Què passa? 2016

Page 1

QUÈ

PASSA?

REVISTA INFORMATIVA DEL CEIP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 11. CURS 2015-16

Diversió, aprenentatge, companyerisme,...

f l o w

1

QUÈ PASSA? XI


crèdits, editorial, agraïment 2 QUÈ PASSA? XI

ÍNDEX

Editorial

2. Crèdits, Editorial, Agraïment del Consell de Redacció 3. L’escola s’internacionalitza 7. Esports aquatics 12. Biblioteques 14. Astrofísica 16. Etnobottànica 18. Què estudiem? 20. Estudiaven? 22. Mirem Oliva 24. Què ha passat? 34. Col·laboracions publicitàries 36. Contraportada

Platejarem a un equip la següent tasca: “Formuleu a diferents persones dues preguntes: De qui es l’escola? Qui mana de l’escola? Pregunteu a xiquetes i xiquets de totes les edats, també a pares i mares, a mestres, a avis i àvies, i fins i tot a persones que no tinguen res a veure amb l’escola. En definitiva, a qui se us acudisca. Sempre pregunteu igual i deixeu que les persones diguen la seua resposta, sense interferir i sense donar la vostra opinió. Apunteu a una llibreta què us diuen, i també l’edat de la persona que us contesta” L’equip va fer la seua tasca i com a resposta, van escriure: El treball d’aquestes preguntes ens ha agradat perquè al formular les preguntes nosaltres pensàvem diferents respostes i ells ens responien amb cara de “digues-m’ho!”. Era molt divertit! Les respostes més freqüents a la pregunta “de qui és l’escola?” va ser: “dels que van a l’escola”. I la resposta més present a la pregunta “qui mana de l’escola?” va ser: “els mestres”. És la concepció que hi ha al carrer, entre la societat. Si aquesta mateixa pregunta l’haguera feta el CIS o qualsevol empresa de demoscòpia, la resposta haguera diferit molt poc de la que ha recollit l’equip que ha fet el treball. Ara bé, això és cert? Realment, de qui és l’escola? Anem a enllaçar aquesta pregunta amb l’experiència que hem tingut d’Erasmus, i que podeu llegir al primer article de la revista. Hi ha una ciutat italiana, Reggio Emilia, que després de la 2ª guerra mundial estava destrossada. Els habitats d’aquella ciutat van haver de construir físicament, i amb les seues mans, les escoles que necessitaven pels seus fills i filles, doncs havien d’anar a treballar i les necessitaven. Des d’aquell moment, a cap govern, ni municipal ni estatal, se li ha acudit manllevar cap euro dels pressupostos destinats a les escoles, per que tenen clar que l’escola és del poble. Avui estan considerades les millors escoles del món. Ací no hem fet les escoles físicament, i per això, la concepció no és la mateixa. Però,... hem pagat els impostos que les han possibilitat. Realment amb els nostres impostos es paguen les escoles, per tant son nostres. I els hospitals, i els poliesportius, i les carreteres,.. A Cullera hi ha la Casa de la Ensenyança. La primera escola pública que es va construir a l’estat espanyol. És de 1793, i al medalló que hi ha a dalt del seu frontispici diu “... del caudal público de esta villa”. Podeu veure la foto a la pg 21 d’aquesta revista Contestant la pregunta anterior, de qui és l’escola? Del cabdal públic d’aquesta vila. És a dir, de tots i totes nosaltres. Quan ho assumirem?

* Per tota la revsita trobareu curiositats (sabies que...) i també trobareu m’agrada / no m’agrada al final de cada article. Jugues amb nosaltres?

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial

Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor. •No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text. Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva. © d’aquesta edició: CEIP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per les seues tutores: Marita Mascarell i Dolors Morant © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Maite Sempere i Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

El Consell de redacció de la revista agraeix profundament a totes les empreses col·laboradores les seues aportacions, sense les quals no s’haguera pogut realitzar.


Comencem la revista amb una ressenya sobre els programes europeus Erasmus +. Enguany és la primera vegada que la nostra escola participa en ells i hem demanat als mestres que han participat que ens explicaren que han viscut. Primer se’n van anar Maite, Merce i Joan a Dinamarca. Després, Tere, Mercé i Vicent a Italia i finalment Núria i Joana al Regne Unit. Això es el que han viscut:

Aarhus és una ciutat gran? Aarhus és la ciutat més gran de Dinamarca. Hui unes 300000 persones viuen dins dels límits de la ciutat, mentre que uns 500000 viuen als seus voltants. Com es diu l’escola? L’escola que visitàrem s’anomena Langenaestein. Quants cursos hi ha? Aquest centre acull alumnat en dues etapes educatives. Daycare (0-3anys) i Kindergarden (3-6anys). Es públic o privat? En Dinamarca totes les escoles d’aquestes edats depenen dels ajuntaments i el consell local d’educació es qui avalua el seu funcionament i les dota dels recursos necessaris. Duen uniforme? No, cada xiquet/a acudeix a l’escola vestintse lliurement. Ara si, assisteixen amb roba còmoda i apropiada per a les activitats que realitzen i adequada a l’oratge i al clima. Quin horari tenen? Hi ha horari molt flexible per poder accedir a l’escola, però l’horari lectiu és de 9 del matí a 4 de la vesprada. Allí tenen menjador? A l’edifici principal està la cuina i després cada modalitat d’aprenentatge fixa el seu horari de menjades, la manera i el lloc. Quina llengua parlen els mestres i els xiquets? El danès és la llengua oficial, malgrat que alguns membres dominen l’anglés i una minoria l’espanyol. Com us heu entès?

Nosaltres ens hem comunicat perfectament amb ells amb anglès i espanyol. Quines assignatures tenen? Les famílies quan matriculen als seus fill/es a l’escola, elegeixen la modalitat educativa que desitgen. • Naturborneaven Sondervangskolen: els aprenentatges es realitzen als jardins i als parcs de l’escola i als voltants. • Mariendal: els processos educatius es realitzen íntegrament al bosc i platja. • Naturborneaven Giberhytten: es combinen els dos entorns. Les condicions climàtiques d’aquell país no són un impediment per a la realització del dia a dia. Estudien alguna assignatura que nosaltres no estudiem? La manera que organitzen el procés d’aprenentatge està condicionat per la modalitat a la que pertanyen. No estan organitzats per assignatures sinó per experiències educatives, enriquidores i de diferents àmbits de la vida que els brinda l’entorn en el que es troben. La seua finalitat es el desenvolupament integral del xiquet/a,

fomentar les competències socials, afavorir la comunicació, exercitar el cos i els seus moviments, afavorir el contacte amb la natura i els fenòmens naturals, així com la vivència dels valors culturals. L’observació del que fa un xiquet/a habitualment quan està sol i mitjançant el joc i en un ambient de llibertat; és la peça clau per organitzar el seu dia a dia. Fan revista escolar? Creen dossiers informatius que donen a conèixer l’escola que són i les activitats que realitzen.

erasmus +

Visita a una escola d’Aarhus

3

QUÈ PASSA? XI


4 QUÈ PASSA? XI

Es una escola gran o menuda? Com que existeixen diferents modalitats, és una escola molt nombrosa. I a cada classe, quants alumnes hi ha? Cada modalitat al mateix moment es divideix en subgrups de uns 8-10 alumnes. Quants mestres hi ha per classe? Tenen la sort de tindre no sols mestres, que allí s’anomenen pedagogs, sinó també tenen ajudants universitaris i gent de pràctiques que actua com un més al centre i al grup. Hi ha algun objectiu anual d’escola? L’objectiu de l’escola és que els xiquets i xiquetes aprenguen de la manera més natural i lúdica possible. No obstant cada curs escolar l’inicien celebrant l’aniversari de l’escola amb una temàtica concreta amb la participació de tota la comunitat educativa. Que dura una sessió de classes? Allí l’horari tornem a insistir és molt flexible i no estan condicionats pel temps. Cada objecte d’aprenentatge dura el que dóna de joc l’experiència educativa que porten entre mans. Allí fan multi-esports? L’alumnat està en contacte durant tota la jornada escolar amb la natura i aprén mitjançant el cos i el moviment.

acompanyats pels seus corresponents pedagogs. Ha de vindre gent de Dinamarca al nostre cole? Aquest programa és lliure i no comporta obligatòriament cap intercanvi. Què heu aprés a la visita? Un grapat d’experiències, però sobre tot que els xiquets i les xiquetes siguen feliços a l’escola i aprenguen mitjançant el joc i el contacte amb la natura.

Quin calendari escolar tenen? De Setembre a Juny. Quan acaben a eixa escola, on van? Quan acaben van a l’escola bàsica (primària i secundaria inferior) a partir dels 7 anys fins els 15-16. Després estudien l’educació secundària superior fins els 18-19 anys. Ja finalment passen a l’educació superior, col·legis i universitats. Quin és el motiu pel qual se n’aneu a Dinamarca? Per la manca de contacte i aprenentage amb la natura i de la natura dels xiquets i les xiquetes del nostre sistema educatiu. Aneu a fer classes o a visitar-les? Hem estat convivint a l’escola amb les diferents experiències educatives,

Visita a una escola de Prato

Alguna de les coses que heu aprés, les penseu aplicar a la nostra escola? Clar, sempre que comporte una millora pedagògica per al nostre alumnat, intentarem aplicar-ho en la mesura que siga posssible. Que penseu dels programes Erasmus? És una gran oportunitat per enriquir i millorar la nostra pedagogia. Què es menja a Dinamarca? Molt graciosa aquesta pregunta. El seu estil de vida fa que porten una dieta amb abundants vegetals i cereals. Fan més menjades, amb menys calories cada una d’elles. On us heu allotjat? A una casa que hem llogat prop de l’escola. Quin temps heu tingut? Feia fred, però no mal oratge I

Com es Prato? On està? Es una gran ciutat (quasi 200.000 habitants) a prop de Florencia


Com es diu l’escola on aneu? Visitarem varies escoles que depenen de l’ajuntament, especialment Corridoni. Si us sembla bé, centre aquesta entrevista en eixa escola (vam visitar altres escoletes: Maliseti i Galilei, pero més de passada) Quants cursos hi ha?

Totes son escoles infantil, de 3 a 6 anys. Corridoni té 4 classes, la roja, la groga, la verda i la blava Es públic o privat? És de l’ajuntament. En aquesta etapa, a Italia hi ha escoles “comunals” (que depenen de l’ajuntament) i “stadals” (que depenen de l’estat). De fet, al costat mateix de Corridoni hi havia una escola de l’estat Duen uniforme? No, Quin horari tenen? Entre les 8h30’ i les 9h30 van entrant. A partir de les 14 hores ja van eixint (dinats) fins les 16h Allí tenen menjador? És una peça clau del sistema. Li donen molta importància a l’hora del pranzo (dinar) i dinen tots junta a la classe. Quina llengua parlen els mestres i els xiquets? Tots parlen l’italià Com us heu entès? En espanyol. Ens enteníem fàcilment, per què Silvia (la responsable de les escoletes que ens va atendre) parlava molt bé l’espanyol. Quines assignatures tenen? Organitzen els seus aprenentatges per projectes: Un sobre la natura, un altre sobre l’art, un altre sobre la pròpia identitat, i un altre sobre les festes de nadal i carnestoltes. Fan revista escolar? De cada projecte fan uns dossiers molt acurats. L’ajuntament fa una revista de totes les escoletes. Es una escola gran o menuda? Son 100 alumnes, 25 per classe, i en aquesta escola tenen la peculiaritat que estan barrejades les edats de les criatures Quants mestres hi ha per classe?

Hi ha dos. Una mestra obri i està fins les 14h. L’altra s’incorpora a les 10h30’ i està fins les 16h. A l’hora del dinar, se’ls afig la cuinera, que ajuda en la tasca. Hi ha algun objectiu anual d’escola? L’ajuntament edita cada any l’oferta formativa de la ciutat: que fan a diferents museus i entitats, i les escoles trien de les diferents ofertes, què volen fer. Que dura una sessió de classes? No hi ha sessions de classe, Hi ha tasques que es fan i no tenen temps per acabar-se Cada experiència té el seu procés. Quin calendari escolar tenen? Aproximadament com nosaltres. Quan acaben a eixa escola, on van? Van a les escoles de primària, que son stadals. Quin és el motiu pel qual se n’aneu a Italia?

Per aprendre de com treballen en aquestes escoles, que posen molta atenció als processos d’aprenentatge Aneu a fer classes o a visitar-les? Estarem a les classes com a mestres. Ens integrarem en la dinàmica de la pròpia classe. Ha de vindre gent d’Italia al nostre cole? En principi no, però com hem fet molta amistat, potser algun dia ens visiten. Què heu aprés a la visita? Sobretot com organitzen el treball per tal de reflexar el procés d’aprenentatge que ha fet cada criatura Alguna de les coses que heu aprés, les penseu aplicar a la nostra escola? Moltes: modificarem espais i practiques educatives ab el que hem aprés. A poc a poc ho anirem introduint a les classes. Que penseu dels programes Erasmus? És una magnifica oportunitat per aprendre. Què es menja a Italia? Pasta i pizza. Pizza i pasta. Però son molt bones. Treballen molt bé els menjars On us heu allotjat? A un aparthotel que estava als afores de la ciutat I

5

QUÈ PASSA? XI


Curs de formació a London Durant dues setmanes, Núria i Joana van estar a Londres (London per als anglesos) fent un curs dintre del projecte que l’escola té: ERASMUS +. El curs es deia “Metodologia de l’Aprenentatge de l’anglés dins de l’aula”. És un projecte que durarà dos anys, el primer ha estat el anar a millorar l’anglés i el segon, fer la feina per als alumnes. Per tal de millorar el seu anglés es varen matricular a l’escola Delfin English School, fent un curs de 40 hores amb el seu certificat. Aquesta escola, com moltíssimes en Londres, té cursos des d’una setmana fins tot el temps que et vulgues quedar. El professorat és molt simpàtic i hi ha gent de tot el món. Londres és una gran ciutat i val la pena visitar. Els seus habitants són molt amables i fan el possible per entendre’t. Ah, i això que diuen que sempre plou...durant els nostres 15 dies només en va ploure dos, feia un sol que badava penyes I

Consell de redacció: El consell de redacció de la revista hem preguntat a tot l’alumnat de sisé quina ha sigut la seua impressió respecte del treball que hem fet amb ella. Açò és el resum: • Elaborar la revista és una gran responsabilitat, perquè la han de llegir moltes persones i de diferents edats. Hem de quedar bé amb tots els públics. • Moltes vegades ens resulta complicat al grup/revista quedar per fer les nostres tasques. • Ha segut un orgull treballar en la revista, sempre amb il·lusió i companyerisme. • Treballar en equip és molt agradable però a la vegada has de ser molt pacient per respectar totes les opcions dels companys. • És necessari que un equip disposa d’un coordinador/a que afavorisca la convivència i el respecte. No és gens fàcil aquesta funció, però és un grau de maduresa. • Aquest treball afavoreix l’autoestima, perquè les opinions de cada membre de l’equip són respectades. • El més important és que la revista ha segut el producte d’un treball conjunt. • La revista brinda l’oportunitat de solucionar i consensuar problemes de xicotet grup. • Gràcies a la revista som autors d’un fet literari. • Confeccionar la revista és un esforç divertit.

6 QUÈ PASSA? XI


A Oliva hi tenim moltes possibilitats per practicar esports a l’aigua. Hem fet una recerca, i això és el que hem trobat:

La vela lleugera és la propulsió d’una embarcació que mitjançant una vela, aprofita el vent i la fa avançar. Aquestes no disposen de motor de cap tipus i naveguen a prop de la costa. La competició d’aquest esport és supervisada per la Federació Internacional de Vela (ISAF), a través de les diferents federacions nacionals com la federació espanyola de vela (RFEV), i a Catalunya per la Federació Catalana de Vela. El surf de vela (també conegut per l’anglès windsurf) és un esport de vela que consisteix en fer anar una taula amb una botavara per l’aigua. Se n’organitzen competicions mundials en què prima la velocitat i la tècnica. Es pot practicar tot l’any amb vestits de neoprè. És un esport força modern i forma part en el programa olímpic. Les competicions de bot dragó estan profundament arrelades a les mil·lenàries tradicions xineses, i originàriament se celebren el 5 dia del cinquè mes del calendari xinès, que correspon a juny. Les curses de bots es realitzen en canoes de quasi 14 metres de longitud i es decoren amb el tradicional dragó asiàtic. S’organitzen equips, de 20 remadors. A més a més un encarregat del tambor —qui manté el ritme— i una altra persona que va a la part del darrere de l’embarcació i és l’encarregat de la direcció. Es competeix en trajectes de 250 o 500 metres.

Laia La motonàutica és una família d’esports de Voleu que quedem el competició basada en carreres de llanxes dijous a les 6'30 J motores.Les principals disciplines de la Pau motonàutica són la velocitat a alta mar, la velocitat a la costa i la resistència. També Si I Hola. On quedem? s’inclouen les carreres de ral·li i les carreres Carla No puc, tinc basquet U tipus dragster, per distàncies ultracurtes. Doncs quedema les 6 el dissabte a ma casa FFF L’esquí aquàtic és un esport aquàtic individual en el qual una persona esquia Ok? EEEE sobre l’aigua amb 1-2 esquís o sobre una Carla taula, agafat a una corda anomenada Ok JJ palonier, que és arrossegada per una Pau motora. En l’esquí aquàtic s’agafen velocitats B bb molt altes i exigeix bons reflexos i equilibris Juan a l’hora de realitzar les maniobres. L’esquí YYYYY aquàtic va ser esport d’exhibició als Jocs Olímpics d’estiu de 1972

El surfesquí és una modalitat d’esquí nàutic que consisteix a desplaçar-se amb un surfesquí tot mantenint l’equilibri. Wakeskating és un esport d’aigua i una adaptació de wakeboard que utilitza un disseny similar de tauler fabricat a partir d’auró o de fibra de vidre. A diferència de wakeboard, el pilot no està obligat a la taula de qualsevol manera, lo que dóna a l’esport els seus propis desafiaments. La velociatat és de 16 – 22 milles per hora. No obstant això, depèn de les condicions de l’aigua, el pes del genet, la seva habilitat en l’esport, així com una qüestió de preferència del genet. El surf d’estel (kitesurfing) és una modalitat de navegació que consisteix en l’ús d’un estel de tracció que està subjecte a l’esportista (kiter) per 4 o 5 (rara vegada dues) línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra; aquestes se subjecten al cos mitjançant un arnès, permetent lliscar sobre l’aigua mitjançant una taula dissenyada a tal efecte.

esports aquatics

El piragüisme és l’activitat de navegar amb una piragua, per aigües marines o per aigües braves. El piragüisme apareix com a conseqüència de la necessitat que l’home ha tingut des dels seus orígens de dominar el bell element que és l’aigua i per això, totes les civilitzacions han dissenyat embarcacions senzilles, de característiques molt peculiars, però de gran i varietat ús, seguretat i eficàcia, per moure’s lliurement per allí on la naturalesa era hostil.

7

QUÈ PASSA? XI


La natació és el mètode pel qual els éssers vius es desplacen a través de l’aigua. La natació és una activitat recreativa, popular i un esport competitiu. És una activitat física molt recomanable per a la majoria de les persones, però que requereix unes precaucions bàsiques. La natació és també un esport olímpic, amb proves per als dos sexes. Comprèn quatre estils bàsics: el crol, la braça, l’esquena i la papallona. Al crol el nedador mou els braços alternativament formant un molinet. És la modalitat més ràpida. L’esquena és el mateix estil però el nedador no mira a l’aigua. La braça consisteix a impulsar-se movent els braços de forma horitzontal, en paral·lel a la superfície de la piscina, formant cercles. La papallona és un molinet però els dos braços es mouen alhora, formant cercles perpendiculars a l’aigua (és el més exigent físicament). El waterpolo és un esport d’equip practicat en una superfície limitada de piscina entre dos equips de set jugadors cadascun, amb la finalitat d’introduir una pilota a la porteria de l’equip contrari. Els equips estan formats per tretze jugadors dels quals set participen en el joc i la resta són a la banqueta. Els Salts són un esport aquàtic que consisteix a saltar des d’una plataforma situada a una alçada determinada sobre una piscina fent acrobàcies i caient sobre l’aigua. Un equip de jutges puntuen els salts en funció de la dificultat i plasticitat per decidir els guanyadors. Es tracta d’un esport reconegut internacionalment, que forma part del programa olímpic i que internacionalment és regulat per la FINA. La natació sincronitzada és un esport que consisteix en fer una coreografia en piscina, sincronitzats entre si i acompanyats amb música sub-aquàtica. Combina la natació

8 QUÈ PASSA? XI

amb la dansa, la gimnàstica, el patinatge... Treballa les habilitats físiques d’un nedador, d’un jugador de waterpolo i d’una ballarina: força, resistència, flexibilitat i velocitat, entre altres. La primera ballarina aquàtica va ser l’australiana Annette Kellermann a inicis del segle XX. És un esport olímpic des de 1984. La competició està regida pel reglament de la Federació Internacional de Natació. El caiac polo (de caiac, tipus de piragüa i polo, sufix per definir jocs de punts amb porteries) és un esport col·lectiu i de contacte que és pràctica sobre piragua. L’objectiu és aconseguir introduir la pilota a la porteria de l’equip contrari i evitar que l’altre equip la introdueixi en la teva. L’esport de l’apnea és la suspensió voluntària de l’acte de respirar. És la base de l’esport d’apnea, busseig a pulmó o pesca submarina. El rècord del món d’apnea estàtica es va establir en 1959 per Robert Foster, amb 13 min i 42 s, aconseguit després de respirar durant mitja hora oxigen pur. Encara que pugui semblar entrenament físic, l’esport de l’apnea es basa principalment en la relaxació mental de l’individu, la bona alimentació i hidratació, el foment dels reflexos mamífers en humans, i l’entrenament en ambients d’anòxia. El submarinisme, literalment anar sota el mar, és una activitat consistent a submergirse sota l’aigua per tal de desenvolupar activitats en aquest mitjà. Aquesta activitat pot tenir una finalitat professional o esportiva. Dintre de les activitats professionals s’hi poden trobar la realització de tasques de construcció i/o manteniment d’estructures, neteja dels bucs de les naus, reparació de màquines i aparells sota l’aigua, desobstrucció de conduccions, alliberament de naus i objectes, reflotació de naufragis, etc. També s’hi poden realitzar tasques militars com desactivació de mines submarines, sabotatge de naus i infraestructures, infiltració rere les línies enemigues, espionatge, cerca i recuperació d’objectes, rescat de submarins, etc. L’snorkeling és la pràctica de nedar a la superfície de l’aigua amb una màscara


subaquàtica i un tub i, generalment, amb aletes. A les aigües més fredes s’utilitza una indumentària adequada que sol ser de neoprè. La combinació d’aquestes eines permet que el navegant pugui observar la vida aquàtica per períodes extensos de temps i amb relativament poc esforç. La màscara protegeix els ulls de l’aigua, mentre que permet tenir una bona visió del fons marí, i el tub permet la respiració directa, de manera que la persona no hagi de treure el cap de l’aigua i perdi la visió del fons, així com eliminar l’excessiu moviment a l’aigua.

caràcter encaixat. L’hidrotrineu (hydrospeed) és una modalitat individual en aigües braves. S’utilitza un aparell similar a un trineu amb uns mànecs per a les mans i que un cop dins del corrent es comporta com una embarcació i garanteix la flotabilitat, però en aquest cas la propulsió és necessària fer-la amb les cames, per això

L’eslàlom és una disciplina del piraguïsme que consisteix a completar un recorregut en aigües braves normalment en rius naturals o en canals artificials. El recorregut s’ha de fer travessant unes portes o pals sostinguts els quals van enumerats correlativament i poden ser de color verd (en direcció al corrent) o vermells (en contra del corrent). El descens d’aigües braves és una disciplina del piraguïsme competitiva que consisteix a realitzar un tram d’uns quants quilòmetres de riu natural amb el menor temps possible.

es va equipar amb unes aletes als peus. No és necessari estar molt en forma. La propulsió de les cames tan sols s’utilitza per canviar de direcció, la major part del temps es deixa portar pel corrent. El triatló és una prova que consta de tres segments que se succeeixen sense pauses, que són, normalment i per aquest ordre, natació, ciclisme i cursa a peu. Hi ha diferents distàncies:

El ràfting és un esport consistent en descendir per aigües braves en una llanxa pneumàtica, amb l’ajuda de pales sortejant les roques del camí i evitant en tot moment la caiguda dels tripulants a l’aigua. El barranquisme o descens de barrancs consisteix a progressar pel llit d’un barranc, podent presentar un recorregut molt variat: trams amb poc cabal o fins i tot secs, punts amb tolls i gorgs profunds i altres trams amb cascades de diverses altures, trobant també terrenys amb vegetació o desèrtics. Consisteix a anar superant aquests canvis de recorregut: caminant, nedant, desgrimpant o fent ús d’una progressió més tècnica amb cordes utilitzada normalment a l’espeleologia, en particular el descens en ràpel. Es considera que perquè un descens siga valorat com a apte pel barranquisme ha de combinar com a mínim dues d’aquestes tres característiques: cabal, verticalitat i

• Sprint: 0,750 km Natació, 20 Ciclisme, 5 km Cursa a Peu. • Olímpica “A”: 1,5 km Natació, 40 Ciclisme, 10 km Cursa a Peu. • Olímpica “B”: 3,0 km Natació, 80 Ciclisme, 20 km Cursa a Peu. • Olímpica “C”: 4,0 km Natació, 120 Ciclisme, 30 km Cursa a Peu. • Ironman: 3,8 km Natació, 180 Ciclisme, 42,195 km Cursa a Peu. • Ultraman: 10 km natació, 421 ciclisme, 84 km cursa peu

km km km km km km

9

QUÈ PASSA? XI


Parlem amb Gustavo. Per què el vas apuntar a kite-surf? Em vaig apuntar a kite-surf perquè els esports aquàtics sense motor i el contacte amb la natura sempre m’han cridat l’atenció. A quina edat vas començar a fer kite-surf? Vaig començar a fer kite-surf als 24 anys. Sobre l’esport, t’agrada més practicar-lo en primera persona o bé t’estimes més veure’l com a espectador? Gaudesc de l’esport d’ambdues maneres, el veig però també el practique. Ara mateix continues practicant esport? No, fa un any que no el practique. El kitesurf és un esport totalment depenent del vent i que per tant obliga passar moltes hores a la platja esperant les condicions adequades. Però també necessite temps per passar amb la família i els xiquets, de manera que tinc les meues prioritats. Has participat en alguna competició? Sí, en 3 competicions. Una a Oliva i dues a Calp. No vaig participar al campionat d’Espanya perquè em vaig lesionar.

Parlem amb Mamen

10 QUÈ PASSA? XI

Per què et vas apuntar a rem? Em vaig a puntar a fer rem perquè necessitava fer esport i, com que la mar m’agrada molt, vaig decidir provar. Coneixia des de fa molt de temps aquest esport perquè ma mare treballava al club nàutic i des de menuda he visitat aquestes instal·lacions i coneixia a tots els monitors. A quina edat vas començar a fer rem? Vaig començar a fer aquest esport al 2008. En un primer moment em vaig iniciar senzillament per fer alguna activitat física, en absolut tenia la intenció de competir. Des-

prés de dos anys vaig decidir entrar a l’equip de competició, i fins l’actualitat he estat en diversos clubs (RCN Gandia, Club de rem Cia Gandia, Dénia). Ara mateix estic a l’equip de competició Sènior femení del Club Nàutic de Gandia. De menuda, t’agradava algun altre esport? Sí que m’agradaven alguns esports i, encara que no he participat en cap d’ells en termes de competició, sí que els he practicat. Per exemple, he fet classes de patinatge artístic, gimnàstica rítmica, vela i natació. Has guanyat alguna medalla de rem? Sí que hem guanyat diverses medalles al llarg del meu recorregut per aquest esport. Aquestes medalles provenen de les diferents modalitats dins d’aquest esport, tant del banc fixe com del mòbil. Possiblement una de les més importants per a mi és la que guanyàrem en quedar terceres en el campionat d’Espanya que es celebrà en la zona de la “Línea de la Concepción” a Cadis. A més de practicar esport, que més a fer? Practicar esport a nivells de competició sempre ocupa molt de temps i suposa un sacrifici personal molt gran. Tanmateix, cal sempre trobar temps per fer altres coses. El que més m’agrada de tot és viatjar i sempre que tinc temps i dispose d’estalvis me’n vaig. Anar al cinema i al teatre, o passejar per la muntanya, són també algunes de les meues aficions. I, per descomptat, m’agrada molt la meua feina i gaudesc molt amb els meus alumnes i companys. Sobre l’esport, t’agrada més practicar-lo en primera persona o bé t’estimes més veure’l com a espectadora? Sense cap dubte, m’agrada més practicar-lo. Tanmateix, també m’agrada anar a veure altres competicions i regates sempre que tinc l’ocasió. Cal dir que en aquests clubs hi ha un ambient molt agradable, i sempre és satisfactori anarhi, tant d’espectadora com de participant. Fas el teu esport en hivern, estiu o tot l’any? Aquest esport es practica al llarg de tot l’any, tant pels esportistes de competició com pels aficionats. De fet, la temporada de banc fixe comença a l’octubre i finalitza al juny amb el campionat d’Espanya.


Parlem amb Jou Quin és el motiu pel qual t’agrada fer pesca submarina? Perquè em relaxe molt quan estic baix de l’aigua. Quins beneficis pot aportar la pesca submarina? Els beneficis són molts i molt diversos, però en termes de salut les repercussions en el meu cos són molt positives, donat que es necessita un tipus de respiració molt especial per baixar al fons, Pesques molts peixos? Uns quants. A vegades cap, però igualment em divertesc. A quina edat vas començar a practicar pesca submarina? Vaig començar als deu anys acompanyant el meu oncle. De menut , t’agradava practicar algun altre esport? Sí, també practicava handbol i arts marcials. A banda del teu esport, què més t’agrada fer? Una de les activitats en la qual ocupe també part del meu temps és la representació del capatàs del Natzarè, cada any per Pasqua. L’altra i la més important, és passar temps amb la meua família i gaudir d’ella. Vas a pescar en hivern, estiu o tot l’any? Vaig a pescar tot l’any i, segons l’estació en la qual ens trobem, he d’escollir entre un vestit de submarí o altre. Per exemple, a l’hivern em pose un vestit de 7 mm de gruix, en estiu un de 3’5 mm i en les altres estacions un de 5 mm. Quants dies vas a pescar i quantes hores inverteixes cada dia? Vaig 6 o 7 hores tots els cap de setmana I

SABIES QUE... La primera foto en paper d’Espanya és de 1848 i la va fer Pasqual Pérez, un valencià, fundador del diari “El Mercantil Valenciano”. La foto retratava a l’organista de la catedral de València.

11

QUÈ PASSA? XI


Cristina

Lluiiii oO Kedem?

Daniela

Demà no puc T Daniela

La lectura és la pràctica més important en l’estudi, és font de coneixement. Llegir ens converteix en persones cultes, disciplinades i tolerants, aspectes que han perdut rellevància en la societat actual; inculquem en xiquets i joves el prendre aquesta art com una ferramenta per a l’auto superació i per a la construcció d’un món més just i equitatiu. Ens hem interessat per les magnifiques biblioteques i bibliotecaries d’Oliva, i ací teniu el que hem fet:

Biblioteca Tamarit

Sorry Carles

K tal dimecres?

Jo n puc K Stic ocupada

I dijous? N tinc res oOOO Carles

Per mi B

C/ Tamarit, 6 Tel. 962963740 bibliotecatamarit@gmail.com HORARI Dilluns a divendres: 9:00 h – 14:00 h 17:00 h –20.00 h Dissabte: 10:30 h – 13:30 h

Daniela

Tinc Basket AA Carles

JJJJJ Jo tb puc Daniela

Ok JJ Yujuuu. Divendres a les 5 a ma casa DDDDD

Biblioteca de l’Envic

biblioteques

Em diuen Lucia, tinc 9 anys. Vinc a la biblioteca per fer deures. Em sembla un lloc meravellós.

Em diuen Diana, tinc 10 anys. Vinc a la biblioteca a estudiar. Em sembla un lloc fantàstic.

Loli

QUÈ PASSA? XI

Hem decidit consultar a alguns usuaris de la biblioteca per saber què opinen sobre les biblioteques i també per a que ens diguen per a que solen anar a la biblioteca.

Em diuen Leo, tinc 3 anys. Vinc a la biblioteca a fer trencaclosques. Em sembla un lloc xulo.

Divendres? PP

12

OPINIONS D’ALGUNS USUARIS DE LA BIBLIOTECA

C/ Passeig Gregori Maians,36 Tel. 962963394 bibliotecaenvic@oliva.es HORARI Dimarts a divendres: 9:00 h – 14:00 h Dimarts i dijous: 17:00 h – 20:00 h

Em diuen Arantxa, tinc 10 anys. Vinc a la biblioteca a estudiar. Em sembla un lloc ple de llibres. Em diuen Carla, tinc 15 anys. Vinc a la biblioteca a fer deures. Em sembla un lloc interessant. Em diuen Raul, tinc 5 anys. Vinc a la biblioteca a llegir llibres. Em sembla un lloc xulo. Em diuen Anna Maria, tinc 15 anys. Vinc a la bibloteca a estudiar. Em sembla un lloc tranquil. Em diuen Jonathan, tinc 34 anys. Vinc a la biblioteca a estudiar. Em semla un lloc silenciós.


Parlem amb Irene Verdú

En aquesta entrevista anem a aprendre que el treball de les bibliotecàries consisteix en més coses que fer préstecs i devolucions de llibres, doncs, a la biblioteca hi podem trobar moltíssimes coses divertides. A més de bibliotecària, Irene és poetesa. Quin es l’objectiu principal que tenen les biblioteques? L’objectiu principal es transmetre cultura i fomentar-la. Què sols fer des de que la biblioteca obri fins que tanca ? El que més faig es atendre als usuaris, fer préstecs i devolucions, ordenar llibres, organitzar les activitats culturals, etc.

A més de llibres, què més podem trobar a les biblioteques? Hi podem trobar DVDs, CDs, música, arxius d’ordinador, revistes, periòdics, enciclopèdies, etc. Hem sentit que soleu preparar molts concursos per fomentar la lectura. Ens podries explicar com ho feu? Utilitzem la pluja d’idees, procurem ser creatives; normalment les activitats que fem són de baix pressupost però amb molta implicació personal per part dels treballadors i els usuaris. Col·laboreu entre biblioteques (Tamarit, Envic...)? Si, treballem junts. A partir de quina edat ens podem fer el carnet de la biblioteca? A partir dels 0 anys, mentre sou menors, cal autorització dels pares Al final del dia vos costa molt ordenar els llibres? No ens costa perquè ja estem acostumades. T’agradaria afegir alguna cosa més? Si, que tots estan convidats a vindre a la biblioteca, perquè de segur que troben alguna cosa que els agrada. Sols ens queda donar-te les gràcies pel teu temps, i esperem poder tornar a entrevistar-te en alguna altra ocasió. I

SABIES QUE... Segons la tercera llei de la termodinàmica, el zero absolut és un límit inassolible perquè si alguna cosa estiguera a 0ºk (zero kelvin = -273ºC) les seues molècules deixarien de vibrar.

13

QUÈ PASSA? XI


Bryan

Hola xics. O Quan quedem? Àngela

Jo puc avui a les 16h30’ YY

Quan ens va tocar el tema de la ciència ens vam alegrar molt, doncs és un món que ens apassiona. El problema és que hi ha tant, que no sabíem que triar. Al final ens vam decidir pel Kepler 452-b. Que què és això? Haureu de llegir l’article. Tanmateix, es va produir un fet científic important. Es van poder mesuraar les ones gravitacionals. I per què son importants? Doncs ja sabeu... a llegir.

Fran

Kepler-452b és un exoplaneta orbitant l’estrella de classe G Kepler-452. Va ser identificat pel telescopi espacial Kepler i UUUUUUU la seva descoberta va ser anunciada per la NASA el 23 de juliol del 2015. Puc el cap de setmana David És el primer planeta de mida semblant a la Jo tinc pilota Terra que es troba orbitant dins de la zona habitable d’una estrella molt similar al Sol. Si això, demà a les 5 És l’exoplaneta més semblant a la Terra després de Kepler-438b. No se sap si KeplerGHGHGHGHGH 452b és rocós o un planeta gasós petit; però, Quan podeu? UUUU basant-se en el seu radi, Kepler-452b té una Àngela possibilitat raonable, entre 49% i 62%, de Jo avui a les 17 o demà a ser rocós. les 16h30' J Jo entre setmana estic a tope

Fran

Jo demà a les 16h30’ si que puc EEEEEEEEEEEEE David

Jo també HH

Ok. Fins demà IIIII

astrofísica

L’estrella es troba a 1.400 anys llum del sistema solar; a la velocitat de la nau New Horitzons, aproximadament 58.536 km/h, es necessitarien 25,8 milions d’anys per arribar-hi.

14 QUÈ PASSA? XI

El planeta triga 385 dies a completar una òrbita al voltant de la seva estrella. És més vell i més gran que la Terra, però es troba dins la zona habitable de la seva estrella. Té una massa probable de cinc cops més la de la Terra, i la seva gravetat en la superfície és dues vegades la de la Terra és, encara que les masses dels exoplanetes són estimacions. Si es tracta d’un planeta terrestre, probablement és una Súper-Terra, amb

molts volcans actius a causa de la seva superior massa i densitat. Els núvols en el planeta serien gruixuts i humits, i cobririen la majoria del planeta si fos vist des de l’espai. Kepler-452 es veuria gairebé idèntic al Sol vist des de la superfície. No és clar si Kepler-452b ofereix entorns habitables. Orbita un estrella de tipus G2V, com el Sol, amb gairebé la mateixa temperatura i massa i 20% més lluminosa. Tanmateix, l’estrella té sis mil milions d’anys, la qual cosa la fa 1,5 milions d’anys més vella que el Sol. En aquest punt en l’evolució de la seva estrella, Kepler-452b està rebent un deu per cent més d’energia de la seva estrella que la Terra rep del Sol. Si Kepler-452b és un planeta rocós, podria tenir una atmosfera semblant a la de Venus. Com és la “nova terra”? Kepler-452b té l’orbita a una distancia similar a la nostra respecte de la seua estrella. És 1.000 milions de anys més antiga que la terra. La seua temperatura és similar a la nostra, pel que podria tindre aigua i vida. Triga 385 dies en fer l’orbita del seu astre. La seua estrela és del mateix tipus que el nostre sol. La seua estrella té un 4% més de massa i es un 10% més brillant. És el mes paregut a la Terra descobert fins el moment. També anomenada Terra 2.0 esta a 1400 anys llum. És un dels 500 nous possibles planetes descoberts per el telescopi espacial Kepler. Kepler-452b és el primer confirmat com a planeta.


En física les ones gravitacionals són oscil·lacions de la curvatura de l’espai-temps. Albert Einstein en predigué l’existència el 1916 basant-se en la seva teoria de la relativitat general.

Les ones electromagnètiques (pertorbacions dels camps elèctric i magnètic) són produïdes per partícules amb càrrega accelerades. D’igual manera, les ones gravitacionals són produïdes per masses accelerades.

La producció eficaç d’ones gravitacionals requereix masses i acceleracions molt importants. Així doncs, les fonts d’ones gravitacionals són principalment sistemes astrofísics amb objectes massius i molt densos, com ara les estrelles de neutrons o els forats negres, que poden suportar acceleracions de la magnitud que es necessitaa per poder produir aquest tipus d’ones. El descobriment del púlsar binari PSR B1913+16 per Russel Hulse i Joseph Hooton Taylor i l’observació de com el seu període orbital minva precisament com ho prediu la teoria de la relativitat general, fou la pista necessaria.

Si es considera que aquest sistema perd la seva energia per emissió gravitatòria, proporcionà la primera demostració (indirecta) de l’existència de les ones gravitacionals. Aquests dos investigadors estatunidencs reberen el Premi Nobel de la Física el 1993 per aquest descobriment. L’11 de febrer de 2016, l’equip del LIGO va anunciar que havien detectat ones gravitacionals de la fusió de dos forats negres, amb la qual cosa, 100 anys després que Einstein formulara la seua teoria, s’ha demostrat. LIGO (observatori d’ones gravitatòries per interferometria làser) és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.

Cadascun dels interferòmetres té 4 k de llarg i entre els dos hi ha 3000 km de distància (de Livingston a Hanford). Aquesta distància i la precisió deguda a la seua grandaria, son les que han permés detectar les ones gravitacionals I

SABIES QUE... La cama-roja es beneficiosa per a les persones amb problemes en la pell, com eccemes o pell atòpica.

15

QUÈ PASSA? XI


Isa

Vam pensar que seria interessant saber “què saben” les nostres famílies sobre les plantes silvestres i els seus usos tradicionals. Així és que vam preparar una enquesta, que vam repartir a totes les famílies de l’escola. el resultat va ser fantàstic. Ens van aportar una gran informació, i fins i tot, alguna proposta per l’any que ve.

Ei EEEE Quan podeu? De totes les plantes que ens van dir, vam fer un estudi de les “més populars”.

Nerea

Jo no puc divendres T

Abedul

per a la digestió, la menstruació,aparell respiratori i obesidad

muntanya

Ana

Albarosa

per a la cuina

camp

Jo puc dilluns i dimecres

Albasana

per a les infusions

muntanya

Helena

Alcohol de romer

per fer masages.

muntanya

Alfàbega

es aromàtica, medicinal, culinària, digestiva i relaxant.

camps de conreu

Aloe Vera

per a ferides de la pel

jardins

Baladre

per certes dermatits i afeccions de la pell.

muntanya

Besnuga

per a la inflamació

camp

Bleda

per a la cuina

muntanya

Boldo

infusions relaxants

muntanya

Bolets

per a la cuina

bosc

Bruc

infusions mal de gola

camp

Cama-roja

bullida amb oli i llima, si està molt tendra es pot menjar crua.

vores dels camins

Camomilla

per al mal de panxa i també per a fer infucions

muntanya

Cardo (penca)

per a la cuina (putxero)

muntanya

Helena

Cua de cavall

per al costipat

muntanya

A les 5

Dent de lleó

per a la cuina

muntanya

Isa

Espigol

aromatitzar

muntanya

On quedem?

Espinacs

per a la cuina

muntanya

Estevia

edulcorant

muntanya

Eucaliptus

per als costipats

muntanya

Isa

Farigola

infussió digestiva, antiinflamatori

camp

A ma casa tb.

Fenoll

per a la cuina

muntanya

Ana

Figa palera

els fruits són comestibles, es bo per a les diarrees.

camps de conreu

A les 5 a ca Isa. El dilluns.

Flor de Sant Joan

antidepresiu

muntanya

Flor de taronger

per a dormir i fer perfums

jardins

Herba Lluisa

Infussió relaxant

muntanya

Herba sana

per a donar-li aroma als caragols o faves sacsades i fer infusions

vores dels camins

Jengibre

per a la cuina

muntanya

Julivert

per a la cuina

muntanya

Llicsó

per a fer ensalades, es pot bollir i fregir

vores dels camins

Llorer

per a la cuina

muntanya

Menta

per a la cuina

muntanya

Mores

per a la cuina

muntanya

Olivera

Les fulles en infusió baixen la tensió

camps de conreu

Orenga

per a la cuina

muntanya

Pebrella

per adobar le olives trencades o xafades.

muntanya

Rabet de gat

per a la inflamació dels ulls, digestiva

muntanya

Raim de pastor.

per a les cremades i per fer salmorra

muntanya i marges de pedra

Romer

per a guisar ,per a les paelles, per a fer perfum, per a l’artritis.

muntanya

Rosella

fregir amb trossets d’abadejo i per fer pastissets. Mal de panxa

camps de conreu

Ruda

per a infusions

muntanya

Salvia

per a les infusions pels constipats

muntanya

per a la tensió

muntanya

Tila

infusió relaxant

camp

Timonet

per a després de menjar i per a les olives.

muntanya

Valeriana

infusió relaxant

muntanya

Verdolàga

pels costipats i er cuina (ensalades)

horts

Hola. Dilluns és l'únic dia que puc, val? K K K Ana

A mi em ve be. Isa i Nerea, i vosaltres? JJJJJJ Isa

D’acord. EEEE A quina hora? Ana

A les 7 tinc anglès. vvv Nerea

A les 5 és bona hora

Nerea

A ma casa podem O

etnobotànica

Isa Nerea

Ok. O O O

JJJJJJJ Helena

Ok.J

16 QUÈ PASSA? XI


Llista de les plantes més populars: Aloe Vera. L’Aloe Vera és una planta medicinal que es troba dispersa per quasi tot el món, amb major presència als Estats Units. El nom deriva del grec aloé, que significa substància amarga i brillant. Existeixen unes 360 espècies d’Aloe Vera. Dent de lleó (llicsó o lletsó). És una planta comestible, i tradicionalment s’utilitzen les fulles en amanides, sobretot al sud d’Europa i també al sud del Mediterrani, mentre que les flors s’utilitzen en infusió per a tractar molèsties com el mal de gola. Llorer. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània. Es troba prop de llocs habitats, per les torrenteres, i per les valls humides. El llorer es el símbol del triomf. Pot assolir fins als 10 metres d’altura i té un tronc llis i grisenc. El llorer floreix a principis de primavera. Produeix un petit fruit en forma de baia d’un centímetre i mig de diàmetre. Herba Sana. És una planta que pot arribar als trenta centimetres d’alçada. Té propietats medicinals antiespamòdiques, analgèsiques, antisèptiques, antiinflamatòries i estimulants, i tambe serveix per a tractar molèsties com les indigestions, els gasos intestinals, etc. La forma més comú de utilitzar aquesta planta és preparant-la en infusions amb les seues fulles. S’usa també per aromatizar plats (caragols, faves,…) i begudes (gin-tonic, mojito,…) Te. El te és la infusió preparada en aigua calenta amb les fulles seques o moltes del brot del arbust Cemella Sinesis. Els arbustos tenen moltes ramificacions, i normalment mesuren entre un i dos metres d’alçada. Les fulles són sempre verdes, amb uns tres centímetres d’ample i uns quatre centímetres de llarg. Menta. Les plantes de la menta són plantes perennes i aromàtiques que assoleixen una alçada de fins a cent vint centímetres. La destil·lació de la menta produeix un oli ric en mentol. A més, és un condiment que s’utilitza normalment en plats dolços. Hi ha moltes classes de menta, i la majoria d’elles no es coneixen. Herba Lluïsa. Aquesta planta té uns dos metres d’alçada. És de color verd pàl·lid i té un tacte aspre. Les seues fulles presenten la seua nervació principal a l’anvers, i s’utilitzen per les seues virtuts medicinals. També s’utilitza per a la cuina com a planta aromàtica i per a donar sabors al plats. Eucaliptus. Els eucaliptus son arbres amb propietats antisèptiques, expectorants i antiinflamatòries. S’usen habitualment les seues fulles en infusió o en bafs. Timonet. El timonet és un arbust amb molts usos medicinals, sent capaç de tractar molèsties com la tos improductiva, la bronquitis, el refredat comú, l’asma o la laringitis. La seua infusió es també digestiva. Romer. El romer és un arbust aromàtic, d’aspecte llenyós i de fulles perennes. Pot arribar als dos metres d’alçada. Les fulles tenen un color verd brillant i fan aproximadament tres centímetres i mig de llarg. Es troba molt present a la cuina tradicional mediterràniaI

17

QUÈ PASSA? XI


Júlia

Quedem? bbbbbb Sara

Demà no puc UU

Ja estem a punt d’acabar l’escola i un munt de preguntes ens venen al cap. I totes tenen a veure amb el nostre futur. Molts i moltes de nosaltres no sabem encara que fer. Així es que ens vam preguntar qu es podia estudiar a instituts del voltant d’Oliva. Els d’Oliva ja els coneixem i ens agraden, però,... i si el nostre futur està relacionat amb algun estudi que no es pot fer al nostre poble? Vam preguntar,... i ací teniu les respostes:

A l’IES Historiador Chabàs de Dénia podem fer No puc, he de comprar un regal Tècnic en Conducció d’Activitats Físiques al Medi Júlia natural, Grau Mitjà i Tècnic Superior en Activitats Dijous? 5'15 HGHGHG Físiques i Esportives. També tenen una FPB d’InMarta formàtica i Comunicacions. 5h30? tinc teatre nnnnn Ofereixen noves ingenieries, com Disseny de ViSara deojocs, sense descartar les tradicionals: E. AeroA les 6, perfa. Tinc dentista nàutica, E. Informàtica, i naturalment la branca sazzzzzzzzzzzz nitària: Medicina, Biomedicina, Infermeria, … Les Ramón dobles titulacions, com ADE+Dret i, dins les HuPer mi be. bbbbb manitats, Traducció i Interpretació amb un perfil Júlia trilingüe amb una llengua minoritària, per exemOk. a les 6'10 DDDDD ple Anglés i Alemany amb Xinés o Àrab o Rus … Marta

Sara

Perfecte I

què estudiem?

A l’IES Número 1 de Xàbia, pel que fa als cicles formatius tenen els següents: Grau Mitjà de Gestió Administrativa, d’Emergències Sanitàries i de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, de Cures Auxiliars d’Infermeria. També tenen el Grau Superior d’Administració i Finances, de Dietètica i el de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma.

18 QUÈ PASSA? XI

A l’IES Josep Iborra de Benissa podem fer Cicles Formatius de Comerç i d’Atenció a persones en situació de dependència. Els vam preguntar quines carreres creien que tenen mes futur? I ens van dir que allò important no és el futur o eixides d’una titulació universitària sino que els estudis han d’estar més guiats per la vocació que per les perspectives de futur.

A l’IES La Valldigna de Tavernes tenen FP Bàsica de Serveis Administratius i Cicles Formatius Mitjà de Gestió Administrativa i Manteniment Electromecànic, i Superior d’Administració i Finances. Ells també pensen que les Ingenieries tenen més futur perquè l’ambit i les ofertes de treball son més amplis.


A l’IES Maria Enriquez de Gandia podem fer un Batxillerat d’Arts (en les dues modalitats d’Arts Escèniques -Música i Dansa- i Arts Plàstiques). Son l’únic centre en totes les comarques del voltant que ofereix aquesta modalitat. Tenen tambe una FP bàsica d’Informàtica d’oficina, una de grau mitjà en Sistemes Microinformàtics i Xarxes i de grau superior ofereixen Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa i Desenvolupament d’Aplicacions Web. Ens han explicat que també ofereixen el batxillerat de ciències i el d’humanitats en torn de nit per a les persones majors o les que treballen pel matí i no poden acudir a classes en aquestes hores. També els hem preguntat per les carreres de més futur i ens han dit que la majoria de vegades depèn de la capacitat d’esforç i treball d’un mateix. Ens proposen que estudiem el que més ens agrade per ser feliços treballant en allò que volem.

A l’IES Joan Fuster de Bellreguard tenen Batxillerat de Ciències i Tecnologia i d’Humanitats, a més de FP Bàsica i de Grau Mitjà de Manteniment electromecànic i de Grau Superior de Mecatrònica industrial. Sobre el futur ells pensen que cada persona ha de fer allò que realment li agrade. Diuen que el mercat laboral és molt canviant i és molt arriscat decidir-se per uns estudis o altres en funció de les eixides laborals. Ens proposen que entrem a la seua web per conèixer-los millor (iesjoanfuster.edu.gva.es/web/), i fins i tot, ens conviden a anar al seu institut on estaran encantats de mostrar-nos les seues instal· lacions.

A l’IES Veles e Vents del Grau de Gandia tenen Batxillerat de “Humanitats i Ciències Socials” i “Ciències de la natura i la Salut”, a més de Cicles Formatius de les famílies de “Serveis Socioculturals i a la Comunitat” i “Comunicació, Imatge i So”I

SABIES QUE... A Mart esta el volcà més gran del sistema solar. Mesura 27 km altura i 600 km de diàmetre a la base. Es diu “Olympus” i, tot i que es va descobrir al s XIX, no es va confirmar que era un volcà fins el 1951.

19

QUÈ PASSA? XI


Al nostre equip ens pertoca fer un article sobre els temps antics,i hem pensat investigar sobre com era la vida escolar en el temps dels nostres avis, per això vam preparar una enquesta a la qual moltes famílies van contestar. Gràcies per la vostra col·laboració. Jorge

Quedem aquesta ves- Després de les enquestes, les conclusions són les següents: prada? RSRSRS Edgar

No se si podré avui G

Dones

Damian

Jo no puc nnnnn Ivan

Jo si, però no massa tard WWWW Jorge

Número de dones que van anar a l’escola: • 30 anys: d’1 persona que ens ha contestat l’enquesta, va anar 1 • 50 anys: de 12 persones van anar tots. • 60 anys: de 32 persones van anar tots. • 70 anys: de 29 persones van anar 28. • 80 anys: de 6 persones van anar 5.

A les 5? bbbbbb Quan van començar l’escola i quan van acabar: • 30 anys: va entrar als 7 anys i va acabar als 18 anys. Ivan • 50 anys: la majoria van entrar entre els 4 i 6 anys i van acabar entre els 11 i als 18 anys. Si tu vols LLLL • 60 anys: la majoria van entrar entre els 4 i 6 anys i van acabar dels 9 als 18 anys. Jorge • 70 anys: la majoria van entrar entre els 4 i els 6 anys i van acabar entre els 13 i els 18 A les 5 a la porta del cole anys. • 80 anys: la majoria van entrar entre els 4 i 6 anys i van acabar entre els 13 i els 16 anys. Ivan

Ok LLL

De què se’n recordeu? • 30 anys: Podem quedar tots • Teníem un jardí que el cuidàvem molt. un altre dia? zzzz • 50 anys: • Ens castigaven i ens pegaven amb una regla de fusta. Jorge • El professor ens va agafar de les orelles i ens va alçar a l’aire. Demà? IIIIII • Em van fer un tall a l’orella. Edgar • 60 anys: D’acord JJJJJJ • Els mestres ens pegaven. • A una classe hi havien quatre cursos. Damian • 70 anys: Si. Ok. JJJJJJ • Quan fèiem alguna trastada el mestre ens pegava amb una regla. • Els xiquets i xiquetes estaven separats. Ivan • Si faltàvem un dia ens castigaven de genoll. Ok. Fins demà. DD • 80 anys: • Els mestres ens pegaven. • No teníem finestres i feia fred.

estudiaven?

Damian

20 QUÈ PASSA? XI


Homes Número d’homes que van anar a l’escola: • 20 anys: d’1 persona va anar 1 • 30 anys:d’ 1 persona va anar 1 • 40 anys:de 2 persones van anar 2 • 50 anys:de 2 persones van anar 2 • 60 anys:de 10 persones van anar 10 • 70 anys:de 10 persones van anar 10 Quan van començar l’escola i quan van acabar: • 20 anys: va entrar als 3 anys i va eixir als 13 anys • 30 anys: va entrar als 6 anys i va eixir als 18 anys • 40 anys: van entrar als 6 anys i van eixir als 11 i als 19 anys respectivament • 50 anys: els dos van entrar als 4 anys i un va acabar als 8 anys i l’altre als 16 anys • 70 anys: van entrar entre els 3 i els 7 anys i van eixir entre els 12 i els 16 anys Com era l’escola? • 20 anys: l’edifici era de dos blocs de dos pisos. • 30 anys: l’edifici era d’una soles d’una planta i antic . • 40 anys : l’edifici era tipus aules • 50 anys : l’edifici era vell . • 60 anys : l’edifici era gran, una finca i l’escola estava en la planta baixa, també tenia nou aules , una sala d’actes i un menjador. • 70 anys: l’edifici tenia un pati gran, dues plantes de classes: 1ª planta tenia dues classes 2ª: quatre classes. També era ampla i llarga I

SABIES QUE... L’ull de l’estruç és més gran que el seu cervell.

SABIES QUE... El cotxe de producció en serie més ràpid del món fa els 444 km\hora.

21

QUÈ PASSA? XI


Al nostre equip ens ha tocat fer un “safari fotogràfic”: havíem de fer un recorregut per tota Oliva fent fotos matemàtiques, amb el tema dels arcs. Ens hem divertit mol fent-les i sobretot, hem aprés a mirar amb uns altres ulls. Ens hem fixat amb molts detalls que abans ni miràvem.

Àlex

Ieeeee????? EEEEEE Àlex

Quedem x fer fotos a les 5 i mitja? FFFFFF Cristian

Jo puc a les 6 RRR Àlex

A les 6 passem x tu. III Ruben

Passa per mi tb. Àlex. RRR Ticiano

Àlex. Passe jo x tu primer Y Ruben

Ok. Tb podem anar x llepoliesDDDDDD

Cristian

Val JJJJJJJJJJ JJJJJJJJJJJ Ticiano

bbbbbbbbbb Àlex

Bo. Adéu QQQQQQ Ruben

mirem Oliva

Au. QQQ

22 QUÈ PASSA? XI

Us recomanem que, quan passegeu pel nostre poble, comenceu a fixar-vos en tots els detalls. Descobrireu una altra Oliva.


SABIES QUE... El dinosaure més menut que va existir, segons els que han descobert fins ara, era el “Cop”, que visqué a Europa i era del tamany d’una gallina.

23

QUÈ PASSA? XI


Hola, aquest curs som nosaltres els que anem a informar-vos d’allò que ha passat a l’escola. Ens ha agradat estar pendents de què passava cada dia a l’escola per anar fent la resenya periodística. Alexandra

Hola xics

Quedem? FFFF

Primer us posarem alguna de les activitats que han fet els cursos, i después altres que hem fet tot el centre o que ens han afectat.

Àngela

Val Q A q h? Àngela

Eoooooooooooooo U

A les 5:30 a la biblio? FF

Àngela

Okis J Victor

Ok NNN

Els xiquets i les xiquetes de 3 anys visitem les cases dels nostres companys i de les nostres companyes, dins del projecte On visc.

Salva

Val OOOOOOO

Porteu les taules DDDD De les preguntes i respostes, ehhh? ZZ

Àngela

Si HH Victor

Q si...... Victor

Deixeu-me estudiar vv Salva

Això dic jo GHGHGH

què ha passat?

Doncs ens vegem AAAA A les 5:30 QQ Fins després J

24 QUÈ PASSA? XI

Els de 4 anys enguany ens hem convertit en “master chef” i hem aprés a fer moltes coses de cuina. Hem visitat cuines i hem tingut alguna master class a la nostra escola, com quan van vindre a ensenyar-nos a fer pizzes autèntiques

En 5anys som exploradors i hem viscut moltes aventures. Per dir-ne alguna, quan vam poder aconseguir pujar fins el cim de la Foradada a La Vall de Gallinera.


El divendres 22 d’abril, l’alumnat de 1r i 2n vam visitar el Parc d’Educació Vial FIEVI d’Aielo de Malferit. Allí ens van ensenyar les normes de circulació, ens van donar una carnet i vam poder pujar a karts i bicis. També vam fer saquets d’herbes aromàtiques, ens van ensenyar a seguir les petjades dels animals... Va ser un dia molt divertit!

SABIES QUE... El xocolate ha aconseguit traspassar el món culinari, arribant al de la moda. En el “Salón du Chocolat” de Zurich de 2012 es va realitzar un desfile amb prendes fetes de xocolate.

25

QUÈ PASSA? XI


El dia 10 de març els alumnes de 3r i 4t de Primària participarem en una eixida que, amb el nom de «El llegat del Mercader», ens feia un recorregut pels principals monuments de la València del s.XV. La visita s’iniciava en les Torres de Serrans i acabava en la Llotja després d’haver visitat el Palau de la Generalitat i la Catedral i haver pujat al Micalet (207 GRAONS!!!!!) des d’on gaudirem d’unes precioces vistes de la ciutat. Aprofitarem també per sentir la »mascletà» ja que estàvem en època de falles. Va ser al·lucinant!!!! Després de dinar començà el temps de jocs al llit vell del riu, la millor forma d’acabar un dia fantàstic! -El passat 25 de maig els alumnes de 5é van

26 QUÈ PASSA? XI

anar a València, van donar una volta per tot el perímetre de l’antiga muralla on es poden vore dues de les antigues entrades a la ciutat; la Torre de Quart i la Torre de Serrans, famosa pel “caloret”. Després van arribar a l’Oceanogràfic, on van esmorzar i el primer que van fer va ser anar al delfinari per vore l’espectacle del dofins. Allí van començar a ballar, la música estava molt xula. Sembla increïble tot el treball dels entrenadors dels dofins, és molt emocionant vore tot el que poden fer. S’acaba i començaren l’excursió per les diferents mega-peixeres que hi han, amb tots els hàbitats de la terra, des de les més fredes amb pinguins a les més càlides. Increïbles els taurons, les tortugues gegants. Per a dinar van anar al Parc Gulliver. S’ho vam passar d’allò més bé, segons el que ens han contat ells. El dilluns 9 de maig els alumnes de 6é ens n’anàrem a Benaixeve de viatge de fi de curs.


Varem estar 3 dies i 2 nits (9, 10 i 11). Va ser una experiència inoblidable i súperdivertida. Vam fer moltes activitats com piragüisme, escalada, de pi a pi, rapel... El que més ens va agradar a la majoria va ser el rapel. Al principi teníem molta por, però una vegada ja havies muntat, era impressionant. La única cosa que volíem fer era tornar a pujar, però ja era l’hora de dinar. També ens va encantar la nit de la disco! Tots ben guapos i guapes vam ballar i disfrutar, excepte algú que semblava torrat de la nit anterior. Els monitors que ens acompanyaren eren molt bons. Els trobarem a faltar. També hem de dir que el menjar estava molt bó i calentet, perqué alli, feia mooolt de fred. Nosaltres no volíem tornar a casa. Van ser uns tres dies magnífics.

SABIES QUE... Els pins que subjecten la nostra cabanya els varen plantar els primers alumnes que hi va tindre la nostra escola quan era un institut.

27

QUÈ PASSA? XI


QUÈ HA PASSAT A L’ESCOLA? El primer dia vam fer la presentació als cursos i la benvinguda als nous mestres, als nouvinguts alumnes de P3 i també als nous alumnes que s’incorporaven en altres cursos. L’objectiu d’aquest primer dia va ser que ens coneguérem tots. Va ser fantàstic! Com hi havia massa alumnes en el curs de 6é i de 1r, a l’escola han hagut de fer un desdoble per tal de poder treballar millor. Aquest curs tenim noves professores, una professora d’anglès, Alícia, Marta, d’audició i llenguatge i Neus, de pedagogia i terapèutica. A meitat curs va vindre Clara a substituir a Maite, que havia de cuidar-se pel seu embaràs. Li desitgem que vaja tot bé, i potser que Xavi siga el primer que veja aquesta revista.

El segon dia de classe vam fer una fireta d’activitats extraescolars. Férem tot tipus d’esports: jumping, bàsquet, futbol, handbol, escacs, ball,... L’objectiu del segon dia era poder practicar molts esports. Així que ens van repartir uns fulls informatius per poder inscriure’ns en aquells esports que ens agradaren. I encara que ens vam cansar prou… va ser molt divertit! Va ser la primera vegada que vam fer aquesta barreja d’esports i ens ho vam passar genial

Enguany els alumnes de 5é estan recuperant paraules en valencià que normalment no utilitzem. Cada matí diuen, a través dels altaveus i la ràdio escolar, una paraula diferent que troben dipositada en una bústia. Després de dir la paraula en classe l’escrivim, la definim i la dibuixem. Ací vegeu un dels equips de la radio que han ensenyat les noves paraules!!!

28 QUÈ PASSA? XI


Aquest curs estan instal·lant nous projectors a cada aula perquè les classes esdevinguen més visuals, interactives i entretingudes. Això s’ha pogut fer amb la col·laboració de l’Associació de Famílies.

El dia de la No Violència de gènere (25 de novembre) vam pintar mans de color lila en una paret de l’escola entre tot l’alumnat i el professorat. També vam llegir en forma de poesia dues cançons. Després vam ballar. Ens ho vam passar molt bé!!! En la nostra opinió va ser una gran idea per reduir la violència i pregar perquè no passe més.

Per Tots Sants vam celebrar el Halloween, pel cap d’any el cotilló i per Sant Antoni, el Porrat. Els d’infantil que no paren.

El divendres 5 de Febrer l’escola, plena d’emocions, celebrà un Carnestoltes solidari i replet de colors. Tots els familiars i amics van obrir la seua imaginació. I varem fer una volta pels carrers d’Oliva i després berenàrem.

29

QUÈ PASSA? XI


30 QUÈ PASSA? XI


Aquest dilluns 21 de febrer hem cel·lebrat la pasqua a l’escola. Ha segut la mar de divertit: hem fet jocs, els pares han vingut a la vesprada,i hem berenat la mona… Ens ho hem passat genial. Observeu-ho!

El 27 de febrer, afortunadament dissabte, va caure una gran part de l’enorme pi que teníem al pati de primària. Això va causar que es fera una revisió de tots els arbres de l’escola i que se n’hagueren de tallar molts. Ens sap molt greu que desapareguen arbres de l’escola, però més ens doldria que algun caiguera i fera mal a alguna persona. Ara anirem emplenant els buits que ens han deixat.

Hem introduit moltes atraccions noves als patis. Tenim més jocs per jugar i és més bonic. HA SIGUT MOLT BONA IDEA! Ací us mostrem com ha quedat una d’elles.

31

QUÈ PASSA? XI


Enguany era precís celebrar l’aniversari de Cervantes. I ho vam fer a l’estil Desemparats. Passant-ho súper be.

Aquest any hem tingut el gran honor de participar en un projecte Europeu per afavorir la mobilitat: Cada xiquet/a de tota l’escola feia el més possible per vindre contaminant el menys possible el nostre entorn. Ha sigut una bona idea el fer aquesta activitat.

Aquest divendres dia 3 de juny els xiquets i xiquetes de p5 i 6é hem representat un espectacle cinematic i músical d’emocions viscudes al llarg dels anys en l’escola, al cine Olimpia. Ens ha paregut una experiencia inoblidable i súper-divertida que ens ha llevat moltes pors i vergonyes amb tan sols, mitja hora! ( que es el que va durar).

32 QUÈ PASSA? XI


Els alumnes de 4t han participat en un torneig de pilota Valenciana en la fase local dels jocs esportius de la C. Valenciana. Van competir, primer front a l’Hort del Palau i després front a Santana. La primera modalitat va ser el “One Wall”, en la disciplina individual i de parelles. Es van inscriure pobles com Albuixech, Alcántera, Cárcer, Alfara de la Baronia, Alfás del Pi, Algimia de Alfara, Almassora, Almussafes, Benidorm, Bicorp, Canals, Dénia, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Montserrat, Murla, Mutxamel, Oliva, Ondara, Pedreguer, Petrer, Piles, Sella, Tavernes Blanques, Tibi, Sueca, Vall de Laguar, Xábia y Xilxes, amb un total de aproximadament 275 esportistes. Ens han contat que els ha agradat molt participar.

El 6 de juny varem vindre els entrenadors del club pilota Oliva i tots els xiquets i xiquetes que van a pìlota ens varen fer una demostració d’un partit de pilota Valenciana. Amb aquest acte vam inaugurar el Carrer Pilota. Ens va agradar molt i creguem que a la majoria de xiquets de l’escola els ha motivat més per a apuntar-se i coneixer l’esport.

El dia de l’aigua encara no ha arribat, però nosaltres ja l’hem preparat. Com que la revista hem d’acabar us ensenyem aci, quan v arribar el tio de la porra de l’any passat El dia del sopar sempre ens ha agradat: acomiadem l’escola, i saludem l’estiu. Però aquest any ningú de la nostra classe vol que arribe. Perquè serà el ultim dia del nostre llarg viatge a l’escola. Sempre portarem al cor l’escolaI

33

QUÈ PASSA? XI


col· laboracions publicitaries

gràcies pel vostre suport

34 QUÈ PASSA? XI


35

QUÈ PASSA? XI


El 2010 miràvem la primària i ara mirem l’institut. 36 Fluint cap al futur !!!

QUÈ PASSA? XI


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.