Issuu on Google+

6. Traços

cetrencada @cetrencadaUPF

DIJOUS 24 D’ABRIL DEL 2014

NOVES VIES D’EXPRESSIÓ

Vermibus, destruir per crear Així doncs, grans ciutats com Amsterdam, París, Berlín, Milà, Barcelona, entre d’altres, s’han convertit en aparadors de l’art de Vermibus. Les seves obres amb prou feines es mantenen molt de temps col·locades en els diversos panells que decideix suplantar; d’aquí el caràcter efímer de les produccions. Tot i així, és a través d’Internet com Vermibus creu que ha de propagar-se la seva obra, convertint les xarxes socials en el seu mitjà més efectiu.

Redefinint la bellesa

Una de les múltiples intervencions de l’artista a plaça Catalunya, Barcelona. ANDREU DOZ NEUS MARGARIT FABIÁN PÉREZ

Apropiar-se d’allò que no és teu. Exposar a la via pública. Dilema entre art i vandalisme.

Mallorquí resident a Berlín, l’artista Vermibus manté l’anonimat per evitar ser identificat per la policia dels països en els quals actua. Les seves operacions són, precisament, considerades delicte per molts, però no deixa de ser la produccció d’un art de carrer exponent de crítica social. El modus operandi d’aquest artista és

senzill: s’apropa als anuncis publicitaris que es troba per la via pública –principalment de marquesines d’estacions de metro i autobusos–, els retira i, en el seu taller, els transforma. Una manipulació que es duu a terme mitjançant l’aplicació de dissolvent per acabar convertint les fotografies dels anuncis en obres d’art. L’origen del seu nom artístic ve donat per l’expressió llatina car data vermibus, que significa “carn donada als cucs”. La unió de les primeres síl·labes d’aquestes paraules va donar origen al que avui anomenem “cadàver”. És per ai-

xò que Vermibus va escollir emprar aquest àlies com una mostra de crítica al cos –gairebé sempre femení– esclau d’uns cànons de bellesa imposats des de les empreses publicitàries.

Dissolvents i pinzells

Dins el seu ventall de produccions artístiques, es troba el projecte Dissolving Europe, que mostra les diferents obres creades mentre l’artista recorria el continent europeu en Interail. Un total de 6 països, durant 18 dies i fins a 100 intervencions artístiques, tot això filmat i documentat per un equip.

Fidel a la seva ètica i a allò que ell pensa, Vermibus presenta uns nous cànons de bellesa molt distints als que avui regnen en la nostra societat. Interessat en la reflexió i en la reacció del públic, l’artista no pretén imposar uns valors tal com ho fan les indústries publicitàries, sinó el que realment valora és la reflexió que genera el seu art. Una reflexió personal contraposada a la dictadura de l’estètica actual. L’exposició que ha fet a La Taché Gallery (Barcelona) ha donat una empenta a la seva carrera. Vermibus ens mostra una nova forma de fer art que es troba entre el grafit i l’street art*. Transforma l’espai publicitari en una atmosfera cultural, de manera que crea exposicions en llocs no autoritzats. En definitiva, rostres desfigurats que mostren la pura deshumanització de l’art. ···

75 ANYS DEL FINAL DE LA GUERRA CIVIL

Mantenint viu un record col·lectiu VICTÒRIA OLIVERES LAURA MASSALLÉ

Les empremtes de la Guerra Civil foren silenciades. Ara se’n preserva la seva memòria.

El passat 1 d’abril es va celebrar el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil i l’inici de l’exili de milers de ciutadans. Per això, enguany es potencien els escenaris de record i s’organitzen nombroses xerrades i exposicions per no oblidar les experiències viscudes aquells dies. En una obaga arribant a Pujalt (Anoia), enmig de la densa vegetació, hi podem trobar les empremtes del que va ser un camp d’en-

trenament de l’Exèrcit Popular. El XVIII Cos Militar de la República va arribar-hi la primavera del 1938, quan el front era als rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Les bones comunicacions i recursos van fer que s’escollís el poble. La capacitat era de 1.200 soldats, però n’hi van passar 10.000. Molts només hi estaven uns dies abans de marxar al front. El gener del 1939, amb les tropes franquistes a la vora, els soldats van haver de fugir, deixant endarrere un campament desfet i cremat. La por a represàlies i a un nou enfrontament van convertir el camp en un tabú i dels soldats se’n parlava com uns passavolants. El 2007, però, el campament

El debat i la caça de l’street art ··· L’art urbà va arribar a Europa als

anys noranta de la mà de l’artista anglès Banksy. Les seves obres satiritzen el sistema dominat pel consumisme. Considerar el seu treball com a “art” genera un debat, ja que les pintures estan tipificades com a delicte en molts llocs i, al mateix temps, gaudeixen de gran popularitat. Banksy, igual que Vermibus, actua sota un àlies per protegir-se de la policia. Tots dos, de moment, estan sabent mantenir oculta la seva indentitat.

Pintura extreta del llibre Wall and Peace de Banksy. JAN SLANGEN

va ser reconstruït a partir dels records dels vilatans, d’un exsoldat i la tasca de diversos historiadors.

A l’altra banda dels Pirineus

La Xarxa d’Espais de Memòria ·· El Memorial Democràtic, de la

Generalitat de Catalunya, ha recuperat llocs representatius de la història catalana. Espais de la Guerra Civil. La majoria són refugis i museus Espais de l’exili. Trobem rutes que travessen els Pirineus S’ofereixen visites guiades al camp de Pujalt en diumenge. V. O.

El camp Joffre de Ribesaltes, al nord de Perpinyà, va obrir el 1939 com a base militar de l’exèrcit francès. Poc després també va ser un camp de refugiats. La retirada de l’Exèrcit Republicà l’abril del 1939 va provocar la fugida cap a França d’uns 440.000 refugiats, 15.000 dels quals van ser confinats en aquestes instal· lacions. Més tard, el camp va acollir deportats de la Segona Guerra Mundial i de la guerra d’Algèria. Ara, tres plaques els homenatgen. L’octubre del 2012 es van iniciar les obres de rehabilitació del camp i la creació d’un memorial i un centre de documentació. Es preveu que obrin les portes el mes de juny del 2015. ···

(*) Street art: expressió que fa referència a l’art de carrer, normalment il·legal, que engloba des de la tècnica del grafit fins a qualsevol altra forma artística d’art urbà.


Mantenint viu un record col·lectiu