Issuu on Google+

UN COUP DE LEICA JAMAIS N’ABOLIRA L’HASARD Antoni Albalat

+ versigrafies sense cartabó Josep Porcar


UN COUP DE LEICA JAMAIS N’ABOLIRA L’HASARD Antoni Albalat

+ versigrafies sense cartabó Josep Porcar

Del 7 de maig al 12 de juny LOS 9 NOVÍSIMOS Rei En Jaume, 94 Castelló de la Plana


creative commons

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca

Per voluntat dels autors, l’ús d’aquest catàleg depèn de les normes internacionals (amb jurisdicció específica a l’estat espanyol) de la llicència Creative Commons, d’acord amb les disposicions de reconeixement, no comercial i sense obres derivades segons la 2.5 Spain License. Es permet, per tant, fer còpies d’aquesta obra amb finalitats NO comercials, citant expressament l’autor i sense fer-hi cap mena de modificació que pugui alterar la integritat de l’obra.

les fotografies: Antoni Albalat http://www.flickr.com/photos/wuniatuph/

©© De

©© Dels

poemes: Josep Porcar www.porcar.net


UN COUP DE LEICA JAMAIS N’ABOLIRA L’HASARD Antoni Albalat

+ versigrafies sense cartabó Josep Porcar

Antoni Albalat (Castelló de la Plana, 1961). En aquesta exposició deixa de banda els seus motius habituals: la fotografia de natura, els insectes... per a acostar-se a referents quotidians des d’una perspectiva poètica molt pròxima a l’abstracció. La reelaboració de motius trivials passats per un tamís que ens allunya de la visió lectiva constitueix un joc intertextual, o si preferiu, intervisual, d’un fort poder evocatiu. En aquesta ocasió, Albalat treballa conjuntament amb el també poeta Josep Porcar, autor dels poemes, breus i contundents, que formen un tot amb les imatges. A manera d’espill, Porcar ha versificat, en tercets assimètrics –sense cartabó–, reflexions i refraccions que en el seu imaginari desprenen les propostes visuals d’Albalat. Més que davant d’una exposició, us trobeu davant d’un llibre de poètica visual i textual, penjat a la paret.


ZUELO

De la bandera, la desferra, o els cabirons suïcides que, talaia avall, atzabegen la casa desteulada i inflamable que l’ull gosa daurar.


ESCHER EN JURテ好IQUES

Iuste Iudex ultionis! No reivindica cap dret a la lテイgica qui no sap conservar la fe en la ficciテウ del triangle i creu en canvi legテュtim el poder de la Llei Concursal.


BLACK TEAR

Si tenebra és això que plora el caçador caçat dins del miratge, quin llamp rebec s’empelta encara i en la mirada pigmenta un tro?


CLARABOIA DE L’ESTCE

Obscens, isòsceles a penes, els ulls divins s’acoblen, precisament, amb puríssims monts de Venus... Pervertits acutangles!


ABSTRACTE

Vi a la llera, aiguatge i llim, de gaidó hem esnifat un somni i tot s’esdevé espill.


«MARGARITA, ESTÁ LINDA LA MAR»

Això era un rei que tenia un ramat d’elefants que en desbandada esclafaren una margarida; exhalà el rei, mar enllà, tota la sang florida.


ENTRE CALÇ I CALÇ, LLETUGA 2

No desinfecta les pórques, ni la vinya esquita. I no és de la casa l’escrostada pell, sinó del temps que ja no enforna, per a bé del poble, el calciner.


ABS TRASTO

Nihil novo sub sole! Al·legòric i cartesià, el gràfic traça amb precisió làser que l’ordenada i l’abscissa conspiren sempre a favor de l’obsolescència programada.


ANIA AL BUS

Mirall, espai, aparicions! Per què el vidre esmerilat? Jo et diria, estimada, que aquest reflex, o l’altre, és el poema. Ull, boira o anell, quina bellesa gira sobre el mateix eix?


CLOUS ENKHUNTERS

Trinxera de lluernes! Ferdinand de Saussure és contaminació lumínica si la semiologia desdenya quina és la distància més curta entre dues mirades.


MINI MAL ITSME

Ombra rasant, no sé si sóc jo o és un istme, però una llengua de terra, tangent en la frontera, circumval·la encara una petita fe en el demà.


ESPIRÀLIA

Migdia despietat, roent llindar de canyís i fil d’aram, amb fútil croc i cable axial, memòria de nàutils en logaritmes cargolats.


DRAW WITH THE WIND

És el vent, i no la mirada, aquest alè que als teus ulls es desdibuixa, ferida estàtua de l’ànima absent.


PASSION WALL

Podríeu assegurar un cel i un prat, una bandera, fins i tot acceptar que l’amor tira a vermell, però el fet innegable és que, cel avall, arrosseguem un bou mort.


I’LL FOLLOW THE SUN (ELIXIR)

Com un pèsol m’encongisc i travesse foscament el túnel rovellat on encara un sol tancat aguaite a pany i forrellat.


DENDRITES DE PIROLUSITA

Ens hem amagat al bosc i eternament contemplem el cel. Ajupits, debades esperem una aurora boreal. Mira: ara passa, de pedra, un ocell.


MORFOGÈNESI

Al principi fou el Verb, després la bactèria o de bisbes. que s’alimenta d’arsènic, de Si la realitat és possiblement, la utopia és tenir bidet.


FUNDICIÓ DÚCTIL BENITO

Mobiliari urbà, enllumenat públic, tapes i reixes, contenidors, embornals, albellons, claveguerons! El dúctil encant de la indústria del podriment.


UNA ALTRA WALL

Estora de magreta a la superfĂ­cie de Saturn; en bava un caragol rellisca i deixa solcs en la retina del caminant que aprĂŠn a travessar el mur.


ABSTRACTE A LA PARET

Obscé raja, l’úter astral, sideral suc de magrana sobre el gebre auroral.


I AÇÒ QUÈ ÉS?

Per fi sabem que no era una platja sinó una pizza al Rocafort aquest cadàver que tendrament supura, des de 1968, sota les llambordes de la Place de la Sorbonne.


PARET

Paret amunt, ardides, les canals encara s’enfilen per les potes de quatre-centes quaranta-quatre coixes cadires.


ALGAE

Res no trenca la veritat de l’ànima: despullat de tot t’has capbussat en alta mar i, entre cloròfits i rodòfits, revius banys d’agost en basses de secà.


CASTELLÓ, MAIG DE 2011 100 ANYS DEL NAIXEMENT DE MANUEL SANCHIS GUARNER

http://www.flickr.com/photos/wuniatuph/ www.porcar.net


Del 7 de maig al 12 de juny LOS 9 NOVÍSIMOS Rei En Jaume, 94 Castelló de la Plana


«Un coup de leica jamais n’abolira l’hasard»