Page 1


EDITORIAL “Contigo empezó todo”, bromejava Piqué. No entrarem en aquella polèmica, però sí que ens serveix per a il·lustrar una gran veritat: mai se sap cap a on ens dirigeixen les decisions que prenem. Tot està connectat i qualsevol petita acció posseeix una repercussió, té les seves conseqüències. Mai oblidaré aquella tarda d’octubre quan la meva amiga Maribel Morato ens va reunir a Juan Yeste i a mi, per fer-nos participants d’una idea que havia tingut: un concurs en el qual no es valorés només el físic sinó els principis, el caràcter i la història de cada model. Realment ens plantejava un “anticoncurs” de bellesa: es buscava una dona natural, del dia a dia, representant els valors de la dona del segle XXI i amb el saber fer del nostre equip, demostrar que qualsevol noia, sense límit d’edat, pot ésser i sentir-se model per un dia, amb el maquillatge, el pentinat i el vestuari escaient, comptant a més a més amb un professional de la fotograia per a plasmar el resultat. Un cop acabada la reunió, tornant cap a casa, anava pensant en les darreres paraules de la Maribel: “La guanyadora podria ser la nova cara d’un nou producte o marca”. Fou llavors, al cap de cinc minuts de sortir del seu centre, s’encengué la bombeta com als dibuixos animats. Ja tenia la solució i també un nom: VINCLE WOMAN. Feia tres anys que publicava la revista digital VINCLE a Internet dedicada a artistes de Lleida i del món (va tenir una primera etapa impresa i que es va tancar fa quasi 18 anys), i vaig decidir tornar al paper amb una publicació dedicada al món femení. L’equip es va completar amb Carmen Monje de la Boutique Carmina Ruiz, Montse Isart i José Gomar de Llongueras Élite, que col·laboraven des de feia mesos en la secció de Nous Talents, de la revista digital Vincle. Així doncs és com ens endinsarem en una aventura que va donar lloc al “Dones Autèntiques 2015” (com Montse Isart va batejar molt adequadament al concurs). La inal va esdevenir al River Club, indret on es va presentar el número zero de Vincle Woman. I ara, en les teves mans, tens inalment aquest número tan especial, amb Neus Pampalona, la guanyadora i la protagonista de la portada, tot i que totes les dones participants en el concurs són unes autèntiques Vincle Women perquè van ser tan valentes per mostrar-se tal com són. “Dones Autèntiques” fou, sense cap dubte, una experiència enriquidora i inoblidable, des del càsting amb vint-i-dues noies ins a la responsabilitat de les votacions com membres del jurat. Tenir l’ocasió i el plaer de conèixer-les ha canviat les nostres vides. Carlos Bauhouse Director de miVINCLE

3


4


5


ET RECOMANEM

Text: Vincle Woman

Aquesta secció la dedicarem a rescatar vells tresors relacionats amb el món de la música, el cinema, la literatura... Obres artístiques que marcaren un abans i un després perquè emocionaren, enamoraren, així com arriben resten en la memòria i cors; ens evoquen records i vivències viscudes sense quedar en l’oblit. Us convidem a descobrir-les o bé, en tot cas, rescatar-les.

CINEMA: “Tal como éramos” (1973), dirigida per Sidney Pollack. En aquesta ocasió recuperem una pel·lícula carregada de dosis de passió i emotivitat en la qual Hubbell Gardiner (Robert Redford), és un famós atleta universitari, conquistador i amant de la bona vida que s’enamora de Katie Morowsy (Barbara Streisand), amb una vocació política i conseqüent amb les seves idees. Quan contrauen matrimoni, comencen les diicultats entre els dos. Una pel·lícula sobre les relacions de parella carregada de moments que us emocionaran.

MÚSICA: Myra Ellen Amos va néixer a Newton (Carolina del Nord, Estats Units). Originalment va formar el grup Y Kant Tori Read Oeri essent a principi dels anys 90 quan triomfa en solitari com pianista i cantant autora amb el pseudònim de Tori Amos. És considerada com una de les artistes femenines de l’avantguarda d’aquesta època, per les seves cançons líricament opaques, però intenses i emocionals, gairebé essent autobiogràiques. Les seves lletres representen històries extretes de la seva pròpia vida, amb temes que destaquen la sexualitat, la religió, el patriarcat o la tragèdia personal.

7


Perruqueria

Deixem enrere l’hivern, amb el seu període de relexió, malenconia. Donem la benvinguda a l’alegria, l’optimisme i la força de la natura a la primavera-estiu. El color esclata enfront de nosaltres amb tota la seva esplendor en els nous estils Explossion Llongue-

8

ras, rossos extra lluminosos, amb pinzellades d’harmoniosos contrastos en marrons avellana, xocolata o lleugerament rogencs. Proposem arrels pinzellades en tons fantasia amb tota la ininita gamma de barreges possibles, per aportar lluminositat i relleu a les


Primavera-estiu 2016: Explossion diferents mides de cabells de la col路lecci贸 Explossion. Els nostres estils: curts molt portables amb puntes plenes i quadrades, metxes frontals llargues contrastant

Creaci贸: Llongueras

mides i moviments laterals, o els curts m茅s pronunciats en les capes altes amb una suau cascada de metxes llargues irregulars que aporten disseny i feminitat.

9


També tenen presència en aquesta nova col·lecció nostres mitges melenes asimètriques, amb puntes llises lleugerament cap a fora i per les més audaces melenes llargues amb disseny exclusiu Llongueras amb gran contrast de mides. Totes les nostres propostes tenen uns tocs de volums “evasé”, per afavorir i potenciar l’atractiu de cada dona. Explossion, la nova col·lecció Llongueras per a primavera-estiu, que et farà sentir feliç i còmoda amb el teu estil de cabell.

Text: Llongueras Fotos: David Arnal

10


Dona i tecnologia Fashion Smartphones Vivim en una època referent a la moda i els complements que es fusionen amb gadgets tecnològics, i on cada cop és més habitual adonar-se que les grans companyies es preocupen de fer els seus telèfons més atractius per al consumidor. Des d’aquest punt de vista, volem fer èmfasi en els smartphones que tota dona “trendy” aspirant a “it girl” ha de tenir en compte per a les seves prestacions, però sobretot pel seu aspecte, ja que ha de combinar amb tota la roba disponible i els complements que portarà la futura propietària. Les tres grans marques són: Apple, Samsung i LG, que han produït propostes més o menys arriscades, però amb un indubtable atractiu per la dona moderna. Samsung aposta per uns colors que combinen amb la llum i un acabat de cristall, lluint com si fossin joies i combinant amb elles. LG, per contra, va apostar amb el G4

Text: Richard Delgado

per un cuir vegetal amb colors marró, negre i bordeus, sense dubte els colors que millor combinen amb les bosses de pell; a més a més, per aquelles essent vanitoses, no hi ha smartphone que faci millors selies al mercat, per a aquelles que són més vanitoses. Destaca el seu preu assequible i disponible en tendes CEX on també pots vendre el teu mòbil i actualitzar-te. Apple, com és habitual, va a la seva i, després d’una descomunal iPhone 6s Plus, el seu següent smartphone és un iPhone SE (Special Edition), que esdevé un mini iPhone 6s, però amb les mides de l’iPhone 5s. Una petita meravella que destil·la elegància i ara amb aquestes dimensions no desmereix per a res que el duguis a la bossa de mà. És de les dimensions de l’iPhone SE i el seu ventall de colors amb essència i acabat en alumini, t’enamorarà, ja que és d’allò més “fashion!”. I a tu, quin smartphone et sembla més “trendy”?

11


12


En portada

NEUS PAMPALONA Guanyadora de Dones Autèntiques - Primavera 2016

Model: Neus Pampalona Make up: Maribel Morato Hair: Llongueras Élite Estilisme: Carmina Ruíz Fotograia: Juan Yeste

13


El concurs “DONES AUTÈNTIQUES” tenia com a objectiu seleccionar una candidata: La imatge de la qual seria portada de Vincle Woman de primavera. Una dona que transmeti els valors de la dona del segle XXI. Se cercaven uns valors concrets i no hi havia límit d’edat per participar-hi. En aquest reportatge ús la presentem. Per i podeu conèixer a la guanyadora Neus Pampalona qui, a més a més, és la imatge de la protagonista de la portada, fou qui guanyà un “TOTAL LOOK”, gentilesa dels centres d’estètica avançada de Maribel Morato, Llongueras Élite, Boutique Carmina Ruiz i també un book realitzat pel fotògraf Juan Yeste i un web del dissenyador Carlos Bauhouse. La resta d’obsequis com els rams de lors de la Floristeria Piñol, sessió de Coaching d’estilisme d’Anna Martínez i un cofre amb perfums d’EQUIVALENZA, varen ser lliurats el dia de l’esdeveniment celebrat el passat 17 de desembre de 2015

14

al RIVER Club de Lleida. L’acte fou presentat per Anna Solsona i van participar grans artistes com el mag Òscar de la Torre, Núm. 2 Dance Company format per Eva Espejo i Alejandro López Paredes. La música va anar càrrec del Dj Manel López aka Mamomo presentant les seves produccions com Looperfunk. Formaven el jurat: Maribel Morato com a presidenta, Carmen Monje (Boutique Carmina Ruiz), Montse Isart i José Gomar (Llongueras Élite), el fotògraf Juan Yeste i el director de la revista VINCLE WOMAN Carlos Bauhouse. Destaquem com a convidats el Model Mister Salou 2015, Sergi Florensa i el cuiner David Molina, guanyador del programa televisiu “Deja sitio para el postre” de CUATRO. Finalment, s’escolliren sis noies d’entre les vint-i-dues candidates. Les tres inalistes van ser Ulfet Ben, Àngels Roman i qui fou la guanyadora del concurs de “Dones autèntiques”, Neus Pampalona. És el moment de conèixer-la a fons...


Dóna’ns a conèixer a Neus Pampalona, una dona de portada, una dona autèntica. Com ets? Em dic Neus Pampalona Lores, nascuda el 27 de febrer de 1983 a Lleida. Qui sóc? Una dona en constant canvi i redescobriment de la meva pròpia persona, m’apassiona la vida i descobrir qualsevol experiència que la Vida m’aporti. Sóc llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb màsters i postgraus en el mateix camps entre universitats públiques i privades. Tot i que m’he dedicat a nivell professional en aquest camp durant set anys treballant en diferents empreses tant públiques com privades, després d’un procés intern i una mirada introspectiva vaig decidir un bon dia efectuar un gir total a la meva vida. Vaig traspassar la barrera de la por per obrir-me cap a un indret desconegut. Vaig escoltar el meu cor per dedicar-me en un altre àmbit totalment diferent relacionat ins al que feia en aquests moments. La comunicació i difusió de noves perspectives sobre la vida per mitjà de mostrar les meves pròpies experiències, pensaments i sentiments en els quals esdevenen en la meva vida. I aquí s’inclouen totes les meves experiències, siguin quines siguin. Fa molts de temps que investigo en l’àmbit intern i des de fa uns quants anys em dedico a compartir tot allò que vaig descobrint sobre la meva persona, és a dir, sobre (una), VIDA (humana). Comparteixo per diferents

vies els meus processos personals i el que vaig aprenent d’ells. En tots aquests àmbits són en els quals em veig implicada, amb les relacions humanes, els meus viatges i qualsevol rutina diària, ja que dels petits detalls en trec grans aprenentatges. En l’àmbit professional, actualment, estic iniciant projectes que ins ara els tenia a la ment, espero que a la llarga es puguin materialitzar amb les premisses de voluntat, constància i santa paciència. Visc per aportar el granet de sorra en aquest món, amb total gratitud vers a la vida per poder-m’ho permetre. Dins el meu cor hi ha abundància d’amor, honestedat, coratge i gratitud. I aquí estic, compartint la meva experiència en el concurs de la revista VINCLE WOMAN. Mai abans m’havia plantejat ésser la imatge d’una portada de revista, però així són les coses que et brinda la vida i no ho vaig desaproitar. La por a participar en el concurs no em va limitar, ja que tot és possible. Què ha implicat, Neus, haver guanyat el concurs “Dones autèntiques” de la revista VINCLES WOMAN? Abans de presentar-me al com concurs em vaig formular la pregunta: Què signiicaria per mi guanyar el concurs dones autèntiques? Llavors no sabia la resposta. Per descobrir-ho necessitava participar-hi i poder esbrinar per mi mateixa, el signiicat del concurs de “Dones autèntiques” i la possibilitat de guanyar

15


perquè abans del certamen només era una possibilitat. Ara sí, la Vida m’ha brindat aquesta possibilitat de descobrir què signiica guanyar el concurs “Dones autèntiques”. Ara puc respondre ins al punt que jo he experimentat. Haver guanyat el concurs, ha implicat un canvi de perspectives quant a la moda, la bellesa. M’ha produït un replantejament dels antics estereotips d’aquest món de la moda i la bellesa, considerat com a supericial simplement pel fet que s’ocupa del cos. Només en tenim un i cal cuidar-lo i ocupar-se’n. Fins a quin punt? Aquí depèn de cadascú. Com a conseqüència, la moda i la bellesa no em deineixen qui sóc, em pot acompanyar en el meu camí si ho decideixo o senzillament agafarm´ho en altres nivells. No obstant això, sigui quin sigui el nivell que representi per cada persona, tothom s’ocupa almenys d’uns mínims: jo menjo, em vesteixo, em dutxo... cada dia. Des d’uns anys sóc conscient dels patrons i creences heretats antigament dels meus ancestres. Tant els patrons com les creences estan limitats i relacionats amb la dona i el seu lloc dins de la societat, la família i la relació amb la igura masculina. Alhora, estic potenciant i donant impuls als conceptes relacionats amb l’essència femenina que és amorosa, pacient conciliadora, plena de sensibilitat, dolçor, suavitat i comprensió.

16

El concurs m’ha permès obrir-me a les pors respecte a la meva imatge i traspassar-les. Les pors són mentals i per consegüent, irreals. Un cop les mires de front i descobreixes la seva irrealitat aquestes desapareixen. Haver guanyat el concurs de “Dones autèntiques” ha implicat que després d’un temps de silenci intern i un període molt intens a l’Índia em posés completament de nou de cara al públic. Un “posa’t les piles occidentals perquè tornes ja”. I una resposta meva interna... però vida meva... espera’t que em recol·loqui una mica de l’Índia... Només esperar: XD I sempre gràcies

Text: Vincle Woman i Neus Pampalona


CLARA CAMPOAMOR En aquestes dates quan els conceptes d’eleccions, sufragi, pactes polítics o govern estan a l’ordre del dia; volem recordar la igura d’una dona que l’1 d’octubre de 1931 va donar un excel·lent discurs davant el Congrés dels Diputats. el qual va desencadenar en l’aprovació del dret del vot femení. Parlem de Clara Campoamor. Possiblement, totes les dones estan en deute amb qui fou diputada del Partit Radical i qui va sacriicar la seva carrera política per donar lloc al referent concepte de la igualtat. Cal esmentar que Campoamor es va haver de fer front a opositors, ins i tot, dins del mateix partit. La nostra protagonista va néixer a Madrid, al barri de Maravillas (l’actual Malasaña) el 12 de febrer de 1888 en una família humil i de pensament lliberal-progressista. Els seus pares eren Manuel Campoamor Martínez (treballador d’un diari) i Pilar Rodríguez Martínez. L’any 1898, coincidint amb la pèrdua de l’Imperi Colonial que li quedava a Espanya, Clara perd el seu pare. Amb tretze anys, com a conseqüència de la situació econòmica de l’estat espanyol i de la precarietat familiar, Campoamor es veu obligada a treballar amb sa mare. Amb el temps i després de treballar en diversos sectors (correus, docent, col·legi d’advocats... ), l’any 1926, Clara ja era una igura destacable del movi-

18

ment feminista espanyol. Així doncs, una vegada proclamada la República el 2 setembre de 1931 posa en qüestió el dret de vot dels espanyols. Conscient de la seva importància en el Congrés de Diputats, Clara Campoamor essent membre del Partit Republicà Radical, assumeix el repte. En aquest punt tornem al moment que introdueix l’article, l’1 d’octubre de 1931. Després d’un confrontament dialèctic amb Victoria Kent (Partit Radical Socialista) que defensava el sufragi femení, però s’oposava a la redacció de l’article del dret de vot com argumentava la nostra protagonista. Campoamor va protagonitzar un discurs, d’aquells que deixen empremta, donà lloc a què la càmera del Congrés de Diputats acabés aprovant el dret de sufragi femení del qual gaudeixen actualment totes les espanyoles. Les espanyoles van dipositar el seu vot, per primer cop, en les eleccions generals de 1933. Clara Campoamor va morir el 30 d’abril de 1972, exiliada a Suïssa, als 84 anys d’edat. Aforisme: “El feminisme és una protesta valuosa de tot un sexe contra la positiva disminució de la seva personalitat”. Text: Vincle Woman Foto: Wikipedia


MaxxxTpd Bellesa jaka kal ass En un dia tan especial com és les teves noces, no deixis en mans de l’atzar ni del temps les teves cures de bellesa. Són tan importants que gràcies a elles et sentiràs més bonica i única el dia en el qual ets la veritable protagonista. I no només això, sinó que les fotograies ho relectiran sempre, ins a la posteritat. És per aquest motiu que és important, una vegada tingueu concretada la data del casament, creïs el teu beauty diary per tal de programar amb temps totes les cures de bellesa que necessitaràs. El més important és escollir a bons professionals que t’ajudin a aconseguir una imatge perfecta i que es preocupin a captar el què vols transmetre aquest dia. Una vegada t’hagis decidit, només has d’organitzar-te.

gun tractament reductor, reairmant o anticel·lulític. Això t’ajudarà a aconseguir una silueta més harmoniosa i lluiràs millor el teu vestit. A partir d’aquest moment comença a tractar-te per posar a punt la teva pell i la teva silueta, ja que normalment es necessiten diverses sessions perquè el tractament sigui efectiu. Un mes abans cal fer un repàs de les teves mans i peus. Pot ser que tinguis les ungles massa curtes, estriades o que te les mosseguis. És el

Jo et recomano: Dos mesos abans concreta, amb la teva experta en bellesa, una cita pel diagnòstic de les necessitats que té la pell del teu rostre, ja que és imprescindible que la teva pell estigui en òptimes condicions perquè el maquillatge sigui perfecte. L’esmentat diagnòstic també pot ser en l’àmbit corporal si necessites al-

19


moment de començar a tractar-les o, ins i tot, provar amb les extensions de gel per allargar-les. Els peus han d’estar sans, sense dureses i les ungles cuidades. El dia de la teva boda agrairàs tenir uns peus bonics i descansats. L’última setmana et recomano una exfoliació corporal per hidratar i il·luminar la pell del teu cos. Amb el nostre bellesa extrem, a força de perla i or, el teu vestit lluirà més amb una pell lluminosa. Si no has pogut bronzejar-te i no has aconseguit el color desitjat, pots realitzar un bronzejat instantani airbrush amb el qual augmentaràs 2 o 3 tons més el color de la teva pell. No és recomanable un to massa fosc, no afavoreix a una núvia.

20

Aquesta setmana també serà el moment d’aplicar-te un tractament facial. Als nostres centres optem per l’oxigenoteràpia, amb oxigen pur, o el tractament d’or. Són els que et donaran un aspecte més descansat i il·luminaran el teu rostre. Sempre li dono molta importància a la mirada de la núvia, així que t’aconsello les nostres extensions de pestanyes Feline by Maribel Morato. La teva mirada serà ininita, i als moments més emotius no et preocuparà que la màscara d’ulls espatlli el teu maquillatge perquè no la necessitaràs. També deixem per a la vigília de noces la cura de les teves mans i peus, així com els últims retocs en depilació.


Si l’estrès s’ha apoderat de tu, no ho pensis: fes-te un massatge relaxant i si pot ser amb la teva parella. Al nostre centre preparem una cabina només per a vosaltres. L’experiència és única i ho agraireu els dos, ja que desapareixerà el cansament i la tensió viscuda en dies anteriors. I arriba el gran dia…… Prèviament hauràs realitzat la teva prova de maquillatge per evitar sorpreses d’última hora. Per tant toca relaxar-se tenint en compte que la teva maquilladora ja sap quin és EL TEU maquillatge. El que realci la teva bellesa i et faci sentir la núvia més bonica del món… Aquest és el maquillatge perfecte!! Model: Ulfet Ben Make up: Maribel Morato Hair: Llongueras Élite Fotograia: Juan Yeste

21


Escapades Hola a tothom i benvinguts a aquesta secció. Quantes vegades ens hem preguntat on podríem anar aquest cap de setmana? Possiblement en moltíssimes ocasions

En aquesta ocasió parlarem d’un dels llocs més enigmàtics i bells de Catalunya. Es tracta de La Mussara, un poble abandonat ubicat en un indret de plena elegància de la naturalesa. Una escapada amb tot el necessari per satisfer tots els gustos, on la naturalesa, esport i misteri van units de la mà.

La intenció d’aquest espai no és ni més ni menys que se’ns acabin les idees a l’hora de planejar una escapada. No s’ha d’oblidar que molt propers de les nostres llars, es troben indrets d’interès que ins fa poc no s’havia prestat la minsa atenció que es mereixen, i estem disposats a gaudir-los. Us invitem a continuar llegint i xaleu del contingut.

Una mica d’història La Mussara és un poble abandonat que es troba a la província de Tarragona i pertany al terme municipal de Vilaplana. La darrera datació d’habitabilitat és l’any 1959. Els seus habitants subsistien principalment del cultiu dels camps, concretament de la vinya, però per desgràcia, la mancança de pluges i la il·loxera que afectava les arrels de les vinyes, va destruir plenament el cultiu dels camps. Segurament, és molt possible que per aquest motiu, els seus habitants emigraren a altres indrets amb majors possibilitats d’obtenir un futur millor, deixant el poble completament deshabitat. La vida a La Mussara havia d’ésser molt dura en aquells temps. El seu emplaçament, la famosa boira i les diicultats del lloc, s’encarregaven d’això. Cal destacar que els mesos d’hivern havien de ser durs en aquells

LA MUSSARA

22


LA MUSSARA anys. Els veïns dels pobles propers sabien que la vida a La Mussara era molt crua. Unes breus estrofes que van ser compostes, donen fe d’aquells temps difícils:

Mare, si marit em dau, No me’l deu de La Mussara, Que la boira sempre hi jau I la terra no me agrada. La visita Només entrar dins del poble, on acaba la carretera, ens topen de sobte amb l’església de Sant Salvador, estampa clàssica i insígnia del poble. Al costat a l’església es troba ubicat el cementiri que s’ha de tenir màxim respecte, allí hi descansa els antics veïns del poble. Rodeja el conjunt eclesiàstic una sèrie de cases en estat ruïnós donant al seu entorn un toc de misteri; encara més si s’hi posa sobre nosaltres la famosa boira que en moltes ocasions produeix acte de presència.

Davant de l’església es troba un embassament natural que servia al poble per tots els seus usos. Actualment està ple de granotes que no paren d’emetre el seu so. Quan intenta apropar-se a elles, comencen a saltar i ofereixen un espectacle digne d’un documental. Durant el recorregut pel poble, fent-ho amb molta prudència i respectant l’entorn, en cadascuna de les portes de les cases, el que queda d’elles, un post ancorat al sòl amb una plaqueta, ens indica el nom en què es coneixia antigament.

23


L’única ediicació que es manté en estat acceptable és l’església de Sant Salvador cosa que avui en dia es troba en procés de restauració. El seu campanar data de l’any 1859 i dins d’aquesta església s’hi trobava una imatge de la Mare de Déu del Patrocini, que per sort, es troba al museu de Reus. Segons narra la llegenda, en una de les cases es troba una pedra singular, qui salta sobre d’ella, es trasllada a un poble situat en una altra dimensió, anomenat: La Vila de Sis. Durant el recorregut ningú a troba aquesta pedra, però si algú l’hagués trobat, dubtem molt que haguera sigut tan valent com per saltar-la. Un bon grapat d’articles i llibres ofereixen informació sobre La Mussara. Busca, informa’t i queda’t bocabadat de tot el que pot oferir aquest indret. Potser La Mussara sigui un dels emplaçaments més enigmàtics i amb més història de tot Catalunya, però deixant al marge el terme de misteriós, la visita a La Mussara no deixarà ningú indiferent, ja que es tracta d’un formós indret en plena natura, on els amants de la fotograia, i el senderisme, agrairan i segur que repeteixen. A uns 300 m, més o menys, s’ubica un refugi on es pot pernoctar. Aquest

24

refugi està dotat de banys, dutxes, lliteres i cuina. La Mussara és una d’aquelles visites que no s’obliden així com així, resulta ser un indret clau de preferències, especial, misteriós i bonic. És recomanable realitzar el recorregut amb prudència. Ens trobem immersos en plena naturalesa i a una alçària considerable, on en alguns llocs ens podem trobar enmig dels barrancs. Una recomanació referent a la vestimenta destaca que s’ha de vestir amb roba escaient, ben calçats, aigua i protecció pel Sol si és en temps d’estiu. A més a més, fer molta atenció dels cartells indicatius en el moment de realitzar les rutes de senderisme amb la ita de saber la seva diicultat. Gaudim al màxim, però sempre respectant l’entorn que ens rodeja. Les persones que són propenses als marejos en el cotxe, cal prendre les màximes precaucions. L’accés al poble de La Mussara és en bona part de carretera, però amb moltes corbes.

Text: Vincle Woman Fotos: Juan Yeste


25


Moda No tinc res per posar-me Són les set del matí. M’aixeco del llit i em dirigeixo al bany. Em miro al mirall i faig cap al vestidor perquè avui tinc un esdeveniment. Obro el meu armari i...Calamitat! No tinc res per posar-me! Ho miro i torno a donar un cop d’ull, peça a peça. Aquest pantaló ja me l’he posat. Aquest vestit no és l’escaient, aquesta faldilla... ja té tres temporades. Aquest conjunt, buf! Massa senzill. En clau de conclusió en el meu cap roman de nou l’expressió favorita: No tinc res per a posar-me! Quan tenim un esdeveniment o ins i tot per a qualsevol moment, en el cas del dia a dia, recau en la idea que una bona elecció és pensar o tenir un vestit sempre a punt. Un vestit et proporciona un estilisme adequat. Ho podràs trobar en tots els estils i s’adapta a la teva personalitat i resolt un gran problema. Els meus tres

26

consells per a tu: 1.- En primer lloc has de cercar la comoditat. S’ha de fer atenció en aquest tema perquè quan el look escollit molesta, es transmet i no et permet gaudir del moment. Comoditat en la vestimenta i calçat, ja que unes sabates incòmodes ens pot malmetre un moment perfecte. 2.- Deixem de banda per un moment la moda i ens centrem en el més escaient a la nostra igura i sigui de la teva talla, ni més ni menys. 3.- Després cal atenció en el teixit, ja que han de tenir una bona qualitat, tall i caiguda imprescindible per a una excel·lent elecció. Els teixits fonamentals referent a l’estiu són: cotó, lli o seda, ja que ens ajuden a realitzar la millor selecció. Per a aquesta primavera-estiu 2016 repassem les tendències: Destacar els colors pastel, sobretot el rosa quars. Aquesta temporada, el groc no es queda al marge sinó que adquireix protagonisme, el verd aqua demana el seu torn, el vermell traspassa estacions i desitja continuar amb tu aquesta temporada així com el blau marí, que seguirà delectant als seus incondicionals combinat amb blanc o vermell, ja


que es reinventa i assoleix looks perfectes. L’estil Boho i els serrells continuen deixant empremta. Els amants de les lors no es quedaran enrere amb el seu estampat favorit, però les ratlles arriben amb la ita de competir amb els estampats lorals, seran les reines de l’estiu. Atreveix-te amb les mescles. Els lunars donaran un toc “chic” que m’apassiona en blanc i blau navy ideal. Mentre els lluentons, encaixos o dissenys metal·litzats estan disposats si requereixes un look soisticat. Mostraràs les espatlles en què disposes de totes les versions des de vestits, camisetes ins a tops. Si desitges anar a l’avantguarda, destaca el vestit llencer “sleep dress”, marcant tendència i impregnant un toc de glamour al teu estilisme.

A la Boutique Carmina Ruiz, hi trobaràs els professionals apropiats per a encaminar-te i canalitzar la selecció de cadascuna de les ocasions. Si necessites els nostres consells, podem assessorar-te a i que no tinguis cap dubte i gaudir d’ésser la invitada perfecta. Gaudeix perquè “La vie est rose”. Carmina Ruiz Una dona, un estil

Text i fotos: Carmina Ruíz

27


Gastronomia París es ratiica com la capital mundial de la gastronomia. 94 xefs amb estrella Michelin es reuneixen amb l’alcaldessa Anne Hidalgo sota el paraigua de Delicious París. París, un cop més, reivindica el perquè és considerada la capital de la gastronomia mundial amb l’organització del programa Delicious París, comptant com a testimonis internacionals, a uns 100 periodistes vinguts arreu del món i reunint a tots els xefs amb estrella Michelin que ostenta en l’actualitat la ciutat, en

28

un magne esdeveniment celebrat a l’ajuntament parisenc, acte presidit per la seva alcaldessa Anne Hidalgo. Durant aquesta gala, els 94 xefs inscrits en la Michelin, van rebre la Gran Medalla Vermeil de la Ciutat de París (Medaille Grand Vermeil de la Ville de Paris aux Grands Chefs Cuisiniers Parisiens). La imatge que oferia el Saló Principal de la Mairie repleta de xefs i convidats era impressionant. Cap cuiner es va perdre l’ocasió de contribuir a pujar el llistó de l’acte ins al més alt del irmament gastronòmic de París.


Com a mestre de cerimònia es comptà amb la presència del xef amb més estrelles Michelin del món: Alain Ducasse. Va coordinar l’esdeveniment amb tota saviesa i la classe que ostenta. Al costat de Ducasse es trobaven Yannick Alléno, Guy Martin, Eric Frechon, Pierre Gagniere, José Manuel Miguel (l’únic xef espanyol amb estrella Michelin a París), Thierry Marx, Alain Passard, Anne-Sophie Pic, Jean-François Piege, Frédéric Robert, Joël Robuchon, Michel Rostang, Guy Savoy, Mélaine Serre... L’alcaldessa Anne Hidalgo ha asseverat respecte a d’aquesta celebració: “La gastronomia és el cor de la nostra forma de vida i el món que volem. Reunits entorn del menjar i del beure és el nostre estil de vida parisenc”.

Al marge d’aquest solemne acte dut a terme a l’Ajuntament (Mairie), l’Oicina de Turisme i Congressos de París també va preparar per als periodistes assistents, un variat programa d’actes per la ciutat, entre d’altres, tastos de vins, degustacions de xocolates, classes de cuina, Tour turístic amb Citroën 2 CV, i sopar de gala en els millors restaurants de la ciutat de la llum.

29


Anne Hidalgo, alcaldessa de París, prova l’oli de les Garrigues. Amb motiu de l’assistència a Delicious París, he volgut que el millor oli d’oliva del món, el de les Garrigues, pogués entrar per la porta gran de l’Ajuntament de París i per aquest motiu es va fer entrega a l’alcaldessa de la ciutat, Anne Hidalgo, d’una ampolla d’aquest daurat líquid llei-

30

datà. Em digué que ho degustaria amb molt afecte, al mateix temps que assegurava que m’escriuria per explicar que és el que li havia semblat el nostre or líquid que amb tanta passió produïm a Lleida.

Text: Enric Ribera Gabandé Fotos: Pilar Rius


Fotograia La importància del posat S’han escrit diversos llibres sobre la postura que s’ha de realitzar a l’hora de fer una fotograia. Amb aquests mots vull dir que no podem pretendre resumir en unes breus línies, les basses principals per a una bona postura. Però si en el teu cas ets la futura núvia o estàs planejant fer-te un book, les següents línies són per a tu.

En aquest article, m’agradaria donar-te una sèrie de consells bàsics per a quan arribi el moment determinat, i et trobis còmoda davant d’una càmera. En el cas del posat per a núvies, els fotògrafs sabem que les millors imatges en un reportatge de bodes, són sempre les espontànies, on la naturalitat i la frescor de la presa és primordial. El professional és l’encarregat d’immortalitzar aquests efímers moments carregats de tendresa, on les emocions estan a lor de pell en tots els racons de la celebració. Però sempre, en algun moment de l’esdeveniment, al fotògraf li agrada interactuar amb els nuvis i l’entorn que els envolta, amb la inalitat de captar una imatge creativa amb una bona composició. És en aquest punt on li podeu facilitar la tasca, amb un posat natural i gaudint del moment, que comporta un mèrit primordial. Creieu-me que us ho agrairà i les fotograies guanyaran molt en la seva ita, ins i tot, luiran per la seva elegància. Després de donar un cop d’ull a les fotograies de les revistes o d’Internet, molt possiblement intentarem

31


imitar alguna de les posicions visualitzades, quan realitzem les nostres fotograies. Una posició incorrecta arruïna una bona presa. És el nostre cervell qui s’encarrega de decidir si la visualització de la fotograia és escaient o no. És l’òrgan humà qui, instintivament, ho rebutja si no li agrada o l’accepta si la troba adient. Consells bàsics Dirigeixi el cap en la direcció on se senti més segura. Estiri una mica el coll, sense que es noti tensió per no carregar les cervicals, amb la intenció de mostrar una imatge més

32

relaxada. En aquest cas també cal recordar que un bon joc amb les clavícules aportaran a la imatge un aspecte de la persona més segura. Si, a més a més, amb tot plegat hi afegim la inclinació del cap vers l’espatlla que ens quedi més alta, la vostra imatge serà molt més femenina. Quan aquest passos es realitzen correctament i amb plena elegància, instintivament, els nostres ulls adoptaran una d’aquelles mirades intenses, amb una brillantor especial que copsa l’atenció de l’espectador. Cal que la columna toràcica intentem mantenir-la recta i estirada. Aquesta posició, encara que en un primer moment sembli el contrari, dóna luïdesa i coniança, i a la vegada, ajuda a controlar la col·locació dels braços, mans i posició de les cames. Sens dubte aquest són els punts forts d’un bon posat en la presa fotogràica. Un altre tema a recordar rau en el fet de recordar no forçar la postura puix que tot ha de luir amb total normalitat. No s’ha de descuidar la columna vertebral, que depenent dels casos, ha d’estar corbada, ja que d’aquesta manera es deineix la silueta, deixant veure una igura més estilitzada.


Un exemple clariicador consisteix a aguantar l’esquena a una paret, entre aquesta i la nostra columna lumbar, ha de passar l’avantbraç d’una persona. Per concloure, no es pot deixar de banda les cames, braços i mans. Si la fotograia és frontal, es recomana encreuar una cama davant de l’altra amb tota la normalitat. Per altra banda cal distribuir bé el pes corporal sobre les cames per no perdre l’equilibri. Aquesta posició dota d’elegància a la igura de la persona, remarcant que permet posar-se de peril amb més facilitat, segons el costat on es carregui el pes corporal. Amb els braços s’ha d’actuar amb naturalitat, col·locant-los per norma a la cintura, però que no quedin en forma de gerro. No s’han de mantenir en tensió i adoptar una igura amb els braços de 90 o 45 graus, en el

supòsit que s’aguanti el braç o la mà de la parella. Les mans han de mostrar un aspecte relaxat i subtil. Cal que es tingui en compte que els dits no quedin sobreposats o la mà tancada. Tot el que s’ha exposat, són una sèrie de recomanacions que poden ésser útils en un moment donat, però crec que el consell més ferm que us puc donar és coniar en el fotògraf, les seves indicacions i gaudir del moment. Sigues tu mateixa, tal qual, i deixa que el teu llenguatge corporal parli per tu.

Fotograia: Juan Yeste Model: Nastasha Mancuso

33


Dones emprenedores Tot a punt per la Renda 2015 “La declaració de la Renda” és un impost, al qual tota persona està obligada a contribuir, si durant l’exercici iscal 2015, ha obtingut algun tipus de rendiment pel qual està obligat a tributar.. Durant aquests dies, comencem a rebre comunicacions referents al 2015 que hauríem de preparar, ja que poden tenir alguna rellevància i ens serviran per a la seva confecció entre d’altres: resums d’informació iscal que ens envia la nostra entitat bancària referent als nostres comptes corrents, llibretes i dipòsits, certiicats de retencions de rendiments del treball o prestacions, com pensions, aturs, maternitat... que hem obtingut durant l’any 2015, aportacions a plans de pensions, si es dóna el cas, rebuts de préstecs per l’adquisició

34

de la llar habitual. També cal fer esment, si hem donat diners a entitats benèiques, amb la qual cosa obtindrem deduccions a la quota; és important revisar els documents, sense deixar-ne passar per alt cap: ajudes, beques, subvencions (per exemple, si hem adquirit un cotxe el 2015 i ens han aplicat el pla PIVE, hauríem de declarar la subvenció), si desconeixem la importància d’algun no cal posar el cas en dubte i s’ha d’incloure puix que pot estalviar-nos incorre en algun tipus de distracció. Si ets autònoma, hauries de consignar en la teva declaració els ingressos que has obtingut i les despeses deduïbles que hagis obtingut. La Renda és un impost directe i és conegut com dels progressius. Es paga en funció del volum d’in-


gressos, és a dir, a majors ingressos, més es paga. La campanya es va iniciar el 6 d’abril i acaba el 30 de juny. Contempla una casuística determinada: si la declaració és positiva i domiciliem el pagament, podem fer-ho ins al 25 de juny. Cal deixar clar que no estem obligats a presentar la declaració si desitgem rebre la devolució de les retencions. No implica tampoc

que, cada any, s’hagi de presentar automàticament. Cada any podem triar en funció del resultat que ens sigui més favorable.

Text i foto: Itaca Networking

35


La recepta MASSINI o SAN MARCOS Trufa crua - 1000g nata - 100 g sucre - 50g cacau en pols

Guanyador del programa de CUATRO “Deja sitio para el postre”.

Bescuit a l'aigua - 130g rovells - 135g sucre - 70g aigua - 270g clara - 135g sucre - 265 g farina luixa Rovell clara - 12 ous - 600 g sucre - c / s gotes llimona 500g nata muntada Text: David Molina

36


Bescuit a l’aigua Muntar els rovells amb el sucre, quan estiguin semimuntats afegir l’aigua. Muntar les clares amb el sucre. Barrejar rovells muntats amb les clares. Agregar farina, barrejar amb cura i estirar a planxes coure a 240ºc 10 minuts aproximadament. Rovell clar Posar ous i sucre, amb gotes de llimona al foc. Batreu sense parar a foc lent ins a aconseguir una textura densa desitjada. Refredar damunt del marbre directament, reserva. Muntar la nata Fer la trufa Barregem la nata amb el cacau i ho muntem amb la vareta o batedora. A mig muntar afegim el sucre..

Muntatge Estirar la planxa de pa de pessic, estirar la trufa, posar una altra planxa de pa de pessic, la nata i una altra planxa de pa de pessic. Congelem perquè agai cos, posem el rovell i reservem congelador. Cremem amb el cremador i sucre reservem en fred. Traiem del congelador un parell d’hores abans de consumir. Comentari Pastís clàssic, però de gust per a tots, èxit segur. Consell Si volem fer una planxa de bescuit de cacau, substituir 35 grams de farina per 35g de cacau. Es pot mullar el bescuit amb un almívar de 500ml aigua x 100ml de sucre, si es vol es pot aromatitzar al gust.

37


Entrevista

LLUÍS LLONGUERAS El perruquer i empresari nascut a Esparreguera (Barcelona), el 24 de maig de 1936, propietari d’una cadena amb més de cent perruqueries a diversos països, ens delecta amb una entrevista en exclusiva, que inclou versió en vídeo, en el nostre primer número de VINCLE WOMAN.

38


1.- La seva família l’havia matriculat a Belles Arts, però vostè va decidir prendre el seu propi rumb a l’edat de 14 anys, obrint el primer centre, com a conseqüència de la seva feina al Saló Can Dalmau a Barcelona. Què li va fer prendre aquesta decisió que canviaria la seva vida? Enlloc “El Coyote” o novel·les bèlliques col·leccionava làmines d’art de Velázquez, Dalí... Efectuant la coneixença d’aquells artistes, vaig pensar com podia aprendre a dur a terme unes obres com aquestes... Necessitava diverses vides. 2.- Disposa de més de 100 salons a tota Espanya, té presència en 12 països. Ha rebut premis i homenatges i ha publicat diversos llibres, etc. Amb quina de totes aquestes facetes del seu treball gaudeix més? Quan estic sol i estic esculpint i surt bé, gaudeixo. Quan fotograio a una model i s’expressa amb el seu cos i mirada, gaudeixo. Quan escric un llibre de poemes, gaudeixo. Foto: Llongueras

Foto: Llongueras

Però quan he gaudit més és quan he pentinat. En alguna ocasió, m’he trobat amb dones que no se sentien atractives o estaven baixes de moral i aleshores quan aconseguia fer-los-hi un canvi que els ajudava a recuperar l’esplendor i sentir-se boniques de nou, llavors era quan gaudia de debò. 3.- Quan es donà compte de la repercussió en el món de la perruqueria, que el duria a assistir en els mitjans de comunicació? Quan veus que una revista parla de tu, llavors una altra airma que ets dels tres primers, quan els dos moren i ets el número u del món... En aquest moment t’ho comences a creure, però per damunt dels premis poso la meva feina. Sense el treball no hi ha premis. 4.- Segons vostè, què té més importància: un tall de cabell, una bona coloració o un bon pentinat? Un tall de cabell ja és un pentinat o un despentinat natural... Però el color o la longitud del cabell és molt important sí que es pot coordinar i es pot engendrar molts efectes. El perruquer té més llibertat creativa i personalitzar. Avui en dia, les dones

39


Foto: Llongueras

no cerquen imitar les celebrities sinó disposar del seu propi estil i sortir més boniques i trobar-se úniques. 5.- Quines són les tendències més destacables per aquests anys als Centres Llongueras? Sembla que ara tot estigui de moda, però, en termes generals, el públic no vol destacar massa. Les noies joves prefereixen una melena llarga, únicament es tallen les puntes, un desilament... Malgrat tot, hi

40

ha dones lliberals que desitgen un pèl curt amb la ita de ressaltar més el cos, es duu molt als Estats Units, concretament a Los Ángeles o Nova York. Els laterals es porten més curts i cap amunt, més llarg. Són canvis que succeeixen i que ningú els preveu. 6.- Durant molts anys va tenir una gran amistat amb Salvador Dalí, quina anècdota d’aquella època encara, avui en dia, el fa somriure? Fou una amistat de 27 anys. Tinc molts records, però possiblement una vegada i l’única que el vaig veure somriure. Una nit de lluna plena, estant a la platja i vestit d’home granota, vaig recollir “grozos” del mar que m’agradaven i em vaig dirigir a la seva porta caminant com un ànec. Vaig trucar i per mera casualitat va obrir la porta ell. Li vaig oferir els eriçons i va romandre amb un somriure. Em va donar les mercès i vaig tornar cap a l’aigua. Em vaig girar i reia a l’ombrall de la porta. Fou l’única vegada que el veié riure. 7.- Com deiniria el seu moment actual en l’àmbit personal i familiar? Amb Jocelyn, la meva segona dona, i els meus tres ills no tinc cap problema, el típic i habitual, els estudis. La petita treu molt bones


notes. El ill gran ajuda a la seva mare, Adrià, segueix els meus passos a Can Llongueras i també ve a algunes entrevistes. El mitjà és una mica sonat com jo, li agrada estudiar mecànica. Per i m’ha fet cas i una vegada va desmuntar una moto, la va arranjar i la va deixar perfecta. Crec que anirà bé la cosa. 8.- En les seves escultures en què s’inspira? En el cos femení principalment, tots naixem d’una dona, la nostra mare. La dona, segons el meu parer, és una gran font d’inspiració, és el meu ideal de bellesa. 9.- Com veu l’evolució del sector de la perruqueria des que vostè va començar ins a l’actualitat? Sempre està en constant evolució. L’any 1955 hi havia pentinadores a domicili i les poques perruqueries existents estaven en pisos. Es duien semirecollits, pentinats molt pentinats... Jo vaig iniciar a dur a terme despentinats, tallar el cabell, un bon despentinat amb un bon tall de cabell. En el moment precís vaig ser valent i vaig revolucionar la perruqueria. L’any 1974, amb una totalitat de 14 salons, vaig escriure una obra amb 4 volums per formar la professionalitat del perruquer, noves tècniques i Foto: Llongueras talls ràpids. Vaig haver d’anar a mostrar-ho a diferents països perquè era una gran novetat.

Foto: Llongueras

10.- Quin creus que ha estat el teu element diferenciador que t’ha distingit com artista? En tot hi ha un nexe en comú, és l’entusiasme, les ganes de realitzar, no enfonsar-se per res, cercar solucions, etc. però això és la vida. Acabo el dia i estic content del que he dut a terme. Penso que la vida val la pena i em plantejo el que faré l’endemà, el que resoldré... Crec que és un mica la clau per a passar per la vida i ésser feliç. 11.- Quins serien els seus consells bàsics a i que les nostres lectores de VINCLE WOMAN llueixin una melena perfecta?

41


Destaca que coniïn en els professionals. Quan vaig al metge és ell qui m’aconsella o a un mecànic referent a la necessitat del cotxe, etc. El que funciona és posar-se d’acord amb el teu perruquer, demanar-li opinió i s’assoleix un resultat molt més satisfactori. 12.- Quin és el seu projecte més immediat per aquest any, prepara un nou llibre...? El 24 de maig de 2016 compleixo 80 anys. Estic viu, sa... Per aquest motiu edito un llibre molt important personalment pel seu contingut: 80 anys, 80 aforismes, amb frases que condensen els meus pensaments i idees, amb els quals la gent podrà conèixer-me millor. Ho faré bilingüe perquè es distribuirà també fora de Catalunya, també a Sud-Amèrica.

42

13.- Quina és la pregunta que mai li fan i li agradaria que li fessin? És curiós. Mai m’han preguntat a la cara si sóc homosexual. Els diria que no, però també que en el futur, la gent acaba estimant a una persona per damunt del sexe, conviuen i es relacionen de la millor manera que senten. Existeix moltes persones de la nostra societat que són bisexual com David Bowie, que ens ha deixat recentment. Jo, del cert, si tornés a néixer, potser seria bisexual, però a la meva vida actual, estic rotundament enamorat de les dones.

Text: Vincle Woman Fotos: Llongueras/J. Yeste


VINCLE Solidari LIMFELLEIDA és una associació sense ànim de lucre, que es va crear a partir d’un grup de persones afectades per aquesta patologia. El sistema limfàtic forma part, juntament amb les arteries i les venes, de l’aparell circulatori i es troba distribuït per tot el cos. El Limfedema és un augment de volum de les extremitats dels cos, a causa del mal funcionament del sistema limfàtic. L’associació s’ha adonat de la necessitat d’ajuda i d’informació que tenen les persones afectadades i interessades en aquest tema. Els objectius de LIMFELLEIDA són informar i assessorar sobre la malaltia, sensibilitzar la societat i els professionals relacionats, fomentar la creació d’unitats de limfedema, potenciar la seva investigació i la detecció precoç, donar coneixe-

ments a les persones afectades per millorar la seva qualitat de vida, posar en contacte els socis i familiars per compartir experiències i necessitats, divulgació mitjançant xerrades i coloquis, publicació de tríptics explicatius, tallers de creativitat, col·loquis sobre cures i mesures d’higiene, creació de grups d’experiència amb altres afectats...

Reportatge de l'Associació HERA El passat 25 de febrer de 2016 va tenir lloc la presentació a la Biblioteca Pública de Lleida de l’associació de dones HERA Osteoporosi-menopausa a càrrec de la seva presidenta Maria Antònia Roca, la psicopedagoga Dra. Toñy Castillo, i la psicòloga i sexòloga Laia Cadens.

Així doncs, en la pròxima edició de VINCLE, es dedicarà un article per conèixer a fons aquesta gran iniciativa.

Per més informació: Merche García 659 647 808 limfelleida@lleida.org

Foto: Asun Fotògraf

43


44


45


La dona del sofà

46

Ilustración: Jordi Balasch Foto: Carlos Bauhouse


vinclewoman1  

VINCLE WOMAN edició Primavera 2016

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you