Issuu on Google+

PLC PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE1

DADES DEL CENTRE Codi: Nom del centre: 46004024 FRANCESC CARRÒS Règim: Localitat: Província: PUBLIC FONT D'EN CARRÒS VALENCIA (LA) ZVP: ZCP: Programes que aplica: PPEV: 2 PPEC: 0 ✓ Data d'aprovació Consell Telèfon: Correu electrònic: Escolar/Social: 962833665 46004024@edu.gva.es

ETAPES QUE IMPARTIX EI (1r) EI (2n) EP ✓ ✓

ESO

BAT

FP

FPA

E.ART

ALTRES CARACTERÍSTIQUES 0.- INTRODUCCIÓ I PLANTEJAMENT. LA NOSTRA ESCOLA ÉS UNA ESCOLA PLURILINGÜE. Si alguna cosa podem dir sobre La Font d’En Carròs en general i al CEIP Francesc Carròs en particular en matèria lingüística és que tenim experiència. Des de l’any 1985 portem endavant amb èxit l’ensenyament en Valencià. Treballem harmònicament amb tres llengües de manera organitzada. Això vol dir que pretenem aconseguir el màxim nivell possible en cadascuna d’elles. Sabem que si es garanteix una competència lingüística en les dues llengües oficials, el nostre alumnat tindrà més avantatges per adquirir més llengües. La 1

DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana. [2012/7817]

1


millor manera d’avançar cap al plurilingüisme és el bilingüisme. Hem d’aprofitar el privilegi i la sort de tenir dues llengües oficials al nostre territori. Plurilingüe és sinònim de llengües, en plural. Per a realitzar objectivament el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) hem de tenir presents les llengües que hi ha al territori i quin estatus té cadascuna. La competència d’un parlant en diverses llengües té una part comuna, formada per coneixements, capacitats, habilitats i estratègies relacionades amb la lectura i escriptura i amb l’aprenentatge dels continguts de les àrees no lingüístiques, que una vegada apreses en una de les llengües ja estan disponibles per a ser represes i reutilitzades en l’altra o les altres llengües del repertori personal. Es transfereixen els coneixements. No és el mateix adquirir una bona competència en una llengua dominant com ara el castellà que en una llengua minoritzada com és el cas del valencià. La solució, doncs, ha de ser compensar aquestes mancances des de l’escola en l’àmbit social. Des d’aquesta perspectiva, la conclusió és clara: si realment volen aconseguir els mateixos objectius per a les dues llengües, cal equilibrar-les a l’escola i fer de l’ensenyament del valencià, en el nostre cas, el vehicle d’instrucció majoritari per a tots els alumnes, valencianoparlants i castellanoparlants. Si aconseguim crear espais socials suficients per a les dues llengües (una ja els té), amb major facilitat se n’aprendrà una tercera (que ja va tenint el seu espai social en un món globalitzat, com en el que vivim), i una quarta i totes les que necessite incorporar al seu repertori de llengües. Mentre s’aprén valencià i s’usa el valencià com a llengua d’instrucció, s’aprén una part molt gran —la més exigent cognitivament— de la competència en castellà. Una part que l’alumne reprendrà, reutilitzarà i afermarà en castellà, més enllà de l’escola, en les innombrables ocasions en què la comunicació social, mediàtica i institucional el pressionarà per a fer-lo servir. Una llengua no s’aprén i després s’usa. Tots sabem què és el que ens ha passat amb el francés o l’anglés, quan han estat només assignatures, i no una ferramenta de comunicació... Una llengua s’aprèn si s’usa des del primer dia en contextos significatius i emocionalment afectius. L’aprenentatge es dóna sempre dins d'un marc temporal i social d'una determinada cultura i qui mira d’esquena la cultura o societat en la que viu, no sols no s’integra sinó que està anul•lant les possibilitats dels aprenentatges socials, que són tan importants o més, que els que permeten assolir la pròpia genètica. “Una llengua s’aprèn quan s’utilitza”. Nosaltres sabem que no només s’aprén llengua a l’aula, amb el llibre, amb la pissarra digital, amb quadernets… Delimitem molt bé en quines àrees fa l’alumnat els seus aprenentatges en valencià, i per suposat procurem que els materials estiguen en valencià, que les biblioteques d’aula tinguen suficients recursos en valencià, que els programaris dels ordinadors estiguen en valencià, que el valencià tinga un ús assidu i pròxim, que amb el valencià innovem i fem tractament integrat de llengües i continguts. És important que el professorat s’adrece en valencià correcte i normatiu a tot 2


l’alumnat,com també ho faran en les altres llengües. Hem de saber fer estimar la llengua, i crear actituds de protecció i defensa del nostre patrimoni cultural i lingüístic. La nostra llengua és viva fora de l’aula, per això lliguem l’educació a l’entorn i dissenyem actuacions que afavoreixen la correlació entre escola i societat. A més ho reflectim a la PGA. Fem realitat que el valencià servisca per comunicar-nos, i per tant, si cal, elegim les activitats extraescolars en valencià: “Conéixer el país en la llengua del país”. Les activitats que realitza o proposa l’AMPA, són en valencià, ja siga ballet, pilota valenciana, futbet… És clar que també realitza activitats especifiques que són en castellà o anglés. Qui realitze les activitats ha de tindre una bona competència lingüística. Les senyalitzacions del centre estan en valencià, el menjador és un àmbit on el valencià és la llengua que parlen els monitors, els menús estan redactats en valencià. Som una escola arrelada al nostre entorn, per això les tradicions anuals, les festes, les nadales, les cançons de botar a corda, els jocs tradicionals… formen part de les activitats on la llengua pròpia s’usa, on s’afavoreix l’aprenentatge col•laboratiu, i a més se’n gaudeix. Als nouvinguts, com a mesura d’integració, se’ls facilita l’accés al valencià. Si tornarem al nivell d’abans de la crisi, caldria dissenyar, executar, avaluar programes de voluntariat lingüístic, on els pares, mares i alumnat també podrien participar. Com a fet de normalitat a l’ús del valencià com a llengua cooficial que és, el centre participa en activitats com el Premi Sambori, Cinema en valencià, en les Trobades d’escoles en valencià... També tenim un Pla lector on es planifiquen animacions lectores, amb la presència d’escriptors, presentacions de llibres. Tota la documentació que emet el centre està redactada en valencià des de fa molts anys. El professorat ha de ser competent lingüísticament i s’ha de formar constantment mantenint uns nivells de llengua i coneixements actualitzats. Per això demanem a les nostres administracions que cobrisca totes les vacants amb personal habilitat. La proposta de Projecte Lingüístic a l’Educació Infantil i Primària es possibilita a partir del nostre ordenament legal i, més concretament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu i ara el Decret de Plurilingüisme. *Constitució Espanyola: Articles 3r 27é. *Estatut d'Autonomia: Art. 7é . *Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià: Art. 2n. 16é i 19é. *Decret 79/1984, de 30 de juliol. Art. 9é. *Decret 127/2012, de 3 d’agost. Art. 4.5.

3


“Els centres hauran de programar activitats que afavorisquen la presència del valencià com a llengua vehicular de relació i ús en tots els àmbits de la vida escolar...” “La formació en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya...” “Al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.” “La educación primaria contribuirá a desarrollar en los niños las siguientes capacidades: a) Utilizar de manera apropiada la lengua castellana y la lengua oficial propia de la Comunidad Autónoma." “La educación secundaria obligatoria contribuirá a desarrollar en los alumnos las siguientes capacidades: a) Comprender y expresar correctamente en lengua castellana y en la lengua propia de la Comunidad Autónoma, textos y mensajes completos, orales y escritos." “..assegurar que el seu alumnat adquirisca en finalitzar l’educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà”. Dins d’aquest àmbit normatiu la nostra escola vol assumir el compromís de convertir-se en un espai integrador per a tots i ha de crear l’entorn necessari que compense la mínima presència del valencià en l’activitat social i en els mitjans de comunicació de masses. I és per això, que el grau d’ús administratiu i social d’aquesta llengua en l’entorn escolar és un factor molt rellevant que dona als escolars més possibilitats de relacionar-se en aquesta llengua i que els ajuda a variar els hàbits lingüístics que tenen, de manera que poden aprendre i usar qualsevol de les llengües segons la situació de comunicació. La presència i el prestigi social de la llengua a l’entorn de l’alumnat augmenta la seua motivació per aprendre-la molt més que els mètodes o els materials didàctics que s’usen a l’aula. Hem de tenir present que la normalització del valencià és una tasca lenta i per tant hem de continuar creant les condicions idònies, a poc a poc, i seguir un manteniment diari constant. El Projecte de la nostra Escola és un pla d’actuació que, a partir de l’anàlisi de les possibilitats del context i de l’ús real del valencià, estableix uns objectius que busquen normalitzar la presència de la llengua com a llengua vehicular, de relació i d’ús en tots els àmbits pedagògics, de gestió, de convivència i de relació en el seu entorn. Un projecte on es tindrà en compte que l’objectiu final de tot el procés ha de ser la normalització plena del valencià, un domini equilibrat del castellà i una competència funcional de la llengua estrangera.

4


ANÀLISI DEL CONTEXT. El nostre centre és una escola amb 2 unitats de cada nivell educatiu (6+12). Encara que aquest curs, hem perdut una unitat de 3 anys. Portem endavant un PEV en Infantil i un PEBE en primària. A partir d’ara i de manera progressiva serem PPEV. Comptem amb una plantilla de 26 mestres. La resta de recursos humans són les educadores del menjador, les netejadores, l’educadora i la psicopedagoga de la Mancomunitat de municipis de la Safor. No tenim conserge. La Font d’En Carròs és una localitat que pertany a la comarca de La Safor, zona històricament valencianoparlant segons es contempla a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

5


ÍNDEX 1. Anàlisi del context 1.1 Situació sociolingüística 1.2 Programes d'educació bilingüe o plurilingüe autoritzats prèviament al centre en relació a l'alumnat plurilingüe 1.3 Programa o programes plurilingües sol·licitats pel centre. Data d'aprovació pel Consell Escolar/Social 2. Objectius lingüístics generals del centre 3. Organització de l'educació plurilingüe 3.1 Moment i seqüència d'incorporació de les llengües d'ensenyament de les diferents àrees, matèries o mòduls no lingüístics i atenció a la diversitat (CRONOGRAMES) 3.2 Moment i seqüència d'introducció sistemàtica de la lectoescriptura (educació infantil i primària) 3.3 Actuacions generals i específiques dissenyades en funció de la realitat lingüística de l'alumnat. Tractament metodològic de les llengües vehiculars 3.4 Gradació d'actuacions adreçades a la implantació del tractament integrat de llengües al centre 3.5 Organització dels recursos humans i materials del centre per a l'aplicació del programa/es plurilingüe/s. Acords presos per a la distribució del professorat 3.6 Planificació d'accions de formació del professorat en competència lingüística 3.7 Relació d'altres actuacions o projectes que el centre porta a terme per a millorar l'aplicació del programa plurilingüe en el centre (Portfolio Europeu de les Llengües, pla de foment lector, participació de programes europeus, aules d'autoaprenentatge, etc.) 4. Criteris i procediments previstos per a la implantació i desenrotllament del projecte lingüístic de centre 4.1 Calendari d'implantació del programa plurilingüe 5. Seguiment i avaluació 6. Assessorament del PLC

6


1. Anàlisi del context 1.1 Situació sociolingüística Anàlisi del context sociolingüístic en què s'ubica el centre, referit a la situació geogràfica del centre i a la presència de les llengües en l'entorn de l'alumnat. ÚS I PRESÈNCIA DE LES LLENGÜES LLENGUA

ORAL

ESCRIT

Valencià

88

80

Castellà

93

93

Anglés

25

17

COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES LLENGUA

ORAL

ESCRIT

Valencià

100

100

Presència i ús del valencià en els àmbits administratiu, de gestió, de planificació pedagògica i social i d'interrelació amb l'entorn. En este apartat es reunixen les decisions resultants del procés de reflexió dut a terme tant en l'equip directiu com en els diferents cicles, etcètera. Les decisions preses en l'àmbit “institucional” influïxen en les que es prenguen a l'àmbit pedagògic. A la Comunitat Valenciana, la pròpia concepció del currículum de les àrees lingüístiques, al posar l’èmfasi en l’ús social de les llengües en diferents contextos comunicatius, fa evident la necessitat d’organitzar els seus usos per tal d’aconseguir en tot l’alumnat una bona competència comunicativa plurilingüe integrada per totes les llengües. A més si la nostra realitat social i lingüística, en la qual les dos llengües oficials presenten una situació dissimètrica i per tant, cal afavorir la presència i ús del valencià a la institució escolar. •

Àmbit

administratiu:

este

àmbit

abasta

les relacions

del

centre

amb

l'Administració educativa o altres i els aspectes burocràtics del propi centre. •

Àmbit de gestió i planificació pedagògica: comprén tots els usos orals i escrits de la llengua amb la finalitat d'ordenar la planificació i gestió pedagògiques.

Àmbit d’interrelació amb l’entorn sociofamiliar del centre: comprén el conjunt de situacions de relació entre la societat i el centre.

7


ÚS I PRESÈNCIA DEL VALENCIÀ. OBJECTIUS ÀMBIT

OBJECTIUS

1-Àmbit administratiu

Objectiu aconseguit. La llengua vehicular del nostre centre és el valencià.

2. Àmbit de gestió i planificació pedagògica.

Objectiu aconseguit. La llengua vehicular del nostre centre és el valencià.

3. Àmbit d'interrelació El nostre objectiu primer és la comprensió i la amb l'entorn comunicació. Tot el Claustre està al servei de qualsevol sociofamiliar del centre. membre de la comunitat educativa que tinga algun problema de comprensió. 3. Àmbit d'interrelació Fer que les famílies nouvingudes vegen com a normal amb l'entorn que l'escola estiga arrelada al medi i per tant, empre el sociofamiliar del centre. valencià amb normalitat i en totes les relacions. És important també, fer un esforç col.lectiu, per aconseguir una plena integració de l'alumnat i les famílies en la vida de la nostra població. Orientar les actuacions per a fer del valencià l'eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre. Fer del centre un referent d'ús del valencià en els àmbits administratiu, de gestió i planificació educativa i d'interacció amb l’entorn. Fomentar actituds de respecte envers totes les llengües i els seus parlants. 3. Àmbit d'interrelació Fomentar la participació i implicació de les famílies en els amb l'entorn processos d'aprenentatge i ensenyament. sociofamiliar del centre. ÚS I PRESÈNCIA DEL VALENCIÀ. ACTUACIONS ÀMBIT

ACTUACIÓ

CURS EN ASSOLIT RESPONSABLE QUÈ S'ASSOLIRÀ

1-Àmbit Totes les tasques es realitzen administratiu en valencià.

Claustre

Assolit

2. Àmbit de gestió i planificació pedagògica.

Claustre

Assolit

3. Àmbit Tot el Claustre està al servei ✓ d'interrelació de qualsevol família que tinga amb l'entorn algun tipus de problema. sociofamiliar del centre.

Claustre

Assolit

Totes les tasques es realitzen en valencià.

8


2. Àmbit de gestió i planificació pedagògica.

Normalitzar el nom del centre i llevar el símbol preconstitucional en la façana de l'edifici escolar

Ajuntament

2012 - 2013

Recollida de necessitats de formació del professorat, i disseny i aplicació del PAFC atenent aquestes necessitats

Coordinador de formació

2012 - 2013

Claustre

2013 - 2014

3. Àmbit Pàgina web del centre d'interrelació amb l'entorn sociofamiliar del centre.

ÚS I PRESÈNCIA DEL VALENCIÀ. CRITERIS D'AVALUACIÓ Observar, com cada curs, al finalitzar-lo s'han complert els objectius sense cap tipus de problema. Activitats i estratègies a través de les quals el centre ha planificat la manera d'aconseguir la normalització progressiva del centre. Recursos materials dedicats a la manera d'aconseguir la normalització del valencià. Recursos humans que donen suport i es fan responsables de l'execució de les activitats per assolir els objectius de normalització lingüística. Espais i àmbits o sectors on s'aplica la normalització lingüística Temporalització de les activitats plantejades Resultats assolits del PNL

9


1.2 Programes d'educació bilingüe o plurilingüe autoritzats prèviament al centre, en relació a l'alumnat plurilingüe Relació de programes i línies que actualment aplica el centre. En el cas dels centres d'Educació

Infantil

i

Primària,

d'autoritzacions/aprovacions

de

la

cal

adjuntar

Conselleria

al

document

d'Educació

o

la

direcció

relació territorial

corresponent. PROGRAMES AUTORITZATS NOMBRE DE LÍNIES

DATA AUTORITZACIÓ/ APROVACIÓ

NIVELL EN QUÈ S'APLICA

Programa d'Ensenyament en Valencià Enriquit

2

20/09/2001

PRIMÀRIA

Programa d'Ensenyament en Valencià

2

19/06/1985

INFANTIL

PROGRAMA

APLICACIÓ DEL PLURILINGÜISME Programa Plurilingüe Educació Infantil (Resolució 2008) Programa Pluringüe Experimental 80% Red de centros plurilingües

1.3 Programa o programes plurilingües sol·licitats pel centre. Data d'aprovació pel Consell Escolar/Social Relació de programa o programes que el centre proposa, una vegada oït el Claustre de Professorat i el Consell Escolar o Social del centre, atenent a la realitat sociolingüística de l'alumnat, per a la seua autorització/aprovació. PROGRAMES SOL·LICITATS PPEV

PPEC

2

0

HISTÒRIC DE REVISIONS PRIMERA SOL·LICITUD

MET IMMERSIÓ

DATA REVISIÓ

10


MODIFICACIÓ PARCIAL DEL PLC APARTATS DEL PLC

11


2. Objectius lingüístics generals del centre El PPEV i el PPEC tenen com a objectiu assegurar, al finalitzar l’educació bàsica, l’adquisició per part de l’alumnat d’una competència lingüística igual en valencià i en castellà, així com el domini funcional de la llengua anglesa. Amb esta premissa cal adaptar els objectius dels corresponents decrets de currículum referits a cadascuna de les ensenyances reglades no universitàries, que determina el DECRET 127/2012 per a l'elaboració del PLC. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS ✓

Educació Infantil DECRET 38/2008

Educació Primària DECRET 111/2007 ESO DECRET 112/2007 Batxillerat DECRET 102/2008 Cicles Formatius

ADAPTACIÓ DELS OBJECTIUS 1.- Proporcionar als alumnes i les alumnes una competència plurilingüe que comprenga el domini de les dues llengües cooficials, el domini funcional d'una llengua estrangera i el contacte enriquidor amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d'una part de l’alumnat. 2.- Convertir els alumnes i les alumnes en aprenents estratègics i autònoms de llengües, i motivats per a aprendre'n durant tota la vida. 3.- Aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la plena integració escolar i social, independentment de la seua procedència geogràfica, del nivell sociocultural de les famílies, de les competències comunicatives i experiències culturals amb què arriben al centre, i de les seues aptituds i estil d'aprenentatge. 4.- Aconseguir que l’alumnat utilitze un llenguatge no sexista i no androcèntric. Superar tota mena d'estereotips i fomentar actituds crítiques davant continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges 12


t貌piques que es converteixen en vehicle de segregaci贸 o desigualtat.

13


3. Organització de l'educació plurilingüe L'organització del centre per tal d'implantar un programa plurilingüe ha de considerar diferents aspectes relacionats amb la disponibilitat dels recursos humans i materials de què disposa, de la metodologia aplicada, de la distribució horària, del tractament de les llengües al centre i fora, de la planificació de la formació del professorat i dels projectes que es duen a terme per tal de millorar la qualitat de l'ensenyament. 3.1 Moment i seqüència d'incorporació de les llengües d'ensenyament de les diferents àrees, matèries o mòduls no lingüístics i atenció a la diversitat (CRONOGRAMES)

CRONOGRAMA EDUCACIÓ INFANTIL (PPEV) NIVELL

LECTOESCRIPTURA ÀMBIT

CASTELLÀ ANGLÉS

3 anys

1-Valencià

En valencià, la resta del 4 temps en què s'impartixen els diferents àmbits d'experiència.

1,5

4 anys

1-Valencià

En valencià, la resta del 4 temps en què s'impartixen els diferents àmbits d'experiència.

2,25

5 anys

1-Valencià

En valencià, la resta del 4 temps en què s'impartixen els diferents àmbits d'experiència.

3

CRONOGRAMA EDUCACIÓ INFANTIL (PPEC) NIVELL

LECTOESCRIPTURA ÀMBIT

VALENCIÀ ANGLÉS

14


CRONOGRAMA EDUCACIÓ PRIMÀRIA PROGRAMA PPEV: ✓

PPEC:

1r CICLE MATEMÀT

E ART MÚSICA

E ART PLÀST

C MEDI

E FÍSICA

REL/A EDUCA

V

V

LE

V

V

C

MATEMÀT

E ART MÚSICA

E ART PLÀST

C MEDI

E FÍSICA

REL/A EDUCA

V

V

LE

V

V

C

2n CICLE

3n CICLE MATEMÀT

E ART MÚSICA

E ART PLÀST C MEDI

E FÍSICA

REL/A EDUCA

ED. CIUT

V

V

LE

V

C

V

V

- La introducció de l'Anglés en Educació Infantil, es farà d'acord amb la disponibilitat horària del professorat habilitat del centre.Esperem poder complir amb l'horari marcat amb el professorat necessari. - La llengua vehicular en infantil serà el valencià. OBSERVACIONS:

CRONOGRAMA EDUCACIÓ PRIMÀRIA PROGRAMA PPEV:

PPEC:

1r CICLE MATEMÀT

E ART MÚSICA

E ART PLÀST

C MEDI

E FÍSICA

REL/A EDUCA

E ART PLÀST

C MEDI

E FÍSICA

REL/A EDUCA

C 2n CICLE MATEMÀT

E ART MÚSICA

3n CICLE MATEMÀT

E ART MÚSICA

E ART PLÀST C MEDI

REL/A EDUCA

E FÍSICA

ED. CIUT

OBSERVACIONS:

CRONOGRAMA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA PROGRAMA PPEV:

PPEC:

1r ESO C NAT

E FÍS

E PLA VIS CS G I H

MAT

TEC

REL

OPT

TUT

15


OBSERVACIONS:

2n ESO C NAT

E FÍS

CS G I H

E CIUD

MAT

MUS

REL

OPT

TUT

OBSERVACIONS:

3r ESO BiG

FiQ

E FÍS

E PLA VIS

CS G I H MAT

MÚS

TEC

REL

OPT

TUT

OBSERVACIONS:

4r ESO BiG

FiQ

E ET-CIV

E FÍS

E PLA VIS

CS G I H

MAT

MÚS

REL

OPT

INF

LAT

TEC

TUT

OBSERVACIONS:

CRONOGRAMA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA PROGRAMA PPEV:

PPEC:

1r ESO C NAT

E FÍS

E PLA VIS CS G I H

MAT

TEC

REL

OPT

TUT

CS G I H

MAT

MUS

REL

OPT

TUT

OBSERVACIONS:

2n ESO C NAT

E FÍS

E CIUD

OBSERVACIONS:

3r ESO BiG

FiQ

E FÍS

E PLA VIS

CS G I H MAT

MÚS

TEC

REL

OPT

TUT

OBSERVACIONS:

4r ESO BiG

FiQ

E ET-CIV

E FÍS

E PLA VIS

CS G I H

MAT

MÚS

REL

OPT

INF

LAT

TEC

TUT

OBSERVACIONS:

16


17


3.2 Moment i seqüència d'introducció sistemàtica de la lectoescriptura (en el cas dels centres d'Educació Infantil i Primària)

MOMENT I SEQÜÈNCIA D'INTRODUCCIÓ SISTEMÀTICA DE LA LECTOESCRIPTURA

PPEV: ✓ Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral el món social ofereix a l'alumnat objectes i situacions on l’escrit està present. L'aprenentatge de la llengua escrita s'ha ser considerar a l'Educació Infantil no com un treball sistemàtic d'una sèrie d'activitats perceptivomotrius "preparatòries per a...", sinó com un objecte de coneixement on l'infant realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema. L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà en primer lloc en valencià i quan es dominen els aspectes bàsics s’introduirà en castellà. En fer l’aprenentatge de la lectoescriptura en valencià en Educació Infantil i primer cicle de Primària aconseguirem que els alumnes adquirisquen una competència lingüística en valencià que facilitarà la transferència d'habilitats lingüístiques per a l’aprenentatge del castellà. L’aprenentatge formal del llenguatge escrit en anglés s’introduirà a partir del primer nivell del primer cicle d'Educació Primària. OBSERVACIONS: El tractament sistemàtic de la lectoescriptura seria introduït inicialment en valencià i, posteriorment, a partir de 1r. de primària. Les habilitats comunicatives (interacció, escolta, parla, lectura, escriptura, comprensió, interpretació i traducció) seran tractades de manera integrada. La competència d'un parlant en diverses llengües té una part comuna, formada per coneixements, capacitats, habilitats i estratègies relacionades amb la lectura i escriptura i amb l’aprenentatge dels continguts de les àrees no lingüístiques, que una vegada apreses en una de les llengües ja estan disponibles per a ser represes i reutilitzades en l’altra o les altres llengües del repertori personal. Les activitats no han de ser analítiques i descontextualitzades, sinó que han d'estar integrades dins d'unitats més complexes: projectes orals, de lectura i d'escriptura, tasques, seqüències... 18


Pel que fa a la llengua estrangera, en primer lloc es desenvoluparà la competència oral. El tractament sistemàtic, comunicatiu i estratègic de la lectura i escriptura serà posterior i es partirà d'habilitats i estratègies ja apreses en les altres llengües del currículum.

PPEC: L’aprenentatge de l'escriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i s’ha d’encabir en un marc de construcció de sentit. La funció comunicativa de la llengua, la comprensió i l’expressió són els eixos essencials sobre els quals s’han de realitzar estos aprenentatges. Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix a l'alumnat objectes i situacions on l’escrit està present. L'aprenentatge de la llengua escrita s'ha ser considerar a l'Educació Infantil no com un treball sistemàtic d'una sèrie d'activitats perceptivo-motrius "preparatòries per a...", sinó com un objecte de coneixement on l'infant realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema. L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà principalment en castellà. Ara bé, això no vol dir que s’haja d’ajornar la introducció de l’escrit en valencià al primer cicle d'Educació Primària. Encara que el treball sistemàtic de la lectoescriptura és farà en la llengua base del programa, de la mateixa manera que passa en la vida real dels alumnes, l’escrit en valencià ha de tindre presència a l’aula. No es tracta, per tant, de fer lectoescriptura consecutiva, esperar a dominar el procés en una llengua per introduir l’altra, ni de fer dos voltes el treball de sistemàtic, però si fer una lectoescriptura simultània facilitant la transferència d'habilitats lingüístiques d'una llengua a l'altra. A més a més, si l’alumnat no és valencianoparlant caldrà treballar l’escrit en valencià amb textos reals, amb activitats significatives, amb un treball previ de l’oral i oferint un input ric i variat en la L2. Cal recordar que el Decret 38/2008 diu: “En l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, l’actuació educativa garantirà, per mitjà de les mesures necessàries, el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. S’atorgarà, en esta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.” També cal recordar que, a més a més, l’alumnat cursarà l’àrea de Coneixement del Medi 19


en valencià des de primer curs de l’Educació Primària, exceptuant la zona castellanoparlant (art. 36 de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià). L’aprenentatge formal del llenguatge escrit en anglés s’introduirà a partir del primer nivell del primer cicle d'Educació Primària. OBSERVACIONS:

3.3 Actuacions generals i específiques dissenyades en funció de la realitat lingüística de l'alumnat. Tractament metodològic de les llengües vehiculars Tot seguit, es presenta el nivell de prioritat de les diferents actuacions metodològiques del programa.

20


TRACTAMENT METODOLÒGIC DE LES LLENGÜES VEHICULARS PPEV

VALENCIÀ L1 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES 1. Atenció al conjunt de la complexitat comunicativa: regles socioculturals mitjançant les quals s'adequa el discurs al context. 2. Potenciació de l'interés de l'alumnat per tal d'emprar la llengua com a vehicle de comunicació tant dins com fora de l'aula. 3. Consolidació per part de l'alumnat del model de llengua formal. 4. Creació de contextos comunicatius que afavorisquen l´ús lingüístic en les àrees de contingut.

NIVELL DE PRIORITAT 1 1 1 1

5. Definició i diferenciació del tractament de la L1 i la L2.

1

6. Relació entre continguts curriculars i models textuals.

1

7. Selecció de materials curriculars.

1

8. Ús de la llengua en una gran varietat de funcions comunicatives.

1

9. Ús, per part del professorat, d'un model lingüístic estàndard.

1

21


Altres actuacions del centre: Tractament específic del valencià. Ensenyar una llengua és, sobretot, despertar l’interés en el seu conreu, despertar la curiositat per descobrir la seua mecànica interna, i fer d’aquesta una eina de comunicació. Per a fer un aprenentatge efectiu de la llengua, caldrà tenir en compte les següents orientacions metodològiques: a) Una llengua s’aprèn millor quan és emprada en un context comunicatiu, com a vehicle de comunicació, que no quan s’estudia com a codi. Per això és més efectiu un ensenyament “en” la llengua que no un ensenyament “de” la llengua. b) Per a una correcta adquisició de la llengua, cal utilitzar-la en una varietat de funcions comunicatives (preguntant, ordenant, narrant...) i en diversos contextos. A més, aquest procés d’adquisició de la llengua es relaciona amb la necessitat i el desig que té l’alumne de mantenir contactes socials i afectius amb els mestres, companys i altres persones del seu entorn. Els valencianoparlants coneixen l’ús col•loquial familiar del valencià i han tingut normalment un contacte amb usos formalitzats en castellà, en el seu medi habitual, ja que aquesta llengua està en contacte amb la nostra en el nostre àmbit. A l’aula trobem el context més apropiat per a l’aprenentatge dels usos formals de la llengua en el treball sobre qualsevol matèria. L’ensenyament-aprenentatge de la llengua d’acord amb un enfocament comunicatiu implica l’atenció al conjunt de la complexitat comunicativa (les regles sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context; l’atenció a la coherència i a la cohesió del discurs, etc.) Objectius concrets - Incloure la motivació i les actituds positives envers el coneixement i l'ús del valencià com un element essencial del currículum. - Establir mitjans per a passar dels usos lingüístics col·loquials informals als

22


CASTELLÀ L2 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES 1. Creació de contextos comunicativos que afavorisquen l´ús lingüístic en les àrees de contingut.

NIVELL DE PRIORITAT 1

2. Definició de models d'ús formal de la llengua.

1

3. Definició i diferenciació del tractament de la L1 i la L2.

1

4. Distribució horària adient per tal d'aprofitar al màxim els contextos d'ús de la L2.

1

5. Planificació de contextos d'ús comunicatiu.

1

6. Relació entre continguts curriculars i models textuals.

1

7. Selecció de materials curriculars que possibiliten usos comunicatius.

1

23


Altres actuacions del centre: El tractament que hom ha de donar a l’ensenyament d’una segona llengua no pot ser el mateix que el que es dóna en l’ensenyament de la primera, fins que no s’haurà assolit mínimament un domini equilibrat d’ambdues. Des del punt de vista psicopedagògic cal assegurar la formació del sistema lingüístic en la llengua base.

El temps corresponent al castellà es distribuirà en Educació Primària en períodes com a màxim d’una hora distribuïts estratègicament al llarg de l’horari setmanal per tal d’aprofitar al màxim l’atenció i la intensitat comunicativa en les activitats d’ensenyament- aprenentatge. No podem partir de zero, cal comptar amb l’abundant castellà ambiental: televisió, premsa, ràdio... És important treballar per tal d’assegurar el sistema fonològic, semàntic i morfosintàctic de cada llengua, així com les interferències, normals dins del procés d’aprenentatge bilingüe. Els treballs de comprensió i expressió orals en la L2 (castellà) seran introduïts de manera gradual des d’Educació Infantil. L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura en castellà s’introduirà una vegada ja estiga assolit aquest aprenentatge en valencià, en començar la Primària. Els moments òptims per a treballar les diverses fases d’adquisició de la L2 (castellà) no haurien de ser delimitats de manera dràstica, haurien de dependre de la maduresa i de l’evolució de cada xiquet i xiqueta, de les possibilitats educatives i de l’entorn cultural i lingüístic en què aquest es desenvolupe. Altres aspectes importants que hem de tenir en compte Una llengua, una persona. Si es pot permetre a nivell d’organització dels recursos humans del centre, considerant que la relació afectiva amb una persona està lligada a la llengua que parles quan estàs amb ella, és convenient que persones diferents utilitzen amb els alumnes llengües diferents. Podem facilitar als alumnes que estructuren bé la seua ment, identificant amb una persona diferent cadascuna

24


ANGLÉS L3 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES 1. Creació de contextos que afavorisquen l’ús lingüístic en les àrees de contingut.

NIVELL DE PRIORITAT 1

2. Planificació de contextos comunicatius a través d’activitats basades en tasques, de forma que l’alumnat sàpiga quina és la finalitat d’allò que s’està fent en cada moment, siga conscient del que necessita i

1

s’autoavalue. 3. Distribució horària adient per tal d’aprofitar al màxim els contextos d’ús de la L3. 4. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que faciliten la comunicació. 5. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el desenvolupament cognitiu. 6. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el treball cooperatiu. 7. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten la comprensió, segons les diferents maneres d’aprendre. 8. Ús, per part del professorat, d’un bon model lingüístic acompanyat de tècniques que faciliten la comprensió. 9.Utilització d’estratègies de comprensió i de producció oral i escrita per part del professorat i de l’alumnat. 10. Ús d’altres recursos lúdics i textos no lineals.

1 1 1 1 1 1 1 1

25


Altres actuacions del centre: Incorporació de l’ús vehicular en llengua estrangera. L’ ideal és una incorporació primerenca mitjançant el seu ús vehicular amb una metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres) i un temps suficient de l’horari escolar. AICLE és CLIL (Content and Language Integrated Learning) en anglès i EMILE (Enseignement de Matières par Intégration d'une Langue) en francès “fa referència a situacions en les que àrees o parts d’àrees s’ensenyen a través de la llengua estrangera amb un doble objectiu: l’aprenentatge de continguts i l’aprenentatge simultani de la llengua estrangera” (Marsh 1994). L'èmfasi no és en l'ensenyament de la llengua, sinó en l'ús de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació. D'aquesta manera, l'aprenentatge d'una llengua estrangera és motivador per als aprenents perquè la llengua es converteix en una eina per aconseguir informació. AICLE, a més, genera una actitud positiva envers els parlants d'una llengua estrangera i la seva cultura. Es procurarà que els continguts que s’hi treballen tinguen el grau d'exigència cognitiva i de contextualització necessaris per a ser adquirits a partir de la competència parcial que tenen els i les alumnes (V. Pascual). Algunes claus: (Pilar Pérez i Vicent Roig) • En el temps destinat a l’anglés, comunicar-se sempre en anglés. • Crear contextos en els quals la llengua s’usa significativament. (Amb contextos significatius, informació extralingüística i oportunitats de dialogar, crearem les condicions per a que els xiquets i xiquetes utilitzen de manera significativa la llengua que desconeixen i que estan aprenent. A l’educació infantil, les rutines juguen un paper essencial en l’aprenentatge per diverses raons, especialment perquè donen seguretat, creen situacions predicibles que poden anticipar…) • Garantir la comprensió, assegurant el coneixement per part de l’alumnat de la situació de comunicació. • Mantenir l’atenció per a que l’alumnat s’implique emocionalment en l’aprenentatge.

26


L4 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES 1. Creació de contextos que afavorisquen l’ús lingüístic en les àrees de contingut.

NIVELL DE PRIORITAT 1

2. Planificació de contextos comunicatius a través d’activitats basades en tasques, de forma que l’alumnat sàpiga quina és la finalitat d’allò que s’està fent en cada moment, siga conscient del que necessita i

1

s’autoavalue. 3. Distribució horària adient per tal d’aprofitar al màxim els contextos d’ús de la L3. 4. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que faciliten la comunicació. 5. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el desenvolupament cognitiu. 6. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el treball cooperatiu. 7. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten la comprensió, segons les diferents maneres d’aprendre. 8. Ús, per part del professorat, d’un bon model lingüístic acompanyat de tècniques que faciliten la comprensió. 9.Utilització d’estratègies de comprensió i de producció oral i escrita per part del professorat i de l’alumnat. 10. Ús d’altres recursos lúdics i textos no lineals.

1 1 1 1 1 1 1 1

Altres actuacions del centre: La nostra escola apostava també per la introducció del Francés, com a segona llengua estrangera, tal com marquen les directius europees. Però la voluntat de les nostres administracions educatives no ho contemplen.

27


TRACTAMENT METODOLÒGIC DE LES LLENGÜES VEHICULARS PPEC

CASTELLÀ L1 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES

NIVELL DE PRIORITAT

1. Atenció al conjunt de la complexitat comunicativa: regles socioculturals mitjançant les quals s'adequa el discurs al context. 2. Potenciació de l'interés de l'alumnat per tal d'emprar la llengua com a vehicle de comunicació tant dins com fora de l'aula. 3. Consolidació per part de l'alumnat del model de llengua formal. 4. Creació de contextos comunicatius que afavorisquen l´ús lingüístic en les àrees de contingut. 5. Definició i diferenciació del tractament de la L1 i la L2. 6. Relació entre continguts curriculars i models textuals. 7. Selecció de materials curriculars. 8. Ús de la llengua en una gran varietat de funcions comunicatives. 9. Ús, per part del professorat, d'un model lingüístic estàndard. Altres actuacions del centre: VALENCIÀ L2 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES

NIVELL DE PRIORITAT

1. Creació de contextos comunicatius que afavorisquen l´ús lingüístic en les àrees de contingut. 2. Definició de models d'ús formal de la llengua. 3. Definició i diferenciació del tractament de la L1 i la L2. 4. Distribució horària adient per tal d'aprofitar al màxim els contextos d'ús de la L2. 5. Planificació de contextos d'ús comunicatiu. 6. Relació entre continguts curriculars i models textuals. 7. Selecció de materials curriculars que possibiliten usos comunicatius. Altres actuacions del centre: ANGLÉS L3 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES

NIVELL DE PRIORITAT 28


1. Creació de contextos que afavorisquen l’ús lingüístic en les àrees de contingut. 2. Planificació de contextos comunicatius a través d’activitats basades en tasques, de forma que l’alumnat sàpiga quina és la finalitat d’allò que s’està fent en cada moment, siga conscient del que necessita i s’autoavalue. 3. Distribució horària adient per tal d’aprofitar al màxim els contextos d’ús de la L3. 4. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que faciliten la comunicació. 5. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el desenvolupament cognitiu. 6. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el treball cooperatiu. 7. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten la comprensió, segons les diferents maneres d’aprendre. 8. Ús, per part del professorat, d’un bon model lingüístic acompanyat de tècniques que faciliten la comprensió. 9.Utilització d’estratègies de comprensió i de producció oral i escrita per part del professorat i de l’alumnat. 10. Ús d’altres recursos lúdics i textos no lineals. Altres actuacions del centre: L4 ACTUACIONS METODOLÒGIQUES

NIVELL DE PRIORITAT

1. Creació de contextos que afavorisquen l’ús lingüístic en les àrees de contingut. 2. Planificació de contextos comunicatius a través d’activitats basades en tasques, de forma que l’alumnat sàpiga quina és la finalitat d’allò que s’està fent en cada moment, siga conscient del que necessita i s’autoavalue. 3. Distribució horària adient per tal d’aprofitar al màxim els contextos d’ús de la L3.

29


4. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que faciliten la comunicació. 5. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el desenvolupament cognitiu. 6. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten el treball cooperatiu. 7. Selecció, adaptació i/o creació de materials curriculars que possibiliten la comprensió, segons les diferents maneres d’aprendre. 8. Ús, per part del professorat, d’un bon model lingüístic acompanyat de tècniques que faciliten la comprensió. 9.Utilització d’estratègies de comprensió i de producció oral i escrita per part del professorat i de l’alumnat. 10. Ús d’altres recursos lúdics i textos no lineals. Altres actuacions del centre:

3.4 Gradació d'actuacions adreçades a la implantació del tractament integrat de llengües al centre

GRADACIÓ TIL ACTUACIONS 1. Plantejament unificat del tractament de la lectoescriptura. 2. Aplicació coherent dels materials curriculars per a evitar repeticions innecessàries. 3. Aprofitament de la transferència d'aprenentatges d'una llengua a una altra (CSC) 4. Unificació del metallenguatge. 5. Correcció proactiva de les errades per transferència negativa d'una llengua a una altra.

ESTAT 2 2 2 1 2

6. Diferenciació de tractament de les llengües L1, L2 i LE.

3

7. Disseny d'objectius lingüístics en les àrees de contingut no lingüístic.

2

8. Consens sobre l'enfocament comunicatiu en les tres llengües.

2

9. Elecció de materials curriculars adients en les llengües del currículum.

3

10. Programació integrada dels continguts.

3 30


11. Presa de mesures organitzatives per a intercanviar el professorat en

3

cicle o etapa (un mestre/a una llengua). 12. En Educació Infantil, distribució dels usos lingüística entres les

3

diferents llengües. Altres actuacions del centre:

Els continguts acadèmics han de ser seleccionats i seqüenciats d’acord amb les competències dels aprenents en la llengua en què es vehiculen. No tots els continguts de les diferents àrees plantegen les mateixes exigències lingüístiques durant el procés d’ensenyament-aprenentatge si considerem quatre tipus de continguts pel que fa a la seua relació amb la llengua i el procés d’adquisició: a) Continguts que poden ser desenvolupats sense necessitat de la llengua. b) Continguts que poden ser representats fàcilment mitjançant llenguatges figuratius (gràfics, taules, mapes, etc.). c) Continguts que tenen la seua definició exacta només en un llenguatge artificial, com ara una equació matemàtica, per exemple. d) Conceptes que necessiten ser construïts a través del discurs.

3.5 Organització dels recursos humans i materials del centre per a l'aplicació del programa/es plurilingüe. Acords presos per a la distribució del professorat ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS HUMANS LLENGUA VEHICULAR

TITULACIÓ LINGÜÍSTICA

ANGLÉS

MESTRE PRIMÀRIA VALENCIÀ ANGLÉS

DNI

NOM

NIVELL

ÀREA

20014626A

ANDRÉS LOZANO RAFAELA

ANGLÉS

EDUCACIÓ ARTÍSTICA

20003299S

BARBA PLAZA JOAQUINA

AUDICIÓ I AUDICIÓ I VALENCIÀ LLENGUATG LLENGUATG E E

19981384L

BLASCO GREGORI ROSA

INF4

INFANTIL

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

31


20044478R

CANET INFANTIL MARTI AIDA PRIMÀRIA

MÚSICA

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

19991000K

CERVERA PRI2 CAMARENA JOSEFA

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

19980184S

CREMADES PRI2 PASTOR PURIFICACI Ó

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

19989812Y

ESCRIVÀ MILLET ADELAIDA

EDUCACIÓ FÍSICA i PRI4

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ i FRANCÉS

19980606T

FUSTER MILLET DOLORES

PRI3

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

20027322A

GARCIA MORENO ANA

INF5

INFANTIL

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

24384734L

GIL BORRÀS JUAN

PRIMÀRIA

ANGLÉS

ANGLÉS

CAPACITACI Ó i MESTRE ANGLÉS

19991851K

GOMAR BROTONS VICENT

PRI4

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ i FRANCÉS

20023918A

GOMAR RUIZ M. VICENTA

PRI1

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

19978854L

GREGORI MONZÓ PILAR

PRI6

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

20818123H

GUILLEM DOMINGO LUISA

INF3

INFANTIL

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

24362227Y

LLORCA ESCOLANO JUANA

INF4

INFANTIL

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

20019688M

LÓPEZ ESCRIVÀ ANTONI

EDUCACIÓ FÍSICA

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

19978661X

MALONDA PRI4 SOLDEVILA ROSA

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

32


19980988Z

MAS FRASQUET ANA

PRI5

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

19987352F

MONZÓ GREGORI MARIA

PRI5

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

19993800S

MONZÓ PASTOR CECILIA

PRI3

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

MESTRE VALENCIÀ

73908984W

MORERA CATALÀ M. ANGELES

INFANTIL I PRIMÀRIA

PEDAGOGIA VALENCIÀ TERAPÈUTI CA

MESTRE VALENCIÀ

20010840N

ORTEGA AMADOR ANGELA

PRI6

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

19999617J

PARIS FRASQUET ROSARIO

INF5

INFANTIL

VALENCIÀ

MESTRE DE VALENCIÀ

20011823Y

PARRA SALORT TERESA

REFORÇ

INFANTIL

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

20033068E

VERDÚ GONZÁLEZ M. JESÚS

PRI1

PRIMÀRIA

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

73906897P

VILA GONZÁLEZ M. SALUD

INFANTIL I PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒLICA

VALENCIÀ

CAPACITACI Ó

ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS MATERIALS BIBLIOTECA

PDI

ORDINADORS

Biblioteca d'aula

Quatre

Aula d'informàtic a completa Un ordinador per aula

EQUIP DE MÚSICA

CANÓ DE PROJECCIÓ

ALTRES

un equip per Els de la PDI aula Un canó mòbil.

ACORDS ESTABLERTS L’aplicació d'un programa d'educació plurilingüe ha de disposar dels recursos necessaris: Recursos humans:

33


L’acord de Claustre per a la distribució del professorat és el següent: • Per a ser tutor/a cal tenir almenys el Certificat de Capacitació en valencià. • Per poder impartir l’àrea d’anglés o part de la matèria d’una àrea cal tenir l’habilitació. Donat que no tenim prou professorat d’anglés, amb la finalitat de poder impartir totes les sessions que hem indicat, es facilitarà l’horari a les persones que tenen la titulació esmentada per poder atendre les necessitats al respecte a altres cursos o etapes, com és el cas actualment d’E. I. i del Primer Cicle de Primària. Recursos materials: - Materials curriculars elaborats des de la perspectiva de l’educació plurilingüe. - Recursos materials suplementaris, d'acord amb les necessitats de l’alumnat del centre (immigrants, alumnat amb NEE…).

3.6 Planificació d'accions de formació del professorat en competència lingüística PLANIFICACIÓ D’ACCIONS DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT EN COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA LLENGUA

CONTINGUTS

MODALITAT

TEMPORITZACIÓ NIVELL

PROFESSORAT

VALENCIÀ, CASTELLÀ, ANGLÉS

Ús de la pissarra digital

Curs

2n i 3r trimestre

INFANTIL

TOT EL PROFESSO RAT D'INFANTIL

VALENCIÀ

MILLORA DE CURS LA PRÀCTICA EDUCATIVA A L'AULA

2n i 3r trimestre

PRIMÀRIA

TOT EL PROFESSO RAT DE PRIMÀRIA

VALENCIÀ, CASTELLÀ, ANGLÉS

L'ABECEDA PROJECTE TOT EL CURS INFANTIL I RI DE LA DE PRIMÀRA MÚSICA CENTRE

TOT EL PROFESSO RAT DEL CENTRE

ANGLÉS

APORTACIO GRUP DE NS DE LA TREBALL MÚSICA A L'APRENEN TATGE DE LES LLENGÜES ESTRANGE RES AL SEGON CICLE DE PRIMÀRIA

3

2n i 3r trimestre

PRIMÀRIA

34


3.7 Relació d'altres actuacions o projectes que el centre porta a terme per a millorar l'aplicació del programa plurilingüe en el centre (Portfolio Europeu de les Llengües, pla

de

foment

lector,

participació

de

programes

europeus,

aules

d'autoaprenentatge, etc)

PROJECTES PER A LA MILLORA DEL PROGRAMA PLURILINGÜE NIVELLS

PROJECTES

TEMPORITZACIÓ

01. Pla de foment de la lectura

EL CURS

TOT EL CENTRE

05. Pla de millora

EL CURS

TOT EL CENTRE

07. Projectes d'innovació

2n i 3r trimestre

TOT EL CENTRE

MILLORA DE LA PRÀCTICA EDUCATIVA I LA PROGRAMACIÓ

07. Projectes d'innovació

EL CURS

TOT EL CENTRE

MÚSICA

IMPLICATS

ESPECIFICACIONS

ALTRES PROJECTES DEL CENTRE RELACIONATS AMB EL PROGRAMA PLURILINGÜE Les accions formatives han de facilitar al professorat: - Competència elevada en la llengua o les llengües que ensenya. - Una progressiva competència plurilingüe, com a element necessari per a col•laborar en la construcció d'una competència plurilingüe per part dels alumnes i les alumnes. - El coneixement i la pràctica en enfocaments didàctics plurilingües. - La capacitat per a col•laborar en la planificació, aplicació i avaluació d'un programa plurilingüe en el centre. EN EL MOMENT DE LA REALITZACIÓ D'AQUEST PROJECTE LINGÜÍSTIC, EL PROFESSORAT ESTÀ DISSENYANT EL SEU PLA DE FORMACIÓ AL CENTRE. Formació lingüística en valencià. Formació lingüística en anglés. Formació en enfocaments didàctics plurilingües. Formació en planificació, aplicació i avaluació de programes plurilingües. Formació en aplicació de Tecnologies de la Informació i de la Comunicació a l’aula

35


36


4. Criteris i procediments previstos per a la implantació i desenrotllament del projecte lingüístic de centre Els programes plurilingües regulats pel Decret 127/2012 de 3 d'agost, hauran d'estar implantats, en tot cas, en els cursos i per als nivells i etapes que concreta l'annex únic del Decret. No obstant això, es podrà anticipar la implantació a altres cursos escolars quan així ho preveja el calendari del seu projecte lingüístic, amb l'autorització prèvia corresponent per part de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, Servici d'Ensenyaments en Llengües.

4.1 Calendari d'implantació del programa plurilingüe

MODIFICACIÓ DEL CALENDARI D'APLICACIÓ (només en cas de modificació) CURS

NIVELLS

ALTRES ESPECIFICACIONS

37


5. Seguiment i avaluació Amb caràcter general, i sense perjuí de les funcions pròpies de la Inspecció Educativa, la conselleria competent, realitzarà un seguiment de les mesures desenrotllades en relació amb els programes plurilingües. En este sentit, establirà un sistema d'avaluació que permetrà realitzar un diagnòstic i rigorós i transparent de l'aplicació dels programes, els resultats del qual serviran per a la decisió de la possible modificació del o dels programes d'aplicació en cada centre, així com per a l'elaboració d'un nou projecte lingüístic. Tot i això el centre podrà habilitar altres sistemes d'avaluació i seguiment de l'aplicació dels programes.

6. Assessorament La Inspecció d'Educació assessorarà la comunitat educativa, supervisarà tot el procés i proposarà mesures que contribuïsquen a perfeccionar-lo. Per a este procés podrà comptar amb la col·laboració de l'Assessoria d'Àmbit Lingüístic del Servici de Formació del Professorat i del Servici d'Ensenyaments en Llengües.

38


Projecte linguistic de centre