Issuu on Google+

Autoritats Benvolgut Rector D. Venancio Comissió de Sant Antoni i Majorals d'Honor President de la Comissió de la Mare de Deu del Roser. Companys de la meua Comissió de Sant Isidre. Cabalgata de Reis Amics i veïns de l'horta de Benidorm. Bona vesprada a tots.

Quan el President de la Comissió de Sant Antoni, l'amic José Fuster el Beato em va dir que enguany jo anava a ser el pregoner de les Festes Majors de l'ermita, vaig sentir un gran orgull i alegría. És una grandíssima satisfacció personal per a mí disfrutar del privilegi d'estar ací parlantvos i transmitint-vos reflexions personals i idees al voltant de la nostra vida i de la nostra horta. Us pregue paciència, a veure si sóc capaç de filar fi i teixir esta peça de sac que continga alguns records, pensaments, sentiments, raons i desitjos de coses quotidianes d'ací mateix, d'aquest entorn meravellós que ens envolta i que ens dona una xicoteta felicitat cada dia però conforma una grandissima felicitat al llarg de les nostres vides. L'emotiu dia que es va anomenar veí exemplar al nostre amic Francisco l'Esquilador, el Beato, amb la naturalitat que el caracteritza, em va "espolsar" la notícia que jo anava a ser el mantenidor de les Festes de Sant Antoni si o si vaig pensar en una expresió que usava molt son pare, el volgut Pepe el Beato, que és "a ningú que li passe". Però finalment m'ha passat a mi i em sent molt orgullós. A partir d'ahí vaig tindre com un sentiment d'angoixa: què puc dir? què puc escriure? La idea inicial sempre és fer un escrit romàntic, costumbrista i recordar persones, anècdotes i costums. La veritat és que la redacció és un plaer: fer volar la imaginació i anar enllaçant paraules que comuniquen pensaments.


Amb eixa mateixa idea és com a l'any 2007, i amb la presidència de les Festes del Roser de Sara Llorca Coloma vaig rebre l'honor de fer el Pregó d'aquelles festes dels fadrins. Però de seguida aflorà una bona pregunta: i perquè a mi? Què els haurà fet pensar en mí al Beato i a la resta de membres de la Comissió? Què esperen de mi? Què puc aportar jo? Doncs després d'uns instants, caic en el compte de qui sóc i a què em dedique. Sóc empresari. Sóc llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses. És la meua carrera i em guanye la vida amb això. Crec que deuría parlar-ne. A més, em servirà per a fer una mica de teràpia mental i ordenar pensaments. Aprofitaré per transmetre alguna idea que estic segur serà positiva per tots nosaltres. Avui, ací entre amics i veïns, vullc enviscar-me amb conceptes que tal volta estan fora de l'ordre festiu, però entenc que estem vivint uns moments difícils des de fa uns anys i des d'cí dalt sent un compromís cap a vosaltres. Intentaré trobar el fil per a transmitir-vos una preocupació que tinc respecte l'opinió que alguns tenen dels empresaris. Homes i dones valents i valentes que ha donat esta terra i esta horta i son empresaris, persones apreciades com entre d'altres, Joan el del Maysu, Paco Devesa Xispa, Jaume el de la Era o dones decidides com Magdalena la del Teremar, Pepita la del Vi o Paquita Benaloy. Primerament voldría raonar perquè em va costar tant caure en el que soc. Malgrat de preocupar-me tots els díes pel meu negoci, de resoldre problemes, de cavilar per veure com millorar el resultat... a pesar de tot això em falta conciència propia del lloc que ocupe. Aquesta és la raó principal per parlar-vos del que seguiré raonant-vos. La meua estimada Cuqui Pérez, en el seu entranyable escrit del llibret de Festes, espera que el pregoner recorde "aquellos tiempos pasados que fueron los mejores, y que ya no volverán". Doncs enguany, amb un context econòmic i social molt diferent i compromés, no puc dir que "cualquier tiempo pasado fue mejor"; no almenys pel que fa als temps recents. En esta època de crisi tant dura, cruel i despiadada amb les persones més desafavorides i amb menys recursos, però també amb altres sobradament preparades, compromeses amb la seua feina i responsables, vull donar un alè d'ànim perquè crec que tots necessitem optimisme i il.lussió per afrontar estos moments. I us assegure que pel tracte que m'ha donat a mi la vida i concretament aquesta crisi, tinc els peus totalment arrelats


i el cap ben gelat. I és que, en general, pense que ens falta consciència del lloc que ocupem a molts dels empresaris que jo conec. És una mancança molt estesa i que afecta a moltes persones, empresaris o autònoms, que han d'administrar uns recursos cars i en conseqüència limitats per aconsseguir cada día, cada setmana, mesos i anys, un resultat econòmic per mantindre la seua activitat i el seu sustent personal i de les seues famílies. Les seues pròpies famílies per supost, però també les persones i les famílies que depenen de les empreses. Ací apareix el concepte més important que domina la vida de tot empresari: la responsabilitat. La responsabiltat de l'empresari és molt llarga i pesada i conforma una eterna i empinada escala; i dins de tots els esglaons que pugem carregats de responsabilitats, el més important de tots és, sense dubtes la responsabilitat social. La major part dels conceptes apresos a la Universitat relacionats amb les empreses són molt teòrics i no baixen a la realitat del dia a dia; però la pasta del que ha d'estar fet un empresari és molt determinant a l'hora d'influir en l'èxit de la empresa. I els millors ingredients d'esta pasta abunden ací a l'horta. Els tenim pel nostre orígen agrari, perquè ací tots estem relacionats amb l'agricultura. I aquesta és una pràctica econòmica molt antiga que dominem; és la més antiga que es coneix. Abans de l'agricultura sols hi havía la caça, la pesca i la recol.lecció, però aquestes no formen una pràctica econòmica pròpiament dita. En la economía clàssica, de fet, l'agricultura s'anomena Sector Primari. Entenc que és perquè el seu producte és l'aliment, el primer sustent necessari per la vida després de l'aire i l'aigua. L'agricultura és, en essència, la primera forma d'activitat empresarial bàsica: l'agricultor fa ús del seu recurs principal i capital: la terra. Amb combinació de l'aigua, el sol i la feina humana esdevenen les collites, el producte bàsic per a consumir com a aliment i en molts casos sense cap més transformació. És d'admirar la capacitat de les persones per combinar tots eixos recursos de manera òptima i que donen com a resultat aquells cereals, el blat i la dacsa; fruites com les figues, els ambercocs i les prunes; verdures com les carxofes, pebreres o cúdols carregats d'energía, vitamines i partícules que ens donen la vida i la salut. Cada vegada es descobreixen més partícules d'aquestes xicotetes, atòmiques, quàntiques en diuen ara; aquestes miniatures ens unixen atàvicament, generació rere generació a aquesta ben volguda terra que habitem.


És important remarcar que a l'agricultura s'han d'administrar correctament els recursos en la manera òptima per obtindre la quantitat i la qualitat adequades de collita, de producte. Si no ho fas bé no trobaràs l'èxit al final de tant d'esforç. Ací trobem el concepte de la responsabilitat. I és la mateixa responsabilitat que carrega aquell que treballa els seus bancals com el meu amic Paco Devesa, Pepe Buygues o Pere Blaiet. Ser empresari és en realitat molt difícil. Es necessita coneiximent, experiència, aptituts personals, capacitat de treball i sacrifici, lideratge i política. No política com es coneix habitualment, sino com la manera d'actuar, de conduir un assumpte i l'habilitat en el tracte amb les persones [Politica, Gran Enciclopèdia Catalana]. Fixeu-vos lo senzill i lo difícil que és, al mateix temps, ser empresari i desenrrotllar una activitat econòmica com pot ser conrrear. Sembla fàcil veritat? Doncs fer-ho mal comporta unes conseqüències desastroses per al mateix empresari i per als seus treballadors i col.laboradors i totes les persones relacionades amb ell, amb el seu entorn social. Per aconsseguir que les coses ixquen bé s'ha de ser molt exigent amb un mateix i amb els recursos que administra. Açò és imprescindible per aconseguir que cada ingredient siga administrat en la seua proporció perfecta perquè d'ella depèn el producte. I ací es veu la pasta de la qual està fet casdascú per aconsseguir eixos resultats. Hui en dia els empresaris estem poc considerats. No ja per la tradicional crítica al món capitalista, no entraré en cap discussió ideològica, sinó als empresaris entesos com a administradors dels recursos que perseguixen un benefici. Vull dir que normalment no es reconeix cap mèrit a la faena ben feta en la empresa, entesa com a agent econòmic bàsic de la nostra economía, com a motor de la societat, a l'esforç en la generació de llocs de treball. Es desconfía de l'empresari quan manifesta una opinió concreta perque tothom pensa que perseguix un benefici propi. Benefici que per supost és necessari, però els sistemes de repartiment de la nostra societat i de l'estat l'acaben transformant en riquesa que arriba a tots. I tot generat amb la idea i l'esforç de l'empresari emprenedor. Aquest concepte d'exigència originada per la responsabilitat i la búsqueda de l'èxit comporta que les persones empresàries adopten amb el temps un caràcter especial. Deu de ser per l'ús d'eixa politica que ensenyen els anys. Tots hem observat a la edat madura de les persones uns comportaments diferents, especials, unes paraules molt determinades i precises dites amb una entonació correcta i demostrant autoritat que convida a obeir inmediatament amb la confiança de què se sap el que es fa. Se m'acudixen al cap moltes persones aixina: El Beato, el Balasso, Paco el Llandero, Pepe


Ripoll, Pepe Tadea, Jaume la Palma o Vicent el Vitorino i dones decidides i molt valentes com Mita Gasquet, Maria Zaragoza, Lolita Martorell, Pepita la Practicanta o Pepita Orozco. Paralel.lament existeix també la economía financera, però considere la economía real i productiva com a més nostra: els emprenedors que decideixen construir un aljub i cavar una séquia per a regar un bancal, ja ho hem demostrat amb les millores introduïdes en estes hortes des del segle XVII amb la construcció de la séquia Mare, amb el comerç internacional del qual vam formar part els nostres marins que ens omplin d'orgull, de riquesa, de coneiximents i d'experiències per al desenvolupament del poble; i últimament amb l'inici de les explotacions hoteleres i el progrés turístic. A totes estes activitats econòmiques hem triomfat perquè ho sabíem fer, perquè ho hem fet sempre i perquè ens ha funcionat bé. Ens ha donat riquesa i ens ha permet créixer. I és que el creixement és necessari per a l'economía. Si no hi ha creixement l'economía s'estanca i va arrere. El creiximent té com a consequència un augment del benefici i eixos excesos de diners es poden reinvertir en noves compres, a més del que és necessari, en el manteniment i la renovació dels equips que ja sabem que funcionen. Vull introduir una reflexió que ens ha passat al nostre poble. Això és una opinió molt personal meua, però trobe que la actual situació de la ciutat de Benidorm és en part fruit de no haver crescut suficientment; una mena de mort lenta pel gran èxit aconsseguit amb l'inici del nostre model turístic, la nostra nova economía real dels últims 60 anys que tantes collites bones ens ha donat. Però encara estem a temps de reaccionar i guanyar el futur. Sabem el que s'ha de fer i som capaços de fer-ho.

A pesar de la profunditat de la crisi i que la realitat és que tardarem encara anys en recuperar el creiximent econòmic, és moment de plantejar les bases dels canvis per estar preparats per a quan les coses tornen a normalitzar-se. Esta plaça turística ja està madura i li hem tret molt de benefici, moltes collites. Els agents econòmics que intervenen han madurat amb la ciutat i és difícil que cedixquen el procés de la presa de decisions a les generacions posteriors. El meu cas és característic pel contrari; sabeu que els meus pares van morir ja fa anys i jo em vaig llançar al món empresarial sense experiència. El resultat és que he tingut èxits i


fracasos que hauré d'assumir la resta de la meua carrera i la resta de la meua vida: la responsabilitat. Però tot això sí que m'ha donat el meu propi punt de vista. L'equip de gent que m'envolta i m'ajuda cada dia és extraordinari, jove i dinàmic i compartim punts de vista molt actuals. I us assegure que el resultat és molt bo. Des de la meua posició veig distintes postures davant de determitats assumptes i veig que hi ha opinions molt allunyades sobre temes tant importants com pot ser el creiximent de la ciutat. Hi ha una tendencia d'opinió amb la qual no estic en absolut d'acord, que és la de l'estancament. La prohibició de noves places hoteleres i apartaments. Personalment la considere molt reaccionària i proteccionista des del punt de vista de l'economía decimonònica, ja superada per este mon globalitzat, en creiximent i evolució. L'argument aparentment vàlid que manifesten el seus partidaris és que la demanda està esgotada, que el pastís té totes les porcions repartides i que un que entre de nou farà que els demés en menjen menys. La meua experiència em diu que això no és cert. Europa amplía territoris i riquesa i nombre d'habitants, i aquestes persones han de vindre a disfrutar del que els oferim. Hi ha moltes eines comercials per a fer que la demanda siga més gran, per a què vinguen més persones a disfrutar del nostre poble i de la nostra oferta turística. Són instruments que fa molts anys es van inventar i que tenen uns resultats comprobats. Sols hi ha que utilitzar-los. Utilitzant un símil del camp, és com si treballarem la terra sense usar el fem natural dels ramats, ni el reg, ni alternar els conreus, ni el control de plagues ni les tècniques d'empelts per millorar les collites. Al final, les taronges seran xicotetes, sense suc i agres. Totes estes tècniques tenen un equivalent a l'economía turística i està al nostre abast. Es pot programar un creiximent raonable basat en estos mètodes. I ara és quan a tot el món li agarra por en veure que l'entorn pot canviar, en pensar que vull omplir de ciment i d'asfalt el que queda de terme municipal. Donc no, amics i veïns. Sóc tan conservador com vosaltres i a més, ma casa és ací. I és que el que tenim és precisament, ciment on deu haver ciment, i camp, horta, i pulmó verd on sempre ha estat i on han de seguir estant. El que tenim s'ha de protegir a


tota costa perquè és on hem viscut sempre i on hem de seguir vivint. El nostre benvolgut veí Pere Zaragoza va ser el pare del Benidorm modern: junt amb Muñoz, l'arquitecte municipal d'aquell moment, s'els va ocórrer "posar de peu" els edificis tipo "caixa de mistos", fent que la construcció fora més vertical i alliberara espai al voltant del edificis. Nosaltres disfrutem cada dia de l'èxit d'aquella idea, i tot i que ha sigut un model criticat des de la ignorància, des de fa un temps està demostrant-se que és un model urbà sostenible i molt millor que altres que han arrasat la costa valenciana perquè és un model extensiu. Són precisament estos models altament intensius en terrenys, els que no son sostenibles. En contraposició, el nostre model de construcció vertical allibera molt d'espai i permet, 60 anys després del primer boom turístic a la ciutat, disposar de grans espais intactes al municipi. És una sort per nosaltres, amb els temps que corren. I hem de ser conscients del seu valor i cuidar aquestes zones rurals i preservarles. Mireu alguns pobles del voltant com s'han omplit d'urbanitzacions i han canviat totalment la seua fisonomia. El de Benidorm, per la nostra banda, és un model que sabem que funciona i que aporta moltissima riquesa. Els edificis quant més alts, més gent hi viu i més economía es crea baix, al voltant d'ells. Però aixó no vol dir que es desaprofiten les zones rurals; el que vull transmitir-vos és que precísament ací és on tenim la clau per al creiximent vertical de Benidorm. Un creiximent que pot aportar riquesa i renovació i "noves collites". Des de l'ajuntament s'ha de seguir apostant per l'exitós model vertical, restituint en la trama urbana consolidada els antics edificis per torres més altes i modernes, que s'ha demostrat que és el que funciona i al mateix temps aporten una gran riquesa a la ciutat. Hem de ser conscients que tenim molts edificis construits fa més de 40 anys quan encara la tècnica no estava molt desenrrotllada. Quan un edifici de 10 plantes era un gratacel, quan ens deixàvem impressionar per l'alçada; quan veiem els ascensors com un luxe... Hui el repte és fer torres de més de cent plantes i en poc temps de construcció. Introduir conceptes estètics moderns i diferenciadors que aporten personalitat a cada torre. Fer eixos edificis més alts implica la renovació que mencionava abans. Esta idea possibilitarà la conservació de l'horta tal i com la coneixem actualment i també


permetrà continuar el creiximent que li fa falta al poble: d'una banda alliberant-se sòl de la pressió inmobiliària i d'altra banda la iniciativa privada podría invertir en la millora del l'entorn urbà,creant espais lliures per a l'ús públic. D'esta forma estic convençut que guanyarem tots. I ací arriba el moment on trasllade el concepte de responsabilitat a qui vulga recollir-lo: una persona o agent econòmic tot sol no pot introduir un canvi tant important. Es necessita l'esforç dels governants i dels polítics. A més, això és feina per ells. Fa falta compromís, sacrifici i capacitat de treball per a posar en marxa a la societat benidormí cap a un canvi que espente el nostre model econòmic i turístic que sabem que funciona i com recollir d'ell els millors fruits grans, dolços i sucosos. Cal la implicació de totes les persones: cal creure en el projecte, cal posar en marxa a tota la societat. Que tothom crega en el que es pot fer i fer-nos partíceps a tota la societat dels beneficis que genera este model exitós, tal i com ja va passar des dels anys 60 gràcies a Pere Zaragoza Orts. Gema, com a veïna de l'horta, ací en l'ermita i amb el profund coneiximent que tinc de tu, amb la teua formació, capacitat i compromís et trasllade la exigència i la responsabilitat amb el model de Benidorm, amb el manteniment de la collita econòmica de la qual hem de viure tots, i sobre tot, amb la conservació de l'horta. Estic segur que posaràs l'empeny i l'esforç necessari per a fer que aixina siga. Després d'esta reflexió personal sobre el paper dels empresaris, i estic convençut que molts coincidiu amb mi, veig amics també empresaris de la meua Comissió de Sant Isidre com Jaume Cortés, Esteve Menaches o Isidro Pérez; o de la Cabalgada de Reis com Pepe el de la Rosita o Manolo Antón; o també de l'Associació de veïns com Pere el Golondro. I ara si que voldria acabar les meues paraules, pregonant la festa gran de l'Ermita: la festa en honor del nostre sant dels animals: Sant Antoni Abad, Sant Antoni del porquet, al que li demanem que ens protegisca i ens ampare i sense oblidar-nos de Sant Isidre i especialment de la Mare de Déu del Roser. De forma molt emocionada vull, una vegada mes, agrair als setze majorals d'esta estupenda Comissió, i en espècial al seu President "Josenet" com diria son pare, l'immens plaer i a la vegada honor de poder pregonar estes festes tant nostres. Des del primer moment m'heu fet sentir com un més de vosaltres i com si estiguera com a casa. Estos dies ho he passat molt be amb vosaltres.


Felicitats i gràcies pel vostre esforç, treball i compromís per mantindre vives les tradicions d'este trosset tan singular i tan volgut del nostre poble. Gràcies per les festes que ens brindeu a tot el barri, veïns i forasters. Estos dies de festa, com ja vam fer ahir - el día del Sant- i altres dies de preparació, van a ser dies de devoció, d'emoció, de diversió, de pólvora, de músicai també de fred. Dies d'alegria i harmonía, de bona convivència. Dies de nostàlgia, de bons records i bons moments a prop dels homes del truc i les xiques del parxís, entre els fadrins i els casats, els joves i els majors, en definitiva, entre la gent bona de l'horta de la que tant tenim que continuar aprenent i de la qual tant orgullosos ens sentim. Moltes Gràcies de tot cor per deixar-me compartir amb vosaltres les meues idees i sobre tot per compartir la vostra amistat al voltant d'esta gran festa i del seu Sant. Visca Sant Antoni!! Visca L'Ermita de Sanz!! Visca Benidorm!!


Pregó st antoni 2014