Issuu on Google+

sitges món RE VISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

sitgesmon@sitges.cat

NÚM. 5 - SETEMBRE - 2009

fundació vicente ferrer

Festa del comerç ju st i la banca ètica Viii jornades Solidaries:

els drets humans a la teva mà

projecte: u lls del sàhara

henry buckley

exposició de fotografies inèdites de la guerra civil

e x p o s i ci ó i nte r n aci o n al: h o m e n atg e a mar ti n lu th e r k i n g


www.piensaenclima.org

g n o s e l x i e r b o c des www.justiciaipau.org

Els membres del Consell

de cooperació, solidaritat i pau són:

www.acsur.org

un representant de

cada Partit Polític de

l’ajuntament: PSC, CiU, Nou

www.savethechildren.es

Horitzó, PP, ERC, ICV-euia, Accció per Sitges

un representant de

www.ecologistasenaccion.org

cada Entitat: Conosud

Creu Roja FADES

SETEM

Sitges Solidari

amics de kamba beó neré

www.fund-culturadepaz.org

Persones a títol individual

www.rsf.org


3 Edita Ajuntament de Sitges Consell de Redacció Gabi Serrano José Luís Carol Carla Jordà Lita Imaz Fotografia Portada Josep Orriols Fotografies Joaquim Costa Albert Roca Col·laboradors Joaquim Costa Jordi Vicens Disseny i Maquetació VideoPressMedia.com Impressió Gràfiques Delfos Dipòsit legal B-21387-2007 Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau L’Escorxador C/. Carrer Joan Maragall, 36 08870 Sitges Tel. 93 811 22 32 sitgesmon@sitges.cat www.sitges.cat Impresa en paper ecològic

Amb el suport de:

EDITORIAL Un cop més us arriba un nou número del butlletí Sitges Món mitjançant el qual el Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau vol mantenir informada la ciutadania de Sitges de les seves accions i iniciatives. En moments com aquests algú pot entendre que cal reduir radicalment els ajuts al desenvolupament per cobrir les mancances i les necessitats més properes. Això indicaria que la suposada solidaritat de la que les societats més desenvolupades presumeixen no és real i que no es comprèn des d’una percepció global. Evidentment que cal atendre l’augment de necessitats socials de la població amb més recursos dels pressupostos de les diferents administracions, però això no pot anar en detriment de les partides adreçades a combatre la desigualtat, a atendre les necessitats d’emergència en zones en conflicte bèl·lic o d’ajut a causa de desastres naturals. En les situacions de crisi és quan es demostra la sinceritat d’una societat que es vol presentar com a compromesa i solidària. De fet resulta encara més necessària una aposta per la cooperació al desenvolupament amb un enfocament global que pugui ajudar a sortir d’aquesta crisi financera internacional. I fins i tot m’atreviria a dir que no tots els models de cooperació ens serveixen. S’ha demostrat que cal incidir en aquells models i projectes de cooperació que van més enllà de combatre les conseqüències de la pobresa i la desigualtat i que s’adrecen directament a corregir les causes que les sustenten. La pobresa no sempre és una catàstrofe natural sinó sovint una realitat estructural construïda. L’eficàcia en aquest cas és incidir mitjançant accions i propostes que tendeixen a canviar unes relacions de poder injustes i generadores de desigualtat. Per acabar dedicar una paraules de record al recentment desaparegut Vicente Ferrer, lluitador pels drets dels més desvalguts, i amb qui hem col·laborat aquests darrers anys en diferents projectes. Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau


projectes 200 8

4

ajuts atorgats en materia de cooperació al desenvolupament el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat les propostes d’AJUTS A PROJECTES EN MATÈRIA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A ENTITATS DE FORA DE SITGES.

2008

Projectes de cooperació al desenvolupament

amics del nepal Import destinat: 8.000 € Alfabetització de dones al Nepal: El projecte planteja elevar dues plantes en un edifici ja existent a Katmandú, propietat de la municipalitat i que ha estat cedit a l’ONG per ubicar-hi el centre. Així podran dissenyar-hi uns espais adequats per als usos que se’n farà i permetrà que el projecte sigui sostenible quan desaparegui la intervenció de l’ONG. Una dada a tenir en compte és que la taxa d’analfabetització de les dones és del 70%.

Fundació Ulls del món Import destinat: 10.000 € Ulls del Sàhara: Per tal de continuar desenvolupant la seva tasca amb el projecte Ulls del Sàhara 2008, de suport

a l’atenció i cures oftalmològiques i òptiques de la població sahrauí: consulta, intervencions quirúrgiques, prevenció i formació als campaments de refugiats i refugiades sahrauís de Tindouf.

Fundació vicente ferrer Import destinat: 10.000 € Accés a un habitatge digne i adaptat per a 10 persones dàlits (3 dones i 7 homes) de la regió d’Uravakonda, Anantapur, Andhra Pradesh, Índia: Amb la construcció d’aquests habitatges també se’n beneficien les famílies dels discapacitats, les quals acostumen a tenir una mitjana de 5 membres. Les vivendes són de 40m². Els dàlits o intocables representen el 18% del total de la població.

INTERCANVI D’ACCIÓ SOCIAL I COOPERACIÓ INTERNACIONAL Import destinat: 10.000 € Millorar les condicions d’escolarització dels nens i nenes que treballen a la pedrera de Canchungo, Guinea Bissau: Amb la compra d’un terreny per edificar una llar d’infants pels nens i nenes abandonats al carrer de la població de Neral. Els beneficiaris en són 50 nens i nenes. El projecte es pretén assegurar l’accés de la població infantil a una educació bàsica a fi de reduir la deserció i l’absentisme escolar i contribuir així a l’eradicació de l’explotació infantil de la zona.

acsur-las segovias Import destinat: 10.000 € Enfortiment de les capacitats organitzatives de les associacions de dones organitzades en xarxa “al Sector de Dones” de Guatemala: Per tal de millorar l’impuls de les estratègies político-organitzatives en els nivells locals i nacionals a Guatemala, incidint en les polítiques públiques de gènere.

ENNAKHIL - IMADEL Import destinat: 6.000 € Projecte d’informatització, capacitació i treball en xarxa de l’IMADEL - Institut marroquí de desenvolupament local (IMADEL) i cinc municipis de les regions de Marrakech i Tadla Azilal: Aquest és un projecte de cooperació directa que té com a objectiu reforçar les col·lectivitats locals a través de la capacitació per tal de construir partenariats locals estables i duradors, així com establir vincles de comunicació/informació que possibilitin processos de col·laboració i intercanvi.

fons català de cooperació Projecte 1693 Projecte aigua, un pas més enllà (Mèxic) Ajut: 9.427,54€ Projecte 1724 Construcció d’un pou, distribució d’aigua i producció hortícola a Sandanga (Senegal) - Ajut: 313,46€ Projecte 1860 Instal·lació d’una granja de gallines ponedores a la ciutat de Bobo Diulasso (Burkina Faso) - Ajut: 4.600,00€ Projecte 1863 Tancament de 30 habitatges al cerro La Pelona de Posoltega (Nicaragua) - Ajut: 6.600,00€ Projecte 1868 Reforçament d’activitats productives autogestionades de dones a El Alto (Bolívia) - Ajut: 7.900,00€


proJEcte del 2008

5

PrOJEcTe 2008 consell de cooperació, solidaritat i pau PROJECTE ULLS DEL SÀHARA “Suport a l’atenció i cures oftalmològiques i òptiques de la població sahrauí: consulta, intervencions quirúrgiques, prevenció i formació” Creada al juliol del 2001 Ulls del Món és una fundació que té com a objectiu prevenir la ceguesa evitable entre les poblacions més pobres del món, així com sensibilitzar l’opinió pública sobre aquesta problemàtica.

amb una xarxa de més de 700 voluntaris, entre oftalmòlegs, instrumentistes, optometristes, tècnics d’equipaments i altres professionals, que treballen amb l’objectiu principal de millorar la salut visual de les persones amb patologies oculars i formar els professionals mèdics locals, com ens explica Núria Ramon, directora general de la Fundació, “La nostra prioritat és l’enfortiment de les capacitats tècniques locals de tal forma que, com es reflexa en la nostra missió, les persones amb deficiències visuals i sense recursos econòmics puguin rebre atenció oftalmològica de qualitat per part dels seus serveis locals de salut. Ja sigui desplaçant experts oftalmòlegs sobre el terreny en el marc de projectes formatius,

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, 37 milions de persones al món són cegues i 124 milions tenen baixa visió; per tant, més de 161 milions de persones experimenten greus deficiències visuals. D’aquests 37 milions de persones cegues al món el 90% viu en els països més necessitats i les xifres tampoc són optimistes entre la població infantil, i és que 1,4 milions de menors de 15 anys són cecs. Encara que prevenir i combatre la ceguesa és evitable ja que el 75% de la ceguesa és curable o es pot evitar “Encara queden moltes persones per mitjançant tècniques relativament senzilles a les quals atendre, molts ulls per explorar, moltes cataractes per operar, molts tracomes els països pobres no poden accedir. per curar, moltes persones per capacitar... Va ser durant un viatge que van realitzar als cam- I seguirem treballant per prevenir i paments de refugiats sahrauís d’Algèria per realit- combatre aquesta situació”. Dr. Borja Corcóstegui zar un projecte assistencial d’ajuda humanitària a la població desplaçada que en Rafael Ribó i Borja Corcóstegui, actuals president i vicepresident d’Ulls del Món, van ser conscients de la precària situació sanitària i les deficiències visuals que patia la població local i es van adonar de la necessitat de crear una entitat que millorés aquestes condicions. Amb seu central a Barcelona, després de vuit anys de vida la Fundació compta

Dr. Kahlil Khatri fent una revisió a una pacients al Sàhara


6

8 0 0 2 s projecte

PrOJEcTe 2008 consell de cooperació, solidaritat i pau

organitzant cursos d’especialització a distància a través de videoconferència o atorgant beques d’estudi perquè els metges generalistes, oftalmòlegs i optometristes puguin completar la seva formació”. Ulls del Món té en aquests moments quatre programes de cooperació en marxa, Ulls del Sàhara, creat l’any 2001 com a projecte inicial de la Fundació, desenvolupa les seves activitats als campaments de refugiats sahrauís de Nacions Unides a Tindouf (Algèria)i que l’any 2008 ha assolit un repte que Ulls del Món s’ha proposat complir des de l’any 2003, en el qual, amb l’acord del Ministeri de Salut, es va planificar la formació d’un metge sahrauí en l’especialitat d’oftalmologia. Els altre projectes són Ulls de Moçambic, Ulls de Bolívia i Ulls de Malí. L’any 2003 es va engegar el programa Ulls de Gaza a la Franja de Gaza (Palestina), tot i que les seves activitats estan suspeses a causa del conflicte polític i bèl·lic que es viu a la zona. L’Ajuntament de Sitges col·labora des de l’any 2006 ens els diferents projectes de la Fundació. Fotografies cedides per la fundació Ulls del Món

Més informació: www.ullsdelmon.org

“A principis de 2001, de tornada d’un viatge de prospecció al Sàhara Occidental, el Dr. Borja Corcóstegui i jo mateix vàrem prendre consciència de les possibilitats i les necessitats que podia cobrir un projecte com el nostre. Vuit anys després, ja són quatre els programes que tenim en marxa. Tots ells es desenvolupen sota les premisses de sostenibilitat, de tal manera que aquests països puguin ser autosuficients en matèria oftalmològica a mig termini, i de permanència, adquirint un compromís amb la població i les Rafel Ribó, President de la fundació Ulls del Món autoritats locals. Des de l’experiència de qui ha patit problemes oculars i ha estat intervingut en diferents ocasions al llarg de la seva vida, suposa una satisfacció i alhora una obligació poder ajudar aquestes persones perquè millorin la seva salut visual i puguin veure un futur a les seves vides”. Rafael Ribó, president de la Fundació


tinc un somni

7

exposició internacional homenatge a martin luther king jr. Martin Luther King Jr. va néixer a Atlanta (Geòrgia) el 15 de gener de 1929. Reverend i ministre de l’església Baptista, va ser un gran activista del Moviment pels Drets Civils als Estats Units per als afroamericans, per la qual cosa se li va atorgar el Premi Nobel de la Pau al 1964, sent la persona més jove en rebre’l fins aquell moment. Va ser líder de nombroses marxes pel dret al vot, la no discriminació, i altres drets civils que més tard van ser promulgats en lleis nord-americanes com la Aprovació de l’Acta dels Drets Civils i la dels drets de votació. El seu discurs “I have a dream” davant el Monument de Lincoln a Washington durant la Marxa pel Treball i la Llibertat el 1963, va portar el seu missatge a tots els racons del món. Acèrrim defensor de la no violència, sempre va mostrar el seu desacord amb les guerres en les que els Estats Units estaven involucrats. El 4 d’abril de 1968 va ser assassinat a Memphis, quan es preparava per liderar una marxa local. King és un dels més grans líders i herois de la història recent dels Estats Units.

tinc un somni Etoundi Essamba I és mitjançat l’art que s’ha volgut retre homenatge a Martin Luther King en el 80 aniversari del seu naixement. Han participat a l’exposició artistes de tot el món i s’ha utilitzat com punt de partida el discurs que va pronunciar al final de la Marxa sobre Washington pel Treball i la Llibertat, “I have a dream”, “Tinc un somni “, reconegut exponent de la seva lluita per la llibertat i per tots els drets de l’ésser humà.

i have a dream

El Dr. King va tenir un somni fa més de 45 anys, i aquesta mostra presenta la visualització dels artistes d’aquest somni. L’exposició es completa amb una plèiade d’escrits de rellevants escriptors, pensadors i científics internacionals que han presentat el seu “somni”. L’art i les idees caminen de la mà per fer-nos arribar el missatge de la no-violència i la cultura de la pau. “Tinc un somni” és una iniciativa de l’Ajuntament de Sitges que ha comptat amb la col·laboració i el finançament de diferents institucions i entitats entre les que destaquen l’Institut Ramón Llull i la Sociedad


8

tinc un somni

exposició internacional homenatge a martin luther king jr. Estatal de Acción Cultural Exterior (SEACEX), en tant que institucions promotores de la cultura catalana i espanyola a l’exterior. La participació d’aquestes entitats ha garantit la viabilitat econòmica del projecte i ha permès que es pugui dur a terme una iniciativa d’aquesta dimensió. El Regidor de Cultura i Cooperació , Gabi Serrano, ha destacat que“ “Tinc un somni” és un projecte multidisciplinar, que uneix art, cultura i pensament i que alhora suposa, com a carta de presentació de Sitges a nivell internacional, una proposta emergent de turisme cultural”. Serrano assenyala que amb aquesta acció “També hi ha la voluntat de promocionar els artistes locals mitjançant la creació de productes col·lectius on poguessin participar els nostres creadors. No només artistes plàstics sinó també escriptors i poetes de la vila”.

Sharon Kopriva

i have a dream

L’exposició recull l’obra de 72 artistes dels 5 continents que aporten la seva visió sobre Luther King i de 50 pensadors i escriptors, que en aquest cas participen a la iniciativa a través d’una reflexió escrita sobre la seva figura. Bona part de l’obra exposada és inèdita, creada expressament per aquest projecte. Després de Nova York, l’exposició anirà a Detroit, Atlanta, Alabama i Memphis i l’any 2010 arribarà a Sitges.

L’exposició “I Have a Dream” (Tinc un somni) va èsser inaugurada a Nova York a la seu de la fundació Gavarron, al cor de Manhatan. L’acte va comptar amb la presència del Vicepresident de la Genealitat, Josep LLuis Carod Rovira, de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, de l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, de l’alcalde de Sitges, Sr. Jordi Baijet i del Regidor de Cultura i Cooperació, Gabi Serrano. Aquesta exposició ret homenatge a Martin Luther King, i al seu mític discurs. Durant l’any 2009 es compleixen 80 anys del seu naixement i 45 anys de la concessió del Premi Nóbel de la Pau.


vicente ferrer

9

vicente ferrer, u n model de compromís Des de la seva posada en marxa l’any 2003 la Regidoria de Cooperació ha donat suport a diversos projectes de la Fundació Vicente Ferrer, entre ells la construcció d’habitatges dignes a Anantapur per a la població més pobre, els dàlits o intocables. Per mostrar els projectes finançats per diversos ens locals la Fundació va convidar a l’Ajuntament a anar a l’Índia i es va delegar en el regidor Josep Orriols. Durant el viatge Josep Orriols va tenir l’honor de conèixer a Vicente Ferrer, la seva família i els seus col·laboradors, així com la gran obra realitzada per tots ells. A les pàgines següents trobareu un text ple d’emocions i sentiments on ens explica la seva experiència. Lamentablement Vicente Ferrer va morir el passat 19 de juny, a Anantapur, als 89 anys. Ferrer, nascut a Barcelona, va arribar a l’Índia com a jesuïta el 1952. Anys després penjar els hàbits i el 1970 es va casar amb Ann Perry, periodista anglesa de la revista “Current” i van tenir tres fills: Tara, Moncho i Yamuna. Amb la seva família va crear la Fundació Vicente Ferrer a la qual va dedicar la resta de la seva vida. El seu objectiu era clar, ajudar els més necessitats. La Fundació Vicente Ferrer a l’Índia realitza projectes de desenvolupament en educació, habitatge, dona, sanitat, ecologia i persones amb discapacitat en més de 2.000 pobles del país, beneficiant a més de dos milions i mig de persones de les castes més baixes. Ha aconseguit construir unes 40.000 vivendes, tres hospitals generals, un centre per a malalts de SIDA, 14 clíniques rurals, 1696 escoles i centres

Parlament d’Anna Ferrer a l’enterrament del seu marit. Fotografia de la Fundació Vicente Ferrer.

Amb el fi d’assolir el reconeixement públic de la figura de Vicente Ferrer i de la seva Fundació per l’extraordinària tasca portada a terme , el Ple de l’Ajuntament del passat mes de juliol va aprovar per unanimitat sol·licitar al Govern Espanyol que promogui la candidatura del Premi Nóbel de la Pau 2010 a la Fundació Vicenç Ferrer, així com adherir-se a totes aquelles accions i iniciatives que promoguin aquesta candidatura.

d’ensenyament, 120 biblioteques per 158.000 alumnes de primària i secundària, centres especials per a cecs, sords i disminuïts psíquics, milers de pous d’aigua, 2.300 embassaments, tres milions d’arbres fruiters ... La dona i el fill del cooperant han assegurat que continuaran amb la seva feina. Unes 100.000 persones, segons xifres facilitades pel cos de policia de l’Estat d’Andhra Pradesh, es van desplaçar a la localitat índia de Bathalapally, situada a 25 km del campus central de la Fundació a Anantapur, per participar en la cerimònia de l’enterrament de Vicente Ferrer. Durant els darrers dies, més de 300.000 pobres van anar a la capella ardent, on es va penjar un cartell amb una de les seves cites més conegudes: “Estic segur que cap bona acció es perd en aquest món. En algun lloc, quedarà per sempre. I aquest lloc és Anant”. Després de la seva mort va rebre l’homenatge que sempre va somiar: El comiat dels pobres i els discapacitats als que va ajudar sense descans.


10

anantapur 2008

u n viatge a l’ìndia. u na experiència vital. COnvidat per la Fundació vicente ferrer el regidor josep orriols, es va desplaçar a l’ìndia per conèixer la fundació i el projecte de construcció d’habitatges rurals amb el que col·labora la regidoria de cooperació de l’ajuntament. Aquest reportatge ha estat possible gràcies a la col·laboració de Josep Orriols autor tant del text com de les fotografies. El viatge a Anantapur, ha estat un dels més emotius i intensos que he realitzat mai. L’atzar va fer que em correspongués representar a l’Ajuntament, en una estada a la zona del sud de l´Índia on col·laborem des de la Regidoria de Cooperació, Solidaritat i Pau de Sitges en el finançament d’habitatges rurals i per tal de conèixer directament els resultats de la feina que fa la Fundació Vicente Ferrer, que des de ja fa molts anys desenvolupa una tasca d’assistència La Fundació ha construït 3 hospitals generals que funcionen als més desfavorits. Anantapur, a l’estat d’Andhra com a centres sanitaris de referència. Pradesh, és la capital d’una zona eminentment rural i molt pobre situada al sud del continent indi. Arribar-hi per carretera des de Bangalore (l’aeroport més proper) ja és una aventura i un risc real. L’accidentalitat, l’anarquia i la conducció temerària, en unes carreteres (per anomenar-les d’alguna manera) amb manca total de senyalització, en obres de renovació permanent, fan que circular-hi sigui un desafiament apte únicament per a conductors experimentats. El risc queda compensat per la bellesa extraordinària dels paisatges. L’autèntica riquesa de l´Índia però està en la seva A més d’11 clíniques rurals, la Fundació ha fet també un centre gent, especialment en el nens. Gairebé tots els de planificació familiar (foto superior) i un altre d’atenció i que vaig veure, no sabien el que era una consola cures per a malalts amb VIH / sida. de videojocs i en prou feines una televisió. Per no haver-hi, molt sovint no hi havia electricitat i a les escoles tot era molt elemental. Però us puc assegurar que tots els nens reien molt, eren feliços i traspuaven alegria a tothora. Fotografiar-los i després veure’s al visor de màquina reflex era tota una experiència. La gran majoria dels nens anaven sempre descalços. L’altra riquesa humana són les dones. Estic convençut que són el pal de paller que aguanta la societat india, malgrat són sempre les que s’emporten la pitjor part. Ser pobre, ser una dàlit i a sobre ser una dona, ja no es pot ser res pitjor a l’Índia. La dona, ha de tenir els fills (ser estèril és Avies rentant els bebés a l’exterior de l’hospital maternal.


anan tapu r

u n viatge a l’Índia. u na experiència vital

11

2008

Antigues cases del dalits

Les noves vivendes han estat fetes per les famílies.

una maledicció), portar la casa, cuinar, treballar el camp i els ramats, i sobretot estar sotmesa al marit o a l’home de la casa. Aquesta condició encara s’accentua més en els col·lectius musulmans. Les nenes passen de jugar amb nines a ser mares en poc temps. Les famílies fan una festa quan les nenes tenen la primera menstruació, tanmateix ja són dones i poden entrar a la condició de casadores.

aspecte que Sitges contribueix a millorar la seva vida amb la construcció d’habitatges dignes al poblat de Gopulapuram, cases sòlides i que ells mateixos ajuden a construir. Cases que molts pocs podrien tenir sense el nostre ajut i la feina que la Fundació Vicente Ferrer fa pels més desvalguts.

Una vegada casades passen a ser propietat del marit i a cuidar dels sogres. Per això les famílies volen nois, aquests no marxen de la família i el treball es queda a casa, i a sobre no han de pagar cap dot matrimonial, el qual obliga moltes vegades als pares a endeutar-se. Les dones amb disset o divuit anys ja són mares i àvies als trenta cinc. Les dones europees tenen el seu primer fills quan allà ja són àvies. Ells fan dues collites quan nosaltres en fem una. Europa envelleix i els països emergents com l´Índia exploten demogràficament. Cal recordar que l´Índia eren tot just tres-cents milions d’habitants en el moment de la independència (any 1947), en poc més de seixanta anys han més que quadruplicat la població, i el fenomen no s’atura. La vida rural és molt dura, els monsons marquen el ritme de les collites i els ramats, la bondat o no de les pluges fan que la subsistència formi part del seu dia a dia. Les cases rurals són molt precàries (parets de fang i pedra i sostre de palla) i en un únic espai cuinen, dormen i conviuen fins a tres generacions sense cap tipus de privacitat. Els únics que tenen un espai diferenciat son els animals domèstics i el ramat que també els dona escalf. És en aquest

Visitar aquestes cases i la trobada amb la gent del poblat ha estat una experiència personal que no es pot explicar. Que els nens literalment t’omplin el coll de flors, que les dones ballin per a tu i que tots els homes del poble et vulguin besar els peus (és la seva manera que tenen de demostrar l’agraïment), és una situació que un europeu, d’esquerres i que creu en la igualtat de tots els homes i dones, difícilment pot assumir amb naturalitat i sense que es trasbalsin les més íntimes emocions.

Interior de la vivenda .


12

anantapu r

u n viatge a l’ìndia. u na experiència vital

2008 l’onG

La Fundació Vicente Ferrer és una ONGD compromesa amb el procés de transformació d’una de les zones més pobres i necessitades de l’Índia, Anantapur, i d’una de les comunitats més pobres i excloses, els dàlits (intocables) i els grups tribals.

Vicente Ferrer parlant amb el regidor Josep Orriols.

I per si faltava alguna emoció més en Vicente Ferrer i la seva dona l’Anna, ens van convidar a sopar a casa seva com una deferència impagable. Asseguts a taula amb la seva família en un àpat absolutament informal, una truita de patata i ceba boníssima, un arròs de verdures i iogurt de búfala, varen ser un menú que va acompanyar una vetllada distesa, amable, intensa en les idees i en les opinions. La força de les seves conviccions, de la tasca feta i de la que queda per fer en favor dels més desvalguts no ens va deixar indiferents. L’apadrinament de nens (més de 136.000), escoles, programes de salut rural, un hospital general, maternitat, centres primaris de salut, atenció a discapacitats de tota mena, acolliment de dones, programes de noves collites i aprofitament de l’aigua per a reg i potable, nous habitatges, energia solar i biogàs, etc. son alguns dels programes que la Fundació desenvolupa en un territori que abasta 2.287 pobles, donant servei directe a gairebé tres milions de persones. Coses i serveis que aquí tenim com a indispensables, i que tenim a l’abast de la forma més natural, allà són un luxe moltes vegades lluny de l’abast de la majoria de la població. Nosaltres podem fer molt per ells i seguir ajudant i cooperant amb la gent com Vicente Ferrer, però ells ens poden ensenyar a ser més feliços sense tenir tanta dependència dels bens materials. Obrim el cor a aquella gent i rebrem el premi d’un immens somriure.

Està formada per dos equips: un equip espanyol i un equip indi que treballen conjuntament per eradicar la pobresa i les desigualtats socials d’Anantapur. La metodologia de treball es basa en la participació activa de tota la comunitat en els diferents àmbits, d’aquesta manera els beneficiaris de l’ajuda són els veritables gestors i executors dels diferents projectes, i per tant, els seus protagonistes. La Fundació treballa per consolidar comunitats capaces de donar-se suport i confiança mútuament, gràcies a una organització dinàmica i creativa que contínuament s’esforça en participar en totes les metes del desenvolupament. A més, la zona sobre la qual actua va creixent, i cada vegada són més les persones que es beneficien d’aquest projecte. Es financen en més d’un 80% de donacions particulars encara que també col·laboren empreses, institucions públiques, associacions i en un percentatge molt petit (1,19%)de les vendes que realitzen . Les seves àrees d’actuació són : Habitatge Sanitat Educació Persones amb discapacitat Dona Ecologia Fons d’Estabilitat Social Col·laboració Activa ww.fundacionvicenteferrer.org


s ie r à id l o s s e d a viii jorn

13

els drets hu mans a la teva mà

“La injustícia en qualsevol lloc és una amenaça per a tots” amb aquesta frase de Martin Luther King les viii Jornades Solidàries varen posar de relleu la necessitat del compromís personal en la lluita per garantir els Drets Humans per a tothom.

Un any més les Jornades van començar amb la Fira que va comptar amb l’assistència de nombrós públic, que va poder gaudir i alhora conèixer com es pot ser més solidari a través de les diverses activitats organitzades. Va llegir el manifest, tot encoratjant als organitzadors i a l’Ajuntament de Sitges a continuar treballant en la tasca de sensibilització, Andreu Felip, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El fi de festa el va marcar la batukada Markatú, que va posar els seu ritme i la seva música per un món més solidari on els drets humans siguin una realitat . El següent acte va ser un interessant cinefòrum amb el passi de la pel·lícula “Invisibles”, presentada per Juan Carlos Ramos de “Médicos Sin Fronteras” i produïda per Javier Bardem. La sessió va començar amb unes paraules del Regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau, Gabi Serrano. En el debat posterior al visionat del film, en Juan Carlos Ramos va plantejar diversos dilemes com “el que es pot fer” per canviar situacions concretes i reals com les que surten en el film . El cicle de Tardor finalitzà amb un acte celebrat el dia que es commemorava el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Va tenir lloc a la Plaça de l’Ajuntament amb prop d’un centenar de persones de tot signe polític i social. L’Alcalde també va ser present i va adreçar unes paraules als assistents. La celebració va consistir en una dansa contemporània, dirigida per Rufo Gimeno, interpretada i coreografiada per Sílvia Cuesta, al mateix temps que en Joan Duran declamava un poema i en directe David Espinola l’acompanyava amb la seva música. L’Escorxador va acollir l’exposició del concurs infantil de dibuix del cicle de Primavera, amb la participació 1.250 alumnes de diferents escoles d’infantil i primària i més de 50 mestres implicats. El darrer acte del cicle de Primavera va ser un cinefòrum sobre la pel·lícula “Los Limoneros” que va comptar amb la participació de l’escriptor Salah Jamal. Aquest espai de reflexió que són les Jornades Solidàries una vegada més ens apropa a les petites accions individuals, o a la suma de moltes accions puntuals, que fan possible la lluita contra la injustícia, recordantnos que resta molt per fer i que en part és a les nostres mans fer que els Drets Humans siguin una realitat.


14

festa del comerç just

piquem Ben fort per la pobresa

Amb l’objectiu de fer present, aquest any amb molt de soroll, la necessitat de lluitar per un comerç just i una banca ètica i sota el lema “piquem Ben fort per la pobresa”, Sitges ha estat un dels 85 municipis que s’ha afegit als actes de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica a catalunya. Un anys més la Plaça de la Fragata va ser el punt de trobada dels actes a favor del comerç just i la banca ètica on el públic va poder adquirir productes d’alimentació i objectes de regal en els sis espais destinats a entitats i ONG’s. Durant la Festa van tenir lloc una sèrie d’activitats pels infants; dibuixar, un joc gegant de lona per jugar a terra de l’Oca amb continguts sobre comerç just i finances ètiques i d’altres. Pels adults, a més a més de poder adquirir productes d’alimentació, els organitzadors varen proposar dues accions, la primera consisitia en escriure una postal al president Zapatero per demandar-li que escoltés a les organitzacions del sud que diuen “no als tractats de lliure comerç” ja que no contribueixen al desenvolupament dels pobles. I l’altra una postal de la Banca Ètica que ens preguntava “saps si els teus diners es fan servir per finançar empreses militars?” Amb les respostes de les postals es va fer una acció conjunta amb municipis de Catalunya i d’altres ciutats espanyoles, i els resultats obtinguts es van fer arribar a les entitats financeres. A més a més proposaven al públic assistent que anés al seu banc i li preguntés al director o la directora si els seus diners es feien servir per finançar empreses militars. La Festa va estar força animada i va comptar amb la participació de l’actriu Esther Soto, l’acte principal de la festa era picar ben fort per la pobresa i es demanava als assistents que portessin tambors i d’altres objectes per fer sentir el seu malestar i aquesta acció es va sumar Markatú Junior que amb la seva batucada va congregar un nombrós públic.

El punt i final a la festa el va posar la lectura del manifest a càrrec de la directora de Maricel Televisió, Carola Fernández. Un manifest que va servir per reflexionar sobre la importància d’un consum responsable i el rebuig envers els productes que no compleixin amb una ètica social. La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica ha complert aquest any el desè aniversari i des del principi ha portat a milers de persones les propostes del Comerç


i la banca ètica

15

piquem Ben fort per la pobresa Just, així com activitats lúdiques i didàctiques que han permès donar a conèixer millor aquest comerç alternatiu. Actualment el Comerç Just és més que un comerç diferent, ja que ha aconseguit crear xarxes de lluita a favor de la millora de les relacions comercials basades en les desigualtats del lliure mercat. L’any 2000 Barcelona va iniciar la Festa amb l’arribada del Vaixell del Comerç Just “l’Estel” al port de la

ciutat. Des d’aleshores s’han realitzat festes a més de 200 municipis de Catalunya i actualment coincideix en el temps amb el dia Internacional del Comerç Just que es celebra a tota Europa. Des de fa un any s’explica també com la Banca Ètica finança projectes transformadors, que possibiliten iniciatives d’economia social i posen els diners al servei de les persones, i no al revés.

La Festa del Comerç Just es va celebrar a la Fragata el diumenge 17 de maig, organitzada per l’Ajuntament i van participacipar: Setem, IntermónOxfam, Conosud, Fades, Sitges Solidari, Tale-Talamo i Amics de Kamba Beó Neré.


16

notíci es del notíci món es

EL Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i pau de Sitges proposa noves bases de subvencions a campanyes de sensibilització i projectes de desenvolupament Fruit d’una reflexió sortida del Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau els últims mesos un grup de treball del Consell ha estat elaborant una nova proposta de bases per les subvencions que atorga la Regidoria. El procés ha necessitat d’unes set reunions per tal d’acordar en un ambient d’implicació, participació i col·laboració la normativa que hauria de regular l’aportació dels recursos que la vila de Sitges destina a promoure la pau, la solidaritat i la cooperació al desenvolupament. La proposta del grup de treball ja està enllestida i un cop estudiada pels serveis jurídics i econòmics de l’Ajuntament i aprovada pel plenari del Consell es portarà a la seva aprovació definitiva pel Ple del consistori.

Una de les novetats principals és que s’han proposat dues bases específiques per a cada tipus d’acció; una per a les campanyes de sensibilització dirigides a la població sitgetana i una altra per als projectes de cooperació al desenvolupament. També s’ha fet una definició més objectiva de quina mena de projectes són subvencionables i s’han ampliat els criteris de valoració dels projectes i els compromisos de retorn d’informació per tal d’augmentar la transparència tan exigible en aquestes qüestions.

torna a sitges la caravana del cor cami del sàhara Organitzada pel tuareg Moussa Ag Assarid aquesta segona caravana també va passar per Sitges camí del desert. La caravana ha arribat fins a Tabuye (Mali) ciutat de nòmades, on Moussa va fundar l’any 2006 una escola gratuïta per tothom qui ho necessitava amb els equipaments necessaris per acollir uns 100 infants que assisteixen a classe durant dos mesos i després tornen amb les seves famílies de vacances durant 15 dies. És l’anomenada “escola de la sorra”. L’objectiu de l’escola és preservar la cultura Tuareg, que està amenaçada d’extingir-se. Al centre els ensenyen a llegir, escriure en diferents idiomes i els transmeten la cultura i les tradicions que els són pròpies.

Com l’altra vegada la caravana porta material escolar i sanitari a més d’un vehicle 4x4 ambulància amb l’objectiu de dotar el dispensari mèdic que disposen al desert, i és per donar suport a aquesta iniciativa que es va fer un sopar solidari. El sopar organitzat per en Miquel Matas i Lita Imaz va tenir lloc a l’Sports Bar Sitges i comptar amb la presència de l’Alcalde i els regidors Carme Prat i Andreu Bosch. Al finalitzar el sopar Moussa Ag Assarid comentar el vídeo de l’anterior Caravanne du Coeur, a la qual el Consell de Cooperació va donar suport econòmic, i var agrair un cop més als presents i a la vila de Sitges el recolzament rebut. El sopar va recollir 600 euros que van servir pel suport logístic de la caravana.


henry buckley

a sitges

17

HENRY BUCKLEY

SITGES HOMENATJARÀ AL PERIODISTA DE GUERRA AMB UNA EXPOSICIÓ DE LES SEVES FOTOGRAFIES INÈDITES DE LA GUERRA CIVIL Henry Buckley (Manchester, 1904 – Sitges, 1972) va ser un mestre del periodisme al bàndol republicà durant la Guerra Civil i també fotògraf ocasional. Durant la Setmana Santa de 2007 es va localitzar a Sitges el fons fotogràfic inèdit del corresponsal de guerra del The Daily Telegraph, Henry Buckley, el qual el 1938 es va casar amb Maria Planas Izábal, filla d’un alcalde de Sitges. Les imatges captades per Buckley mostren esdeveniments importants de la Guerra Civil tant a Catalunya, com al front d’Aragó i al sud de França. Buckley va passar els darrers anys de la seva vida a Sitges, on va morir el 1972 i on és enterrat.

Henry Buckley. Fons Henry Buckley. Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès de la Generalitat de Catalunya (ACAPGC)

Henry Buckley va ser un dels grans corresponsals de guerra internacionals destacats a la zona republicana. Viatjava habitualment amb Herbert Matthews, Frank Smothers, Vincent Sheean i Robert Capa. També va coincidir amb Ernest Hemingway amb qui va mantenir una estreta relació al llarg de la seva vida. Les seves memòries amb el títol “Vida i mort de la Segona República Espanyola” editades el 1939 a Londres s’han traduït recentment al castellà. Les imatges fotogràfiques de Buckley mai no s’han exhibit i només algunes s’han publicat a la premsa comarcal del Penedès. Es tracta, per tant, d’un material inèdit de gran valor històric. Aquesta exposició vol donar continuïtat a les mostres que l’Ajuntament de Sitges ha dedicat a la recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil. La primera va ser la del fotògraf Robert Capa, amb imatges inèdites del 15 de gener de 1939, durant la retirada republicana de Tarragona a Barcelona. En aquella ocasió Capa va estar a Sitges. La segona mostra va ser la de les Brigades Internacionals, amb una exposició creada a Nova York i adaptada expressament al català que va tenir la presencia d’una vintena de supervivents d’aquest episodi. Amb la dedicada a Henry Buckley es vol posar en valor la figura d’un testimoni de primer ordre dels fets de la Guerra Civil, amb fonamentals vincles amb Sitges.

Èxode de refugiats civils i militars republicans a la frontera francesa del Portús. 30 de gener de 1939. Foto inèdita de Henry Buckley. Fons Henry Buckley (ACAPGC)

El corresponsal de guerra britànic Henry Buckley amb el xofer d’un vehicle llogat, durant la Guerra Civil. Fons Henry Buckley (ACAPGC)


18 “china e n áfrica” de chris alde n

lli b r es

La contradictòria presència del gegant asiàtic al continent més pobre tractada en profunditat en un nou llibre editat per intermón-oxfam En cap part del món ha estat tan evident la transcen- de la Xina. La presència de Xina a Àfrica és tan ambident ascensió de la Xina com a gran potència que a gua que desperta multitud d’inquietuds i dubtes: en l’Àfrica, assegura l’economista Chris Alden. A partir moltes de les anàlisis es reflecteixen tres línies oposade les inversions de milers de mides de pensament que veuen a Xina, lions de dòlars i de l’enviament de segons com s’analitzi, com a “soci en milers de comerciants, operaris i el desenvolupament”, “competidor béns de consum barats, aqueseconòmic” i “potència colonitzadora”. ta recent influència econòmica i política de Xina està redefinint Chris Alden és professor adjunt els llaços d’Àfrica amb la comunidel Departament de Relacions tat internacional. Internacionals de la London School of Economics. Porta més de quinze anys L’autor argumenta que per cominvestigant i publicant treballs sobre prendre la implicació del país asiàles relacions entre la Xina i l’Àfrica. tic en el continent cal reconèixer Anteriorment, va donar classes a el ventall de motius econòmics, la Universitat de Witwatersrand i diplomàtics i de seguretat que hi va obtenir beques d’investigació ha darrere de la política africana de la Universitat de Tòquio, l’École de Pequín, així com la resposta de Normale Supérieure de París i la les elits africanes als afalagaments Universitat de Cambridge.

espectacle al voltant de La “maternitat d’elna” La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. A mida que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers de persones. El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença, per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers. La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos. Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a

l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en unes circumstàncies terribles. L’espectacle es tracta d’una obra teatral concebuda com un conte per a adults que relata la història de les mares d’Elna des de la sortida del país fins a la seva experiència a la maternitat. Incorpora els testimonis recollits per Assumpta Montellà en el seu llibre homònim, cançons catalanes i franceses de diversos autors i estils, i la projecció d’imatges. El muntatge està interpretat per una actriu-cantant (Rosa Galindo) i un pianista (Luc Olivier Sánchez). L’actriu-cantant afronta la funció de narrar la història, tot interpretant diferents personatges, i el seu monòleg es veu interromput per diversos impulsos musicals que aporten un ampli ventall d’estats d’ànim que acompanyen aquest recorregut per la història.


ón m l e d ag en da 20 09 c u i n es 19

hommos Puré de cigrons Ingredients: ¼ kg de cigrons cuits 1 culleradeta rasa de sal 2 grans d’all picats (en funció del gust personal) ½ got de suc de llimona ½ got de tahina 1 tassa petita d’aigua 1 cullerada gran yogourt natural (opcional) Preparació: 1. Bateu tots els ingredients en una batedora fins a obtenir un puré lleugerament sòlid. 2. Estendre el puré en un plat pla i decorar amb trossos de cigrons cuits, una filet d’oli d’oliva, trossets de julivert fresc i una mica de comí en pols. 3. Es serveix acompanyat de pa de pita Del llibre “Aroma Árabe, Recetas y relatos” de Salah Jamal Editorial Zendrera Zariquiey

solidàries 24 d’octu bre jornades

PASSA’T A LA PAU

ÈNCIA I TRENCA AMB LA VIOL

fira d’entitas d’entitats

Amb la participació à els més petits hi haur locals i comarcals. Per an ur ç just. També hi ha xocolatada de comer b i actuacions. Es clourà am exposicions, jocs, tallers la lectura del manifest. bre de 17 a 20 hores Horari: Dissabte 24 d’octu Lloc: La Fragata

del 7 de novembre fins al 8 de desembre de 2009

HENRY BUCKLEY

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES INÈDITES DE LA GUERRA CIVIL Organitza: Ajuntament de Sitges Lloc: Edifici Miramar Horari: De dilluns a divendres de 10 a 14 hores. Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 i de 18 a 21. Entrada Gratuita

del 8 de novembre de 2009 fins al 25 de maig de 2010 Diplomatura Cultura de Pau 2009-2010 Educació per la pau, perspectiva de gènere, acció humanitària, reconciliació, etc Organitza: Escola de Cultura de Pau Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona Horari: Dimarts i dijous, 16h a 20:00h (amb alguns dimecres al llarg del curs) Preu: 1.110 € Telèfon: 93 581 24 91


Divendres 20 de novembre, a les 22:00 hores, al Teatre Prado Més informació Regidoria de Cultura: Telèfon: 93 811 22 32 e-mail: cultura@sitges.cat


Sitges Món 5