__MAIN_TEXT__

Page 1

Laberint de pedra seca a Vilalba dels Arcs

vilalberint Una proposta singular per captar nous visitants de Vilalba dels Arcs i dinamitzar el turisme a la Terra Alta

NOTA LEGAL Tots els textos i totes les imatges continguts en aquest document, així com les idees que s’hi expressen, són propietat de l’autor, i només es podran utilitzar amb el seu consentiment per escrit. Barcelona-Vilalba, octubre 2012


vilalberint

Presentacio´ El dossier que teniu a les mans és una proposta per crear un nou pol d’atracció turístic al poble de Vilalba del Arcs. Es tracta del disseny, de la gestió, planificació i construcció d’un laberint monumental enjardinat d’ús públic, com a nou espai de lleure de tot el poble i dels seus visitants. Està pensat per a petits i grans, i és accessible per a persones amb discapacitat motora. Preveu la participació dels escolars de la comarca i la implicació tant d’institucions públiques com de la iniciativa privada. Els materials de construcció i jardineria han estat seleccionats amb criteris de perdurabilitat, sostenibilitat i proximitat i estaran perfectament integrats a l’entorn natural i a l’entorn urbà. Els terrenys seleccionats per a la ubicació del laberint han estat cedits a l’Ajuntament de Vilalba dels Arcs per la Casa Coll per a l’ús que proposem, la qual cosa significa un considerable abaratiment de costos i una situació òptima del laberint a tocar del casc urbà.

2


vilalberint

I´ndex La poètica

Una idea simple i complexa alhora ………………………… Viatge a linterior ……………………………………………… La mate`ria del nostre sommi …………………………………

4 6 7

L’indret

Comarca de la Terra Alta …………………………………… 8 El poble dacollida, Vilalba dels Arcs ……………………… 9 El terreny………………………………………………………… 11 El laberint monumental

Disseny …………………………………………………………… Pla de lobra……………………………………………………… Manteniment, seguretat i accessibilitat …………………… Impacte i retorn ………………………………………………… Punts forts ……………………………………………………… Esquema de posicionament sobre el terreny ……………… Seguiment, making of …………………………………………

12 16 17 18 19 20 21

Les persones, les empreses i les institucions

El compromi´s pu´blic-La iniciativa privada ……………… 22 Lequip creatiu ………………………………………………… 23

3


vilalberint

La poe`tica Una idea simple i complexa alhora Els laberints han existit des de fa milers d'anys en moltes cultures antigues diferents. Els nadius americans a Arizona ja teixien laberints en les seves cistelles. Antics laberints s'han trobat a l'Índia, Ucraïna, Xina i Itàlia.

Laberint de Creta

Els grecs que vivien a Creta van gravar el laberint en les seves monedes tres segles abans del naixement de Crist. En la seva mitologia, el laberint va ser dissenyat per Dèdal per empresonar el Minotaure. En la cultura romana trobem el motiu del laberint com element decoratiu present a nombroses edificacions i villes particulars.

Durant el període medieval, els laberints van ser col·locats al terra de moltes de les catedrals europees. El laberint medieval més famós que existeix avui en dia es troba a la Catedral de Chartres a França. El patró d'aquest laberint és la inspiració per a molts laberints moderns fets en un disseny medieval contemporani. Des de mitjans de la dècada de 1980, els laberints han gaudit d'un renaixement a parcs, esglésies, hospitals, escoles i cases particulars.

Laberint de Chartres

4


vilalberint

Suïssa sembla abraçar la idoneïtat dels laberints en els llocs públics, dels quals més de 50 s'han establert en els últims anys.

Laberint helvètic

Es diu que passejar per un laberint és una experiència molt personal i reveladora i que fortifica la meditació. Però també que els laberints estan dissenyats per ser un desafiament estratègic ja que són un clar exemple de joc de lògica. A diferència dels jardins, creats per relaxar-se i contemplar la natura, un laberint és intencionadament difícil de predir i ens obliga a prendre decisions i escollir un camí, el nostre camí. Els laberints representen simbòlicament les dues cares de l'esperit humà: la complexitat i la simplicitat, el misteri i la lògica, la intuïció i l'experiència sensorial. Els laberints es poden entendre com un paradigme de l'eterna tensió entre lliure voluntat i destí.

Laberint romà

Laberint d’Amiens

Laberint d’Horta, Barcelona

5


vilalberint

Viatge a linterior El Vilalberint ha estat dissenyat combinant dues formes primigènies, el cercle i l’espiral: –

El cercle és universalment reconegut com a símbol de totalitat i unitat.

L'espiral és la representació gràfica més reeixida de la transformació i del creixement.

La proposta combina equilibradament les dues geometries i els seus valors. Tindrem doncs un camí cap a l’interior, un recorregut que ens porta cap a nosaltres mateixos. En aquest desplaçament en forma d’espiral ens anirem trobant amb cercles (placetes rodones) que actuaran com a espai de reflexió i repós. El camí de sortida ens conduirà a la integració i al retrobament amb la realitat que hem deixat al exterior. Si un laberint es recorre amb la ment i el cor oberts, pot convertir-se en un mirall que ens apropa a les preguntes sobre qui som i on som en la nostra vida.

6


vilalberint

La materia del nostre sommi El territori escollit per acollir el Vilalberint és un terra esculpida per l’esforç dels homes que, generació rera generació, amb l’unica eina de les seves mans, han utilitzat la pedra seca per delimitar i nivellar els seus bancals. Aquesta lluita constant dels pobladors de les terres de secà ha anat dibuixant un paisatge característic en el que s’integrarà respectuosament la proposta. La pedra seca ha estat la materia dels somnis d’uns homes i dones, fills d’un territori poc genererós, la materia de la prosperitat desitjada, la materia que es fa present quan alcem la vista a la Terra Alta. La pedra seca serà per força i perdurabilitat, per tradició i respecte, la materia base del nostre laberint.

7


vilalberint

Lindret Comarca de la Terra Alta La Terra Alta és una comarca de Catalunya (Espanya), situada a la província de Tarragona. La Pobla de Massaluca La Fatarella Vilalba dels Arcs Corbera d’Ebre

Batea

Gandesa

Caseres

Bot

Horta de Sant Joan

Arnes

Prat de Comte

Pinell de Brai

La capital de la comarca és Gandesa. El seu nom s'associa a la producció vinícola, la qual compta amb el reconeixement d'una denominació d'origen. D'aquesta tradició productiva, en sorgeixen els edificis modernistes de les cooperatives agrícoles de Gandesa i de Pinell de Brai, dissenyades per l'arquitecte Cèsar Martinell i declarades bé d'interès cultural en la categoria de monument.

La monumentalitat de pobles com Horta de Sant Joan, Arnes o Batea, el parc natural dels Ports de TortosaBeseit, els espais de la batalla de l'Ebre com el Poble Vell de Corbera i la via verda de la Terra Alta que ocupa una part del traçat de l'antic ferrocarril completen l'atractiu turístic comarcal.

Cooperativa de Pinell de Brai

En aquest entorn de 743,4 km2 tan poc densament poblat (un total de 12.175 habitants en tota la comarca), hi volem construir el nostre laberint per afegir a l’oferta cultural un nou focus totalment original i singular que estimuli la seva projecció turística.

8


vilalberint

El poble dacollida,

Vilalba dels Arcs

Panoràmica de Vilalba, amb el Calvari a l’esquerra, i el seu camí escortat de xiprers

El terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km2 d'extensió, es troba al sector septentrional de la comarca de la Terra Alta. Vilalba dels Arcs té una població de 750 habitants aproximadament. Actualment la principal base econòmica és l'agricultura, amb un predomini de la producció vinícola; també s'hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrícola de la Germandat fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins, varietat garnatxa blanca, garnatxa negra i macabeu de la denominació d'origen Terra Alta, i olis. Una mica d’història El municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou el comanador de Miravet, Bernat de Campanisa, qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons el document que es conserva publicat per Font i Rius. En passar els béns de l'extingit Orde del Temple als hospitalers, el 1317, Vilalba continuà sota el domini d'aquests en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Ascó. En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila.

9


vilalberint

Durant la Guerra de Successió el 29 de gener de 1706, els castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins el 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats. En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en els setges de Gandesa. En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila. Llocs d'interès de la vila Els Porxos de la Plaça, tot i que antigament tot el carrer major estava travessat per porxos, sobre els quals s'alçaven els habitatges; en l'actualitat, tan sols es conserven els de la Plaça de la Vila. També són mostra d'una interessant arquitectura popular Casa Martell i Casa Coll, entre d'altres. L'Església Parroquial de Sant Llorenç començà a construir-se el segle XVI i es finalitzà l'any 1705, segons consta a la façana principal. És un edifici molt interessant perquè combina elements gòtics amb altres renaixentistes i barrocs. D'aquest estil destaquen la façana principal i l'esvelt campanar de 40 metres d'alçada. És obra de l'arquitecte Francisco Ibarguenz. La Capella de la Mare de Déu de Gràcia era la primitiva església i fou construïda en època templera. Originàriament era d'estil romànic, de transició al gòtic, tot i que sofrí modificacions posteriors. Actualment es troba fora de culte. El Calvari, al qual s'accedeix per un camí empinat i serpentejat, vorejat per altius xiprers, on es troben la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil barroc, i la Capella de la Mare de Déu de Montserrat. No molt lluny d'aquí estan els antics rentadors públics, anomenats La Font, mostra d'arquitectura popular.

10


vilalberint

El terreny Al nord-est de la població, hi trobem un terreny ideal per ubicar el laberint monumental, finca "la Sort". Es tracta d’un solar a tocar de la població i perfectament integrable en la xarxa urbana. Això significa que és possible instal·lar-hi tant xarxa d’enllumenat elèctric com connexió a a sistema de rec per goteig, del que actualment ja compten els pins que voreigen el camí. Sortint del poble pel camí de Berrús i abans del primer trencall que porta a La font de rentar i al Calvari (tots ells punts destacats) podrem trobar el nostre monumental laberint. La porta del laberint, la situarem a la creu de terme. El solar seleccionat va ser donat per la família Coll a l’Ajuntament de Vilalba per a la construcció de jardins. Tenim doncs el lloc adient, sense cost afegit i que satisfà l’objecte de la donació. La forma exterior del nostre laberint establirà un diàleg amb la propera plaça del Bassot, de disposició semicircular, i podrà ser contemplat en la seva extensió des de diversos punts del poble ja que quedarà situat a una alçada Camí de la Font Camí de Berrús inferior. Camí del Calvari

Creu de Terme

El punt ideal per a la contemplació del conjunt serà el mirador de l’església.

Plaça del Bassot

Terreny previst per la ubicació del Vilalberint

11


vilalberint

El laberint monumental Disseny El laberint ha estat dissenyat amb l’objectiu de convertirse en un espai lúdic i singular per a Vilalba i alhora un pol d’atracció per a la comarca. Les premises arquitectòniques permetran proporcionar una experiència lúdica i vivencial als futurs visitants, sempre en una obra perfectament integrada al paisatge i a l’entorn.

3

1 2

Accés Situat a uns pocs metres de l’única entrada al poble que conserva part de la muralla i del pòrtic de pedra tallada. Entrada La plataforma que ja existeix actualment per sustentar la creu de terme actuarà de connexió amb l’entrada. Recorregut L’itinerari ha estat concebut perquè ens trobem en tres ocasions dues opcions on escollir el nostre camí; volem així estimular la intuïció del visitant i reforçar el caràcter lúdic (veure fletxes taronja). 1- Just després d’entrar. 2- Quan arribem al centre, podem travessar-lo o continuar. 3 - En sortir del centre, podem optar pel camí de l’esquerra o de la dreta. Per una altra banda, hem descartat passadissos cecs respectant així la idea primigènia de laberints amb recorregut continu.

12


vilalberint

Les placetes perifèriques Estan situades equidistants entre si; totes les opcions de recorregut ens acaben portant a les placetes, al centre o a la sortida. Les placetes estaran equipades amb un banc de pedra paral·lel al mur exterior per permetre el descans del visitant, així com per actuar com a espai de reflexió-meditació. Cada placeta estarà habitada per una olivera centenària, símbol universal de la pau i paradigme de vida i arrelament. L’olivera és també un del tres conreus primordials de la Terra Alta. A més, s’ha previst la instal·lació en el mur interior de cada placeta de ceràmiques rústiques gravades amb poemes curts de poetes catalans a fi i efecte de reforçar l’espai com a punt de reflexió-meditació.

«Lo Parot» olivera mil·lenària del terme de Sant Joan d’Horta

La sel·lecció del poetes i poemes curts (del tipus haiku de la tradició japonesa) pot ser una activitat vehiculable mitjançant les escoles de la comarca vinculant així els escolars amb l’obra.

13


vilalberint

La placeta central En el centre geomètric del laberint, hi hem situat la placeta central. Tots els visitants arribaran obligatòriament a aquest punt, tant a l’anada com a la tornada del seu recorregut. És, per tant, el centre, l’eix del laberint i l’eix simbòlic de les nostres passes pel món. La placeta central donarà vida a un xiprer, símbol d’espiritualitat i acollida a tota la Mediterrània. Els xiprers es planten des de temps mil·lenaris a les portes de les masies com a senyal de benvinguda, però també als cementiris i llocs de pau. El xiprer, el trobem així, com una constant de molts pobles, escortant camins, marcant eixos visuals, rebént hostes i acompanyant els nostres avantpassats.

14


vilalberint

Els altres materials El perímetre extern, està previst cobrir-lo amb còdols de riu recollits a la llera del riu Matarranya (Terra Alta). La intenció és crear un espai intermedi entre el mur extern del laberint i el límit del terreny destinat a acollir-lo. L’efecte serà mantenir el terreny anivellat, impedir la degradació per la formació d’aigüeres i dotar l’obra d’un marc horitzontal que l’acompanyi com a de passe-partout. Aquest espai ens remetrà als jardins zen i, per tant, reforçarà el missatge de pau, tranquilitat i reflexió que vol remarcar l’obra. Simulació gràfica

Els altres vegetals

Romaní o romer Rosmarinus officinalis

Espígol Lavandula angustifolia

Dins del capítol d’acabats finals de l’obra, s’hi ha previst envoltar tot el mur exterior d’un parterre continu format de plantes aromàtiques de secà. Aquest tipus de coberta vegetal és propi de la comarca, gairebé no precisa manteniment, i vincula l’obra amb el seu ecosistema. El parterre rebrà reg de goteig. El terra per on caminar El disseny de la proposta inclou l’acabat final del ferm intern amb una coberta de rajoles ceràmiques de Pinell de Brai, conegudes per la seva resistència i bellessa. Com tots els altres components, són un producte propi de la comarca. La il·luminació El projecte arquitectònic inclou una il·luminació singular a base de leds. Aquests punts de baix consum es situaran a la base dels murs per permetre el recorregut nocturn del laberint. Alhora, un seguit de punts de llum al capdamunt dels murs dibuixaran la forma espiral, de forma que la contemplació de l’obra des de diferents punts es converteixi en un espectacle visual.

15


vilalberint

Pla de lobra Fase 1: difusió del projecte En aquesta primera fase està previst presentar i explicar el projecte a totes les entitats, institucions, empreses i persones interessades i/o afectades en la proposta. Fase 2: desenvolupament Establiment del pla de col·laboració entre autoria i Ajuntament de Vilalba per gestionar el projecte. Presentació de projecte d’execució arquitectònica, sel·lecció de col·laboradors, empresa constructora, empresa d’il·luminació i jardineria. Estudi de costos i pressupost final. Fase 3: compromisos Implicació de patrons, contractes d’aportacions i contrapartides publicitàries i tancament de gestió. Implicació del territori, col·laboració amb escoles i d’altres entitats culturals i/o patrimoni. Es preveu com a condició indispensable una aportació econòmica compartida entre iniciativa pública i iniciativa privada. Fase 4: producció Aixecament de plànols, descripció de les actuacions i projecte arquitectònic. Anivellament, construcció, incorporació de jardineria, reg i il·luminació. Fase 5: inauguració Disseny d’acte d’inauguració, convidats i difusió pública.

16


vilalberint

Manteniment, seguretat i accessibilitat Manteniment Donats els materials que composen l’obra arquitectònica, el manteniment serà mínim i es reduirà a la jardineria i la reparació de danys produïts per actes vandàlics si es produïssin. El sistema d’il·luminació també requerirà cert manteniment que podrà assumir el mateix ajuntament. Respecte a la neteja, s’ha previst una segona porta a la placeta de Xaloc per facilitar l’accés sud-est al servei de neteja municipal. Les aigües de pluja s’eliminiran per gravetat mitjançant una sèrie de desaigües situats a la base dels diferents cercles de murs de forma que arribarà per al seu aprofitament al parterre exterior. Seguretat L’obra no conté cap element que pugui representar cap perill per als usuaris: tots els elements són fixos i de gran resistència. Accessibilitat Posició dels bancs a les placetes

L’obra es trobarà a pocs metres del casc urbà. El camí de ciment que dóna accés és accessible en cadira de rodes. El mateix camí, de gran amplada, permet l’aparcament temporal de quasevol tipus de vehicles fins i tot autocars. L’amplada dels camins interiors i l’enrajolat del ferm permetran l’accés en cadira de rodes. Els bancs previstos a les tres placetes perifèriques serviran de punt de descans per a la gent gran.

17


vilalberint

Impacte i retorn Preveiem que la incorporació d’aquesta proposta monumental al patrimoni de la Terra Alta tingui un impacte molt positiu en diferents àmbits d’activitat i amb diferent intensitat segons l’amplitud de l’entorn considerat. Durant el procés constructiu del laberint –

Implicació de les escoles de la comarca en la proposta i selecció dels poemes de les placetes perifèriques.

Implicació d’empreses locals en la construcció, jardinament, el sistema d’il·luminació, les portes d’accés, etc.

Implicació dels agents culturals del municipi en la difusió i captació de recursos.

Una vegada finalitzada l’obra A la vila d’acollida, Vilalba dels Arcs –

Promoció turística de primer nivell augmentant el nombre de visitants al municipi i repercutint, per tant, en la promoció i les vendes d’establiments com ara les bodegues particulars, la cooperativa, els establiments de restauració i d’allotjament.

Als pobles de la meitat nord de la comarca –

El pol turístic que genera l’atractiu dels Ports està poc aprofitat pels pobles que integren la meitat nord de la comarca. Amb la presència i promoció del Vilalberint, es pretén incorporar aquest flux i els beneficis que genera també per a aquestes viles.

A les Terres de l’Ebre –

El Vilalberint aspira a afegir-se a l’oferta global d’aquestes terres augmentant l’atractiu per a visitants que encara la desconeixen.

18


vilalberint

Punts forts

Terrenys de titularitat municipal sense cost

Materials constructius propis i integrats a l’entorn

Possibilitat de retorn dels guanys d’empreses que aprofiten el terme Situació en àmbit de llindar urbà

Proposta singular i original

Integració de la comunitat escolar

Promoció turística de la vila

Promoció de productes de la terra

Obra monumental accessible per a col·lectius amb discapacitats

Promoció turística de la comarca

Jardineria sostenible

19


vilalberint

Esquema de posicionament sobre el terreny

Simulació gràfica

20


vilalberint

Seguiment, making of Amb la intenció de recollir totes les gestions, aportacions, anècdotes i els esdeveniments que genera un projecte com el que estem presentant en aquest dossier, s’ha previst la creació d’un blog a Internet que permeti fer-ne un seguiment pormenoritzat. Aquest espai virtual permetrà consultar el dia a dia del desenvolupament de la proposta, aportar opinions i penjar fotos i vídeos. La funció primera del blog serà, una vegada construït el Vilalberint, la realització d’un making of de tot el procés, amb entrevistes als visitants, vídeos en stop motion de la construcció, presentació de les persones i institucions públiques o privades, etc. La segona utilitat del blog serà promoure la participació de tots els agents implicats i, d’aquesta forma, difondre la idea, incorporar suggeriments i finalment vivències personals sobre l’experiència de la visita i del recorregut del Vilalberint.

21


vilalberint

El compromi´s pu´blic Entenem que, per fer viable aquesta proposta, és imprescindible el compromís de l’Ajuntament de Vilalba. Aquest compromís inclou, una vegada assumit el projecte, la dotació dels fons que es consideri oportuns però, sobretot, la incorporació del Vilalberint com una iniciativa pròpia. L’ajuntament haurà de ser l’eina principal per a la promoció i l’aconseguiment de fons públics en altres institucions com ara: – – – –

Consell Comarcal. Diputació de Tarragona. Generalitat de Catalunya (departaments afectats). Unió Europea.

La iniciativa privada En paral·lel a les aportacions d’aquestes institucions, considerem que la principal font de financiació hauria de ser les grans empreses que aprofiten els recursos de la comarca. Estem parlant d’empreses com, per exemple: – – – – –

Parc eòlic de Vilalba dels Arcs SL. Bon Vent de Corbera, SLU. EDP Renovables - Parc eòlic de La Fatarella. Catalana d'Energies Renovables (CATER), Pobla de Massaluca. Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E.

En darrer lloc, l’altre sector que considerem implicable és la petita i mitjana empresa local com ara establiments de restauració i d’allotjament, bodegues i petites indústries de la comarca. Els beneficis de la construcció del Vilalberint repercutirà positivament en la seva activitat.

22


vilalberint

Lequip creatiu Aguiló, Xavier (1959) Creatiu gràfic, publicitari i artístic. Estudis de l’especialitat de pintura fins al 5è curs a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Graduat en Arts Aplicades a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis de Barcelona. LLOTJA. Estudis de Pedagogia fins al 3r curs a la Universitat de Barcelona. Director artístic i dissenyador gràfic consolidat amb empresa pròpia. Impulsor de 4 projectes empresarials propis. Creatiu i coneixedor del sector d’arts gràfiques i de packaging amb una àmplia cartera de contactes en els sectors de l’educació, formatiu, sanitari i editorial. Especialista en disseny i implementació de programes de formació contínua presencial i on line. Creatiu artístic, ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. També, instal.lacions o intervencions plàstiques amb la col·laboració d’institucions públiques, empreses privades i col·lectius culturals en diferents indrets: – – – – – – – – – – –

Canyelles Vichyssoise, Barcelona 1983-86. Mural sota l’aigua, Biure, Girona 1985. Mural a la presó, Wad-Ras, Barcelona 1985. Pont del Dragó, Sant Andreu, Barcelona 1986. Chicago de noche, Barcelona 1987. Seleccionada a la Biennal de Joves Artistes Mediterranis. Sur-Orca-Sur, Orcasitas, Madrid 1988. El Riu de la crisàlide translúcida, Sant Feliu, Barcelona 1988. 1r premi d’instal·lacions. Les Donzelles de Montalegre, Barcelona 1988, Obra selecionada per representar a Espanya a les Monogràfiques de Joves Creadors Europeus. Saturn frisst seinen sohn, Viena, Austria 1989. Obra selecionada pel WUK de Viena per a la Trans Europe Halles Festival. Medi-sorra-nea, Badalona, Barcelona 1989. Obra selecionada per a la Festa del Mar. Mur amb Tub, Mòdena, Itàlia 1990, seleccionada per 2&r Circoli&Cortili

Contacte Xavier Aguiló Fixe: 932 744 717 xavier@aguilografic.com

Mòbil: 608 11 32 70 xavier@singulargames.cat 23

Profile for Vilalberint

Dossier presentació vilalberint  

Laberint de pedra seca a Vilalba dels Arcs

Dossier presentació vilalberint  

Laberint de pedra seca a Vilalba dels Arcs

Advertisement