Issuu on Google+

Isis Vargas Visi Peris Eva Senent Javier Almarche Elena Roig


ANÀLISI I CARACTERÍSTIQUES DE LES FONTS. Començarem aquesta activitat d’anàlisi i explicació sobre el període de l’Espanya democràtica, analitzant les fonts sobre les quals anem a treballar. Ambdues són fonts primàries referides al període històric en què van ser redactades, al 1975 i al 1978. La primera podem considerar-la una font polític-social per tractar-se del missatge al pobre espanyol. La segona font podem considerar-la jurídica, per tractar-se del preàmbul de la Constitució Espanyola de 1978. L’autor és individual en la primera font, es tracta de Sa Majestat el Rei don Juan Carlos I, rei d’Espanya. En la segona font l’autor és col·lectiu, ja que la Nació espanyola proclama la seua voluntat en el preàmbul de la Constitució. El destinatari en ambdues fonts és el poble espanyol, a qui s’intenta convèncer en la primera font de que don Juan Carlos vol ser el rei, i en la segona font es vol mostrar les voluntats de la Nació espanyola. La finalitat del primer text és aconseguir que Juan Carlos puga ser el rei per voluntat del poble, fent saber que hi haurà ordre, justícia, i llibertat. En el segon text s’indica que s’ha decidit que va a haver justícia, llibertat i seguretat. IDEES PRINCIPALS I SECUNDÀRIES DE LES FONTS SITUANT-LES AL NUCLI TEMÀTIC QUE CORRESPONEN (CONTEXTUALITZACIÓ). La idea principal del text 1 és la pàtria i la justícia dins del la unitat del Regne i de l'Estat La idea principal del text 2 és la constitució espanyola de 1978 La idea secundària del text 2 és garantir la convivència democràtica dins de la constitució i de les lleis d'acord amb un orde econòmic i social just. consolidar un estat de dret que assegure l'imperi de la llei com expressió de la voluntat popular. protegir a tots els espanyols i pobles d’Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions. promoure el progrés de la cultura i de l'economia per a assegurar a tots una digna qualitat de vida. establir una societat democràtica avançada. col·laborar en l'enfortiment d'unes relacions pacifiques i d'eficaç cooperació entre tots els pobles de la terra. Els dos textos que hem nombrat anteriorment es situen a partir del 1975, mes concretament, al període que anomenem “La Transició”. El 20 de Novembre del 1975 va morir Francisco Franco, el Caudillo, el Generalíssim o simplement Franco. Açò va dur a Joan Carles I a ser el successor de Franco. A partir de les lleis franquistes, aquest, va ser anomenat Rei. Aquest fet fa que s’iniciés un procés de transició, que portarà des de una dictadura Franquista a un sistema democràtic. En els primers anys d’aquesta transició els Franquistes eren les principals forces polítiques, que estaven dividits en dos grans grups, el “bunker” liderats per Blas Piñar, que després es el que crearà el partit de “Fuerza Nueva”. I després estaven els “aperturistes”, liderat per Adolfo Suárez. Una altra força política existent eres els nacionalistes (com a dreta liberal) que es


dividien em dos grups també. Convergència Democràtica de Catalunya dirigit per Jordi Pujol i el Partit Nacionalista Basc. Per una altra banda estaven les forces d’esquerra com el PCE, dirigit per Carrillo i el PSOE dirigit per Felipe González i Alfonso Guerra sent el vicepresident d’aquest. I finalment els sindicalistes com la UGT i CC.OO. DEFINIR ELS SEGÜENTS CONCEPTES HISTÒRICS: -Pactes de la Moncloa Van ser els acords signats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola el 25 d'octubre de 1977 entre el Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària en el Congrés dels Diputats i les associacions empresarials i el sindicat Comissions Obreres. Tenia l’objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la forta inflació que arribava al 47%. -Estat de l’autonomia L'autonomia d'un Estat es refereix al fet que aquest Estat no depèn d'un altre per supervivència i és capaç de manejar així sol sense seguir limitacions de qualsevol altre subjecte extern a aquest. L'autonomia suposa la independència i la sobirania d'un Estat. Aquesta s'enquadra més en l'organització i règim pautades per ell mateix, de manera unilateral. Amb això pot determinar el seu paràmetre d'acció, el seu ordenament jurídic, les seves accions econòmiques, polítiques, sense que intervingui un altre Estat. EXPLICAREM: “LA TRANSICIÓ POLÍTICA, LA CONSTITUCIÓ DE1978 I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES, AIXÍ COM LA LABOR DELS PRIMERS GOVERNS DEMOCRÀTICS I LA INTEGRACIÓ EN EUROPA”. Els dos textos que hem nombrat anteriorment es situen a partir del 1975, mes concretament, al període que anomenem “La Transició”. El 20 de Novembre del 1975 va morir Francisco Franco, el Caudillo, el Generalíssim o simplement Franco. Açò va dur a Joan Carles I a ser el successor de Franco. A partir de les lleis franquistes, aquest, va ser anomenat Rei. Aquest fet fa que s’iniciés un procés de transició, que portarà des de una dictadura Franquista a un sistema democràtic. En els primers anys d’aquesta transició els Franquistes eren les principals forces polítiques, que estaven dividits en dos grans grups, el “bunker” liderats per Blas Piñar, que després es el que crearà el partit de “Fuerza Nueva”. I després estaven els “aperturistes”, liderat per Adolfo Suárez. Una altra força política existent eres els nacionalistes (com a dreta liberal) que es dividien em dos grups també. Convergència Democràtica de Catalunya dirigit per Jordi Pujol i el Partit Nacionalista Basc. Per una altra banda estaven les forces d’esquerra com el PCE, dirigit per Carrillo i el PSOE dirigit per Felipe González i Alfonso Guerra sent el vicepresident d’aquest. I finalment els sindicalistes com la UGT i CC.OO. La dreta liberal i les esquerres s’agrupen per a poder fer front als Franquistes d’aquella època.


Tot comença quant el Rei decideix nombrar cap de govern a Arias Navarro (que en aquest cas era franquista). Aquest intenta fer una reforma per a desmantellar en franquisme. Però la gent no està d’acord amb açò donat que volen una reforma “de cap a peus”. El rei es veu obligat a fer dimitir a Arias Navarro, i a substituir-lo per Adolfo Suárez (per a tornar-li la llibertat a tots els espanyols). En el govern de Adolfo Suárez, ja comencen a haver-hi unes reformes simbòliques que alegren a la majoria de la població, i diguem a la majoria perquè els franquistes comencen a estar irritats amb aquestes reformes polítiques. Les reformes polítiques de Suárez donen lloc a tres períodes on hi ha una altra tensió. De fet del 23 al 29 de gener de 1977, hi ha una sèrie de fets, que posen en perill a la transició. Com ara el segrest del president del Consell Suprem de Justícia Militar, o la matança de 5 advocats laboralistes del PCE en Atocha. Açò continua amb unes eleccions (amb una clara necessitat de seguir amb les reformes laborals) en juny de 1977. El triomf va ser de la UCD. Seguidament s’aproven les Corts Constituents, amb 7 diputats anomenats “los pedres de la Constitución”. El 6 de desembre de 1978 queda aprovada la constitució, que defineix a Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, i se proclama que la sobirania nacional resideix en el poble i se defèn la forma política del Estat com una monarquia parlamentaria. El 1 de març de 1979 hi ha unes eleccions municipals, on no varien els resultats finals. Però si que hi ha un gran canvi en l’esquerra, perquè s’uneixen totes. Durant aquests anys se realitzen treballs legislatius com aprovar el estatut d’autonomia de els Bascos i els Catalans. Suárez en gener del 1981 presenta la seva dimissió a causa de el creixement del terrorisme en aquests anys i dels “los barones” (que eren els que volien el màxim poder). Leopoldo Calvo Sotelo es proposat per a la successió de Suárez. Es aquí, on el 23 de febrer dona lloc a un intent de colp d’estat dirigit pel Tenien Coronel Tejero entren secuestrant al poder legislatiu i executiu. Gràcies a el suport unitari del exèrcit i al Rei, aquest colp d’estat no es dona a cap. Calvo Sotelo, no te massa bona sort, i en octubre de 1982 es tornen a celebrar eleccions (no hi havia un gran acord front al govern d’aquest). I així es quan el PSOE ix en les eleccions com a majoria absoluta. Hi ha tres legislatures, de les quals tres son guanyades pel PSOE per majoria absoluta. En tot aquest període van perdent vots per fets que descontenten al poble espanyol. En aquests últims anys hi ha una crisis econòmica i se considera una de les causes de la derrota socialista en l’any 1996. El paro, com be ja sabem, ha sigut un altre dels grans problemes en la ultima dècada. Finalment hi ha unes eleccions municipals en març del 1996 on trobem una victòria popular, dirigida per Aznar. Amb un partit molt unit mentre que en la dreta hi han molts desacords interns.


CONCLOUREM LA REDACCIÓ, SITUANT EL QUE HAVEM EXPLICAT ANTERIORMENT DINTRE DEL PROCÉS HISTÒRIC, ANALITZANT LES DIFERENCIES EXISTENTS ENTRE ELS DIFERENTS PERÍODES HISTÒRICS ESTUDIATS DURANT EL CURS, DES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XIX FINS L’ACTUALITAT. Per concloure el tema que hem estat treballant podem observar que la Segona República és una etapa on es representa els valors des sistema democràtic. Aquest període té característiques comuns a les del Sistema Liberal, encara que en la Segona República es produeixen millores legislatives demandades pels treballadors i aprovades pel Parlament. Podem dir que durant la República la sobirania és popular, i homes i dones majors d’edat formaran part dels electors, és a dir, el sufragi universal masculí que es va començar en un determinat moment de la Restauració, a la República va establir-se completament, tant el masculí com el femení. Aquest tret característic del Sistema Democràtic va permetre que s’eliminaren els enganys i les farses que varen definir l’època de la Restauració, és a dir, va permetre que les decisions respongueren a la voluntat de la ciutadania. Podem dir que la democràcia va començar durant el Sistema Liberal. Estava emparat per una Constitució amb dos tipus de govern, la monarquia parlamentaria o la República. En la Constitució també es va produir la divisió de poders, les quals implica major grau d’imparcialitat, justícia i objectivitats. Durant la Segona República la sobirania és compartida entre el monarca o cap d’Estat i les Corts. Gràcies a aquest nou sistema el cos electoral es va anar ampliant. Açò permet amb el temps que més barons pogueren participar a les eleccions. A l’Antic Règim, el model d’Estat era la monarquia absoluta, on el rei tenia a les seues mans tots els poders. A més s’acceptava la teoria de l’origen diví del poder, és a dir, el rei només havia de respondre dels seus actes davant de Déu. Les Corts orientaven el rei, encara que ell prenia les decisions. Tot açò comportava a una nul·la participació dels súbdits, doncs el monarca no comptava amb l’opinió pública. Pel que fa al període anterior a la República, el general Miguel Primo de Rivera, va establir la seua dictadura, tot amb l’ajuda d’Alfons XIII, amb aspectes comuns al règim franquista. El fill del general, José Antonio, va posar-se al capdavant del partit polític ‘’Falange Espanyola’’ , el qual acabaria convertint-se en l’únic partit durant la dictadura. Les reformes polítiques instaurades duran la Segona República van ser abolides amb la victòria del bàndol de Franco a la Guerra Civil. La fam i l’extensa necessitat de la població va caracteritzar el període de postguerra. Al igual que el Sistema Liberal, el sector militar va tindre un gran protagonisme. Pel que fa a les relacions amb l’Església, el poder de Franco es fonamenta en la voluntat de Déu i rep el suport de l’Església. El règim la protegeix, i ella protegeix al règim.


Per últim poder dir que es torna a instaurar a Espanya un sistema democràtic amb la fi de la Dictadura i l’aprovació de la constitució de 1978. Doncs, aquest període és el més llarg de la democràcia que hem viscut al nostre país.


Activitat