart (1.773 persones) Bàsquet 3×3 • Port de Tarragona Esquí nàutic • Club de Golf Costa Daurada Golf • Palau d’Esports Catalunya (5.000 persones) Handbol • Velòdrom Campclar (463 persones) Esport de boles • Club Tennis Tarragona (600 persones aprox.) Tennis • Centre aquàtic Campclar-Anella Mediterrània (2.000 persones) Natació, Waterpolo • Estadi d’Atletisme Campclar-Anella Mediterrània (4.000 persones) Atletisme • Estadi d’Atletisme Campclar-Ane-

lla Mediterrània (2.000 persones) Tir amb arc • Camp de Tir Jordi Tarragó i Pavelló de Sant Salvador Tir olímpic • Tàrraco Arena Plaça (TAP) 3.000 persones Voleibol • Platja Arrabassada (2.000 persones) Vòlei platja Torredembarra • Pavelló Sant Jordi (979 persones) Boxa Valls • Pavelló Joana Ballart (725 persones) Tennis de taula Vila-seca • Pavelló de Vila-seca (600 persones) Lluita • Circuit urbà Ciclisme Barcelona • Reial Club de Polo de Barcelona (1.200 persones) Hípica Castelldefels • Canal Olímpic de Catalunya (350 persones) Piragüisme, Rem


13

VIUJUN2018 |


Els números definitius dels jocs: 96 milions € El passat 4 de juny coneixíem que la Unió Europea concedia una subvenció de dos milions d'euros, en el marc del programa Erasmus Plus d'Esports, per al pressupost operatiu dels Jocs Mediterranis. D’aquesta manera quedava tancat definitivament el pressupost total dels Jocs situant-lo al voltant dels 96 milions d’euros. D’aquests, 66 milions s’han dedicat a inversions i 30 corresponen a pressupost operatiu, que són els diners que es destinen al dia a dia de l’esdeveniment: cerimònies d'obertura i clausura, servei d'acreditacions i el transport i manutenció d'atletes, jutges i delegacions esportives...

PRESSUPOST INVERSIONS

Es tracta d’un pressupost que s’ha anat reduint progressivament. El 2009, quan el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va donar llum verd a la candidatura, el pressupost dels Jocs era de 290 milions d’euros, dels quals 150 s’havien de destinar a inversions. Un dels exemples més clars d’aquestes retallades és la Vila Mediterrània, que havia d’acollir els atletes. Les primeres opcions per la Vila Mediterrània eren el Complex Educatiu o la Ciutat Residencial, però la reducció de pressupost dels Jocs va impedir uns edificis de nova construcció o amb una remodelació molt cara. Després es va parlar dels hotels de Salou, però finalment la residència dels esportistes dels Jocs es va adjudicar a Viajes El Corte Inglés, l’única empresa que es va presentar al concurs, que gestionarà la Vila Mediterrània a través dels hotels de PortAventura. Finalment l’alta inscripció d’esportistes als Jocs han situat els hotels del parc temàtic al seu límit d’ocupació.

PRESSUPOST OPERATIU

VIUJUN2018 | TERRITORI

Almeria, el doble de pressupost operatiu Els darrers Jocs Mediterranis que s’han celebrat a l’estat són els d’Almeria 2005, que van tenir un pressupost operatiu de 60 milions d’euros. Cal tenir en compte que aquesta cita es va preparar en plena bombolla econòmica, mentre que Tarragona 2018 ha patit una situació de crisi i lleugera recuperació econòmica, combinada amb una situació política, tan municipal, nacional com estatal, molt complicada.

14

El Conseller Comissionat dels Jocs Mediterranis 2018, Javier Villamayor, assegura que s’han complert els objectius en el pressupost de l’esdeveniment esportiu, tot i que lamenta que el Govern de l’Estat tardés tant en assegurar els 15 milions d’euros promesos, una circumstància que posava en perill tan completar el pressupost operatiu com algunes inversions, com les millores a l’Estadi del Nàstic, i la construcció del complex esportiu de Campclar i l’estadi d’atletisme. Villamayor també assenyala els 1.000 llocs de treball, tan directes com indirectes, generats gràcies a la construcció i la remodelació d’equipaments esportius en les setze seus. També assenyala que l’ajornament en la realització dels Jocs Mediterranis no ha significat un increment en el seu

Milions d'euros

Generalitat de Catalunya Palau d'Esports

18

Ajuntament de Tarragona Urbanització Anella Mediterrània

12

Diputació de Tarragona Obres a les seus

9

Govern de l’Estat Estadi del Nàstic, Complex Esportiu de Camp Clar i estadi d'atletisme

5,5

Diputació de Barcelona Canal de Castelldefels i Club de Polo de Barcelona

1,6

Ajuntaments seus Instal·lacions esportives

6

Operador privat Complex esportiu i residència esportistes avinguda Andorra / Rambla Lluís Companys

14

Total

66

Milions d'euros

Aportacions empreses privades

14,5

Govern de l’Estat

9,5

Ajuntament de Tarragona

2,5

Unió Europea Generalitat

2 0,817 0,45

Diputació de Barcelona

0,43

Diputació de Tarragona

30,197

Total

96,197

pressupost i no ha calgut realitzar aportacions econòmiques suplementàries. Villamayor afirma que no li queda cap “espina clavada” referent als principals objectius pel que fa a infraestructures planificades des de l’inici: “Tenim la piscina olímpica, el Palau d’esports, l’Anella Mediterrània, les obres a les seus. Hem mobilitzat recursos econòmics per tenir els millors equipaments esportius.” Efectes de l’endarreriment al 2018 en l’organització L’endarreriment de la disputa dels Jocs sí que ha provocat alguns canvis en la planificació de les proves. El més destacat és el canvi de la competició de voleibol del Complex Esportiu Sant Jordi a la Tarraco Arena Plaça (TAP). El retard d’un any en la realització dels Jocs impossibilitava a la Universitat Rovira i Virgili, propietària del Sant Jordi, complir el compromís inicial, ja que l’acord de cessió de gestió de l’equipament a l’empresa Viding contemplava que, un cop celebrat l’esdeveniment, la pista de voleibol s’havia de convertir en una zona d’aigües, per un període de 40 anys i no es podia esperar un any pel canvi. Un acord amb l’empresa Viding ha permès, però, la cessió gratuïta a la Fundació Tarragona 2017 de l'ús de la piscina del Complex Esportiu Sant Jordi perquè pugui utilitzar-se com a seu d'entrenament de la prova de natació de la competició de triatló dels Jocs Mediterranis. Els esportistes també podran fer ús dels altres espais del complex necessaris per realitzar els entrenaments. Un altre canvi va ser la competició de gimnàstica rítmica, que es disputarà al Pavelló Olímpic de Reus enlloc de la TAP, com estava previst inicialment, ja que aquest equipament de la Diputació és la seu del torneig de voleibol.


NICCO

Passeig Prim, 25 - Reus | Tel. 977 31 23 39 NICCO Peluquería y Estética - Reus

my_beauty_broker

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

Vine a conéixer la nostra cabina estètica i descobreix la nova gamma de productes RTB Cosmetics

15


Llum verda al Congrés dels Diputats per reduir l’IVA de les persones dependents A Catalunya més de 14.000 persones gaudiran del benefici econòmic

Irene Navarrete

En el marc de les votacions dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) 2018 celebrades al Congrés dels Diputats el dimarts, 22 de maig, finalment s’ha anunciat l’aprovació de la mesura que situa l’IVA de les Prestacions Econòmiques Vinculades al Servei (PEVS) al 4%.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Després de les diferents accions impulsades en aquest sentit, i de la signatura del manifest per equiparar l’IVA per part de més de 100 entitats del sector, que va tenir lloc el 17 de maig a Madrid, l’avenç ha sigut molt positiu. La nova mesura ja aprovada entrarà en vigor un cop s’aprovin els PGE i afectarà positivament a aquelles persones que en l’actualitat disposin d’una PEVS amb un finançament públic mínim del 10%, cosa que fins al moment només s’aplicava una reducció del tipus impositiu a aquelles que en tenien el 75% de finançament públic.

16

Amb l’entrada en vigor d’aquesta mesura, impulsada des de CEAPs (Círculo Empresarial de Atención a Personas) amb el suport d’ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), un total de 14.229 persones beneficiàries d’una PEVS a Catalunya, gaudiran d’un estalvi estimat de 100 € mensuals i més de 1.200 € anuals. Cal dir que, aquesta mesura ha estat possible gràcies a una esmena transaccional presentada pel PDeCAT que ha comptat amb el suport d’altres formacions.

“Aquesta mesura, tot i que no abasta al conjunt dels majors dependents, com era el nostre primer objectiu, sí que servirà per alleugerir, de manera significativa, l’economia de molts d’ells, que podran veure un estalvi mensual important pels serveis i les prestacions que reben del sistema de dependència”, ha explicat la presidenta d’ACRA i del CEAPS, Cinta Pascual.

Un total de 14.229 persones beneficiàries d’una PEVS a Catalunya, gaudiran d’un estalvi estimat de 100 € mensuals Per la seva banda, des d’ACRA i CEAPs, s’ha valorat la mesura com un gran avenç, tot i que també s’ha manifestat la plena voluntat de seguir treballant i insistint per aconseguir l’equiparació de l’IVA del sector total, ja que amb aquesta no es beneficien les persones situades en llista d’espera ni les persones grans que accedeixen a serveis de naturalesa privada. Tot plegat, cal recordar que les persones amb un grau de dependència reconegut poden optar per una Prestació Econòmica Vinculada a un Servei per a persones. Aquesta prestació estarà vinculada a l'adquisició del servei al qual es té el dret reconegut, així com servei de centre de dia, servei d’ajuda a domicili, residència assistida, etc.


Punt de trobada dels restauradors a la jornada d'«Eines per a la innovació» de Frigorífics Lluís Fa uns dies vam poder assistir a la Jornada "Eines per a la innovació" que va organitzar l'empresa Frigorífics Lluís al palau de Fires i convencions de Fira Reus (Tecnoparc) VIU a fons

Frigorífics Lluís és una empresa familiar amb més de 50 anys d'experiència en el sector, que distribueix a Tarragona, Castelló, Baix Llobregat i que des de fa 3 anys, ha traspassat les fronteres estatals i exporta a d'altres països Les seves intervencions i entrevistes van posar de manifest la prioritat del sector amb temes de salut i de plaer a l’hora de

crear propostes per als restauradors. Es va parlar de productes amb farines que no fossin de blat, de pans amb espelta o de barreges de verdures amb quinoa. A més d’aquestes entrevistes fetes als principals partners, van intervenir els representants de l'empresa Cèsar Armengol, director comercial; Julio Mestre, adjunt a direcció i Daniel Pedrola, delegat de la zona nord (Barcelona) que ens van explicar que l'empresa compta amb un component humà molt important que els ha fet arribar on són actualment. Aquest primer bloc va finalitzar amb un discurs del seu director i gerent, el Sr. Rafel Lluís que va posar especial èmfasi en les tendències i necessitats dels clients i en els valors intrínsecs de l'empresa que són l'afany de superació, la vocació de servei i l'honestedat. Un cop finalitzades les entrevistes,

els assistents van poder gaudir d'un showcooking a càrrec de l'Estrella Michelín, Vicent Guimerà, que ens va cuinar el seu Menú Trivial. Tal i com explicà Magda Tomàs encarregada d'obrir l'acte i responsable d'exportació de Frigorífics Lluís, "Vicent Guimerà és un referent amb innovació i un model a seguir de treball aferrissat". Al vespre, els convidats van poder degustar els nous productes de les marques que van col·laborar amb aquest esdeveniment. Les més destacades foren J.V. Virto, Gicarns, Bellsolà, Prielà, Nestlè, Mc Cain, Borges, entre d’altres. Frigorícs Lluís ha rebut per part de Froneri Iberia (Nestlé) la cessió de la zona nord de la província de Tarragona. Per portar a terme aquesta ampliació, la empresa ha reforçat la seva presència en la zona adquirint una nau al polígon Riu Clar i ha fet més extensa la seva flota amb la incorporació de 4 camions Daf i 3 vehicles comercials de la marca Renault. La companyia vol oferir així un servei que busca l'excel·lència a més de la confiança dels seus nous clients. FRIGORIFICOS LLUÍS S.A. www.lluiscongelats.com 977 597 411

VIUJUN2018 | PUBLIREPORTATGE

A l'esdeveniment van assistir més de 400 persones del món de la restauració i l'hosteleria, i va comptar amb un showcooking a càrrec de Vicent Guimerà, del restaurant l'Antic Molí, Estrella Michelín 2017. La tarda va començar amb un acte conduït per Xavi Castells. L'humorista va dinamitzar les entrevistes que va dur a terme Albert Roig (ForEvents) a representants dels principals partners, els quals pertanyen a marques de renom, amb els que treballa Frigorífics Lluís com per exemple els directors comercials d'Audens Food, Javier Azorín; de Bellsolà, Gemma Montoya; o Antoni Cuadrado de Gicarns. Així també com Arantxa López, representant de comunicació de Froneri Iberia (Nestlè).

17


LLUIS BALART, Director del Museu d’Història de Tarragona

“Els barris de Tarragona es van planejar amb un urbanisme de manual militar”

VIUJUN2018 | TERRITORI

Marc Pons Text | Pierre Grubius Fotos

18

Lluís Balart Boïgues (Tarragona, 1955). Casat. 2 fills (dos nois). Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Ex-empleat de l’Arxiu Històric de l’Autoritat Portuària. És des del 2008 el director del MHT (Museu d’Història de Tarragona), la institució municipal que té la missió de recuperar i explicar el relat de la història de la ciutat tant als propis veïns com als visitants. És un gran coneixedor del fil de la història de Tarragona i, molt probablement, qui millor sap

quina ha de de ser la funció del MHT en la missió de crear els escenaris -de museïtzar el patrimoni- que l’han d’explicar: “La història és per a explicar-la, entendre-la i pensar-la... és un patrimoni de tots i de totes”. Sr. Balart, com explicaria a un veí o veïna de Tarragona què és el Museu d’Història? Bé, el Museu d’Història, físicament, és un edifici que ha de conservar, difondre i investigar el patrimoni que explica la història de la ciutat. També, naturalment, és el punt de recepció dels usuaris d’aquest servei. I

després hi ha les extensions, aquells espais museïtzats escampats per la ciutat que son gestionats des de l’MHT. No sé si s’entén molt bé... Miri, la Història, en majúscules, ens explica el perquè de les coses que ens passen en l’actualitat. És a dir, es pràcticament impossible interpretar l’actualitat si no tenim una referència del passat. Hi ha molts detalls, desconeguts pel gran públic, molt importants per a explicar Tarragona... la ciutat actual i, probablement, la ciutat futura.


Què en sap la gent, en general, de la història de Tarragona? Ben poc. Saben que Tàrraco va ser la gran capital de la Hispània romana. El patrimoni que hem recuperat, i que es visible, ens ho recorda cada dia. Però, a partir de la romanitat, és a dir del segle V, el gran públic té un gran desconeixement. Són tres quartes parts de la nostra història que, des del MHT, tenim la voluntat d’explicar i divulgar. Parlem d’aquest “buit” de quinze segles. Què passa després de la romanitat? Tarragona passa de ser una gran ciutat a un petit poble. Durant el segles que van del V al VIII perd tres quartes parts de la població. I després amb la invasió àrab del segle VIII, perd també les estructures de poder; és a dir, allò que l’havia fet capital d’un territori. Tàrraco es converteix en una ciutat fantasmal que, en absolut, vol dir deshabitada. Què vol dir, exactament, una ciutat fantasmal? Pels testimonis que tenim, estimem que entre els segles VIII i XI, és a dir la Tarragona musulmana, queda reduïda a una petita població residual, mentre que els edificis monumentals només serveixen d'amagatall ocasional per les algarades organitzades des de Siurana i més endavant des dels comtats del nord.

què va aconseguir recuperar la Tarragona medieval d’aquella gran Tàrraco de la romanitat? La Tarragona medieval es va recuperar reutilitzant les estructures urbanes i els materials de l’època romana. Es van reconstruir cases i edificis públics i es van traçar carrers, aprofitant el que quedava dempeus de l’època romana. La Tarragona medieval es filla de la Tàrraco romana, malgrat els segles intermedis de semi-abandonament. Algun exemple concret? El carrer Major, del segle XII, està traçat sobre el vial principal del Fórum Provincial, del segle I d.C. És, probablement, el carrer viu més antic de Catalunya. I l’urbanisme de la Part Alta té una disposició més o menys ortogonal, única a la Catalunya medieval, que és de claríssima influència romana. Això no passa ni a Barcelona, ni a Lleida, ni a Girona.

I això què ens explica? Que durant l’Edat Mitjana, quan es van forjar les que, actualment, son les grans ciutats de Catalunya, cadascuna va recórrer a una tradició pròpia antiquíssima. I la Tarragona de l’any 1000 es va referenciar a la Tàrraco de l’any 1. Això ens explica l’existència d’una cultura ciutadana de nostàlgia pel que, pensaven, que havia estat la Tàrraco romana. Fins quan es va viure aquesta “post-romanitat” nostàlgica? Fins fa relativament poc. Durant els segles XVI i XVII van ser molt coneguts els “jardins de Tarragona” -que eren privats- i que els poderosos veïns del carrer Cavallers construïen al darrera dels seus palaus (mirant cap al carrer dels Ferrers) o just al davant, a l’altra banda del carrer. Tarragona s’inspirava en Roma, la gran capital eclesiàstica de l’època.

«Tarragona passa de ser una gran ciutat a un petit poble. Durant el segles que van del V al VIII perd tres quartes parts de la població»

Però, després, al segle XII, quan els comtes independents de Barcelona la recuperen, és convertida en la capital eclesiàstica de Catalunya? Sí. Però això va ser un arma de doble tall. Perque si bé és cert que a l’Edat Mitjana ostentar una capitalitat eclesiàstica tenia molt prestigi, seria precisament això el que, més endavant, frenaria el seu desenvolupament com a ciutat. I el més important és que Barcelona, sempre conservaria la capitalitat política i econòmica. A part de la capitalitat eclesiàstica,

VIUJUN2018 | TERRITORI

Què ens explica això? Primer que la ciutat, com a tal, desapareix; convertida en camp ruïnós. I segon, que va perdre la seva capitalitat durant aquell període de semi-abandonament. Mai més la tornaria a recuperar. Quan ens preguntem perquè Barcelona és la capital de Catalunya, i no ho és Tarragona -l'hereva de Tàrraco- és per aquest motiu.

19


Algun exemple més? Si. N’hi ha molts. Però, probablement, el més rellevant -que és més un cas de funcionalitat que de nostàlgia- es l’edificació de la Plaça de la Font, que es va portar a terme durant els segles XVIII i XIX. Totes les cases de l’ala sud de la plaça (la que toca amb la Rambla Vella) estan edificades sobre el que quedava de les grades del Circ romà. Arribada aquesta època -centúries del 1700 i del 1800-, Reus inicia un enlairament econòmic i demogràfic que la converteix en la capital de territori. Perquè Reus i no Tarragona? Per moltes raons. Però la més important era el conflicte permanent que enfrontava les autoritats civils amb les eclesiàstiques. Fins el 1835 l’Arquebisbat no tan sols era la primera fortuna patrimonial de la ciutat, sinó que també tenia una quota importantíssima de poder polític i econòmic. Aquest conflicte va frenar el desenvolupament de la ciutat.

«Mentre Reus s’industrialitzava, a Tarragona sorgia una activitat econòmica exclusivament centrada a satisfer les demandes dels col·lectius eclesial i militar» aquests fenòmens.

Alguna altra raó? Sí. A l’inici de la Revolució dels Segadors, l’any 1640, el comandant de l’exercit hispànic -el marques de Los Velez, el mateix que va passar a ganivet la població civil de Cambrils- va convertir Tarragona en plaça militar de primer ordre. Ho seria durant dos segles, fins després de les guerres napoleòniques. També això va frenar el desenvolupament. Es certa, llavors, la cita que diu: “Tarragona, uniformes i sotanes”? Sí i no. Si be es cert que durant aquells dos segles, mentre Reus s’industrialitzava, a Tarragona sorgia una activitat econòmica exclusivament centrada a satisfer les demandes dels col·lectius eclesial i militar; també ho és que es va desenvolupar una potent xarxa de comerç pròpia d’una ciutat que exercia la capitalitat del territori.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Quina mena de comerç? Bàsicament vinculat al comerç de productes del camp... és un període poc estudiat, encara.

20

I tot això què ens explica? Quan ens preguntem perquè la regió del Camp té una capitalitat compartida entre Reus i Tarragona, a diferència del que passa amb les regions de Barcelona, Lleida o Girona -que tenen una capitalitat única i indiscutible-; l’explicació la tenim en la suma de tots

Sense sortir d’aquest període. Que hi ha de mite o de realitat en els “despullats” de 1811? El setge i el saqueig napoleònic de 1811 marca un abans i un després en la història de Tarragona. Un punt i a part. En aquell saqueig van morir 5.000 dels 8.000 habitants de la ciutat. Una matança molt reveladora de com anaven les coses en aquella època. Mentre que els que tenien recursos van fugir abans de l’assalt, fins i tot alguns comandaments de l’exercit espanyol, la població humil va ser brutalment assassinada als carrers i a les cases. I això que ens explica? Tarragona va pagar un sacrifici que es demostraria absolutament innecessari. En altres ciutats -com Barcelona, com València o com Reus-, les autoritats municipals van obligar els militars a rendir-se amb l’objectiu d’impedir una matança i la destrucció del teixit productiu. A Tarragona, després de 1811, es va haver de començar pràcticament de zero. I com es va fer? Van arribar molts immigrants dels pobles del Camp de Tarragona. I es van establir a la ciutat molts comerciants d’arreu del Principat i de les Illes. Aquella ciutat convertida en enderrocs i cendra es van convertir, paradoxalment, en un

territori d’oportunitats. El port, que ja s’havia començat a recuperar unes dècades abans, hi va tenir molt a dir. Parlem d’un altre abans i un altre desprès. L’arribada de la immigració peninsular dels anys 60 i 70 del segle passat que canviaria la fesomia de la ciutat per sempre. La pregunta que es fa molta gent és: perquè es van construir els barris tan allunyats del centre? Aquells barris es van planejar durant la dictadura franquista. Aquest detall és molt important. Perquè explica que les autoritats del règim volien tenir sota estricte control, per motius bàsicament polítics, tots els fluxos de població. Quan es van planejar els barris de Tarragona, que en vint-i-cinc anys van duplicar la població de la ciutat, les autoritats del règim van dibuixar un urbanisme dispers, allunyats del nucli principal i allunyats entre ells; i format per carrers llargs i en paral·lel on, en cas de revolta, la policia o l’exèrcit hi pugués accedir i exercir el control d’una manera ràpida i efectiva. L’urbanisme dels barris de Tarragona és de manual militar. Ha previst el MHT explicar-ho? Ho treballem, com totes les altres èpoques que hem comentat. La nostra ambició es oferir a la societat un relat, el fil de la història, que expliqui la nostra realitat actual.


21

VIUJUN2018 |


MARÍA JOSÉ FIGUERAS

VIUJUN2018 | TERRITORI

Nova rectora de la URV

22

La nova responsable de la universitat reclama retornar els valors al món universitari i impulsar polítiques que permetin la igualtat real entre els dos sexes en aquest àmbit

“És evident que les dones en el món universitari, com en tots els altres, necessiten més presència en càrrecs d’alta direcció”


“Per la meva feina, ja estava acostumada als mitjans de comunicació, així que dispara quan vulguis”, comenta Maria José Figueras, que durant les últimes setmanes ha estat escollida com a nova rectora de la Universitat Rovira i Virgili amb un 51,21% dels vots. Tot i que no exercirà el càrrec fins a la publicació oficial en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), aquests primers dies han estat molt moguts per la que és la primera dona que exerceix el càrrec en la història de la universitat de les comarques de Tarragona. 62 anys, catedràtica de l'àrea de Microbiologia, 40 anys d’experiència en el món universitari, casada i amb dos fills. Aquestes són algunes de les coordenades que defineixen les trajectòries professional i personal de la que serà, a partir d’ara, la nova cara visible de la universitat i l’encarregada de resoldre alguns dels dilemes que planen sobre un món universitari marcat per la necessitat de resultats continus en l’àrea de la recerca, l’augment constant del preu de les matrícules i la necessitat de renovar alguns dels edificis dels diferents campus. Parlem amb ella, en profunditat, de tots aquests interrogants. En primer lloc, caldrà preguntar-li com han anat els primers dies en el nou càrrec… Els primers dies ja han estat de feina, sobretot de començar a consultar tots els fronts oberts que s’obren a partir d’ara. Hi ha hagut molta feina en l’àmbit d’atendre als mitjans de comunicació i també en organitzar les trobades i reunions del mateix equip que vam constituir, per a prendre consicencia de la situació real i revisar les competències per adaptar-les a la nova proposta que vam presentar. Durant aquestes primeres sessions, cada vicerector ha estat negociat amb els seus homòlegs i hem fet trobades tant amb alumnes com amb membres de diversos col·lectius. Han estat, en definitiva, jornades força mogudes. Tot i que fa pocs dies que lidera aquesta nova responsabilitat, ha tingut temps ja de posar en marxa algun dels punts del seu programa electoral? Doncs sí, hem pogut tancar la que serà una nova figura dins

de l’equip directiu de la universitat, que serà el vicerector dedicat a l’àrea de gestió de pressupostos d’Economia, que serà la figura que vetllarà pel compliment dels balanços i de mirar que les partides pressupostàries de la universitat que tinguin a veure d’alguna manera amb les pròpies inversions de futur, els equipaments docents i d’investigació, el manteniment d’edificis, etc. El Dr. Jordi Sardà, de la Facultat d’Economia i Empresa, serà qui assumeixi aquesta responsabilitat. Què la va empènyer a presentar-se en el càrrec? Com passa en molts casos, la iniciativa de presentar candidatura va sorgir d’un grup de companys, que abans del curs acadèmic anterior ja em van animar a presentar-me a les eleccions en el càrrec. Al principi no ho vaig veure un projecte que encaixés amb la meva trajectòria, però a principis d’aquest any dos dels grans projectes d’investigació i recerca d’àmbit europeu en els que treballava fan finalitzar i vaig començar a pensar seriosament en aquesta fita. I vam començar a treballar per a perfilar el programa.

«A l’Estat espanyol, només un 21% dels catedràtics són dones... ... En el cas de la URV aquest percentatge és major, sobre el 34%» El fet que vosté sigui una dona, la primera rectora de la història de la URV, va influir per a postular-se en el càrrec? Va ser un dels factors que ha estat important en la meva elecció com a candidata, tot i que no és el definitiu i cal destacar la tasca de tot l’equip de vicerectors, que són homes i dones amb capacitat per assumir les seves tasques. Però és evident que les dones en el món universitari, com en tots els altres, necessiten més presència en càrrecs d’alta direcció. En l'àmbit universitar existeix també el conegut sostre de vidre que marca diferències invisibles entre homes i dones? A l’Estat espanyol, només un 21% dels catedràtics són dones, el que suposa una desigualtat a l’hora de competir per càrrecs com el de rectora. En el cas de la URV aquest percentatge és major, sobre el 34%, i som la tercera universitat de l’Estat

amb un nombre més elevat de catedràtiques. A més, si parlem de sous entre professionals, no hi ha diferències salarials, ja que es compatibilitzen per un sistema exclusiu de mèrits que elimina les possibles diferències de gènere. La diferència també es nota en el nombre de professores? Pel que fa al nombre de professors, de titulars d’universitat, ara mateix la URV compta amb l’entorn del 45% de dones, també per damunt de la mitjana espanyola. La conclusió és el que ja sabem, que les dones també tenim, en l’àmbit universitari, més cotes i responsabilitats que els homes per accedir als càrrecs de direcció estratègica que absorbeixen molt i que, tradicionalment, la dona ha assumit un paper de cuidadora de l’àmbit familiar que a vegades és difícil de comptabilitzar. Amb 62 anys, el càrrec li arriba, potser, en un moment dolç? D’alguna manera sí. Fa 40 anys que treballo a la URV, ja que vaig començar quan encara era un centre adscrit de la UB, i compto amb experiència tant en el món de la docència, com de la investigació i de la transferència, el que és una bona base per a poder reflexionar sobre aquestes tres branques bàsiques de la universitat, amb una visió que crec que combina il·lusió i experiència. En aquest context, quin creu què ha de ser el paper que ha de jugar la universitat en la societat actual? Ha de tenir un rol molt actiu, ja que la nostra missió és la formació dels professionals del futur i del relleu professional que ha de liderar la societat, el que és una responsabilitat molt gran. També creiem, juntament amb el meu equip, que és molt important recuperar els valors de la universitat, perquè els professionals del futur han de respirar conceptes bàsics com són la igualtat, el respecte a les persones, a les institucions, a les instal·lacions… Cal trobar l’equilibri entre el segell de qualitat de la formació i la capacitat per a formar persones que s’impliquin realment amb els temes que més preocupen a la societat. La seva candidatura ha rebut un suport elevat dels alumnes. Ja s’ha reunit amb membres d’aquest col· lectiu? Quines han estat les seves demandes? Hem tingut recentment

VIUJUN2018 | TERRITORI

Marc Busquets

23


VIUJUN2018 | TERRITORI

una trobada amb representants del consell d’estudiants, que ens han transmès alguns dels temes que els preocupen a curt termini, aspectes com la pròrroga de les hores d’obertura dels diferents CRAI en època d’exàmens, una demanda que no hem pogut complir perquè encara el càrrec no és en ferm, però que treballarem, juntament amb altres sol·licituds de tipus més pràctic, com són descomptes efectius en el transport públic, especialment en una universitat que compta amb campus disgregats en el conjunt d’un territori que constantment reclama millores en el transport.

24

Hi ha un desarrelament real entre els estudiants i la comunitat de direcció de la universitat? Intentarem que no sigui així. Ja hem notat que, per exemple, la informació que la universitat envia directament als estudiants via correu electrònic molt sovint no és tan efectiva com voldríem i que, per tant, haurem potser de trobar noves vies per accedir a les seves necessitats. Caldrà escoltar-nos mútuament. Hem de ser aliats i, en aquest sentit, estem disposats a escoltar i atendre a les seves demandes i iniciatives sempre que sigui possible.

El preu de la matrícula universitària per a estudis de Grau o superiors gairebé s’ha triplicat en els darrers deu anys. Aquest deu ser, sens dubte, un tema que els preocupa… A nosaltres i a tota la comunitat universitària. Precisament, aquest va ser un dels temes que s’ha tractat en la darrera trobada de l’Associació Catalana Universitats Públiques (ACUP), en la que ja he estat present, en la que s’ha determinat que els rectors de les diferents universitats catalanes ens unim per a tenir més força per a reclamar que es compleixi l’acord d’augmentar en un 30% la partida destinada a la nostra activitat. Si durant tres anys, a raó d’un 10% cada curs, podem accedir a més recursos, es podran revertir en una rebaixa en les taxes de matrícula dels estudiants. Com a URV es pot fer res per revertir aquesta realitat? És un tema global. Els estudiants són conscients que aquest problema no depèn exclusivament de nosaltres com a URV, però hem de seguir lluitant per a revertir aquesta situació, perquè cada cop són més els estudiants que, per exemple, decideixen anar a València o a Castelló perquè el preu dels estudis és més baix. Això ens perjudica molt.

«La nostra missió és la formació dels professionals del futur i del relleu professional que ha de liderar la societat, el que és una responsabilitat molt gran» L’augment de matrícula potser ha afectat alguns graus, com ara les Filologies, que registren menys demanda any rere any. Eliminar-los es una posibilitat? No, no ho és. De fet, en l’àmbit de l’estudi de les llengües i filologies estem estudiant estratègies que permetin augmentar la demanda i fer els que els estudis siguin el més sostenibles possible sense perdre qualitat i, a més, també hem de tenir en compte que ja es comença a notar l’augment de demanda d’especialistes en Filologia Catalana, per exemple. En tot cas, una universitat d’àmbit català com és la URV no pot prescindir d’uns estudis clau per la conservació de la llengua com és la Filologia Catalana. La seva candidatura com a rectora també ha comptat amb el suport del personal d’administració. ¿Quines novetats estan pensant a introduir per aquest sector? Actualment, prop de 700 professionals treballen en el conjunt URV en aquest sector, el que suposa una part important del nostre personal i potser l’àmbit dels treballadors que més han patit la crisi. Tant el personal d’administració com el professorat no titular han patit molt


25

VIUJUN2018 |


durant aquests darrers anys i, per exemple, s’ha acabat donant molt de pes a la figura del professor associat, que té una retribució de 5,6 euros a l’hora. Aquesta figura va ser creada per a donar un suport amb professionals de reconegut prestigi laboral i aquesta hauria de tornar a ser la seva tasca.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Com ja ha comentat anteriorment, una de les característiques pròpies de la URV són els diferents campus que hi ha disgregats del territori, cadascun amb les seves característiques pròpies. Un dels que es troba en pitjor estat és el de Psicologia i Ciències de l’Educació, i les obres del seu trasllat al Campus Catalunya ja s’han iniciat. Com avançarà aquest nou edifici? L’actuació està embastada d’acord amb el compromís de 7 milions d’euros provinents de recursos propis que havia previst l’equip anterior. Les tasques es van adjudicant per parts i, de moment, està adjudicada la primera fase de les obres, que seria el moviment de terres de la zona del Campus Catalunya i la cimentació per acollir el nou edifici, i pròximament es posarà en fase la segona part, que correspon a les cobertes, amb una previsió d’entre 2 i 3 milions d’euros. Les fases que estan ja pactades es duran a terme. La URV ha d’oferir una alta qualitat docent i no podem arriscar-nos a obres que poden quedar incompletes.

26

Amb els 7 milions d’euros dels quals disposen serà possible fer tota l’obra? Particularment, al nou equip de govern, ens sembla que aquestes obres van començar de manera molt precipitada, pel que tenim pensat de seguir amb les fases que estan planificades, però que abans de completar l’actuació volem crear un debat a fons amb tota la comunitat. Volem penjar els planells, obrir el projecte a consulta per obrir un debat sobre quin ha de ser el futur d’aquest projecte. Això ens servirà de catarsi per tal de determinar quines actuacions exactament es poden aconseguir amb els recursos què tenim disponibles actualment i què cal fer de cara al futur. Personalment, segueixo pensant que la facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia mereixeria una operació de rentada de cara. Vol dir mantenir el mateix edifici arranjat? Encara que les obres al

«Cada cop són més els estudiants que, per exemple, decideixen anar a València o a Castelló perquè el preu dels estudis és més baix. Això ens perjudica molt» Campus Catalunya finalitzin, hi ha una part d’alumnes que seguiran estant en l’edifici de Secel·lades, pel que cal planificar com es faran les tasques que fan falta d’adequació de les aules i instal·lacions d’aquest edifici, que són realment molt antigues. Abans d’executar projectes de gran inversió com aquest, creiem que és molt important remodelar les actuals estructures docents i en invertir a les persones, per exemple, augmentar el nombre d’hores d’obertura dels centres d’investigacó com els CRAI, que són la base del nostre servei a la societat. Per últim, parlem de la recerca, que

és un dels principals eixos de l’activitat universitària. La recera és un dels eixos bàsics i, fins ara, l’accés a aquesta activitat no sempre ha estat fàcil, perquè no hi ha hagut un sistema d’acompanyament realment eficaç en algunes branques, com és l’àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials. Nosaltres intentarem revertir aquesta situació i volem impulsar un petit contracte amb cada grup, que s’adapti a les seves necessitats i que permeti augmentar les publicacions, especialment en aquelles àrees que fins ara no hi han sobresortit. Cal seguir investigant per a fer un salt qualitatiu en tots els àmbits on oferim coneixement.


27

VIUJUN2018 |


opinió

Torna-me-la a tocar, Sam univers de “zombies” que només treballen -vull dir que treballem- per pagar els deutes; i que l’única cosa que ens diferencia dels nostres ancestres medievals és que podem menjar cada dia i que podem adquirir antibiòtics i ansiolítics a la farmàcia. De qualsevol cosa en diem progrés. Ens hem empassat (o ens han fet empassar a la força) la falsa idea que la felicitat consisteix en adquirir bens materials que, naturalment, s’han de pagar. Però fet de tal forma que mai podem tenir el capital suficient per comprar-ho sense endeutar-nos. I en aquest punt ens trobem que els arquitectes del sistema son ¡oh, sorpresa! els directius dels grans grups empresarials de la banca que, amb un simple cop d’ull a la Viquipèdia, observem que tenen i mantenen una curiosa i reveladora relació amb el poder polític.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Marc Pons

28

Quan imaginem l’Edat Mitjana, construïm mentalment un escenari de fortaleses rocoses, de guerrers salvatges, de bruixes malvades i de màgia inimaginable . No és una idea falsa, però sí que és molt limitada. Durant aquella etapa, que va durar més de mil anys, l’esclavitud de l’antiguitat romana va ser hàbilment transformada -naturalment, pels poders- en la servitud medieval. I això vol dir que les condicions de vida de la immensa majoria de la gent no van millorar en absolut. L’esclavitud només va canviar el nom. I l’Edat Mitjana seria l’imperi de les tres “emes”: misèria, malalties i mort. Han passat mil anys més i la servitud medieval ha estat transformada -també, naturalment, pels poders- en una forma d’esclavitud contemporània que té en els deutes bancaris un dels seus principals instruments. Els deutes bancaris no tan sols esclavitzen al deutor, sinó que consagren i perpetuen la posició de poder del creditor. En aquesta escenificació contemporània, el sistema bancari, és a dir els banquers representarien la figura del

Els deutes bancaris no tan sols esclavitzen al deutor, sinó que consagren i perpetuen la posició de poder del creditor senyor feudal, que tenia un poder quasi il·limitat sobre la vida i la mort de la pobra gent que vivien al voltant del seu castell. Aquells senyors feudals controlaven la voluntat de les persones a través d’unes obligacions que avui ens semblen autèntiques barbaritats, però que en aquella època eren perfectament legals. És un detall que convida a la reflexió. ¿Algú s’ha parat a pensar com ens miraran els nostres descendents d’aquí a mil anys?. Ho dic per què aquestes obligacions eren, per exemple, el pagament perpetu d’una quota per disposar d’un sostre on refugiar-se, d’un animal per a treballar i d’un tros de terra per a produir. Un deute que no tan sols era de per vida, sinó que es transmetia obligadament als fills. Insisteixo, tot perfectament legal. Anem a l’actualitat. I contemplem un

Vivim instal·lats en una autèntica inèrcia de “zombies”. Ens han transformat en un exèrcit monstruós de semi-vius o de semi-morts, carregats de patologies mentals, que consumeixen la vida pensant en contractar i pagar deutes. Tan sols ens revelem íntimament -més aviat ens masturbem mentalmentimaginant que el dia que ho tinguem tot pagat serem, finalment, lliures. Ens autoenganyem. Perquè abans d’acabar amb els deutes -si entremig no ens hem divorciat, no ens hem alcoholitzat, no hem tingut un càncer, o no ens hem mort directament-, els deutes acaben amb nosaltres. Passem la vida sense guanyar la categoria de persona, per què no ens eduquen per ser lliures, amb criteri i voluntat pròpia. Ens quedem en la categoria de “zombies”. El sistema ens ha programat a propòsit per adquirir deutes. Per néixer i morir endeutats. Per ser i estar dominats. Torna-me-la a tocar, Sam.

Anem a l’actualitat. I contemplem un univers de “zombies” que només treballen -vull dir que treballemper pagar els deutes


29

VIUJUN2018 |


TONI FLORIDO

“Catalunya no serà un estat independent fins que assumeixi la necessitat de tenir un exercit propi”

Marc Pons Text i fotos

VIUJUN2018 | TERRITORI

Toni Florido (Terrassa, 1972). Llicenciat en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és president d’ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel). Membre del PDeCAT (Partit Demòcrata) i responsable de l’Àmbit de Defensa. Es co-autor de l’assaig “Política de defensa i Estat propi” (2017), que publica Editorial Base.

30

Sr. Florido... què és ACAI? ACAI és una entitat formada per persones que no som necessàriament ni de religió ni de cultura jueva, però que tenim un sentiment de solidaritat i simpatia cap a l’estat d’Israel. Qui forma part d’ACAI? Gent de tota mena i condició.

Son un grup de pressió? Vull dir que si a ACAI hi ha persones que, en els seus respectius àmbits professionals, tenen responsabilitats de poder. No som un grup de pressió. Som un grup de persones que treballa per a fomentar les relacions culturals i polítiques entre Catalunya i Israel. Llavors, dins d’ACAI...? Sí, hi ha persones que tenen certes responsabilitats de poder, tant en el món empresarial com en el món polític. Però la seva relació amb ACAI és a títol personal. Com neix ACAI? ACAI neix a Barcelona durant el conflicte de Gaza. Era

«En realitat els palestins només son l’arma llancívola del món àrab i també de gran part del món musulmà»

l’any 2009 i aprofitant el conflicte certes persones, a Catalunya, algunes amb altes responsabilitats, van alimentar un discurs que presentava Israel com el culpable. Fins i tot es van convocar manifestacions de protesta contra la política defensiva israeliana que comptarien amb la participació d’algunes d’aquestes persones amb altes responsabilitats. I poc després van aparèixer una mena de pasquins on hi havia dibuixada una diana i al centre el rostre d’algunes personalitats del nostre país que, públicament, havien mostrat les seves simpaties per l’estat d’Israel. Llavors ens vam organitzar i vam crear ACAI. Com explica vostè, com a president d’ACAI, el conflicte enquistat entre Israel i Palestina? Primer vull aclarir que és un conflicte que va més enllà del binomi Israel-Palestina. En realitat és un conflicte que enfronta Israel, que


Però els palestins reclamen una terra que, afirmen, que es seva. Això forma part del relat interessat que s’ha creat per a deslegitimar l’existència de l’estat d’Israel. Miri, li poso un exemple: Jerusalem sempre ha estat una ciutat de majoria jueva. I sempre vol dir que ho ha estat en els seus tres mil anys d’història. Amb la dominació romana, amb la dominació otomana o amb la dominació britànica. I els territoris de Cisjordània? Allà els palestins diuen que van ser expulsats per l’estat d’Israel per a instal·lar-hi colons jueus. No és així. A Judea i Samaria (Cisjordània) sempre hi ha hagut jueus, i ningú ha expulsat la població àrab d’allà. De fet, si algú ha estat expulsat ha estat la comunitat jueva. Només cal recordar el progrom d’Hebron de 1929 on la població jueva va ser massacrada per instigació del Gran Muftí de Jerusalem, Amin Al-Husseini, per cert, amic i aliat de Hitler. A principis del segle XX, abans de l’Holocaust nazi i abans de

«Jerusalem sempre ha estat una ciutat de majoria jueva. I sempre vol dir que ho ha estat en els seus tres mil anys d’història»

Abans li preguntava el perquè de l’enquistament del conflicte, i vostè m’avançava una primera raó. N’hi ha més? Hi ha una raó històrica. L’any 1948, recent acabada la Segona Guerra Mundial i definitivament derrotat el nazisme que havia causat la mort de sis milions de jueus, l’ONU va votar una resolució que proposava la creació d’un estat jueu i un estat àrab, un al costat de l’altre, sobre el que havia estat el solar històric de la nació israeliana. Cal recordar que abans d’aquesta votació els britànics, de forma unilateral, van donar un tros del territori als àrabs, creant-se així l’emirat de Transjordània (actual Jordània).

Perdoni que hi torni, però els palestins han insistit molt en això. El que sí és cert és que després de la Guerra dels Sis Dies, de l’any 1967, quan ja feia quasi vint anys que existia l’estat d’Israel, es van produir algunes expropiacions de terres per motius de seguretat. Però pel que fa a les fronteres definitives tot es recull als acords de pau de 1994, en el marc dels quals les parts han de decidir l’estatus definitiu del territori. Pel que fa als colons, cal recordar que parlem de civils i mai la població civil ha estat un impediment per arribar a la pau. Dir el contrari ratlla la xenofòbia.

Vol dir, llavors, que el veritable país dels palestins és Jordània? Sí. Els palestins són la població majoritària de Jordània. Per altra banda, si haguessin respectat el mandat de l’ONU de l’any 1948 ara tindrien un estat propi. El problema ve quan els països àrabs no accepten aquesta resolució votada i aprovada per majoria. No accepten ni aquella divisió del territori ni cap altra que se’ls proposava, ni accepten una resolució votada a Nacions Unides i aprovada per la majoria dels països del món. I no tant pel fet que volguessin tenir el control de la totalitat del territori, sinó que no acceptaven la consti-

la creació de l’estat d’Israel, es va produir una immigració important de jueus europeus que es van instal·lar a la zona. I es van establir en terres que, prèviament, havien comprat. La prova més evident d’això és que aquells jueus s’hi van poder establir sense cap tipus de suport polític o militar. L’estat d’Israel encara no existia.

Mapa de la regió (1944). Palestina, Transjordània i Iraq (sota mandat Britànic) tenen aproximadament delimitades les seves futures fronteres. Font Hemeroteca del Chicago Herald Tribune

VIUJUN2018 | TERRITORI

lluita per a defensar la seva existència; i el món àrab; que ho fa per a eliminar l’existència de l’estat israelià. En realitat els palestins només son l’arma llancívola del món àrab i també de gran part del món musulmà.

31


tució i l’existència de l’estat d’Israel. Mai no han proposat unes fronteres alternatives, perquè només pretenen la desaparició d’Israel. I això per què? Per dues raons, una religiosa i una altra política. Encara avui els dirigents d’Iran -una de les principals potències del món musulmà- proclamen que “Israel es un càncer que cal extirpar”. La raó religiosa la podem imaginar, però la política? És que són dues coses que van juntes. Durant la Guerra Freda el món àrab estava dividit entre els països que es mantenien com a monarquies feudals, o fins i tot teocràtiques, i els països que havien caigut dins l’òrbita política de la Unió Soviètica. Tant els uns com els altres, veien i continuen veien Israel com una amenaça per les elits que governen aquells països com un vedat familiar de caça. Reprimint amb una gran duresa la contestació interna. A quina amenaça es refereix, concretament? Israel és una democràcia, l’única democràcia de la zona. Aquests valors estaven, i estan, en contradicció amb els règims feudals, teocràtics o dictatorials que, encara avui, imperen en els règims de l’Orient Pròxim.

VIUJUN2018 | TERRITORI

Israel, un focus de contagi? Exactament. Les oligarquies àrabs veien, i veuen, Israel com un focus de difusió dels valors democràtics occidentals, que si s’escampen farà que les societats àrabs es qüestionin tant els seus règims polítics com els seus dirigents. Aquestes oligarquies han vist amenaçat el seu estatus de poder i han creat i alimentat un discurs antisemita que es difon a través de la religió. Per aquest motiu, son dues coses que van juntes.

32

En canvi, hi ha una part de l’opinió pública occidental que sembla compartir l’argumentari àrab; és a dir, consideren que Israel es un estat creat per imposició. Aquesta visió es fruit d’un discurs que van fer seu els partits d’esquerra de l’Europa occidental durant els anys de la Guerra Freda, bàsicament per influència de la propaganda soviètica, a partir de 1967, que havia alimentat el relat àrab amb el propòsit de guanyar aliats en aquella regió. Al final es demostra que tot plegat es una fal·làcia; perquè

«Els palestins són la població majoritària de Jordània. Per altra banda, si haguessin respectat el mandat de l’ONU de l’any 1948 ara tindrien un estat propi» Palestina no és ‘l’estat petit’. Palestina té al darrera seu tot el món àrab i tot el món musulmà, i en una altra època, fins i tot, el suport encobert de la Unió Soviètica. En aquest cas, podríem parlar d’un “pecat original”? No, perquè pràcticament a la vegada que es creava l’estat d’Israel, en una altra regió del planeta es produïa un cas similar: Índia i Pakistan que, també, havien estat sota dominació britànica, van ser dividides durant el procés de descolonització. Índia pels hindús i Pakistan, amb l’enclavament de Bangla Desh pels musulmans. Aquella divisió va provocar expulsions i desplaçaments de milions de persones; i ningú va dir –ni diu- absolutament res. Podria influir el fet que els jueus, que tenien el suport de les principals potències occidentals, no haguessin volgut negociar les reivindicacions palestines? Ben al con-

trari. Pensi que les fronteres de 1948, les que fixa l’ONU, fan que l’estat d’Israel neixi com un estat territorialment més petit que el que havien previst inicialment els britànics quan van proposar la partició. I els jueus ho van acceptar. Fins i tot els jueus van acceptar que Jerusalem fos administrada internacionalment. Després vindrien les guerres d’expansió israelianes. Era amb la voluntat de deixar sense efecte la renúncia inicial? No. Aquelles guerres no eren expansives. Això forma part del relat àrab. A la Guerra dels Sis Dies (1967), Israel va ocupar Cisjordània, Gaza, el Sinaí i els alts del Golan. No tenia cap més remei. Els seus veïns àrabs havien passat anys acumulant armament als seus arsenals, preparant una guerra que tenia el propòsit de destruir Israel. Ells mateixos proclamaven públicament que preparaven una ‘guerra d’extermini’. I mentre tant atiaven als palestins


33

VIUJUN2018 |


NUEVO JEEP® COMPASS.

CUALQUIERA QUE SEA TU DESTINO.

Nuevo Jeep® Compass

Por 17.900€ con 4 años de garantía Gama JEEP® COMPASS: Consumo mixto: 4,4 - 6,9 (l/100km). Emisiones de CO2: 117 - 160 (g/km).

VIUJUN2018 |

Precio recomendado para un Jeep® Compass Sport 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos de concesionarios y fabricante (que incluye descuento de permuta por entrega de vehículo usado a cambio, con una antigüedad mínima de 3 meses bajo la titularidad del Cliente que compra el vehículo nuevo) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 18.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 19.094,14€ incluye Seguro Vida (1.194,14€), con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. 72 cuotas mensuales de 334,32€. TIN 7,95%, TAE 12,11%, comisión de apertura 563,28€ al contado, importe total a plazos 24.634,32€, importe total adeudado 24.634,32€. Garantía legal de 2 años sin límite de km, más 2 años adicionales de garantía comercial o 60.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo sin coste adicional. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 30/06/2018 en Península y Baleares. La versión visionada corresponde con el vehículo Jeep® Compass Limited 1.4 Mair 103 kW (140 CV) 4x2 con pintura Blanco Pearl y techo color negro (PVP Recomendado 25.197,71€). Jeep® es un marca registrada de FCA US LLC.

34

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com


per a que provoquessin a Israel un estat de caos intern. Aquell va ser un conflicte defensiu, i la prova la tenim quan, vint-i-cinc anys més tard, s’obren escenaris de diàleg i de negociació, Israel retorna terres ocupades a canvi de la pau.

«Les fronteres de 1948, les que fixa l’ONU, fan que l’estat d’Israel neixi com un estat territorialment més petit que el que havien previst inicialment els britànics » En un conflicte que, enguany en fa 70, costa pensar que els israelians sempre hagin volgut la pau i els palestins no. Imagino que no sempre ha estat així. Si entenem la pau com una renúncia permanent, llavors no. Però ha estat el món àrab que ho ha posat sempre difícil. En aquest context, convé revelar a l’opinió pública que els palestins no estaven disposats a signar la pau si els israelians no consentien que cinc milions d’àrabs s’establissin a Israel. Això no té cap sentit, perquè si vols fundar un Estat no pobles l’estat veí. Aquesta proposta demostra que els dirigents palestins no volen la pau, sinó la desaparició d’Israel.

i molt il·lustrativa sobre l’exèrcit israelià: imagini que en una sala hi ha un general, un tinent, un sergent i un soldat... qui és el qui posa el cafè? ...a l’exèrcit espanyol seria el soldat. Els que hem fet el servei militar no en tenim cap dubte. (riu). Doncs a l’exercit israelià seria el que és més a prop de la màquina del cafè. Desplacem el focus de l’objectiu. Tot i que no són situacions comparables, Catalunya viu un procés que, si finalment arriba a bon port, la convertirà en un estat independent. Aquest tema ja ha generat cert debat entre la classe política catalana i, de moment, no és sobre la taula. Però jo li vull preguntar: Si es dona el cas, Catalunya hauria de tenir una defensa militar? Rotundament, sí. Una Catalunya independent ha de participar de la defensa comuna amb tots els seus aliats. La defensa comuna és un valor molt important a Europa, i per tant ha d’estar en disposició de complir els compromisos internacionals que vetllen per la seguretat de l’espai comú. I encara li diré

més: Europa té el tema de la seguretat ben organitzat. En cap cas es plantejaran que un soci com l’estat espanyol perdi una part de la seva capacitat, si aquesta no es immediatament restaurada pel nou estat català. I tot això sense un exèrcit propi, no és possible. En canvi, sembla que la societat catalana és bastant refractària a aquesta qüestió. Per una qüestió cultural. Perquè la societat catalana, d’una forma més o menys inconscient, associa la defensa militar amb l’estat espanyol. És a dir, associa els conceptes exèrcit i repressió. Però, insisteixo, qualsevol estat ha de tenir uns recursos defensius propis. I en aquesta línia, allò més raonable i eficient és tenir un exèrcit que participi de forma activa i compromesa en una organització com l'OTAN.

«Israel ha sobreviscut perquè la seva societat està compromesa amb el seu exèrcit. I perquè aquest exèrcit és molt efectiu»

El Tsàhal -l’exèrcit d’Israel- ha estat la clau? Sí. Israel ha sobreviscut perquè la seva societat està compromesa amb el seu exèrcit. I perquè aquest exercit és molt efectiu. Permeti’m que li plantegi una qüestió molt popular Mapa de l'estat d'Israel després de la partició (1950). Font University of Texas Library

VIUJUN2018 |

I d’on sortia tota aquesta gent? Perquè em puc imaginar que aquests cinc milions d’àrabs no eren palestins. Efectivament. Dels vuit-cents mil àrabs que van marxar o fugir de la guerra que els estats àrabs van iniciar per destruir Israel, tots ells, més nous familiars i descendents nascuts ens altres països conformen, segons diuen, aquests cinc milions de palestins. És l’únic cas de la història que la condició de refugiat s’hereta. No té cap mena de sentit. L’única cosa que es pretenia, amb aquesta proposta, era alterar els pesos demogràfics, i minoritzat el poble jueu dins d’Israel. Aquesta és una estratègia molt antiga que, en aquest cas, no es portaria a terme.

35


Tarragona Innovació Social tornarà a ajudar al desenvolupament de projectes empresarials amb impacte positiu al territori L'Ajuntament de Tarragona, mitjançant Tarragona Impulsa, obre la segona convocatòria del Tarragona Innovació Social (TIS'18), el programa llavor de prototipatge de projectes amb impacte social de la Catalunya Sud. El TIS és una experiència creativa i dinàmica que proporciona metodologies i eines útils als emprenedors i innovadors socials perquè les puguin continuar utilitzant un cop acabat l’entrenament i que els ajudi a desbloquejar la paràlisi habitual que hi ha als inicis de qualsevol projecte emprenedor. L'objectiu és aconseguir crear un producte mínim viable que es pugui presentar públicament i que suposi la primera llavor de la seva idea. El programa es desenvoluparà del 3 al 26 de juliol amb vuit sessions formatives amb les metodologies Lean Startup i Design Thinking. Les persones interessades poden inscriure's a través de la pàgina web de Tarragona Impulsa abans del divendres 22

de juny. Les places són limitades i només podran participar-hi 12 projectes. Per aquest motiu es realitzarà un procés de selecció entre totes les preinscripcions rebudes.

“Apodera’t”, nou programa social per acompanyar a persones amb dificultats per accedir al mercat laboral

L’aparcament de Corsini rebaixa les seves tarifes L’aparcament de Corsini ha rebaixat les seves tarifes nocturnes de dilluns a dissabte i també els diumenges i festius, per tal de donar un millor servei al centre de la ciutat, captar nous clients i augmentar la rotació de vehicles.

VIUJUN2018 | TERRITORI

La nova tarifa és de 0,50 euros l’hora (0,008 €/minut) i s’aplica de dilluns a dissabte de les 9 del vespre a les 8 del matí, així com els diumenges i festius les 24 hores.

36

Fins al 15 de maig, dia que va entrar en vigor la nova modalitat, la tarifa era la mateixa les 24 hores del dia: 2,64 euros l’hora (0,044 €/minut) amb IVA inclòs. Hom preveu que la rebaixa faciliti la rotació i augmenti l’ocupació de l’aparcament en aquests trams horaris, ja que durant el dia ja està ple. La rebaixa del preu va ser aprovada pel Consell d’Administració d’Espimsa el dia 11 de maig.

La Regidoria de Benestar Social, a través de l’Àmbit d’Ocupabilitat, va posar en marxa el passat mes d’abril “Apodera’t”, un nou programa d’inserció laboral adreçat a les persones destinatàries de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). La gestió d’aquest programa s’ha encarregat a l’IMFE Mas Carandell, que té les competències en polítiques actives d’ocupació de l’Ajuntament de Reus a través de la Regidoria de Medi Ambient i Ocupació. La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, i el regidor de Medi Ambient i Ocupació, Daniel Rubio, han presentat aquest dijous les línies principals d'aquest programa, que s’adreça a 60 persones de la ciutat amb moltes dificultats d’accés al mercat de treball i té com a objectiu millorar la seva ocupabilitat i promoure’n la inserció laboral. Tot i que pot arribar a més gent, ja que es contempla la possibilitat que hi puguin haver baixes i s’hagin d’incorporar noves persones.


37

VIUJUN2018 |


VIUJUN2018 | TERRITORI 38

Il·lustració de El chico triste


Where Natural English happens

Anglès a partir d’1 any

Matrícules obertes Curs 2018-2019 Vine a veure’ns!

Kids&Us Cambrils · Av. La Salle , 26 · T. 977 792 740 / 647 317 131 · cambrils@lamartinaschool.com Kids&Us Reus Centre · C/ Galanes , 33 · T. 977 341 952 / 640 539 741 · reus@lamartinaschool.com Kids&Us Reus Gaudí · C/Gaudí , 36 Bxs. · T. 977 34 19 82 / 640 110 550 · reus.gaudi@lamartinaschool.com Kids&Us Salou · C/ Pau Casals , 1 (Edif. Cubic) · T. 977 385 033 / 628 519 104 · salou@kidsandus.es Kids&Us Tarragona · C/Marques de Montoliu , 10 · T. 977 220 734 / 640 110 557 · tarragona@lamartinaschool.com LA MARTINA SCHOOL S.L. · B43819895 · Els cursos no impliquen l’obtenció de cap títol oficial.

VIUJUN2018 |

kidsandus.es

39


40

VIUJUN2018 |


41

VIUJUN2018 |


EMPRESA

Grup Pons aposta per les dues rodes Després d’oferir a la demarcació de Tarragona la possibilitat de gaudir d’una marca mítica com Harley Davidson, el grup Pons amplia la seva oferta de motocicletes amb dues marques de prestigi com Norton i Benelli

VIUJUN2018 | EMPRESA

Ramon Ortiz Text | Pierre Grubius Fotos

42

Els aficionats tarragonins a les dues rodes estan d’enhorabona, amb l’arribada de dues marques tan carismàtiques com Benelli i Norton. La passió pura defineix l’essència de les motos italianes. Benelli és una de les firmes amb més història del sector i el proper any arriba al seu centenari. Va arribar a conquerir multitud de triomfs esportius, fins i tot al campionat del món de velocitat. L’any 2005 va passar a formar part del grup xinès Qian-

jiang, fent un canvi de xip i iniciant una nova i prometedora etapa. Actualment disposa d’una nova gamma destinada principalment als clients que disposen del carnet A2, amb motocicletes des de 125 fins a 750 cc. Per la seva banda, Norton ha estat històricament una marca de motos Premium. Amb un ADN britànic al cent per cent, les seves motocicletes estan construïdes de forma artesanal. Fundada l’any 1898, la seva atractiva imatge i la qualitat de producte són les seves senyes


VIUJUN2018 | EMPRESA

Grup Pons ofereix ara una completa oferta de motocicletes formada per les marques Harley Davidson, Benelli i Norton

43


d’identitat principals i ara es treballa en un nou model de 650 cc que oferirà un preu força competitiu. Activitats i serveis Per tal d’oferir el millor assessorament als seus clients i amics, Pons disposa dels espais necessaris per conèixer les seves novetats: Benelli Motoroc Tarraco i Norton Joamotor Tarraco, tots dos ubicats al carrer Carabia, 10, de Tarragona. Els serveis derivats de les noves marques van molt mes enllà de la venda de motocicletes. L’experimentat pilot tarragoní Artur Aragonès, amb una extensa experiència al món de la competició, és una de les novetats de l’equip per tal de posar en marxa diverses activitats com cursos de conducció, sortides de cap de setmana, viatges en moto i, una vegada a l’any, fer una expedició al Marroc.

VIUJUN2018 | EMPRESA

Un altre dels projectes del grup Pons, que veurà la llum l’any 2019, és la posada en marxa d’un departament de lloguer de motos, tant de Harley Davidson com de Benelli. En aquest cas, l’objectiu es permetre als apassionats de les dues rodes viure l’experiència de conduir les novetats d’aquestes marques.

44


45

VIUJUN2018 |


Lluis Espuis i Padró Gestalia Assessors www.gestaliagrup.com

"Sé el que vas arrendar l'últim estiu"

Si lloga un habitatge per temporades, ha de saber que a partir de 2018 Hisenda disposarà de informació dels lloguers turístics que es contractin per les plataformes col·laboratives d'internet S’ha aprovat el model 179, amb entrada en vigor el 31-5-2018 i aplicació a les cessions d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques realitzades a partir de l’1-1-2018, la intermediació de les quals s’hagi produït a partir d’aquesta data. Estan obligats a presentar-lo les persones i entitats que prestin el servei d’intermediació entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, ja sigui a títol onerós o gratuït. En particular, les persones o entitats que, constituïdes com a plataformes col·laboratives, facin de mitjancers en la cessió d’ús i tinguin la consideració de prestador de serveis de la societat de la informació, amb independència que prestin o no el servei subjacent objecte d’intermediació o de la imposició de condicions respecte dels cedents o cessionaris del servei en relació amb aquest, com ara preu, assegurances, terminis o altres condicions contractuals. El termini de presentació del model és trimestral, i s’ha de presentar durant el mes natural següent a la finalització de cada trimestre natural. No obstant això, i exclusivament per a l’exercici de 2018, la declaració informativa tindrà caràcter anual, i el termini de presentació serà entre l’1 i el 31 de gener de 2019.

- Identificació de l’immoble (adreça completa) amb especificació de la referència cadastral. - Data d’inici de la cessió. - Nombre de dies de gaudir de l’habitatge amb finalitats turístiques. - Import percebut pel titular cedent de l’ús de l’habitatge. - Número de contracte en virtut del qual el declarant mitjança en la cessió d’ús de l’habitatge. - Data d’intermediació en l’operació. - Identificació del mitjà de pagament utilitzat (transferència, targeta de crèdit o dèbit o un altre mitjà de pagament). Aquests tres últims requisits tenen caràcter opcional. Als efectes exclusius de la declaració trimestral, s'entén per us d'habitatges amb finalitats turístiques, la cessió temporal de l’ús de la totalitat o part d'un habitatge moblat i equipat en condicions d'ús immediat, i com intermediaris, totes les persones que prestin els serveis de intermediació, sigui a títol onerós o gratuït. S'exclou de

VIUJUN2018 | EMPRESA

La informació que cal subministrar comprèn: - Identificació del titular del dret, i de les persones o entitats cessionàries.

46

Col·laborem amb vostè per tal d’aconsellar-lo en totes les solucions fiscals i comptables que beneficiïn el màxim la seva empresa o patrimoni Cristòfor Colom, 11 - 1er2a. 43001 Tarragona Tel. 977 232 882 | info@gestaliagrup.com

www.gestaliagrup.com

l’àmbit d’aplicació els arrendaments d'habitatge, els allotjaments turístics que es regeixen per normativa especifica, i també el dret d'aprofitament per torns de bens immobles, amb l’excepció de la cessió temporal de l’ús de la totalitat d'un habitatge, amb els requisits comentats anteriorment, comercialitzada o promocionada per canals d'oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa, encara que estigui sotmesa a un règim específic derivat de la seva normativa sectorial. Així doncs, si vostè es propietari d’un habitatge que lloga per temporades, i ho fa mitjançant d'alguna plataforma col·laborativa de lloguer de vacances existent a internet, ha de saber que aquestes plataformes han de informar a hisenda, amb el model 179, sobre els arrendaments en els que hagin intermediat, tant si han cobrat com si no. Procuri no deixar cap lloguer per declarar al seu IRPF, Hisenda ho podrà detectar fàcilment i a banda d’exigir la quota deixada d’ingressar, el podrà sancionar.


47

VIUJUN2018 |


TECNOLOGIA I EMPRESA

Els teus equips tecnològics al dia per molt menys del que imagines Què és el rènting tecnològic per a empreses i quins avantatges té? Redacció

Totes les empreses, petites, mitjanes o grans, independentment del sector d’activitat, necessiten equips informàtics per a treballar. Ordinadors, portàtils, servidors, impressores, projectors, telefonia, càmeres…. són una de les partides pressupostàries més importants alhora de crear un nou negoci o de mantenir amb vida l’actual. Amb el rènting tecnològic aconseguim l’adquisició d’equipament sense haber-lo de comprar, només signant un contracte amb un proveïdor de serveis que és el propietari dels equips. Existeixen diferents modalitats com és tornar l’equipament a la finalització, renovar-lo o quedarse’l en propietat. També es pot escollir amb manteniment inclòs, serveis afegits o d'altres. Avui parlem amb Jordi Rios, Gerent de Tarongeta Informàtica, empresa ubicada a Reus, especialitzada en solucions de rènting tecnològic. Jordi, en que consisteix el rènting tecnològic que oferiu a les empreses? El rènting tecnològic és tan simple com signar un contracte de lloguer de l’equipament que necessitem i començar a gaudir i treballar sense haver de fer compres grans que de vegades trenquen la tresoreria de l'empresa. Es fa una sol·licitut i, si és aprovada, en menys de 48h poden disposar dels equips.

VIUJUN2018 | EMPRESA

Què ens aporta en quant a tecnologia el rènting? Sobretot, tecnologia

48

Jordi Ríos, Gerent de Tarongeta Informàtica Reus

punta desapareixent el risc d’obsolescència. Incrementem la productivitat dels equips, evitem avaries i els equips evolucionen en funció de les necessitats de les empreses. Quins beneficis econòmics aporta el rènting tecnològic? Optimització de tresoreria, repartiment de despeses durant tot el periode d’utilització dels equips, reducció de l’import en noves inversions, control total de costos. Tots els serveis en una única quota mensual. Beneficis financers també? Per descomptat. Les quotes són 100% deduïbles, es comptabilitzen com una despesa de lloguer, simplificant la

comptabilitat. La renda no varia durant tot el periode. El més important és que no s’immobilitzen recursos de l'empresa en actius que necessiten una constant renovació, aconseguint així major liquidesa. Gràcies Jordi per la informació. De res, a la vostra disposició. Gràcies.

El rènting tecnològic és tan simple com signar un contracte de lloguer de l’equipament que necessitem i començar a treballar sense haver de fer compres grans


Bona jor Ma Festa e d

re e P t n Sa

VIUJUN2018 |

2018

49


DIVERS

JAGUAR I-PACE

Elèctric pur Jaguar revoluciona el mercat dels automòbils elèctrics, amb el llançament de l’esportiu model I-PACE, que ofereix fins a 480 km de autonomia de marxa Ramon Ortiz

VIUJUN2018 | DIVERS

L’I-PACE marca un abans i un després a Jaguar. Es tracta d’un nou crossover que completa l’oferta dels models E-PACE y F-PACE, però és també el primer automòbil elèctric pur de producció de la marca britànica. Ha estat dissenyat i desenvolu-

50

pat per l’equip de Jaguar Land Rover al Regne Unit i es produeix a Graz, Àustria.

Cada motor està ubicat a un eix, proporcionant així tracció a les quatre rodes

Construït sobre una nova plataforma dissenyada específicament per a vehicles elèctrics, el nou I-PACE disposa d’una bateria de ions de liti de 90 kWh de darrera generació, amb la qual ofereix el rendiment d’un vehicle superesportiu, accelerant de 0 a 100 km/h en 4,8 segons i assolint una velocitat màxima de 200 km/h. Disposa de dos motors que, de forma conjunta, desenvolupen una potència de 400 cavalls. En 40 minuts és possible fer una recàrrega del 80% de la seva bateria, amb un carregador de 100 kW. En condicions favorables, aquest espectacular vehicle disposa d’una autonomia de marxa de fins a 480 km i Jaguar afirma que en 15 minuts és possible recarregar l’energia necessària per recórrer un centenar de km. Al nou I-PACE, Jaguar aposta per mantenir la filosofia esportiva i dinàmica dels seus automòbils. Les bateries estan ubicades entre els eixos, amb un repartiment del pes òptim i un baix centre de gravetat. En opció és possible gaudir de suspensió pneumàtica regulable que millora l’eficiència quan el vehicle avança a elevades velocitats.


El crossover de Jaguar, que té una llargada total de 4,68 m, està ja disponible per a comandes, amb preus des de 79.100 euros. El seu interior destaca per la qualitat dels materials, un factor que es combina amb una bona habitabilitat, rematada amb un excel·lent maleter que disposa de 656 litres de volum. D’altra banda, és el primer model de la marca britànica que pot incorporar sistema d’informació i entreteniment Touch Pro Duo, estrenat recentment pel Land Rover Range Rover Velar i que disposa de dues pantalles de 10 pozades de diàmetre. També incorpora un nou sistema de navegació específic, amb prestacions avançades.

VIUJUN2018 | DIVERS

Un altre punt fort del nou I-PACE són els sistemes d’assistència a la conducció. Tota la gamma incorpora assistent de manteniment de carril, frenada automàtica d’emergència, reconeixement de senyals de tràfic, càmera posterior, programador i limitador de velocitat actiu i assistent d’ajuda a l’estacionament. El nivell SE afegeix un assistent de detecció de vehicles a l’angle mort i assistent de frenada d’emergència d’alta velocitat. L’equipament HSE també equipa un sistema de càmeres amb visió 360 graus i sistema de conducció semi autònoma. La nova gamma I-PACE disposa de tres versions denominades S, SE i HSE, a mes d’una sèrie limitada que es diu First Edition.

51


L'Alguer. Bastió Marco Polo

L'Alguer: la germana retrobada Marc Pons

VIUJUN2018 | DIVERS

Les últimes dades confirmen que, després de tres segles d’intensa italianització, el català és, encara, la llengua vehicular d’una quarta part de la població (25%); i és entès per una immensa majoria que l’ha sentit de boca dels pares o dels avis. En ple segle XXI, l’Alguer -la germana retrobada-, mira el futur cap a Catalunya i cap al sector turístic. La llengua catalana es recupera: creix la massa d’usuaris que es reconnecten amb la tradició familiar. I el turisme cultural procedent de Catalunya i del País Valencià s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de la ciutat.

52

Per què es parla català a l’Alguer? L’any 1354, en plena campanya militar de conquesta catalana de Sardenya, la ciutat de l’Alguer es va rebel·lar contra els nous dominadors. I el rei catalano-aragonès ho va resoldre pel dret, amb la brutalitat que s’esmerçava en aquells segles medievals: va expulsar la població autòctona i va repoblar la ciutat amb catalans, valencians i mallorquins. Durant dècades s’havia explicat que aquells catalans que van ser establerts a l’Alguer eren de Tarragona i de Reus. Però la investigació historiogràfica ha posat de relleu que en aquella empresa també hi havia empordanesos, valencians i mallorquins. Roberto Lai, un historiador sard que ha dedicat més de quinze anys a la investigació de la relació històrica entre Catalunya i Sardenya, explica que els tarragonins i els reusencs eren molt nombrosos; però ni eren els únics ni, tan sols, eren la majoria.

L’Alguer va ser l'única ciutat catalana? Passat mig segle els catalans havien consolidat el domini sobre Sardenya. Roberto Lai explica que les oligarquies locals sardes es van mestissar amb les elits militars catalanes. Fins el punt que el català es va convertir en la llengua de les classes dominants. Ciutats com Càller -la capital de l’illa- on la presència d’aquelles elits no tan sols era molt nombrosa, sinó que també era molt influent; el català es va convertir en la llengua de l’administració, de la cultura, de la justícia, dels negocis... i de les cases, dels carrers i de les places. Les extenses xarxes clientelars (comerciants i botiguers) i subalternes (criats i minyones) es van catalanitzar d’immediat. Càller seria catalanoparlant durant més de quatre-cents anys, fins més enllà del 1713, quan Felip V d’Espanya, va tallar el cordó umbilical que unia Sardenya i Catalunya, cedint l’illa a Àustria. Sardenya, la “catalana” Sàsser, la “capital del nord” seguiria el mateix camí que L’Alguer i que Càller. Seria catalanoparlant fins a mitjans de la centúria del 1700. Durant aquests quatre segles, la llengua no seria l´únic element de relació. Les ciutats de l’illa es dibuixarien a la “catalana”. Passejant pels seus barris històrics tenim una profunda i extraordinària sensació de

L'historiador sard Roberto Lai

45.000 habitants. Es la cinquena ciutat de Sardenya en massa poblacional. Fundada l’any 1102 per la família genovesa dels Dòria. I refundada l’any 1354 per la família catalana dels Cabrera. En l’actualitat es l’única ciutat d’Itàlia on es conserva el català


SALUD

DENTAL

VIDA

ACCIDENTES

DECESOS

Tenir cura de les persones és molt més que tenir cura de la vostra salut A Asisa, portem 40 anys tenint cura de la salut de les persones i això ens ha portat a voler cuidar-te més i millor. Per això, ara, a més de salut, també tenim assegurances dentals, vida, accidents i decessos. Perquè tenir cura de les persones, és molt més que tenir cura de la vostra salut.

900 10 10 21 asisa.es

VIUJUN2018 |

Empresa col•laboradora:

53


Càller.Torre de l'Elefant

familiaritat. Roberto Lai explica que els estils arquitectònics civil, religiós i militar de l’illa estan més que inspirats en allò que els estudiosos de la història de l’art denominen “gòtic català”. I en la seva evolució artística i urbanística. Els carrers del bastió de l’Alguer (el barri històric) tenen una més que curiosa semblança amb els qualsevol poble de la costa catalana. Podrien ser Torredembarra o Cambrils.

Càller seria catalanoparlant durant més de quatre-cents anys Càller i Sàsser A la capital les coses no són diferents. El barri històric de Càller està disposat sobre el terreny seguint el patró urbanístic de les ciutats medievals i de l’Antic Règim catalanes: carrers en paral·lel llargs i estrets que marquen el camí entre el port i la part més elevada de la ciutat. La Via Nicoló Canelles (un cognom de clar origen català) té una extraordinària similitud amb el carrer Major de Tarragona. I la Via Ludóvico Baylle (un altre cognom català lleugerament alterat) sembla una rèplica del carrer Apodaca, també de Tarragona. Al barri històric de Sàsser, passa tres quarts del mateix; amb la particularitat que al no tenir port, la planta urbanística te un dibuix més concèntric. Però el Corso Vittorio Emanuele II te una curiosa semblança amb el Raval de Santa Anna de Reus i la Piazza del Castello amb la plaça de la Llibertat de la capital del Baix Camp.

VIUJUN2018 | DIVERS

La desaparició del català Roberto Lai explica que després el 1724, Sardenya va passar de domini austríac a mans dels ducs independents de Savoia, que un segle i mig més tard serien els impulsors de

54

la unificació d’Itàlia. Seria a partir de llavors que el català desapareixeria progressivament de totes les esferes de la vida pública sarda. Fins a quedar reclòs a la categoria de llengua familiar. L’any 1800 havia desaparegut de la pràctica totalitat de l’illa. Fins i tot de l’àmbit domèstic. Però en canvi, els notaris sards continuaven utilitzant el català. Malgrat que ja només era un testimoni del passat les escriptures es van seguir redactant en llengua catalana fins el 1824. Roberto Lai ho atribueix al prestigi que havia tingut el català en els cercles del poder i de la cultura; sobretot l’àmbit de les lleis. El dret sard, que va ser vigent fins a la unificació italiana de 1870, estava clarament inspirat en el dret català.

A l’Alguer, el català sempre va ser alguna cosa més que un vehicle de comunicació L’Alguer, últim reducte L’Alguer ha estat la ciutat que millor ha resistit el procés de descatalanització de l’illa. Roberto Lai afirma que això s’explica per l’absència d’unes elits locals potents que, com a Càller o a Sàsser, serien -en el decurs de la història- el principal factor de catalanització i descatalanització de l’illa. Però també perquè a l’Alguer, el català sempre va ser alguna cosa més que un vehicle de comunicació. I no pel fet que els seus habitants fossin descendents de catalans. Ho eren. Però només en part. Roberto Lai insisteix molt que durant segles, la immigració sarda establerta a l’Alguer adoptava el català com a llengua pròpia. I malgrat que, durant els darrers tres segles, el català havia quedat reclòs a la categoria de llengua domèstica; ha resistit fins a l’actualitat, precisament perquè ha conservat la seva naturalesa com a factor de cohesió social i d’identitat local.


55

VIUJUN2018 |


recomanacions... Westworld o fins a quin punt els robots comencen a ser humans Hi ha sèries entretingudes, d’altres ben fetes i d’altres que, a més de tenir tot això, et fan reflexionar. És el cas de Westworld, que ha estrenat fa pocs mesos la seva segona temporada, després d’una primera excel·lent. La història planteja la idea d’un món futur -possible- on se li ha donat una altra volta de rosca als parcs d’atraccions. S’han convertit, en aquesta societat que mostra Westworld, en indrets on els homes poden fer realitat els seus desitjos més foscos, la seva naturalesa més bruta i bèstia. En definitiva, són llocs on el pecat no existeix. Això és possible gràcies als robots, dissenyats amb forma d’humans i als que s’utilitza pel sexe, per la violència o per viure aventures. Però en un punt d’inflexió aquestes criatures es rebel·len, cansades de ser esclaves dels pitjors capritxos de les persones. La segona temporada narra aquesta rebel·lió, en una història plena de reflexions sobre la condició humana, sobre fins a quin punt un robot pot ser maltractat o pot tenir sentiments com les persones. Què es pot considerar un humà? Unes preguntes que ja comencen a sorgir en la societat actual, perquè la intel·ligència artificial ja és una realitat i avança ràpidament. A més d’aquests continguts interessants, a nivell visual la sè-

rie és una delícia, tant pels paisatges com per la manera en què està gravada. Imperdible. T'interessarà si... T’agraden les distòpies, la tecnologia i les preguntes existencials. Apunta: A la plataforma HBO.

Documentals a la Biblioteca de Tarragona Les pel·lícules es projecten en versió original subtitulades en català a les 18:30 hores i l’entrada és lliure, només limitada a l’aforament de la sala. Pels que no hi poden assistir, tenen molts dels documentals disponibles en DVD per a agafar com a préstec.

VIUJUN2018 | DIVERS

Aquesta activitat la promou el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i s’emmarca dins del ‘Ple pel Català al Camp de Tarragona’.

56

Aquesta iniciativa es va posar en marxa ja fa uns anys i sembla que li queda encara recorregut per davant. La idea és apropar el Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona a tot tipus de públic i contribuir a que no sigui un esdeveniment puntual. Per això moltes biblioteques

de Catalunya i altres espais arreu del món projecten les pel·lícules d’aquest festival regularment. Una d’elles és la Biblioteca Pública de Tarragona, que, des del gener del 2016, tots els últims divendres del mes passa un d’aquests documentals en la seva secció ‘Docs Barcelona del Mes’.

T'interessarà si... Tens ganes de veure documentals premiats d’arreu del món. Apunta: El darrer divendres de cada mes, a les 18:30h a la Biblioteca Pública de Tarragona.


57

VIUJUN2018 | EMPRESA


AGENDA GASTRONOMIA Fira del Vi de la DO Tarragona Del 15 al 17 de juny Arriba a la Rambla Nova una nova edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona que portarà al centre de la ciutat els vins i altres productes elaborats per 22 cellers de les quatre comarques de la DO Tarragona, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès i la Ribera d'Ebre. La fira, amb un preu de 12 euros que dóna dret a una copa de vi serigrafiada i també sis tickets, es completa amb diversos estands gastronòmics, música en directe i altres novetats que descobrireu a www.dotarragona.cat Lloc: Rambla Nova Preu: 12€

ART "Miguel de Cervantes o el desig de viure". José Manuel Navia Fins el 5 d’agost Acción Cultural Española portarà a Tarragona l’exposició del fotògraf José Manuel Navia, que segueix les petjades de Cervantes per la Mediterrània i plasma visualment els llocs i els camins que el gran autor va transitar al llarg de la seva vida. Com el fotògraf explica: “camins i llocs que abasten bona part de la península ibèrica i part del món mediterrani: Itàlia, Grècia, Tunísia, Algèria..., sempre atent a les gents humils i a les rutes allunyades dels centres de poder”. Lloc: Tinglado 2 Preu: Gratuït

LLETRES Festival Veus Paral·leles

VIUJUN2018 | AGENDA

El 30 de juny a les 21h Des de 2003, la ILC organitza el festival d’aquest nom i, des de 2004, Tarragona és una de les ciutats que l’acull. Això ens ha permès escoltar la veu de gran quantitat de poetes catalans i d’altres llengües. Guió i direcció: Albert Mestres. Lloc: El Seminari. Espai Tarraconense. Preu: Gratuït

58

“La cultura és allò que, en la mort, continua sent vida”. André Malraux


59

VIUJUN2018 |


MÚSICA LEVEL-0 Els Inicis 1987-1995 amb Javi Level i Mónica Belno El 23 de juny a les 24h Tornarem a gaudir del so Level des de 1987 fins a 1995. Us porten a Javi Level perquè torneu a viure l'experiència del que va ser un referent. Al costat d'ell estarà Mónica Belno i el seu “savoir faire” i gust refinat. Lloc: Trash Club. Preu: 8€ (inclou 2 cerveses o 1 copa)

Sant Joan 2018 a la Plaça dels Carros El 23 de juny a les 22h Un any més l'Associació de Veïns del Barri del Port de Tarragona organitza junt a l'Associació d'Empresaris BaixaTGN la Revetlla de Sant Joan 2018 a la Plaça dels Carros. A partir de les 22h es podrà sopar en germanor i a l'aire lliure portant el menjar de casa així com taules i cadires. L'AVV del Port en cedirà algunes. A partir de les 23h i fins les 05h la Plaça dels Carros es converteix en pista de ball amb la millor música dj de la sala Zero i Premium Club junt al servei de barra i cockteleria. Lloc: Plaça dels Carros Preu: Gratuït

ACTIVITATS Tarraco Zombie Experience

VIUJUN2018 | AGENDA

El 30 de juny a les 20h Invasió de criatures somnàmbules que ressorgiran del món dels morts amb un incessant desig carnívor. Al vespre-nit la crida zombi ensordirà Tarragona i caldrà sobreviure als atacs zombies de l’altra banda del mur fluvial. Lloc: Parc del Francolí Preu: Gratuït

60


61

VIUJUN2018 |


CULTURA POPULAR Festa Major de Reus Sant Pere 2018 Del 24 al 29 de Juny Més de 200 actes confegeixen la programació de la Festa Major de Sant Pere 2018, que enguany presenta algunes novetats a La nit de Fer L'Índiu o la incorporació extraordinària del Bou de Reus al Seguici Festiu, i amb un èmfasi especial a la programació musical amb motiu de la celebració de la Ciutat de la Música 2018. Entre els actes programats n’hi ha uns 70 de cultura popular i prop d'una cinquantena entre concerts i actes musicals. La Festa Major comença el dia 24, Dia de Sant Joan, amb el tradicional Pregó anirà a càrrec del periodista Xavier Graset i que precedirà la primera de les Tronades de la festa i el concert posterior de l'Orfeó Reusenc a la Prioral, un concert que enguany serà extraordinari amb motiu de la celebració dels 100 anys de l'entitat reusenca. Fins al dia 29 de juny, el Dia de Sant Pere, el calendari s'omple d'actes, entre els concerts Vermut al Jardí de la Casa Rull, les varietées de Sant Perico, els cóssos, la Festa Major Petita, les Completes, etc... una gran quantitat d'actes mirall de la vitalitat cultural i tradicional de la ciutat.

Gabri Olivier obre una nova gelateria italiana al Port Esportiu A partir de les 10 del matí podràs gaudir d’un bon gelat en una terrassa davant del mar i descobrir també el soft iogurt Gabri.

VIUJUN2018 | AGENDA

A Gabri Olivier el·laboren els seus gelats amb fruites tot fent servir ingredients plenament mediterranis, naturals i saludables, seguint la tradició artesanal italiana i cercant nous gustos amb combinacions innovadores.

62

Les Gelateries Gabri Olivier són el lloc ideal de Tarragona per esmorzar un bon entrepà al matí, prendre un refresc o un gelat natural a la terrassa i també per emportar-te a casa un gelat o pastís de postres. Recorda que a partir d’ara pots trobar-los a la Rambla Nova 54 i, des del mes de maig, al Port Esportiu.


T A R R A G ON A es posa les piles

A través de la promoció del cotxe elèctric, la nostra ciutat connecta amb les preocupacions de la societat del S. XXI: Sostenibilitat, medi ambient, innovació i canvi climàtic.

PLAÇA IMPERIAL TARRACO

ESTACIONS DE CÀRREGA RÀPIDA (EDRRA)

CARRER SALVADOR ESPRIU VALL DE L’ARRABASSADA

ANELLA MEDITERRÀNIA (2 PUNTS)

AVINGUDA VIDAL I BARRAQUER

ESTACIONS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA (EDRSRA)

CARRER JOSEP M. FOLCH I TORRES (LES GAVARRES)

Més informació a:

www.aparcamentstgn.cat

VIUJUN2018 |

PUNTS DE CÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

63


34 ANYS

1984-2018

CAMPUS ADT

VIUJUN2018 |

2018

64

w w w. a d t o r r e f o r t a . c o m facebook.com/associacideportivatorreforta.ad twitter.com/CampusADT2017

facebook.com/CampusEstiuAdTorreforta2017 adtorreforta@gmail.com


NUEVO FIAT 500X mirror,

CONÉCTATE Y DISFRUTA

500X desde 11.900€ CON 4 AÑOS DE GARANTÍA. Gama Fiat 500X: Consumo mixto: de 3,8 a 8,9 (l/100 km). Emisiones de CO2: de 107 a 157 (g/km).

*Oferta válida para Nuevo Fiat 500X Pop 1.6 E-Torq 81 kW (110 CV) 4x2: PVP Recomendado 11.900€ y solo para unidades limitadas. Incluye IVA, Transporte, Impuesto de Matriculación (IEMT) calculado al tipo general, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente) y descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales por un importe mínimo de 11.500€ con un plazo mínimo de 48 meses y permanencia mínima de 36 meses. Ejemplo de financiación sin entrada, por un importe total del crédito de 11.900€ con 72 cuotas mensuales de 214,44€. TIN 8,99%, TAE 10,58%, comisión de apertura 357,00€ al contado, importe total a plazos 15.796,68€, importe total adeudado 15.796,68€. Gastos de Matriculación no incluidos. La oferta incluye garantía legal de 2 años, más 2 años adicionales de garantía comercial limitada hasta los 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Oferta sólo para particulares, válida en Península y Baleares hasta el 30/06/2018. La versión visionada corresponde con el vehículo: Fiat 500X Lounge 1.6 E-Torq 81KW (110 CV) 4x2 con opcionales (PVP Recomendado 16.950€). Apple CarPlay es una marca registrada de Apple Inc. El uso del logotipo de Apple CarPlay significa que la interfaz del vehículo cumple con los estándares de Apple. Apple no se hace responsable del funcionamiento de este vehículo ni de su cumplimiento con la seguridad y estándares regulatorios. Tenga en cuenta que el uso de este producto con iPhone iPod, o iPad puede afectar el rendimiento inalámbrico. Para utilizar Android Auto™ en la pantalla de tu coche, necesitarás un móvil Android™ con sistema operativo 5.0 (Lollipop) o superior y la aplicación Android Auto. Android y Android Auto son marcas registradas de Google LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona - www.motor23.com MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus - www.minicarspons.com AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell - www.atgamm.com AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa - www.autointegrale.com JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

TRACCIÓ 4X4 PERMANENT (SAWD) FRENADA PRE-COL•LISIÓ CONTROL DE CREUER ADAPTATIU FUNCIÓ DE PERMANÈNCIA EN EL CARRIL DETECCIÓ VEHICLE POSTERIOR CONTROL D’ANGLE MORT X-MODE CÀMERA DE VISIÓ POSTERIOR AUTO START-STOP APPLE CAR PLAY / ANDROID ACTE*

MOTOR 23, S.A.

C/ Caràbia, 10 - Tarragona. Tel. 977 448 555

NOU

SUBARU XV DES DE

21.900€

*

902 100 022 www.subaru.es Consum (Comb): 6,4 - 6,9 l/100km. Emissions CO2: 145 – 155 g/km. *Apple/Android són marques registrades per Apple Inc./Google Inc. *PVP recomanat a PyB per a XV 1.6 Sport, transport, impostos i promoció inclosos. Pintura metal•litzada opcional.

VIUJUN2018 | PUBLICITAT

Torna per explicar-ho

SISTEMA EYESIGHT

65


RENUEVA TU CONFIANZA

NUEVO LEXUS IS 300h HÍBRIDO Con un diseño exterior renovado que exalta la deportividad y el Lexus Safety System +, que incluye control de crucero adaptativo y seguridad pre-colisión, el nuevo Lexus IS 300h Híbrido, renueva tu confianza. Descubre más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA

VIUJUN2018 |

C/ Carabia, parcela 11 Urb. L’ Albada - 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.estilolexus.com www.lexusauto.es/tarragona

66

164 kW 223 CV. 4,2 l/100km. CO2: 97 g/km. NOx: 0,006 g/km Emisiones y consumo de CO2 de la gama IS 300h: emisiones de CO2 desde 97 a 107 g/km. Consumo combinado desde 4,3 a 4,7 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007. Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.


VIUJUN2018 |

A Reus fan festa grossa

67

Foto Arxiu Carrutxa


SANT PERE

FITO LURI

“En el món de la música, mai és tard i un s'ha de superar” Després del disc 'Planetes Càlids', el cantant reusenc està immers en un nou projecte discogràfic que veurà la llum al setembre

VIUJUN2018 | SANT PERE

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

68

Fito Luri (Reus, 1971) és compositor i cantant i, des de fa 30 anys i escaig es dedica professionalment a la música d'estil "visceral i sincer". Després d'estrenar el seu disc 'Planetes càlids' (Kasba Music, 2017), un projecte vivencial on va buscar la infermera que el va atendre a l'UCI mentre lluitava contra un càncer, es troba creant un altre disc, que s'estrenarà pels volts d'aquest setembre. És un autor prolífic. L'any pas-

sat vam conèixer l'univers poètic de 'Planetes Càlids' i enguany ja torna amb un altre projecte... Habitualment, relaciono la meva quotidianitat amb el que escric a les meves cançons. La vida et dóna molt de material, només has d'afegir música. El procés de creació d'aquest nou treball és més introspectiu que la resta que he fet, també èpic a l'hora de buscar sons. L'estic fent a Barcelona amb el productor Pau Romero. Ell és guitarrista, m'enregistra el so de les guitarres a banda i també produeix el disc. Certament, sono d'una

altra manera i és el que buscava. Volia sortir del que feia fins ara, les pautes més convencionals. Aquest pas ha estat de llarg recorregut, ja que he canviat tota la banda. Hem creat moltes capes de sons diferents i hem anat experimentant fins a trobar sonoritats úniques i irrepetibles. Pel que fa a la meva veu, col·laboro també amb Carla Aparicio, qui me la produeix. Crec que, fins i tot, sonaré diferent. Té quelcom a veure amb gravar a Barcelona? Bé, tot és més gran.


Descobrirem un Fito completament diferent... Segueixo sent el mateix, però vull evolucionar, tant a nivell personal com professional. El públic trobarà una barreja d'acústics i metàl·lics, però també ritmes pausats, alternatius i onírics. Tot i que no puc esmentar el nom del nou disc, puc dir que seguirà sent pop, mostraré la vida de manera senzilla, sense floritures i parlaré sobre les coses bones, com celebrar la vida, i de dolentes, com el desamor. La immediatesa de la indústria musical també provoca que passis una mica de les modes. Què està aprenent a nivell personal? Un cop vaig llegir que el nostre cervell és plàstic i que a mesura que anem vivint, la seva forma va canviant. S'adapta a noves situacions. Crec que en el vessant humà, no ens hem d'estancar i fer sempre el mateix. En aquest disc, evidentment, parlo de temes dels quals no havia parlat fins ara. Per exemple, cançó protesta, no n'he fet mai, perquè considero que no en sé fer. Malgrat això, sóc una persona molt combativa i activa en la protesta social. Aquest cop utilitza la música per reivindicar situacions? Cançons denúncia, més aviat. Parlo sobretot del

tema dels refugiats a la zona del Mediterrani. És un tema que he viscut de molt a prop, tinc una companya que s'hi ha trobat. Hi ha dues cançons al disc que parlen d'això. Una d'elles es diu 'Sara'. Tracta la història real d'una nena d'uns dos anys i mig procedent de la Costa d'Ivori que va perdre el germà i la mare en una pastera. S'havien de reunir amb el pare a França i el viatge va ser tràgic. La notícia va fer la volta al món. La nena va arribar tota sola a Itàlia i no va poder tornar amb el pare, ja que les autoritats italianes no tenien els mecanismes necessaris per corroborar si era realment el seu progenitor o no. La mirada de la nena, malgrat la seva joventut, era molt madura. L'única solució era aportar unes proves d'ADN i aquestes eren costoses i potser trigaven dos anys a fer-se. Finalment, van derivar-la a una família d'acollida.

«Mostraré la vida de manera senzilla, sense floritures i parlaré sobre les coses bones, com celebrar la vida, i de dolentes, com el desamor» S'ha pogut alliberar dins el terreny professional, doncs. Potser fins ara, aquests temes els combatia d'una manera més passiva professionalment, però activa en l'àmbit més personal. Era el moment i em venia de gust. Sempre he escollit els temes quan van en consonància amb les meves vivències. A quina mena de disc s'enfronta? A un de molt difícil,

VIUJUN2018 | SANT PERE

L'estudi està a prop del Born i, quan surto de treballar, veig la gent i realment dóna per fer mil històries. Sempre hi trobes molts més professionals. De, fet hi col·laborarà molta gent. El disc tindrà una part visual molt important. La caràtula serà en blanc i negre i he donat a 10 fotògrafs i fotògrafes una lletra. Sense que l'escoltin, ell em donaran una fotografia basant-se en el que els ha inspirat.

69


perquè l'exigència és més alta. Mai havia treballat amb una persona al costat que em digués que no canto bé. Ara estic reeducant-me musicalment. Escolto el Fito d'abans i penso que no sóc jo. Em vull superar i he fet sessions de reeducació de laringe, tècniques que coneixia, però no les havia aplicat mai abans. L'edat també et fa tocar de peus a terra. És un repte personal. Tinc molt clar què és ser famós i crear treballs de prestigi. Crec que vull fer coses perquè aporten alguna cosa per a mi, vull estar convençut del que faig. Evidentment, també voldré que a més a la gent li agradi, que la música l'ajudi. Musicalment, doncs, en quin moment es troba? En un moment de sinceritat amb mi mateix, mai és tard i un s'ha de superar. Si vols fer projectes amb cara i ulls no pots seguir fent sempre el mateix. Ara estic estudiant piano, per exemple, qui m'hagués dit cinc anys enrere que ho faria? Aprendre'n m'anirà bé, ja que paral·lelament preparo un musical familiar que s'estrenarà el desembre al Teatre Bartrina de Reus sobre el llegat musical del Xesco Boix. Última pregunta: com viu la Festa Major de Sant Pere de Reus? Miro de no perdre'm mai una tronada. Tinc per costum convidar algú de fora a sopar a casa a la revetlla de Sant Joan. Quan era jove potser era més participatiu, però d'un temps cap aquí crec que en el Sant Pere paral·lel: el d'aquella gent que el celebra ajuntant-se amb amics i familiars, una festa més particular i íntima, més aïllada de la festa al carrer.

VIUJUN2018 | SANT PERE

«Crec que vull fer coses perquè aporten alguna cosa per a mi, vull estar convençut del que faig. Evidentment, també voldré que a més a la gent li agradi, que la música l'ajudi»

70


REUS Pl.del Nen de les Oques,8 43202- Reus 977 312 502 reus@comercialstc.com

CAMBRILS Camí de Reus, 3 43391- Vinyols i els Arcs 977 360 836 cambrils@comercialstc.com

SANT SADURNÍ Rambla Generalitat, 59 08770- Sant Sadurní 93 826 69 50 santsadurni@comercialstc.com

www.comercialstc.com

SUBIRATS Pas de Piles, 28 Pol.Ind. Lavernó 08739- Subirats 93 891 33 21 subirats@comercialstc.com

VIUJUN2018 |

EL VENDRELL C/Terrissaires, 1 Pol.Ind La Cometa 43700-El Vendrell 977 661 951 info@comercialstc.com

71


XAVIER GRASET: “Ser pregoner sempre comporta una responsabilitat” El periodista Xavier Graset i Forasté serà l’encarregat de llegir el pregó de la Festa Major de Sant Pere de Reus Home orquestra de la comunicació Xavier Graset és llicenciat en Ciències de la Comunicació i la Informació per la UAB. Premi Nacional de Comunicació 2015. Dirigeix i presenta (des del 2015) el programa Més324 (Canal 324 i TV3). Va dirigir L’Oracle a Catalunya Ràdio (2006-2015), premi RAC al millor programa de ràdio 2009. Hi presenta també el programa sobre valors “Líquids”, premi Proteus d’Ètica 2013. Va ser durant set anys corresponsal a Madrid de Catalunya Ràdio, emissora on a més també ha estat sotsdirector d’El matí de Catalunya Ràdio, i on ha realitzat els programes “El món s’acaba”, “Tot Gira” i “De 4 a 7”. Va començar treballant a Ràdio Salou/Ràdio Reus SER l’any 1981. També ha col·laborat amb Andreu Buenafuente als “Sense Títol” a TV3, ha presentat “12 punts” i “Artèria 33”i també ha col·laborat a “El Club”, entre d’altres programes.

VIUJUN2018 | SANT PERE

Cristina Valls

72

El comunicador Xavier Graset (Vila-seca 1963) pronunciarà el pregó de Sant Pere a la ciutat de Reus el proper 24 de juny al Saló de Plens de l’Ajuntament a partir de les 20 hores. Tot seguit, encendrà la primera tronada de la Festa Major. “Quan se’m va plantejar la situació per telèfon vaig quedar sorprès. Recordo que em va impactar, però també em va afalagar. M’ho va comunicar l’alcalde directament i, sense dubtar-ho, vaig respondre que sí”, recorda el periodista. Malgrat ser de Vila-seca, Graset reconeix que “amb el temps, m’he acabat convertint en una mena de reusenc d’adopció. Sigui com sigui, esdevenir pregoner sempre comporta una responsabilitat i el llistat de candidats dels anys anteriors sempre

deixen el llistó molt alt”. La idea que vol transmetre al seu discurs, però, la té al cap des que va rebre la distinció. Busca estones lliures en la seva activitat diària per poder pensar-hi i constata que “segurament em focalitzaré en un text que convidi a gaudir de la festa, en l’explosió de la primera tronada i en la condensació de totes les emocions que es viu a l’inici de Sant Pere. Durant els dies de celebració, deixarem de banda les preocupacions”. Pel que fa als records i instants preferits de la festa, Graset situa com a actes clau “la tronada, les Barraques i les revetlles de Sant Joan de la meva joventut”. A més, fa palès que “les festes majors tenen l’objectiu de celebrar la identitat del poble i els reusencs han de reivindicar el seu esperit diferenciador”.

Soci fundador de Canal Reus TV, on hi ha presentat els programes Etiqueta negra, Situacions extraordinàries i Taules d’Economia, i les gales dels premis Imprescindibles de Reus. Ha col·laborat en premsa escrita, entre d’altres, a El Pont de Fusta, Catalunya Sud, El Periódico, Metro, El Temps, i actualment a El PuntAVUI, Nació Digital, NW Revista de Reus i Diari de Tarragona. Graset també té un llarg recorregut com actor de teatre, amb “La Tramoia” de Vila-seca, amb qui ha representant “La cantant calba”, “Tafalitats”, “Aigües encantades”, “La dama del mar”, “Així és si us ho sembla”, “L’esquella de la torratxa”. Graset també ha participat al muntatge “El mort” del CAER, i sota la direcció de Francesc Cerro ha interpretat “Sobre els danys del tabac i les ostres” d’Anton Txèkhov,(representat al Teatre lliure i La Villarroel, entre d’altres ) i “Novel·la en nou cartes” de Fiodor Dostoievski. Ha sigut membre de la Comissió artística del Teatre Bartrina. I modera els col·loquis teatrals del Teatre Lliure i del festival Grec de Barcelona. Finalment, Graset també ha publicat diversos llibres, l’últim dels quals, “Bon Vent”.


Nuevo Presentamos el nuevo Suzuki Swift, la evolución del Swift de siempre adaptado a los tiempos de ahora. Con el sistema SHVS híbrido que se puede combinar por primera vez con el motor BOOSTERJET Turbo de 111CV para conseguir una conducción eficiente y llena de potencia. Sus novedades estéticas le confieren una línea más moderna y su nueva carrocería más ligera mantiene aún más la característica dirección de respuesta rápida del Swift. Además incorpora sistemas de seguridad avanzadas (DSBS), tales como el control predictivo de frenada, la alerta de cambio de carril o el asistente de luces de largo alcance.

MULTITURBO

Avda. María Fortuny, 68 - REUS Tel. 977 340 604

Suzuki recomienda

Suzuki, Campeón de España de Marcas de Rallyes de Asfalto

Ctra. Valencia Km. 1159,7 - TARRAGONA Tel. 977 540 533

VIUJUN2018 |

Consumo combinado: desde 4,0 hasta 4,9 l. / 100 km. Emisiones CO2: desde 90 hasta 110 g. / km.

73


Torna la disbauxa amb la festivitat de Sant Pere Més de 200 actes confegeixen la programació de la Festa Major de Sant Pere 2018 Redacció

Enguany la festa presenta algunes novetats a La nit de Fer L'Índiu o la incorporació extraordinàriament del Bou de Reus al Seguici Festiu, i amb un èmfasi especial a la programació musical amb motiu de la celebració de la Ciutat de la Música 2018. Entre les activitats programades n’hi ha unes 70 de cultura popular i prop d'una cinquantena entre concerts i actes musicals. Tal i com va explicar la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, durant la presentació del cartell i la programació «vivim una festa major amb un model plenament implantat i que compta amb la participació de les entitats ciutadanes com a gran motor de tot el que hi passa». La Festa Major comença el dia 24, Dia de Sant Joan, amb el tradicional Pregó anirà a càrrec del periodista Xavier Graset i que precedirà la primera de les Tronades de la festa i el concert posterior de l'Orfeó Reusenc a la Prioral, un concert que enguany serà extraordinari amb motiu de la celebració dels 100 anys de l'entitat reusenca.

VIUJUN2018 | SANT PERE

Entre les activitats programades n’hi ha unes 70 de cultura popular i prop d'una cinquantena entre concerts i actes musicals

74

Fins al dia 29 de juny, el Dia de Sant Pere, el calendari s'omple d'actes, entre els concerts Vermut al Jardí de la Casa Rull, les varietées de Sant Perico, els cóssos, la Festa Major Petita, les Completes, etc. una gran quantitat d'actes mirall de la vitalitat cultural i tradicional de la ciutat. Enguany, amb motiu de la celebració de la Ciutat de la Música 2018 s'ha fet un èmfasi especial a la programació musical. Per un costat hi haurà una nit especial en la programació de Barraques, el dia 22 de juny, amb

Gertrudis com a cap de cartell, i per l'altre, el Liceu a la Fresca, dos concerts del cicle Música als Terrats, que organitza la Diputació de Tarragona; un concert del cicle Vermusic i, finalment, un fi de festa per al dia 29 de juny, amb una festa musical de la mà del programa radiofònic "El Fricandó Matiner".

Entre els diferents elements festius que surten al Seguici de la ciutat hi haurà extraordinàriament el Bou de Reus En aquest Sant Pere es consolida i amplia l'acte La Nit de Fer l'Índiu, que en aquesta ocasió tindrà com a element convidat el Ball de Cavallets, amb motiu dels seus 20 anys. Una altra de les novetats d'aquesta festa major serà que entre els diferents elements festius que surten al Seguici de la ciutat hi haurà extraordinàriament el Bou de Reus. Aquest fet, que ha estat aprovat per la Comissió de Protocol, serà extraordi-

nari amb motiu de la celebració dels 675 anys de la primera referència de la participació de Bous a la festa. El Cartell de Festa Major Guillem Castro és el dissenyador del cartell de Sant Pere 2018. Nascut a Reus el 1975 l'interès pel món creatiu l'ha heretat del seu pare. La seva voluntat en rebre l'encàrrec de fer el cartell va ser que hi sortissin els nanos, per la vinculació efectiva que hi té la seva família. La seva voluntat en fer sortir la Xiqueta de Reus al cartell és perquè simbolitza els reusencs i també perquè és una dona, la qual cosa li donava també a l'autor la possibilitat de col·laborar en la reivindicació del paper de la dona. A partir d'aquí va pensar en fer una escena divertida i fresca, incorporant a més la Tronada. El cartell representa també la Mulassa carregada amb els trons i els mascles de la Tronada, guiada per la Xiqueta que anuncia l'arribada de Sant Pere.

Foto cedida


us desitja que tingueu molt bona

Festa Major de Sant Pere ! r o j a M a t s e F Bona ant Pere! de S NECESSITES UN INDUSTRIAL?

O UN TURISME?

(mesures zona de càrrega, en metres: Alt x Ample x Llarg)

12 m 3

1,85 x 1,72 x 3,27

6-7 m 3

1,44 x 1,72 x 2,25/2,70

8-10 m3

1,66 x 1,72 x 2,50

15 m3

1,96 x 1,72 x 4,60

20 m3

2,20 x 2,00 x 4,30

MÉS VEHICLES A

Reus: c/ Faió, 4. Tel 977 770 207 Lleida: Ctra. LL-11, Km 10. Tel 973 232 518

info@conrad2.com

www.conrad2.com

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

3-4 m3

1,20 x 1,43 x 1,60

75


Grup Toldo Color, sinònim de disseny, qualitat i exclusivitat El Gerent, Miquel Eloi Fernández, està de moda i ens explica les claus del seu èxit ques de l’espai i les necessitats i estil personal del client, oferint-li la millor solució.

Busquem l’equilibri perfecte entre qualitat, funcionalitat i disseny Des del 1988, amb un equip professional qualificat en el disseny, la fabricació i el muntatge, oferim les millors solucions en tendals, tancaments de terrasses per a particulars i hosteleria, treballant amb les millors marques del mercat.

Redacció

Grup Toldo Color, amb 30 anys d’experiència, es divideix en dos empreses: Toldo Color, líder en la protecció solar i la comunicació visual i Tc Interior, empresa de creixement constant en el món del mobiliari i la decoració.

El món de rètol, també és una de les nostres passions. Escoltem les necessitats del client i des del nostre equip de disseny gràfic, dissenyem la millor marca tant estètica com funcional per a que treballi de la millor forma com a presentació de qualsevol negoci. Fabricació i muntatge propi amb la millor garantia post venda. Som especialites en retolació gran format, vehícles integrals, decoració de parets i vidres.

VIUJUN2018 | SANT PERE

La nostra proposta en el sector del mobiliari i la decoració es basa en el compromís de realitzar un projecte exclusiu amb un alt nivell d’exel·lència. Coordinem tots el elements que puguin intervenir per combinar-los de manera estètica i funcional: il·luminació, mobiliari, colors, acabats, detalls

76

La creativitat, dedicació i bona feina, ens avalen. El boca a boca, sempre ha estat la nostra millor carta de presentació ja que en tots els nostres projectes, prioritzem la proximitat i la personalització tant en productes com en el tracte directe amb els nostres clients. Estem sempre pendents de les últimes tendències i novetats. Analizem al detall les característi-

decoratius, etc... per a crear petits o grans espais amb caràcter personal i únic on el client es senti identificat. Dissenyem, asserosem, decorem i reformem qualsevol espai amb la máxima cordinació dels proveïdors amb el nostre equip de muntatge per tal d’oferir al client, un servei, claus en mà. Instal·lació: Ehlea, Cambrils


77

VIUJUN2018 |


Un sant Pere fornit

d'aniversaris A la ciutat hi ha diferents agrupacions festives que celebren els anys, VIU a fons repassa les efemèrides d’algunes de les afortunades Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

La festa de Sant Pere de Reus s’ha anat eixamplant amb el temps i no és pas estrany que any rere any hi hagi aniversaris per celebrar. En el cas de les entitats, destaquen els 40 anys de l'Agrupament Escolta La Mulassa, el 50è aniversari de la Jove Cambra, que van ser convidats per l'alcalde Carles Pellicer a la Hissada de Bandera i el centenari de l'Orfeó Reusenc. Pel que fa a agrupacions festives relacionades amb el ball, hi ha els 20 anys del Ball de Cavallets, els 35 del Ball de Mossèn Joan de Vic i els 15 del Ball de Valencians.

Són tots noies enguany. «Vaig entrar al Ball de Cavallets farà vuit anys i hi havia quatre nois, però si que és veritat que han anat a la baixa»

A hores d’ara, tenen llista d’espera a l’agrupació i són 16 persones. “En ballen 12, és a dir, les quatre persones que fan de moros i quatre cristians, l’àngel i la resta de membres que fan de suport a cada petit grup”, classifica la cap de colla del Ball de Cavallets. L’equip passa per un bon moment, segons descriu la noia, i tenen el relleu generacional més que assegurat, ja que “en pertànyer al Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC), tenim els infants que pugen de ballar amb l’Àliga Petita i estan acostumats a participar en la Festa Major”. Pel que fa a la coreografia del ball, Sugranyes assegura que no és complexa, però el pes de la indumentària i el mateix cavall ho fan complicat. S’ha de tenir molt interioritzada la tècnica. “Només el cavall pesa uns 15 kg, això més el pes de la faldilla, que no és lleugera. Els infants que volen portar els cavalls han de tenir

VIUJUN2018 | SANT PERE

“Amb motiu del nostre vintè aniversari, hem volgut millorar l’estat de cadascun dels nostres cavalls, vuit en

total. De fet, tenim coneixement que va ser el 2013 quan es van restaurar per últim cop, quan tot el seguici va marxar cap a Barcelona. Manel Llauradó ja ens va fer el pressupost per Misericòrdia de l’any passat i vam començar a gestionar-ho”, explica la cap de colla del Ball de Cavallets, Mariona Sugranyes, durant un assaig a La Palma. Són tots noies enguany. “Vaig entrar al Ball de Cavallets farà

vuit anys i hi havia quatre nois, però si que és veritat que han anat a la baixa. Hi ha altres balls on hi ha molts més nois, però, el fenomen no té gaire explicació”, afegeix Sugranyes, qui lidera el ball des del juliol del 2014.

78

Assaig del Ball de Cavallets - que enguany celebra 20 anys- a La Palma


Imagini el confort

Stressless®

www.stressless.com

Sofàs i butaques de confort absolut

VIUJUN2018 | PUBLICITAT

Origen Norway Des de 1934

79


«No ens podem queixar de la rebuda de la gent. Realment, hi ha hagut una mena d'esclat per poder viure a fons la festa major i l'hem aprofitat»

VIUJUN2018 | SANT PERE

molta cura de quina manera reparteixen el pes. Estem molt a l’aguait”, diu Sugranyes. Des del punt de vista més personal, la jove està d’allò més contenta: “Representar l’agrupació implica responsabilitat. Quan vaig entrar, ja hi havia un bon grup i des del primer moment vaig veure que hi havia companyonia. És ben cert que aquí tothom ho dóna tot per ajudar-te, mai estàs sola”, reconeix. Per celebrar aquesta bona actitud i amb motiu de l’aniversari, han anat organitzant amb balladors i veterans una trobada per recordar totes i cadascuna de les històries que han passat per l’agrupació festiva.

80

D'altra banda, amb 35 anys de trajectòria, el Ball de Mossèn Joan de Vic també organitza la seva festa. Val a dir, que de forma recent, la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus va inaugurar local pels diferents balls del seguici festiu que hi formen part, és a dir, el Ball de Pastorets, el de Cercolets, el de Galeres, el mateix Mossèn Joan de Vic, el de Gitanes i

el de Prims. Aquest nou espai es troba al Carrer Sant Benet núm. 19 i té com a objectiu acostar-se a la ciutadania per fer encara més gran l'entitat, la qual va néixer l'any 1996. Fins ara, aquesta no tenia cap lloc estable i s'ha aprofitat l'avinentesa per iniciar el procés per apuntar-se a les llistes d'espera per tal de formar part dels balls del Seguici Festiu. Pel que fa a la celebració, la co-cap de colla Marina Vallverdú, explica que "sobretot esteu atents per Sant Pere, anunciarem una sorpresa relacionada amb l'aniversari". Amb aquest to misteriós, la representant afegeix que els objectius dels integrants del grup són organitzar un esdeveniment complet, per "donar continuïtat al llegat recuperat pel folklorista Josep Bargalló i Badia, tot un orgull". Mèrit també de les referències del Costumari Folklorista de Joan Amades. Un dels esdeveniments dels quals es pot parlar és de l'organització d'una vermutada popular pels volts de Misericòrdia. "Farem concurs de barrets, tant per a infants com adults i hi haurà música que amenitzarà la jornada", assegura Vallverdú. Per ara, no necessiten més balladors, ja que tenen els nou que surten a realitzar la coreografia i els

L'assaig del Ball de Mossèn Joan de Vic al nou local de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, inaugurat recentment

altres dos de suport o recanvi. "No ens podem queixar de la rebuda de la gent. Realment, hi ha hagut una mena d'esclat per poder viure a fons la festa major i l'hem aprofitat", reconeix Vallverdú. El Ball de Valencians també se suma al llistat de grups de celebració amb 15 anys. Els dansaires són fàcils de diferenciar perquè duen una barretina de color morat, una camisa blanca, armilla, faixa, calça curta de vellut, faldellí, calcilles, camalls de cascavells, espardenyes de pagès i mocadors de seda lligats a diferents parts del cos. Hi ha una pila de teories sobre la creació d'aquesta dansa, n'hi ha alguns que diuen que els mateixos balladors eren valencians, d'altres creuen que caldria reformular el nom i dir-li 'ball de venecians' per la seva semblança, però no hi ha cap element de relació.


VIUJUN2018 |PUBLICITAT

L'aparador de Sant Pere

81


El Lleó Petit de Reus veurà la llum per Misericòrdia La colla de l’element festiu ha confeccionat un seguit d’objectes de marxandatge per recaptar fons per la seva creació, que ascendeix als 9.000 euros Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

VIUJUN2018 | SANT PERE

Un bèstia per any. Aquesta sembla ser la tònica del Seguici Festiu Petit de Reus, el qual continua engrandint-se. Ho va fer fa un parell d’anys enrere amb l’Àliga Petita, l’any passat ho va repetir amb el Basilisc Petit i enguany ho tornarà a fer en els actes previs de Misericòrdia, al setembre, amb el Lleó Petit. Es tracta d’un projecte ambiciós que comptarà amb les mans expertes de l’escultor Manel Llauradó. A més, la construcció es finançarà a través d’una campanya de recaptació de fons en la qual es posa a la venda una sèrie d’objectes de marxandatge creats per la colla del Lleó de Reus. Dins el catàleg d’objectes, hi ha 12 cartells únics (100 euros) i més de 300 samarretes d’edició limitada amb el disseny de la reusenca Aina Martín (15 euros). Es poden trobar a la botiga d’El Barato i al Batabat.

82

“Tot va sorgir fa uns anys, es va presentar l’Àliga Petita i després el Basilisc Petit, i a les diferents presentacions, la gent ens preguntava ‘i quan li tocarà al Lleó Petit?’. El projecte es trobava en

un calaix i va ser a finals de l’any passat quan el Dani Domínguez, el secretari de la colla, i jo vam fer el pas endavant”, explica per a Viu a Fons el cap de colla del Lleó de Reus, Josep Lluís Rius. Estrenar la nova bèstia enguany no es relaciona amb cap efemèride de la colla. L’any que ve, això sí, el Lleó Gran complirà els 15 anys. “Creiem que era el moment. De fet, aquest any amb la colla farem una pila d’activitats. Com va ser el cas de l’Hola Sant Pere a la plaça del Mercadal, televisat per Canal Reus TV, i altres visites del Lleó Gran per fer-lo encara més visible, que anirem avançant més endavant”, continua Rius.

«La campanya està anant a poc a poc, però estem sumant la implicació d’empreses que se solidaritzen amb la iniciativa» La campanya de recaptació de fons “La campanya està anant a poc a poc, però estem sumant la implicació d’empreses que se solidarit-

zen amb la iniciativa i esperem que d’aquí al setembre ho podem assolir. Necessitem 9.000 euros per sufragar la feina de creació, la qual està d’allò més avançada, segons ens ha anat dient l’escultor Manel Llauradó. La contribució per part de patrocinadors i mecenes pot continuar un cop el Lleó Petit estigui acabat”, diu el cap de colla de Lleó de Reus. El nou element el portaran dos nens i nenes, d'entre set i dotze anys, pesarà 30 kg i tindrà una alçada d’uns 2,05 metres, amb la corona inclosa, la qual estarà feta per Siat Sans. La colla del Lleó Petit estarà formada per 30 infants aproximadament. “La rebuda de nens i nenes portadors no podia ser més positiva i hi ha molta paritat, ja que vam obrir sol·licituds al febrer i abans que acabés el mes, ja teníem 204 infants. Vam haver de seleccionar la gent, però ens vam comprometre a què els que no havien pogut entrar cooperarien en alguna activitat relacionada amb Lleó”, destaca Josep Lluís Rius. La diferència principal entre l'ele-


83

VIUJUN2018 |


Imatge de la presentació de la maqueta del nou element del Seguici Petit, a l'Ajuntament de Reus. Cedida

coreografia del ball del nou element, canviarà una mica. “Ens vam reunir fa unes setmanes amb Daniel Carbonell, qui va fer la marxa i el ball propi del Lleó gran, i baixarà unes claus perquè no sigui tan llarga pels nens i nenes. En aquest cas, Jordi Torrente farà uns canvis a la coreografia per tal d’adaptar-la i fer-la més lleugera. Durarà un minut i escaig”, detalla Josep Lluís Rius.

«A la Festa Major no s’ha de potenciar res. Ara estem en un moment molt àlgid i és el que s’ha de mantenir» La Fira Centre Comercial se suma a la iniciativa

VIUJUN2018 | SANT PERE

La Fira va anunciar a finals de maig la seva contribució amb la creació de la corona del Lleó Petit de Reus amb una aportació de 2.000 euros. La participació inclou també la cessió d'espais del complex comercial i la disposició d'un punt de distribució de marxandatge de la colla de la bèstia per poder vendre. “El complement del nou element del Seguici el farà l'artista en orfebreria Siat Sans. Implicar-nos com un actor més a l’hora d’engrandir el Seguici Festiu de la ciutat ens ajuda a treballar aquest sentiment de pertinença amb Reus per seguir connectats a la seva tradició", va explicar la gerent del centre comercial, Mayte Forján.

84

Per la seva banda, la joiera Siat Sans va explicar que la corona pretén inspirar-se en la que du el Lleó gran, però tindrà detalls únics. “Estarà formada per una armadura de fil amb planxes de llautó i pedres acolorides, entre altres elements. Són hores de feina d'un prop d’un mes o mes i mig, ja que no ens podem dedicar al 100%", va matisar Sans, qui també ha fet detalls d'orfebreria del Carrasclet i la corona de l'Àliga Petita. Val a dir que, el 16 de juny el Lleó gran visitarà La Fira Centre, on ballarà i passejarà per les diverses plantes. La bèstia repetirà visita tant el mes de juliol com agost.

ment festiu gran i el petit es troba en la cua. En el primer cas, està orientada cap a l'esquerra; en el cas de la bèstia petita, la tindrà anirà cap a l’altre costat. L’aparença del Lleó Petit és més aviat semblant a la d’un cadell, segons s’ha anat dient en les diferents presentacions. Quant a la

Segons aporta el cap de colla, “a la Festa Major no s’ha de potenciar res. Ara estem en un moment molt àlgid i és el que s’ha de mantenir. Val a dir, que hi ha molta gent que hi participa de forma voluntària i això s’ha de cuidar molt bé”.


VIUJUN2018 |PUBLICITAT

L'aparador de Sant Pere

85


MONT-ROIG DEL CAMP XI Jornades Gastronòmiques del Pop

Les Jornades Gastronòmiques del Pop de Mont-roig del Camp i Miami Platja s’han convertit en un referent gastronòmic del municipi i de la demarcació, arribant enguany a la seva onzena edició Redacció

Els restaurants participants introdueixen dins la seva carta diferents plats elaborats amb el producte estrella: el pop, protagonista d’aquestes jornades per ser un mol· lusc que habita en grans quantitats als fons rocosos de la costa de Mont-roig, i especialment a les cales de Miami Platja. A més, les seves propietats nutritives i alimentàries fan que sigui un producte amb un gran ventall de possibilitats gastronòmiques dins de la cuina mediterrània. A més, un dels principals actes de les Jornades és la Diada del Pop que enguany es va dur a terme a terme el passat diumenge 10 de juny, al bosquet del Llastres de Miami Platja, on cada restaurant participant va oferir una degustació del seu plat amb el seu maridatge. Les Jornades del Pop se celebren del 2 al 17 de juny del 2018, una excel·lent època que us convida a gaudir d’una de les nostres millors d'aquest municipi del Baix Camp.

Plats i restaurants participants Restaurant A Pulpeira Amanida de pop a la taronja Restaurant Buba's Summer octopus Restaurant Chez Lorenzo Basket Pop Restaurant Eclipse Playa Cristal Fideuà de pop Restaurant El Rancho Ou farcit amb falsa mouse de pop i all i oli Restaurant Limonero Playa Cristal Popets encebats

VIUJUN2018 | SANT PERE

Restaurant Papaya Emulsió de patates amb menta i pop

86

Restaurant Restaurant Cala Azul Miami Playa Caprici del mar Restaurant Sol Lounge Pool Cruixent de pop amb guacamole


XI JORNADES S E U Q I M Ò N O R T GAS

POP

· Miami Platja p am C el d ig ro ton M

DEL 2 AL 17 DE JUNY DE 2018 DIADA DEL POP DIUMENGE 3 DE JUNY

Organitzen:

Miami Platja

Col·laboren:

VIUJUN2018 |

BOSQUET DEL LLASTRES

87


Un dècada lluitant per impulsar la música jove Amb motiu dels deu anys, el concurs de música jove Reussona compilarà un disc amb els èxits de les diferents edicions Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

“Aquest esdeveniment, que ja fa 10 anys, està adreçat a aquells joves inquiets que volen tastar què és fer música. Potser molts i moltes no acaben dedicant-s’hi, però la clau és haver-ho intentat i, que a l’hora de fer-ho, s’hagin organitzat per grups, ja sigui als bucs d’assaig o a altres espais habilitats”, diu la regidora de Ciutadania i Transparència a l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, sobre el certamen de música jove Reussona. L’acte es realitzarà el 21 de juny a les 23 hores al Parc de la Festa de Reus, com és habitual, en el marc de la programació de les Barraques. Els tres finalistes que tindran l’oportunitat de mostrar el seu talent enguany seran Efecto Vacío, La Tortuga que nunca tuve i Allez!. El concurs musical es va crear l’any 1999 per l’Ajuntament de Reus i la seva finalitat principal és promocionar i ajudar a les noves formacions musicals juvenils del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

VIUJUN2018 | SANT PERE

El concurs se celebra en una sola fase, una final on participen les tres formacions escollides entre totes les maquetes presentades d’on surt el guanyador. De les tres formacions, una s’escull per votació popular i dues a través d’un jurat format per persones especialistes en l’àmbit musical. “Entre el jurat especialitzat hi ha crítics musicals, gent que porta sales i experts també vinculats al Casal”, continua Montserrat Flores. Fins ara, la participació ha estat estable al llarg de les edicions. En els últims cinc anys, hi ha hagut entre 13 i els 18 grups i/o cantants presentats.

88

L’esdeveniment anual ajuda a impulsar l’activitat musical i prova d’això són alguns dels grups que s’han anat consolidant. “Em ve al cap els Mostassa, els guanyadors de l’any passat al Reussona, que ja venien amb un cert nom i, participar-hi, va contribuir a consolidar l’arrencada. Altres noms

ja més coneguts com Espaldamaceta, també han anat guanyant certa fama”, recorda la regidora. Des de Joventut n’estan contents, “l’important és que quan hem pogut, els hem donat suport. La nostra assignatura pendent potser és l’equilibri de gèneres, perquè dins la música el gènere masculí és més visible”, completa Flores. Per recordar deu anys de talent musical, es gravarà un disc amb totes les cançons dels grups que han passat pel certamen. “Hi ha molta feina al darrere, una pila formats i estils musicals barrejats. D’aquí la riquesa. En David Fernàndez, que és qui s’encarrega, haurà d’aprofundir molt en l’arxiu musical”, assegura Flores.

«La campanya està anant a poc a poc, però estem sumant la implicació d’empreses que se solidaritzen amb la iniciativa»

Els espais d’assaig Els bucs d’assaig són al Casal de Joves de Reus des que aquest es va crear, l’any 2010. Enguany des de l’equipament juvenil, es vol fer una campanya de promoció d’aquests espais musicals per tal de donar-los a conèixer. De fet, al programa de foment de l’art juvenil al carrer, anomenat ‘Llambordes’, vol portar els bucs al carrer, on tothom qui vulgui pot assajar durant un període curt de temps als espais condicionats d’El Pallol. “L’activitat es farà el 16 de juny, uns dies abans del 21, Dia Mundial de la Música. Aquests espais van més enllà del concepte de ‘joventut’, ja que el públic que els fa servir és molt ampli”, conclou Flores.


89

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


El Club de Natació Reus Ploms: 100 anys al servei de l'esport a la ciutat L'associació esportiva té més que consolidats els seus pilars bàsics. Aquests són fomentar els valors en la pràctica de l’esport i generar un bon planter de jugadors i jugadores

VIUJUN2018 | SANT PERE

Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

90

"L'any 1918, un grup d'esportistes que anaven a nedar i practicar esport a Salou, van decidir crear un club esportiu per potenciar la natació. Hi havia l'Albert Pallejà, l’Antoni Gispert, en Domènec Motlló i en Josep Màdico, un grup on s'hi van afegir d'altres esportistes amb el temps. En aquella època, 'el Ploms' va ser el primer club de natació del territori", amb aquestes paraules el president del Club de Natació (CN) Reus Ploms, Isidre Guinjoan, resumeix els inicis de l'associació esportiva reusenca, la qual celebra enguany el seu centenari. Hi ha una bona pila d'anècdotes, com ara la que dóna nom al club. Guinjoan ens la recorda: "Es diu que els nois que quedaven a Salou per anar a nedar, van conèixer a Charles Pistor. Aquest venia a nedar allà els estius i hiverns. Ben aviat, el grup de joves va considerar-lo com a un mestre. Pistor, per

la seva banda, en veure com nedaven, els va titllar de 'ploms'. D'aquí el nom de l'entitat". El president del CN Reus Ploms assegura que l'associació esportiva viu un moment de transició. Arran la crisi sorgida el 2006, quan es va iniciar el projecte fallit de la remodelació del club, l'equipament va quedar-se amb un gran deute que encara avui arrossega. "Això va implicar que durant anys les instal·lacions no tinguessin un manteniment adequat", afegeix el president de l'associació esportiva. Des que es va presentar la junta actual, el desembre del 2015, l'objectiu ha estat pal·liar el problema. Han aconseguit refinançar la

«Pistor, per la seva banda, en veure com nedaven, els va titllar de 'ploms'. D'aquí el nom de l'entitat»

despesa amb vint anys de termini. Durant aquests dos darrers anys, han anat sufragant el deute que hi havia amb els treballadors, traduït en uns 150.000 euros i també han invertit prop de 100.000 euros en manteniment, "en part gràcies a les aportacions dels socis", destaca Guinjoan. Pel que fa a les millores, en una primera fase hi ha el material bàsic, com les aigües calentes i la sanitat; en un segon pla, la remodelació de vestidors i barreres arquitectòniques: és un exemple l’obra ja començada de la piscina, on la Fundació Privada Reddis ha participat tot aportant un 70% de la despesa de l'obra; en tercer lloc, es trobaria la remodelació estètica exterior. No han estat tot despeses, l'activitat de manteniment també ha aportat beneficis, fruit del lloguer de les instal·lacions. Una xifra que Guinjoan posiciona al voltant dels 80.000 euros en els dos últims anys respectiva-


VIUJUN2018 |PUBLICITAT

L'aparador de Sant Pere

91


ment. "Tot ha d'estar el millor possible, ja que els prop de 2.700 socis han d'estar satisfets. Podem treballar per un creixement d'un 20% si continuem donant un bon servei, però també volem ser realistes i curosos, perquè un volum de socis molt gran, no el podríem atendre", comenta Guinjoan. Els 18 esports que s'hi practiquen a l'equipament esportiu, dividits en seccions, han anat variant al llarg del temps. Per fer un repàs, l'any 1928 es va incorporar l'atletisme; el 1931, el bàsquet, el 1934, el tenis; i l'any 1942, l'hoquei i el patinatge. "Apostem aferrissadament per crear planter. Creiem en esportistes joves i federats que assoleixin els valors de l'esport: amistat, compromís i responsabilitat. En definitiva, assolir èxits esportius. Això no vol dir que només acceptem jugadors hàbils, volem a tothom. El principal és poder evolucionar i gaudir de l'esport. A més, som una gran família, molts socis ho són perquè tota la seva família ho ha estat. A tall d’anècdota, una de les sòcies més joves té tan sols dos mesos", diu la seva la vicepresidenta esportiva del CN Reus Ploms, Iolanda Giménez.

VIUJUN2018 | SANT PERE

La majoria de les seccions en aquesta temporada estan pujant de categoria. Són exemples el bàsquet, l'hoquei i la gimnàstica rítmica, entre molts altres. També aconsegueixen mínimes de natació pels campionats d'Espanya jornada rere jornada. "La secció més recent, la que fa 19, és el ciclisme, que ja existia temps enrere. Hi havia molta gent que feia 'spinning' mentre no es feia aquesta activitat. Va estar aturada durant molts anys", continuen Giménez i Guinjoan.

92

Més que esport "El Club de Natació Reus Ploms va ser pioner en encapçalar el primer concurs centrat en fotografia esportiva únicament, i a escala mundial. Va néixer als Ploms i es continua fent des d'aquí de forma bianual. Hi participen una pila de països. És una secció molt important", diu a mode de conclusió Isidre Guinjoan.

«Apostem aferrissadament per crear planter. Creiem en esportistes joves i federats que assoleixin els valors de l'esport: amistat, compromís i responsabilitat. En definitiva, assolir èxits esportius»


ESPORT

MÚSICA

en viu

17 i 31 de juliol > 20 h 14 i 28 d'agost > 20 h

8 de juliol > 20 h

MASTER CLASS amb VIDING

JOAN ROVIRA 2 de setembre > 20 h

ZAPPING TRIO i molts més!

ARTS

escèniques 20 de juliol > 20 h

CINEMA

AMAIA DORRONSORO

A L’AIRE LLIURE 3 d'agost > 21.30 h

LA LA LAND LA BELLA Y LA BESTIA DESCOBREIX LA PROGRAMACIÓ COMPLETA A:

PortTarracoSunsetFestival

17 d'agost > 20 h

MAG ALBERT i molts més!

P Pàrquing gratuït durant les activitats

VIUJUN2018 |

31 d'agost > 21.30 h

93


Reconeixement a l’entitat en el centenari del Reus Ploms L’Associació d’esport adaptat Pàdel amb tu no deixa de créixer i donar servei cada cop a més usuaris. Aquest dissabte es van iniciar els usuaris de l’Associació Trebor que van gaudir d’una divertida jornada de pàdel al Club Tennis Tarragona de la mà dels monitors de l’entitat. Així s’uneixen a la llarga llista d’entitats amb les quals hi treballen: Fundació Mar Blava, Associació La Muralla, Associació la Matinada, La Marinada, Institut Pere Mata entre d’altres entitats. L’esport genera emocions positives i millora la qualitat de vida de tots aquells que el practiquen.

VIUJUN2018 | SOLIDARITAT

L’escola creix amb el nou grup de l’Associació Trebor

94

L’Associació d’esport adaptat Pàdel amb tu no deixa de créixer i donar servei cada cop a més usuaris. Aquest dissabte es van iniciar els usuaris de l’Associació Trebor que van gaudir d’una divertida jornada de pàdel al Club Tennis Tarragona de la mà dels monitors de l’entitat. Així s’uneixen a la llarga llista d’entitats amb les quals hi treballen: Fundació Mar Blava, Associació La Muralla, Associació la Matinada, La Marinada, Institut Pere Mata entre d’altres entitats. L’esport genera emocions positives i millora la qualitat de vida de tots aquells que el practiquen.


95

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


CARLES PRATS (Vermuts Miró)

“Amb la nostra nova imatge, homenatgem la ciutat de Reus”

2018 està sent un any de novetats i projectes per Vermuts Miró, ple de noves col·laboracions i iniciatives relacionades amb la popular beguda Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

El ventall de col·laboracions de Vermuts Miró a Reus és ampli. Sovint hi ha una finalitat solidària, com ara el conveni que hi ha amb la Fundació Mn. Frederic Bara i Cortiella... El projecte va sorgir arran la seva victòria a la gala dels Imprescindibles 2016, de la qual en som patrocinadors. Vam poder conèixer la seva gran tasca amb joves que pateixen una situació complicada i d’exclusió social. Per a nosaltres, establir relació amb l'entitat, representa ser fidels amb els valors empresarials i individuals. Estan molt presents a la cultura i la gastronomia. Donen suport al Bravium Teatre i el Vermusic, on són els mecenes. La seva imatge i marca va més enllà d'una simple beguda. Quines intencions hi ha al darrere? Sabem que en l'àmbit de la cultura hi ha dificultats quant a recursos

econòmics. Des de Vermuts Miró, hem vist la possibilitat de fidelitzar-nos amb les entitats i el territori. Així aconseguim identificar-nos en un altre context, en el qual ens hi sentim còmodes. Parlant d'imatge, enguany l'han renovada i la van presentar al certamen Alimentaria. Com va anar? Fins passat un temps és difícil fer una valoració de la presència a la fira. Hem mantingut diversos contactes nous i se'ns han presentat nous plans a sobre la taula pel que fa a productes. Amb la nostra nova imatge, homenatgem la ciutat de Reus, reforcem el nostre convenciment amb la seva tradició i el paper que hi juga la nostra empresa. El vermut està més viu que mai a Reus amb rutes dedicades a explicar la seva història i, fins i tot, escapades per promocionar la ciutat. Intentem participar i ajudar a promocionar la ciutat, sigui amb les visites a fàbrica de cada dissabte com amb qualsevol altra iniciativa. Hi col·laborem de forma desinteressada. Fora de Reus, també han apostat per sumar-se a la primera edició del Vermuting de Cambrils, una trobada per potenciar el turisme de proximitat i el vermut. Com va sorgir col·laborar-hi? Sentim que Cambrils és una bona plaça 'vermutera' i alhora un bon aparador per la quantitat de visitants que hi passen, siguin de l'Estat o d'altres nacionalitats. Sentim Cambrils com a nostre, ja que hi ha molts llaços que l'uneixen amb Reus. Aquest any, som patrocinadors de les quatre vermutades del 'Feel Vermut' a Tarragona, així com d'altres que aniran venint: Torredembarra, Salou, etc.

VIUJUN2018 | SANT PERE

El nostre objectiu, el

96

teu benestar El nostre equip de professionals oferint, desde fa 15 anys, serveis de Psicologia d’adults, Psicologia Infantil, Logopèdia, Psicopedagogia, Neuropsicologia i Psicologia Forense. Ens trobaràs al Passeig sunyer, 11, 1er 3ª de Reus i al web www.reus.isepclinic.es. Telèfon: 977328342.


97

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


La Cabra de Reus, un element de foc alternatiu

El cap de colla de la Cabra de Reus, Bruno Mesa, parla sobre el caràcter de l’element festiu Cristina Valls Text | Pierre Grubius Fotos

“La Cabra de Reus és un element dinamitzador de la Revetlla de Sant Joan i del Correfoc de Misericòrdia. A Reus, bàsicament, sortim només aquests dos dies, tot i que el paper que hi representa a la festa és clau i la ciutadania se l’estima força”, explica el cap de colla de la bèstia de foc, Bruno Mesa. Ostenta el càrrec des de fa dos anys i ja ha estat vinculat al Ball de Diables de Reus. “Em vaig presentar perquè l’anterior cap de colla ja ho havia estat des de feia molt de temps i vaig decidir fer un pas endavant. Les meves tasques són dinamitzar i gestionar les sortides de l’element i parlar amb les altres colles per tal de fer els intercanvis, demanar la pirotècnia i preparar tot tipus de sortides”, diu Mesa.

VIUJUN2018 | SANT PERE

La Cabra s’ha consolidat i ha adquirit certa entitat amb el temps. “La bèstia antiga s’apropa als 40 anys i l’element que la va substituir s’apropa als vint. Va ser creada temps enrere per dur a terme especialment correfocs. Sí que hi havia bèsties com ara el drac, però aquest també es podia encabir en actes més protocol·laris. Aquesta actitud alternativa ha donat a la Cabra una imatge més independent. El fet que surti menys que la resta d’elements de foc li dóna un caràcter exclusiu. A més, no balla, perquè serveix per córrer. No podem sortir en una cercavila, és inviable”, afegeix Mesa.

98

A l’agrupació hi ha cinc portadors i entre 10 i 20 persones per sortida, depenent dels llocs i la disponibilitat dels integrants. “Hi ha força paritat dins l’equip. Fins i tot, hi ha vegades que a les sortides s’hi sumen més noies que nois”, reconeix tot rient. I és que participar en aquest tipus d’activitats té un efecte crida d’allò més llaminer. “Just en el moment d’entrar dins el Ball de Diables, tens un ampli ventall

d’oci: pots participar amb els Diables, la Cabra i el Drac. No hi ha límits, pots anar on vulguis”, puntualitza.

«La bèstia antiga s’apropa als 40 anys i l’element que la va substituir s’apropa als vint. Va ser creada temps enrere per dur a terme especialment correfocs» Fora de Reus, la Cabra és coneguda arreu de Catalunya, especialment a les trobades d’elements de foc. A l’estiu, la bèstia participa en actes organitzats en pobles petits, i a carrers estrets. “Al principi, la gent que no ens coneix se sorprèn molt. No estan acostumats a moviments tan ràpids, però normalment agrada molt i sempre som presents. De fet, ens truquen de molts indrets per fer intercanvis. Fins ara, hem anat a Caldes de Montbui i, més endavant, anirem a Marçà, Porrera i Rasquera, on anem cada any”, destaca el cap de colla de la Cabra de Reus. L’any passat va realitzar entre 15 i 20 viatges fora de la ciutat per exhibir l’element de foc.


R.Y.C.S.A constructora i promotora

Pisos, locals comercials i aparcaments a REUS i TARRAGONA PRÒXIMA PROMOCIÓ DE VIVENDES UNIFAMILIARS A REUS

www.rycsa.es Passeig Prim, 15 - 606 409 225 / 977 312 024 - REUS

VIUJUN2018 |PUBLICITAT

tes! s e f s e n o b t Mol

99


100

VIUJUN2018 |


La tecnologia més avançada del sector dental, a Ortodent La clínica reusenca usa el sistema CEREC, que dissenya i elabora dents de porcellana en uns minuts Redacció

Una eina de restauració dental CEREC és una eina de restauració dental que permet a l'especialista que l'usa reparar dents amb càries, col·locar corones, empastos o facetes dentals de porcellana. "Es treballa amb una càmera tridimensional que pren la imatge del lloc on falta la peça i a partir d'aquí es construeix la dent en uns instants", subratlla Varas. "Hem guanyat temps, és evident. Abans el dentista et prenia les mides, les enviava al laboratori, al cap d'uns dies havies de tornar a veure'l perquè te les segellés de manera provisional perquè s'ajustés i al cap d'una setmana més les enganxava definitivament. Tot aquest procés l'hem reduït a una sola hora", apunta.

A grans trets, se segueixen quatre passos. El primer és l’escanejat digital; el segon, el disseny de la pròtesi dental; el tercer, la fabricació d’aquesta; i el quart, la seva implantació. “S’aconsegueix una gran estètica”, posa en valor el gerent d’Ortodent.

L'atenció als clients, a càrrec del doctor Anton Auladell, "és la màxima prioritat d'Ortodent" Varas assenyala que feta la imatge tridimensional, el programa de CEREC construeix la dent per tal que el professional que la controla "la validi o

hi faci els ajustaments oportuns". "És realment eficaç", afegeix. Els pacients, manifesta, "es mostren sorpresos, d'entrada. I després surten de la consulta encantats", assegura. El millor, amb tot, és que "després no es generen nous problemes, ni es pateix cap molèstia", detalla l'especialista. L'atenció als clients, a càrrec del doctor Anton Auladell, "és la màxima prioritat d'Ortodent". Ortodent ofereix diversos tractaments als seus pacients, ja siguin estètics, d'ortodòncia, implantalogia o periodòncia, entre d'altres. En aquest sentit, Varas destaca el paper "clau" d'Auladell a la clínica dental. El sector exigeix formació contínua amb la voluntat de donar el millor servei possible. Apostar per les últimes innovacions tecnògiques i la professionalitat de l'equip són les màximes d'Ortodent.

Dr. Anton Auladell Carrer Sant Joan, 34 - 3er 4a - Reus  Tel. 977 317 426

VIUJUN2018 |PUBLIREPORTATGE

Innovació tecnològica per a un millor servei dels clients. Amb aquest objectiu, la clínica Ortodent de Reus (al número 34 del carrer de Sant Joan) va apostar temps enrere per una tècnica que ha revolucionat la indústria dental i que permet estalviar temps als pacients quan s'han de fer una o diverses corones. "Abans el procediment podia allargar-se entre set i 10 dies, però ara és possible en qüestió de minuts. En set o vuit tenim una dent enllestida, i en un matí, la dentadura sencera", assenyala el gerent de la consulta, Daniel Varas. I com? A través del sistema CEREC, amb una màquina única a la ciutat.

101


Programa

Pere, amb els Nens del Vendrell, els Castellers de Lleida i els Xiquets de Reus.

Sant Pere 2018

18.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, ballada de sardanes amb la Cobla Reus.

DIVENDRES 22

20.45 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, lectura del missatge, breus parlaments i encesa de la foguera de Sant Joan a càrrec del Sr. Emili Argilaga Tarragó, president d'Òmnium Baix Camp.

L’ASSAIG DEL SEGUICI 18.30 h, al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major. Xerrada de la Hama i Òmnium Cultural.

dament, el públic podrà ballar la sardana “El País a l’Escola”, de Carles Santiago. A partir d’aquest moment, recollida del foc per part d’una trentena de delegacions i pobles de les nostres comarques, que dóna cobertura a més de seixanta poblacions.

19.30 h, a LA PALMA, assaig del Seguici Festiu de la ciutat. Els diferents elements del Seguici Festiu faran el darrer assaig abans de les festes. Amb l’acompanyament musical de la Banda de la Festa Major.

18.00 h, al CAMPANAR, al punt més alt del pinacle major, hissada de la bandera de Reus a càrrec de la Jove Cambra, amb motiu del seu 50è aniversari.

20.15 h, al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major, amb Banxa Xiula.

18.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del gegant Carrasclet amb motiu de la Diada dels Països Catalans.

DISSABTE 23

18.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, Diada Castellera de Sant

22.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan, amb la participació dels Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac petit, la Cabra petita, la Víbria i la Cabra. Recorregut iniciat des de la plaça del Mercadal, 22.00 h, al PARC DE LA FESTA, Barraques de Festa Major, amb Vivèrrids (22.30 h), Brams (23.45 h), encesa de la Vedella de Foc amb motiu de la revetlla de Sant Joan (00.00

EL FOC DE SANT JOAN
 17.15 h, al SANTUARI DE MISERICÒRDIA, recepció de la Flama del Canigó i homenatge a la senyera. Per 47a vegada a càrrec del Patronat Sardanista. 17.30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, rebuda i lectura del missatge de la Flama del Canigó, elaborat per Jordi Cuixart. Seguidament, cercavila amb la Flama, portada amb relleus per nens i nenes de la ciutat, amb l’acompanyament de la Cobla Reus. Recorregut des del carrer de la Presó.

102

Vista de la confluència dels rius Colorado i Pequeño Colorado a territori navajo. El Parc Nacional del Gran Cañón comença després d’aquest encreuament. Arizona (EE.UU.). Abril, maig i juny de 2010 © Sebastião Salgado/Amazonas Images/ Contacto

VIUJUN2018 | SANT PERE

18.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, arribada del Foc del Canigó i encesa del peveter. Segui-

247x61.indd 1

ART AL CARRER

FINS AL 21 DE JULIOL

Plaça de l’Univers · Reus

1/6/18 10:32


103

VIUJUN2018 |


PERE, tradicional concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc, que ens oferirà un repertori de diferents estils i autors. 22.00 h, a LA PALMA, XX Trobada d’Havaneres, amb l’actuació dels grups de la ciutat Sopa de Peix i Balandra. Degustació de rom cremat per a tothom.

DILLUNS 25


h), Batucada Reusamba (1.15 h), Pepet i Marieta (1.30 h) i Albercocks (3.15 h). Podeu consultar les activitats a www.barraquesreus.cat.

DIUMENGE 24 EL PREGÓ 18.30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa! I a la PLAÇA DE PRIM, actuació de l’Esbart Santa Llúcia, que ens oferirà una exhibició de dansa tradicional catalana. 19.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del Bou de Reus amb motiu de la Diada dels Països Catalans.
 19.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa de la ciutat, amb l’acompanyament musical de Metralla. 19.30 h, a l’AJUNTAMENT, obertura de portes del Saló de Plens per assistir al pregó acompanyada musicalment pels Ministrers de Reus.

VIUJUN2018 SANT | PERE

20.00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, Pregó de la Festa Major, a càrrec del periodista Xavier Graset. En finalitzar, lliurament del Tro de Festa 2018. Durant

104

De 18.00 a 20.30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Dóna el teu xumet a la Mulassa! Si ja ets gran i vols deixar el teu xumet en bones mans, aprofiel pregó es repartirà la postal de la Festa Major, número 40, protagonitzada en aquesta ocasió per la Teiera. Quan acabi el pregó, el pregoner farà la crida a la festa des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompanyament musical dels Ministrers de Reus. Llavors s’encendrà la primera TRONADA. Seguidament, des del campanar, Toc General de Festa que anuncia l’inici de la Festa Major. En finalitzar la Tronada, el pregoner iniciarà la Cercavila del Masclet amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL. 21.30 h, a la PRIORAL DE SANT

ta-ho i dóna’l a la Mulassa. Organitza: Colla Gegantera. 18.30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa! 19.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, Bou-t’ho tot, correbars del Bou, amb els gegants de l’Institut Pere Mata i els de Sant Esteve de les Roures, amb l’acompanyament musical de Bandsonats. De 20.30 a 23.30 h, al GAUDÍ CENTRE, nit de portes obertes per a tots els ciutadans, amb motiu de l’aniversari del naixement d’Antoni Gaudí.


Donem suport a la tradiciรณ i la cultura

VIUJUN2018 |

Repsol celebra amb Reus la Festa Major de Sant Pere.

105


21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc.

DIMARTS 26 ELS CÓSSOS 18.30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa! 19.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, els Cóssos, vuitè torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat. 21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades. Espai amb capacitat limitada. 22.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, concert a càrrec la Banda de Fer l’Índiu i la Banda Simfònica de Reus, com a preàmbul de La Nit de Fer l’Índiu. Organitza: Colla Gegantera i CRAC.

DIMECRES 27 LA FESTA MAJOR PETITA 17.00 h, a la PLAÇA DEL BALUARD, Festa Major Sense Cotxets, fins a les 22.30 h.

VIUJUN2018 SANT | PERE

18.00 h, des del CAMPANAR, Toc de la Festa Major Petita per anunciar la sortida del Seguici Petit, a càrrec dels Ràngers i Noies Guia dels agrupaments escoltes i guies Mont-

106

santCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat. Al mateix temps, des de l’AJUNTAMENT, inici de la cercavila del Seguici Petit, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac petit, la Cucafera, el Basilisc petit, els Nanos petits, la Mulassa petita, els Vitxets, Moros i Indis petits, el Ball de Marcos Vicente, el Ball de Pastorets petit, el Ball de Cercolets petit, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, entre molts altres. 18.30 h, al balcó de la CASA RULL, penjada de la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia per l’Alliberament de Lesbianes, Gais, Homes i Dones Transsexuals i Bisexuals. A continuació, al JARDÍ DE LA CASA RULL, lectura del manifest. Organitza: H2O Col·lectiu, LGTB del Camp de Tarragona. 19.00 h, a la PLAÇA DE PRIM, ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sardanista Rosa de Reus.

19.00 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila del ball parlat satíric de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 19.30 h a la plaça de Sant Miquel, a les 20.15 h al carrer de Martí Napolità, a les 21.00 h al Jardí de la Casa Rull (Varietées de Sant Pericu) i a les 21.45 h carrer del Vidre. 19.30 h, a LA PALMA, concert col· lectiu dels alumnes de corda de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Reus juntament amb el grup Aupa Quartet, amb motiu del 25è aniversari de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació al Palau Bofarull. 20.15 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, actuació del ball parlat complet del Ball de Marcos Vicente, presentat pel Ball de Dames i Vells. 21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu.


107

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


Tarraco Grup Cuina & Disseny

Projectem els teus somnis amb els millors productes i materials

Redacció

Sempre és engrescador conèixer de la mà dels millors professionals del sector, quines novetats ofereixen les millors marques a l’hora de reformar o renovar la nostra llar, cuina o bany. La investigació i la tecnologia, posen contínuament al nostre abast nous sistemes i materials que posaran la nostra llar al dia pel que fa al disseny i convertiran el nostre dia a dia en una experiència més satisfactòria i enriquidora.

VIUJUN2018 | PUBLIREPORTATGE

Una cuina més moderna? Marques com l’alemanya Häcker, posen al teu abast un món de possibilitats amb els acabats més sorprenents, des de genuïnes fustes lacades fins als sorprenents formigons i bronzes, sempre amb un nivell de qualitat premium.

108

Vols millorar la cocció dels aliments i conservar-ne totes les seves propietats? Els forns incorporen actualment les més avançades funcions de cocció a vapor, fins i tot Miele acaba de presentar el primer forn microones combinat amb vapor.

Si ets amant dels productes més naturals, has de conèixer els nous taulells de cuina Neolith. Nova generació de materials procedents al 100% de productes naturals com argiles i òxids i totalment reciclable. Destaca per ser lleuger, fàcil de netejar, higiènic, i resistent. També els acabats de tipus industrial han entrat a la llar aportant resultats impactants a nivell visual i decoratiu, així com una durabilitat i resistència incomparables. Parets amb acabats de microciment Dekorcem o la gran diversitat d’aplicacions del Dekton, sofisticada barreja de matèries primeres utilitzades per fabricar vidre que donen com a resultat espectaculars superfícies porcellàniques i de quars.

Els acabats de tipus industrial han entrat a la llar aportant resultats impactants a nivell visual i decoratiu És només un exemple del que Tarraco Grup Cuina & Disseny pot oferir

als seus clients. Disposa d’un equip de professionals que t’orientaran a l’hora de convertir en realitat el teu somni. De manera conjunta amb el client, realitzen un estudi de les seves necessitats concretes i l’assessoren per triar els millors productes i materials, sempre buscant la millor qualitat i adaptant-se al pressupost desitjat.


109

VIUJUN2018 |


Bravium Teatre ens ofereix i coordina un espectacle amb diferents exhibicions de música, dansa, teatre, màgia, humor, etc., que es barregen en actuacions sorprenents i esbojarrades. Espai amb capacitat limitada.

de DJ. No t’oblidis el mocador! Pi, pi, pi, pi! Tarirí... taritotero... Organitza: Tronats de Reus.

DIJOUS 28 LA VIGÍLIA. LES COMPLETES

21.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, exhibició de dansa a càrrec de les escoles que formen la Coordinadora de Dansa de Reus: Artis Dansa, Centre de Lectura i Núria Díez. 21.00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc amb els grans hits de la música de sempre i d’ara. Organitza: el Bou de Reus, amb la col·laboració d’Arròs Montsià, Casa Borrull, Cal Pere Fruites i Verdures i Forn Cabré. 23.30 h, al FOSSAR VELL, als peus del campanar, cinquè descens celestial d’un fill il·lustre de la ciutat per començar El Tomet de Sant Ganxet. Un espectacle ple de sorpreses que acabarà amb un concert de Jaume Barri. A continuació, música a càrrec

9.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa, a càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia. 9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat. D’11.00 a 13.00 h, al GAUDÍ CENTRE, Observem, escoltem i toquem en família el Gaudí Centre!, visita familiar al Gaudí Centre. Imprescindible reserva prèvia al telèfon 977 010 670 o a infoturisme@ reus.cat. Preu: 4 € per a adults i nens. 12.00 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa, que ens anuncia la vigília de la festivitat. 18.15 h, pels CARRERS DEL CEN-

TRE, cercavila del ball parlat satíric de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 18.30 h a la plaça de David Constantí, a les 19.00 h a la plaça de Sant Miquel i a les 19.30 h al carrer del Vidre. 18.30 h, pels CARRERS DEL CENTRE, cercavila i parlaments del Ball de Pastorets i del Ball de Gitanes. A les 18.30 h a la plaça de la Farinera (ball amb parlaments). A les 19.00 h, cercavila pel c/ les Galanes, Pl. d’Evarist Fàbregas, c/ de l’Hospital, carrer de la Mar i plaça del Castell on, a les 19.15 h, es farà el ball amb parlaments. 20.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, el Ball de Pere Joan Barceló, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, ,entre molts altres. 20.15 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de l’anada a Completes del Seguici Festiu. Simultàniament, des del CAMPANAR, Toc General de Festa.
20.45 h, a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, ball solemne curt de l’Àliga com a salutació a les autoritats.

VIUJUN2018 | SANT PERE

21.00 h, des de la PLAÇA DEL

110

Més de 40 anys al seu servei

ofertes en catifes Més de 40 anys al seu servei i roba de llit


111

VIUJUN2018 |PUBLICITAT


MERCADAL, anada a Completes de la Corporació Municipal amb el convidat d’honor de la Festa Major. 21.15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici de Completes. Quan finalitzin les ballades, l’alcalde, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc per indicar l’encesa de la TRONADA. 24.00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, gran revetlla de Sant Pere amb Swing Latino. Qualitat musical i tècnica, amb una posada en escena espectacular; una proposta musical de repertori variat i amb un ampli ventall d’estils per a tots els gustos. 24.00 h, a la PLAÇA D’ANTON BORRELL, revetlla jove amb All i Oli i Tropical Orquestra. a LA PALMA, 27a Nit de Marxa i al PASSEIG DE MATA, revetlla Go Fabri Open Air Festival Sant Pere 2k18. Vine i gaudeix de la millor música i ambient a l’aire lliure amb els DJ Löbz, Kiko Oncins, Máximo Valentino & Sr. Marshall. Organitza: La Fàbrica i Bella Itàlia da Gino.

DIVENDRES 29 SANT PERE
 7.00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicionals matinades, a càrrec dels diferents grups de grallers de la ciutat, i matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables. Matinades del Ball de Pere Joan Barceló amb les matinades galejades. 8.00 h, pel NUCLI ANTIC, matinades amb la Banda Verge de Misericòrdia.

de Festa i des de l’AJUNTAMENT sortida dels Gegants per recórrer els carrers i les places de la ciutat.

11.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.

De 9.30 a 14.00 h, la PRIORAL DE SANT PERE restarà oberta per a la veneració, devoció i pregària del bust reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte.

13.00 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, quan finalitzi el seguici, exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Reus.

A les 10.00 i a les 12.30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, celebració de la missa.
 De 10.00 a 12.30 h, al CAMPANAR, visites al campanar a càrrec dels Campaners. Entrada per estricte ordre de cua. Preu: 1 €/persona.

VIUJUN2018 SANT | PERE

9.00 h, des de l’AJUNTAMENT, 29 avisos pirotècnics per despertar Reus.
 10.30 h, a la PLAÇA DEL MERCADAL, actuació de la Banda de Corne9.00 h, des del CAMPANAR, Toc tes i Tambors Verge de Misericòrdia.

112

17.30 h, des del CAMPANAR, Toc de Festa i anada a l’Ofici de les autoritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat. 23.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBERTAT, la Gira Fricandera, un festival de la música que uneix l’humor i el bon rotllo del programa despertador, el Frincandó Matiner. Un festival amb diversos DJ, encapçalats per Ernest Codina.


VIUJUN2018 |PUBLICITAT

L'aparador de Sant Pere

113


s e l b i d r pe

im

s et pot ant o n e S qu actes ta major de s Els 10 e a la f perdre a ciutat l s de gran t n e m o Pere a m alguns

de Reus té entrals de la festa e r e P t n a S sc Ma j o r d e s moment l e n e r e d La Festa i ns , que es co t a t i s n e t n i en d’un certam s. Es tracta o s s en ó u C vi n ls 2. E t on co és interessan m en llò ’a ia d n iu yo fest mpan ionals i la co ic la ad e tr d cs ts jo en els difer s d’elements eig tre les colle el vuitè torn ra b le ce se y an la compeciutat. Engu aran part de m or F . cs jo , les carred’aquests curses de sacs s le s, lle it b ’aquesta tició les ensabonat. D al p el i s te n s curses o res de ci pera i crea le cu re s eu R a, racterístics maner actes més ca s el d n u , cóssos or de Sant t la Festa Maj gu n ti ia av h que el segle XIX. Pere durant

tronades ns dubte les Se . a d a n ts culmi1. La Tro uests instan aq e tr en ot viure el es troben tronada es p la e d at cl es de la lectura nants. L’ just després , re sp ve al i els dies 28 dia 24 ida a la festa cr la e d ici i gó del pre ada del Segu rés de la torn p es el d d , ça re la sp la p al ve pletes cap a om C 1 e 1 d s ci le fi a ) de l’o t Pere 9 (dia de San 2 s el i el , d al t d en ca Mer de lluïm e l’actuació d s ro p an la ab r es za hor en finalit re sp ve al i s, ada de les grups festiu darrera tron la rà za it al fessó es re any. festes d’engu

3. La Nit de fer l’Índiu. Després d’haver-se instaurat a la ciutat, aquesta celebració s’ha convertit en un reclam festiu innovador. Es du a terme el dia 26 de juny i enguany l’Àliga i els gegants Indis pujaran en cercavila fins al Campanaret per recollir l’element convidat d’aquest any: el Ball de Cavallets, pel seu 20è aniversari.

5. Conc uesta urs de música Sant Joan. Aq sona. P 6. La Nit de jove Re er aquest entaes pr usSant Pere no necessita de músic , el certa celebració, que a jove co men mpleix 2 amb lebració 0 anys i ció, comptarà dels tres la cefinalistes, dels ‘La Tortu ‘Efecto V la participació ga que n acío’, unca tuv de ran la sev lla e’ i ‘Allez a actuació Bous i la Vede !’ oferiel dia 21 es, bl ia D de juny (2 Foc, el Ball de 3h). Ines bl ia el Ball de D rac D el c, fantil, el Dra a, tit pe ra ab petit, la C . ra ab C la la Víbria i

VIUJUN2018 | SANT PERE

8. Diada Castellera de Sant Pere. Els de la samarreta avellana tornaran a fer les seves exhi bicions de ca tells. El 23 de sjuny es deixar an veure (18h amb els Nen ) s del Vendrel l i els Castelle de Lleida. El rs 28 amb el pila r caminant, qu anirà fins a l’a e juntament i, per Sant Pere el dia 29 de ju , ny, faran una altra exhibici (13h). ó

114

la del 9. La Cercavi ada del finalitzi la tron n ua Q . et cl Mas avier Gra, el pregoner X ny ju de 24 a di asclet amb Cercavila del M la rà ia ic in t se plaça del la beguda a la el primer tast de Mercadal.

4. Cercavila del Bou. Com a novetat d’aquest Sant Pere, el Bou de Reus s’incorporarà al Seguici Festiu, arran del 675è aniversari de la primera referència dels bous a la festa reusenca. El dia 24 de juny es podrà veure la seva cercavila pels carrers del centre de Reus.

7. Els conc erts verm ut. Tindran gran protagon un isme a la ciut at. Es faran jardí de la Cas al a Rull amb co njunts com L Filomenes, C es riatures, Inxa Brass Bad i Banda de la Fe la sta Major. Ate nts als progra mes de mà! -

10. El concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc. Com ja va sent habitual, l’entitat oferirà a la Prioral de Sant Pere un repertori de diferents estils i autors. Dins dels actes de celebració del seu centenari, en el concert d'aquest any posaran veu a les danses d'alguns dels elements del seguici festiu de la ciutat.


115

VIUJUN2018 |


Serveis immobiliaris personalitzats.

Més a prop teu. T’esperem a les nostres noves instal·lacions al centre de Reus.

VIUJUN2018 |

Visita'ns i et donarem la benvinguda amb un vermut reusenc + patates + olives al Farggi de la plaça del Mercadal *

116

Tel. 977 756 839 600 498 977 oficina@agorax.es www.agorax.es * Àgorax t'obsequiarà amb un val intercanviable per una consumició d'un vermut + patates + olives, al Farggi ubicat a la Plaça Mercadal de Reus. Per gaudir de l'obsequi hauràs d'omplir una butlleta amb dades personals que passaran a formar part de la Base de Dades d'Àgorax, complint amb la nova llei de Protecció de Dades, i amb la finalitat d'assessorar-te per la venta, compra o lloguer d'un immoble. Promoció de 1.000 consumicions en total. Per a majors d'edat. Bases exposades a l'establiment d'Àgorax.

Viureus 43  
Viureus 43  
Advertisement