Page 1


Això no ho podem permetre: RETALLADES O DESTRUCCIÓ? Sovint es parla de “retallades” en els serveis sanitaris. Però quan veiem en detall en què consisteixen aquestes “retallades” el que veiem és que es tracta d’una destrucció del model sanitari públic que deixarà els ciutadans desprotegits i sense serveis. Els treballadors ja han perdut més d’un 20% dels seus salaris. Però la resta dels ciutadans també estem perdent. A continuació, algunes de les idees dels gestors de l’hospital de Blanes per “estalviar”.

Ens quedem sense urgències ginecològiques Al 2011 va desaparèixer el Servei de ginecologia i obstetrícia. Això vol dir que no hi ha cap ginecòleg al servei d’urgències, amb els riscos que això comporta. Desapareix també la planta de ginecologia i obstetrícia i les intervencions de ginecologia.

Menys personal a les consultes externes Abans teníem un auxiliar d’infermeria en cada consulta. Això feia que el servei fos més ràpid i eficient. Actualment tenim un auxiliar cada dues consultes. Ara els gestors volen que algunes consultes funcionin sense cap auxiliar. Això comportarà més lentitud i manca d’atenció als pacients.

Eliminació de 10 habitacions La direcció de l’hospital té previst eliminar 10 habitacions de Medicina Interna. Això vol dir 16 llits menys. A partir d’ara aquests llits s’utilitzaran com a Unitat de Mitja Estada Polivalent. Això vol dir que, de 36 llits que tenia l’hospital per ingressar pacients de Medicina Interna, només en quedaran 20. Això farà que les urgències quedin col·lapsades a causa de la manca de llits a la planta. Els pacients hauran de passar l’ingrés hospitalari en una ‘camilla’ a urgències, amb la manca de comoditat i d’intimitat que això comporta. Això també comportarà un augment de la càrrega assistencial sobre els treballadors del servei d’urgències, ja que es doblaran els boxos. En el mateix espai que abans hi havia un pacient ara n’hi haurà dos.

Eliminació de la mediació per immigrants En el 2011 es va eliminar el servei de mediació que assessorava els immigrants amb dificultat idiomàtica. A dia d’avui no hi ha cap persona de referència que faciliti la seva atenció mèdica.

Un hospital sense cirurgians La direcció de l’hospital vol fer desaparèixer el servei de cirurgia de l’Hospital Comarcal de Blanes i el vol traslladar a l’Hospital Sant Jaume de Calella. Això vol dir que totes les intervencions de cirurgia aniran a Calella. Això té una conseqüència molt preocupant: A urgències no hi haurà cap cirurgià a partir de les 20hs. Si a partir d’aquella hora algú necessita ser operat d’urgència haurà de ser derivat a un altre hospital. A Blanes no hi haurà ningú per assistir-lo.

i amb menys ambulàncies! La pèrdua de serveis a l’hospital de Blanes farà que hi hagi més demandes de trasllats en ambulància per a que els pacients puguin rebre atenció adequada. Curiosament, però, els tancaments de serveis es fan a la vegada que es redueix el número d’ambulàncies i del seu personal. A més, la implantació de la Reordenació Sanitària Assistencial (RAT) que preveu cocentrar els serveis en altres hospitals, provocarà encara més demandes de trasllats. Tot i així, en comptes de reforçar el servei d’ambulàncies... es retalla.

Llavors... com ho farem per anar al metge? Com hem vist, tindrem el metge més lluny i hi haurà menys ambulàncies. Però això no és tot. Els hospitals de Blanes i Calella no estan connectats amb cap línia regular d’autobús. Això obligarà a anar o en taxi o en cotxe. Una despesa que molta gent no es podrà pagar. Sobretot tenint en compte que el pàrquings de l’hospital de Calella són ZONA BLAVA!

Els diners públics a les clíniques privades No tothom surt perdent amb les “retallades”. Diuen que no hi ha diners per mantenir els quiròfans de Blanes oberts. Però si que n’hi ha per enviar els pacients a una clínica privada a Girona. Així, els diners públics que rep de la Generalitat l’hospital de Blanes per posar 30 pròtesis serà transferit a la Clínica Girona, que farà la feina i serà qui cobrarà els diners públics. Mentrestant, el pacient haurà d’anar a Girona per operar-se i per fer la recuperació, amb l’augment de despesa que això comporta per als pacients i els seus acompanyants. Com s’ho faran per a que els pacients acceptin ser un dels 30 que haurà de marxar a Girona a rebre el tractament que necessitin? Senzill: se’ls pressiona dient-los que si no s’operen a Girona no podran operar-se fins el 2015. Per cert, què tal és la Clínica Girona? Més enllà de les seves qualitats assitencials (que no posem en dubte) cal recordar que la Sindicatu-

ra de Comtpes va descobrir que aquesta clínica va facturar al CatSalut feines que en realitat mai va arribar a fer. (Inf. 22/2006)

Rehabilitació als barracons Una altra decisió és la de suprimir el servei de rehabilitació de l’Hospital de Blanes per traslladar-lo a uns barracons ubicats a Fenals. Amb aquesta nova reestructuració del servei s’ha reduït personal d’atenció ambulatòria amb el conseqüent augment de llista d’espera i sense oblidar la dificultat de mobilitat, ja que els autobusos no tenen parada davant del centre.

Més llistes d’espera L’Hospital de Blanes es financia a través de les aportacions que fa el CatSalut. Per a aquest any es preveu una reducció de l’aportació de la Generalitat d’un 4,6%. Així, hi haurà menys diners per fer operacions i augmenten considerablement les llistes d’espera ja que els gestors no han volgut buscar altres mesures que reduir els salaris dels treballadors i els serveis als pacients.

Menys professionals al serveis del ciutadà A partir d’ara l’hospital no cobrirà les places que deixin els professionals que es jubilen o agafen excedència (sense sou). Això comportarà menys personal i més càrrega de treball per al personal restant.

Tacament dels CAPS de Lloret i Tossa a les nits La desaparició d’aquest servei a les nits comporta que els usuaris s’hagin de desplaçar a Blanes per atendre qualsevol problema mèdic. Cal tenir present que les farmàcies de guàrdia necessiten una recepta mèdica per dispensar medicació a partir de les 20hs. A Lloret de Mar no hi ha cap farmàcia de guàrdia per fer-ho. Cal tenir en compte també, que durant la nit no hi ha cap mitjà de transport públic que uneixi aquestes dues poblacions amb Blanes, excepte el taxi, que moltes persones no podran pagar.

Tancament del CAP de Fenals Els usuaris destinats a aquest CAP s’han de desplaçar al del Rieral, a l’altre punta del poble.

EL POBLE HA DE PLANTAR CARA A TOT AIXÒ. HEM D’ATURAR AQUESTES DECISIONS COM JA HAN FET ALTRES POBLES A CATALUNYA.


A L’HOSPITAL CONSTRUÏT AMB ELS DINERS DE TOTS, PRIMER ATENDRAN ALS QUE TINGUIN MÚTUA I ALS QUE PAGUIN! Els terrenys on es troba l’hospital de Blanes són municipals. Els edificis, els mobles i els equips van ser pagats amb diners de la Generalitat de Catalunya. Els sous dels metges, dels infermers, dels portalliteres i dels administratius es paguen amb diners públics. Tot i així, les persones que paguin passaran abans que la resta i gaudiran de comoditats extra.

Habitacions V.I.P a un hospital públic

Pagar 5€ per seure o tenir un sofà llit

Els gestors de l’hospital han decidit eliminar 4 habitacions dobles de la tercera planta. A partir d’ara aquestes habitacions seran individuals i només hi podran accedir els pacients de les mútues o els que paguin una factura. Això vol dir que aquestes habitacions ja no estaran a disposició dels ciutadans, que hauran d’esperar més per a poder-hi accedir.

A les habitacions V.I.P. els familiars dels pacients disposaran d’un sofà llit al costat del llit del pacient, ja que aquestes habitacions seran individuals. Mentrestant, a les habitacions dobles, els acompanyants només disposaran d’una cadira. Si els acompanyants volen reclinar la cadira per descansar a la nit, hauran de pagar 5€ per nit. L’empresa que comercialitza aquestes cadires és DECAM Reclining Chairs, propietat de l’exalcalde de Sant Feliu de Guíxols, Miquel Lobato (CiU). A l’empresa hi treballava un cosí de Concepció Veray, líder del PP a Girona.

ATUREM-HO! La mobilització ciutadana pot aturar aquest despropòsit. A Viladecans, per exemple, la mobilització de treballadors i ciutadans ha servit per aturar els plans del Govern. A Blanes i Lloret també podem fer-ho! SI ES POT!

BLANES

DIA: diumenge 6 d’octubre · HORA: 11hs · Lloc: Hospital Comarcal de Blanes. RECORREGUT: Des de l’hospital fins al centre de Blanes.

LLORET

Tots els lloretencs estan convidats a participar en la manifestació que tindrà lloc a Blanes. A banda, a Lloret s’organitza una marxa.

Vine a la caravana de cotxes per la defensa de la sanitat! Sortirem el diumenge 6 d’octubre des de la Font de la Kaicuta (barri del Rieral) a les 9:30 hores. T’esperem!!


PAS A PAS Així van desaparèixer 2,4 milions dels hospitals de Blanes i Calella

Avui els gestors de l’hospital de Blanes ens diuen que “no hi ha diners” i que per això cal fer retallades. Però aquests mateixos gestors són responsables de gravíssims escàndols. L’Informe Crespo -destapat per la revista cafèambllet i el diari El País- demostra que els que avui ens diuen que cal retallar són responsables de la greu situació de l’hospital. A dia d’avui, ningú ha explicat on són els 2,4 milions d’euros desapareguts entre els anys 2000 i 2003. El que si coneixem són algunes dades sobre el destí d’aquests diners. A continuació un resum del que va descobrir el síndic Agustí Colom de la Sindicatura de Comptes. (L’informe complet es pot trobar a la plana web de El País i de la revista cafèambllet)

Xavier Crespo: 80.000€ a canvi de res? L’informe comença de forma contundent: “El senyor Xavier Crespo i la seva cònjuge, la senyora Guadalupe Oliva Pujol, tenien un consultori mèdic en funcionament · El 4 de desembre del 2000 el senyor Pere Vallribera (llavors gerent de la CSMS i actualment director gerent del Consorci de Terrassa) va pactar amb el senyor Crespo i la senyora Oliva que els pagaria 79.333,60€ en concepte de Fons de Comerç per la clientela”. Fent negocis en família, fent-se passar per gerent “El 17 d’abril del 2000, Xavier Crespo –en qualitat de gerent de CSMS S.L. (empresa pública) va arrendar el consultori ubicat al carrer Sant Romà 11 de Lloret de Mar a la Comunitat Hermanos Oliva Pujol (CHOP)” En aquest punt els auditors fan referència a un fet important: si per un costat tenim a Crespo actuant com a representant d’una empresa pública, de l’altre costat de la taula tenim a Guadalupe Oliva Pujol qui, a més de representar a CHOP, és la cònjuge de Crespo. Segons l’informe: “Xavier Crespo Llobet va signar el contracte d’arrendament quan encara no havia estat nomenat gerent de CSMS S.L. ni tenia poders per signar contractes”. Un error greu en una empresa pública que ningú va observar. Generositat amb diners públics L’informe continua detallant els cobraments fets per la dona de Xavier Crespo: “CSMS S.L. va pagar retribucions als seus treballadors per import superior a l’establert en els contractes signats”. Però els treballadors que es

beneficiaven d’aquesta “generositat” excercida amb diners públics n’eren uns de molt concrets: “La senyora Guadalupe Oliva Pujol va percebre 4.464,66€ en concepte de pagues extraordinàries” L’informe diu, però, que només li tocaven 1.488,22€. Repartint els diners públics “a ull” Segons l’informe, Xavier Crespo havia de cobrar 28.253,42€ en concepte de “complement de responsabilitat”. Però “a la pràctica, va percebre per aquest concepte un import superior que, en termes acumulats pels anys treballats, va ser 66.241,53€” És a dir: 37.988,11€ que el diputat Crespo va cobrar sense que li toqués. 366€ per hora L’informe és clar: “Un metge va treballar 12 hores. Per haver treballat aquestes 12 hores va rebre una remuneració de 4402,32€. Entre els conceptes retributius que va percebre cal destacar un complement ‘ad personam’ per 1200€ i un complement A per 2.854,64€. Aquests dos complements no estaven previstos ni en el contracte de treball ni en el conveni col·lectiu que li era d’aplicació”. L’informe no especifica el nom d’aquest metge tan ben retribuït. Tot plegat surt a 366€ per hora de feina. Dietes i plus locomoció CSMS SL. va pagar 70.612€ en concepte de dietes i plus locomoció. “El personal que va cobrar dietes –explica l’informe- no va acreditar el dret a percebre-les, tal i com exigeix el conveni col·lectiu del sector Guàrdia (de Jutjat de?) “Una metgessa contracta-

da per CMSM S.L. –de qui no consta la identitat- va cobrar en concepte de guàrdies 19.393,17€” però “CMSM S.L. no disposa de cap justiciació del nombre de guàrdies que va fer, dels dies que les va fer ni de quants diners va cobrar per guàrdia · Tot plegat, i només a l’apartat “remuneracions” “al menys 125.355,96€ no estan justificats”. Euros que, cal recordar, van sortir de les butxaques dels ciutadans. Comissions misterioses En només 3 anys CSMS S.L. “va enregistrar i pagar 25.861,47€ en concepte de despeses de comissions i altres de les quals no disposa de la documentació acreditativa del servi o l’objecte de la compra” Hotels i regals també “misteriosos” “D’acord amb les anotacions comptables, la major part d’aquesta despesa, 15.936,42€, es van destinar al pagament de comissions a establiments hotelers, 3.292,10€ a col·laboracions i regals,

1901,60€ van satisfer despeses en altres conceptes de publicitat i de la resta, per 4.731,35€, les anotacions comptables no permeten conèixer el concepte que es va satisfer o a qui es va pagar” Viatges i restaurants “CSMS va pagar 14.071,88€ en viatges i restaurants, dels quals no disposa de les factures o tiquets acreditatius de la despesa realitzada. L’empresa no deixa constància de qui viatja, on viatja, els dies que viatja i el motiu del viatje; així com tampoc se sap el nombre de comensals que han anat als restaurants i el motiu” On són aquests142.000€? També a l’era Aragonès CMSM S.L. “va comptabilitzar 142.830,83€ en diferents partides de despesa sense disposar de les factures o d’altra documentació suport acreditativa de la compra o el servei brut”. Uns 142.000€ dels que l’empresa “tampoc disposa de documentació que permeti determinar les persones físiques

o jurídiques que van percebre aquests pagaments. (…) I aquests 102.000€? Però hi ha molt més: “CMSM S.L. va comptabilitzar 102.151,77€ en concepte de, presumptament, despeses de personal o de serveis professionals, sense disposar de les nòmines o de les factures acreditatives de la prestació de serveis”. És a dir: ni idea del destí exacte dels diners.

Lloguers? Lloguers de què? Entre els anys 2003 i 2005 l’empresa dirigida per Aragonès i Constans va gastar 19.985,16€ en lloguers “sense disposar dels contractes de lloguer i de les factures acreditatives de l’objecte de l’arrendament”. Entre els beneficiaris d’aquests lloguers irregulars (que en ocasions pagava Núria Constans amb xecs) trobem al diputat Xavier Crespo i la seva dona Guadalupe Oliva Pujol.

Dades > La Gerent de l’hospital de Blanes, Núria Constans cobra 100.000€, superant als gerents del Trueta, Vall d’Hebron o Can Ruti. > Qui va ser president dels hospitals de Blanes i Calella, Carles Manté, actualment està imputat per malversació de cabals públics, estafa, tràfic d’influències, negociacions prohibides, blanqueig i delictes contra hisenda per un fets de quan Manté era president de l’hospital. > Actualment, l’hospital de Blanes està sent investigat per l’Oficina Antifrau de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Cuentas. Tot i així, els responsables d’aquest desastre ens diuen que han de retallar... perquè no hi ha diners...

Salvem l'Hospital Comarcal de Blanes  

Butlletí sobre les retallades a l'Hospital Comcarcal de Blanes

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you