Issuu on Google+

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty Comentari PAU uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg Alfons XIII: Crisi de la Restauraci贸 hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe rtyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf 23/01/2014


Comentari: Regeneracionisme i revisionisme En quant a la font, podem dir que tant el primer text com el segon, corresponen a una Font primària, ja que la primera és la noticia d’un periòdic d’eixa època, i la segona Font és el escrit original que escrigué Indalecio Prieto, en referència al desastre de Annual. Podem dir, que el primer text és periodístic i historiogràfic, mentre que el segon text es testimonial i historiogràfic. L’emissor de la primera font es col·lectiu, ja que tan sols apareix el nom del periòdic i no un nom d’un sol periodista. Pel que fa a la segona font, direm que l’emissor es individual, Indalecio Prieto, ho sabem ja que al final del text apareix “Intervención de Indalecio Prieto en la Cortes. 21 de noviembre de 1922”. El receptor de la primera font, és el poble, es a dir, tothom que visqué a eixa època. Pel que fa al receptor de la segona font, hem de dir que els principals receptors son les Corts, però també el poble. Entrant en les idees dels textos, podem veure que la idea principal del primer text és el succés de la setmana tràgica a Barcelona a 1909. I les idees secundaries, serien la oposició de la gent contra les guerres en terres estrangeres per evitar morts espanyoles. Altra idea secundària seria la critica dels actes del Govern del senyor Maura. La idea principal de la segona font és el succés del desastre de Anual, que va tindre lloc a Marroc a l’any 1921. Pel que fa a les idees secundaries, direm que durant la guerra del Marroc, va haver una pèrdua de 5000 soldats, el General Silvestre després d’aquesta derrota, va incorporar a 5000 soldats més amb una introducció insuficient. Altra idea secundària, seria que deguda a la poca experiència dels soldats, no varen ser capaços de protegir-se i fer una evacuació. Podríem localitzar aquestes dos fonts dintre del període de Regeneracionisme i revisionisme polític, compres de l’any 1902 a 1923. El període que s’inicia en 1902, amb l’ascens al tron d’Alfons XIII, i conclou en 1923, amb l’establiment de la dictadura de Primo de Rivera, es va caracteritzar per una permanent crisi política. En 1907, el líder del Partit Conservador “Antonio Maura”, va arribar al poder amb un programa reformista. Aquest programa va ser molt criticada, i a l’any 1909, es va afonar definitivament amb La Setmana Tràgica de Barcelona. Anys més tard, en 1912, Espanya es va aliar amb França per defensar les terres del Marroc de Les cabiles del Rif liderats per Abd-el-Krim. Espanya va sofrir moltes baixes i front a la necessitat de enviar tropes, va envia un exercit inexpert i mal preparat. Açò va donar lloc al Desastre d’Annual.

2


El període se inicia en 1902, amb l’ascens al tro d’Alfons XIII, i conclou en 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. Aquest període es caracteritza per una permanent crisi política. Diversos factors expliquen aquesta situació; d’intervencionisme polític d’Alfons XIII, divisió dels partits del “tron”, debilitament del caciquisme i desenvolupament de l’oposició política i social. L’inestabilitat política, va causar greus problemes socials com; l’agudització de les lluites socials, la “qüestió religiosa”, la “qüestió militar”, consolidació del moviment nacionalista i el “problema del Marroc”. En 1905 va esclatar una greu crisi a Catalunya, la reacció del govern va ser que en 1906, es va aprovar la Llei de Jurisdiccions, la qual identificava les critiques a l’Exèrcit com a critiques a la Pàtria i passaven a ser jutjades per la jurisdicció militar. Aquest acte va causar una gran repercussió popular. En 1907, el líder del Partit Conservador “Antonio Maura”, va arribar al poder amb un programa reformista. Aquest programa va ser molt criticat, com podem observar a la primera font: “en diversas y repetidas ocasiones hemos criticado actos del Gobierno del Señor Maura”. La causa que va donar lloc a la Setmana Tràgica de Barcelona el 26 de juliol de 1909, va ser la guerra del Marroc, ja que aquesta va ser ocasionada pels atacs dels habitants del Rif cap a treballadors espanyols d’una mina espanyola situada al Marroc. El poble exigia que el govern actuara d’una manera adequada, com diu en la primera font “porque en las manos del Gobierno esta hoy en honor de España”. Aquesta Setmana Tràgica, va portar una sèrie de conseqüències, van haver un centenar de morts, ferits i destruccions. També la repressió conseqüent va dur a l’ejecció de Francesc Ferrer i Guardià, qui era un pedagog anarquista i fundador de l’Escola Moderna. Uns anys després a 1917, degut al mal repartiment social dels beneficis de boom econòmic va portar a l’esclat social i una profunda crisi. Aquesta crisi va tindre tres diferents aspectes. En primer lloc, la crisi militar, la qual va culminar amb la creació de les Juntes de Defensa. En segon lloc la crisi Parlamentaria, que es va construir una Assemblea Nacional de parlamentaris, aquesta va demanar un canvi de govern i la convocatòria de Corts Constituents. Per últim està la crisi social: la vaga general de 1917, aquesta fou convocada per CNT i UGT. A 1906, va tindre lloc la Conferencia d’Algesires, es va repartir el Marroc entre França i Espanya. Açò provocà conflictes, les cabiles del Rif, liderades per Abd-el-Krim. A causa del mal lideratge i la inexperiència dels soldats del l’exèrcit espanyol, va sofrir importants tragèdies com diu a la segona font: “hombres recientemente incorporados a filas, que no saben disparar un fusil, que no saben cargar...”. A 1912, va ver un nou repartiment del Marroc entre França i Espanya a la fi de millorar el enfrontament contra les cabiles Rifenyes. Aquestes, en 1921 van concloure amb una retirada desordenada de l’exèrcit espanyol i un massacre de les tropes espanyoles. A causa del mal lideratge del General Silvestre. Com podem observar en la segona font, el General Silvestre 3


realitza d’incorporació a les files de 5000 homens amb sols un més d’instrucció, quant un reglament estableix que el primer període de un recluta avanç de la seua incorporació es de tres mesos. Aquest fet s’anomena el Desastre d’Annual. Per concloure, hem de situar aquest període històric en front a l’Antic Règim, el liberalisme i la democràcia. L’Antic Règim qual te unes característiques socials, econòmiques i politiques concretes. Respecte a les característiques socials, la societat estava dividida en tres estaments, a els quals pertanyien per naixement i entre els que hi havia grans desigualtats tant econòmiques com socials: 1er estament (noblesa), 2on estament (clergat) i el 3er estament (burgesia i poble pla). Pel que feia a l’economia, l’antic règim, es caracteritzava per una agricultura d’autosuficiència amb una dèbil producció. Les industries estaven organitzades per gremis on no hi havia competència. Per finalitzar amb l’Antic Règim, tractarem els aspectes polítics, que es caracteritzaven per la sobirania reial, es a dir, els poder judicial, executiu i legislatiu recauen sobre el rei. Per tant no hi havia igualtat jurídica. Després amb les revolucions burgeses, es va donar el canvi al liberalisme, que era el sistema de govern totalment oposat a l’Antic Règim. Les característiques del liberalisme són les següents: pel que fa a la part econòmica, podem destacar la revolució industrial, cosa que va produir una revolució agrària, caracteritzada per una agricultura intensiva, canvis en la propietat de la terra, aparició de noves tècniques... La industria es va incrementar amb els canvis tecnològics per l’aparició de noves fonts d’energia i noves maquines, com la màquina de vapor. Respecte al comerç, ja no estava organitzat per gremis, i va haver una gran revolució als transports degut a aquestes noves màquines, com el ferrocarril o el vaixell. En quant a la societat estava dividida en classes: rics(nobles, clero i burgesia) i pobres(obrers i camperols), en aquest model polític les classes socials anaven en funció dels diner i possessions que cadascú tenia, es a dir que podies nàixer pobre i amb molt de treball, acabar sent ric. Pel que fa a la part política, els canvis van vindre a partir de la il·lustració,i es va passar de una monarquia absolutista a una monarquia parlamentaria, es a dir, el poder recau sobre el poble. Pel que feia a la justícia, podem dir que en aquest model polític tothom era jutjat de la mateixa manera. Les principals caracteristiques de una societat democràtica, són: La llibertat d’expressió que consisteix en el dret de totes les persones d'expressar els seus punts de vista davant els governants. La llibertat d’expressió, on una elecció democràtica és aquella en el qual els ciutadans expressen la seva opinió i emeten el seu vot de manera lliure i els resultats de l'elecció són respectats. Totes les persones tenen els mateixos drets i les mateixes oportunitats, de manera que no s'ha de discriminar ni excloure a cap persona ni grup social. Termes a definir: 4


ALIADÒFILS: A conseqüència de la I Guerra Mundial (1914-1918) es formà a Espanya una corrent d’opinió. El país es va dividir en dos bàndols i els aliadòfils, formats per persones d’esquerra que contaven amb el suport dels republicans, progressistes i liberals, eren partidaris dels països aliats, França, Gran Bretanya,... Els aliadòfils eren la major part de les forces polítiques que desitjaven una Europa més democràtica i respectuosa amb els drets de les persones. GERMANÒFILS: A conseqüència de la I Guerra Mundial (1914-1918) es formà a Espanya una corrent d’opinió. El país es va dividir en dos bàndols i els germanòfils eren persones de dreta, que contaven amb el suport dels conservadors i les classes altes, eren partidaris dels països que estaven amb Alemanya. Els germanòfils cal cercar-los entre les classes benestants.

Treball realitzat per: Julián García Víctor García Berto Muñoz Araceli Asins Josep Ferrandis

5


Comentari pau treball