Issuu on Google+

UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”

1


UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS” Seguint la línia de les metodologies globals, proposem tres estratègies didàctiques per a treballar els continguts de l’entrenament. En aquesta

sessió

treballarem

l’estratègia

didàctica “partits”. L’objectiu és conèixer els elements que permeten construir jocs segons l’estratègia didàctica de “partits”.

No obstant, hem d’entrenar amb situacions de menys complexitat que el partit (Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Espar i Gerona, 2004; Tamarit, 2008) i adequades al nivell dels nens, que facin aparèixer de forma preferencial el contingut que volem entrenar (Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Espar i Gerona, 2004). Per tant, es poden modificar

Abans de citar els seus elements importants, hem de fer notar que ens hem d’intentar d’allunyar del partit real el menys possible, per tal de respectar la especificitat del joc (Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005; Parlebas, 2001; Tamarit, 2008). Per exemple, si en un exercici introduïm una norma (que modifica lleugerament el joc) i sorgeix la

situació

d'aprenentatge que

busquem, no en posarem cap més, ja que

alguns paràmetres, sempre i quan aquests no ens allunyin en excés de la lògica interna del joc (Castellano, 2005; Parlebas, 2001). Entrenar qualsevol contingut només amb partits reals no ens interessa perquè no apareix cap contingut o situació de manera preferencial. Hem d'allunyar-nos mica en mica de la realitat del joc fins que quedin garantides les condicions d'aprenentatge que planteja l'activitat.

ens allunyaríem encara més de la realitat.

2


UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS” Veiem doncs, com podem construir aquests

superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per

“partits”. En primer lloc, hi ha una sèrie

exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3

d’elements que no varien, sigui quina sigui

jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip

l’estratègia didàctica:

atacant té 2 jugadors més que el defensor.

a- Les dimensions de l’espai han de ser les

Aquest

reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En

determinats

cas de disposar de menys espai, utilitzarem el

recolzaments o passades.

més gran possible. Per exemple, si un equip

d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el

aleví juga a la competició futbol 7, l'espai

nombre màxim de jugadors per equip ha

ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra

d’estar dins del nombre de jugadors que

4,

del

permet la categoria. Per exemple, si en una

contingut o l'activitat) la meitat del camp de

categoria determinada el màxim de jugadors

futbol 7.

per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només

b- El nombre mínim de jugadors de camp –

podrà haver un comodí perquè aquest

sense comptar el porter – és de 3 per equip

completa un equip fins al seu màxim. En

(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip

canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden

format per 2 jugadors li falten elements

haver 2 comodins.

seria

aproximadament

(depèn

fet

ajudarà

a

continguts,

l'aparició

de

com

ara

bàsics de les relacions entre companys que es donen al futbol, que amb 3 jugadors ja

Veiem ara quins són els elements propis de la

poden estar presents.

forma didàctica “partits”:

c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per

a- Ha d’haver 1 porteria a cada extrem del

tal de buscar la igualtat, inferioritat o

camp, i centrades. És a dir, l’espai ha de ser 3


UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS” polaritzat (Castellano, 2005). Els nens han l'entrenador fixa un temps de duració d'atacar una porteria, i defensar una altra. determinat a la tasca, els 2 equips poden b- Ha d’haver 1 porter a cada equip. Jugar prendre's la pilota entre ells, sense que sense porter fa que el joc sigui molt diferent, aquest fet condicioni el temps de la tasca i

per

tant,

perdi

especificitat estipulat per l'entrenador.

innecessàriament. e- Un equip puntua fent gol a la porteria c- Hi ha un nombre màxim de jugadors per contraria. No hi ha cap altre tipus de equip, que depèn de la categoria: per a prepuntuació,

per

no

perdre

especificitat

benjamí i benjamí el màxim és porter més 4; innecessàriament. No puntua doncs, fer-se per a aleví el màxim és porter més 6; i per a un determinat nombre de passades, o doble infantil és porter més 8. Aquesta elecció de pel fet de fer gol després d'aconseguir fer nombre de jugadors està realitzada en funció una determinada acció. de les capacitats condicionals i cognitives de cada edat, i seguint la línia de països com Per últim, proposem 6 passos per a dissenyar Holanda, Alemanya, Suècia i Anglaterra, jocs, i orientar-los cap al contingut que volem entre d'altres, on existeixen les modalitats de treballar: competició de futbol 3, 5, 7 i 9. 1. Escollir el contingut i la consigna que es vol d- El joc s’ha de desenvolupar de forma treballar (Hernández i Romagosa, 2008; Sans contínua, és a dir, la possessió de la pilota i Frattarola, 1996; Vilà, 2007). Per exemple, pot passar d’un equip a un altre, sense que escollir el contingut de la conducció i la condicioni el temps de durada de la tasca. consigna a millorar; “canviar la direcció (Castellano, 2005). Per exemple, quan 4


UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS” de la pilota per dificultar l'acció dels

d'un contingut o un altre. Per exemple, un

adversaris” (Vilà, 2007).

espai molt ample pot permetre entrenar

2. Escollir l’estratègia didàctica (Hernández i

l'amplitud, i un espai molt allargat pot

Romagosa, 2008; Sans i Frattarola, 1996).

afavorir l'aparició de conduccions.

Aquestes seran: partits, conservacions i

-Dividir l’espai en subespais de joc, i posar

onades.

una

3. Escollir el nombre de participants (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005).

Domínguez i Lago, 2009; Sans i Frattarola,

Per exemple, si creem una zona on posem la

1996)

norma

- Posar porter o no (si la forma didàctica ho

estimularem

permet).

recolzaments, ja que el jugador que tingui la

- Posar comodins o no (Espar i Gerona,

pilota necessitarà tenir-los ràpidament.

2004), i utilitzar 2 com a màxim, sense

5. Determinar les zones de finalització.

sobrepassar el nombre total de jugadors

(Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Aquestes

determinats per a cada categoria.

són les diferents formes de puntuar que es

4.

Pensar

sobre

l'espai

en

que

es

normativa

de

dins

fer

d’aquests

només

que

un

(Casáis,

contacte,

apareguin

molts

poden escollir, segons l'estratègia didàctica.

desenvoluparà la situació.

- Fer gol a porteria. Aquesta forma de

- Determinar la forma de l’espai (Casáis,

puntuació es pot utilitzar només als “partits”

Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005;

i “onades”.

Sans i Frattarola, 1996). Aquest pot ser més

- Arribar a un espai. Aquesta forma de

allargat o més ample, per estimular l'aparició

puntuació es pot utilitzar només a les 5


UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS” les

entrenamiento para el fútbol: propuesta de

“conservacions”, després de puntuar s'ha de

diseño. I Congreso virtual de investigación en

seguir amb la possessió de la pilota.

la actividad física y el deporte, Vitoria-

-Passar per un espai. Aquesta forma de

Gasteiz.

“conservacions”

i

“onades”.

A

puntuació es pot utilitzar només a les “conservacions”. Després de puntuar s'ha de

en el entrenamiento. Master profesional en

seguir amb la possessió de la pilota. 6.

Posar

normes

en

el

joc.

Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas

(Casáis,

Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, si en

alto rendimiento en deportes colectivos, Mastercede, INEF Barcelona.

un joc de 3 contra 3 posem la normativa de defensa nominal, és molt probable que es donin moltes situacions d'1 contra 1, i podrem treballar l'acuit o el regat. Referències

Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e órbitas no treino dos jogos desportivos. Porto (Portugal): FCDEF.

Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008). Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

Universitat de Vic.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la categorías de formación (vol. I). Pontevedra: Mcsports.

Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do ensino/treino do futebol. Ludens.

Castellano, J. (2005). Contenidos de 6


UNITAT 3 DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS” Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización táctica?. Pontevedra: Mcsports.

Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación al futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.

Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y sociedad.

Léxico

de

praxologia

motriz.Barcelona: Paidotribo.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento en el fútbol base (2a ed.). Barcelona: Paidotribo.

7


unitat 3 metodologia