Page 1

CANALDA A VISTA DE LUPA Introducció Canalda a vista de lupa us proposa la descoberta d’un món en miniatura que necessita de la nostra atenció, coneixement i protecció: l’univers dels líquens i les biodermes de les roques. Us convidem a que us sentiu com en Gulliver en els seus viatges o com l’Alícia al país de les meravelles, mitjançant la descoberta de Canalda a través d’un itinerari a una dimensió d’éssers diminuts i molt peculiars. Per a fer aquesta visita només necessiteu dues coses: una lupa de 10 augments i una dosi de curiositat per a deixar-vos sorprendre per aquest fantàstic món dels líquens i les biodermes. Us recomanem no tenir presa, caminar lentament i observar els arbres, el terra, les roques, i descobrir una món que funciona a una altra escala d’espai i de temps. El camí de les Esplugues de Canalda fins al Torrent de la Perdiu amaga uns éssers fascinants, encara poc familiars per molts naturalistes. Què són els líquens i les biodermes? Els líquens són una simbiosi, una associació estable i autosuficient constituïda per fongs (micobiont) i algues o cianoprocariotes (fotobiont). Malgrat que científicament és difícil explicar la seva fisiologia i complexitat, quan s’observen, ja sigui en llibres, fotografies o al natural, ens resulta relativament fàcil distingir-los. La formació d’un cos permanent estable, anomenat tal·lus, i la seva longevitat els distingeix dels fongs. Els líquens tenen un color gris, verd pàl·lid, blanc, carbassa, rosa, marró, negre i es diferencien dels briòfits (molses) perquè no tenen el color verdfulla d’aquests. El fotobiont dels líquens conté pigments, com la clorofil·la, i pot ser una alga o un cianobacteri, i té la capacitat de fer fotosíntesi, de produir matèria orgànica. Cladonia fimbriata. Les Esplugues

Les biodermes són uns recobriments que es desenvolupen sobre les roques i materials petris. Estan formades per diferents grups biològics: bacteris, cianoprocariotes, algues, fongs i líquens, entre els organismes més habituals i més rarament, alguns briòfits (molses i hepàtiques).

Observació de biodermes hidratades i en estat sec. Les Esplugues

Les taques de diferents tonalitats que es troben als degotalls, les cascades i les parets de les Esplugues són degudes a l’existència de les biodermes. Aquestes biodermes poden suportar períodes de dessecació amb elevades temperatures i èpoques de condicions totalment oposades a les anteriors: d’hidratació constant i molt baixes temperatures.

1


Líquens: Morfologia, Reproducció i Ecologia Morfologia Els líquens tenen una gran diversitat morfològica. Podríem distingir principalment tres tipus: Crustaci: fortament adherit al substrat. Foliaci: s’uneix al substrat mitjançant rizines. Presenten còrtex inferior. Fruticulós: només presenten un punt de fixació al substrat i estan ramificats.

Reproducció Els líquens poden tenir una reproducció vegetativa, mitjançant uns propàguls, anomenats isidis o soredis, i que no es troben al micobiont o fotobiont de forma separada. Els líquens poden ser fèrtils o estèrils. Hi ha diferents estructures reproductives, els més freqüents són els apotecis. Altres estructures reproductives: peritecis (amb ostíol), lirel·les i mazedis. El creixement dels líquens és molt lent. Els líquens crustacis poden tenir creixements radials de 0,5-1 mm/any. Els foliacis poden tenir creixements de 2-10 mm/any. Aquest creixement dels líquens s’empra a les tècniques de Liquenometria, que permet la datació de les superfícies exposades a l’atmosfera, per l’estudi dels seus líquens.

Ecologia En funció de la naturalesa del substrat que colonitzen poden ser: Saxícoles Es desenvolupen sobre les roques. Poden ser epilítics o endolítics.

Epífits Viuen sobre altres plantes; poden ser corticícoles, lignícoles, muscícoles i foliícoles.

Terrícoles Poden ser acidòfils, neutròfils o basòfils; turbòfils, gipsícoles.

Petractis clausa. Roca de Canalda

Teloschistes chrysophthalmus Les Esplugues

Solorina sacatta. Les Esplugues

Interpretar el llenguatge dels líquens: La bioindicació Els líquens ens ajuden a conèixer l’estat de puresa ambiental d’un espai. Els líquens són extremadament sensibles a la contaminació atmosfèrica. Moltes ciutats i zones industrials són veritables deserts liquènics (Hawksworth & Rose, 1970), espais molt contaminats que no permeten l’existència de líquens. Per tal d’observar l’estat de contaminació d’una zona s’ha establert l’índex de Puresa Atmosfèrica. L’IPA es calcula a partir de dades numèriques, com el nombre d’espècies de líquens, la superfície que ocupen i la freqüència.

Perquè els líquens són extremadament sensibles a la contaminació atmosfèrica?

- No tenen epidermis, que els protegeixin davant els agents contaminants. - No tenen substàncies impermeables, com la cel·lulosa o la lignina, a diferència dels vegetals, que els aïllin dels contaminants. - No disposen d'arrels o altres mecanismes d'absorció actius dels substrat, la major part dels nutrients que fan servir els líquens per al seu creixement provenen de la deposició atmosfèrica. - No tenen mecanismes d'eliminació d'agents contaminants i aquests s'acumulen al tal·lus fins que pot arribar un punt que els causin la mort.

2


Canalda és un espai privilegiat, la seva flora liquènica i les seves biodermes són diverses i abundants. Aquesta riquesa natural, que moltes vegades ens resulta desconeguda, mereix ésser descoberta i preservada per a les generacions futures. Les escorces dels arbres i arbustos amb l’ajuda de la lupa, allotgen una gran quantitat de líquens epífits que tenen molta importància en el manteniment de l’equilibri dels ecosistemes. Els líquens són organismes autòtrofs, que tenen la capacitat de produir matèria orgànica mitjançant el procés de la fotosíntesi. Els líquens no són organismes paràsits, no interfereixen negativament en el desenvolupament i creixement dels arbrers, tot el contrari, l’existència de líquens ajuda a regular la temperatura i humitat dels ecosistemes. A la nit els líquens s’hidraten, aprofiten el descens de temperatura i la rosada de la matinada. Durant el dia aquesta aigua que han emmagatzemat s’evapora al llarg del dia, contribuint a regular la temperatura de l’ambient.

Pseudoevernia furfuracea sobre alzina. Les Esplugues

Si fixem la nostra atenció al terra, observarem gran quantitat de líquens terrícoles. La molsa blanca del pessebre és un liquen terrícola de l’espècie Cladonia mediterranea. Trobem també quantitat de líquens gelatinosos i mases gelatinoses del cianobacteri Nostoc commune.

Cianobacteri: Nostoc commune. Les Esplugues

Si observem el terra amb l’ajuda de la lupa, descobrir gran quantitat de líquens, cianobacteris, molses, falgueres, petites plantes. És important respectar els itineraris marcats als camins per tal de no causar estralls a tots aquests petits organismes que tenen un gran valor dins els ecosistemes. Líquens terrícoles gènere Cladonia. Les Esplugues

Altres líquens terrícoles que podrem trobar a Canalda seran diferents espècies dels gèneres: Cladonia, Peltigera, Solorina, Psora, Fulgensia, Squamarina, Lepraria, com a més vistosos i abundants.

Peltigera rufescens

Psora decipiens

Squamarina cartilaginea

3


Però sense dubte, els més fascinant de la flora criptògama de Canalda és la riquesa en biodermes, en associacions d’algues, fongs, líquens, briòfits, que com boscos minúsculs poblen totes les seves parets. Les roques de les Esplugues de Canalda a la primavera són un espectacle d’aigua i de colors. Les biodermes poden passar llargues temporades en estat deshidratat, latent, esperant a que l’aigua de pluja o del desglaç els hi proporcioni novament la turgència i el moviment de la vida. Per a l’estudi de les biodermes es necessita un microscopi òptic. La determinació de les espècies d’algues requereix dels coneixements d’un especialista, d’un ficòleg. Malgrat aquesta dificultat, amb una guia de referència i l’observació dels caràcters microscòpics, ens podem atrevir a conèixer alguns gèneres que podrem trobar a Canalda.

En aquest espai d’aigües netes i fredes, el Torrent de la Perdiu, hem pogut trobar diverses colònies del cianobacteri del gènere Rivularia. Les espècies de Rivularia creixen en grups de colònies semiesfèriques que poden tenir consistència dura perquè s’incrusten amb carbonat de calci.

A les roques de les Esplugues, sota les cascades d’aigua trobem un altre cianobacteri, en aquest cas del gènere Scytonema. Aquests cianobacteris poden trobar-se en ambients fontinals de naturalesa calcària.

4


A les roques de les Esplugues, a les zones humides de matolls sota les cascades,on es crea un microambient àcid per la descomposició de la matèria orgànica, podem trobar colònies de l’alga cloròfita del gènere Mougeotia, una alga conjugada, que rep aquest nom per a la seva estratègia de reproducció. Al detall de la imatge de 400x es pot apreciar aquest mecanisme de la conjugació.

A les Esplugues trobem una cascada que s’ha format per l’acció de l’aigua i la deposició de capes de biodermes. Algues, cianobacteris, bacteris, fongs, un ecosistema en miniatura, que amb el pas del temps ha donat lloc a aquesta preciosa forma calcària que creix per damunt dels conglomerats de les Esplugues. En aquestes formes calcàries d’origen orgànic es desenvolupen unes algues molt vistoses, de color carbassa lluent amb un tacte de vellut, del gènere Trentepholia. El color taronja prové de l’acumulació dels carotens al citoplasma de les cèl·lules. També poden trobar aquestes algues del grup dels cloròfits als troncs dels arbres. El gènere Trentepholia és d’afinitat tropical, per la qual cosa el localitzarem en ambient humits i que estiguin resguardats de la pluja i el sol directe. Les tonalitats grises i marrons característiques de les roques de Canalda, ja siguin en disposició vertical, horitzontal o extraplomada, contenen milions de cèl·lules d’algues i de cianobacteris. Amb l’ajuda d’un microscopi òptic, una simple roca, una pedra de Canalda, ens revela una gran abundància i diversitat d’algues i cianobacteris. Podem trobar líquens amb algues del gènere Trebouxia. Aquesta alga normalment viu amb simbiosi amb els fongs, rarament es troba en vida lliure. A nivell de cianobacteris, les dues mostres que vam prendre de les Esplugues ens han permès identificar altres espècies compatibles amb els gèneres Chroococcus, Scytonema i Lyngbya.

5


Animeu-vos a conèixer aquest micromón dels líquens i de les biodermes que es desenvolupen a les nostres muntanyes!

6


Agraïments: Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Armand Ballart, que ens va donar a conèixer les parets i els paisatges del Solsonès. El meu agraïment als doctors Antoni Gómez-Bolea, liquenòleg, i Jaume Cambra, ficòleg, ambdós de la Universitat de Barcelona, del Grup de Botànica Criptogàmica, per l’ajuda en la determinació de les mostres de líquens i biodermes. Moltes gràcies a la Sílvia i el Gerard, per acompanyar-me en aquests itineraris de Canalda a vista de lupa.

Maria José Chesa és Enginyera Agrònoma, treballa a Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. L’escalada i l’estudi dels líquens han donat lloc a una pàgina web on podreu trobar itineraris liquenològics d’arreu de Catalunya, col·laboracions d’alpinistes i escaladors en la recerca de la vida vertical i un recull de troballes de líquens en l’art i la literatura Vertilíquens: http://sironagatta.blogspot.com/ e-mail: mjchesa@agronoms.cat

7

Canalda a vista de lupa  

Itinerari de descoberta de líquens i algues a Canalda

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you