vinclewoman2 by Revista VINCLE

Foto: Juan Yeste

EDITORIAL

El passat 24 de maig va complir 80 anys un personatge que vam tenir el plaer d’entrevistar el fotògraf Juan Yeste i jo, a inals de gener, en el seu estudi de Barcelona. Es tracta del genial i carismàtic Lluís Llongueras, una autèntica llegenda viva que ens va transmetre el seu afecte, el seu positivisme i la gran energia vital que posseeix. Llongueras és, sense dubte, un exemple a seguir, tant en el terreny professional com en l’artístic i el personal. Ha creat tot un imperi amb les seves perruqueries, que es troben arreu del món, amb molt treball i empenta. Va començar a treballar des de la base del negoci, sent molt jove i amb una passió per la vida que l’ha portat a cultivar l’escultura (especialment de temàtica femenina), la pintura, la fotograia, la poesia... Quan vam tornar a Lleida el Juan i jo, vam comentar a la resta de l’equip de VINCLE WOMAN que l’entrevista a Lluís Llongueras havia estat una experiència veritablement inoblidable. Inoblidable per la seva amabilitat i proximitat. Inoblidable pels pensaments que va plasmar sobre l’estilisme dels pentinats. Inoblidable per les anècdotes tan divertides i plenes de detalls sobre els seus ills i la seva estimada Jocelyn o la seva llarga amistat amb Dalí, un altre català universal... En aquest número 2, estimades lectores, tenim el luxe de comptar a les nostres pàgines amb una altra gran igura de nivell internacional: l’actriu catalana Assumpta Serna. Un número que tot l’equip ha confeccionat amb molta cura i afecte, com sempre. Cada revista que fem és com el nostre ill. Ara, a les teves mans, aquest segon ja comença a caminar sol. L’ajudes a arribar lluny? Carlos Bauhouse Director de miVINCLE

Ven, prueba, experimenta y

LLÉVATE EL PERFUME QUE VA CONTIGO tienes más de 150 para escoger

- 30 ml -

7,95€ - 50 ml -

11,95€ - 100 ml -

18,95€

Y ahora, entregando este vale,

¡TE REGALAMOS UN ROLL-ON DE 10ML DE TU PERFUME FAVORITO!* EQUIVALENZA LLEIDA C/ Correu Vell, Lleida entre l’Estació d’autobusos i el carrer de Sant Antoni

* Por la compra de un perfume de 100ml y presentando este vale en el establecimiento Equivalenza de la dirección indicada. Promoción válida hasta fin de existencias.

ET RECOMANEM

Text: Vincle Woman

Aquesta secció la dedicarem a rescatar vells tresors relacionats amb el món de la música, el cinema, la literatura... Obres artístiques que van marcar un abans i un després perquè van emocionar i enamorar, Així com arriban resten en la memòria i els cors; ens evoquen records i vivències viscudes sense quedar en l’oblit. Us convidem a descobrir-les o bé, en tot cas, a rescatar-les.

CINEMA:

“Testigo de cargo”, tot un clàssic de Billy Wilder Tyrone Power interpreta Leonard Vole, un jove atractiu acusat de l’assassinat d’una dona rica d’avançada edat amb qui l’unia una gran amistat. El presumpte mòbil de l’assassinat és la seva herència. Tot i que les proves van contra el Leonard, un prestigiós advocat criminalista (Charles Laughton) es farà càrrec de la seva defensa. Basada en l’obra d’Agatha Christie, el ilm creix en emoció ins a un inal inesperat i sorprenent. Destaca l’impressionant treball de Laughton, així com la presència i el carisma de la gran actriu alemanya Marlene Dietrich, un dels més eminents mites del setè art, considerada la novena millor estrella femenina de tots els temps.

LLIBRE:

“Usted puede sanar su vida”, de Louise L. Hay Avui recuperem aquest best-seller que va iniciar el moviment de creixement personal. El plantejament del llibre és molt senzill: el que pensem de nosaltres mateixos pot arribar a ser veritat per a nosaltres, ja que tots som responsables en un cent per cent de tot el que ens passa, el millor i el pitjor, i cada cosa que pensem està creant el nostre futur. Cada una de nosaltres creem les experiències amb què pensem i sentim. I això ens obre ininites possibilitats de canvi perquè en les nostres ments les úniques que pensem som nosaltres. Quan creem pau, harmonia i equilibri en les nostres ments, en trobem també a les nostres vides.

Bellesa Feline by Maribel Morato. Una mirada val més que mil paraules Et presento un nou servei “només per als teus ulls” Des de l’anhel d’aconseguir realçar la mirada, però d’una forma natural i duradora, ara fa 3 anys que vam crear Feline by Maribel Morato. Es tracta d’un tractament d’extensió de pestanyes col·locades, pèl a pèl, en el 100% de les pestanyes naturals, amb una tècnica pròpia molt depurada i tenint cura al màxim del detall. Apliquem una pestanya amb un gruix i una curvatura el més semblant possible als de la teva pestanya natural, amb la qual cosa s’aconsegueix més longitud i un augment

de volum sense perdre la naturalitat de la mirada, així com la màxima comoditat en portar-les, ja que no pesen ni molesten. Aquesta aplicació no és dolorosa, sinó tot el contrari. És un tractament relaxant, i el més important és que no fa malbé la pestanya natural. Amb les extensions Feline by Maribel Morato aconseguim que tinguis una mirada molt més intensa i que els ulls es vegin més grans, i, per

tant, canvia l’expressió de la cara, que adquireix un aspecte més cuidat sense haver d’aplicar màscara. Aquest tractament es recomana a qualsevol edat; les més joves busquen una mirada intensa i ininita, i la dona madura, recuperar la vivesa i l’expressió dels ulls. Amb aquest tractament aconseguim un efecte “rejovenidor” impactant. La durada és de 4 a 6 setmanes, tot i que recomanem fer un retoc passades 2 o 3 setmanes perquè tornin a lluir impecables. Pots seguir la teva rutina habitual, tot i que una vegada col·locades les extensions et donarem unes pautes perquè en tinguis cura i puguin així restar

impecables el màxim període de temps possible. Tot i que s’apliquen durant tot l’any, o per a ocasions i esdeveniments especials, a l’estiu la mirada Feline by Maribel Morato adquireix un gran protagonisme a les platges i a les piscines, perquè substitueix el maquillatge: et veuràs perfecta en qualsevol lloc i a qualsevol hora del dia. Sens dubte, la mirada Feline by Maribel Morato serà la teva gran aliada aquest estiu. T’hi apuntes?

Model: Lorena Hidalgo Make up: Maribel Morato Fotograia: Juan Yeste

En portada

SARAH PETRONA La VINCLE Woman de l’estiu

Model: Sarah Petrona Make up: Maribel Morato Hair: Llongueras Élite Estilisme: Carmina Ruiz Fotograia: Juan Yeste

Continuem amb l’esperit del concurs Dones Autèntiques, que va demostrar que qualsevol dona pot ser portada d’una revista. La nostra estimada guanyadora, Neus Pampalona, que va protagonitzar la coberta del VINCLE WOMAN edició primavera, va deixar clar que, amb la seva personalitat i valentia, acompanyades de la gran labor d’uns professionals en el món de la bellesa, la perruqueria, l’estilisme i la fotograia, no té res a envejar a cap actriu, cantant o celebrity a l’hora de lluir en la portada d’una revista. En aquest cas, Maribel Morato (Centres d’Estètica Avançada), Montse Isart i José Gomar (Llongueras Élite), Carmen Monje (Boutique Carmina Ruiz) i el fotògraf Juan Yeste han fet un total look a Sarah Petrona, una noia també sense experiència com a model, un dels requisits del concurs Dones Autèntiques, en la mateixa línia de la secció Nous talents de la revista digital VINCLE, dirigida també per Carlos Bauhouse, amb la qual la Maribel i la Carmen ja col·laboraven ocupant-se del maquillatge i l’estilisme, respectivament.

SARAH PETRONA “Fa 8 anys que visc a Catalunya. Treballo en una botiga de roba d’home. M’encanta l’arròs en qualsevol variant. M’agrada molt el cinema i patinar, encara que fa temps que no practico. El meu pare és holandès i la meva mare és dominicana. Jo tinc les dues nacionalitats. Sóc una mica tímida, però quan em coneixen, sóc una mica pallassa. Tinc molts amics a Barcelona, ja que hi vaig treballar sis anys. Mai m’havia cridat l’atenció la moda, però em fa gràcia, la veritat. Ha estat una experiència molt divertida. He acabat una mica cansada, però he rigut molt. El maquillatge de Maribel Morato, genial; el pentinat de la Montse i el Jose m’ha encantat, també; la roba, estupenda, i del fotògraf, què en puc dir...? És espectacular treballar amb ell. Gràcies a tot l’equip per donar-me l’oportunitat de sentir-me model per un dia.”

Text: Vincle Woman Model: Sarah Petrona Make up: Maribel Morato Hair: Llongueras Ă&#x2030;lite Estilisme: Carmina RuĂz Fotograia: Juan Yeste

Escapades

Moltes vegades, no cal fer gaires quilòmetres per gaudir d’una bona escapada. Simplement, l’únic que hem de fer és ixar-nos més en el que tenim a les nostres ciutats, prop de casa, perquè el fet que siguin allí no signiica que no tinguin un alt valor històric i que hagin de caure en l’oblit. Espero que no sigui el cas del castell templer de Gardeny i que tothom s’hi atansi a visitar-lo i a gaudir d’una bona estona d’història. Fins i tot Juli Cèsar va ser al turó quan es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petrei, instal·lats a Lleida l’any 49 aC. Déu n’hi do. El castell de Gardeny de Lleida, juntament amb els de Miravet, Montsó, Peníscola i la ciutat de Tortosa, forma part de la ruta templera Do-

mus Templi. Entre aquests ediicis destacaríem la torre-habitació, una construcció sòlida de dues plantes que reuneix diverses dependències, espais de magatzem, de residència o la torre de l’homenatge. També hi ha l’església de Santa Maria de Gardeny, on trobem unes pintures murals de mitjans del segle XVIII, un dels pocs testimonis de pintura mural en conjunts templers a Europa. Conserva bona part del perímetre de la muralla, construïda estratègicament, per la seva forma, com a fortí militar, i dues torres de vigilància i baluard. Amb l’entrada podrem gaudir d’una audioguia. A l’interior del recinte, uns rètols ens indicaran quins números

Castell de Gardeny hem de prémer a l’aparell perquè ens comenci a narrar la història o el perquè del lloc on som. Es projecta a l’interior un audiovisual, ben narrat i documentat, que explica la vida i la història dels templers, i que ens submergirà de ple en la mateixa història. El recorregut al llarg del recinte es fa amè i agradable. Potser fa la sensació que en quinze minuts està tot vist, però ni de bon tros. Tenim tema per a una bona estona. Les vistes des de la terrassa de la torre són espectaculars, atès que el

castell va ser construït en un punt estratègic de la ciutat i que domina una gran expansió de visió sobre Lleida. En dies clars abastarem unes vistes de molts quilòmetres d’extensió. El conjunt acull una oicina d’informació i, com sempre, recomano la visita guiada, que en el cas del castell de Gardeny, com en molts altres llocs, és imprescindible. La visita al castell de Gardeny és una d’aquelles en què surts amb ganes de més. No decep i no deixa ningú indiferent. Us animem a fer-hi una visita. Val la pena. (Per a visites guiades, demaneu informació)

Text: Vincle Woman Fotos: Juan Yeste

Perruqueria Cada estil, el seu color El nostre mètode de treball en la coloració es basa en les novetats pràctiques que hem aportat al terreny de la moda. Tècniques d’aplicació que cerquen efectes nous i que combinin amb tots els estils de tall que presentem en les nostres col·leccions. Només un expert colorista coneix perfectament la base per poder

oferir una bona feina i pot conèixer com respon cada cabell (i, mitjà, gruixut, descolorit, tenyit, verge, etc.) a diferents tons i formes d’aplicacions perquè el resultat tingui una qualitat òptima. A Llongueras Elite Lleida, les novetats de color es veuen en cada canvi de col·lecció primavera-estiu i tardor-hivern; cada estil porta amb si mateix el seu color adequat i, és clar, també adaptat al to de pell, tipus de cabell, etc. Sempre depenent de les tècniques que s’han de realitzar, com degradacions, zones multicolors... Per procedir a realitzar un treball tècnic de color, cal parlar prèviament amb la clienta. També s’han de tenir les idees clares pel que fa a: - la forma del pentinat - el color de base - l’estat del color en tota la cabellera S’ha de realitzar un estudi dels productes que es prepararan. Inlueixen, i molt, en l’èxit del resultat. Actualment tenim un ventall de possibilitats ininit per poder realitzar les tasques que ens proposem tant en tons naturals com en tons fantasia. Una grandíssima sort per a

aquells a qui ens agrada la coloració en tots els vessants, estils i formes. Gaudim oferint a les clientes el color més adequat en cada moment de la seva vida. També cal protegir el color de l’estiu. És molt important utilitzar productes amb components estabilitzadors del color per protegir-lo, amb màxima hidratació i protecció solar, i així minimitzar els danys sobre la ibra capil·lar.

És indispensable rentar-se els cabells després de banyar-se al mar, la piscina o prendre el sol, amb xampú i màscara rehidration d’Abril et Nature, amb principis actius hidratants i reestructurants. Abans de l’exposició al sol, es recomana utilitzar un condicionador amb actius protectors que protegeixin els cabells dels raigs UV, com el Nature Plex d’Abril et Nature, amb extracte de cultiu de cèl·lules mare de poma Uttwiler Spatlauber, àcid hialurònic, oli de rosa mosqueta, complex de proteïnes vegetals, vitamines A, D i B12, extracte de caviar, Cystina Bond complex, mantega de Kerite.

Text: Llongueras Fotos: David Arnal

Etiqueta MaxxxTpd i protocol jaka kal ass Errors que No hem de cometre quan ens conviden a un esdeveniment Arrenquem amb el primer article de la secció Etiqueta i protocol que us vam anunciar en el número anterior de VINCLE WOMEN, i ho fem amb un tema bastant bàsic, relacionat amb les bones maneres que hem de tenir com a comensals en un esdeveniment, perquè encara que estic convençuda

que sabeu que parlar amb la boca plena és de força mala educació, hi ha certs comportaments que no són tan adequats i als quals algunes vegades no prestem gaire atenció. Així que a continuació coneixerem alguns dels hàbits poc adequats i reinats que NO hem d’adoptar i que ens poden excloure de la llista de convidats d’esdeveniments futurs. Som-hi! 1. Furgar. És a dir, esmicolar un aliment i moure’l d’un costat a l’altre per treure’n aquells ingredients que no ens agraden. 2. Inspeccionar. Olorar i examinar un plat de menjar abans de tastar-lo. 3. Abalançar-se. Prendre la sal, l’oli o un plat que estigui allunyant de nosaltres, en lloc de demanar que ens ho passin. Aquest punt és important perquè, si no anem amb cura, podem tirar alguna cosa i ocasionar un accident lamentable. 4. Retenir un plat. Servir-nos d’un plat que algú ens ha demanat abans de passar-lo, perquè resulta que, en veure’l, ens ha vingut de gust. 5. Arrasar en el bufet. Servir-nos una porció enorme dels plats que més ens han cridat l’atenció, deixant-ne poc o no deixant res per a la resta dels comensals.

6. Exigir coses extres. Vol dir demanar, per exemple, salses o espècies que no han estat col·locades sobre la taula per l’amitrió. 7. Assenyalar els altres. Deixar en evidència les maneres no tan correctes d’un dels convidats davant de la resta. 8. Compartir les sobres. Oferir a un altre convidat el que ens ha quedat o sobrat del menjar al plat. 9. Picar del plat d’un altre comensal. Per fer-ho més gràic: clavar el ganivet del veí per tastar el peix perquè tu has demanat carn. 10. No contestar la invitació de l’amitrió. Perquè creiem que ens coneix tant que no és necessari conirmar la nostra assistència o no assistència a l’esdeveniment. 11. No marxar a temps. És a dir, quedar-nos els últims després que tots els convidats se n’hagin anat. 12. Beure més del compte. Sembla obvi, però, a vegades, entre plat i plat,

ens podem passar amb el vi i després lamentar-ne les conseqüències. Com heu pogut veure, són unes normes molt senzilles però que poden marcar la diferència quan ens conviden a qualsevol tipus d’esdeveniment. Fins al proper número de VINCLE WOMAN. Gladys Soler. Us espero al meu blog: www.integralwomanbygladys.blogspot.com Text: Gladys Soler Models: Sacriel Fernández i Anaïs Gomar Make up: Maribel Morato Hair: Llongueras Élite Fotograia: Juan Yeste

Moda La convidada perfecta Ja som a la primavera, a les portes de l’estiu, de manera que entrem de ple en la temporada de comunions, casaments, batejos i festes familiars o d’amics. El nostre objectiu és ser les convidades perfectes i l’estratègia no és només trobar el vestit adequat, sinó també encertar-la amb les peces amb què el combinarem. Arriba doncs el moment de triar el que ens volem posar en cada ocasió per sentir-nos perfectes:

Si anem a una comunió o sortim de festa, podem decidir-nos pel mono, que ens proporciona el look ideal, i si volem donar-hi un toc elegant, un mono amb coll hàlter serà una bona elecció. Tot i que els podem triar en diferents talls i teixits, és una peça que dóna molt de joc, de la qual podem treure molt partit, i el millor de tot és que després no s’ha de quedar a l’armari, ja que es pot combinar amb una gran varietat de complements: una bona sabata de

taló, unes sandàlies o ins i tot unes sabatilles esportives. Anar de casament no és disfressar-se, és sentir-se còmoda i no coincidir en el look amb altres convidades. Aquest any, les tendències ens donen les claus, ja que ens acosten a looks amb estilismes gens complicats i ins i tot reutilitzables. Per exemple, uns palazzo, una faldilla llarga i dues bruses es poden combinar amb una mica d’enginyeria perquè no haguem de repetir i puguem resoldre diversos esdeveniments. A més, són peces que després podem incloure en el nostre dia a dia. Sens dubte, la millor elecció és sempre un vestit bonic que ajudi a enlluernar. Si vas de casament de tarda, no t’equivocaràs si esculls un vestit llarg amb estampat loral, ja que et sentiràs femenina i soisticada. Recorda els complements... i a triomfar!

Text: Carmina Ruíz Fotos: Laia Navarro

Gastronomia Sardenya, una illa amb sabor català. A Sardenya, la segona illa en extensió de terreny de la Mediterrània després de Sicília, la presència de l’ésser humà és ocasional. En el seu immens espai verge, màgicament

intacte, hi habiten cérvols, cavalls salvatges i aus rapinyaires, a més d’una exuberant vegetació en els seus boscos nodrits d’arbres millenaris, estanys i petites zones desèrtiques. Sardenya ofereix un territori especialment muntanyenc, sense alts cims. La mar regna amb uns meravellosos colors que il·luminen les capritxoses cales amagades al llarg de la costa, entre les quals hi ha les del golf di Orosei. Porto Vecchio està considerat el port més ben equipat de la Mediterrània. Aquesta illa, entre les seves moltes meravelles brinda als visitants els

complexos nuràgics, escampats per tot el territori. Són monuments únics al món que manifesten el testimoni d’una cultura antiga i misteriosa. Van del segle XV al VI aC. Els nurags són jaciments arqueològics en els quals es poden trobar signes d’antics rituals i de la vida domèstica. Sardenya, per altra banda, té una història lligada a Barcelona i Aragó. La ciutat de l’Alguer, d’uns 50.000 habitants, permet al visitant tornar a l’època medieval, un viatge al passat en què la Corona d’Aragó va conquistar aquest petit poble pesquer i hi va construir unes enormes muralles que daten del segle XII, i que encara es conserven. Tot i que els joves no ho fan, encara hi ha molta gent a l’Alguer que parla un dialecte del català, l’alguerès, signe ineludible del pòsit deixat pels catalans durant segles. Turística-

ment, l’Alguer ofereix moltes coses per veure. Entre altres, el museu de la Torre de Sant Joan, el Museu d’Art Sacre, la Casa Doria (d’estil renaixentista), situada al número 11 del carrer Humberto, i el port, un lloc molt freqüentat per turistes i sards que gaudeixen de la bellesa del mar asseguts a les meravelloses terrasses dels bars, prenent un refresc o un deliciós caputxino. Viatjar a Sardenya és fàcil des de Barcelona, amb els còmodes i equipats vaixells de Grimaldi Lines que diàriament fan la travessia Barcelona-Sardenya-Civitavecchia (en els dos sentits), cosa que permet un major lux de turistes.

Un altra de les icones d’aquesta destinació és Orgosolo, població de tan sols 4.500 habitants, famosa pels més de 300 murals que llueixen a les parets. El 1969, els habitants d’Orgosolo es van oposar a la pretensió de l’Executiu italià d’ubicar als voltants instal·lacions militars. D’aquesta manera, i amb l’ocupació de les terres per part de nens, ancians i gents, van aconseguir que el govern desistís de construir-les.

Text: Enric Ribera Gabandé Fotos: Pilar Rius

Fotograia Fotograia en exterior o en estudi? Molts cops em pregunten: on quedarien més bé les fotograies per a un book, exterior o estudi? La resposta correcta seria: als dos llocs. Però jo responc amb una altra pregunta. Per a què s’han d’utilitzar les imatges? Per a cada tipus de presa, i segons per a què s’emprin, un entorn s’adaptarà més bé que un altre. O moltes vegades, combinat. Amb això vull dir que si, per exemple, estem fotograiant maquillatges, sempre és millor treballar en estudi, on tot està perfectament controlat i els continus canvis de llum no afectaran la feina

del fotògraf. Les inclemències del temps tampoc impediran que se suspengui una sessió. No és el mateix realitzar una sessió per a algú que vol un record per a ell que fer un book per a una persona que vol mostrar la seva feina. Per exemple, per presentar un composite en una agència (un composite consisteix en un full mida A4, en què es mostren quatre o cinc fotograies. Normalment un retrat, cos sencer, mig pla i pla americà. També s’hi adjunta una itxa amb les dades del/de la model, com ara el color d’ulls, l’alçada, etc. És la carta de presentació per a futurs càstings). Per a aquesta mena de treballs, la millor opció és, sens dubte, l’estudi. Hem de tenir en compte que cada localització ens ofereix uns pros i contres. La llum natural a l’exterior ens mostra aquelles sensacions que l’estudi no transmet. Aquí el fotògraf ha de buscar la llum, jugar-hi. Comptem amb l’afegit de trobar-nos en un escenari ja muntat, on podem interactuar amb l’entorn. Totes les hores del dia són bones per fotograiar. Sempre trobarem racons on jugar amb les llums i les

ombres. Si una parella de nuvis em pregunta per les fotos de preboda, ho tinc clar: sempre que sigui possible faré coincidir la sessió amb un capvespre, i si pot ser a la platja, millor. Aquesta hora ofereix una llum ideal per a aquest tipus de fotograia. També comptaria amb l’albada. Sempre és bo tenir les idees clares i proposar al fotògraf el que esperes de la sessió. Ell, com a professional, et recomanarà el més adequat per a les teves necessitats.

Fotografía y edición: Juan Yeste. Modelo: Sacriel Fernández. Makeup: Maribel Morato. Haïr: Llongueras Élite Lleida.

Foto 1.

Modelo: Mónica Caldito. Makeup, estilismo idea original: Mónica Caldito.

Foto 2.

Conclusió: exterior o estudi? La fotograia en estudi sol ser més seriosa. Vull dir que quan ens trobem situats davant d’un fons gris, blanc o negre, envoltats de modiicadors de llum, tot sembla més fred. Costa més posar-se en situació. Però per a segons quina mena de feina és essencial. Jo personalment em trobo com un peix a l’aigua en estudi. Gaudeixo investigant la reacció de la llum des de diferents punts. Esbrinant què m’ofereixen els diferents tipus de modiicadors per lliurar al client un resultat impecable. Però he de confessar que la fotograia en exterior són igues d’un altre paner.

Descobrir noves localitzacions. Entrar en un riu, pujar una muntanya per fer una foto amb globus, aproitar els últims raigs de sol en una platja, caminar per camins de cabres sense saber on s’acaben per trobar la foto de la teva vida. Tot això crea un vincle d’amistat entre el client i el fotògraf al llarg del dia. Les sessions en exterior solen ser llargues, però divertides. Per acabar, m’hauria de decidir per una opció o per l’altra. Però em quedo amb les dues. Ambdues em fascinen. Ara et passo la pregunta a tu, lector. Exterior o estudi? Pensa-ho bé, i pensa també quines necessitats tens. La resta, deixa-ho en mans d’un professional. Una salutació i ins a la propera.

La recepta Avui el cuiner i reposter David Molina, gerent del Restaurant Cràpula, ens porta una altra de les seves saboroses receptes...

ROQUES SUÏSSES DE XOCOLATA LLET 800 g palet d’ametlles 200 g sucre en gra 90 g aigua 25 g mantega 500 g cobertura de xocolata 50 g mantega de cacau c/s sal c/s espècies

Guanyador del programa de CUATRO “Deja sitio para el postre”. Text: David Molina

Elaboració • Torreu les ametlles al forn. • Feu un caramel a 114ºc i barregeu-lo amb l’ametlla encara tèbia. • Caramel·litzeu-ho. • Un cop caramel·litzat, afegiu-hi la mantega i barregeu-ho • Dei eu-ho refredar i afegiu-hi la sal. • Afegiu-hi la cobertura i la mantega de cacau temperada. • Feu-ne petites muntan etes i deixeu-ho cristal·litzar.

Comentari Es pot caramel·litzar a la mateixa cassola del caramel o barrejar el caramel a la safata de forn a 180ºc Es pot subtituir l’ametlla per un altre tipus de fruita seca o un altre tipus de cereal Consell Poseu-hi les espècies o doneu-hi el gust que vulgueu (cafè, curri, pebres, etc.)

Entrevista

ASSUMPTA SERNA Assumpta Serna va néixer a Barcelona i va estudiar dret, però va abandonar la carrera per la seva autèntica passió, la interpretació. La seva carrera artística inclou més de 103 pel·lícules i projectes televisius. Ha guanyat una vintena de premis a la millor actriu en diferents països, com Espanya, França, Itàlia, els Estats Units, Mèxic, l’Argentina, Xile, l’Uruguai... Algunes de les moltes pel·lícules en què ha participat són: Incertidumbre (2008), amb Joseph Gordon-Levitt, dirigida por Scott McGehee i David Siegel; Matador (1986), de Pedro Almodóvar, i El maestro de esgrima (1992), dirigida por Pedro Olea.

Assumpta Serna amb el seu marit, el també actor Scott Cleverdon

1. Segons tinc entès, usa el cognom matern com a nom artístic perquè el seu pare li va prohibir que adoptés el seu si es dedicava a la interpretació. Què li va fer prendre la determinació d’emprendre aquest camí artístic que li ha marcat la vida? La convicció que m’agradava comunicar-me amb el públic i que el teatre serveix per relectir la societat en què vivim. Em sentia i em sento orgullosa de la meva professió, que m’ha donat moltes satisfaccions, que m’ha fet com sóc i de la qual encara espero tant. 2. El 1986 va protagonitzar Matador, de Pedro Almodóvar. Com va ser l’experiència de treballar amb ell i quina anècdota recorda que encara la faci riure? Quan em va dir “moltes gràcies per la teva generositat” després de l’escena en què matava un personatge... Visc la meva feina amb entrega i passió, amb un compromís total per expressar de la millor manera possible el que l’equip ha decidit explicar. El guió és això, una guia perquè tothom contribueixi a posar-hi el millor de si mateix. Jo vaig procurar ser-hi sempre present, amb l’Almodóvar. N’apreciava el sentit de l’humor, però, sobretot, la passió a l’hora d’explicar una història. 3. El 1988 va viatjar als Estats Units per treballar en el cinema i va tenir l’ocasió de participar en 8 capítols de la sèrie Falcon Crest. Com va sorgir l’oportunitat de participar en aquella producció i quines experiències o anècdotes en recorda, encara, positives o negatives?

Moltes de positives. Quan Jane Wyman em va dir, abans de rodar el primer dia: “M’han dit que ets una actriu molt bona; ara ho veurem.” Em va inspirar donar-li el millor possible, ho vaig intentar... L’oportunitat va sorgir un dia que tenia febre, una grip tremenda. Un dia plujós d’hivern a Los Angeles. Estava envoltada d’autèntiques belleses, i vaig pensar que no em donarien el personatge... 4. S’ha queixat algunes vegades que no li ofereixen papers interessants a Espanya des de fa anys, i que treballa molt més fora, en països com Itàlia, Alemanya o França. Quin paper li agradaria que li proposessin d’interpretar o quin gènere l’atreu actualment? M’agradaria que em veiessin en qualsevol paper. Sí, fa molt temps que els espanyols no em donen un personatge bonic. M’agradaria que em tornessin a oferir comèdia: des d’Aquí no hay quien viva no he fet més papers còmics. Però el cert és que m’encantaria treballar una altra vegada amb Almodóvar, o amb Amenábar, o amb algun director novell a qui pogués ajudar a creuar les fronteres. Crec que la meva edat és encara magníica para interpretar àvies sexys... 5. El paper que interpretava a Aquí no hay quien viva va demostrar la seva versatilitat i la seva disposició a l’hora d’acceptar papers a Espanya. Considera que va tenir la repercussió i el reconeixement que esperava? Pel que fa al rodatge, puc parlar de la camaraderia que vaig trobar entre

uns magníics actors, com Gemma Cuervo, Mariví Bilbao, Luis Merlo, Emma Penella... Els guions de Caballero eren excepcionals i m’ho feien passar molt bé, quan els llegia, els interpretava, veia els episodis... És una llàstima que no m’hagin dit res per a La que se avecina. En i, són coses que no entenc... 6. La nominació als Goya, el 1992, com a millor actriu pel seu paper a El maestro de esgrima, de Pedro Olea, i els premis que ha rebut devien motivar-la i fer-la sentir orgullosa de la seva feina. Si m’haguessin donat el Goya, hauria estat més contenta, però el premi va ser participar en una pellícula molt bonica, ser present en les nominacions a Hollywood, haver treballat a fons l’esgrima —gràcies al mestre d’esgrima que vaig tenir, avui és un exemple de bona esgrima per a molts... De vegades no són els premis el que et fa estar contenta, tot i que n’he rebut més de 20 d’internacionals, dels quals estic superorgullosa. De vegades me’n fa estar el públic, el que em diu quan em troba al carrer, quan opina de la meva interpretació o de la pel·lícula que ha vist, o els meus

alumnes, o quan em feliciten per la meva carrera internacional, i ins i tot quan em diuen allò de: “no et veiem a les pel·lícules espanyoles...” Jo els dic: “doncs sí, a mi també m’agradaria saber per què no em truquen més...” 7. Ha treballat amb grans actors, de la talla de Max von Sydow, Rutger Hauer o la seva actual parella, l’actor escocès Scott Cleverdon, a qui va conèixer quan rodava la sèrie Sharpe. Amb quin actor o actriu li agradaria coincidir en una hipotètica pel·lícula i de quina temàtica se la imagina? Respecto molts actors espanyols: Luis Tosar, Javier Cámara, Javier Bardem, actrius espanyoles com Carmen Maura, Ángela Molina, i d’altres de noves generacions. Alguns han estat alumnes meus: Paco i María León, José Luis García, Nerea Barros, Irene Escolar... 8. S’ho va passar bé, interpretant Vanozza Catanei a Els Borja, i quina va ser l’escena en què es va sentir més identiicada amb el personatge? Identiicada identiicada, la veritat, no... Era una prostituta sense gaires escrúpols ni ètica, i jo sóc més aviat tot el contrari. Però em va

agradar participar en cadascuna de les escenes, precisament perquè s’hi tractava un tema molt actual: la corrupció, el poder, les interioritats de la política. S’intentava preguntar a l’espectador quins són els límits per arribar on un vol arribar i si això que un ha escollit, el poder, la fama, és realment el més important. Els guions d’Els Borja eren boníssims i és un orgull haver estat a la sèrie més ben feta d’Europa, com va dir Vanity Fair. La sèrie es pot veure a Netlix USA i és un dels treballs amb els quals estic més identiicada... En vaig fer una bona promoció a les xarxes, però va ser una llàstima que només Cosmopolitan hi cregués... 9. Parli’ns de la Fundació First Team i de l’Escola Assumpta Serna, que dirigeix juntament amb el seu marit, Scott, on tots dos s’ocupen de la formació audiovisual d’actors, directors i guionistes... Quins són els principals objectius del projecte? La Fundació First Team es va fundar el 2004 amb la missió de contribuir a la millora i la professionalització del sector audiovisual, i hi hem treballat incansablement, a través de l’Escola Assumpta Serna. El primer taller de l’escola es va realitzar a Lisboa el 1999 arran del primer llibre que vaig escriure, El trabajo del actor de cine, també el 1999. A partir de llavors, vam detectar la necessitat d’impartir formació a actors, guionistes i directors en l’especialitat d’interpretació cinematogràica per millorar la qualitat de les obres audiovisuals, incorporant

l’actor en la formació especíica en l’àmbit audiovisual. En quinze anys, l’Escola ha impartit 8.200 hores de formació a 2.000 alumnes en 6 països (Mèxic, l’Argentina, Costa Rica, Bolívia, Colòmbia, Portugal). Actualment, l’Escola Assumpta Serna, que pertany a la fundació, imparteix un màster universitari en interpretació cinematogràica, que és un títol propi de la Universitat Rey Juan Carlos, en col·laboració amb la RESAD (Reial Escola Superior d’Art Dramàtic), així com estudis superiors, laboratoris d’interpretació cinematogràica i teatral i cursos intensius dirigits a diferents públics, inclosos els joves i els nens. Així mateix, l’escola disposa d’un catàleg de training ways destinat a millorar la comunicació de directius i emprenedors, en anglès i en espanyol, amb descomptes per a dones, persones a l’atur i membres

d’associacions empresarials. Així, la Fundació crea vincles amb les empreses i la societat en general. El claustre permanent de 40 professors és a Madrid, però és una aspiració de l’escola poder atreure, en una segona fase, professors i creadors de tot el món i de totes les disciplines. L’escola ofereix habilitats útils per al diàleg i la comunicació interculturals. Per exemple, estem desenvolupant una eina especíicament dissenyada per augmentar l’habilitat d’estudiants de secundària i universitat per entendre més bé l’anglès parlat, per allunyar l’acudit segons el qual un espanyol és una persona que es passa tota la vida estudiant anglès però que no l’acaba parlant mai. La Fundació First Team, des de l’any 2013, organitza anualment debats sobre l’ètica per a la publicació i la implementació, en el sector audiovisual, del codi de bones pràctiques (CBPAA), que la fundació impulsa amb la participació de més de 60 entitats del sector audiovisual, com la Unió d’Actors, l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya, l’Acadèmia de Cine, l’Associació de Directors d’Escena a Espanya (ADE), la Federació Estatal d’Associacions de Gestors Culturals (FEAGC), l’Institut d’Art Contemporani (IAC), la Fundació Gregorio Peces Barba, etc. Ja hem començat a demanar signatures de suport a TOTS els ciutadans per

aconseguir una ètica millor en el món de l’audiovisual. També l’any 2016 s’ha editat el llibre Directoras pioneras del cine español, que presentarem pròximament a Catalunya amb l’ajuda de l’Acadèmia de Cine Catalana i diverses institucions. Durant els últims tres anys, la Fundació First Team ha coorganitzat Tourisilm, en col·laboració amb altres entitats, unes jornades en què es premia aquelles iniciatives audiovisuals que han ajudat a incentivar el turisme en zones especíiques d’Espanya. Es preveu que el 2017 continuï l’activitat cultural Poetactor, que estén un pont per unir arts tan presumiblement separades com la cinematograia i la poesia. També el 2017 volem organitzar, amb la col·laboració de teatres municipals, representacions de les obres de teatre en el torneig El clàssic MadridBarcelona, en col·laboració amb Ferran Mascarell, delegat del Govern de Catalunya a Madrid. 10. Per acabar, quina és la pregunta que mai no li fan i que li agradaria que li fessin? Crec que avui... Quan vulguis parlem de l’ètica en el sector audiovisual, tema sucós i del qual caldria parlar molt...

Text: Vincle Woman Fotos: Luis Malibran

VINCLE Solidari HERA OSTEOPOROSI I MENOPAUSA A l’associació Hera Osteoporosimenopausa, associació de dones, des que vam presentar-nos a la societat lleidatana no hem parat de créixer. Al mes de març, en el Dia Internacional de la Dona Treballadora, vam fer a Artesa de Lleida la xerrada Alimentació en la menopausa, amb la nutricionista Miriam Obis. Durant el mes de maig, en collaboració amb l’Institut del Son i la seva directora, la Dra. Núria Roure, vam organitzar la xerrada col·loqui Com afecta la menopausa en el son. També hem organitzat un taller xerrada amb la col·laboració de la coach Carme Fabregat i el Dr. Raül Salloti: Osteopatia i teràpia neural en l’osteoporosi i la menopausa.

Tenim previst per al proper dia 9 de juny la xerrada col·loqui Sexualitat-menopausa, amb la psicòloga clínica i especialista en sexologia Laia Cadens, a la sala d’actes de l’Edif. Trading Balmes, C/ Vallcalent, 1 de Lleida. Ens cal la complicitat de totes per poder assolir els nostres objectius: més difusió de l’osteoporosi i la menopausa. Ens podreu trobar a Facebook Podeu fer-nos qualsevol consulta a l’adreça electrònica hera@hera.cat o a info@hera.cat, i al tel. 645 35 77 69. Text: María Antonia Roca Foto: HERA

La dona del sofà

Il·lustració: Jordi Balasch Foto: Carlos Bauhouse