Annex I Anomalies craniofacials Anomalies de l’orella Anòtia i micròtia L’anòtia (absència de pavelló auricular) i la micròtia (pavelló auricular de dimensions inferiors a les normals) es diagnostiquen de visu amb facilitat i requereixen la realització d’un estudi audiològic per descartar anomalies associades d’oïda mitjana o interna, tan aviat com sigui possible.
Implantació baixa del pavelló auricular La implantació normal del pavelló és en una línia horitzontal que va de la vora superior de l’hèlix a l’angle extern de l’ull. Si el pavelló auricular està implantat per sota d’aquesta línia parlarem d’implantació baixa, que pot anar acompanyada de sordesa de transmissió o d’altres anomalies generals.
Apèndix preauricular Consisteix en la implantació, per davant del pavelló auricular, de mamellons revestits de pell i adherits a la regió. Al seu interior poden haver-hi restes cartilaginoses.Pot haver-hi hipoacúsia associada.
Anomalies del nas Atrèsia de coanes (òssia o membranosa) Tant l’atrèsia de coanes òssia (absència de l’orifici ossi que comunica el nas amb l’orofaringe), com l’atrèsia de coanes membranosa (presència de teixit membranós dins l’orifici, provocant-ne l’obstrucció), si són bilaterals, constitueixen una urgència en el nadó que obliga a la respiració assistida i a la implantació de tubs en «U». Si l’atrèsia és unilateral pot passar desapercebuda i per detectar-la de manera precoç cal explorar acuradament el nadó, mitjançant el sondatge d’ambdues fosses nasals; una aturada al pas de la sonda ens orientarà cap al diagnòstic. Mitjançant la col· locació d’un mirall (mirall de Glatzell) davant del nas, amb la boca tancada, s’observarà l’absència unilateral d’alè. Aquesta malformació no s’associa directament a una síndrome d’hipoacúsia, però sempre s’ha de tenir en compte que qualsevol malformació es pot associar a una altra malformació. Desviació septal
És la disminució del calibre normal del conducte. Cal que, en un centre especialitzat, es descarti la hipoacúsia associada a aquesta anomalia.
És l’alineació anòmala de la paret nasal i pot provocar obstrucció o disminució del flux aeri nasal. L’exploració es farà mitjançant rinoscòpia anterior i l’observació amb el mirall de Glatzell. Aquesta malformació ja es pot diagnosticar en l’exploració del nadó i cal corregir-la tan precoçment com més gran sigui la repercussió clínica; si aquesta no és important, s’ha d’esperar a realitzar la septoplàstia a partir dels 14-15 anys d’edat.
Pavellons en anteversió
Anomalies dels llavis
Estenosi del conducte auditiu extern
És una malformació que consisteix en l’absència dels plecs característics que mantenen erecte el pavelló auricular a nivell de l’antehèlix. En general, aquest és un problema purament estètic i no va associat a dèficits auditius. Es detecta per simple inspecció i la correcció quirúrgica estètica es fa depenent del desenvolupament del pavelló, cap als 6 anys d’edat.
100
Llavi leporí És l’absència de continuïtat del llavi superior. La incidència, segons l’OMS, és de 5,6 per cada 10.000 nascuts vius. La correcció quirúrgica ha de ser molt precoç, cap als 6 mesos. El diagnòstic es fa en la primera exploració del nadó i, per tant, no hauria d’arribar al pediatra d’atenció primària.