Issuu on Google+

CURS DE MONITORS

MÒDUL 3 ENTRENAMENT ESPORTIU II


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC)

2


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Necessita un porter una bona visió de joc per sortir a una pilota alta?, necessita un central una bona visió de joc per sortir a pressionar

escollint la millor opció entre diverses possibilitats”

al davanter abans de rebre la passada?, necessita una bona visió de joc un jugador de mig camp que controla la pilota protegint-la de la pressió defensiva?. Tots estarien d’acord que en tots aquests casos percebre correctament el que està passant ens ajuda a prendre la decisió correcta. Malgrat que aquesta afirmació ens sembla molt evident, sovint els entrenadors esperem en el partit que els jugadors sàpiguen fer tot això, sense destinar

una

estona

en

els

nostres

entrenaments per desenvolupar aquesta visió de joc.

L’entrenament de la visió ens ajuda a resoldre problemes complexes del futbol, però encara ens cal fer un pas endavant. De tots els aspectes que cal percebre n’hi ha un de molt important que és l’espai. És a dir, on hi ha espais lliures?, tenim un desequilibri espaial?, l’equip està organitzat?, quina és la millor passada?. Aquests aspectes han de ser entrenats de forma que els jugadors sàpiguen que està passant. I no només saber que passa, sinó també què fer després d’haver analitzat l’espai. És aquí on rau la importància de

Fradua (1997: 13) proposa a partir de la versió de diferents entrenadors la següent definició: “la visió de joc d’un futbolista és la capacitat de captar correctament l’espai, els moviments dels companys i oponents,

3


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) l’entrenament de la percepció i la gestió de

més possibilitats de solució que els no experts

l’espai.

davant diferents situacions de joc, utilitzant recursos visuals de forma molt més eficaç

La importància d’aprendre a mirar.

(Thomas, French y Humpries, 1986, citat a Ruiz - Pérez i Arruza, 2005).

Aprenents - Experts. En moltes ocasions els futbolistes destinen excessiva atenció a la trajectòria de la pilota i molt poca a la posició dels jugadors en l’espai, aquest és un dels aspectes més freqüents en l’evolució d’un jove jugador a un jugador expert (Bayer, 1986).

Gràcies

als

aprenentatges

conceptuals,

justificats en sessions anteriors, lligats als aprenentatges visuals (visió de joc) els futbolistes poden resoldre de forma més eficaç els diferents problemes que el joc planteja des d’un punt de vista seccional.

Els experts esportius són capaços de generar Jugadors Joves

Jugadors Experts

Informació concreta

Relaciona informacions

Visió central

Visió central i perifèrica

Lectura cronològica

Lectura anticipada

Atenció sobrecarregada

Atenció selectiva

Temps elevat d’anàlisi

Temps reduït d’anàlisi

Temps alt entre percepció i decisió

Desencadena l’acció mentre analitza

Selecció inadequada de respostes

Selecció adequada de respostes

4


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Què

entrenar

per

millorar

la

Tenir el cos correctament orientat no és garantia de recollir la informació que ens cal

percepció?

per resoldre el problema, doncs a vegades la Un primer pas imprescindible per entrenar la

informació que ens cal passa per darrera del

percepció és millorar l’orientació corporal del

nostre cap, tot i que el cos resti correctament

futbolista en el joc. Molts jugadors segueixen

orientat. Si observes a Xavi Hernández o

exclusivament la pilota i sempre tenen el cos

Andrés Iniesta jugant un partit de futbol,

orientat cap a ella. Si vols, ports mirar un

veuràs que sempre tenen el cos ben orientat,

partit

seguint

tot i això, si et fixes en el seu cap, veuràs que

l’orientació corporal d’un dels jugadors

sovint el giren per buscar informació del que

podràs saber en tot moment on està la

passa darrera; això els permet perdre molt

pilota. Això vol dir que els jugadors sovint

poques pilotes en un partit i saber cap a on fer

prendran decisions errònies, doncs els falta

les passades.

de

benjamins

i

només

informació sobre aspectes importants del joc. Aquesta conducta és conseqüència de no entrenar la percepció del futbolista. Si volem que

els

nostres

jugadors

s’orientin

correctament, hem de fer jocs on s’hagi de recollir informació d’aspectes rellevants que passin en altres espais on no hi ha la pilota. 5


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Els jugadors més joves (prebenjamins i

lliure de companys.

benjamins) han de resoldre problemes

-Mirar si entre el jugador amb pilota i jo hi ha

pròxims (espai proper), és a dir, hem

contraris.

d’ensenyar-los a mirar coses importants que

-Mirar si tinc un defensor proper, etc.

passin al voltant de la seva posició. Això els

3. Orientar el cos en relació a la pilota i el

permetrà tenir confiança en les solucions

jugador a defensar.

individuals del joc.

- Mirar el jugador que em toca defensar. -Mirar si el jugador que té la pilota ja està

Espai proper

defensat.

1. Orientar el cos per tenir el màxim camp

- Mirar si al meu costat hi ha defenses, etc.

visual possible. -

-

-

Mirar com té col·locats els peus

el

A mesura que el jugador creix (aleví i infantil)

defensor directe.

els elements a percebre han d’estar més lluny

Mirar on estan col·locats els adversaris

(espai llunyà), de forma que sàpiguen cap a on

propers.

han d’orientar el joc global de l’equip o

Mirar la trajectòria de companys propers,

col·locar-se de forma correcta en relació als

etc.

companys.

2. Orientar el cos en relació a la pilota i la porteria adversària. - Mirar si estic en un espai lliure de companys. Mirar si hi ha un espai proper

Espai llunyà 1. Orientar el cos poder observar tota l’amplitud del camp. 6


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) -Buscar el company amb més avantatge i risc

Una errada que apareix molt sovint en els

per l’adversari.

entrenadors que comencen a entrenar a mirar

- Mirar on s’estan generant espais.

és pensar en tasques que només afectin al

- Buscar desequilibris espaials, etc.

jugador amb pilota. L’entrenament ha de

2. Orientar el cos en relació a la pilota i a la

vetllar per entrenar a atacants amb pilota,

porteria adversària.

atacants sense pilota i defensors.

-Mirar si estic ben col·locat en relació a la distribució de l’equip.

És molt important entrenar bé la percepció als

- Mirar si l’equip està equilibrat en les línies.

futbolistes, doncs aquests prendran les seves

- Mirar si l’equip adversari té un desequilibri

decisions basant-se en la informació recollida

espaial, etc.

en el joc, seleccionant un conjunt de senyals

3. Orientar el cos en relació a la pilota,

que els permetran anticipar-se a les coses que

companys i adversaris.

passaran (Ruiz, 2005)

-Mirar la meva posició en relació a la línia que pertanyo. - Mirar el jugador que em toca defensar (proper o llunyà). - Mirar per on pot progressar l’atac adversari (Anticipar), etc.

Quin seria el següent pas? La gestió de l’espai En un primer moment hem entrenat als nostres jugadors a recollir una informació primordial

per

prendre

correctament

decisions. Aquest primer pas és el més important i si no

7


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) s’entrena

correctament

molts

jugadors

Els continguts de treball en relació a la gestió de l’espai respectaran les diferents etapes del

prendran decisions errònies.

procés de formació, coordinant-se amb la Tenir una correcta visió del joc ens ajudarà a resoldre molts problemes, tot i això, un dels

resta d’habilitats a entrenar per part dels jugadors.

problemes més importants en el futbol, que està molt relacionat amb aquesta proposta d’entrenament, és la gestió de l’espai. On haig de col·locar-me?, cap a on haig d’anar?, haig sortir endavant o endarrere?. Per això és necessari dissenyar tasques d’entrenament de

gestió

de

l’espai ajustades a

aquests

aprenentatges

siguin

- Distribució bàsica en l’espai: Benjamí - Distribució racional en l’espai: Aleví - Reestructuració de l’espai: Infantil

Consideracions metodològiques

una

formació prèvia a les decisions tàctiques dels futbolistes.

- Descentralització de l’espai: Prebenjami

les

necessitats dels nostres jugadors, de forma que

Fases de la gestió de l’espai en l’atac:

L’entrenament de la visió de joc ha de ser sempre el més real possible, doncs s’aprendrà a

mirar

allò

que

serveixi

per

jugar

posteriorment. No té cap sentit entrenar a mirar una cosa que després passarà més lluny o en espais mes grans. Per tant, és molt important que els espais i el nombre de

8


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) jugadors s’assemblin a la competició adient

Romagosa, C (2005). Les etapes d’inicació

per l’edat en que es troba el nen (prebenjamí

esportiva. Universitat de Vic (no publicat)

P.3cP.3, benjamí P.4cP.4, aleví P.6cP.6 i infantil P.8cP.8).

Ruiz-Pérez, L. M. i Arruza, J. (2005). El proceso de toma de decisiones en el deporte.

L’atenció del jugador és bàsica en aquest

Barcelona: Paidós.

tipus de jocs, doncs és fàcil que l’esportista no centri l’atenció sobre l’objectiu plantejat per la sessió. Per això l’entrenador, ha de buscar estratègies per avaluar els jugadors, de forma que els jugadors que no prestin atenció sobre el que s’està treballant no tinguin possibilitats de guanyar el joc.

Referències Bayer, C. (1986). La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano Europea.

Fradua, L. (1997). La visión de juego del futbolista. Barcelona: Paidotribo. 9


unitat 3 - ee2