Page 1

CURS DE MONITORS

MÒDUL 3 ENTRENAMENT ESPORTIU II


TEMARI UNITAT 1 COORDINACIÓ

UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC)

2


UNITAT 1 COORDINACIÓ

3


UNITAT 1 COORDINACIÓ El futbol és un esport que es desenvolupa en

Les habilitats motrius pròpies dels esports

un entorn variable, és a dir, el futbolista està

col·lectius (habilitats obertes, de regulació

contínuament resolent problemes motrius en

externa,

situacions diferents (a vegades ha de saltar

contínues) sempre es donen en una situació

amb una cama, a vegades ha de tocar la pilota

de joc amb presència de companys i

amb l’exterior del peu canviant de direcció, a

adversaris. Això implica que les capacitats

vegades té un defensor a la dreta i ha de posar

coordinatives utilitzades pels esportistes en

el cos al mig, etc.). Aquesta variabilitat de

les

situacions que planteja el joc del futbol, fa

determinades pel tractament de la informació

que

que el jugador realitza en el joc (Lago 2001),

els

futbolistes

correctament

hagin

problemes

de

resoldre

motrius

molt

diferents (Lago i López, 2001).

predominantment

diferents

habilitats

perceptives

motrius

i

estan

es a dir, que el jugador ha de mirar el que passa en el joc. El jugador de futbol executa les

seves

accions

en

funció

del

Com és possible entrenar-ho?

desenvolupament del joc, el que significa que

Un primer pas per aconseguir que un

abans d’executar ha de pensar les solucions i

futbolista sigui capaç d’executar les seves

per

accions motrius ajustades a les necessitats de

subordinada a les decisions tàctiques del

cadascuna de les situacions que es donen en

jugador (Lotina i Domínguez, 2009).

tant,

qualsevol

acció

motriu

està

el joc és entrenant la coordinació.

4


UNITAT 1 COORDINACIÓ Quines avantatges té entrenar la

- Potencien la individualitat

coordinació? La importància de l’entrenament coordinatiu

Entrenament de la coordinació

ha quedat àmpliament justificada. Riera

En relació a l’entrenament de la coordinació,

(2005) descriu la coordinació com una

podem

capacitat que permetrà aprendre amb major

l’entrenament

facilitat noves habilitats motrius. Això vol dir

bàsiques i l’entrenament de les habilitats

què, una persona que tingui una bona

motrius específiques.

entrenar de

dos les

grans

blocs:

habilitats

motrius

coordinació, tindrà posteriorment una major facilitat per aprendre a jugar a futbol. L’entrenament coordinatiu també pot ajudar a desenvolupar altres aspectes (Massafret i Serrés, 2005): - Faciliten l’aprenentatge del gest tècnic - Afavoreixen l’eficiència del moviment - Possibiliten l’adaptació del moviment a les condicions de l’entorn - Apropen l’acció real a la desitjada - Estimulen la creativitat

Les habilitats motrius bàsiques són aquelles que els permeten relacionar-nos amb el medi (camp de futbol), és a dir, aquelles que ens permeten córrer, saltar, frenar, etc. (Riera, 2001). L’entrenament d’aquest grup habilitats ens permetrà adquirir una motricitat pròpia pel futbol. El jugador ha de moure’s com un jugador de futbol, per això tindrà el centre de gravetat baix, mourà les cames ràpid, accelerarà, frenarà i canviarà de direcció amb molta facilitat. 5


UNITAT 1 COORDINACIÓ Habilitats bàsiques del jugador: diferents

Desplaçaments:

tipus

de

desplaçaments en variades direccions. Recolzaments: accions amb recolzaments ràpids en variades direccions. Arrancades i frenades: Sortides i frenades ràpides des de diferents posicions. Canvis de direccions: canvis en la direcció grans i ràpids, amb pocs recolzaments. Salts: saltar de diferents formes Equilibri: mantenir una posició equilibrada estàtica

durant

pocs

segons.

Mantenir

l’equilibri en accions de desequilibri.

les

habilitats

motrius

específiques. Entenem com habilitats motrius específiques

aquelles

pròpies

futbol

del

habilitats que

ens

mans. Estirada: aturar o desviar la pilota

en

Llançament: passar la pilota amb les mans.

L’altre gran grup d’habilitats que haurem són

Recepció: blocar o aturar la pilota amb les

posicions laterals.

Girs: girar en els diferents eixos.

d’entrenar

Habilitats especifiques del porter:

motrius permeten

Estratègies didàctiques L’entrenament coordinatiu es realitzarà a través de les següents estratègies didàctiques: Els recorreguts (A) i el Jocs (B).

relacionar-nos amb la pilota. 6


UNITAT 1 COORDINACIÓ A.1.Recorreguts d’habilitats motrius

d’habilitats específiques en la que una

bàsiques

determinada habilitat específica (pe. regat)

-

El

jugador

realitzarà

una

seqüència

que serà el contingut d’entrenament

d’habilitats bàsiques d’un temps inferior a 10

- El recorregut no excedirà de 15 segons per

segons.

tornar a la filera.

- En els recorreguts s’utilitzarà material

- Les fileres sempre seran curtes. Per això

(cèrcols, piques, cons, etc.) per passar, saltar,

podem tenir construït més d’un circuit o

esquivar, etc.

donar pas ràpid als executants, sense que

- Les fileres sempre seran curtes. Per això

s’enganxin.

podem tenir construït més d’un circuit o

- Es variarà sovint algun dels elements del

donar pas ràpid als executants, sense que

circuit.

s’enganxin. - Es variarà sovint algun dels elements del circuit. - Tenir en compte el canviar de filera si l’acció d’una és diferent a la de l’altre.

A.2.Recorreguts d’habilitats motrius específiques

Habilitat motriu bàsica (desplaçament) i habilitat

- El jugador realitzarà una seqüència

motriu específica (regat)

7


UNITAT 1 COORDINACIÓ B1.Jocs

d’habilitats

motrius

bàsiques - Es realitzaran jocs de persecució sense Joc

pilota.

d’habilitats

motrius

específiques (protegir i robar)

B2.Jocs

d’habilitats

motrius

Les tasques que pretenguin desenvolupar les

específiques

capacitats coordinatives haurien de tenir les

- Opció A. Es realitzaran adaptacions de jocs

següents característiques (Seirul·lo, 1998

on s’inclourà la pilota jugada amb els peus de

citat a Lago, 2001):

forma que es pugui treballar com a objectiu una habilitat motriu específica.

Identificar els elements propis i de l’entorn

- Opció B. Es realitzaran jocs d’oposició amb

més significatius per portar a terme les

menys de 3 defensors i/o menys de 3 atacants

habilitats entrenades.

on es pugui treballar com a objectiu una

Desenvolupar les habilitats en situacions

habilitat motriu específica.

variades de decisió. Realitzar gestos esportius variats ajustats a les demandes de la situació Utilitzar

Joc d’habilitats bàsiques (tocar i

estratègies

d’avaluació

i

autoavaluació per part de l’esportista

parar)

8


UNITAT 1 COORDINACIÓ Consideracions metodològiques

El segon criteri és el d’estabilitat en

L’entrenament de les capacitats coordinatives

l’execució en entorn variable. És a dir, el

hauria de seguir un doble criteri metodològic

futbolista ha de ser capaç de mantenir

(Romagosa, 2004).

determinats aspectes de l’execució estables, malgrat les circumstàncies del joc siguin

El primer criteri és el de variabilitat de la

variades (Romagosa, 2004). Els elements

pràctica (Meinel i Schnabel, 1987; Manno,

quer cal mantenir estables (consignes) són els

1991), on l’entrenador a través dels diferents

següents:

tasques i jocs d’entrenament proposa una pràctica variada en relació als següents

Estabilitat en l’execució:

aspectes:

-Habilitats motrius especifiques:

- Possibilitats de variació en la forma de

- Les consignes determinades per cada

realitzar

habilitat

el

moviment

i

de

combinar

moviments amb altres moviments. - Possibilitats de variació en les condicions

en

les

sessions

de

planificació. -Habilitats motrius bàsiques:

externes dels exercicis, sobretot espaials i en

- Alta freqüència en el recolzaments,

les variacions de les condicions temporals.

molt poc temps de contacte amb el

Variacions en el recerca de la informació i en

terra (reactivitat).

la presa decisions.

- Canviar de direcció ràpid

i amb

pocs recolzaments. 9


UNITAT 1 COORDINACIÓ - Centre de gravetat baix.

"Criterios metodológicos para las tareas de

- Mantenir una posició equilibrada,

entrenamiento de la técnica". Training fútbol,

etc.

núm. 162, p. 14-21.

Referències Jorge,

Manno,

J.

(2002).

“Flexibilidad

y

coordinación”. Dins: López, P. et alter

R.

entrenamiento

(1991).

Fundamentos

deportivo.

del

Barcelona:

Paidotribo.

(2002). Manual de educación física y Massafret, M. i Serrés, R. (2005). Estrutura

deportes. Barcelona: Ed. Océano.

Coordinativa. Lago, C. (2001). "El entrenamiento de las

Máster

Professional

en

Deportes de Equipo (no publicado).

capacidades coordinativas en el fútbol". Meinel, K. i Schnabel, G. (1987). Teoria del

Training fútbol, núm. 61, p. 36-46.

movimiento. Buenos Aires: Stadium. Lago, C. i López, P. (2001). “Las capacidades coordinativas colectivos.

El

en

los

juegos

balonmano”.

deportivos

Riera, J. (2001). “Habilitats esportives,

Lecturas:

habilitats humanes”. Apunts Educació Física

Educación Física y Deportes.

i Esports, núm. 64, p. 46-53.

Lotina, M. A. i Domínguez, E. (2009).

Riera, J. (2005). Habilidades en el deporte. 10


UNITAT 1 COORDINACIÓ Barcelona: Inde. Romagosa, C. (2004). L’aprenentatge del bloc motriu d’un esport d’equip. Universitat de Vic (no publicat).

11


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT

12


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT Un bon jugador de futbol ha de saber fer

interrelació entre els continguts tècnic -

passades,

tàctics i les capacitats físiques.

obrir

espais

als

companys,

identificar el jugador a marcar, etc. Però, al mateix temps necessita un nivell físic òptim

Això vol dir, que si som capaços de proposar

per desenvolupar totes aquestes habilitats de

entrenaments dinàmics i exigents amb jocs,

forma correcte.

conservacions, onades i partits, els nostres futbolistes milloraran moltíssim la seva

La importància de la preparació física dels

condició física. Ara bé, si els nostres

futbolistes ha estat molt mal entesa durant

entrenaments són estàtics, amb llargues files i

uns quan anys. Els entrenadors, de forma

poc exigents, segur que no millorarem.

incorrecte, han plantejat entrenaments físics aïllats del joc (Seirul·lo, 1996) i han proposat

1. Les Capacitats Físiques Bàsiques

en els seus entrenaments: la carrera contínua,

Les

les llargues sessions al gimnàs i un excessiu

definir-se com els pressupostos motrius de

treball de flexibilitat.

base sobre els quals l’esportista desenvolupa

capacitats

físiques

bàsiques

poden

les habilitats tècniques, i que són la força, la Per sort, cada vegada més sovint, els

resistència, la velocitat i la flexibilitat

entrenadors han entès que la millora física

(Zatziorskij, 1974 citat a Casáis, Domínguez i

dels jugadors de futbol base, no va lligat a

Lago, 2010)

llargues pretemporades físiques, sinó a la 13


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT Actualment el concepte el terme flexibilitat

El que ens hem de preguntar és: Perquè

ha estat canviat pel d’amplitud de moviment.

volem que els nostres futbolistes estiguin

Així, les capacitats físiques bàsiques que

forts?. Seirul·lo (1996) diu que un futbolista

haurem de millorar amb l’entrenament

està fort quan es capaç d’arrencar, frenar i

interrelacionat seran:

canviar de direcció, quan és capaç de saltar a

La força

disputar pilotes, quan lluita fort contra

La resistència

contraris, quan passa o xuta la pilota amb

La velocitat

força i quan un porter és capaç de passar la

L’amplitud de moviment

pilota lluny amb les mans.

2. La Força Definició de la Força La Força és la capacitat del sistema neuromuscular de superar resistències a través de l’activitat muscular, d’actuar en contra de les mateixes o bé de mantenir-les (Grosser i Müller, 1992)

Força de Lluita i Força de Salt Si realment necessitem la força per aquestes habilitats, el que hem de fer és entrenar la

Utilitat i Entrenament de la força

força fent aquestes habilitats. Per tant, 14


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT proposant recorreguts, jocs, conservacions,

relació entre l’entrenament i descans suposen

onades i partits on s’hagi de frenar, arrencar,

una qüestió molt important per l’augment de

saltar, lluitar, llençar, etc i no fer exercicis

la força. A més a més hi hem d’afegir

amb escales i pesos o al gimnàs en el futbol

l’entrenament coordinatiu que es farà al

base.

iniciar

la

sessió.

Amb

aquestes

dues

actuacions, obtindrem un desenvolupament Com hem comentat anteriorment, han de ser

òptim d’aquesta capacitat.

entrenaments dinàmics i exigents, de forma que aquestes necessitats de força quedin

A les categories Aleví i Infantil cal afegir una

cobertes per les accions dels jugadors en el

altre aspecte important. Que és la millora de

joc.

la força a través de les accions que els jugadors realitzen en els jocs.

Evolució de la Força A la categoria infantil el jugador comença a El desenvolupament de la força és diferent en

fer un canvi hormonal important (sobretot a

funció de l’edat del jugador. En les categories

Infantil

Prebenjamí

acompanyat d’un entrenament complementari

i

Benjamí la millora més

A).

força.

Aquest És

a

canvi dir,

per

ha

d’anar

important de la força és deguda al creixement

de

no

patir

del nen i al augment de la coordinació. Per

descompensacions articulars, caldrà entrenar

tant, una bona alimentació i una correcta

alguns exercicis amb els músculs menys 15


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT sol·licitats en els diferents jocs de futbol

demostren que si volem imitar la resistència

(lectura recomanada).

que ens cal per jugar un partit de futbol, la millor manera de fer-ho és a través a jocs d’efectius reduïts a l’entrenament. És a dir,

3. La resistència

conservacions, onades i partits de 3c3, 4c4, Definició de Resistència

5c5, etc. Per tant, no cal discutir més, si les

La resistència és la capacitat per suportar la

nostres sessions d’entrenament contenen

fatiga

i/o

aquestes estratègies didàctiques i evitem

recuperar-se ràpidament de després dels

perdre molt temps en les aturades, la millora

esforços (Navarro, 1996 a García-Manso et

de la resistència dels nostres esportistes serà

al.)

altíssima.

davant

esforços

perllongats

Evolució

La resistència es permet: realitzar esprints curts durant el joc, suportar el cansament i recuperar-nos més ràpidament dels esforços. tipus

de

resistència

la

jugadors

de

resistència

Entrenament de la resistència

Aquest

de

s’anomena

resistència intermitent o intervàlica.

Els futbol

base

són

capaços de jugar a una intensitat mitja durant períodes llargs de temps. A mesura que es van fent

Estudis recents (Impellizzeri et alter, 2006)

grans millorem en dos aspectes: són capaços 16


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT de jugar més temps sense cansar-se i poden

l’entrenament de velocitat es diferencien de

jugar, mica en mica, a una intensitat una mica

forma clara dos conceptes:

més alta. •Rapidesa. Accions aïllades constituïdes per Per anar desenvolupant la resistència haurem

un moviment, realitzades en el menor temps

de fer jocs de futbol respectant les següents

possible i amb la màxima eficàcia. Alguns

premisses:

autors l’anomenen velocitat gestual.

No entrenar a una intensitat excessivament

•Velocitat. Moviments encadenats dins d’una

alta ni a una intensitat excessivament baixa.

acció esportiva, realitzats en el menor temps

Donar descans quan veiem que els jugadors

possible

estan cansats. Permetre`ls veure aigua.

Tradicionalment en el món del futbol s’ha

No fer pauses excessivament llargues.

anomenat velocitat de desplaçament.

4. La velocitat

Entrenament de la velocitat

i

amb

la

màxima

eficàcia.

Com podem millorar la velocitat en el futbol Definició de velocitat

base?

La Velocitat és la capacitat de realitzar

Si entenem la velocitat en els esports com

accions motrius en el menor temps possible i

arribar abans que el contrari, podem distingir

amb la màxima eficàcia (García-Manso, et

com a mínim tres motius per aconseguir-ho:

alter 1996). No obstant actualment a

•El primer i el més important és decidir 17


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT abans que el contrari. La millora d’aquesta velocitat mental va lligada a la comprensió del joc que es desenvolupa a partir de les conservacions, onades i partits. •El segon és fer el gest de forma ràpida. La millora d’aquesta rapidesa va molt lligada al desenvolupament de la força ràpida i de la

Decidir abans, ens permetrà arribar abans (habilitats motrius específiques).

coordinació. •El tercer és la millora en els desplaçaments

Evolució de la velocitat

en els terreny de joc i ve molt determinada

Fins a l’etapa Infantil A no hi ha un

per la genètica i pel nivell general de

desenvolupament important de la massa

preparació física del jugador.

muscular, per tant, el desenvolupament de la velocitat no va lligat a fer més grossos els

Per tant, si volem millorar la velocitat del

músculs, sinó a que la informació arribi a

nostres jugadors, no ho haurem de fer

aquests de forma més ràpida i efectiva.

mitjançant entrenaments de sortides de 20 metres, sinó a partir de la millora de la comprensió del joc, la millora de la

5. L’amplitud de moviment

coordinació (habilitats motrius bàsiques) i la

Definició d’amplitud de moviment

millora de les accions pròpies del futbol

Definim amplitud de moviment com una 18


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT valoració quantitativa de l’arc de moviment

El segon i tercer objectius els deixarem per

d’una determinada articulació al realitzar

més endavant.

qualsevol moviment, independentment de la seva velocitat d’execució (Moras, 2003)

Per aconseguir aquesta mobilitat realitzarem dos

tipus

d’activitats:

estiraments

de

Entrenament de l’amplitud de moviment

flexibilitat al final de la sessió dels grups

Aquesta qualitat física ens permet:

musculars més importants i utilitzats durant

1. Mantenir una correcte mobilitat articular

l’entrenament (lectura recomanada) i un

per poder realitzar totes les accions pròpies

treball de mobilitat articular al iniciar la

del futbol sense limitacions. Flexibilitat.

sessió en la categoria infantil. Aquesta treball

2. Millorar la capacitat dels músculs i tendons

de mobilitat s’integrarà en els circuits de

de tornar ràpidament a la posició inicial.

coordinació en la part inicial de la sessió.

Elasticitat. 3. Aconseguir un correcte equilibri muscular. Actitud Postural. En la iniciació al futbol base, nosaltres ens centrarem en el primer objectiu: mantenir una correcte mobilitat articular, de forma que no

Evolució de l’amplitud de moviment

tinguem limitacions per fer qualsevol dels

La flexibilitat és una capacitat que es va

moviments que necessitem per jugar a futbol.

perdent amb l’edat, per tant, quan detectem 19


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT que els nostres jugadors tenen un nivell baix, és a dir, no poden fer el moviment complert de l’articulació, és que no l’hem entrenat de forma correcte en les etapes anteriors.

6. Taules Resum

CATEGORIA

FORÇA

RESISTÈNCIA

VELOCITAT

PREBENJAMÍ

COORDINACIÓ (Recorreguts i jocs d’habilitats motrius bàsiques)

JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per a altres continguts)

COORDINACIÓ (Recorreguts i jocs d’habilitats motrius bàsiques)

-

COORDINACIÓ (recorreguts i jocs d’habilitats motrius bàsiques i específiques) + JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per altres continguts)

JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per a altres continguts)

COORDINACIÓ (recorreguts i jocs d’habilitats motrius bàsiques i específiques) + JOCS DE FUTBOL (Jocs preparats per altres continguts)

ESTIRAMENTS Estiraments al final de la sessió

A la categoria infantil A es poden incloure exercicis complementaris de força

Deixar jugar de forma continuada o amb pauses molt breus

Deixar una estona de recuperació si veien que és massa continu

A la categoria Infantil A es poden incloure exercicis de mobilitat articular al principi de la sessió

BENJAMÍ

ALEVÍ

INFANTIL

Consideracions

ADM

-

ESTIRAMENTS Estiraments al final de la sessió

20


UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT 7. Referències

articular i la seva valoració. Tesi doctoral

Casáis, L., Domínguez, E. i Lago, C (2010).

(Universitat de Barcelona).

Futbol Base. Entrenamiento en las categorías de formación (vol II). Pontevedra: MCsports.

Seirul·lo, Francisco (1996). “La preparació física en els esports col·lectius”. Conferència

Grosser, M. i Müller, H. (1992). Desarrollo

curs estiu, INEF Barcelona. No publicat.

Muscular. Barcelona: Hispano Europea. García-Manso, J. M., Navarro, M. i RuízCaballero, J. A. (1996). Bases teóricas del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos. Impellizzeri, F.M., Marcora, S.M., Castagna, C., Reilly, T., Sassi, A., Iaia, F. M. i Rampinini,

E

2006.

Physiological

and

performance effects of generic versus specific training in soccer players. International Journal of Sports Medicine, núm. 27, p. 483492. Moras, G. (2003). Amplitud de moviment

21


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC)

22


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Necessita un porter una bona visió de joc per

escollint la millor opció entre diverses

sortir a una pilota alta?, necessita un central

possibilitats”

una bona visió de joc per sortir a pressionar al davanter abans de rebre la passada?, necessita

L’entrenament de la visió ens ajuda a resoldre

una bona visió de joc un jugador de mig

problemes complexes del futbol, però encara

camp que controla la pilota protegint-la de la

ens cal fer un pas endavant. De tots els

pressió defensiva?. Tots estarien d’acord que

aspectes que cal percebre n’hi ha un de molt

en tots aquests casos percebre correctament el

important que és l’espai. És a dir, on hi ha

que està passant ens ajuda a prendre la

espais lliures?, tenim un desequilibri espaial?,

decisió

l’equip està organitzat?, quina és la millor

correcte.

Malgrat

que

aquesta

afirmació ens sembla molt evident, sovint els

passada?.

entrenadors esperem en el partit que els

entrenats de forma que els jugadors sàpiguen

jugadors sàpiguen fer tot això, sense destinar

que està passant. I no només saber que passa,

una estona en els nostres entrenaments per

sinó també què fer després d’haver analitzat

desenvolupar aquesta visió de joc.

l’espai. És aquí on rau la importància de

Aquests

aspectes

han

de ser

Fradua (1997: 13) proposa a partir de la versió de diferents entrenadors la següent definició: “la visió de joc d’un futbolista és la capacitat de captar correctament l’espai, els moviments dels companys i oponents, 23


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) l’entrenament de la percepció i la gestió de

més possibilitats de solució que els no experts

l’espai.

davant diferents situacions de joc, utilitzant recursos visuals de forma molt més eficaç

La importància d’aprendre a mirar.

(Thomas, French y Humpries, 1986, citat a

Aprenents - Experts.

Ruiz - Pérez i Arruza, 2005).

En moltes ocasions els futbolistes destinen excessiva atenció a la trajectòria de la pilota i molt poca a la posició dels jugadors en l’espai, aquest és un dels aspectes més freqüents en l’evolució d’un jove jugador a un jugador expert (Bayer, 1986).

Gràcies

als

aprenentatges

conceptuals,

justificats en sessions anteriors, lligats als aprenentatges visuals (visió de joc) els futbolistes poden resoldre de forma més eficaç els diferents problemes que el joc planteja des d’un punt de vista seccional.

Els experts esportius són capaços de generar Jugadors Joves

Jugadors Experts

Informació concreta

Relaciona informacions

Visió central

Visió central i perifèrica

Lectura cronològica

Lectura anticipada

Atenció sobrecarregada

Atenció selectiva

Temps elevat d’anàlisi

Temps reduït d’anàlisi

Temps alt entre percepció i decisió

Desencadena l’acció mentre analitza

Selecció inadequada de respostes

Selecció adequada de respostes

24


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Què

entrenar

per

millorar

la

percepció?

Tenir el cos correctament orientat no és garantia de recollir la informació que ens cal per resoldre el problema, doncs a vegades la

Un primer pas imprescindible per entrenar la

informació que ens cal passa per darrera del

percepció és millorar l’orientació corporal

nostre cap, tot i que el cos resti correctament

del futbolista en el joc. Molts jugadors

orientat. Si observes a Xavi Hernández o

segueixen exclusivament la pilota i sempre

Andrés Iniesta jugant un partit de futbol,

tenen el cos orientat cap a ella. Si vols, ports

veuràs que sempre tenen el cos ben orientat,

mirar un partit de benjamins i només seguint

tot i això, si et fixes en el seu cap, veuràs que

l’orientació corporal d’un dels jugadors

sovint el giren per buscar informació del que

podràs saber en tot moment on està la pilota.

passa darrera; això els permet perdre molt

Això vol dir que els jugadors sovint prendran

poques pilotes en un partit i saber cap a on fer

decisions errònies, doncs els falta informació

les passades.

sobre aspectes importants del joc. Aquesta conducta és conseqüència de no entrenar la percepció del futbolista. Si volem que els nostres jugadors s’orientin correctament, hem de fer jocs on s’hagi de recollir informació d’aspectes rellevants que passin en altres espais on no hi ha la pilota. 25


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Els jugadors més joves (prebenjamins i

lliure de companys.

benjamins)

-Mirar si entre el jugador amb pilota i jo hi ha

han

de

resoldre

problemes

pròxims (espai proper), és a dir, hem

contraris.

d’ensenyar-los a mirar coses importants que

-Mirar si tinc un defensor proper, etc.

passin al voltant de la seva posició. Això els

3. Orientar el cos en relació a la pilota i el

permetrà tenir confiança en les solucions

jugador a defensar.

individuals del joc.

- Mirar el jugador que em toca defensar. -Mirar si el jugador que té la pilota ja està

Espai proper

defensat.

1. Orientar el cos per tenir el màxim camp

- Mirar si al meu costat hi ha defenses, etc.

visual possible . -

Mirar com té col·locats els peus

el

A mesura que els jugador creix (aleví i

defensor directe.

infantil) els elements a percebre han d’estar

Mirar on estan col·locats els adversaris

més lluny (espai llunyà), de forma que

propers.

sàpiguen cap a on han d’orientar el joc global

Mirar la trajectòria de companys propers,

de l’equip o col·locar-se de forma correcte en

etc.

relació als companys.

2. Orientar el cos en relació a la pilota i la porteria adversària. - Mirar si estic en un espai lliure de companys. Mirar si hi ha un espai proper

Espai llunyà 1. Orientar el cos poder observar tota l’amplitud del camp. 26


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) -Buscar el company amb més avantatge i risc

Una errada que apareix molt sovint en els

per l’adversari.

entrenadors que comencen a entrenar a mirar

- Mirar on s’estan generant espais.

és pensar en tasques que només afectin al

- Buscar desequilibris espaials, etc.

jugador amb pilota. L’entrenament ha de

2. Orientar el cos en relació a la pilota i a la

vetllar per entrenar a atacants amb pilota,

porteria adversària.

atacants sense pilota i defensors.

-Mirar si estic ben col·locat en relació a la distribució de l’equip.

És molt important entrenar bé la percepció als

- Mirar si l’equip està equilibrat en les línies.

futbolistes, doncs aquests prendran les seves

- Mirar si l’equip adversari té un desequilibri

decisions basant-se en la informació recollida

espaial, etc.

en el joc, seleccionant un conjunt de senyals

3. Orientar el cos en relació a la pilota,

que els permetran anticipar-se a les coses que

companys i adversaris.

passaran (Ruiz, 2005)

-Mirar la meva posició en relació a la línea que pertanyo.

Quin seria el següent pas? La gestió

- Mirar el jugador que em toca defensar

de l’espai

(proper o llunyà). - Mirar per on pot progressar l’atac adversari (Anticipar), etc.

En un primer moment hem entrenat als nostres jugadors a recollir una informació primordial per prendre correctament decisions. Aquest primer pas és el més important i si no 27


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) Els continguts de treball en relació a la gestió s’entrena

correctament

molts

jugadors

prendran decisions errònies.

de l’espai respectaran les diferents etapes del procés de formació, coordinant-se amb la resta d’habilitats a entrenar per part dels jugadors.

Tenir una correcta visió del joc ens ajudarà a resoldre molts problemes, tot i això, un dels

Fases de la gestió de l’espai en l’atac:

problemes més importants en el futbol, que

- Descentralització de l’espai: Prebenjami

està molt relacionat amb aquesta proposta

- Distribució bàsica en l’espai: Benjamí

d’entrenament, és la gestió de l’espai. On

- Distribució racional en l’espai: Aleví

haig de col·locar-me?, cap a on haig d’anar?,

- Reestructuració de l’espai: Infantil

haig sortir endavant o endarrere?. Per això és necessari dissenyar tasques d’entrenament de

Consideracions metodològiques

gestió de l’espai ajustades a les necessitats dels nostres jugadors, de forma que aquests

L’entrenament de la visió de joc ha de ser

aprenentatges siguin una formació prèvia a

sempre el més real possible, doncs s’aprendrà

les decisions tàctiques dels futbolistes.

a

mirar

allò

que

serveixi

per

jugar

posteriorment. No té cap sentit entrenar a mirar una cosa que després passarà més lluny o en espais mes grans. Per tant, és molt important que els espais i el nombre de 28


UNITAT 3 PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) jugadors s’assemblin a la competició adient

Romagosa, C (2005). Les etapes d’inicació

per l’edat en que es troba el nen (prebenjamí

esportiva. Universitat de Vic (no publicat)

P.3cP.3, benjamí P.4cP.4, aleví P.6cP.6 i infantil P.8cP.8).

Ruiz-Pérez, L. M. i Arruza, J. (2005). El proceso de toma de decisiones en el deporte.

L’atenció del jugador és bàsica en aquest

Barcelona: Paidós.

tipus de jocs, doncs és fàcil que l’esportista no centri l’atenció sobre l’objectiu platejat per la sessió. Per això l’entrenador, ha de buscar estratègies per avaluar els jugadors, de forma que els jugadors que no prestin atenció sobre el que s’està treballant no tinguin possibilitats de guanyar el joc. Referències Bayer, C. (1986). La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona: Hispano Europea. Fradua, L. (1997). La visión de juego del futbolista. Barcelona: Paidotribo. 29

Entrenament esportiu II - tot junt [Sólo lectura]  

MÒDUL 3 ENTRENAMENT ESPORTIU II CURS DE MONITORS UNITAT 1 UNITAT 2 ENTRENAMENT FÍSIC INTERRELACIONAT COORDINACIÓ PERCEPCIÓ (VISIÓ DE JOC) 2...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you