Page 1


Entre los contenidos de este cursillo, tratamos: -Reanimación cardiaca, compresión, desfibrilación, apertura de vías aéreas, ventilación. - At r a g ant am i e nt o s , maniobras de Heimlich, RCP pediátrica. -Posiciones de seguridad. -Tratamiento de hemorragias. -Tratamiento de casos de epilepsia. -Quemaduras -Y otras emergencias que se pueden dar en un centro escolar. Tanto el personal docente como el no docente y los monitores, quedaron muy satisfechos y el aprovechamiento fue totalmente positivo. R. Muñoz Equipo Directivo

E

l martes 7 y el jueves 23 de mayo a las 17h. el profesorado y personal no docente de este Instituto, recibimos unas clases de primeros auxilios, impartidos por el Jefe de Protección Civil de Mutxamel José Ramón Segura. El cursillo resultó sumamente interesante y útil, ya que tuvimos la respuesta a casos de emergencias médicas. Este cursillo se encuentra enmarcado dentro de nuestro Plan de Autoprotección, que incluye el planteamiento de emergencias, un Plan de simulacros de evacuación del Centro, que se realiza todos los años, y cursos periódicos de formación de primeros auxilios. Este cursillo estuvo impartido por el monitor antes citado y auxiliado por dos miembros de Protección Civil de la Localidad.


Opiniones mas

Alejandro Du

; la soanto podáis u c s le d a ñ s; e ntes, ens ucción grati tr s in s e rl A los ignora a d o ce. lpable por n d que produ a d ri u ciedad es cu c s o la nsable de r ella es respo ta . Comenta s u g e M . 9 a las 11:2 1802- 1870

Alejandro D

umas (hijo)

No llego a comprende r por qué, inteligente siendo los s, los adult niños tan o s son tan to fruto de la ntos. Debe educación. ser 1824- 1895 a las 18:45 . Me gusta . Comentar

Oscar Wilde

viene rele, pero con b a ir m d a la o n es alg que merezca a d a n e La educació u q o z en cuand ñado. cordar de ve ede ser ense u p e rs e b a ntar s pena usta . Come g e M . 8 :4 1 a las 2 1854 - 1900

Baltasar Garcián No hay maestro que no pueda ser discípulo. 1601 - 1658 a las 09:45 . Me gusta . Comentar


Friederich Nietzsche ación actual es que se El gran defecto de la educ uelto imparta por horas y todo rev gusta . Comentar 1844- 1900 a las 10:52 . Me

Joseph Jou

bert

Enseñar e s aprende r dos vece s. 1754 - 18 24 a las 1 8:57 . Me gusta . Co mentar

ard

Sören Kierkega

e, astant b r e d io pren Confuc as a a do. r e u f nca endi o si nu idar lo apr ntar m o c lv ia Come o . s a a t r s Estud e i gu si tem 6 . Me 1 : 7 como 1 las A.C. a 9 7 4 .C551 A

Dpto. de Calidad

un ro humano es e n é g l e d n ó educaci El proceso de n. dividualizació proceso de in omentar . Me gusta . C 2 :0 5 1 s la a 1813- 1855


OLIMPIADES

PAR FAS OLI QUE

MATEMÀTIQUES

El p va ce l’Oli gani cieta del fase es va celebrar en tres txamel i Petrer. Consta de Primària, primer cicle i s nivell passen 30 persones aquest curs es celebrarà en maig. 10 persones de cad autonòmica, que es celebr i 2 de juny. Finalment, tre d’eso passaran a la fase es del País Valencià, que es ce 24, 25, 26 i 27 de juny; i a com a representant del pr

En primer pla Celia Rodriguez (3 eso), i Sergi Planelles (4 eso, amb camisa a quadres )

Participant en la prova CANGUR. 21 de març de 2013

En representació de ren les següents persones: bner; de 2 d’eso, Javier Car Antonli, Sergi Marín i An Celia Rodríguez i de 4 d’e presentació del professora Joan Pons. El departamen agrair-les a totes elles l’esfo dissabte a resoldre problem perem i desitgem que s’ho gaudir en la resolució de p ta una mica de preocupac viosisme. En particular d que en la nova etapa que c ens represente en les Olim organitza la Universitat.

El objectius de l’Olimpíad la SEMPV intentem acon ció de les matemàtiques a problemes, 2) Afavorir un matemàtiques entre l‘alum


passat dissabte 27 d’abril es elebrar la fase comarcal de impíada Matemàtica, oritzada per la SEMPV (Soat d’Educació Matemàtica País Valencià). Aquesta s seus: L’Alfàs del Pi, Mue tres nivell: Tercer cicle de segon cicle d’eso. De cada s a la fase provincial, que n l’Alfàs del Pi el dia 18 de da nivell passaran a la fase rarà en Benidorm els dies 1 es persones del primer cicle spanyola en representació elebrarà a Andorra els dies a la que el que signa anirà rofessorat de la SEMPV.

l’IES Mutxamel participa: de 1 d’eso, Josephin Heurrasco, Manuel Gomís, Mª ndrea Martínez; de 3 d’eso, eso, Sergi Planelles. En reat anaren Antonio Tomàs i nt de matemàtiques voldria orç que representa anar un mes de matemàtiques. Eso passaren bé, malgrat que problemes també comporció, concentració i de nerdesitjar-li a Sergi Planelles començarà el pròxim curs, mpíades Matemàtiques que

En aquest temps de retallades i més retallades, la SEMPV també té dificultats financeres per a dur a terme les Olimpíades. El departament de matemàtiques voldria agrair la col•laboració econòmica de l’AMPA de l’IES Mutxamel per a fer possible la participació del nostre alumnat. PARTICIPACIÓ EN LA PROVA CANGUR 2013 El passat 21 de març es celebrà la prova Cangur a la Universitat d’Alacant. De l’IES Mutxamel participaren les següents persones: Olaya Canalejo, Lourdes Casallo, Kimberly Heubner, Pablo Montoya, Marina Planelles, Paula Puig, Adrián Rodríguez, Celia Rodríguez, Loreto Sala i Maria José Sánchez, de 3r d’eso. Morgane Blanot, Hector Bordajandi, Paula Cremades, Desire Díaz, Sergi Planelles i Natalia Zamora, de 4t d’eso. Sarah Expósito, Luís González, Ivan Lazcano, Andra Macia, Javier Oliva, Rubén Pulpón, Raquel Sánchez, i Mario Vivas, de 1r de batxiller. Manuel Pomata de 2n de batxillerat. Els van acompanyar: Marisa Cartagena, Emilio Martín i Miquel Rico. El Departament de Matemàtiques vol agrair-los a tots la seva participació, i felicitar a Hector i Morgane perles seves puntuacions entre les 50 millors del su nivell. Per acabar, una menció especial per a Manuel Pomata que aquest curs ens abandonarà. Agrair-li la seva col•laboració en les activitats matemàtiques en representació de centre i desitjar-li que el futur el tracte molt bé allí on continue la seva formació.

da Matemàtica que des de Finalment donar les gràcies a l’AMPA, a l’Ajuntament nseguir són: 1) La divulga- i la direcció del centre per la seva desinteressada a través de la resolució de col•laboració. na actitud positiva cap a les Joan Pons i Tomàs mnat i la societat en gene-

Dpto. de Matemáticas

RTICIPACIÓ EN LA SE COMARCAL DE LES IMPÍADES MATEMÀTIES 2013.

ral, 3) Potenciar el gust per la resolució de problemes a través d’una activitat formativa, lúdica i creativa, 4) Desenvolupar capacitats d’intuïció, raonament, imaginació i deducció, 5) Fomentar la convivència, i amistat entre estudiants i professorat, i 6) Divulgar les proves proposades amb l’objectiu d’oferir material de recolzament al professorat de Matemàtiques i incorporar l’ús de les tecnologies imperants a les classes de matemàtiques.


d n


Les crêpes!

Como viene siendo habitual, el departamento de francés del IES Mutxamel organizó un taller de crêpes para los alumnos de francés de la ESO. Nuestros alumnos disfrutaron y con esta actividad cerramos el segundo trimestre.

Aprendieron a hacer crêpes, las hicieron “sauter” y por supuesto, las comieron.

Dpto. de Francés

* Sobre el género y la ortografía de “crêpe”en castellano. (Diccionario Panhispánico de Dudas de la Real Academia Española) En castellano la palabra francesa “crêpe” se escribe “crepe” y su uso es válido en ambos géneros por lo que podemos decir tanto “el crepe” como “la crepe”, aunque se recomienda mantener el género femenino etimológico: “la crepe” También es válida, aunque se usa menos, la adaptación “crep” (pl. “creps”), basada en la pronunciación del étimo francés. En países como México, el Ecuador o Colombia se usa también la variante crepa, que es siempre femenina. En varios países de América, especialmente en el Cono Sur, se emplea más habitualmente el término masculino panqueque (adaptación del ingl. pancake).


Club de Lecturas Pedagógicas

En la reunión del Club de Lecturas Pedagógicas del IES Mutxamel del pasado 18 de abril, comentamos el libro “La Generación Google . El libro de Eugenia de Pagès parece breve, apenas 130 páginas, pero son páginas más que suficientes para llenar varias reuniones de nuestro club. El contenido provocó en varias ocasiones interpretaciones dispares: aquellas que veían las opiniones de la autora como reflejo de sus propias experiencias y reflexiones; y aquellas otras que provocaban rechazo y disconformidad. En definitiva, un buen título para provocar la discusión. El comienzo del libro incluye una metáfora preciosa: una cometa puede volar porque la sujetamos. De la misma manera, sin límites es difícil que se pueda desarrollar la libertad del individuo. La autora centra su argumentación sobre el “mal” estado de la educación actual en la combinación de dos ideas que repite a lo largo de la obra: la falta de límites y la dispersión mental. Se refiere en varias ocasiones al término “autoridad” y a su ausencia, aunque también es cierto que da la sensación de disculparse cada vez que menciona la palabra. El libro critica muchas cosas: además de la falta de autoridad y de la dispersión mental, la ausencia de “silencio” en las tareas de aprendizaje y en la vida en general; critica las teorías constructivistas; la obligatoriedad de la enseñanza entendida sólo como “obligatoriedad a hacer acto de presencia”; la confusión entre espontaneidad y creatividad; la magnificación de la motivación como único motor de la enseñanza; la asunción erróneamente generalizada de que innovación es siempre igual a mejora; la reticencia a una evaluación constructiva del sistema; la obsoleta organización de los centros; etc. El libro parece explicar la situación actual en base a una reacción de péndulo en relación a épocas históricas no demasiado lejanas. No parecía haber unanimidad en la aceptación de esta explicación. Tampoco en la nomenclatura usada para referirse a la pedagogía actual como “pedagogía de la facilidad . A algunos, con tanta crítica al sistema, le pareció que el libro es casi siempre un ataque a la escuela. Pero también ofrece algunas aportaciones: hace un resumen de los últimos descubrimientos de la neurociencia en relación a cómo aprendemos; y anima a aplicar los conocimientos sobre inteligencia emocional en el proceso de enseñanza. Recalca la necesidad de aplicar rutinas, esfuerzo y repetición en el aprendizaje. Y ensalza la labor del profesorado: “es mucho más importante la manera de enseñar del maestro (...) que cualquier metodología por moderna y bienintencionada que esta sea” (p. 99) El epílogo resume la filosofía de la autora: “Si no hay un contexto que favorezca el orden, los límites, el método, así como el bienestar emocional, la información que llega al cerebro tiene pocas posibilidades de cuajar. Esto cuestiona de raíz gran parte de los postulados de la pedagogía actual” (p. 127) Y tú, ¿qué opinas?


DON ANTONIO MARTÍN MESA

En memoria.

El passat 16 d’ ques del centr 2001/02 fins e sors en el dep nes. Era de les Ille na amable, un dels moments cafè que es jug des i guanya Tenia una gra ironia. Quasi rat del punyet No el recorde mor. Li agrada per a ell molt dinar, li agrad El resumia am i 2) S’han d’ab de fer de form sempre de bon fill i una filla. la seva dona, M plaça no deixa Marisa l’acom Recordarem e la prova Cang ven a resoldre Després semp nostres estudi No fou mai un d’abandonarres estones en


es Canàries, i era conegut com el “CANARI”. Era una person gran conversador, i sempre amb un somriure a la boca. Un s en que el Canari més gaudia era fent-se un cafè, però un gava al “punyet” (Joc en que cada persona porta tres moneel que encerta el total de les que cadascuna té en el puny). an habilitat en guanyar-nos els cafès. Que bons cafès, quina sempre encertava les que teníem, realment era un enamot. e mai amb una mala paraula en la boca, sempre de bon huava recordar els temps en què era estudiant a Madrid, temps t agradables. Quan teníem temps, normalment després de dava explicar-nos el que ell anomenava el seu ideari polític. mb dos punts: 1) Cada persona solament pot tenir un fill/a, bolir els diners, i totes les transaccions econòmiques s’han ma electrònica i que quede constància d’elles. Ens explicava, n humor, que ell el primer punt l’havia acomplit. Tenia un . Un dels dos era el que li toca a ell, i l’altre el que li tocava a Marisa. Una anècdota d’Antonio és que quan anava a elegir aven entrar acompanyats, ell era l’únic al que deixaven que mpanyara. els moments passats en Alcoi quan anavem a participar en gur, sempre amb un bon grup d’estudiants, ells i elles anae problemes i nosaltres feiem un tomb i parlaven de la vida. pre acabavem resolent situacions problemàtiques que els iants ens preguntaven. na persona de grans necessitats, tampoc les ha tingut a l’hora -nos. Gràcies DON ANTONIO, per les amables i encantadon les que hem gaudit de la conversa. Joan Pons i Tomàs

Dpto. de Matemáticas

’abril ens va abandonar el que va ser professor de matemàtire durant els primers anys del nou mil•lenni. Des del curs el curs 2006/07. Eren els anys en els que hi havia 11 profespartament de matemàtiques, i el centre tenia uns mil alum-


Este año IES Mutxamel ha colaborado con Intermón Oxfam con la creación de un mercadillo solidario. La iniciativa resultó ser todo un éxito al recaudar 295,59 €. La organización nos lo ha agradecido con la siguiente carta...


Abuelos

a Entrevista nuestros

Durante el segundo trimestre, en clase de francés, nos sugirieron realizar una entrevista a uno de nuestros abuelos/as, que más tarde escribimos en forma de cuaderno narrando sus vidas basándonos en sus respuestas. Todo esto, con el objetivo de mejorar nuestro nivel escrito en la asignatura y a la vez tener la oportunidad de conocer un poco mejor su historia y la forma en la que vivieron. He de decir que este trabajo ha sido muy importante, no solo a nivel académico sino también, a nivel personal. Sobre todo por el hecho de haber pasado un agradable momento junto a nuestros abuelos/as escuchando atentamente sus relatos y observando aquellas fotos, guardadas cuidadosamente en una caja, que nos mostraban caras, momentos y lugares que podían ser desconocidos para nosotros pero que para ellos podían ser grandes momentos de alegría, celebraciones, etc. Incluso encontramos muchas otras fotos llenas de espontaneidad que siempre les consigue sacar una sonrisa. Por último, debo añadir que este trabajo me ha enseñado a valorar mucho más las cosas y que podemos aprender mucho más de lo que pensamos de las personas mayores. Estoy segura de que en muchas ocasiones podríamos aprender grandes cosas que a lo mejor no encontraríamos en los libros ni tan solo en clase. Por eso animo a todas aquellas personas que quieran a pasar un buen rato hablando y aprendiendo a la vez, al lado de las personas que quieres y aprecias.

Zoraida Martínez Manzano 1º Bach B


Dpto. de FrancĂŠs


El

pasado día 2 de mayo, el departamento de religión participó en el “II encuentro de alumnos y alumnas de religión de 6º de primaria y 1º de E.S.O” que se celebró en las instalaciones del monta Tossal de Alicante.

Con el lema “Súbete a la barca”, la jornada supuso una ocasión de encuentro con compañeros, tanto de primaria como de secundaria, que acudieron desde todos los rincones de la diócesis de Orihuela- Alicante. El día se inició con una gran bienvenida. Participamos en una gynkana y en diferentes actividades lúdicas y deportivas. Además, tuvimos ocasión de comer todos juntos al aire libre.

Carmen

Alcalá.


VISITA AL CENTRO DE RECURSOS EDUCATIVOS DE LA ONCE Entre las actividades programadas en colaboración con la red de centros solidarios, FUNDAR, un grupo de alumnos y alumnas de 2º de E.S.O acudieron el día 2 de mayo a las instalaciones del centro de recursos educativos de la ONCE en Alicante. El objetivo de esta actividad era conocer un poco mejor la vida de los discapacitados físicos y descubrir algunos de los recursos que la ONCE les ofrece.

Dpto. de Religión

Durante la mañana, participamos en cuatro actividades en las que realizamos una aproximación al Braille y distintos recursos educativos, conocimos algunos de los objetos más utilizados por los discapacitados visuales en sus actividades cotidianas, practicamos ejercicios de movilidad y jugamos al goalball.


Auxiliar de montaje y mantenimiento de equipos Programa de cualificación profesional Los alumnos de segundo curso de PCPI (Programa de Cualificación Profesional Inicial) pasamos una encuesta a todos los cursos de 3º y 4º ESO durante el mes de abril. Aquí os presentamos los resultados.


Realización de encuestas Practica del deporte

Utilización de las TICS

Cinema i video

¿Playa o montaña?

Dpto. de Matemáticas

Fútbol


Durante el segundo trimestre de este curso 2012-13 hemos puesto en marcha el nuevo Laboratorio de Idiomas en el aula Babel. Disponemos de 20 puestos con acceso a Internet, cañón de proyección y auriculares con micrófonos. La creación del laboratorio ha sido posible gracias a la aportación voluntaria de los padres en la matrícula del centro y la colaboración del AMPA.


CON PUNTOS, LINEAS, PLANOS, TEXTURAS Y COLORES… .

NOS VAMOS DE

VACA

CIONES

Desde Plástica solo nos queda añadir… QUE TENGAIS UNAS FELICES

“VACAS”

Dpto. de Plástica

4º ESO A y D, 3º ESO A y B, 1º ESO D y E


EL PALAU DE PENYA SERRADA Des de que era xicotet, passe les meues vacances en un palauet que va pertànyer als meus avantpassats. Té 15 habitacions i 8 banys, una cuina enorme i 3 salons, però el meu racó preferit és la sala més gran de la casa on la meua iaia diu que feien els balls de gala, i on, quan vénen els meus cosins, mengem tots junts. El palauet també té uns jardins molt grans, amb arbres i plantes de tot el món, i en el centre, hi ha un laberint ple de corredors i passadissos verd, ben alts, on jugue a l’amagatall amb les meues germanes. L’entrada dóna pas a una gran gran plaça quadrada. Segons em va contar la meua iaia, el meu avantpassat, l’amo d’aquest palauet, era el Marqués de Penya Serrada. Aquest senyor era un apassionat de les plantes; per això en construir la casa cap a l’any 1790, va manar construir uns jardins molt bells perquè tots els qui passejaren gaudiren d’aquest racó tan bonic. Dins d’aquest edifici també hi va alçar el seu propi ajuntament; volia tenir

a mà i a tothora els seus servents. Avui, després de molt de temps, se sent a dir que el fantasma del Marqués ha passeja pels seus jardins tan volguts. Com estimava les seues plantes! El Marqués va voler edificar aquest palau per dues raons; una, perquè tenia al costat la vila de Mutxamel i li agradava presumir del que tenia amb tots els seus coneguts i no coneguts, i dos, perquè hi havia prop i podía gaudir del que aquests conreus lio ferien. Un dia malhaurat de l’any 1840, el veïnat d’aquest marquesat va contraure una malaltia molt rara; ningú no sabia perquè la gent envellia tan ràpid, i a poc a poc l’amo d’aquest casalici es va quedar sense servents, i també va morir. Un dia se’l van trobar mort dins l’estany que tant estimava. Van passar els anys i aquest petit marquesat cap al 1846 va formar part del terme de Mutxamel. Després de contar-me esta història la meua iaia, vaig estar totes unes vacances sense eixir al jardí. Tenia por que com un fantasma se m’apareguera el Marqués; però en fer-me més gran vaig pensar que si aquest senyor era el meu rebesavi, no li havia de tenir por; a més a més, també m’agradaven les plan-


La primera vegada que la vaig sentir, la vaig ignorar. Quina imaginació! Vaig pensar que les meues germanes em volien gastar una broma. Però, després la vaig tornar a sentir una i una altra volta més; això ja m’espantava i la veu ja no m’era tan familiar. Així que em vaig amagar durant una llarga estona, però en voler eixir del laberint ja no vaig trobar el camí de tornada. I això que me’l coneixia de memòria, però l’eixida no estava on sempre; els passadissos verds i els corredors havien canviat. I jo feia voltes i més voltes, però no trobava l’eixida. El meu cap rodolava i em va sorprendre la imatge d’un fantasma. Quan vaig despertar, supose que m’havia marejat, perquè, el següent del que em recorde és que estava estirat en el sofà de la gran sala, i al meu

costat, hi havia la meua iaia dient que em despertara. En contar-li a la meua iaia el que m’havia passat, la meua iaia em va dir que no havia de tenir por. - No n’has de tenir por; el marqués és el teu rebesavi. El laberint era el seu racó preferit i a tu t’agraden les plantes tant com li agradaven a d’ell. La iaia em va tranquil•litzar, i ara quan hi vaig la veu d’aqueix avantpassat m’acompanyia. I parle amb ell, quines converses… fa dies m’ha dit que he der fer alguna cosa per ell! Ara entenc perquè em vaig quedar sense saber on estava l’eixida del laberint. El marqués volia que trobara una cosa que ell havia soterrat fa temps. Però com em vaig negar a buscar-hi res, ara em trobe en un psiquiàtric i la gent que no se’n sap res de res diu, comenta, que el fantasma de Penya Serrada em segueix.

Elena 4tC

Marhuenda

Fernández

Dept. de Valencià

tes com a ell. Així que, a vegades m’hi acostava i ajudava al jardiner a arreglar les plantes; per què m’havia de fer res roín? I vaig tornar a jugar a l’amagatall amb les meues germanes, fins que un dia em va ocórrer quelcom molt rar. De pensar-ho els cabells se m’ericen. Aquell dia, mentre jugava amb les meues germanes a l’amagatall, em vaig trobar, no sé com ni perquè, dins del laberint de tanques i, de sobte, vaig sentir una veu estranya que no coneixia de res: -LLuííís no t’amaaagues, vineee!


Són les huit, tocades per les campanes del poble. En alçarme de llit, el primer que vaig fer va ser dir bon dia als meus pares, però no hi havia ningú. I em notava com si estigués en un altre lloc, en una altra època. Cosa estranya! En vaig vestir, i vaig eixir al carrer. Enfront de ma casa, que no reconeixia, hi havia un bàssil amb animals al voltant i m’havia adonat que debò, havia ocorregut quelcom que no sabria descriure. Tampoc no reconeixia ma casa ni els carrers de Mutxamel. Prop del carrer principal vaig veure molta horta, plena de tomaqueres i ametlers, i hòmens que treballaven la terra: plantaven, collien, llauraven, regaven la sèquia… Mutxamel, com a poble agricultor de la tomaca, tenia una importància gràcies a les condicions del clima, aigua,… I els veïns feien per continuar-ho endavant a la construcció de la Cooperativa, de la modernització del camp, i amb les empreses importants de tomaques i a petits agricultors. En veure aquell canvi, em vaig adonar que tot el poble nou gira al voltant de l’Església del Salvador, que té com a patrona una Mare de Déu d’allò més: els mutxamelers ens estimen molt, moltíssim, la Mare de Déu del Loreto. I a

més d’aquesta església hi ha –com no?- les distintes ermites del poble: la del Calvari, la de San Antoni, la de Monserrat. Mutxamel apareixia com fa temps era: un poble agrícola, interessat per tots els camps abancalat i plantats d’hortalisses i de cítrics. Camina que caminaràs, vaig topar amb una casa de camp amb una gran bassa d’aigua. L’aigua venia de un pou natural que es trobava en la partida El Collao. Era la bassa que fa temps abastia l’aigua del poble i d’una part del reg de Mutxamel. A poc a poc es enfosquia i jo sense adonar-me’n! Com m’agradava admirar aquella preciosa vista de tot Mutxamel, de la seua horta, des de dalt d’aquest tossal. -Bona nit!!! Els amos de la bassa em van convidar a sopar i a dormir. L’home més gran em tractava com si fóra un membre més de la família i com si em coneguera d’alguna cosa. La casa era gran, pròpia d’algú important. Tenia un parell d’habitacions, amb un foc a l’interior de la sala d’estar; als afores hi havia arbres plens de fruita, unes quantes palmeres i camps de cultiu. Cap a les dotze em vaig gi-

RACONS DE RECORDS


En tornar a aquella casa, que era la meua, però veges qui i com ho sap!, vaig veure que em trobava en ple segle XX, i per això no reconeixia res del voltant i ni trobava els meus pares, i clar que els amos de la bassa del Collao els reconeixia eren família meva. Enl arribar a casa , vaig asseure en una butaca i en vaig quedar adormit. El soroll del despertador em va fer obrir els ulls. I en retirar el cobertor em vaig adonar que sota els llençols hi havia un llibre: Records d’un segle. Aleshores vaig veure que altra vegada em trobava en el segle XXI. Encara no he contat a ningú aquesta historia. No vull que em preguen per boig, però aquell dia, vaig tenir unes ganes irreprimibles d’agafar la bicicleta i recórrer amb ella tots els racons amb els que havia somiat. Mutxamel ha canviat en molts sentits, i ha evolucionant, però així i tot passen els anys que passen, continuarà sent un poble amb senyals d’identitat; i creixerà i continuarà tenint aqueix encís que tant atrau a centenars de mutxamelers per a viure i a quedar-se per sempre.

Rafael Pastor, 4tA Dept. de Valencià

tar, i mentres m’dormia sentia el soroll de l’aigua corrent. M’adormí de seguida, però de matinada em vaig despertar i vaig decidir passejar per l’exterior. Per tot arreu hi havia una gran sequera i tots els llauradors lloaven la patrona pel miracle de la llàgrima. El cel anunciava l’estiu. Un estiu molt dur per al poble. Tot el poble mutxameler es va veure amb l’aigua al coll, l’últim recurs era demanar ajuda a qui en sequeres anteriors els havia ajudat: a la Mare de Dèu. Després que el sol isquera, però de manera tímida, vaig decidir tornar cap al poble, però per veure una imatge del poble sencer m’hi vaig endinsar pel camí de Borratxina, vaig passar el Volaor i vaig arribar al Pantanet. Mentre feia aquest recorregut m’adonava que el temps canviava. Pareixia que s’acostava una gran tempesta. Mai no sabré si fou gràcies als precs dels llauradors mutxamelers o d’un fenomen casual. La pluja queia sense parar, a bots i barrals durant dos dies i l’assut de diverses basses i pous s’omplí: el cabdal d’aigua augmentava. Al cap d’uns dies, la collita temporada estava salvada i el sol il•luminava i somreia tot el nostre poble.


Dpto. de Plรกstica


Fa molt de temps

BALLEM PLEGAT S?

quan jo era menuda, sempre passava molt de temps amb la meua iaia, i ella sempre em contava contes i històries de quan ella era menuda.... Moltes vesprades anàvem a passejar.., ella sempre em portava als llocs més antics del poble.. Ho passava tant bé amb ella! Encara me’n recorde del primer lloc on ella em va portar : a La Princesa, una casa molt,i molt gran que hi ha darrere de sa casa. Era meravellosa i bo, més que casa era un palau; però ací no estem per a parlar de la princesa sinó de l’ermita de Sant Antoni. Moltes eren les vesprades que hi passàvem per davant i mai l’havia preguntat a la meua iaia, però una vesprada ho vaig fer. -Iaia, com m’agrada aquest lloc! Conta’m coses sobre ell. -És clar que síii! Anem cap a casa que jo et conte tot el que vulgues!- em va dir tota fascinada. I la meua àvia em va explicar que no aqueixa ermita no era una ermita qualsevol, sinó que aquesta ermita havia estat construïda pels habitants del poble...i jo em quedar sorpresa. També em va dir que va ser construïda al segle XVII i que un dels seus avantpassats havia ajudat a ferla. Hi va afegir que, de tant en tant, en algunes ocasions, obria les portes als veïns del poble,

sobretot un dia assenyalat com el dels animals, per sant Antoni. I allò ho deia amb molta recança. -Una festa en la que s’obrin les portes de l’ermita per a batejar els animal, a TOTA classe d’animals?!- li vaig dir. -Sí, sí aquesta ermita va ser beneïda l’any 1957 i... -I saps què, jo m’estime molt aquest lloc; ací és on em vaig casar amb el teu iaio, ara farà 50 anys! -De debò?! -Sí, açò té una història; tot té la seua història i aquesta és ben bonica. I tot seguit em va contar el següent...: Un 8 d’agost de fa 60 anys, va ser un dia de festa ssenyalat i el poble es va alegrar perquè les portes de l’ermita es van obrir; tots els xics i les xiques de Mutxamel i d’altres pobles s’hi van acostar amb els seus amics. Jo hi vaig anar amb les meues amigues a pregar com ho feia tota la gent. En un moment determinat va entrar una colla de xicots rient i fent soroll. Nosaltres els mirarem sorpresos i amb silenci perquè s’adonaren que des-


dut a casa. -Només has de ballar amb miem va dir amb una veu dolça de gelat de maduixa. I si que vam ballar, ho vam fer enmig del carrer, sota la llum de la lluna i de les estrelles, i acompanyats del soroll d’un mussol; des d’aquell moment ple d’encís que estem junts aquell xicot i jo; ens vam fer inseparables. I ara et preguntaràs qui era aquell xicot? Doncs, sí...! Aquell xicot tan meravellós... és el teu avi. I jo la vaig mirar tota embadalida. -I per això us vau casar en aquesta ermita? -Sí; perquè aquest lloc era màgic i em va permetre descobrir l’amor de la meua vida! Aleshores, el meu avi es va acostar i li digué a la meua iaia: -Fineta, demà és la festa de Sant Antoni! Vols que anem a l’ermita. Marieta tu també ens pots acompanyar si vols. I jo amb un somriure d’allò més plaent, el vaig mirar i li vaig dir: - Ja ho he fet iaio, ja ho he fet!

Maria Quereda 4t B

Dept. de Valencià

torbaven. En acabar un xicot es va acostar a una de les meues amigues per proposar-li de festejar, però aquesta li va donar carabasses; però un altre xicot de la mateixa colla se m’acostà i em demanà: vols ballar amb mi?. Jo, per suposat, li vaig dir que no; ell em va demanar el motiu i li vaig respondre que perquè no volia, no m’abellia. Unes hores més tard, quan tornava cap a casa perquè ja feia tard, em vaig adonar que un home em seguia. I em vaig esglaiar. Com més ràpid caminava més a prop el tenia. Aleshores una moto va parar al meu costat i una veu molt dolça em va dir: -Vols que t’hi acoste? -Em vaig girar i... saps qui era? El mateix xicot que m’havia demanat de ballar. -Estàs boig?! -Vinga, va, que no mossegue; jo no sóc com els altres. -I jo com ho sé? I amés, no pense pujar a la moto amb tu. -Faràs tard! I em mirar el rellotge vaig comprovar que sí, que faria tard i els pares... mare de Déu! Així és que vaig decidir de pujar-hi, i en arribar a casa li vaig donar les gràcies i li vaig dir que què podia fer per agrair-li que m’haguera


CURIOSITATS DE SEPULCRES

A

questa breu però intensa història que ara explicaré va ocórrer fa aproximadament 8 anys. Un dia de tardor, en passar pel carrer de l'Església de Mutxamel, camí d’escola i agafada de la mà de ma mare, vaig veure una cosa en la qual mai abans m’havia fixat. -Mama, que tu saps, a on porta aqueix túnel? -Aquest túnel va ser construït fa molt, molt de temps filla, fins i tot abans que jo nasquera. La veritat, no sé a on pot portar. Jo em vaig quedar amb ganes de saber més, així que quan vaig arribar al col•legi El Salvador, li vaig preguntar a la meua professora, i ella em va respondre el mateix que ma mare. Més tard, al pati, amb els meus millors amics, els vaig parlar del meu descobriment. -Us havíeu fixat alguna vegada en el túnel que hi ha en l'església? -Sí –va respondre Cristina- però mai he sentit curiositat per veure què hi ha dins. -Que no tens curiositat? –va dir Adrián- ha de ser la cosa més interessant del món! Què us sembla si anem a investigar aquesta vesprada? Jo no sabia què dir. D'una banda, desitjava anar a veure a on portava aqueix túnel, però per una altra em feia por. -Jo no vaig –va respondre Cristina- no vull saber-ho. -Anem! Serà divertit. Tu què dius? -Està bé –vaig dir- però hem de quedar prompte, la meua mare no em deixarà eixir si està fosquejant. -D’acord, d’acord! Hi aniré, –va

dir Cristina a contracor- a les quatre en la rotonda de la Rambla. Així que... així ho vam fer. Li vaig dir a la meua mare que me n'anava a casa d'Adrián a fer els deures, i ella em va creure. Tots vam ser puntuals i a l’hora acordada ens vam trobar en la rotonda, i després d'ací vam anar directes cap a l'església. -Què creieu que trobarem? – vaig preguntar jo. -Us imagineu que trobem algun cadàver? –va dir Adrián rientse. -Calla! No digues açò! –va exclamar Cristina espantada. Encén la llanterna! Així que finalment, a un quart de cinc de la vesprada arribarem al nostre destí: a la cantonada de l’església que hi havia al costat de la carretera, i allí vam veure el túnel. Per a arribar a ell, abans havíem de baixar unes llargues escales una miqueta sinistres. -Tu primer, Adrián? -Està bééé…-va dir amb una veu tremolosa. Així que començarem a abaixar, i vam agafar les nostres llanternes ja que, a cada esglaó que baixàvem, tot es tornava més i més fosc. Però...quan abaixàrem del tot les escales ens vam adonar d'una cosa que no havíem vist abans: el túnel tenia una reixa i no s’hi podia entrar, llevat que tinguérem una clau. -Bé, ara hem d'anar-nos a casa, quina llàstima! –va dir Cristina amb veu afligida, però en realitat estava feliç que açò haguera passat. -No tan ràpid -vaig dir jo- mireu el terra.


que de sobte, va parar, com si la persona que estava sagnant haguera desaparegut. Eixírem d'allí, molt espantats, i ens vam anar cap a casa. L'endemà estava molt nerviosa ja que li havia d'explicar tot l'ocorregut a Cristina, però quan vaig arribar a la fila per a entrar a classe, ella no hi era. Vaig pensar que havia fet tard, com sempre que es queda adormida, però aqueixa vegada no va ser així. En asseure’s a la taula la professora ens va dir: -Xics, he de donar-vos la mala notícia que vostra companya Cristina ha desaparegut i no se sap on pot estar… Si algú de vosaltres sap d’ella, per favor, que ho diga. I jo vaig callar. Em dic Paula Marín, en aquests moments tinc 16 anys i encara em seguisc culpant de la desaparició de Cristina, perquè de no ser per la meua curiositat, ella seguiria estant amb mi. El túnel va ser tapat amb ciment per sempre, i mai es va trobar el seu cos.

Laura Hernández 4t B

Campuzano

Dept. de Valencià

Tot d’una hi vam mirar i… allí estava! La clau!. No ens va costar gens trobar-la, i pensàrem que havíem tingut molta sort, encara que estàvem equivocats… Així és que vaig agafar la clau, vaig obrir la porta i finalment entràrem al túnel. No hi havia res especial. És més, no hi havia res. Arribàrem allí pensant que ens trobaríem pintures per les parets, torxes, passadissos secrets, però res de res. Tot un buit!!! Tot un silenci sepulcral! -Quin fàstic de lloc! –va exclamar Adrián- crec que me’n vaig a casa… -No! –vaig insistir jo- anem a investigar una mica més, per favor. Ens vam endinsar cada vegada més i més, i no hi havia res interessant. I de sobte, vam sentir un corrent d'aire fred ens va colpejar en la cara de manera brusca. -Què ha sigut açò? -Un fantasma segur, segur! Anem-nos d'ací ja per favor! – va dir Cristina plorant- no puc més, me’n vaig a soles, adéu. Sense poder acomiadar-nos d'ella o simplement retenir-la amb nosaltres, es va anar corrent, i ens vam quedem Adrián i jo, tots dos sols. -Anem a descansar una estona ací, estic cansada. Així que ens asseièrem i vam estar sense fer res uns quinze minuts fins que de sobte, vam sentir un crit esgarrifador. Sense saber com ni perquè, cames ajudeu-me, vam començar a còrrer, i vam anar per on havíem vingut, corrent i corrent sense parar i sense mirar arrere. A mitjan camí vam veure un rastre de sang d'uns dos metres fins


LA CELULA Celula Animal

Núcleo

Citoplasma

Vesículas Vacuolos

Mitocondrias

Núcleo

Cloroplastos

Pared Ce


elular

dácticas que más interesa a los alumnos de 1 de ESO en la asignatura de Ciencias Naturales es la del ser vivo. El objetivo principal de la unidad es aprender cuales son las funciones vitales de los seres vivos y cómo se organizan para llevarlas a cabo. Dado que la estructura básica en cualquier organismo vivo es la célula y entender su estructura y funcionamiento es un objetivo primordial durante esta etapa, los alumnos han realizado una actividad que consiste en reproducir esta estructura básica con diversos materiales. Aqui podemos ver algunos de sus maravillosos trabajos. Membrana Plasmática Dpto. de Física y Química

Celula Vegetal

Una de las unidades di-


GALARDONADOS DURANTE EL CURSO 2012/2013 PREMIO EXTRAORDINARIO AL RENDIMIENTO ACADÉMICO DE EDUCACIÓN SECUNDARIA OTORGADO POR LA CONSELLERIA DE EDUCACIÓN Luis González Aracil Noelia Sala Miguel

MATRICULA DE HONOR OTORGADA POR LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE Rose Gloria Aitana Bowler Luis Enrique Campos Forner Anabel Tamayo Carreño Alejandra Valdivieso López Andrea Adsuar Cava Nerea Tortajada Granell Ana Alberola Climent

PREMIO EXTRAORDINARIO FIN DE CARRERA OTORGADO POR EL MINISTERIO DE EDUCACIÓN Miguel Navarro Menargues

PREMIO LITERARIO “5e centenari de la Parròquia de Sant Antoni” OTORGADO POR EL AYUNTAMIENTO DE MUTXAMEL Rafael Pastor Pérez Maria José Quereda Gomis

PREMIO CONCURSO ESCOLAR ONCE Video “La cápsula del tiempo” Manel Gómis Alberola Raúl González Martínez Marina Castellano Díaz J. Luís Beltrá García Kevin Gualoto Maigua

PREMIO “CARTELES ANUNCIADORES FIESTAS DE MOROS Y CRISTIANOS” MUTXAMEL 2013 Oscar Pastor Giner


DIA DE CONVIVENCIA EN EL IES MUTXAMEL

E

l pasado sábado 23 de Marzo, tuvo lugar en el IES Mutxamel una jornada de convivencia entre las personas que formamos parte de la comunidad educativa del Instituto de Educación Secundaria Mutxamel.

Allí nos encontramos una parte importante del alumnado, profesorado y familias vinculados con el Instituto. A lo largo del día pasamos por el centro más de 400 personas vinculadas con el mismo que participamos en diferentes actividades. Además de las personas del AMPA, profesorado y alumn@s, también contamos con la colaboración de otras entidades locales como el Gimnasio Emergym, la academia de baile José Soriano, el Centro de escalada Alicante Vertical, los grupos de Animación Hakuna Matata MTX y Mª Sol y Tati, también la colaboración del Ayto de Mutxamel. Las actividades se iniciaron a las 10 de la mañana con una serie de actividades deportivas como futbol, bádminton, tenis de mesa y ajedrez. También se realizaron demostraciones/talleres de yoga kundalini, aerodance, bollywood, boxing (dirigido a la defensa personal), Hip-hop y escalada sobre rocódromo. Las alumnas del pcpi de peluquería realizaron una exposición de peinados de boda y maquillaje de fiesta, así como un taller de manicura de fantasía. Para la familia más menuda se preparó una ginkana y juegos tradicionales tanto por la mañana como por la tarde. Las alumnas de 2º de Bachiller prepararon una paraeta para abastecernos de agua y refrescos. Se acondicionó un espacio para almorzar y comer. Cada familia llevo comida que pusimos en común, repusimos fuerzas y continuamos con las actividades vespertinas. Para finalizar la jornada el AMPA nos invitó a merendar chocolate con churros.

Desde estas líneas queremos dar las gracias a las personas, entidades y asociaciones que han hecho posible la realización de esta actividad.

AMPA IES MUTXAMEL

Valoramos esta actividad como una experiencia gratificante en las que las personas que formamos parte de la comunidad educativa hicimos un uso lúdico del equipamiento educativo y tuvimos la oportunidad de establecer unas relaciones distendidas entre el alumnado, las familias y el profesorado.


Maquetaci贸n: M陋 Victoria Fraile Ant贸n Ruben Galindo L贸pez

Revista num-3  

Revista IES Mutxamel Número 3 Junio 2013

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you