Issuu on Google+

CURS DE MONITORS

MÒDUL 5 SEGURETAT ESPORTIVA


TEMARI UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA

UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA

UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS 2


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA

3


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA En aquesta unitat tractarem sobre els hàbits de salud que com a monitors de nens i adolescents haurem de tenir molt en compte, com són la higiene personal, l’alimentació i el descans així com d’altre aspectes que considerem fonamentals per la realització d’una pràctica esportiva sana i adequada que afavoreixi el bon desenvolupament del nen i adolescent en el futbol.

Hàbits de salut per la pràctica esportiva

estan vinculats al futbol. Podem parlar de la higiene individual corporal o aquella que té a veure amb la roba que el futbolista utilitza i que pot ser causant d’afeccions o contagi. Higiene Individual Corporal (Dutxa) • El més ràpid possible després de qualsevol activitat física •Durada de més de 5 minuts. No dutxar-se amb aigua freda després d’un esforç físic (es pot fer de forma progressiva) •L’eixugada ha de ser amb una tovallola neta

Higiene Esportiva

i no intercanviar-la •Eixugar els espais interdigitals

Quan parlem de la higiene esportiva ens referim a aquella que té com a objectiu la prevenció de les afeccions de les quals la via de contagi o presència dels seus elements

•Llarga

durada

efecte

semblant

a

la

Hidroteràpia •Portar xancles és molt important de cara a evitar malalties infeccioses. 4


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA Corporal (Peu)

Vestit

•És important detectar i tractar les callositats

Samarreta

generalment ocasionades per la compressió

La samarreta ha de ser d’un teixit que

inadequada del calçat i que poden dur a patir

permeti l’absorció de la suor, i haurà de ser

infeccions.

ample per tal de permetre que es formi una

•Les ungles s’han de retallar en línia recte.

capa d’aire entre ella i la pell, ja que

•S’ha d’evitar i eliminar l’excés de suor del

afavoreix la dissipació de l’excés de calor i

peu, ja que macera la pell i afavoreix la

suor. Un altre aspecte important a tenir en

infecció. De la mateixa manera hem d’evitar

compte és el de vestir-se segons el principi

l’ús de mitjons humits que produirien el

de multicapa, és a dir, vàries capes de roba

mateix efecte.

fina retenen millor el calor corporal que

•És important vigilar qualsevol alteració

poques capes de roba gruixuda.

dels peus, ens referim a l’arquitectura de la planta del peu que puguin produir lesions,

Pantalons

com els peus plans.

Hauran de permetre el lliure moviment dels

•Tractar infeccions dels peus.

membres, motiu pel qual són recomanables els pantalons amples. Els pantalons d’home que

porten

suspensor

hauran

de

ser

acuradament seleccionats perquè aquest no es converteixi en un element agressor dels 5


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA testicles. És important vigilar que els

materials sintètics i no afavoreixen l’excés

pantalons no erosionin la pell inguinal, i

de suor. És important que no pressentint

rentar-los després de cada entrenament o

ruptures que podrien comportar excoriacions

partit. En els pantalons llargs (porters)

i flictenes al peu. Així mateix, hauran de

haurem de cuidar que no comprimeixin

tenir la mida justa, ja que si són massa grans

l’extrem distal, ja que podrien ocasionar

es faran plecs que lesionen la pell (atenció si

problemes circulatoris. Els calçotets o calces

s’usen dos parells i també si són massa

han de ser de cotó que és de consistència

petits i apreten, alterant la circulació,

suau i absorbent i és preferible jugar amb

atenció també a les lligues dels mitjons, així

calçotets tipus eslip i evitar jugar amb els

com a l’esparadrap que s’utilitza per sostenir

llargs (bòxers) perquè aquests acaben per

les canyelleres.

arriçar-se i comprimir la zona inguinal podent irritar i erosionar la zona. És

Calçat

important que els calçotets eslips no tinguin

És convenient que la seva

costures a l’entrecuix, a on la pell és més

forma i confecció siguin de qualitat, encara

sensible.

que sigui més car, perquè evitarà problemes als peus. El calçat esportiu ha d’estar

Mitjons

dissenyat al voltant dels arcs del peu. És

Els mitjons han de ser de cotó o tovallola ja

important que les sabatilles tinguin marcat

que absorbeixen millor la humitat que els

el pont de la planta per evitar un excés de 6


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA càrrega a zones del peu que puguin derivar

gran força per doblegar els dits dels peus pot

en lesions posteriors.

patir fàcilment lesions per sobrecàrrega, per tant, la sola mitjana de la bota haurà de ser

La sola externa de la sabata ha d’estar

de material tou perquè absorbeixi el cop,

construïda amb diferents materials- pell,

mentre que la sola interna haurà de ser

goma o materials sintètics- que puguin

també de material tou, elàstic i absorbent.

absorbir el xoc a la capa principal. Ha

Els tacs de les botes hauran de ser

d’aïllar el fred, repel·lir l’aigua i ésser

preferiblement rodons per evitar lesions

resistent, ja que és la superfície la que

produïdes per un mal gir degut a una mala

determina la durada de la sabata.

rotació per enganxament d’aquest amb la superfície del terreny de joc.

Els tacs no poden ser massa profunds i hauran d’estar distribuïts per tot l’ampla de

Proteccions

la sola, de manera que la càrrega a la sabata

En el futbol s’utilitzen protectors de colzes i

i al peu sigui uniforme. La sola ha de

genolls, sobretot els porters, i les més

permetre aquest moviment i la puntera de la

utilitzades sens dubte són les canyelleres

bota en la carrera ha de ser tan flexible que

obligades per la normativa vigent. Aquestes

permeti doblegar-la en un angle de 45º com

proteccions han de prevenir la producció de

a mínim, sense gran esforç per part del

lesions òssies i del teixit tou o de reduir la

futbolista. El futbolista que ha de fer una

seva gravetat, distribuint la zona de 7


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA l’impacte sobre una zona més gran, per tant

disminueix la capacitat pulmonar, augmenta

és recomanable les canyelleres d’una peça

les necessitats d’oxigen i augmenta la fatiga.

perquè distribueixin millor la força de l’impacte millor que les de tires, que no

El monòxid de carboni altera el transport

repartissin l’impacte i es poden trencar amb

d’oxigen provocant un dèficit d’aquest a

facilitat.

nivell muscular. El monòxid es disputa un lloc amb l’oxigen en la molècula que els transporta a través de la sang cap al muscle

Hàbits tòxics

que s’anomena hemoglobina, de manera que Tabac

la quantitat d’oxigen en sang acaba per ser

El tabac té uns components nocius com són

inferior i de menys densitat. De manera que

la nicotina i el monòxid de carboni que fan

quan la persona està en repòs el bloqueig

que el consum d’aquest i la pràctica de

d’hemoglobina

l’esport

totalment

d’oxigen no produeix problemes, però

incompatibles impedint que el jugador

durant l’exercici físics els efectes són

aconsegueixi la seva millor condició física.

evidents. L’hàbit de fumar pot reduir

saludable

siguin

com

a

transportadora

l’absorció màxima d’oxigen en un 9-10% La

nicotina

augmenta

la

freqüència

cardíaca, actua sobre la tensió arterial

amb la disminució de l rendiment que això suposa.

màxima i mínima i sobre el treball cardíac, 8


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA l’organisme a curt, mig i llarg plaç (infarts

Alcohol L’alcohol

altera

la

coordinació

dels

aguts

de

miocardi,

càncer

de

fetge,

moviments musculars i retarda els reflexos,

hipertensió, hipercolesterolèmia, alteració

altera la precisió, la visió, el temps de

de la temperatura corporal i de la tensió

reacció i l’equilibri.

arterial associades a l’esforç realitzat en calor o alçada), així com els efectes

Substàncies dopants (drogues)

d’habituació i dependència.

Quan parlem de substàncies dopants, ens

• La consideració de l’èxit esportiu entès

referim a aquelles substàncies estranyes a

com el desenvolupament de les qualitats

l’organisme que són ingerides per una

físiques i psíquiques personals de cada

persona

objectiu

esportista. La trampa no es pot elevar al

d’aconseguir un augment artificial del

rang de proesa i l’objectiu no justifica els

rendiment

mitjans.

sana

amb

d’aquesta

la

únic

persona

en

la

participació de competicions. Descans (son) Aquestes

substàncies

dopants

estan

prohibides degut a dos aspectes claus:

L’esportista ha de saber que la son és important; el descans reparador després d’un esforç físic intens, és una part molt

• Els potencials perillosos que té la ingestió

important de “l’entrenament invisible”. El

o consum d’aquestes substàncies en

més correcte és dormir un període de 8 9


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA hores diàries, encara que existeixin persones

Les dietes i els aliments miraculosos que

amb necessitats desiguals tant per excés com

permeten aconseguir pel seu compte un

per defecte.

rendiment espectacular, no existeixen. De la mateixa

manera

que

una

alimentació

Alimentació (dietètica general)

equilibrada no serà suficient per guanyar

En el futbol és molt important mantenir uns

una competició, una dieta inadequada, tot i

hàbits

tenir una bona preparació, pot fer perdre una

saludables

en

l’alimentació.

L’activitat muscular és intensa i per poder

prova esportiva.

posar en funcionament l’organisme aquest necessita assegurar una aportació calòrica

Els components principals dels aliments

suficient

són :

que

garanteixi

un

rendiment

adequat, unit a una aportació hídrica i

Hidrats de carboni: Constitueixen la major

mineral que mantingui l’equilibri metabòlic

part de la dieta humana, també nomenats

de l’organisme.

glúcids o sucres. Proteïnes: Constitueix la composició més important dels éssers vius després de l’aigua. Lípids (greixos): Els greixos exerceixen diverses funcions en la dieta, tant de forma directa pel seu valor nutritiu, com indirecta 10


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA en millorar el sabor dels aliments. Són

La dieta del futbolista ha de contenir un 55-

importants per la seva composició en les

60% d’aportació calòrica procedent dels

vitamines liposolubles.

hidrats de carboni, un 22-27% de lípids o

Aigua: En una persona adulta representa

greixos i un 15-18% de proteïnes.

el 60-65% de la composició corporal. Els nens tenen una proporció més gran d’aigua

El metabolisme necessita d’unes 1700

(80%), és per això que encara amb més

calories de base per mantenir la temperatura

motiu hem de cuidar de la bona hidratació

corporal regulada, així doncs, podem dir que

en la pràctica esportiva. No oblidem que

la dieta del futbolista haurà de ser una dieta

l’aigua no només s’ingereix per mitjà de les

hipercalòrica d’unes 3800-4200 calories

begudes,

diàries per poder donar resposta a les

tots

els

aliments

contenen

quantitats considerables d’aigua.

diferents activitats diàries normals del

Minerals: Cuidant una dieta alimentària

futbolista com són el treball o estudis i els

equilibrada ens assegurem complidament

entrenaments on s’acostumen a consumir

l’aportació d’aquests minerals.

unes 1000 calories aproximadament.

Vitamines: Les necessitats vitamíniques estan cobertes per una dieta equilibrada. Les vitamines més importants per un futbolista són les del grup B i C. En relació a la dieta és important tenir unes 11


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA normes molt clares:

•tranquil·litat i mastegar correctament.

No canviar bruscament la dieta del

•Realitzar entre 4 i 5 àpats al dia, començant

futbolista, ja que pot tenir repercussions

per l’esmorzar de bon matí, que és un dels

psicològiques, nutricionals i esportives en el

àpats més importants del dia, després del

futbolista.

dinar ja que és aquest el que ens ha

Controlar la dieta del futbolista diàriament,

d’aportar els components l’energia per

no només abans de la competició

afrontar les activitats del dia, un petit Snack

Adaptar la dieta de l’esportista als seus

a mig matí, el dinar, berenar i el sopar. És

gustos personals i als seus costums, establint

important no prescindir-ne de cap per

petites i progressives modificacions.

mantenir el correcte equilibri energètic i

Tenir consciència que la dieta equilibrada

evitar carències i sobrecàrregues.

és una part important de l’entrenament

•No s’ha de dubtar mai de canviar aliments

invisible. Ha de cobrir els requeriments de

per d’altres si compleixen les mateixes

manteniment i creixement, en el cas de nens

propietats nutritives.

i

•Regla de les tres hores : sempre deixar

adolescents,

i

de

l’activitat

física

practicada.

almenys tres hores entre l’àpat previ i la

•Si és possible mantenir els mateixos horaris

competició.

ja que això li dona estructura i ajuda a

•Regla de les vuit hores : no subministrar un

mantenir l’hàbit alimentari en el nen i

menjar copiós previ a l’esforç pensant que

adolescent. És important menjar amb

donarà més força per a la competició, ja que 12


UNITAT 1 HÀBITS DE SALUD PER LA PRÀCTICA ESPORTIVA l’energia dels aliments ingerits no és

al forn o bullir els aliments en comptes de

utilitzable fins passades 8 hores, com a

fregir-los.

mínim, des de la seva ingestió.

•Menjar aliments amb fècula i fibra, com el

•Hem d’esperar 2-3 hores des de l’exercici

pa, les verdures, les amanides, les fruites, els

per menjar copiosament, ja que l’organisme

cereals i els llegums.

encara està pagant l’esforç realitzat.

•Evitar l’excés de sucre i sal.

•És important mantenir un balanç hídric

•Esmorzar el més aviat possible. Entrenar

correcte, no només durant la competició

sense haver esmorzat és un gran error.

sinó també abans i després d’aquesta, la pràctica errònia consistent en prohibir als esportistes beure durant o després de la competició, no té altra justificació que la ignorància dels que la propugnen. Hidratarse convenientment després de l’exercici, amb sucs de fruita, preferentment, per combatre la hipoglucèmia realitzada. •No obsesionar-se amb les dietes. •Menjar gran varietat d’aliments. •Evitar els excessos de greix saturat i colesterina. És preferible menjar a la planxa, 13


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA Mesures preventives i factors de risc en la pràctica del futbol

14


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA En aquesta unitat pretenem que l’alumne

En què consisteix i el perquè del

adquireixi uns coneixements bàsics sobre els

reconeixement médico-esportiu en

diferents factors de risc que poden donar

el futbol?

lloc a patir diferents tipus de lesions, i sobre la importància de prendre algunes mesures que considerem adequades per tal de prevenir o evitar que aquestes es produeixin.

Què és la medicina esportiva?

L’objectiu del reconeixement metge esportiu és el de comprovar la integritat de tots els òrgans i aparells sobre els que ha de repercutir

el

futbol.

Dins

d’un

reconeixement mèdic hi ha tres parts que s’han de tenir molt en compte.

És aquella especialitat de la medicina que té per objecte millorar el rendiment, prevenir,

En primer lloc, s’ha d’investigar sobre els

diagnosticar i tractar tots els problemes

antecedents

relacionats amb la pràctica de l’educació

quirúrgics, els hàbits dietètics, les activitats

física

En

esportives practicades, i la tolerància de la

definitiva, té quatre grans

persona a l’exercici, si es cansa, es mareja

objectius:

quan fa un exercici físic intens, etc.

i

l’esport.

prevenció,

personals,

familiars

i

diagnòstic, tractament i rehabilitació.

En segon lloc, i dins de l’examen clínic serà important centrar-se en l’aparell cardio15


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA vascular,

en

el

que

s’ha

d’incloure

comprovar que no hi problemes en els

l’auscultació acurada, la tensió arterial i

genitals

(revisions

l’electrocardiograma en repòs i després d’un

aproximadament

esforç físic esforç per tal de tenir informació

articulacions, músculs i tendons, la recerca

sobre la reacció d’aquest durant i després

de trastorns estàtics, laxituds i lesions per

d’haver realitzat una activitat física exigent.

microtraumatismes.

13

de anys).

nens

fins

Comprovar

També és important la realització d’una analítica de sang per tal de comprovar que tots

els

indicadors

bioquímics

estan

correctes. Si es descobreix alguna anomalia s’ha de portar el subjecte a un centre de

És important verificar l’estat dels materials i

cardiologia per a la pràctica d’exàmens

equips utilitzats per assegurar-se de la seva

complementaris adequats (estudi tensional,

idoneïtat i de que els resultats obtinguts són

ecocardiografia, etc).

correctes, sobretot en la infància i en l’edat de

desenvolupament.

obtenir

uns

En tercer lloc també és important realitzar

resultats

un examen de l’aparell locomotor. Això

l’exploració dels altres aparells i sistemes,

requereix

l’estàtica

en particular l’abdominal, el gènito-urinari,

vertebral, per comprovar l’estructura òssea

l’hematològic, el renal, els trastorns hepàtics

de l’esquena, així com dels membres per

i digestius i el respiratori.

de

l’examen

de

fiables

Per

també serà important

16


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA A què ens referim quan parlem de

Microtrauma repetit

lesió esportiva?

La superfície dura on s’entrena o es juga pot

Quan parlem de lesió ens estem referint a tota alteració dels teixits del cos, ja sigui produïda per un traumatisme degut a una acció violenta del joc (externa), o produïda per nosaltres mateixos (interna).

provocar un microtrauma repetit en una zona de suport, que acaba en una fractura per sobrecàrrega. Està molt relacionat amb el recolzament de la planta del peu alterat

Com es poden produir les lesions en el futbol?

per la forma del calçat esportiu, pels claus i tacs irregularment repartits en la sola de la bota. Un exemple de fractura d’aquest tipus

Accident del joc

és el típic de la fractura del 5é metatarsià per

Les lesions poden produir-

la carrega excessiva sobre aquesta part del

se per un contacte o cop

peu. El mecanisme de roptura és una torsió

amb un altre jugador, un

de l’ós quan gira el peu amb la punta de la

cop de la pilota, el terreny

bota anclada al terra. La fractura es veu

de joc

afavorida per la desprotecció de la zona

bones

que no estigui en condicions

caigudes incorrectes.

i/o

mitja del peu que no porta punts de suport en les botes de futbol. 17


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA Per traccions o microarrencades tendinoses,

Alteració de la funció muscular

com és el cas de la osteopatia de pubis o

Les lesions musculars es produeixen per una

pubalgia dels futbolistes que consisteix en la

ruptura de l’automatisme en la coordinació,

inflamació

insercions

ja sigui per un error en la cadena del

musculars a la zona del pubis o per

moviment automatitzat, per una impulsió

estrebades de la musculatura adductora.

suplementària introduïda de cop i volta, per

dolorosa

de

les

una pertorbació imprevista com la presència Disestatisme o alteració del centre de

d’un obstacle inesperat o per la manca

gravetat

d’aquest o per un desplaçament brusc de

Per exemple, la presència d’un peu pla

l’eix de l’equilibri corporal. En definitiva, la

agreujat pel calçat de futbol, pot provocar

funció muscular està constituïda per el

lesions musculars en els adductors, tíbio-

múscul agonista i l’antagonista, quan l’un

peronés i en el tensor de la fascia lata per

s’estira l’altre es contrau de manera que si

sobrecàrrega. Uns altres exemples són la

en aquestes funcions es produeix alguna

tendinitis aquil·lea produïda també pels tacs

alteració o descoordinació per diferents

i la sola del calçat de futbol.

circumstancies, això pot afavorir l’aparició de lesions. * Rampes musculars: Els futbolistes poden patir rampes als músculs, durant o després d’un exercici, així com en un partit intens. 18


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA Les rampes poden prevenir-se mitjançant un

no hi ha hagut una adaptació prèvia a les

bon

exercicis

possibilitats musculars del moment, és a dir,

d’escalfament, no utilitzant mitjons massa

càrregues de treball inadequades ja sigui per

ajustats ni calçat massa tancat. Si malgrat

l’edat de l’esportista o per no haver realitzat

corregir aquests trastorns el futbolista no

un treball previ d’adaptació muscular. Un

millora, haurà de realitzar una analítica de

altre aspecte important que cal tenir en

sang per excloure qualsevol problema

compte és el tipus d’escalfament que es

metabòlic.

realitzi, aquest ha de correspondre al tipus

entrenament

bàsic

i

d’activitat que es vol dur a terme. Els errors

Quins són els factors que ens poden

d’escalfament poden donar lloc a lesions,

predisposar

l’escalfament ha de ser llarg, progressiu i

a

patir

lesions

esportives ? Els factors que predisposen a les lesions poden

ser

de

caire

tècnic,

dietètics,

individuals i/o ambientals.

adaptat a l’esforç que s’ha de realitzar.

També es poden produïr lesions per la inadequació i/o la falta d’entrenament del jugador, és a dir, després d’un període d’inactivitat el jugador es posa a treballar

Factors tècnics Els factors tècnics tenen a veure amb errors que es cometen a l’entrenament degut a que

amb una càrrega per sobre de les seves possibilitats com per exemple el cas d’un jugador que ha estat lesionat i després d’un 19


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA període llarg d’inactivitat es posa a fer el

fibres que composen els músculs no estiguin

mateix tipus de treball que els companys

ben hidratades afavorint que es produeixin

sense haver fet cap procés de readaptació

possibles lesions. D’altra banda una mala o

muscular, o la realització d’entrenaments on

incorrecta alimentació no ens aportarà els

el tipus de càrrega no correspon a les

nutrients apropiats perquè la musculatura de

característiques maduratives del nen o

l’organisme pugui donar una resposta

adolescent.

adequada

És molt important comprovar que el

entrenament o competició.

a

l’exigència

física

d’un

material amb el que es treballi i el terreny de joc on es realitzin les activitats, estiguin en

Factors individuals o intrínsecs

bones condicions per la adequada pràctica

A mesura que augmenta l’edat del futbolista

esportiva. Canvis freqüents de superfície del

augmenta paral·lelament el risc de lesió a

terreny de joc on s’entrena pot donar lloc a

causa de l’augment de la rigidesa de la fibra

molta càrrega muscular i afavorir l’aparició

i la disminució de l’elasticitat. El sexe

de lesions.

també influeix, ja que les dones es lesionen menys que els homes practicant qualsevol

Factors dietètics

tipus d’esport. Altres factors tindrien a veure

Aquests factors tenen a veure amb aspectes

amb la composició, la flexibilitat i potència

que hem tractat prèviament a la unitat 1. Els

muscular o la presència d’alteracions (per

errors en la rehidratació pot portar a que les

exemple peus plans o còncaus), així com la 20


UNITAT 2 LA LESIÓ ESPORTIVA fatiga muscular que el que fa és acumular l’àcid

làctic

produint

més

rigidesa

i

fragilitat.

Factors ambientals o extrínsecs Quan parlem de factors ambientals com a factors de risc ens estem referint a tots aquells factors que tenen a veure amb les condicions de l’entorn en el que es practica l’activitat esportiva. Jugar o entrenar sota condicions

climatològiques

on

la

temperatura és molt baixa (fred) o molt alta (calor) pot afavorir el risc de patir lesions, així com fer-ho sobre una superfície de joc molt dura o massa tova, al igual que entrenar o jugar sota la pluja en un terreny de joc enxarcat.

21


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS

22


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS En la unitat 2 ens hem centrat en els factors

amb les seves diferents funcions

de risc que poden donar lloc a l’aparició de

Ossos

lesions, així com la importància de fer la

Els ossos són els òrgans

revisió metge per tal de comprovar que la

que conformen el nostre

persona és apta per la pràctica de l’esport.

esquelet. Són els òrgans

En aquesta unitat ens centrarem sobretot en

passius de la locomoció

els diferents tipus de lesions que ens podem

encarregats de sustentar

trobar en aquesta primera etapa del nen i/o

l’estàtica del moviment.

adolescent futbolista i sobre alguns aspectes

En els ossos curts i llargs

bàsics i fonamentals a tenir en compte

podem distingir 3 parts:

davant de qualsevol situació de lesió que es

epífisi, metàfisi i diàfisi.

pugui produïr durant un entrenament o Articulacions

competició.

Són unions funcionals entre dos ossos .

Quins són alguns dels teixits del nostre cos que hem de tenir en compte

davant

les

lesions

Aquestes poden ser mòbils (genoll, colze) o immòbils (clavícula). Els lligaments són bandes fibroses entre els ossos que formen l’articulació. Aquests,

esportives?

limiten un excés de moviment.

En el cos existeixen diferents tipus de teixits

La càpsula articular és l’embolcall

(ossi, muscular, cutani, nerviós, etc) cada un

complert de les articulacions mòbils. 23


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS La membrana sinovial, rodeja, entapissa

la capacitat de contraure’s i constitueixen els

la cara interna de la càpsula, i és la que

elements actius de la locomoció, permeten

segrega el líquid sinovial que fa de lubricant

el

de l’articulació.

desplaçament de les parts òssies i el

El fibrocartílag articular pot existir en

desenvolupament de les qualitats de força.

alguna articulació un exemple d’aquest tipus

En el cos humà s’han aïllat uns 434 músculs

de cartílag seria el menisc. La funció del

de morfologia i dimensions variables.

moviment

del

cos

en

l’espai,

el

menisc és la de permetre la congruència de les Superficies articulars i tenen com a

Juntament amb el component contràctil, el

missió absorbir part de la força dels

múscul també presenta d’altres propietats

impactes

com són: els efectes del rebot elàstic, la

La bossa sinovial facilita el lliscament

flexibilitat, transmissió de la força als punts

dels músculs o tendons sobre ossos o

d’inserció de l’ós. Els músculs presenten

lligaments.

dues zones ben diferenciades: un ventre muscular on es localitza el component

Músculs

contràctil i uns extrems on es situen els

Els tres músculs que més actuen en un

tendons mitjançant els quals s’inserten a

futbolista són els adductors, el múscul

l’ós.

quàdriceps

i

el

tendó

d’aquíles

respectivament. Els músculs són òrgans amb 24


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS Classificació de les lesions segons els teixits:

Luxació: Desarticulació temporal d’una articulació. Tendinitis : Inflamació

Lesions òssies

d’un tendó. Entesitis: inflamació

Fractures

d’un tendó al punt d’inserció

Fissures

Meniscitis : inflamació de menisc.

Hematomes subperiòstiques

Lesions musculars

Lesions articulars

Contusió: fa referència a un cop. Contractura: és la contracció persistent i

Esquinç

involuntària d’un múscul.

Grau 1 : irritació del lligament sense

Elongació: hiperestirament sense pèrdua

hematoma

de fibres musculars

Grau 2: hiperlaxitut del lligament amb

Esquinç o estrebada: hiperestirament

petita

amb petita pèrdua de fibres (Micro ruptura)

pèrdua

de

teixit

lligamentós

acompanyat d’edema i hematoma.

Trencament parcial o total: ruptura de

Grau 3: Pèrdua important de teixit

fibres

lligamentós amb gran hematoma i edema.

Miositis: inflamació d’un múscul (bocata) 25


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS Pel que fa a les lesions referides a estrebades

Estrebada cervical: “latigazo” cervical

musculars és important evitar qualsevol

envestides per darrera i el coll fa un gest

estirament de la zona afectada per tal de que

brusc.

la lesió no empitjori produint-se un major

Lesions per contusió directa sobre el nervi,

trencament de fibres.

cop a les lumbars

i baixa sensació

formigueig

Lesions tegumentàries (de la pell) Lesions viscerals Pell i teixit cel·lular subcutani (erosions, Per traumatisme directe (el que coneixem

ferides, hematomes)

per bocata o calmant).

Quines són les principals lesions que es produeixen en la pràctica del futbol? Lesions neurològiques

Cara a. Fractura dels ossos propis del nas

Traumatisme contusió

craneoencefàlic

craneal

coneixement.

amb

(TCE):

pèrdua

de

Extremitats superiors a. Luxació d’espatlla 26


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS b. Fractura de clavícula c.

Luxació acromioclavicular

d. Fractures de dits (porters) e.

Bursitis

f. Esquinços de dits Pubis

ha un petit arrencament. Tormell-Peu a. Esquinç/trencament

lligament

lateral

sindesmosi

tíbio-

extern. b. Lesions

de

la

astragliana.

a. Sobrecàrrega muscular

c. Fractures dels dits dels peus.

b. Tendinitis d’inserció (pubalgia)

d. Síndrome de cua de l’astràgal. e. Turmell crònic del futbolista.

Cuixa (quàdriceps i isquiotibials) a. Lesions musculars

Extremitats inferiors a. Fractures de tíbia, peroné.

Genoll

b. Contractures musculars.

a. Tendinitis b. Condropatia rotuliana

Quins són els mètodes bàsics de

c. Lesions de menisc

tractament davant de la lesió ?

d. Esquinços dels lligaments laterals e. Esquinços dels lligaments creuats f. Osgood Schlatter: lesió pròpia del creixement el tendó rotulià s’estira i hi

Crioteràpia (Gel) És el tipus de tractament més important que 27


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS s’ha de dur a terme immediatament després

Es important aplicar-lo durant les primeres

de patir una lesió és l’aplicació de gel, sigui

48-72 hores cada 6 hores durant uns 10

fractura, esquinç, contractura, encara que

minuts aproximadament sempre protegint el

sigui una fractura si s’ha de reduir la

contacte directe amb la pell perquè podria

fractura li costarà menys perquè evites

provocar cremades.

l’hematoma. Termoteràpia (Calor) El refredament és un mètode freqüent i important en el tractament de les lesions de

El calor produeix l’alleujament del dolor i

parts toves. Els seus efectes són:

ajuda el procés de cicatrització una vegada passat el període d’hemorràgia (48 hores

Alleuja el dolor i l’espasme muscular que

inicials des de la lesió). El calor augmenta

l’acompanya, assegurant que no s’altera el

l’elasticitat

fluix sanguini en el teixit veí no lesionat.

component dels músculs, tendons, ossos,

Vasoconstricció

amb

la

consegüent

i

plasticitat

col-lagen,

fent que aquestes estructures es facin més

reducció del fluix sanguini i per tant menys

capaces

hemorràgia. D’aquesta manera, escurcem el

rehabilitació. El calor també redueix la

període de recuperació.

rigidesa

Reducció del metabolisme en els teixits i

circumstàncies redueixen el risc de lesió.

per tant menys risc d’extensió del teixit

Mètodes de termoteràpia de diferent utilitat i

lesionat per manca d’oxigen

èxit són: els llums de calor, les compreses

de

realitzar

articular.

exercicis Totes

de

aquestes

28


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS calentes, els banys calents, la sauna, els

o Liniments (cremes)

ultrasons, l’ona curta, el radar, etc.

o Pomades i esprais antiinflamatoris o Analgèsics (Dalsi en nens) important

És molt important no aplicar-ho mai durant

preguntar l’historial mèdic al pare no donar

les primeres 48-72 hores després de la lesió

res que es tingui clar que es pot donar

perquè

o Sabó

provoques

més

hematomes

i

provoques edemes perquè augmentes el reg

o Glucosa (per una possible baixada de

sanguini.

tensió) o Cisalla d’ungles

Què s’ha de portar en la Farmaciola

o Pinces i tisores

Bàsica d’un equip de futbol?

o Llanterna o Guants de goma

o Bosses de gel d’efecte perllongat (cool

o Termòmetre

pack) o Benes de gasa elàstiques i adhesives («Tensoplast») o Compreses elàstiques o Esparadrap o Cotó en branca o gasses o Apòsits estèrils o Topionic (iode) 29


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS A què ens estem referint quan

2. Comunicar de manera amable, amb

parlem de primers auxilis?

confiança, tranquil·litat i optimisme.

Quan parlem de primers auxilis ens referim a l’assistència immediata en cas d’accident

3. Ser disciplinat i metòdic. 4. Tenir coneixements de primers auxilis.

o malaltia sobtada, per una persona, mentre s’espera l’arribada d’assistència mèdica

Com hem d’actuar per oferir els

efectiva o trasllat a un hospital.

primers auxilis ? •No fer més del que sigui imprescindible,

Quins

són

els

objectius

de

mirar molt i “tocar poc”. •Mantenir sempre la calma i la tranquil·litat.

proporcionar primers auxilis?

•Abrigar lleugerament l’accidentat.

1. Reduir el patiment de la víctima

•No donar-li res per beure a una persona

2. Preparació per a la evacuació

inconscient .

3. Evitar lesions secundàries

•Tenen prioritat en el tractament la manca

4. Salvar una vida

de respiració (situació d’asfíxia) i les hemorràgies. Cas d’un que sagna pel nas, el

Com

m’he

de

mostrar

quan

que crida i el que no diu res.

ofereixo primers auxilis?

•Avisar a l’instant al personal sanitari,

1. Mantenir la calma i l’autocontrol

policia, bombers o ambulàncies. 30


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS •No moure mai l’accidentat, excepte quan

després de rebre una contusió, i la pèrdua de

sigui necessari

consciencia de causa orgànica (per exemple

•Evitar la presència de públic, curiosos

circulatòria).

•Traslladar l’accidentat

Què és i què fer davant una hemorràgia ?

Lesió al cap Sense pèrdua de consciencia. Si el jugador presenta mal de cap, nàusees, vòmits, vertigen,

pal·lidesa

o

desconcert

ha

És la pèrdua de sang pel trencament d’una

d’interrompre l’activitat esportiva i ser

artèria o vena important. S’ha de fer el

traslladat a un centre metge perquè pugui ser

següent :

atès i tractat.

•Ajeure el lesionat cobrint la ferida amb un

Lesió al cap amb pèrdua de consciencia, pot

apòsit gran, amb gasa esterilitzada o amb

haver-se produït una lesió greu. S’ha de

roba neta realitzant una compressió ferma.

traslladar l’esportista a un hospital i

La majoria de les hemorràgies cedeixen

romandre en observació durant 24 hores. Si

d’aquesta manera.

la persona inconscient respira normalment se

l’ha

de

col·locar

en

posició

de

Què fer quan un jugador queda

recuperació, per això es farà el següent:

inconscient degut a una lesió al cap?

•Flexioneu la cama esquerra de l’accidentat

En primer lloc hem de distingir entre la

•Col·loqueu el braç dret paral·lel a l’eix

pèrdua de consciencia d’origen craneal

corporal enganxat al cos 31


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS •Gireu l’accidentat sobre

són les següents:

el costat dret

•Assegurar-vos de la permeabilitat de les

•Poseu el braç esquerra

vies aèries.

sota

•Tapeu al jugador inconscient.

el

cap

de

l’accidentat de manera

•Poseu la persona en decúbit supí, aixecant

que aquest li descansi.

les cames del lesionat per augmentar el fluix

o Traslladeu

l’accidentat

urgentment

a

de sang al cervell.

l’hospital. o Cobriu al jugador amb una manta mentre espera el trasllat. o No li doneu res per beure a una persona que està o ha estat inconscient.

•No li doneu res per beure

o No deixeu mai sola una persona que està o

•Traslladeu el malalt si aquesta situació es

ha estat inconscient.

prolonga més de 10 minuts.

Inconsciència sense lesió de cap

A qui prioritzarem en situació

Pot produir-se per deshidratació o pèrdua excessiva de líquid en ambients molt calorosos, baixada de tensió, ritme cardíac anormal, o caiguda dels nivells sanguinis de glucosa. Les mesures que haureu de prendre

d’atenció en primers auxilis? Els casos on haurem d’intervenir en primera instància

són

aquells

casos

que

considerarem molt greus sent aquells on la 32


UNITAT 3 TIPUS DE LESIONS I TRACTAMENTS persona

presenta

símptomes

d’asfíxia,

aturada cardíaca, hemorràgies importants, grans

cremades,

politraumatismes,

electrocutacions. Casos de gravetat seran els corresponents a ferides en el tòrax, abdomen o membres aixafats. Menys greus seran les fractures obertes, de crani, columna o pelvis, i les ferides tancades o profundes. Finalment entenem que s’hauria d’intervenir en última instancia en aquells casos on es presenta algun tipus de lesió més lleu com poden ser les luxacions, talls, etc.

33


seguretat - tot junt