Issuu on Google+

CFGS Educació infantil M2: Didàctica de l’educació infantil Professora: Lourdes Pérez (1TEI Matí)

Curs 2012-2013

Guia didàctica M2UF3 “Una programació que ajuda a anticipar i concretar què ha de fer el mestre a la classe deixa poc marge a la incertesa, i sovint preveu un seguit d’activitats a fer en una successió preestablerta, siguin quin siguin el resultat de les mateixes i sense plantejar-se com tenir en compte i incorporar els diferents processos i estils d’aprenentatge dels infants. (...) És a dir, la programació fa èmfasi en els resultats assolits i no en el procés. (...) La projectació educativa respon de manera molt més precisa a la manera com cada individu aprèn (...), ofereix la possibilitat de construir el projecte a mesura que aquest es desenvolupa, incorporant la informació que ens aporta cada pas que donem (...) com tota estratègia, necessita recolzar sobre instruments de planificació: planificació dels temps, dels espais, dels moviments d’infants i adults a dins i fora de l’escola... No cal utilitzar instruments preestablerts. Cada equip ha de construir-ne de propis, d’acord amb el projecte educatiu, de manera que tothom s’hi retrobi. De fet el disseny dels instruments de planificació és un moment d’autoformació de l’equip molt interessant, que a més ofereix una bona possibilitat de cohesió. Han de ser unes eines que contribueixin a la bona organització general de l’escola i, al mateix temps, han de ser prou obertes i flexibles per modificar les intencions prèvies. Per això han de ser escrites (metafòricament, o potser no tant) amb llapis, perquè s’han de poder esborrar, canviar, enriquir, millorar, perquè les nostres intencions també s’han de poder reescriure al ritme de l’evolució que els infants i els adults construeixen conjuntament.” (Altimir, D. (2011). Projectar la incertesa. Infància núm. 182, setembre-octubre 2011).

• UF3. Disseny de projectes i activitats educatives

en l’àmbit formal NF1. Quins documents de planificació educativa necessitem?

80 hores

1.1. El projecte educatiu de centre (PEC) 1.2. Las proposta pedagògica de centre (PPC) 1.3. Altres documents de planificació, organització i gestió. 1.3.1. Les NOFC. 1.3.2. La PGA. 1.3.3. La MAC.

NF2. Fem la programació 2.1. La programació en l’àmbit formal: concepte i didàctica. característiques. 2.2. Programació o projectació? 2.2. Elements de la programació. 2.3. Les unitats de programació. 2.4. Estratègies d’atenció a la diversitat des de la programació. 2.5. Sac de recursos. NF3. Avaluem la intervenció 3.1. L’avaluació en l’àmbit de l’educació formal. educativa 3.2. L’observació. 3.3. La documentació pedagògica. 3.4. Comunicació de l’avaluació.


Bibliografia bàsica - Dossier d’apunts, textos (lectures, legislació…), activitats i referències de webs, bibliografia complementària i altres recursos d’ampliació, aportats per la professora. - Ajuntament de Barcelona (2007). El model educatiu de les escoles bressol municipals (3a ed.). Barcelona: Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. - Amado, Amalia; Pereda, Concha (2008). “Un procés compartit”. Guix d'infantil (núm. 43). Barcelona: Publicacions Editorial Graó. - Romero V. (2010). Didàctica de l’educació infantil: Unitat 5: La programació educativa. Barcelona: Departament d’Educació, Institut Obert de Catalunya. - De Haro Nieto, D. (2010). Didàctica de l’educació infantil: Unitat 4: La documentació del centre. Barcelona: Departament d’Educació, Institut Obert de Catalunya. - Díez, M. C. (2000). Col·leccionant moments. Barcelona: Rosa Sensat. - Díez, C. (1998). La oreja verde de la escuela. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre. - Fuentes Romero, M. R.; Romero Durán, A. (2006, agost). “Programación anual: educación infantil - 4 años”. Revista Digital. Investigación i Educación (vol. 3, núm. 26). Sevilla: CSI-CSIF Sector de Enseñanza de Sevilla. - Gervilla Castillo, Á. (2006). El currículo de educación infantil. Màlaga: Narcea. - Gervilla Castillo, Á. (2006). Didáctica básica de la educación infantil. Màlaga: Narcea. - Majoral, S. (2005). Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes. Barcelona: Rosa Sensat ("Temes d'infància", núm. 48). - Majoral, S. (2006). Podem pintar els somnis! Barcelona: A.M. Rosa Sensat. - Muñoz Sandoval, A. (2009). El desarrollo de las competencias básicas en educación infantil. Sevilla: Eduforma. - Ortín Lacort, Manel (2010). Didàctica de l’educació infantil: Unitat 6:Atenció a la diversitat. Barcelona: Departament d’Educació, Institut Obert de Catalunya. - Parra Ortiz, J. M. (2005). La Educación Infantil: su dimensión didáctica i organizativa. Madrid: GEU. - Pitluk, L. (2007). La planificación didàctica en Educación Infantil. Sevilla: Homosapiens. - Sala, M. (2009). El desplegament del currículum i la programació al segon cicle de l'educació infantil. Servei d’Ordenació Curricular. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.

Bibliografia complementària - Bassedas, E.; Huguet, T.; Sole, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l'educació infantil. Barcelona: Graó (“Metodologia i Recursos”, núm. 103). - Departament d'Ensenyament (1993). Educació infantil: parvulari. Exemple d'unitats de programació 6. Barcelona: Servei de Difusió i Publicacions.


- Centro Educativo. Los aspectos legales y el Proyecto Educativo. Barcelona: Ceac. - Díez Navarro, Carmen (2009). El piso de abajo de la escuela. Barcelona: Graó. - Diversos autors (2009, juliol-agost). “Racons de joc i d'intercanvi grupal com a projecte de la nostra comunitat educativa: la nostra escola es transforma”. Guix d'Infantil (núm. 50, pàg. 31-34). - Diversos autors (1996). L'educació infantil: una nova etapa. Barcelona: ICE-UB. - Diversos autors (2009). Didáctica: Teoría y práctica de la enseñanza. Madrid: Pirámide. - Diversos autors (2002). Didáctica. Madrid: Pearson. - Diversos autors (2008). Didáctica General. Madrid: McGraw-Hill. - Du Saussois, N. (1982). Actividades en talleres para guarderías y preescolar. Organizar/Animar. Madrid: Cincel. - Figueras, C.; Pujol, M. A. (1988). Els racons de treball: una nova forma d'organitzar el treball personalitzat. Vic: Eumo. - Gallego, J. L. (coord.) (1998). Educación Infantil (cap. IV, pàg. 91-114). Barcelona/Màlaga: Aljibe. - Iglesias, L. (1996, novembre-desembre). “¿Cómo evaluar la organización espacial y funcional del aula?”. Infància: Educar de 0 a 6 Anys (núm. 40, pàg. 21-27). - Laguía, M. J.; Vidal, C. (1987). Racons d'activitat a l'escola bressol i parvulari. Barcelona: Graó. - Lleixa, T. (coord.) (1992). La educación infantil 0-6 años (vol. III, cap. 2, 3 i 4, pàg. 53-147). Barcelona: Paidotribo. - Tavernier, R. (1984). La escuela infantil antes de los seis años. Barcelona: Martínez Roca. - Trueba, B. (1989). Talleres integrales en educación infantil. Madrid: Ediciones de la Torre. - Vargas, J. D.; Pastor, E.; Villares, L. (2004, juliol-agost). “Importància de les activitats entre iguals abans dels tres anys”. Infància (núm. 139, pàg. 14-20). - Wilson, J. D. (1992). Cómo valorar la calidad de la enseñanza. Barcelona: Paidós. - Zabalza, M. A. (1996). Didáctica de la educación infantil. Madrid: Narcea. - Zini, M. (2005). “Veure, sentir, tocar, tastar, olorar i estimar”. Infància a Eu-ro-pa (núm. 05.8). En aquest mateix núm. de la revista són molt recomanables els articles d'M. Bergstrom i A. Clark.

Recursos audiovisuals: - http://www.youtube.com/watch?v=jwx19EpMylM (joc de racons a la classe de P5) - http://www.youtube.com/watch?v=HLFO_Sz1bns (organització d’un aula de P3)


Webgrafia www.gencat.cat/educacio www.rosasensat.org www.elsafareig.org www.pntic.mec.es/recursos/infantil/ http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Pages&func=display&pageid=5 http://www.xtec.cat/escola/infantil/index.htm http://www.rosasensat.org/comissio/?tipus=infantil http://www.xtec.es/~ccols/ http://marife.wordpress.com/

Altres recursos Farem cerques a Internet per realitzar algunes de les activitats. I farem visionat d’imatges (canó, vídeo), així com diverses sortides a centres educatius infantils. Emprarem els recursos expressius i els mitjans necessaris per elaborar els productes comunicatius d’alguna activitat d’aquesta unitat formativa (càmera de fotos, vídeo, plastificadora, etc.). També material plàstic (d’expressió escrita, pintura...), audiovisual, continguts musicals, multimèdia, etc.

ACTIVITATS D’ ENSENYAMENT-APRENENTAGE AVALUABLES NF1.BA (Bloc d’activitats) 1. Ens reunim en equip educatiu i decidim... A1. Recollida d’informació i anàlisi del context del PEC (Context de la nostra escola bressol). A2. Comparem dos projectes educatius (Comparació dels PEC de dues escoles bressol o llars d’infants diferents). A3a. Formulem objectius per al nostre PEC (Formulació d’objectius del PEC). A3b. Redactem normes per al NOFC. A4. Redactem els trets d’identitat del nostre PEC (Redacció i disseny comunicatiu dels trets d’identitat d’una escola bressol). A5. Planifiquem la realització d’altres documents de planificació educativa. NF2.BA2. Fem la programació didàctica... A6. Seqüenciem les UP al llarg del primer cicle. A7. Llegim un llibre de la metodologia de projectes. A8. Disseny d’una unitat de programació (UP). A9. Sac de recursos. Selecció i presentació de recursos didàctics. A10. Hem visitat una escola d’educació infantil. Redacció d’un informe escrit sobre la visita a un centre educatiu de segon cicle d’educació infantil i posada en comú en grup-classe (oral o en el blog d’aula). NF3.BA3. Avaluem la intervenció educativa... A11. Anàlisi de seqüències videogràfiques, de documentació pedagògica i informes escrits. A12. Avaluem la nostra implementació del racó de joc.


ACTIVITATS D’AVALUACIÓ A1 (graella d’avaluació)

10% de la qualificació de la UF3

A2 (graella d’avaluació)

3% de la qualificació de la UF3

A3 (graella d’avaluació)

5% de la qualificació de la UF3

A4 (graella d’avaluació)

10% de la qualificació de la UF3

A5 (graella d’avaluació)

2% de la qualificació de la UF3

A6 (graella d’avaluació)

7% de la qualificació de la UF3

A7 (graella d’avaluació)

10% de la qualificació de la UF

A8 (graella d’avaluació)

25% de la qualificació de la UF3

A9 (graella d’avaluació)

5% de la qualificació de la UF3

A10 (graella d’avaluació)

3% de la qualificació de la UF3

A11 (graella d’avaluació)

15% de la qualificació de la UF3

A12 (graella d’avaluació)

5% de la qualificació de la UF3

 Per poder aprovar la UF3 cal que les qualificacions de les activitats A1, A4, A7, A8, A11 i A12 siguin iguals o superiors a 4,5 punts.


Guia didàctica UF3M2