Issuu on Google+

sitges món RE VISTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I PAU DE SITGES

sitgesmon@sitges.cat

NÚM. 3 - ABRIL - 2008

ENTREVISTA A PACO DELGADO, represe ntant a Sitges de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharau í

creant futurs a través de l’amor amb sonrisas de bombay vii jornades solidàries

F.A.D.E.S. realitza un projecte de potabilització i canalització d’aigua a Boca de Yumurí (cuba)

bicis per a guinea bissau


www.esf-cat.org

descob

n.org

o enacci a d u y a www.

reix le s ong’s

www.agermanament.org

www.creuroja.org

www.accioncontraelhambre.org

t .odg.ca w w w / / http:

ww

w.x ar

xab

cn.n

et/c

sc/

www.noetmengiselmon.org


3

Edita Ajuntament de Sitges Consell de Redacció Gabi Serrano Joan-Pere Guzmán José Luís Carol Carla Jordà Lita Imaz Eva Martín Regidoria de Comunicació i Imatge Fotografia Portada Lambert Gràcia Garcia Disseny i Maquetació VideoPressMedia.com Impressió Gràfiques Delfos Dipòsit legal B-21387-2007 Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau Edifici Miramar C/. Davallada, 12 - Sitges Tel. 93 894 99  90 sitgesmon@sitges.cat www.sitges.cat Impresa en paper ecològic

EDITORIAL

Teniu a les vostres mans el nou número de la publicació Sitges Món, la revista que edita el Consell Municipal de Cooperació, Solidaritat i Pau, amb l’objectiu de donar a conèixer, difondre i compartir amb els ciutadans i ciutadanes els diferents projectes de cooperació per al desenvolupament i les accions de sensibilització als quals Sitges destina recursos humans i econòmics per actuar en un món global i interdependent. Afortunadament poca gent qüestiona la necessitat de les polítiques de solidaritat i cooperació. Tanmateix, aquest suport es basa en alguns casos en premisses no del tot encertades, amb la idea que es tracta d’un acte de generositat amb el qual donem part del que ens sobra a uns altres que ho necessiten. L’origen del mot solidaritat ens remet a quelcom que es fa sòlid, és a dir, que es fa un. Això es tradueix en uns valors humans que ens fan conscients de formar la mateixa cosa i que assumim com a propis els problemes d’altres persones, d’altres parts del món. La gran part de les accions de cooperació es fan des del convenciment que es tracta d’un acte de justícia. Una actitud que vol corregir, des de l’acció concreta, una situació de desigualtat que té les seves causes tant en l’àmbit regional com internacional. És en aquest marc on pensem que estem obligats a actuar per corregir aquesta situació. I ho fem des del convenciment que les bases d’aquesta desigualtat es troben en el model de desenvolupament de l’anomenat Primer Món i que sovint imposa a països tercers. Tan important és aquesta tasca solidària de sensibilització i cooperació al desenvolupament que duen a terme entitats i particulars sitgetans o d’altres indrets, com donar comptes de la destinació i efectes dels recursos implicats. Aquesta és la principal intenció d’aquest Sitges Món i esperem que respongui a aquesta expectativa. Gabi Serrano, regidor de Cooperació, Solidaritat i Pau


7 0 0 2 4 s e t c e j prpero la regidoria de cooperació, solidaritat i pau ajuts atorgats Les propostes finalistes presentades per entitats de Sitges, en la convocatòria de subvencions a projectes i campanyes de sensibilització en matèria de cooperació al desenvolupament, per a l’any 2007 van ser aprovades per unanimitat en el ple de l’Ajuntament del passat mes de setembre. campanyes de sensibilització

2007

Sitges Solidari VI Jornades Solidàries - Cicle de primavera: La dona al Sud, motor de futur. Import destinat: 2.900 euros VII Jornades Solidàries - Cicle de Tardor: +solidaritat = + sostenibilitat Import destinat: 8.000 euros

projectes de cooperació

2007

amics del nepal

conosud

fades

Projecte: Construcció d’una escola de primària Shree Amarjyoti (Nepal). Import destinat: 8.000 euros Projecte: Mulheres Produzindo Suco. Barroquinha. Feria de Santana. Estat de Bahia (Brasil) Import destinat: 8.000 euros Projecte: Projecte de potabilització, canalització d’aigua i aprofitament agrícola. Poblament de Boca de Yumurí (Cuba) Import destinat: 9.000 euros

campanyes d’emergència

2007

PROJECTES DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ Projecte: Campanya d’emergència. Resposta als efectes del terratrèmol al Perú: fase de reconstrucció. Import destinat: 5.000 euros Número de projecte: 1806


PRoJ E

cte 5 del PrOJEcTe 2007 consell de cooperació, solidaritat i pau 200 7 Projecte de potabilització, canalització d’aigua i aprofitament agrícola al Poblat de Boca de Yumurí (Cuba) Baracoa és un municipi oriental de la província de Guantánamo. S’estén al llarg d’una franja costanera d’uns 976,4 km2 i compta amb 81.741 habitants (2003), el 48% dels quals viu en zones rurals. La ciutat, amb gairebé 42.000 habitants, ocupa la part central de la costa del municipi i Boca de Yumurí és el poblat més oriental de Baracoa. La seva economia tradicionalment es basa en el cultiu de coco, cacau, cafè i fusta, i compta amb un important creixement del sector turístic. La seva localització remota li ha impedit un desenvolupament comú amb la resta del país, cosa que provoca la migració dels habitants cap a altres nuclis. Actualment FADES du a terme un projecte de potabilització i canalització d’aigua a Boca de Yumurí: els habitatges del poblat es dispersen a banda i banda de les gorges del riu Yumurí i la proximitat amb el mar provoca la salinització de les aigües del riu a la part més propera al poblat. Normalment són les dones, com a encarregades de la família, les que es veuen obligades a recórrer gairebé un quilòmetre per obtenir aigua dolça aprofitable. Però la falta d’aigua potable comporta moltes altres conseqüències, entre les més greus, les relacionades amb les condicions higienico-sanitàries de la zona, que són alarmantment insuficients. El projecte contempla la canalització de l’aigua del riu Yumurí des del punt d’extracció fins als habitatges de Boca de Yumurí. Que l’aigua potable arribi al poblat en permetrà fer un ús agrícola, que es materialitzarà creant un hort comunitari i permetrà produir vegetals frescos per a l’alimentació. El desenvolupament d’aquest projecte, en el qual ha participat l’Ajuntament de Sitges amb una aportació econòmica de 9.000 euros, afavorirà la creació de nous llocs de treball, fet que reduirà l’emigració dels habitants del municipi a d’altres nuclis.


7 0 0 2 6 s e t c e j o r p PrOJEcTe 2007 consell de cooperació, solidaritat i pau l’onG

F.A.D.E.S. L’associació Foment i Ajuda al Desenvolupament Econòmic i Social (FADES) en els darrers vuit anys ha pres consciència tant de les deficiències en equipaments de la zona com de les dificultats d’integració de la població del municipi. FADES en aquest temps ha dut a terme projectes d’enviament i distribució de materials, i ha participat en activitats relacionades amb l’agricultura i la pesca, amb aportacions econòmiques, material i personal a Boca de Yumurí. Entre novembre de 2005 i març de 2006 es va començar a treballar en la recerca de solucions per al problema sanitari i humà que significa la manca d’aigua potable al poblament. Des de llavors s’estudien, directament amb els afectats, les solucions més factibles per extreure aigua dolça, i a causa de l’accidentalitat del terreny, els possibles dissenys de canalitzacions i dipòsits. L’associació també treballa en altres projectes a través dels quals impulsa camps de treball solidari als poblaments rurals de Baracoa i la rehabilitació dels mercats municipals per dotar-los de les condicions sanitàries adequades. Alguns dels projectes en els quals ha participat FADES s’inclouen en el Pla de desenvolupament humà local del municipi (PDHL Baracoa). www.cooperacio.org - cooperacio@coperacio.org

PrOJEcTe AIGUA YUMURI


bicis per a guinea biss au

7

Guinea bissau rep 336 bicicletes

L’ONG Guinebús finalitza la campanya que afavoreix la mobilitat en grans desplaçaments Guinea Bissau ha rebut 336 bicicletes i 30 cadires de rodes procedents de la campanya de recollida que va impulsar l’ONG Guinebús. Sitges va participar activament en el projecte donant 125 bicicletes i l’Hospital de Sant Camil va cedir la totalitat de les cadires de rodes. “En realitat, durant la campanya, es van recollir més bicicletes, però agafàvem peces de diverses en mal estat i en trèiem una en condicions”, explica Beatriu Carbonell, de l’ONG Guinebús.

la distribució i la certificació de l’entrega als diferents poblats i centres escolars: “Alguns professors ens deien que, si no hagués estat per això, no haurien pogut obrir escoles perquè les bicicletes els han permès apropar-se als nuclis aïllats”, i continua, “però hi ha un punt que ens va emocionar especialment, quan vàrem donar bicicletes petites, de rodes petites, a un centre de maternitat que acull 150 nens, la majoria amb sida o abandonats. Veure com jugaven amb aquelles bicicletes ens va emocionar molt”.

Un grup de joves voluntaris va condicionar els vehicles, que es van enviar al país africà des del Port de Guinea Bissau té un parlament juvenil, en el qual Barcelona. Beatriu Carbonell en supervisava l’arribada, participen nens i joves fins als 18 anys. Provenen de diferents punts del país per reunirse dues vegades al mes i entre les seves principals funcions hi ha la de treballar en contra del maltractament infantil. Guinebús va donar bicicletes a alguns d’aquests parlamentaris perquè trigaven tres dies a arribar a la reunió des del seu nucli d’origen. El Parlament Juvenil va rebre els representants de l’ONG i actualment s’estudia la possibilitat que una representació de l’organisme guineà visiti el Parlament de Catalunya i altres municipis que han col·laborat en la recollida de bicicletes, entre els quals hi ha Sitges. La feina de Guinebús, però, arriba més enllà i també treballa en la prevenció de la sida: el mes de desembre es van enviar a Guinea Bissau 22.136 preservatius, que han estat repartits per metges a diferents hospitals i que “també es van repartir al camp de futbol de primera divisió i van ser els mateixos jugadors els que van explicar al públic que era bo per a tothom fer-ne ús”. Beatriu Carbonell i d’altres companys a Guinea Bissau

Beatriu Carbonell e-mail: bcarbonell001@cofb.net


VII Jona des sol idàries +solidaritat = +sostenibilitat 8

Les Vii Jornades Solidàries emmarcades en el setè dels Objectius del Mil·lenni: Garantir la sostenibilitat del medi ambient Les Jornades Solidàries són unes activitats de reflexió, lúdiques i educatives, que tenen lloc un cop l’any a Sitges. Aquest any ens presenten l’equació + Solidaritat = + Sostenibilitat, amb el propòsit de fernos meditar i alhora aprofundir en el coneixement dels valors i les propostes que ens planteja aquesta igualtat, i que, com tota igualtat, pot permutar i recordar-nos que essent més sostenibles serem també més solidaris.

fira es va desplaçar a la Fragata, amb una assistència de més de 700 persones, i la lectura del manifest la va fer el periodista ambiental i escriptor José Luís Gallego, la veu que a Catalunya ens sensibilitza de la necessitat de la participació ciutadana en la recollida selectiva de residus, l’estalvi d’aigua o l’eficiència energètica. Les jornades van continuar durant els mesos d’octubre i novembre amb un cinefòrum i dues taules rodones en les quals es debateren diferents aspectes del canvi L’objectiu que es proposen és crear una major cons- climàtic que s’està produint globalment i comptaren ciència ecològica, mitjançant accions de caràcter re- amb l’assistència d’un públic nombrós. flexiu, festiu i lúdic, ja que hi ha moltes petites coses que podem fer per millorar el nostre entorn i preser- Organitzen les Jornades: Sitges Solidari, Creu Roja, Invar la Terra per a les generacions que vindran. termón-Oxfam i Setem-Catalunya; amb la col·laboració de: l’Ajuntament de Sitges (Regidoria de Cooperació, Les jornades, com acostuma a ser habitual, varen co- Solidaritat i Pau) i la Diputació de Barcelona (Àrea de mençar amb la Fira d’Entitats Solidàries. Enguany, la Presidència. Direcció de Relacions Internacionals).

COMPROMISOS D’ESTALVI ENERGÈTIC 1.Apagar per complet la televisió, el DVD i l’equip de música quan no els estiguis utilitzant i no deixar-los amb el pilot vermell en stand-by.

2.Llevar el carregador del mòbil de l’endoll quan hagi acabat de carregar el telèfon. 3.Utilitzar la rentadora només quan estigui completament plena i amb programes de baixa temperatura.

4. Donar-se una dutxa ràpida en comptes d’un bany.

5. Baixar 1ºC la temperatura de la calefacció a l’hivern.

6. Substituir quatre bombetes convencionals per altres quatre de baix consum. 7.Plantar cara a la calor a l’estiu baixant tendals i persianes i usant un ventilador en comptes de l’aire condicionat.

8. Anar al col·legi o al treball a peu o en transport públic en comptes d’utilitzar el cotxe.

9. Posar ribets a portes i finestres per reduir el consum d’energia en calefacció. 10. Adquirir electrodomèstics eficients (de classe energètica A).


VII Jonades solidàries

+solidaritat= +sostenibilitat

manifest VII Jornades

Aspecte general de la Fira a la Fragata.

Lectura del manifest de les Jornades a carrec de José Luis Gallego.

Presentació de l’informe 100% renobables abans del cinefòrum.

Taula rodona Biodiésel o Tortites? pel dret a l’alimentació dels pobles

En aquesta setena edició, les Jornades Solidàries de Sitges estan emmarcades en el setè dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni: garantir la sostenibilitat del medi ambient. És per això que volem reflexionar sobre el preocupant canvi climàtic que afecta el nostre planeta. Reflexionar, per entendre la complexitat d’aquest problema, i per adonar-nos que és només a partir de les petites accions individuals, del compromís ciutadà, juntament a una acció de govern decidida i valenta, que podrem assolir els reptes. És necessari que tots i totes prenguem consciència i comencem a canviar els nostres hàbits de consum respecte: - al malbaratament d’energies a què ens hem anat acostumant; per exemple, patint massa fred a l’estiu amb el mal ús dels aires condicionats o massa calor a l’hivern amb l’abús de la calefacció. - a l’abús del vehicle privat, sovint per transportar una sola persona, i que acaba produint embussos i multiplicant la contaminació a les nostres ciutats. - a l’increment constant en la generació de residus domèstics, en la seva major part envasos, embolcalls i restes de menjar. Residus que cal reduir i, en tot cas, reciclar a partir de la recollida selectiva de les diferents fraccions. - a l’ús irresponsable de l’aigua: un recurs vital que el canvi climàtic ens obligarà a entendre cada vegada més com un privilegi i no com un dret, ja que només des de l’estalvi i el consum responsable en tindrem garantit l’accés. Tot això sense oblidar que les emissions que estan provocant el canvi climàtic les generem majoritàriament els països rics, i és als països pobres on tenen més impacte, on es condemnen els seus habitants a patir tot tipus de desastres naturals. Juntament amb les accions individuals, volem reivindicar actuacions polítiques valentes per part de les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i internacionals) per tal d’avançar cap a un desenvolupament humà més just, net i sostenible. Per últim, volem manifestar la necessitat de conscienciar els nostres fills i filles, perquè són el futur del planeta, una generació de dones i homes que haurà de cercar amb creativitat i sentit comú solucions adients perquè “el nostre planeta sigui una Terra per a tothom”. Només entre tots ho aconseguirem!

9


10

y a b m o b e d s a s i r n o S

creant futurs a través de l’amor

Impressions des de l’Índia de la nostra col·laboradora la periodista sitgetana Eva Martín Era més de la una de la matinada i tot i que no era la primera vegada que visitava l´Índia, sí que era el primer cop que aterrava a Bombai, un dels centres comercials i financers més actius del país. Allà em rebia Belén Liñán, la voluntària que l’ONG Sonrisas de Bombay té a l’Índia. Durant el trajecte des de l’aeroport internacional fins a Vasai Road, on es troba l’orfenat de Sonrisas, la Belén em parla de Bombai, una ciutat en la qual resideixen 16.500.000 de persones, moltes en condicions infrahumanes. Parlem dels slums, els barris de barraques, on hi manquen els serveis mínims i sovint les mesures higièniques bàsiques, del sistema de castes i de la doble moral d’un país que demana a crits un canvi.

la drogoaddicció o de les xarxes de prostitució que operen al districte de les llums vermelles de Bombai. A dues de les cases hi viuen nenes, 22 a cadascuna, i a la tercera 37 nens. Una família tutela cada una de les cases i s’encarrega de que els nens creixin en un ambient saludable i familiar. Actualment es treballa en les obres del nou orfenat

Arribem molt tard i el cansament pel viatge em rendeix sobre un dur matalàs on hauré de descansar fins l’endemà. Ens aixequem aviat. Chai, el te amb llet i espècies típic de l’Índia, i truita francesa per esmorzar. Comencem el dia visitant una de les dues escoles que tutela Sonrisas de Bombay, The Ambassador High School, construïda el 2005. En ella hi estudien els nens de l’orfenat de Karuna, que Sonrisas va adquirir quan estava a punt de tancar portes per falta de finançament. En total, al centre hi estudien 1.200 alumnes, que també reben l’ajuda de l’ONG per a una bona educació. L’orfenat de Karuna, a Vasai Road, a uns 50 quilòmetres de Bombai, es troba al districte de Thane. Les tres cases que conformen l’orfenat són a la urbanització Rashmi Park i s’hi s’allotgen uns 80 nens i nenes d’entre 4 i 18 anys, que han estat rescatats dels carrers, de

Jaume Sanllorente fundador de Sonrisas de Bombay. Aixecar-se, endreçar, esmorzar,


Sonr isas d e bo un dia a karuna, bombai mbay

11

de Karuna, que es troba a només uns metres de The Ambassador High School, on estudien la vuitantena de nens que actualment resideixen a Karuna. El nou orfenat acollirà 280 nens, repartits entre 20 famílies, i es preveu que comenci a funcionar d’aquí uns quants mesos.

d’aquest centre poden escollir en quina llengua volen rebre la seva formació: en anglès o en marathi, que és el dialecte propi de la regió. A Yashodan ens reben al més pur estil hinduista, amb garlandes de flors i pintant-nos el bindhi o tercer ull. Tots els alumnes van correctament uniformats i la directora del centre ens acompanya en tot moment per ensenyar-nos les A la tarda els nens disposen de temps d’estudi i tam- diferents aules i plantes de l’edifici que s’aixeca al volbé d’oci. De quatre a sis podem visitar-los, cosa que tant d’un gran pati central. En total, des de Sonrisas de em permet posar cara i nom al cor, a l’essència, al per Bombay es garanteix que 1.800 nens puguin estudiar què del ser de Sonrisas de Bombay. Puja, Raju, Rohid, i millorin així les seves oportunitats de futur. Kartika, Prianca… cadascun d’aquests nens té una història de desgràcies darrere seu i el més encertat de Un cop marxem de l’escola ens dirigim a un dels slums Sonrisas de Bombay és precisament el seu nom. Tots més grans de la ciutat, on visitem algunes de les famíells desprenen amor i curiositat per aprendre, agraï- lies amb les qual col·labora Sonrisas de Bombay. En ment per l’ajuda que reben i una destacable voluntat aquell sector es treballa per consolidar la Targeta de de superació. l’esperança, que ofereix cobertura sanitària a les famílies dels slums a canvi que els nens assisteixin a escola Els visitem diàriament i ens encomanen amb la seva i rebin una educació, ja que és l’única esperança de alegria i amb el valor que li donen a una vida que per futur. Un altre dels projectes que l’ONG desenvolupa a ells no ha estat sempre afortunada. a l’Índia és Tornada a la vida, al qual es fa front, juntament amb Bombay Leprosity Project, per obrir el Sonrisas de Bombay també actua a Yashodan School, mercat laboral als exmalalts de lepra i facilitar l’accés un centre en el qual estudien més de 600 alumnes dels seus fills a centres educatius. procedents de Shasti Nagarm un dels slums o barris de barraques. El centre funciona des de fa 28 anys i va Als slums ens rep una família que es beneficia dels ser recuperat per l’ONG, que va evitar-ne el seu tan- projectes de Sonrisas, ens conviden a entrar a casa cament i va millorar-ne l’oferta educativa. Els alumnes seva i tots els veïns del carrer estan pendents de

anar a escola, menjar, estudiar, ajudar una mica amb les coses de casa, jugar, descansar i sobretot - molt somriure i riure: Un dia a Karuna


12

y a b m o b e d s a is r n o S

una sitgetana a karuna

nosaltres. Sembla que els hi despertem molta curiositat i ens ho mostren amb mirades acompanyades de grans i tímids somriures. La sensació és confusa. Ens trobem en un dels barris més pobres del món i la gent se’ns mostra propera i sempre manté un gran somriure a la cara. De tornada a Karuna, la Belén i jo mantenim un llarg silenci, per relaxar-nos després de la llarga jornada. És una estona que em permet reflexionar sobre el que hem vist, la realitat colpeja més fort quan te n’allunyes i la mires amb perspectiva. Tercer dia a Rashmi Park. Els nens cada cop són més propers, més curiosos i mostren un sentit de la responsabilitat en els estudis, en les feines de la llar i davant l’oportunitat que els brinda Sonrisas de Bombay. Arriba el moment de marxar i les emocions brollen tant en mi com en molts dels nens i nenes, que després de veure’m allà durant més dies del que és habitual en un visitant ja m’esperaven i no acabaven d’entendre perquè havia de marxar. Em sorprenen amb una preciosa postal en la qual em diuen que esperen tornar-me a veure aviat i que em recordaran sempre perquè he estat una didi, que és com li diuen a les germanes grans, molt dolça. S’acomiaden de mi cantant un adiós con el corazón que m’obliga a retenir les llàgrimes. Un parell de mesos després de tornar de l’Índia, m’arriba una invitació per a la presentació del llibre El viaje que cambió mi destino, de Jaume Sanllorente, fundador de Sonrisas de Bombay. Sanllorente, que aleshores tenia 28 anys i un treball estable com a periodista, explica com descobreix, en unes vacances a l’Índia, que Karuna és a punt de tancar. Quan torna a Barcelona decideix canviar radicalment la seva vida per dedicar-se a aquests nens que tanta vida li donen a Jaume Sanllorente. A la presentació dels seu llibre, que es va fer en una atapeïda sala de la Casa d’Àsia de Barcelona, les seves paraules desprenien l’honestedat i la bondat d’aquest jove que es mostra molt coherent en cadascun dels passos que fa en el seu camí per assegurar una bona vida per als gairebé 2.000 nens que reben el suport de Sonrisas de Bombay. L’ONG compta amb més de 2.000 socis i creix ràpidament com a resultat de la feina ben feta.

l’onG Sonrisas de Bombay és una ONG registrada com a Associació sense ànim de lucre en la Direcció General de Dret i d’ entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya amb el número 20.266. Està dedicada a la cura i educació de nens orfes i famílies pobres dels carrers de la ciutat índia de Bombai des de la base d’un entorn familiar. Brindar-los un futur des de l’amor i a través d’aquest. Sonrisas de Bombay va ser fundada pel periodista espanyol Jaume Sanllorente, qui, després de nombrosos viatges a l’Índia i veure de prop les necessitats de Bombai, especialment les dels intocables i dels sense casta, va decidir deixar la seva feina i invertir tots els seus estalvis a condicionar un petit orfenat de la zona de Thane, i emprenendre a Bombai una lluita pacífica contra la pobresa, que continua dia a dia. PROJECTES Orfanat Karuna Escola Ambassador Escola Yashodhan La targeta dels somriures Tornar a la vida

Més informació: Telèfon 93 467 34 45 www.sonrisasdebombay.org


notíci

es del ACCió per un turisme responsable món

13

ACCIÓ PER UN TURISME RESPONSABLE és una ong Catalana referent a l’ estat en el debat sobre la relació entre Turisme i Desenvolupament El turisme, com qualsevol altre sector econòmic, pot contribuir al desenvolupament d’una regió o generar impactes altament negatius, tot depèn del model aplicat i de la seva gestió. Encara que històricament ha tendit a provocar més problemes que solucions, especialment entre els sectors de població més vulnerables i en els seus ecosistemes. Segons la gestió i l’elecció del model de l’activitat turística entren en competència i contradicció els interessos de diferents sectors socials: per l’ús dels recursos naturals, econòmics i humans, i pel repartiment dels beneficis.

La web té diferents seccions que inclouen temes com notícies d’actualitat, en què s’anuncien les noves aportacions que es van introduint en el portal web, així com esdeveniments destacats (cursos, congressos, etc.). La secció Experiències és un espai per a la divulgació de propostes turístiques sostenibles; Investigacions i debats agrupa treballs, majoritàriament inèdits, que busquen incidir en el debat sobre turisme i desenvolupament; l’apartat Documents de referència informa de materials d’investigació, difusió i educació per al desenvolupament produïts o coproduïts per Acció per un Turisme I és davant d’aquesta situació que neix un mo- Responsable o per les organitzacions que van viment social que té com a objectiu incidir en el conformar la plataforma de les quals va sorgir; desenvolupament d’aquest sector. Un moviment Denúncies i campanyes és un espai dirigit a la que no vol ser un canal turístic “alternatiu” al mo- difusió dels impactes de models turístics no del dominant, sinó que vol generar una organitza- sostenibles i de la seva denúncia; la secció ció social capaç d’incidir en la totalitat del sector i Viatges informa de propostes de turisme solidari transformar-lo amb criteris de sostenibilitat social, que ofereixen diferents ONG de l’Estat espanyol econòmica, cultural i ecològica. i, finalment, la secció Enllaços informa i estableix links amb pàgines web d’interès. L’ONG Acció per un Turisme Responsable (ATR) sorgeix d’aquest moviment social i és hereva d’un programa de turisme i desenvolupament realitzat en consorci, entre 2003 i 2006, per les ONG Associació Ciutadana Antisida de Catalunya (ACASC), Sodepau i Xarxa de Consum Solidari, amb el suport del programa Barcelona Solidària, que es va desenvolupar sota el nom de Xarxa per un Turisme Responsable. El mes de desembre de 2005, Acció per un Turisme Responsable es constituí legalment com a associació, i va mantenir el suport de les entitats que la van precedir com a una manera de donar un major impuls a l’articulació d’un moviment de turisme responsable al nostre país. Des d’ATR gestionen la web turisme-responsable.org. Aquest portal vol ser un àmbit de reflexió en el debat sobre la relació entre turisme i desenvolupament, es dirigeix especialment al món llatinoamericà i a l’Estat espanyol, i els seus principals interessos són l’àmbit rural i la cooperació internacional. Rep al voltant de 2.000 visites mensuals.

www.turismo-responsable.org


14

entrevista

Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí

ENTREVISTA A PACO DELGADO, representant a Sitges de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí L’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) compta amb 10 delegacions, repartides per tot el territori, que se sumen a les altres 25 de la Confederació Espanyola d’Associacions d’Amics del Sàhara. Aquesta associació va néixer el 1975, quan el Sàhara havia de votar un referèndum d’autodeterminació, però per pressions internacionals i interessos polítics en aquell moment, es va optar per vendre el territori de l’antic Sàhara espanyol: una part al Marroc i l’altra a Mauritània. El 1976, quan va marxar l’últim soldat espanyol, va començar una guerra entre el Front Polisario, el Marroc i Mauritània. Aquest darrer país va signar la pau dos anys després, però el territori del sud del Sàhara va ser envaït pel Marroc. El 1991 es van signar diferents acords de pau entre el Marroc i el Front Polisario. El resultat és l’actual divisió del Sàhara, que està partit per un mur de 2.400 quilòmetres que separen el territori ocupat pel Marroc i el Sàhara dominat pels sahrauís o Front Polisario.

Així començava la conversa que Paco Delgado va mantenir amb Sitges Món. Amb aquesta apassionant explicació, el representant de l’associació a Sitges ens introdueix la feina i els objectius de l’ACAPS. Davant aquesta situació quines van ser les primeres actuacions de l’ACAPS al Sàhara? Es va crear un programa per ajudar els refugiats sahrauís ubicats a Tindouf. El projecte va servir per distribuir aliments, fomentar l’escolarització dels nens sahrauís i millorar la mobilitat. Ha tingut l’oportunitat de viatjar al Sàhara en diverses ocasions, com és el poble sahrauí? Al Sàhara els nens han de complir un ensenyament obligatori, corresponent a la primària, que va a càrrec del Govern. Si volen estudiar secundària ho han de fer a Algèria. Els que segueixen estudiant ho han de fer en altres països àrabs o a Cuba. El problema és que un cop formats, què fan als campaments? Allà no hi ha futur, l’únic és la terra i cal un desenvolupament. L’assistència


acaps

15

Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí sanitària també és molt bàsica i, des d’aquí, s’organitzen caravanes amb medicaments i aliments. És una cultura àrab en la qual es dóna molta importància a la dona, en el sentit en que han estat elles les encarregades de construir els campaments, de l’educació dels nens, de la sanitat i de la família, mentre els homes havien de lluitar. Els homes els reconeixen aquest valor femení, el que no vol dir que tinguin uns drets totalment igualitaris, encara que elles ocupen càrrecs en l’administració i participen en les assemblees. L’ACAPS treballa principalment en tres àmbits. Un d’aquests és el de les Vacances de la Pau que permet que nens sahrauís coneguin la nostra societat. En què els afavoreixen aquestes visites lluny dels seus campaments? Gràcies a aquest programa els nens sahrauís són acollits per famílies catalanes durant dos mesos a l’estiu. Això serveix perquè durant un temps deixin enrere unes condicions climàtiques molt dures i perquè rebin assistència sanitària i, en cas que es detecti alguna anomalia o patologia, són tractats aquí. També és una bona manera que coneguin una altra societat i, al mateix temps, és un intercanvi cultural tant per a ells com per a les famílies acollidores, perquè els nens són realment els ambaixadors del seu poble. Gràcies a ells també es coneix la situació que pateix un poble que ha de poder votar el seu referèndum i Un altre dels vessants en què treballa l’ACAPS és en la vulneració dels drets humans al territori decidir què volen fer. ocupat pel Marroc al Sàhara… A la zona els sahrauís convoquen manifesI als nens, què els sembla ser aquí? Com perceben tacions pacífiques per reclamar el seu dret a la nostra societat? l’autodeterminació, però tots aquests actes són Ells, com a nens, t’arriben a explicar que, en el fons, reprimits brutalment per les forces policials peraixò del Sàhara els és igual, que estan molt bé què els consideren moviments independentison són, perquè no han de pagar autopistes i que tes. Els detinguts són empresonats o apallissats poden sortir al desert perquè no hi ha cotxes. Els i, fins i tot, s’ha reprimit l’ús de la llengua i la agrada més el Sàhara perquè, diuen, les famílies vestimenta típica sahrauí. viuen totes unides i que, a ells, viure en un pis amb escales i ascensor no els agrada… També Quines són les vies que segueix l’ACAPS per s’ha de tenir en compte que són conscients que denunciar aquests fets? han de tornar al seu territori. El que sí és cert ��s Intentem denunciar tot el que no surt a la premsa que els nens són els que realment treballen per a través de les webs de les diferents associacions fer-nos recordar en quina situació es troben. i ens comuniquem amb el Sàhara per Internet. Avui


acaps

16

Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí en dia hem aconseguit que l’Audiència Nacional accepti una querella contra responsables del Govern marroquí per presumptes desaparicions de sahrauís. Està en tràmit però és lent. L’objectiu final és aconseguir la independència del Sàhara? El que nosaltres volem és evitar un nou conflicte armat, perquè des de l’any 81 quan es va aturar el foc, els nous Polisarios han col·laborat en totes les resolucions de l’ONU: han retornat els últims 400 militars presoners marroquins al seu país i van acceptar el pla Baker, que els donava l’autonomia durant cinc anys a l’espera del referèndum per a l’autodeterminació, però no es va portar a terme

perquè el Marroc no el va acceptar. Ara que es parla de memòria històrica, això forma part de la nostra història perquè va ser la caserna més gran de l’Estat espanyol. Existeixen i lluiten per retornar al seu país i perquè s’apliqui la llei internacional. No volen viure sota la bandera d’un país invasor, això no ho acceptaran mai. L’ACAPS dóna suport a una resolució del conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació sota el mandat de l’ONU. Realment és un deute històric i moral amb l’última colònia i amb la manera com Espanya la va deixar o abandonar. Aquest és precisament el sentiment que en el fons perdura en la societat civil. Més informació: delgadopoveda@hotmail.com

notícies del món actua’08: el cinema per bandera La 3a edició del Festival InteRnacional de Curtmetratges “ACTUA”, que celebra Intermón-Oxfam, té com a tema central el consum responsable El Festival ”Actua” té com a objectiu transmetre mitjançant el cinema, tant documental com de ficció, els problemes que limiten el desenvolupament dels pobles i que afecten les seves comunitats, i proposa cada any temes diferents, relacionats sempre amb alguna de les àrees de treball d’Intermón-Oxfam.

veure’s simultàniament a 14 ciutats espanyoles més (Barcelona, Bilbao, la Corunya, Oviedo, Gijón, Lleó, Vigo, Santiago, València, Múrcia, Sevilla, Saragossa, Girona i Vilanova i la Geltrú).

En l’edició anterior es van presentar més de 130 curtmetratges procedents de fins a 25 països, entre En aquesta ocasió hi podran competir totes aque- els quals hi havia els EUA, Geòrgia, Guatemala, el lles produccions que tractin el consum responsable Marroc o Perú. en qualsevol de les següents expressions: -Compres: les injustícies que amaguen alguns productes. -Canvi climàtic: com el malbaratament d’energia agreuja l’escalfament. -Aigua: com el mal ús de l’aigua agreuja la sequera. -Turisme responsable: l’impacte negatiu que pot tenir el turisme. El festival se celebrarà del 12 al 14 de juny al Círculo de Bellas Artes de Madrid, on tindrà lloc el lliurament de premis, però les seves projeccions podran


notíc

ies d e l mó cuinem junts per conèixer-nos! n

17

cursos de cuina per apropar la gastronomia catalana a la ciutadania nouvinguda a Sitges Els cursos de cuina catalana Cuinem junts per conèixer-nos han estat un èxit. Organitzats per l’Ajuntament de Sitges, amb el suport de la Secretaria de l’Estat d’Immigració i Emigració, han tancat la tercera edició i ja en preparen noves sessions de cara al futur.

Parlem amb Alvina Rosa Guzmán, de Santa Cruz, a Bolívia, que ens explica que els cursos han estat per a ella “unos momentos muy bonitos de compartir, compartir experiencias y culturas. Ver lo iguales y diferentes que somos. En la cocina, por ejemplo, utilizamos los mismos ingredientes pero los cocinamos diferentes”. Li preguntem què li ha agradat més del curs de cuina “para mí lo más novedoso ha sido el marisco, ha sido una forma diferente de ver la cocina, pues en Bolivia no hay mar y solamente cocinamos pescados de agua dulce”.Per acabar li demanen que ens doni una recepta del seu país, que us presentem a continuació.

CRESTES DE POLLASTRE bolivIANES (EmpanadillAs)

La Regidoria de Diversitat i Ciutadania, amb la col·laboració de l’Escola d’Hoteleria de l’IES J. R. Benaprès, es va plantejar fer servir la gastronomia com a eina integradora de la ciutadania nouvinguda a Sitges. Els cursos, a més d’oferir un seguit de coneixements teòrics i pràctics, han estat un espai de trobada que han permès als assistents enriquir-se amb el coneixement mutu. Elaborar personalment les receptes ha estat més un entreteniment que una feina. Que ciutadans de Sitges i altres nouvinguts aprenguessin a cuinar junts i degustessin els plats en acabar cada sessió ha estat, ben segur, un element immillorable per establir nous lligams i fer un primer pas en la construcció d’una societat cohesionada i multicultural.

Ingredients Farcit 2 pits de pollastre de pollastre bullits 1 bossa d’ensalada rusa 4 ous durs 1 pot d’olives sense os 2 cullerades d’oli 100 g de panses 1 ceba mitjana

2 grans d’all 1 pessic colorant vermell Ingredients massa 1kg de farina 1 ou 1 tassa de llet 200g de mantega 2 cullerades de sucre 1 cullaradeta de sal

Preparar el farcit el dia abans de cuinar les crestes. Fregiu la ceba i els alls, ben picats, en una paella amb oli. Una vegada agafin color, afegiu-hi el brou de bullir el pollastre (ha de veure’s caldós). A continuació, afegiu-hi el pollastre tallat a tires, l’ensalada russa ja cuita, les panses i les olives. Removeu-ho bé i deixeu-ho coure uns minuts. Per acabar, afegiu-hi els ous durs picats i saleu-ho al vostre gust. Per fer la massa, barregeu en un recipient, que sigui suficientment gran perquè us permeti treballar, l’ou, la mantega, la sal i el sucre. Quan els ingredients estiguin ben barrejats, afegiu-hi a poc a poc la llet fins a obtenir un massa consistent. Amb la massa feu boles, de mida més o menys gran, i després estireu-les i aixafeu-les perquè quedin amb forma circular. A continuació farciu-les i tanqueu-les per fer les crestes, i fregiu-les en oli calent.


18 “La doctrina del xoc” de naomi klein Després de quatre anys d’investigació, Naomi Klein torna a denunciar el capitalisme salvatge a La doctrina del xoc. Nascuda a Mont-real (Canadà), aquesta periodista i investigadora, que l’any 2000 ens va capgirar la percepció que tenim de les multinacionals, ara ens presenta la història no oficial del lliure mercat. Des de Xile fins a Rússia, des de Sud-àfrica fins al Canadà, la implantació del lliure mercat respon a un programa d’enginyeria social i econòmica que Naomi Klein identifica com a “capitalisme del desastre”. En el llibre explora el mite segons el qual el mercat lliure i global va triomfar democràticament, i que el capitalisme sense restriccions va de la mà de la democràcia. Per contra, Klein sosté que aquest capitalisme utilitza constantment la violència, el xoc, i posa al descobert els fils que mouen les marionetes després dels esdeveniments més crítics de les últimes quatre dècades. En aquest documentadíssim assaig Klein repassa la història mundial recent (de la dictadura de Pinochet a la reconstrucció de Beirut; del Katrina al tsunami; de l’11-S a l’11-M), per donar la paraula a un únic protagonista: les malmeses poblacions

s e r b lli

civils, sotmeses a la voracitat despietada dels nous amos del món, el conglomerat industrial, comercial i governamental, per a qui els desastres, les guerres i la inseguretat del ciutadà són el sinistre combustible de l’economia del xoc. Després d’una gran catàstrofe, la indústria de la reconstrucció s’apodera dels mitjans públics, l’Estat no té fons i és la resposta privada que dóna la resposta, però només es pot pagar si es tenen diners. Klein demostra que el capitalisme empra constantment la violència, el terrorisme contra l’individu i la societat. Lluny de ser el camí cap a la llibertat, s’aprofita de les crisis per introduir mesures de xoc econòmic impopulars, sovint acompanyades d’altres formes de xoc no tan metafòriques: el cop de la porra dels policies, les tortures amb electroxocs o la picana a les cel·les de les presons. La doctrina del xoc és el relat aterridor de com el lliure mercat avança de manera desbocada en aquelles societats massa terroritzades o desorientades per protegir els seus interessos però, sobretot, és la història real del nostre present, tot allò que els governs del Primer Món ens amaguen i no volen que coneguem.

cicle de primavera vii jornades solidàries Per segon any consecutiu les Jornades Solidàries es realitzen en dos cicles, emmarcades en el setè dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni:“Garantir la sostenibilitat del medi ambient” el Cicle de Primavera tractarà de la problemàtica de l’aigua. Començarà després de Setmana Santa amb la inauguració de l’exposició del VI Concurs de Dibuix, amb el lema La Terra que Volem. L’exposició estarà ubicada a

s e g s it

L’Escorxador i finalitzarà el diumenge 20 d’abril amb el lliurament de premis. Les Jornades Solidàries clouran a finals d’abril, amb una conferència i el passi del documental “El Somni de l’aigua” d’Unescocat, realitzat pel Programa de les Nacions Unides d’Avaluació dels Recursos Hídrics, que ens mostra les pors i solucions que les diferents cultures tenen en relació a l’aigua.


a d n ag e

agenda

a d n ag e

dimecres 26 de març

VII Jornades solidàries conferència amb suport audiovisual

El Somni de l’aigua d’Unescocat Lloc: Auditori de l’Edifici Miramar Adreça: Davallada, 12 de Sitges Horari: 19 hores

del 29 març al 7 de maig

dissabte 17 de maig

setem turisme responsable rutes solidàries 2008 Període d’inscripcions generals a partir del 18 de febrer. Sessions informatives generals a la seu de SETEM: Dissabte, 29 de març a les 11 hores Dissabte, 12 d’abril a les 11 hores Dilluns, 28 d’abril a les 20 hores Dimecres, 7 de maig a les 20 hores Adreça: Bisbe Laguarda, 4 - 08001 Barcelona (Metro Línia 2: Sant Antoni) Tel. 93 441 53 35

fira del comerç j ust i la banc a ètica

d’abril o 2 l a 1 ’1 l e d

de 17 a 2

fantil de Dibuix In rs cu n o C Iè V LIDÀRIES Exposició II JORNADES SO

juny 7/13/14 de

r, Lloc: L’Escorxado es aragall, 36 de Sitg Adreça: Joan M s s de 18 a 20 hore s Horari: Divendre 18 i de a 20 hore 14 a 12 e d te b Dissa a 14 hores Diumenge de 12

al ternacion In l a iv t es F “ACTÚA” ges a r t me t de CUr

RE ENTRADA LLIU

concurs de dibuix VII Jornades solidàries

Lloc: L’Escorxador, Adreça: Joan Maragall, 36 de Sitges Horari: 12 hores

1 hores

Lloc: LA FRAGATA SITGES

A-V CICLE PRIMAVER E VOLEM” “LA TERRA QU

lliurament de premis

19

dissabte 26 d’abril

Gemma Lienas presenta el seu llibre“Atrapada al mirall” on narra una història de maltracatament psicològic. Organitza: Amnistia Internacional Alt penedès Lloc: Biblioteca Torres i Bages de Vilafranca

diumenge 20 d’abril

8 0 0 2

m termón-Oxfa Organitza: In lis Lloc: Neapo 9 xposició, 59-6 E l’ e d la b m Adreça: Ra i la Geltrú de Vilanova

s són: tges finaliste a tr e m rt u c res Passi dels e juny 22 ho Dissabte 7 d ores de juny 22 h 3 1 s re d n e Div ores de juny 22 h Dissabte 14


Vii jornades solidàries:

de l’11 al 2o d’abril: exposició concurs de dibuix 20 d’abril: lliurament de premis dissabte 26 d’abril: cinefòrum dissabte 17 de maig

fira del comerç just i la banca ètica

consell municipal de cooperació, solidaritat i pau ajuntament de sitges


Sitges Món-3