Page 1

Cooperació

Tardor 2010 - núm. 8

propera setmana de la solidaritat i fira de comerç just i solidaritat

Entrevista a Mila Ramos, presidenta de “Mujeres en zona de conflicto”

La xarxa com a Preservadora de drets humans


Te negre de Ceylan de comerç just de SETEM

Cubelles Cooperació Revista de l’Ajuntament de Cubelles Edita Regidoria de Cooperació Edifici Centre Social Carrer Joan Roig i Piera, 3-5 08880 Cubelles Directora Lita Imaz lita@cubellescooperacio.com

Tel. 93 811 33 86

redaccio@cubellescooperacio.com

Col·laboradors Vanessa López, Eva Martín. Fotografies Portada Giacomo Miserachi para Intermón Oxfam, Lita Imaz, Istochphoto, morganimation para Fotolia.com i Joaquim Costa. BORSA BANDOLERA RECICLADA d’Intermón-Oxfam

Disseny Gràfic VideoPressMedia.com Impressió Graficas Torres Dipòsit legal B-21902-2008 Impresa en paper ecològic

Amb la col·laboració de:

Sumari

2

Editorial

5

Contrapunt

8

5a Setmana per la Pau

11

Notícies

15

Agenda i cuines del món

3

Setmana de la Solidaritat

6

La Xarxa preservadora de DD.HH.

9

Entrevista Mila Ramos

14

Cultura

Edi t o ria l Ens trobem en

les dates més importants de l’any en matèria de cooperació al nostre municipi. Un 2010 que va començar amb la recollida de fons per destinar-los als damnificats pel terratrèmol a Haití i que culminarà amb la Setmana de la Solidaritat i la Fira de Comerç Just i Solidaritat el proper mes de desembre. A més, Cubelles també ha acollit la presentació del Pacte Nacional d’Immigració a càrrec de Joan Amorós, secretari d’immigració de la Generalitat de Catalunya, i s’ha afegit als actes de la Setmana del Garraf per la Pau, enguany dedicada a les Dones constructores de pau. La projecció del documental “Birmània, el coratge de resistir” va donar pas a un debat entre els alumnes de l’IES Cubelles que van participar en el vídeo-fòrum. Sens dubte però, l’acció en què la regidoria de Cooperació esmera més esforços és la Fira de Comerç Just i Solidaritat. Un acte que enguany arriba a la setena edició i que per tercer any s’emmarca en la Setmana de la Solidaritat de Cubelles. Es tracta d’unes jornades plenament consolidades, tant en l’agenda municipal com en la de les entitats, associacions i ONG’s que treballen desinteressadament dia a dia per un món millor i que tenen a Cubelles un excel·lent aparador on donar a conèixer els seus projectes i iniciatives solidàries. Des d’aquestes línies us animo a participar de totes aquelles iniciatives solidàries que tingueu a l’abast. Són temps difícils per a tots nosaltres, però no hem de perdre de vista que moltes persones no coneixen una altra realitat que la pobresa i la misèria, i els cal la nostra ajuda en la mesura de les possibilitats de cadascú. Construïm junts una Cubelles més solidària. M. Lluïsa Romero i Tomàs Alcaldessa de Cubelles

…2


Cubelles celebra la

Notícies de Cubelles

Setmana de la Solidaritat i 7a Fira de Comerç Just i Solidaritat La Setmana de la Solidaritat i la 7a. Fira de Comerç Just i Solidaritat arriben un any més amb l’objectiu de sensibilitzar i promoure la solidaritat i el comerç just a través de la cultura i la música amb la important participació dels voluntaris i voluntàries de les ONG que seran presents a la Fira.

E

l seguit d’actes que posarà en marxa la Setmana de la Solidaritat, començarà el dilluns 13 amb la inauguració de l’exposició “Els Oblidats”. Presentada per l’entitat Sathi Sansar a la sala del Centre Social, l’exposició “Els Oblidats”, mostra la situació dels infants discapacitats al Nepal. El dimarts 14, a la sala d’exposicions de Reunions CSIDE, l’exposició “Gambia: the smiling coast” a càrrec de l’ONG Balukunda que presentarà un recull de diferents fotografies on s’ofereix una perspectiva de la realitat que es viu a Gambia, especialment a Sikunda. El divendres 17 hi hauran diverses activitats adreçades a diferents públics per una banda la conferència “Els Africans de Catalunya: cap a una societat intercultural” a càrrec de Joan Manuel Cabezas, Doctor en Antropologia Social. Una mica més tard al cinema es projectaran un seguit de documentals del programa de TV3 Latitud Junior i tot seguit a l’Espai Gent Gran hi haurà una Revetlla Solidària amb ball, coca i cava i més tard per als més joves i els que encara tinguin ganes de continuar, al bar musical Anem-hi hi haurà música solidària a partir de la mitja nit. Durant la jornada de dissabte18, la plaça de la Vila, acollirà la 7a Fira de Comerç Just i Solidaritat, amb la participació de 23 ONG. Al llarg del dia s’oferiran espectacles musicals i de dan-

sa; tallers, titelles i jocs per als més petits; xerrades, exposicions, degustació de plats típics, la xocolatada,venda de productes de Comerç Just i es farà un sorteig d’una panera. I com l’any passat batukada a càrrec dels Novells de Cubelles. En altres punts del municipi també es realitzaran activitats com el concurs de murals de Grafitis, a l’Institut Cubelles, a partir de les 10 del matí o l’exposició dels Drets Humans, que es podrà visitar durant tota la setmana. En aquest sentit, als centres educatius de Cubelles s’impartiran tallers per conscienciar sobre l’explotació infantil i adulta en els processos de producció tèxtil i potenciar el consum responsable. També es desenvoluparan altres activitats com l’aprenentatge dels valors que motivin la cooperació del grup i la resolució de conflictes a través del capoeira, o una exposició didàctica per mostrar l’escassetat d’aigua a l’Àfrica sub-sahariana. Durant la Setmana de la Solidaritat hi haurà recollida de roba, a l’Espai Jove del Centre Social de Cubelles, per al projecte de Balukunda i també el dissabte a l’estand de la fira. A més amb la col·laboració de la Regidoria de Serveis a les Persones de l’Ajuntament es recolliran també joguines per a la campanya “Una Joguina un somriure”. 5a. Fira de Comerç Just i Solidaritat de Cubelles. (©Joaquim Costa)

3…


Notícies de Cubelles

PROGRAMA i

Setmana de la Solidaritat Dilluns 13 de desembre

19:00h.- Inauguració Setmana de la Solidaritat de Cubelles amb l’exposició i xerrada “Els Oblidats” a càrrec de l’entitat Sathi Sansar, Desenvolupament al Nepal, sobre la situació que viuen els infants discapacitats als països del Sud, prenent com a exemple aquest país . Es podrà visitar fins el dissabte 18 de desembre. De dilluns a dissabte de 10 a 14h. i de 16 a 22h. Diumenges tancat. Lloc: Sala d’exposicions del Centre Social.

Dimarts 14 de desembre

19:00h.- Exposició “Gambia: the smiling coast” de l’ONG Balukunda, un recull de diferents fotografies on s’ofereix una perspectiva de la realitat que es viu a Gambia, especialment a Sikunda. Aquesta exposició es podrà visitar fins al dissabte 18 de desembre, de 17 a 19 h. Lloc: Sala d’exposicions de Reunions CSIDE

Divendres 17 de desembre

18:00h.- Conferència“Els Africans de Catalunya: cap a una societat intercultural” a càrrec de Joan Manuel Cabezas, Dr. en Antropologia Social. Lloc: Sala d’exposicions de Reunions CSIDE. 18:00h.- Revetlla Solidària amb ball, coca i cava Lloc: Espai Gent Gran – Centre Social Entrada Solidària 19:00h.- Projecció dels documentals Latitud Junior - Indígenes: guardians de l’amazònia d’Equador - Sobreviure a Palestina - Dones al Marroc: camí a la igualtat. Lloc: Cinema Mediterrani 00:00h.- Festa Solidària. Amb la col·laboració de l’ONG Balukunda i el bar musical ANEM-HI, amb les actuacions de Dj Bochan, GruyEre DJ i DJ Benji. Lloc: ANEM-HI Entrada Solidària

Recollida de roba Durant la Setmana de la Solidaritat, del 13 al 17 de desembre, recollida de roba a l’Espai Jove del Centre Social de Cubelles, per al projecte de Balukunda, i el dissabte a l’estand de la fira.

Recollida de joguines Amb la col·laboració de la Regidoria de Serveis a les Persones es recolliran joguines per a la campanya “Una Joguina un Somriure”, durant la mateixa setmana de 10 a 14 hores del mati, i el dissabte a l’estand de l’Ajuntament durant tot el dia. …4

El cartell d’enguany ha estat realitzat per l’artista Eduard Granell

Activitats als centres educatius durant la Setmana de la Solidaritat Al centres educatius s’impartiran les següents activitats:

inStituts

Allò que l’etiqueta no diu: Taller que anirà adreçat els alumnes de 2n d’ESO i que s’impartiran als dos instituts del municipi, amb l’objectiu de conscienciar els joves sobre l’explotació infantil i adulta en els processos de producció tèxtil i potenciar el consum responsable. Centres educatius: Institut Les Vinyes i Institut Cubelles. Transformació dels conflictes i capoeira: Taller adreçat els alumnes de 3r d’ESO i que té per objectiu treballar valors que motivin la cooperació del grup i la resolució de conflictes a través de l’aprenentatge dels moviments i del ball de capoeira. Centre educatiu: Institut Cubelles.

ESCOLA

Aigua o Escola?: Exposició didàctica que mostra la realitat de l’escassetat d’aigua a l’Àfrica sub-sahariana, amb jocs adaptats als nens des de P3 fins a sisè de primària.


ACTIVITATS 7a Fira de Comerç Just i Solidaritat Dissabte 18 de desembre

A partir de les 10 del matí i fins les 19:00 hores, a la plaça de la Vila i carrers adjacents, celebració de la 7a Fira de Comerç Just i Solidaritat de Cubelles, amb la participació de 23 entitats i ONG. Durant aquest dia s’oferiran espectacles musicals, mostres de titelles, xerrades, actuacions de dansa, exposicions, degustació de plats típics, venda de productes de comerç just, exposició de projectes per part d’algunes ONG’s, activitats per als més petits i sorteig d’una panera de comerç just. 11:30h.- Contes de la Moskitia, a càrrec de Sobeyda Rodríguez, una mestre de primària de la Moskitia Hondurenya. 12:00h.- Actuació de titelles - Mauricio Riobó (ONG Balukunda). 12:30h.- Actuació musical amb el grup de dansa Paraguaia Mainumby 13:00h.- Danses de Bollywood a càrrec de l’Associació de Dansa Oriental i Bollywood del Garraf Alma Indira. 16:00h. Exposició i xerrada per donar a conèixer l’últim projecte de l’Associació Casal d’amistat Cuba Garraf Camilo Cienfuegos. 16:30h.- Poesia Llatinoamericana a càrrec de l’Associació Cultural Ernesto. 17:00h.- Presentació del llibre “EL viatge de Kalilu” a càrrec de l’ONG Save The Gambian Orphans. 17:30h.- Ioga pels petits, amb la col·laboració de l’entitat Sathi Sansar 18:00h.- Batukada a càrrec del grup local Els Novells de Cubelles. 18:00h.- Xocolatada popular de comerç just. 18:30h.- Exposició fotogràfica “La Mirada Abierta” amb xerrada explicativa a càrrec de l’Associació Calcuta Exhibició del taller de graffitis a l’Institut Cubelles a partir de les 10h. del mati.

Contrapunt



MAMA, PER NADAL, PODEM COMPRAR UN NEN?

A

questa pregunta la vaig sentir fa temps a una nena davant un dels stands de la Fira de Cooperació de Cubelles. La mare, tota esglaiada, va demanar a la petita que s’expliqués. I ella va fer ús de la seva més pura lògica: si amb 1 euro al dia salvem la vida a un nen, no comprem joguines, comprem al nen!! La baldufa no volia comprar un nen per endur-se’l a casa, sinó fer un ús solidari dels seus diners. Jo vaig pensar que si els adults conservèssim aquesta manera simple i pura de pensar, tindriem molta feina feta, i, sobretot, menys feina per fer. La tasca dels que participem en temes de cooperació al desenvolupament s’ha d’orientar tant en els projectes al Sud con en la sensibilització al Nord, per això és vital que s’impulsin iniciatives per millorar el coneixement de la realitat dels pobles menys afavorits entre la ciutadania. En aquest sentit, els ajuntaments, per la seva gestió de proximitat amb les persones, són actors claus per fomentar la participació i donar a conèixer les polítiques de cooperació al desenvolupament a tothom. A Catalunya es celebren al llarg de l’any diverses festes, fires i jornades de solidaritat i cooperació que pretenen donar a conèixer als ciutadans la realitat de països del Sud, i fomentar valors de solidaritat i responsabilitat per assolir una transformació en les relacions Nord-Sud. Els consistoris, encara que no són les institucions que en principi haurien de dedicar-se més a la cooperació al desenvolupament, compten, en alguns casos, amb grans equips tècnics i treballen des de fa anys en projectes arreu del món. Però sovint hi ha petits municipis que tenen pocs recursos i volen posar el seu granet de sorra per millorar les condicions de vida en altres indrets del món, com l’Ajuntament de Cubelles. La Fira de Comerç Just i Solidaritat és ja una tradició a Cubelles. Cada any serveix de vehicle a organitzacions més grans i/o més modestes per arribar a més persones, per poder oferir informació i eines per colaborar. Passejant per la Fira podem fer-nos una idea de la importancia del voluntariat, que no només és aquell que s’en va als paissos més necessitats, sinó que és també el que s’està dotze hores a un estand faci fred, plogui o nevi, per rebre com a recompensa haber aportat el seu granet de sorra. Cada any els cubellencs i cubellenques i els ciutadans dels municipis veins sabem que tenim un espai on poder colaborar, on trobar informació diversa tota concentrada. Un cop més es demostra que per arribar al que és global, cal passar sempre per l’àmbit local. Ens veiem a la Fira! Vanessa López Cayuelas Sociòloga 5…


Notícies de Cubelles PRESENTACIÓ DEL PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIÓ A CUBELLES

Oriol Amorós, fins ara màxim responsable del país en matèria d’immigració, va presentar el Pacte Nacional d’Immigració, durant la presentació a Cubelles

O

rganitzat per la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament el passat mes de setembre el Secretari d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós, fins ara màxim responsable del país en matèria d’immigració, va presentar el Pacte Nacional d’Immigració, signat a Barcelona el desembre de 2008, donant a coneixer les principals propostes que recull el document en aquesta matèria. El Pacte Nacional per a la Immigració (PNI) és un acord signat pel Govern i diversos agents econòmics i socials amb l’objectiu de respondre les demandes que planteja la societat catalana respecte a la transformació demogràfica viscuda pel fet migratori i les seves conseqüències. A partir d’una anàlisi consensuada del fenomen migratori i de les necessitats plantejades pel conjunt de la societat, el PNI defineix el model públic d’accions per a la integració de la població immigrada que han de garantir la convivència, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

A

lec Ross és el secretari d’innovació a la secretaria d’Estat de Hillary Clinton (el que aquí sería el ministeri d’exteriors). Per a ell, tal com va indicar el passat 4 d’octubre a Barcelona durant el congrés “Personal Democracy Forum Europe” PDF, la història de la humanitat és una lluita entre societats obertes i societats tancades. Quan les societats (i els governs) són oberts és quan es creen els fonaments més forts per al progrés humà. Hi havia societats obertes el 300 AC: en aquella època, per exemple, és quan Arquímedes i Euclides van crear Les xarxes socials els fonaments de la estan fomentant geometria. Posteriorun rol organitzatiu ment es va tancar aquesta energia i d’acció col·lectiva aquella època, fins a 1441 amb Gutemberg i la impremta. Amb la invenció de la impremta, la societat i els coneixements es van obrir, va començar la il·lustració i la reforma protestant. El 2010, la societat, en la majoria de països, sol ser oberta, i a tot el món tenim eines que connecten les persones. En els governs occidentals també succeeix. La tecnologia està esdevenint la quarta generació de Drets humans. Una primera generació és la llibertat de moviment, d’expressió. La segona accentua la necessitat que l’estat garanteixi certs drets (educació, el treball, la salut, la protecció social). La tercera generació protegeix els drets de minories (dones, immigrants...). La quarta generació de drets humans és la que vol dotar dels drets d’informació a tota la població. És això el que permetrà més progrés i una societat oberta. Però també hi ha governs que lluiten contra aquesta obertura i contra la tecnologia que permet que la societat sigui oberta. Parlem de l’Iran, o de Síria, país

Els eixos de treball del Pacte per assolir aquests tres grans objectius són: Eix 1. La gestió dels fluxos migratoris i l’accés al mercat del treball. Eix 2. L’adaptació dels serveis públics a una societat diversa amb un servei universal d’acollida i una gestió institucional coordinada i transversal. Eix 3. La integració en una cultura pública comuna que fomenti la participació en la vida pública, l’ús del català com a llengua comuna, la convivència en la pluralitat religiosa i de creences, la igualtat de gènere i el reforç de les polítiques socials. El PNI és fruit del treball de més de 1.700 persones que van participar en algun dels processos de redacció del document entre la fase de diagnosi, la fase consultiva, la fase de participació i la darrera fase negociadora. …6

Un exemple de bon ús de la xarxa és el projecte de Facebook per la pau (http://peace.facebook.com/), presentat per Randi Zuckerberg a Barcelona (© Margarida Gual)


Reportatge

La

xarxa com a Preservadora de

drets humans on per exemple Facebook està prohibit. Sempre hi haurà grups que lluiten contra l’obertura. Stalin deia: si no els donem als nostres enemics armes, per a què donar-los idees?. En aquests moments, no hi ha dret a la llibertat d’expressió en molts països, i són les noves tecnologies les úniques capaces d’aconseguir organitzar la gent per lluitar contra aquests règims, per crear les “societats obertes”. I hi ha governs que se’n preocupen, tot i que potser no tant per oferir drets humans sinó per interessos polítics. El departament d’Estat del Estats Units n’és un bon exemple. Si una població està dividida, no es pot unir contra un enemic comú, i el govern, a més, ha de lluitar contra aquests opositors interns, debilitant les accions de l’Estat. Aquesta estratègia, també teoritzada per Maquiavel en “El príncep”, suggereix que la millor manera d’obtenir el poder és sembrant la intriga entre els qui governen (o qui pot arribar a governar) per aconseguir la seva separació. Maquiavel va sentenciar: “Teseo no hagués pogut desenvolupar el seu valor, si no hagués trobat dispersats els atenesos... “. Durant la guerra freda, aquesta estratègia s’utilitzava per part dels Estats Units a través de la tramesa de missatges, d’allà la creació de Radio Liberty o Ràdio Free Europe, que donava notícies als països de l’Est. En l’actualitat, tanmateix, l’accés a la xarxa està canviant la situació. En primer lloc, no fa falta enviar missatges, ja que amb una connexió a Internet es pot accedir perfectament, d’altra banda, l’oposició a qualsevol dictadura es realitza pels joves a través de telèfons mòbils i de xarxes socials. Així doncs, ens trobem en un nou escenari en el que la prioritat ja no és enviar missatges per dividir els països, sinó aconseguir que aquests opositors tinguin la tecnologia necessària per organitzar-se entre si. I les xarxes socials estan fomentant aquest rol organitzatiu d’acció col·lectiva i al seu torn són un altaveu internacional del que està passant dia a dia.

“Connectar als desconnectats”, presentada per Christopher Mikkelsen aquesta plataforma ajuda a les famílies de desapareguts, accedint a la xarxa mijançant mòbils, als camps de refugiats (© Margarida Gual)

Xavier Peytibi

Un bon exemple el veiem a Iran, en la denominada revolució verda on milers de persones van sortir al carrer (i a la xarxa) a protestar i a explicar el que estava passant, organitzant-se i ajuntant-se en manifestacions. La majoria d’aquests activistes són joves estudiants, tots ells “nadius digitals”, amb accés a tecnologia mòbil, blocs, xarxes socials i plataformes online. El seu govern intenta combatre’ls al carrer, però també a la xarxa. Els règims repressius cada vegada tenen més experiència en la seva habilitat per a l’ús d’eines sofisticades que censuren, filtren, monitoritzen i busquen a aquests moviments de resistència. No interessa que informin al món i als seus compatriotes, però encara interessa menys que s’organitzin. Per això la repressió a la xarxa i també els atacs cibernètics per fer caure webs. Durant aquelles setmanes, Estats Units va crear programari per evitar la censura a Internet per part de l’Iran, fins i tot va parlar amb Twitter perquè no fes cap de les seves típiques “aturades per manteniment” durant les protestes. També va dotar de diners agències perquè busquessin mètodes per permetre l’accés a Internet des de l’Iran a través de fons del departament d’Estat. Com indica Noah Shachtman a Wired, comparant aquesta situació amb l’anterior tramesa de missatges a través de la ràdio, “la diferència rau en que el contingut ja no és l’important; l’èmfasi està en recolzar la infraestructura tècnica i deixar que la ciutadania decideixi per si mateixa què dir. La pròpia comunicació pot fer caure el despotisme”. Per això la xarxa està esdevenint l’eina que pot preservar els drets dels ciutadans.

Andre Bancs va presentar el projecte de construcció d’un moviment a la xarxa per a la Igualtat LGBT, a més amb la creació d’aquesta comunitat es buscava poder respondre a les situacions de crisi (© Margarida Gual)

7…


Reportatge Ja ha passat una dècada de la resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat de les Nacions Unides, que reconeix el paper de les dones en els processos de pau i estableix la violència sexual en conflictes armats com a crim de lesa humanitat.

5ª Setmana Garraf per la Pau Diferents actes centren la seva mirada en el paper de les dones com a constructores de pau.

L

a Resolució 1325, producte de la incidència política de la societat civil, especialment del moviment feminista, estableix l’augment de la participació formal de les dones als processos de pau i reconeix el paper que sempre han desenvolupat en la construcció de la pau. A la vegada la resolució contempla la protecció de les dones en contextos de conflicte armat i rehabilitació postbèl·lica, i reconeix la violència sexual dins els conflictes armats com a crim de lesa humanitat. També impulsa la introducció de la dimensió de gènere en la capacitació i formació en les operacions de manteniment de la pau i en la recollida de dades i sistemes d’informació de les Nacions Unides. Aquesta resolució ha significat un avanç en la legislació sobre dones, pau i seguretat, però la seva aplicació ha estat desigual i insuficient. Per aquesta raó, el Consell Comarcal del Garraf ha centrat la 5a Setmana Garraf per la Pau en el paper de les dones com a constructores de pau.

A Cubelles la programació va començar amb la mostra “Protecció de civils en conflictes armats”, exposada a l’IES Cubelles. Intermón-Oxfam explica en aquesta proposta la situació de civils en contextos de conflicte armat. Dones, nenes i població en general es converteixen en el principal blanc de matances, mutilacions i violacions. Les conseqüències sempre són fatals i molts es veuen obligats a abandonar-ho tot, a desplaçar-se o a fugir a un altre país. Les imatges d’un cruent realisme mostren moments personals, mirades. Expressen en la captació d’un instant la situació dels que es veuen afectats per un conflicte armat. La mostra es va complementar amb el video forum “Birmania, el coratge de resistir”, de Flavio Signore (Gandhiji cultural), que es va celebrar al cinema Mediterrani . El documental narra el pas de la dictadura militar a la democràcia a Birmània, a través del retrat de Aung San Suu Ky, premi Nobel de la Pau i defensora dels drets humans.

Els ciutadans dels sis municipis de la comarca, i principalment els centres educatius, van poder participar en diferents activitats que van servir per analitzar en quina situació es troben les dones en zones de conflicte i quines accions es poden impulsar des de Catalunya per donar-los suport. Cadascun dels sis municipis del Garraf ha acollit propostes i activitats com xerrades, representacions teatrals i exposicions. També, i per segon any consecutiu, Televisió de Catalunya ha cedit els drets d’emissió d’una sèrie documental emesa a la televisió comarcal, TDT Garraf. Entre les múltiples activitats desenvolupades durant la Setmana per la Pau destaca la presentació de la nova convocatòria del Premi de Recerca per a la Pau, que atorga la Fundació Solidaritat UB i el Consell Comarcal del Garraf al millor treball de batxillerat en l’àmbit de la cultura de la pau a la comarca. …8

Video-fòrum amb els i les alumnes de Batxillerat de Cubelles


Entrevista a Mila Ramos, presidenta de “Mujeres en zona de conflicto”

Entrevista

“Les dones som la pau invisible” Mila Ramos és una dona que es preocupa per les dones. De la seva inquietud va néixer la organització Dones en Zona de Conflicte (“Mujeres en Zona de Conflicto”- MZC), que s’aproxima a un sector de la població que des del seu silenci, des de la seva invisibilitat construeix la pau i treballa per evitar la guerra en el futur.

V

as ser la impulsora de Dones en Zona de Conflicte, en quin moment prens consciència que són les dones les grans oblidades en el cas concret dels conflictes armats? De molt jove em vaig quedar embarassada i vaig tenir un fill. Estudiava a la facultat de geografia i història i això em va fer prendre una primera consciència de la situació de moltes dones que com jo treballaven, estudiaven i havien d’educar els seus fills. En aquell moment jo no era del tot propera a les dones, perquè em movia en un món d’homes en el que si vols competir has de compartir certes actituds que són molt masculines. Fins que el meu fill va començar a anar a la guarderia i aquí va ser quan em vaig adonar que les dones sempre tenien molta presa

per poder conciliar vida laboral i familiar i que, a més, entre algunes d’elles hi havia una complicitat especial. Aquí vaig començar a sentir molta curiositat per saber com invertien el seu temps les dones, perquè jo, en realitat, vivia en una elit, perquè treballava però fent articles de premsa i organitzant actes culturals o literaris. Era doncs una activitat diferent en la que jo sentia que no havia d’estar tan a peu del canó com elles. Més tard em vaig centrar en la premsa, tractant temes de dones. Vaig marxar a Bòsnia, com a corresponsal de guerra per a diferents mitjans de comunicació. Anar com freelance, amb molt pocs recursos, em va fer apropar-me a les dones.

Com va ser aquesta relació amb les dones a Bòsnia? Elles em protegien perquè totes ens trobàvem en una situació complicada: explotaven granades i no hi havia gaire menjar. Eren elles mateixes les que sovint em veien al carrer i m’indicaven per on havia d’anar. No entenia el bosnià, però més d’una vegada vaig menjar perquè aquelles dones, que no tenien res, compartien el seus aliments amb mi. M’increpaven. Em deien que què fèiem tants periodistes allà si no explicàvem el que passava... i jo vivia amb elles, eren casa meva, eren les meves dones, les meves amigues. En aquell moment vaig pensar que ja havia estat suficient. Col·laborava amb ACNUR i altres organitzacions i és aquí quan m’implico totalment perquè no hi havia organitzacions que treballessin en el que per a mi era el que s’havia de fer: res de miracles, sinó treballar allà, al peu del canó. De tornada d’un dels viatges vaig parlar amb alguns companys i amics i varem decidir muntar “Mujeres en Zona de Conclicto”, una organització nascuda amb la ferma voluntat de fer visible la vulneració dels drets humans en zones de conflicte i recolzar aquestes dones en els processos que vivien. Després de Bòsnia, als pocs anys, érem presents al Marroc, Palestina, Colòmbia, Paraguai i Perú, fins al dia d’avui. Actualment Dones en Zona de Conflicte impulsa diferents projectes. De què es nodreix l’organització? Tenim molts projectes en marxa i 39 persones en plantilla. Ens nodrim dels socis, tot i que principalment els nostres fons provenen de subvencions de l’estat espanyol i de la Unió Europea. També organitzem actes propis a fires, així com cursos i publicacions.

Mila Ramos, presidenta MZC durant la jornada sobre la Resolució 1325 a la Setmana per la Pau

Tenim tres àrees de treball: educació per al desenvolupament, acció social i cooperació al desenvolupament, que és l’eix fort. 9… …


Entrevista

Mujeres en Zona de Conflicto “Mujeres en Zona de Conflicto” (MZC) és una ONGD, formada per homes i per dones moguts per l’interès comú de lluitar contra la pobresa, salvaguardar el respecte als drets humans i afavorir les polítiques d’igualtat de gènere, en favor d’un desenvolupament humà sostenible.

Les dones són imprescindibles en els processos de pau, segons l’organització. Però també es converteixen en les més vulnerades per la violència sexual. Denuncien els agressors? Les dones som la pau invisible. Les dones treballem des del silenci, des de la part oculta. Com a conseqüència estem acostumades a treballar sota mínims, a treure rendibilitat del que és més petitó, i per tant la precarietat no ens espanta. Crec que bàsicament és per aquesta raó que la violència sexual es silencia perquè és molt complicat que una dona denunciï. Fins i tot hi ha violència sexual que les dones no entenen com a tal per l’educació que han rebut. La realitat és que ja no és només l’enemic el que viola l’enemic. No. És la mateixa violència sexual que es genera dins de la mateixa facció. Els homes tornen del front i esperen trobar en la seva dona, que està farta de treballar, el descans del soldat que consideren que mereixen, igual que pensen que han anat a la guerra disposats a morir per tu. Davant aquest escenari, a les postguerres també hi ha molta violència, molta desestructuració, molts homes que tornen molt empipats del front. Aquesta violència no s’entén com a tal perquè per a l’home la dona no està fent més que complir les funcions pròpies del seu gènere. Aquest és doncs, la violència sexual, un dels eixos sobre els quals treballeu.... La violència per a “Mujeres en Zona de Conflicto” és un tema transversal. Els projectes en els que treballem en zones de conflicte armat són programes centrats en reforçar a les dones i rehabilitar el seu equilibri emocional. Moltes són dones que han estat en camps de concentració i han viscut episodis de violència, del tipus que sigui, i el que mirem de fer és donar-lis eines per a la seva reinserció socio-laboral. Així doncs la violència per a nosaltres és un tema transversal que tractem en tots els projectes i a tots els països promovem la campanya “No a la violència contra les dones” i “Els drets de les dones són drets humans”. Hi ha alguna dona que et serveixi de referència, que t’hagi emocionat especialment? A mi, la gent que més m’ha emocionat és la gent del carrer, la que no té nom. Una de les vegades que més m’he commocionat, en el sentit de no poder entendre com es pot tenir una resistència tan inesgotable, va ser l’any 94. Eren 30 o 40 dones procedents de la Bòsnia central. Les havien expulsat dels seus pobles, la majoria havien estat violades i havien perdut els seus familiars. Però tot i la circumstància, elles volien continuar treballant per la reconciliació i per a que les generacions futures no patissin el que elles havien patit. … 10

Totes les seves accions estan planificades des de la perspectiva de gènere, i des d’aquest anàlisi treballen amb les dones perquè són elles el grup més vulnerable de les seves comunitats i les que de manera específica necessiten que siguin ateses les seves necessitats immediates i les seves necessitats estratègiques. Això ve avalat per l’eloqüència de les dades: a dia d’avui 2/3 dels pobres del món són dones, 2/3 de la població analfabeta són dones, el 84% dels refugiats/es del món són dones , i més les dones cobren inferior salari que els homes fent la mateixa feina, només un 10% d’elles ocupa llocs governamentals i només un 6% són caps de govern. MZC actua en països en conflicte, sigui aquest bèl. lic, social, econòmic, sempre que la vida, la seguretat o la dignitat corrin sever risc per la contínua conculcació dels seus drets més elementals: drets socials, polítics, econòmics, jurídics ciutadans i reproductius que li són negats pel fet de ser dones. Treballar amb les dones suposa atendre les necessitats generals de les poblacions, ja que són elles, les que amb el compliment del triple rol reproductiu, productiu i comunitari, les que porten el pes de les economies domèstiques.Consideren que cal posicionar-se, denunciar i actuar, emprenent accions que garanteixin la justícia social, la seguretat, la dignitat i el desenvolupament integral dels pobles. Les llars i projectes al càrrec de dones, o en els que hi participen activament, són, segons les darreres publicacions de UN i BM, entre un 6% i un 22% més rendibles que els portats només per homes. Això es materialitza en la sostenibilitat dels mateixos, la millora de l’estat nutricional de la família, l’escolarització dels fills i filles, les millores a la llar, etc. MZC treballa des de la seva constitució en tres línies bàsiques d’actuació: Acció Humanitària Cooperació Internacional al Desenvolupament Educació per al Desenvolupament Acció Social 4M Les zones de treball es circumscriuen a: Balcans Palestina Marroc Colòmbia Més informació: http://mzc.org.es/


Notícies

LA SITUACIÓ DE LA LLIBERTAT DE PREMSA R

eporters sense fronteres ha presentat la classificació mundial de la llibertat de premsa. El document reflexa el grau de llibertat del que gaudeixen els periodistes i els mitjans de comunicació de cada país, i les mesures creades pels Estats per respectar i fer respectar aquesta llibertat. És una fotografia de la situació referent als atemptats a la llibertat de premsa, entre el primer de setembre de 2009 i la mateixa data de 2010. El qüestionari recull el conjunt d’atemptats directes a periodistes que han estat assassinats, empresonats, agredits o amenaçats, i a mitjans de comunicació que han estat censurats, embargats, registrats o pressionats. Al mateix temps deixa constància del grau d’impunitat que gaudeixen els autors d’aquestes violacions a la llibertat de premsa. 37 periodistes i dos col·laboradors morts, 156 periodistes, nou col·laboradors i 112 ciberdissidents empresonats són algunes de les xifres presentades a l’Informe. El document confirma els motors de llibertat de premsa: Finlàndia, Islàndia,

Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa, líders a la classificació des de 2002. Hi ha països que han millorat notablement la seva situació. Cuba, per primer cop des de la creació de la classificació anual, no forma part dels 10 últims a pesar que al país la censura i l’opressió són encara quotidianes per als dissidents polítics i professionals de la informació. La progressió s’ha donat principalment per l’alliberament de 14 periodistes i 22 militants durant l’estiu.

les Filipines, Ucrainia i Kirguizistan es degraden notablement en la classificació. Finalment, en països escenari de conflictes armats o guerres civils com Afganistan, Pakistan, Somàlia o Mèxic, les situacions de caos són constants i els periodistes són directament agredits. Més informació: http://www.rsf-es.org/ grandes-citas/clasificacion-por-paises/

L’altre extrem de la classificació, mostra països com Ruanda, Yemen i Siria que han arribat al mateix nivell d’enduriment que els governs de Birmania i Corea del Nord, en el quadre dels països més repressius contra els periodistes. La situació d’Europa inquieta Reporters Sense Fronteres. Dels 27 països membres de la Unió Europea, 13 es troben en les 20 primeres posicions; 14 estan per sota de la vigèsima posició i alguns es situen inclús més avall a la classificació com Grècia, Bulgària, Romania o Itàlia. La posició de l’Índia, Rússia i Xina no ha millorat en aquest darrer any, mentre que

BARÓMETRE 2010 37

periodistes morts

2

col·laboradors morts

156 periodistes empresonats 9

col·laboradors empresonats

112 ciberdisidents empresonats

La llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l’article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, i la majoria dels sistemes democràtics també l’assenyalen. D’ella se’n deriva la llibertat d’impremta. No obstant això, el mateix article de la DUDH restringeix el dret “a l’establert per la llei amb l’únic fi d’assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i llibertats dels altres”. Altra restricció és la de fer propaganda a favor de la guerra (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics).

1 1…


Notícies ALLIBERATS ELS COOPERANTS CATALANS SEGRESTATS A MAURITÀNIA

E

ls cooperants catalans de la caravana Barcelona Acció Solidària, Roque Pascual i Albert Vilalta, segrestats a Mauritània per Al-Qaida, finalment van ser alliberats després de 268 dies. Durant tot el segrest, els salafistes van demanar el pagament d’un rescat i l’excarceració d’un nombre indeterminat de presos retinguts a Nouakchott, la capital de Mauritània. L’alliberament de Pascual i Vilalta va tenir lloc després que les autoritats de Mauritània acceptessin extradir a Mali el pres islamista, Omar Uld Sid’Ahmed Uld Hame,

condemnat a dotze anys de presó pel segrest dels cooperants. Segons Al-Arabiya el rescat es va produir via pagament d’una xifra que podria oscil·lar entre els cinc i els 10 milions d’euros. Després de les negociacions, els cooperants finalment van ser alliberats i van aterrar a Barcelona, en un avió militar procedent de Burkina Faso. El segrest dels dos cooperants catalans ha estat, fins el moment, el més extens de la història dAl-Qaeda del Magreb Islàmic.

Caravanes solidàries i models de cooperació David Minoves

C

om diu Pere Casaldàliga, no hi ha un primer món desenvolupat i un tercer món subdesenvolupat, hi ha un únic món mal desenvolupat. Capgirar aquesta situació requereix accions positives que enforteixin les capacitats dels pobles i les persones que viuen en pròpia pell les conseqüències de la pobresa, la violència o la inequitat per superar aquesta realitat, ja que a elles els hi correspon decidir els processos que cal endegar per generar el seu propi model de desenvolupament. I la tasca de la comunitat internacional és acompanyar aquests processos mitjançant els actors de cooperació al desenvolupament en situacions estructurals i els actors humanitaris en situacions d’emergència. Però això no sempre ha estat així. El món de la cooperació i la solidaritat internacional ha passat per diverses fases durant els darrers cinquanta anys, des de l’assistencialisme caritatiu a l’actual model, més adaptat a les necessitats reals dels països del Sud. Una evolució que no s’ha vist acompanyada d’un debat públic, serè i rigorós sobre la pertinença, l’eficiència i l’eficàcia de la cooperació que s’estava executant a cada moment. Un debat que, de sobte, s’ha obert de manera fortuïta en finalitzar positivament el lamentable episodi del segrest dels tres voluntaris de l’ONG Barcelona Acció Solidària, sens dubte la millor notícia de l’estiu.Tot i així, benvingut sigui el debat. I aprofitant l’avinentesa, voldria fer algunes reflexions al respecte: … 12

1.Transformar les estructures econòmiques, polítiques i socials que provoquen pobresa i violència és una tasca massa seriosa com per esdevenir una activitat esporàdica. Necessita capacitat, rigorositat i temps. És a dir: professionalitat, perquè es requereix un coneixement profund i actualitzat de la zona on es treballa, de la població amb la qual es coopera i dels objectius que aquesta s’ha marcat. I l’actuació que es desenvolupa ha de ser sostenible i continuada en el temps. 2. Generar desenvolupament humà sostenible passa per enfortir les capacitats locals: formar localment, contractar localment i comprar localment. La cooperació que genera dependència dels béns i serveis dels països del nord és nociva a llarg termini. Acompanyar els processos endògens de desenvolupament i enfortir la sobirania de les persones i dels pobles on cooperem és la millor garantia per ampliar les llibertats, les capacitats i les oportunitats dels països del Sud. La cooperació no pot ser la cara amable del nou colonialisme mitjançant vistoses actuacions tipus “Bienvenido Mr. Marshal”. 3. Els actors de cooperació al desenvolupament i d’acció humanitària han de poder treballar en països i territoris en conflicte, postconflicte o en situació de risc. No podem deixar aquests països abandonats perquè són “massa” perillosos. Per fer-ho possible han de disposar de protocols de seguretat que minimitzin els riscos

innecessaris i prevegin plans de contingència davant situacions de tota mena. Malauradament, la cooperació s’està convertint en una professió de risc i en els darrers anys s’han multiplicat les xifres de cooperants morts o ferits. Certament, l’episodi protagonitzat per la caravana solidària ha destapat la caixa dels trons, però aquest cas és l’anècdota i no la categoria. Malauradament només parlem de cooperació en situació de mort, de segrestos, de crisis humanitàries o d’escàndols de diversa índole. I amb això fem un flac favor a un sector que durant els darrers anys ha fet una evolució positiva cap a una concepció transformadora, que ha millorat la qualitat de les seves accions, que està aplicant les recomanacions internacionals sobre l’eficàcia de l’ajuda, i que ha augmentat els mecanismes de control i transparència mitjançant les avaluacions a mig i llarg termini i la rendició de comptes.Pel que fa als cooperants, si no garantim les seves condicions de seguretat laboral, cada cop es veuran més abocats al dilema de prioritzar la salvaguarda de la seva integritat física o bé continuar prestant servei. La cooperació ni és idíl·lica ni està plena de futurs premis Nobels de la Pau. La cooperació és, simplement, una eina més per transformar el món a través d’una activitat professional de gran vàlua. Hem de fer que aquesta tasca sigui rigorosa, sostenible en el temps i més segura.


Notícies

Assemblea General de les Nacions Unides. UN Photo/Paulo Filgueiras

ÉS LA GEOENGINYERIA LA RESPOSTA? Els 193 països firmants del Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB), celebrada a Nagoya (Japó), a l’octubre, van tancar la desena edició bianual amb la decisió consensuada d’establir una moratòria sobre els projectes i experiments de geoenginyeria. L’acord, en el que han participat 110 ministres de medi ambient, demana als governs assegurar que no hi haurà activitats de geoenginyeria fins que hagin estat considerats en profunditat els riscos a l’ambient i la biodiversitat, així com els possibles impactes culturals i econòmics. Els grups ecologistes van demanar a la ONU que donés suport a la moratòria per lluitar contra la destrucció de boscos, rius i les barreres de coral que aporten recursos i serveis a les economies i a les diferents formes de vida. L’impacte que pot tenir la manipulació de la natura a gran escala podria comportar riscos massa grans, segons han explicat els ecologistes que parlen de danys a la natura i a la humanitat. Algunes pràctiques inclouen la fertilització dels oceans, consistent en esbandir ferro o altres nutrients en grans superfícies per fer créixer artificialment el phitoplancton, que absorbeix el diòxid de carbó. Això pot debilitar les algues, absorbir els nutrients i matar peixos i altres espècies animals. Una altra de les tècniques seria esbandir aigua de mar per l’atmosfera per incrementar el reflex i la condensació de núvols per a que tornin més llum a l’espai. Així s’ha plantejat la col·locació de milions de petits reflectors solars a l’espai per reduir la quantitat de llum solar que arriba a la terra. Els volcans artificials consisteixen en deixar anar a l’estratosfera petites partícules de sulfat i altres materials que reflectors de la llum, simulant l’efecte d’una erupció volcànica. La geoenginyeria també ha plantejat projectes com és la captura i emmagatzematge del diòxid de carboni, que consisteix en recollir el CO2 de les plantes d’energia, refineries i pous de gas natural, i colIlocar-ho sota terra, mesura

que recolzen alguns governs. La polèmica està servida. Alguns països consideren la geoenginyeria com una mesura per controlar el canvi climàtic, principal causant de la destrucció de la biodiversitat. Els projectes de geoenginyeria reduirien la quantitat de sol que arriba al planeta i absorbiria l’excés d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, especialment el CO2. En canvi, els ecologistes es neguen a les proves de geoenginyeria per part d’un grup de països industrialitzats que faran una gran despesa econòmica per l’alt cost dels projectes. Es neguen a autoritzar els projectes fins que les Nacions Unides consensuïn que es poden impulsar aquest tipus de proves. Segons els ecologistes, aquestes pràctiques serveixen d’excusa a algunes companyies i governs per no retallar les emissions que escalfen el planeta. La ONU pretén realitzar una investigació sobre la qüestió que serà part de l’informe que presentarà el 2013. La Via Campesina agrupa pagesos, petits i mitjans productors i altres tipus de treballadors agrícoles. Les148 organitzacions que formen La Via Campesina provenen de 69 països. Aquest moviment internacional ha lamentat públicament que el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD) no aconseguís prendre una decisió radical per aturar la comercialització i destrucció en massa de la biodiversitat. Celebra la moratòria en la geoenginyeria perquè considera aquesta tecnologia una proposta falsa i perjudicial per revertir el canvi climàtic. Malgrat imposar una moratòria en la geoenginyeria i conservar la moratòria de la tecnologia Terminator, la conferència no va aconseguir prendre mesures decisives i necessàries sobre algunes amenaces actuals. El CBD no va rebutjar algunes iniciatives com l’economia dels ecosistemes i la biodiversitat, que comercialitza la biodiversitat en assignar-li un valor econòmic. 13 …


Cultura Noves col·leccions de llibres sobre pau, conflicte i no violència Amb l’objectiu de difondre la cultura de pau i fomentar la sensibilització i formació de la ciutadania, l’ICIP ha iniciat la publicació de dues noves col·leccions de llibres monogràfics en col·laboració amb editorials catalanes. Aquesta iniciativa pretén estimular la recerca, la divulgació i l’acció sobre temes de pau i seguretat en el marc de la voluntat de formació i difusió que té l’ICIP. Cada col·lecció respon a una temàtica diferent: Clàssics de la Pau i la Noviolència (amb Angle editorial): l’objectiu és donar a conèixer persones i obres que han esdevingut referents pel seu potencial inspirador i el seu impacte històric o actual, perquè han marcat camí en el seu temps i segueixen tenint vigència. Aquesta col·lecció suposa també impulsar la creació d’una biblioteca de clàssics en llengua catalana que aplegui autors i autores que tot sovint no han estat traduïts al català.

El món en un segon Amb les seves publicacions, Intermón Oxfam pretén arribar a tots els sectors de la societat, especialment a joves, nens i nenes, a través de les seves col·leccions dirigides a públic infantil i juvenil. Per aquest Nadal presenta les seves propostes infantils, i no tan infantils, com “El món en un segon”. Has tancat mai els ulls i t’has imaginat que en aquest mateix moment algú diametralment oposat a tu, un pescador japonès o una camperola sud-africana, per exemple, viuen i respiren com tu aquest mateix instant? En aquest conte, les narracions s’encavalquen entre les seves pàgines passant per tot el planeta.

Els dos primers títols de la col·lecció són: - “Mahatma Gandhi”, de Romain Rolland - “Pau Casals. Escrits i discursos: pau, pau i sempre pau!”, Josep Mª Figueres Ed. Eines de Pau, Seguretat i Justícia (amb Editorial Icària): ofereix instruments de reflexió i treball pràctic a les persones compromeses amb la construcció de la pau i la justícia. Aquesta col·lecció s’inicia amb dos títols: - “Transformació de conflictes. Petit manual d’ús”, de John Paul Lederach - “Repensar en femení. Manual per a una pau sostenible”, Agneta Söderberg Jacobson Aviat sortiran dues col·leccions més: Pau i Seguretat, que posarà a l’abast d’un public acadèmic i especialitzat en temes contemporanis tractats des del compromís amb la investigació per la pau; i Noviolència i lluita per la pau, que buscarà difondre la noviolència com una filosofia i una pràctica cabdal per a avançar en l’assoliment de la pau al segle XXI. … 14

Ens mostra la diversitat, els diferents costums, els esdeveniments i les formes de vida a la Terra: el món sencer sota el color d’una manta càlida i confortable que abriga i que ens recorda que el temps passa igual per a tots els seus habitants. Fullejar “El món en un segon” obre la porta a aquesta consciència de les milions de vides que coincideixen en un mateix moment amb unes il·lustracions properes al còmic. Isabel Minhós Martins i Bernardo Carvalho són els fundadors de l’editorial portuguesa Planeta Tangerina, dedicada als àlbums il·lustrats de gran qualitat. El món en un segon Textos: Isabel Minhós Martins Il·lustració: Bernardo Carvalho Colecció: Somnis d’Intermón Oxfam Editorial Nº páginas: 48 Idioma: Castellà/català PVP: 13 euros Edad recomenada: Totes les edats www.intermonoxfam.org


Agenda 18 de desembre de 2010

Nadal de 2010

fIRA DE cOMeRÇ jUST i Solidaritat DE CUBELLES

Amb la participació de 23 entitats, hi hauranespectacles musicals, mostres de titelles, xerrades, tallers de dansa, exposicions, degustació de plats típics, venda de productes de comerç just, exposició de projectes de les ONG’s, tallers de dibuix, pintura i jocs pels mes petits, etc. Organitza: Ajuntament de Cubelles Més informació: www.cubelles.cat Horari: A partir de les 10 del matí i fins les 19 hores. Lloc: Plaça de la Vila i carrers adjacents de Cubelles.

TURIsME RESPONSABLE - RUTES SOLIDÀRIES per aquest Nadal

Les Rutes Solidàries de SETEM s’emmarquen dins del moviment del Turisme Responsable, una proposta d’abast internacional, liderada per l’ONG i entitats de tot el món, que qüestiona el tipus d’impacte que el turisme convencional ha tingut sobre les poblacions dels països econòmicament empobrits, i que entén el viatge com una potent eina d’intercanvi en la que tant el viatger com les poblacions autòctones poden sortir-ne beneficiades. - Senegal. Ruta musical. Del 27 de desembre al 5 de gener. - Marroc. Marràqueix, Alt Atlas, Essaouira. Del 27 de desembre al 5 de gener. - Etiòpia. Recorregut pel Sud. Del 25 de desembre al 5 de gener. Organitza: SETEM Més informació: www.setem.cat - trucant al 93 441 53 35 - catalunya@setem.org

Preparació 1 Fregar les patates pelades amb sal i esperar 15 minuts. Aclarir-les i assecar-les. Barrejar les espècies en pols amb dues culleradetes d’aigua per obtenir una pasta. Reservar. 2 Escalfar l’oli amb els grans de comí en una olla. Afegir les patates i coure-les fins que estiguin daurades i cruixents. Treure-les i guardar-les a part. Retirar els grans de comí, filtrar l’oli i tornar a posar tres cullerades a l’olla. 3 Incorporar les cebes i deixar que es daurin removent de tant en tant. Afegir les fulles de llorer, els cardamoms negres, els verds i el macis. Sofregir fins que la ceba estigui ben daurada, al voltant de 25 minuts en total. 4 Tirar la pasta d’espècies i rostir-ho un o dos minuts removent. Després mullar amb dues cullerades d’aigua. Afegir l’all i el gingebre i deixar al foc 30 segons més. 5 Posar la carn amb els ossos i els claus d’olor i saltejar 5-7 minuts. Afegir els tomàquets i coure fins que deixin anar l’aigua. 6 Mullar amb 700 ml d’aigua i ¼ culleradeta de sal, tapar i coure a foc lent 35 minuts. Incorporar les patates saltejades i cuinar fins que la carn estigui tendra, amb cura perquè les patates no es passin (8-10 minuts). Retirar els ossos i les fulles de llorer i rectificar de sal. Si es vol més quantitat de curry afegir 100 ml d’aigua.

Curry de carn amb patates aromatitzat amb comí (jeera aloo salan) índia Ingredients per a 4 persones - 4 patates de la mida d’un ou - 1 cc. (cullaradeta)de garam masala - 2 cc. de coriandre en pols - 1 cc. de comí en pols - 1 cc. de guindilla en pols o de páprika - 65 ml d’oli - ¾ cc. de grans de comí - 200 g de cebes tallades en rodanxes fines - 2 fulles de llorer

- 2 cardamoms negres - 6 cardamoms verds - 1 tros de macis (nou moscada) de 5 mm - 2 cc. d’all picat - 2 cc. gingebre fresc picat - 700 g d’anyell per guisar + 2 o 3 ous durs tallats - 1 pal de canyella de 5 cm - 6 claus d’olor - 200 g de tomàquet triturat

Recepte extreta del llibre: “Los 50 mejores currys de la india” de Camellia Panjabi, de la col·lecció Cocinas Lejanas, d’Intermón Oxfam Editorial i que podreu trobar a les seves botigues.

15…


Cubelles Cooperació nº8  

Revista que promou la solidaritat i la cooperació internacional

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you