Page 1

“Tinc la millor feina del món”


STAFF Directora Editorial Carolina García-Huidobro @Carolaghuidobro Gerente de Asuntos Editoriales Marisol Camiroaga Editora General Lorraine Thomson @LTHOMSON10 Editora de Actualidad Luz María Astorga Editora de Reportajes Silvia Peña Editor de Ediciones Extraordinarias Marcelo Simonetti @marcelosimonett Editora de Moda y Belleza Vanina Rosenthal @vanirosenthal Directora de Arte Claudia González

/veuenoff /veu_en_off

L’editorial

Buscant el talent Neix una nova revista online a Catalunya on els protagonistes són gent d’arreu del territori que tenen coses molt interessants a explicar-nos. Sovint els grans mitjans donen veu a persones de gran prestigi i reconeixement social però obliden a aquelles persones que també han fet coses importants però no han arribat a ser tan reconegudes socialment. Amb la nostra publicació, volem donar veu a persones que en altres publicacions no en tenen però que pensem que el seu talent mereix un reconeixement. Persones potser conegudes per una petita part del territori català però desconegudes per la gran majoria. El nostre objectiu és explicar històries que ningú explica, històries de les que ningú parla.

Veu en off


INDEX


I.

TALENTS DE LA IL·LUSTRACIÓ

MILJANA TOSIC Mimologi ANGY & JAVI Mr.Wonderful LÍDIA ARRUEGO Il·lustració ocells


Sempre havia volgut dedicar-se al que realment la feia feli莽

IL路LUSTRADORA


P

rocedent de Sèrbia i resident a Gandesa (Tarragona) des de fa cinc anys. Ella és Miljana Tosic, una noia somiadora i amb unes idees il·lustratives que desborden d’originalitat i creativitat. Enamorada del clima mediterrani i del disseny gràfic, intenta, sempre que pot, invertir tot el seu temps en fer aquelles coses que la fan més feliç. Pet això es sent molt feliç de poder dedicar-se al que realment la fa gaudir més, la il·lustració.

Sempre havia tingut la necessitat de fer una cosa pròpia Des de ben petita que es dedica a la il·lustració. Tot va començar mirant la sèrie de televisió Twin Peaks de David Linch amb la seva germana, juntes es dedicaven a dibuixar els personatges que hi apareixien. Va estudiar disseny gràfic a

Sèrbia i amb moltes ganes i il·lusió va decidir crear, l’any 2009, Mimology, un aparador propi a Internet on mostra tots els seus dissenys. Durant molts anys va estar treballant en estudis de disseny però ens diu que sempre havia tingut la necessitat de fer alguna cosa pròpia i concentrar tota la seva imaginació i creativitat en un projecte com Mimology. Les seves il·lustracions, reflecteixen el seu món i la seva manera de veure les coses i en la majoria dels cops hi afegeix també “una dosi de sàtira, comèdia o ironia”. “M’agrada quan la gent veu el que faig i té una reacció semblant a la que jo vull transmetre”, ens diu.

És inquieta amb el món que l’envolta i sempre li agrada descobrir coses noves que despertin la seva curiositat. “Espero fer coses noves en un futur perquè sempre tinc la necessitat d’innovar en el que faig”, ens diu amb un gran somriure. Ella confia molt en el seu projecte al que tantes ganes i temps hi dedica, per això espera que Mimology duri molts anys i pugui continuar desenvolupant les seves idees.

Bossa il·lustrada per la Mimabossafabulosa.


Il·lustradors de “bon rotllo”

Angy& Javi

Mr. Wonderful


Una bona

dosi

com ells l’anomenen, hi Anteriorment,

ja

havien

ha l’Angi i el Javi, una pa- dut a terme propòsits que rella de dissenyadors grà- no

van

arribar

enlloc,

fics de Barcelona, que fa però, afirmen que això els

d’energia

tres anys van decidir obrir va

positiva

Missatges positius i “bon rot-

aquest estudi “no-avorrit”. llo”, això és Mr. Wonderful.

servir

d’experiència.

Un estudi no avorrit amb missatges positius i “bon rotllo”

Positivisme,“bon rot-llo” i coses boniques. Això i molt més és el que ofereix Mr. Wonderful, una empresa “no-avorrida” que va néixer fa tres anys a Barcelona i que no ha deixat ningú indiferent. En els últims anys, molts han estat els que han trobat a les xarxes socials un aparador en el qual mostrar el seu treball i donar-se a conèixer, sense que això requereixi cap inver- Però

darrere

sió. Els creadors de Mr. Won- triomf

hi

derful ho han sabut aprofitar afany

i

de

cada D’aquesta manera, l’Angi i el

un

gran Javi van començar compa-

ha molta

passió. ginant la feina amb el nou

i, actualment, acumulen més Després d’haver treballat en projecte, fins que van acabar de 230 mil seguidors a Face- grans empreses de disseny i deixant els seus treballs fixes book, més de 50 mil a Twi- publicitat, la parella va deci- i es van aventurar a crear tter i uns quants milers més dir que volia fer alguna cosa als seus blog i Instagram. diferent, que els permetés ser Darrere

d’aquest

sarao, més lliures en l’àmbit creatiu.

Mr.

Wonderful.


Missatges positius i “bon rotllo” Des del principi, s’han esforçat per treure productes que, si més no, sorprenguin i que s’emmarquin dins la seva filosofia de positivisme: tasses, bosses o làmines amb missatges tan divertits com motivadors i amb dissenys que destaquen per la cura que hi ha en cada detall.


Lidia


10 CONSELLS PER

EMPRENDRE

1

Aprèn a viure amb incertesa La competència és un factor clau en el moment d’emprendre, no obstant deixa de pensar en ella, només identifica qui és i quà fa; crea la teva oferta i aprèn a diferenciar-la, t’ajudarà a ser diferent en el mercat.

2 Sigues un lider però no et passis

La gent busca a algú que estigui disposat a embrutar-se les mans per al seu equip.

3

Estableix una cultura de treball Ser flexible amb el personal ajuda a millorar les relacions personals.

4

Recompensa

Comparteix els èxits de l’empresa amb el teu equip de treball, però també si les coses no van bé identifica les debilitats i converteix-les en oportunitats, això ajudar a millorar.

5 Sigues humil Els negocis i les oportunitats estan on menys s’espera. Estigues obert sempre a noves propostes.

6

Accepta ajuda

Sigues honest, accepta els teus errors i aprén a escoltar consells dels altres.

Un client feliç atrau a més clients


El talent fa la diferència

7 Sigues professional . Tenir en ordre el teu material de treball i cuidar el teu aspecte físic parla bé de tu davant dels teus clients

8

Cuida als teus clients Un client feliç atrau a més clients, per tant dona-li el temps i l’espai que necessita, mantingues el contacte amb ells. Fes trucades telefòniques per saludar-los o convidar-los a dinar, aquestes atencions enfortiran la relació.

9

Separa la vida personal de la laboral Tot i que l’amistad no té preu, estableix una divisió entre les teves relacions laborals i personals.


PER SABER-NE MÉS RECOMANEM

ED. ZETA BOLSILLO 17.95€

El libro nos acerca a la figura del emprendedor, desdesus orígenes hasta la actualidad, haciendo especial hincapié en aquéllos que han hecho historia. Todo para captar y desgranar las claves del espíritu emprendedor. También explica cómo moverse por el mundo empresarial, conocer los trucos que nos ayudan a comunicar nuestro proyecto, aprovechar oportunidades, crear y desarrollar un plan de marketing y viabilidad y encontrar vías de financiación. en un único libro.

ED. AGUILAR 16€

Siguiendo el principio básico de que la expresión creativa es la dirección natural de la vida, Julia Cameron nos muestra cómo recuperar nuestra creatividad mediante un exhaustivo programa en el que nos enseña a superar los bloqueos mentales, como el miedo, los celos, las creencias limitadoras, las adicciones y otras fuerzas inhibidoras, y a reemplazarlos mediante la confianza artística. El camino del artista es un bestseller internacional, una guía imprescindible para vivir la vida del artista.

ED.DEUSTO 8€

El espíritu creativo encierra un mensaje fundamental: todos podemos ser creativos, pero ¿cómo liberar nuestro espíritu creativo y emplearlo para mejorar la calidad de vida? Daniel Goleman, junto a Paul Kauf- man y Michael Ray, nos invitan a comprender el proceso creativo, a librarnos de pensamientos que nos bloquean y a des atar nuestra imaginación. Éste es un título complementario en la trayectoria de Daniel Goleman, el prestigioso autor de los best-séllers.


DESTAQUEM


II.

TALENTS DE LA FOTOGRAFIA

ANNA GUARDIOLA ÁNGELES RUIZ Sunday Shot PABLO PERDOMO Fotògraf professional


AMB ULLS

PABLO PERDOMO


DE FOTOGRAF ` ANNA GUARDIOLA & ÁNGELES RUIZ


PABLO PERDOMO FOTÒGRAF PROFESSIONAL

“La ser el

millor inquiet que

manera i

creus

preguntar que

et

d’apredre

és

sempre

tot

pot

enriquir”.


OPINIÓ BLOCAIRE AL PORTAL ARA.CAT blogspersonals.ara.cat/desdelnuvolambamor

Temps de crisi, temps d’emprendre Diuen que estem en crisi. I, certament, sem-

via llançat ja a la creació d’un negoci en un

bla que els preus es disparin i els ingressos

sector aparentment en crisi, el de la construc-

disminueixin. El cost de la vida puja i l’es-

ció, i se n’estava ensortint. Com pot ser això?

tat d’ànim, baixa. Però només falta obrir les orelles, i escoltar el que t’explica la gent, per

I un dilluns, un xic més llunyà i a través del

descobrir que n’hi ha de ben bojos. Són per-

Facebook, era en Sergio qui em comentava

sones que, malgrat la maltempsada, deci-

que, després d’anar a FITUR, estava content

deixen llançar-se a la creació d’un negoci. I

de veure com li creixia la competència en

ho fan emparats tan sols per la lleugera xarxa

el sector de les àudioguies turístiques amb

dels seus coneixements, amics i experiències.

personalitat pròpia. I n’estava ben content!

Un dissabte recent, en un sopar d’aniversari,

Ningú dubta que vivim en temps incerts,

era un dissenyador gràfic qui estava a les vores

però veig gent que ha decidit deixar la cos-

de llençar-s’hi, però no acabava de decidir-se.

ta i esdevenir l’aigua d’en Bruce Lee, per-

Amb els peus garratibats a la vora de la piscina

què saben que només l’aigua corre en els

dels negocis, la seva inquieta parella, comuni-

actuals temps líquids i saben també que,

cadora de mena, li donava empentes per ini-

com més siguin a competir, més podran cri-

ciar el camí cap a un somni que li feia respecte.

dar l’atenció d’un mercat que, i a les revolucions del món àrab o als canvis a la Xina

Un diumenge, encara més recent, en un dinar a quatre mans, era un enginyer qui s’ha-

em remeto, està creixent contínuament.


III.

TALENTS DE LA MÚSICA MAD FROGS


TXIKRIK

T

xikrik, txikrok”són les paraules màgi- ques del pallasso més divertit del Maresme. Ell és en Ricard Villegas, calellenc de tota la vida i amb una trajectòria molt llarga com a pallasso-mag professional. Nosaltres fa anys que el coneixem i podem afirmar que l’hem vist més

mul d’experiències de la seva vida”. Els personatges no neix per casualitat, sinó que existeix des que en Ricard Villegas era pràcticament un nen. Ens confessa que des de ben petit que sempre s’ha sentit una mica Txikrik i ara se sent orgullós de poder dir que viu del seu personatge que

cops vestit de pallasso que amb roba de carrer. És el seu uniforme quotidià i amb el que se sent més agust. És conegut per la majoria de gent del poble pel seu simpàtic caràcter i sobretot, perquè sempre té un somriure a la cara capaç de pujar l’ànim a qualsevol persona. Els més petits, el miren amb admiració i com que no el coneixen pel seu nom, sempre el criden per “Txikrik”. Això a ell, l’omple de satisfacció. Així defineix ell al personatge, com “un cú-

alhora no deixa de ser un reflex de la seva pròpia personalitat. En Txikrik és un pallasso i un mag alhora, sempre sense perdre una finalitat: fer riure tant als més petits com als més grans i aconseguir que el seu públic oblidi per uns moments qualsevol problema o preocupació. És per això que sempre que acaba una actuació repeteix la mateixa frase: “Recordeu aquests bons moments, tota la resta pot esperar”.


El pallasso més divertit del Maresme Segur que algun cop us heu plantejat la gran dificultat que té fer riure a la gent quan tens un mal dia. Pel Ricard fer de Txikrik és la millor medicina per quan no té un bon dia. “Si tinc problemes, em vesteixo de Txikrik i se m’oblida tot”. És com un antídot que creu que qualsevol persona hauria de posar a la seva vida. “Posa un Txikrik a la teva vida”, ens diu entre rialles. “Fer riure a la gent és una feina molt seriosa” Us ho havíeu plantejat mai? Així ens ho ha confessat en Ricard. “Fer riure és complicat, més que fer plorar”. Treballa amb un públic d’edats molt diverses, cosa que és un orgull però alhora li afegeix dificultat, ja que molts cops, el que fa gràcia a uns potser no fa gràcia als altres.

Fer riure és una feina molt seriosa És per això que ell creu que el més important de tot és quedar-te satisfet amb la feina que has fet després d’una actuació”. Ha fet molts espectacles, però n’hi ha un que el recorda com el més especial, una festa d’aniversari d’un “nen” de 90 anys. Sembla estrany dit així, oi? Per ell, poder fer que un senyor de 90 anys gaudís igual que un nen de vuit veient al Txikrik el va omplir de satisfacció. Ens diu que va ser un moment “molt màgic i molt emotiu”.


“Cada etapa de la meva vida està representada per un ocell” Entusiasme pel dibuix i pels animals. Això és Rock ‘n’ Lidi, el projecte de la jove il·lustradora Lidia Arruego, qui, mitjançant l’acurada tècnica del puntillisme, fa dels seus dibuixos, la seva passió.

Amb un llibre de pintures d’ocells a les mans, lligat amb un llaç de color blau. Així ve la il·lustradora Lidia Arruego a l’entrevista que hem concertat al Camp de Mart de Tarragona. Cal dir que l’espai va ser seleccionat a l’atzar —vam anar allí com podríem haver anat a qualsevol altre lloc— però, com passa moltes vegades, la casualitat ens va portar al millor indret on podríem haver anat amb la Lidia: on hi hagi ocells. La Lidia (21 anys) és de Cerdanyola del Vallès, tot i que viu a Creixell. És il·lustradora i actualment està estudiant quart de comunicació audiovisual a la Universitat Rovira i Virgili. Va començar a dibuixar de ben petita, “em ve de família —explica—, el meu tiet era un crack i el meu pare també”. La seva obra, d’inspiració animalista, té els seus inicis al setembre de 2011 arran d’una visita al zoo. A partir d’aquell moment la il·lustradora va trobar en la fauna la seva musa i afirma que: “quan vaig tornar, vaig voler dibuixar les aus que havia vist, un flamenc, un paó, una merla… tot a llapis”. Així va començar aquest projecte que és

Rock ‘n’ Lidi. Actualment, la tècnica que la Lidia utilitza és el puntillisme, un acurat procediment pictòric que consisteix en plasmar una imatge mitjançant punts. El puntillisme va arribar a la Lidia de la mà de Andreu Matallana, il·lustrador que la va animar a provar aquesta tècnica, que, segons afirma afirma, de seguida la va captivar.


«La gran paranoia» Quan li preguntem a la Lidia perquè dibuixa més ocells que no pas altres animals, ens contesta “els ocells, la gran paranoia” i ens explica la curiosa relació que té amb aquesta espècie: “cada etapa de la meva vida està representada per un ocell. Ha aparegut un ocell cada vegada que alguna cosa ha canviat. D’això me’n vaig adonar quan tenia 15 anys i vaig trobar un periquito. A continuació, hi va haver un canvi molt radical a la meva vida, el periquito va morir i va aparèixer de seguida un altre ocell. Sempre ha estat de la manera més estranya. Crec que cadascun de nosaltres tenim un guardià natural, per dir-ho d’alguna manera”. És per això que la temàtica més important per a la Lidia són les aus però, tot i així, també trobem altres animals representats a la seva obra com, per exemple, espècies pròpies del bosc com ara llops, guineus o cérvols, així com també fauna marina i de la selva. “Mai he pres classes de dibuix, he experimentat” La infantesa de la Lidia té una gran importància en l’evolució del seu estil i de la temàtica del seu dibuix. Afirma que quan era petita decidia si llegiria o no un llibre pels seus dibuixos, “si em cridaven l’atenció, me’l llegia. Això em va passar amb Historia de una gaviota y el gato que la enseñó a volar i amb molts altres». La Lidia mai va prendre classes de dibuix, ja que els seus pares van donar-li tot el material possible perquè

volien que experimentés per poder desenvolupar ella mateixa la seva pròpia tècnica. Va començar dibuixant els animals que veia als documentals, amb el seu avi, o a les enciclopèdies. En relació a això, la il·lustradora explica que, de petita, va quedar marcada en veure un llibre de Félix Rodríguez de la Fuente i una edició antiga d’Anatomia de Grey, els quals, diu, que li van fer apreciar lail·lustració científica. “Després, vaig començar a dibuixar Pokémons i feia vinyetes amb les històries que m’inventava”, ens diu. No obstant, de seguida va abandonar aquesta tendència per recuperar els animals com a font de creativitat ja que afirma que és el que millor se li dóna. I així va seguir fins fa dos anys quan va decidir posar-se “més seriosament i amb una certa projecció de futur”. El passat juliol, la Lidia va col·laborar en les il·lustracions que es van fer per la inauguració de l’Escola Cavaller Arnau de Riudoms. “Es tractava de fer dibuixos a les pissarres. Havien de ser infantils, més naïf, i relacionats amb el nom de cada classe, planetes, constel·lacions…”. Actualment, la Lidia està acabant la carrera de comunicació audiovisual i li agradaria estudiar belles arts, “no per tenir el títol, sinó per enriquir-me”, ens diu. Podeu veure el treball d’aquesta original i curiosa il·lustradora al seu Facebook i al seu web.A la nostra galeria també trobareu una petita mostra de la seva obra.


“Alguns ballarins no saben afrontar les pressions i no són feliços”

Marya Aguilar va néixer a Valls (Tarragona) fa 27 anys, es va formar a escoles de dansa nacionals i estrangeres, i ara és professora de Hip Hop a Barcelona.Guanyadora de diversos premis de Hip Hop, nacionals i internacionals, Marya Aguilar s’ha format en diverses disciplines de la dansa tant a Barcelona com a Los Angeles. Amb més de nou anys d’experiència com a professora de Hip Hop, aquesta vallenca està duent a terme, a Barcelona, un projecte de formació d’aquesta disciplina anomenat M&M’s project.

sionant el que pots arribar a rebre. El feedback d’allò que, de manera creativa, estàs oferint als teus alumnes se’t retorna multiplicat per infinit.

— Com vas començar al món de la dansa? — Vaig començar fent clàssic quan tenia 4 o 5 anys. Amb el temps, vaig anar incorporant altres disciplines com el contemporani i el jazz, però no va ser fins als 14 que vaig descobrir que el que més m’omplia era el Hip Hop. Vaig fer workshops, intensius i seminaris a Barcelona, Toulouse, Sant Cugat, entre d’altres. Quan vaig acabar —Per a tu, treballar és un plaer? el batxillerat, vaig entrar a diferents companyies — És la millor feina del món. Per a mi hi ha poques de dansa urbana com Chief Rockers, Forma y coses més gratificants que ensenyar. És impres- Modo, Tribu Urbana, Fatal Beauty, entre d’altres.


— Com vas decidir anar a Estats Units? — És el bressol de les danses urbanes, així que vaig decidir fer un viatge d’un mes a Los Angeles per poder rebre directament totes les noves tendències en Hip Hop i també per tenir l’oportunitat de ballar amb els coreògrafs i ballarins més increïbles. — Què és l’M&M’s project? — Es basa en la formació de futurs ballarins seguint unes directrius que facin que l’alumne creixi tant emocional com professionalment. Vaig plantejar-ho d’aquesta manera en veure que molts ballarins professionals eren profundament infeliços. — Infeliços per què? — Perquè no estan prou preparats per assumir les pressions o la duresa de la competitivitat. Vaig pensar en fer créixer ballarins complets per dins i per fora, però sobretot persones felices que tinguin les eines necessàries per afrontar amb èxit la seva carrera. — Imagina que un alumne té por a equivocar-se durant una competició o actuació. Què li aconsellaries? — Intentaria fer-li veure que no té sentit centrar-se en això. Després de fer la feina ben feta i d’haver treballat de valent, toca gaudir. Però, si durant l’actuació passa alguna cosa, el més important és no deixar-se vèncer pel moment de l’error, ja que condicionaria tota la resta de la coreografia, sinó fer-se més fort i defensar el seu treball al màxim.

— Es pot viure de la dansa? — I tant. Probablement tots aquells que prenguin aquest camí els diran que no és un bon futur, que és gairebé impossible. Però, si realment ho vols, els límits els posaràs tu. Ara bé, has d’estar disposat a treballar molt. — I l’edat, no pot esdevenir un obstacle? — En edats molt avançades si, però com en qualsevol altra feina física. Tot i que la maduresa pot ser una avantatge com tenir més experiència i més maneres d’arribar a l’alumne. — Tens al cap algun projecte de futur? — Estic organitzant un esdeveniment que es dirà Arte hasta la Médula. Va sorgir després que una de les meves alumnes superés una leucèmia i un trasplantament de medul·la. Vaig pensar que era important donar esperança als que ara estan passant per una malaltia greu. Serà un esdeveniment benèfic de gran format, en el qual actuaran artistes professionals. Els fons que recaptem els donarem a una fundació que ajuda i assessora a les familíes dels malalts. Si tot va bé, se celebrarà d’aquí a un any.


Revista digitaal prova pdf  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you