Page 1


SUMARI

R E V I S T A

2- Editorial. 3- Biblioteca. 5- P-3 – Contes del món. 9- P-4 - Dibuixem contes. 15-P-5 -Conte rus. 17-P-5- Conte japonès. 19- 1r- Hàbitats del món. 23- 2n.-Jocs del món. 28- 3r- Menjars d’arreu del món. 32- 4t- Jocs tradicionals de Catalunya. 36- 5è A.-Diferents maneres de vestir. 38- 5è.B- Els Drets dels nens. 41- 6è- Com són les escoles arreu del món. 45- Anglès- Banderes del món 46- Música- Cançons del món. 48- Informàtica- Pàgina web de l’escola. 49- Religió- Les diferents religions. 51-AMPA –Tots som diferents, tots som iguals. 52- 6è -Portades seleccionades.

1

C O L O R A I N E S


EDITORIAL R E V I S T A

Amb l’arribada de la primavera, tot es va omplint de colors i la nostra escola es torna a omplir de “Coloraines”…. Quin nom més escaient per una revista que floreix cada primavera!!! Us imagineu que trist seria un món sense colors? Per això aquest curs hem volgut fer un tast de la diversitat de colors, ètnies, cultures, paisatges, somriures, mirades… del nostre món. Us convidem a fer una passejada per aquestes pàgines i gaudir dels treballs que, des dels més petits als més grans, heu anat elaborant amb molta il·lusió. De ben segur que descobrireu el significat de grans paraules :

C O L O R A I N E S

estimació, llibertat, igualtat, comprensió, tolerància, tendresa… que serviran per enriquir-nos a tots plegats com a persones que compartim les mateixes inquietuds.

Equip de redacció

2


BIBLIOTECA Des de la biblioteca hem fet un recull de tots els llibres utilitzats per elaborar aquesta revista:

“Petit inuit” i “Petit Sioux”. Editorial Combel (Patricia Geis).

R E V I S T A

“L’ocell de la felicitat” i “La nena del dia i la nit”. Contes d’arreu. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

“El pescador d’Uraxima”. Biblioteca popular de l’Avenç. “Matrioska”. Dimiter Inkiow.

“La casa”. Món meravellós. Editorial Cruïlla.

3

C O L O R A I N E S


“Juegos multiculturales. 225 juegos tradicionales para un mundo global”. Editorial Paidotribo. Autors: Jaume Bantulà Janot i josep Mª Mora Verdeny.

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

“Tots a taula” Editorial Empúries. “Cocina para niños” Editorial Unicef. “Sushi”. Editorial Larouse “La cocina asiàtica i la francesa” “La balena blanca” Editorial Castellnou

“La volta al món en 25 cançons” Editorial La Galera. Toni Jiménez, “Música i Dansa 4t.” Editorial Cruïlla. “Diversita’ t”. Ester Bonal, Marta Casas i Nuri Casas. Generalitat de Catalunya.

4


CONTES DEL MÓN P3-A Els nens i nenes de P-3 A hem explicat la increïble i gèlida història del Petit Inuit que ,un dia, per voler fer-se el gran, per poc no deixa sense sopar a tot un poble.

PETIT INUIT Hi havia una vegada un nen que es deia Petit Inuit que vivia a Alaska. Un dia va anar a pescar amb els seus dos germans. Al cap de molta estona va pescar un peix que feia més o menys un pam. Però ell davant dels seus germans va presumir d’haver capturat el peix més gran del món. El boca a boca funciona i el rumor es va escampar per tot el poblat. Tots es preparaven per celebrar-ho. Si era tan gros n’hi hauria per tothom i potser en sobraria i tot. En veure la festassa que havien preparat el Petit Inuit es volia fondre. - No passa res – va dir el cap de la tribu. – Al capdavall és el teu primer peix. I es van repartir el peix entre tots els convidats. A un li va tocar l’espina, a l’altre tres escates... i ningú es va quedar amb gana

R E V I S T A

Nosaltres també ens hem dibuixat de Petits Inuits (ben abrigats) i ens hem convertit en uns grans pescadors. Mireu, mireu!... els pescador més grans de l’Àrtic.

C O L O R A I N E S

5


R E V I S T A

C O L O R A I N E S P3-B 6


P3-B Els nens i nenes de P-3 B hem explicat les aventures del Petit Sioux i dels seus amics que l’ajuden a recuperar el capell de plomes i cuir del seu pare.

PETIT SIOUX Hi havia una vegada un nen que es deia Toret Assegut i que vivia a Dakota. Un dia es va posar el capell de plomes i cuir del seu pare, el Gran Cap Sioux, però el vent se’l va endur fins fer-lo desaparèixer per darrere de les muntanyes. Per allà passava un coiot que amb el seu olfacte van ajudar al nen a trobar-lo. Però era dalt de tot d’un arbre no hi podien arribar. Per sort, la Gallina Emplomallada, la més brincaire de Dakota es va enfilar dalt de l’arbre. Però el capell havia caigut per un forat molt estret i no la podia agafar. Per sort, la Formiga Negra, la formiga més forta de tot Dakota els va ajudar i amb les seves potetes va poder recuperar el capell. Els nens i nenes de P-3 B ens hem convertit en indis Sioux. Oi que estem guapos!!!!

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

P3-B 7


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

8


LES NENES I ELS NENS DE P4 HEM FET DE DIBUIXANTS D’UNS CONTES MOLT BONICS. EL QUE HEM TREBALLAT A P4 A ÉS DEL TIBET I EL DE P4 B ÉS VENEÇOLÀ. ESPEREM QUE US AGRADIN MOLT!!!

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

9


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

10


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

11


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

12


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

13


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

14


P5 EL CONTE MÉS POPULAR DE RÚSSIA:

MATRIOSKA

de Dimiter Inkiow

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

15


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

16


UN CONTE JAPONÈS:

EL PESCADOR D’URAXIMA R E V I S T A

C O L O R A I N E S

17


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

18


1R R E V I S T A

C O L O R A I N E S

19


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

20


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

21


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

22


JOCS DEL MÓN NOM DEL JOC JOC: VER VER ARAS LAMA CONTINENT: CONTINENT OCEANIA Què necessitem per jugar-hi? - 5 aros. - 6 pilotes petites.

Com s’hi juga? A terra hi ha d’haver dibuixat un quadrat força gran. A cada punta i al mig cal posar-hi un aro. Dins l’aro del mig cal posar-hi 6 pilotes petites. A cada aro s’hi posa un nen o nena. Per començar, qui dirigeix el joc, fa un senyal. Cal anar al mig a buscar una pilota i portar-la al nostre aro. Cada vegada només es pot agafar una pilota. També podem agafar pilotes dels altres aros. Guanya qui aconsegueix tenir tres pilotes al seu aro.

2N-A 23

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


NOM DEL JOC JOC: PILOLO CONTINENT: CONTINENT ÀFRICA Què necessitem per jugar-hi?

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

-8 xapes -Un terreny de sorra -6 jugadors.

Com s’hi juga? Dos jugadors amaguen les xapes. Els altres quatre les han de buscar. Es tria a sorts qui amaga i qui busca. Mentre s’amaguen les xapes en un espai limitat, els altres es tapen els ulls. Quan estan amagades es diu “pilolo” i surten a buscar-les. Un cop totes les xapes s’han trobat, passen a amagar-les uns altres jugadors. Podem comptar el temps que tardem per trobar totes les xapes o simplement aconseguim trobar-les i ja està.

2N-A 24


NOM DEL JOC JOC: SKELLY CONTINENT: CONTINENT AMÈRICA Què necessitem per jugar-hi? -Una xapa per cada nen/a. -Un camp amb les caselles dibuixades fins el número 9.

Com s’hi juga? 1. Decidir qui comenta a tirar. Cada jugador posa la xapa a punt per sortir. 2. Si tires i vas a la casella número 1 tornes a tirar i sinó t’ esperes al pròxim torn. Si vas a la casella número 1 pots tirar cap al 2. 3. Si algun jugador toca la teva xapa, el que la toca avança 1 casella i tu et quedes un torn sense tirar. 4. Al voltant de la casella número 9, hi ha calaveres. Si caus al lloc on n’hi ha, tornes a començar. 5. si per fi arribes a la casella número 9, has de tirar endarrere fins a la casella número 1. I un cop hi arribes, el joc s’acaba i has guanyat!

2N-B 25

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


NOM DEL JOC JOC: LA FITA CONTINENT: CONTINENT EUROPA Què necessitem per jugar-hi?

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

-Un camp rectangular amb dues àrees. -Deu cons o llaunes que posarem a cadascuna de les dues àrees. -Farem dos equips amb el mateix número de nens/ es.

Com s’hi juga? Cada equip ha d’anar a buscar els cons de l’equip contrari i deixar-los a la seva àrea. Si estàs al camp contrari i et toquen t’has de quedar quiet fins que et toca un del teu equip i si portes un con l’has de tornar a l’àrea de l’equip contrari . Si aconsegueixes arribar a l’àrea del camp contrari sense que et toquin estàs salvat. Els cons només s’agafen d’un en un. Guanya qui té més cons a la seva àrea.

2N-C 26


NOM DEL JOC JOC: SEBA TIZRA CONTINENT: CONTINENT ÀSIA Què necessitem per jugar-hi? -Rajols de plàstic 4 o 5. -Una pilota d’espuma. -Dibuixarem un semicercle i a una distància una línia de llançament. -Farem dos equips màxim set persones.

Com s’hi juga? Posem els rajols dins del semicercle fent un piló. Un equip es posa darrere del semicercle i l’altre darrera la línia de llançament fent un fila. Els de la fila han de fer caure tots els rajols. Es van passant la pilota fins que ho aconsegueixen. Si ho aconsegueixen l’equip contrari ha de tornar a muntar el castell sense que l’altre equip els toquin amb la pilota. Si els toquen amb la pilota i no han aconseguit fer el castell han perdut i es canvien els papers.

2N-C 27

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


EL MÓN ÉS PLE DE MENJARS DIFERENTS. Els nens i nenes de 3r hem parlat a classe dels diferents menjars d’arreu del món i ens hem adonat que :

R E V I S T A

1.- Hi ha països que tenen molt menjar i d’altres en canvi en tenen poc.

Depenen sobretot del clima i del que els ofereix la natura però actualment també de la riquesa..

C O L O R A I N E S

2.- Hem trobat diferents maneres de menjar, tant pels estris que utilitzen com per les postures.

28


3.- Cada país té la seva pròpia gastronomia.

Pasta Pizzes Pollastre Tomàquet Formatges Caragols Croissants Rosbeef Escudella

Cuscús Xai Mantega de cacauet

Verdures Pastela Kebab Hummus Dàtils´

Sushi Rotllets Arròs 3 delícies Lichis Sopa de tauró Peix cru Espècies Pollastre tandori Tempura

29

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Hamburgueses Hot dog Ketchup Frijoles Nachos Chile Salses picants Pastis de carn Aletes de pollastre

Coco Ostres Crustacis Kiwi Peix Cangur Emú Cocodril

4,. També hem trobat moltes curiositats gastronòmiques, sobretot amb l’ajut de la Bet

30


R E V I S T A Després de tot aquest treball, hem decidit escollir el nostre menú preferit mitjançant una votació i el resultat ha estat el següent:

Menú 3r I el teu ?................. Macarrons Pollastre Gelat

Nens i nenes de 3r

31

C O L O R A I N E S


4T Hem triat descriure aquests quatre jocs perquè ens han semblat els més originals i divertits dels jocs tradicionals catalans que hem jugat a l’escola durant les classes d’Educació física.

R E V I S T A

LES BITLLES Per jugar es necessita: - un bitllot (bola gran). - sis bitlles.

Com s’hi juga: Aquest joc és individual. Consisteix en que cada jugador o jugadora intenta tombar, d’un sol tir, cinc bitlles de sis que hi ha col·locades. Si això no és possible, s’ha d’intentar fer caure el major nombre de bitlles. les bitlles estan col·locades de manera que hi ha

C O L O R A I N E S

tres files de dues bitlles cada una. El jugador tira el bitllot tres cops cada vegada, quan li toca el seu torn, per mirar de fer caure les bitlles. Cada bitlla que cau a terra té la següent puntuació: 1 bitlla=1punt, 2 bitlles=2punts, 3bitlles=3punts, 4bitlles=4punts, 5 bitlles=10punts, bitlles=10punts 6bitlles=6punts. Guanya el jugador o jugadora que aconsegueix més punts.

32


EL MOCADOR Tipus: oposició Jugadors: molts Material: mocador Edat: a partir a 8 anys Espai: exterior

DESCRIPCIÓ DEL JOC S’han de fer dos grups d’igual nombre de jugadors. Aquests es

R E V I S T A

col·loquem en dues files paral·leles i a certa distància. La persona que porta el mocador es situa al mig . Una persona de cada equip reparteix un nombre a cada jugador. El joc comença quan el que té el mocador diu un nombre. Els que tenen aquest nombre surten ràpidament a agafar el mocador. Si un jugador d’un equip passa o trepitja la línia i l’altre no ha agafat el mocador, queda eliminat. Si un jugador agafa el mocador i arriba sense que el de l’altre equip

l’atrapi, al seu lloc, elimina el que no ha agafat el

mocador. Si un jugador agafa el mocador i l’atrapen, queda també eliminat. Els eliminats han de donar el seu nombre a un del seu equip. Per salvar els eliminats del teu equip, aquests s’han de col·locar agafats de la mà o tocant-se els peus. Si el que agafa el mocador toca els eliminats , aquests queden salvats i tornen a la seva fila. Guanya l’equip que al final té més jugadors.

33

C O L O R A I N E S


CORRIDA DEL CABÀS Per jugar es necessita: -cabassos

R E V I S T A

-taps d’ampolla

Com s’hi juga: Primer poses tres o més cabassos alineats i una mica separats al terra. A continuació,vas col·locant 8 o més taps a davant de cada cabàs deixant un pas de distància entre tap i tap. Cada jugador ha d’ agafar el més ràpid possible tap per tap i anarlos dipositant a dins el cabàs. Es pot agafar cada cop el tap que es vulgui. Guanya el jugador que els recull tots i més de pressa.

C O L O R A I N E S

34


Moros i Cristians Per jugar a aquest joc no necessitem cap material però, sí que necessitem: - un gran espai. - dues línees paral·leles marcades al terra, separades entre elles per dotze passos llargs. El joc consisteix en que només quedi una persona en un dels equips, i els altres nens i nenes quedin en l’ equip que és el guanyador. Com s’ hi juga: - fer dos equips d’ igual nombre.

R E V I S T A

- se situa cada equip darrera de cada línea. - un equip para la mà. - un jugador o jugadora dels altres va a tocar les mans de l’ equip contrari però, a un participant, li picarà la mà més fort. - el jugador picat, ha de córrer per atrapar el que li ha picat, que està escapant cap a darrera de la seva línea. - si l’ atrapa, aquest jugador canvia d’ equip. Si no l’ atrapa, el jugador picat se’n va a l’ altre equip. I ara, vigileu a no quedar amb les mans vermelles!

35

C O L O R A I N E S


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

36


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

37


ELS DRETS DELS NENS

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Les nenes i els nens de 5è B, aprofitant el lema d’aquest curs “Els nens del món” hem estat treballant quins drets tenien; vam començar descobrint el que era un “DRET”. Per grups, vam discutir quins eren els nostres drets; després de parlar-ne unes bones estones vam buscar informació i vam trobar que el 10 de desembre de 1948 l’Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració dels Drets Humans. La nostra classe hem volgut representar els drets que haurien de tenir tots els nens del món. Un DREt és tot allò que ens pertany, ja en el moment de néixer i que fa que puguem créixer en llibertat, estimació i seguretat.

L’Aleix viu a les Preses, En Lluc al Mallol i la Sheila a Olot; estem contents amb el nostre nom; tots som catalans perquè vivim a Catalunya: hi tenim tot el DRET.

38

Som en Pau, la Martina, l’Elena, la Hawa, l’Alba i la Mireia; som nens i nenes, de diferents races i religions; uns som cristians, altres musulmans, alguns no seguim cap religió; podem ser diferents sense que ningú ens discrimini. És el nostre DRET.


Som Gerard, l’Elisenda i l’Arnau; cada dia venim a l’escola, on aprenen i gaudim del joc; és un DRET que tenim i que ens agrada molt.

Tots vivim en una casa o en un pis i tenim uns pares que ens alimenten; si ens trobem malament ens cuiden i ens porten a l’hospital. Nosaltres ,L’Elisenda, la Paula, La Sara i L’Arnau, sabem que hi tenim DRET.

Nosaltres, en Miquel, la Rocío, la Marta i en Gerard, tenim uns pares que ens estimen, ens escolten, ens entenen.. és el nostre DRET.

La Sara, En Jordi i la Marta, sabem que tenim el DRET a formar-nos amb comprensió, amistat, justícia i amb un esperit de solidaritat entre tots.

39

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

La Carla, la Paula i la Martina us volem explicar que tenim el DRET a ser protegits en cas d’abandonament o explotació en la feina

En Jaume, la Nàdia, l’Aleix i la Sheila, sabem que si mai patim una discapacitat, tindrem el DRET d’una educació i atenció especial. M’agradaria que tots els nens del món tinguessin els mateixos drets que tenim nosaltres ¡!

Davant de qualsevol catàstrofe, en Marc i en Xavier saben que seran els primers en rebre ajuda; és un DRET.

40

En David i jo, en Biel, sabem que tenim el DRET a poder-nos desenvolupar físicament, mentalment i socialment; per això gaudim d’una protecció especial.


COM SÓN LES ESCOLES ARREU DEL MÓN? ELS ALUMNES DE SISÈ FEM UNA PASSEJADA PELS CINC CONTINENTS

AMÈRICA

Les escoles de l’Equador A Equador hi ha dos tipus d’escola: les de costa i les de muntanya. COSTA: Als matins entren a les 8:30 i a la tarda surten a les 19:00. Comencen las classes a l’abril i les acaben al gener. Tenen vacances per les festes de: Nadal, Setmana Santa, Cap d’any, Carnaval, les festes de Quito i la independència de Guayaquil. MUNTANYA: Als matins entren a les 8 :00 i a la tarda surten a les 19:00 Comencen les classes al setembre i acaben al juny. Tenen vacances per lss festes de: Nadal, Setmana Santa, Cap d’ any, festes de Quito, la independència de Guayaquil. ASSIGNATURES: A Equador estudien: CASTELLÀ , ANGLÈS , PLÀSTICA,SOCIALS,MATEMÀTIQUES, FRANCÈS, E. FÍSICA, RELIGIÓ, NATURALS I MÚSICA

Els estudis són obligatoris, els nens han de començar a estudiar a partir de 6 anys fins als 16, tot i que ara poca gent pot plegar abans dels 18. Hi ha nens que estudien en escoles privades i públiques però molt pocs estudien a casa. L’assignatura que predomina és l’Anglès. El curs dura 180 dies. L’horari escolar dura unes 6 hores per dia. En els Instituts solen fer menys assignatures que en els Instituts d’Espanya.

41

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


EUROPA

R E V I S T A

Les escoles de Finlàndia, Noruega i Suècia: Als països dels nord d’Europa les escoles fan 7 h i 40 minuts al dia. Tenen 13 setmanes de vacances l'any (Nosaltres en tenim unes 16). Necessiten portar uniforme, i van a l'escola des de que neixen fins que acaben els cursos de la universitat (en el mateix centre). Normalment les classes són de 20 persones o més, però, si es porten molt malament se separen en grups de 10 alumnes.

ESCOLES ALEMANYES

C O L O R A I N E S

A les escoles Alemanyes comencen a dos quarts de vuit i acaben les classes a la una menys deu. A les escoles comencen el curs a l’agost després de les vacances d’estiu i es divideix en dos semestres. Les vacances d’estiu duren sis setmanes i les de Nadal dues. També fan vacances a la primavera (Setmana Santa) i a la tardor. A l’escola estudien: física. biologia, química, matemàtiques, musica, història, alemany, geografia, religió o ètica, educació física i socials. Qualificació Nota Nota Catalana Alemanya Excel·lent 8’8-10 1 Notable

7’8-8’7

2

6-7’7

3

Suficient

5-6

4

Insuficient Deficient

0-5

5 6

42


ÀSIA

Escoles del Japó L'educació ha estat sempre un assumpte important en tota societat i el Japó no és cap excepció. Hi ha tres formes en les quals un nen és educat al Japó: per assistència a una escola pública per a l'educació obligatòria, per assistència a una escola privada per a l'educació obligatòria o per assistència a una escola privada que no s'adhereix als estàndards establerts pel Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia. Tot i no ser obligatòria, el 90% de la població assisteix a l'educació secundària. Més de 2,5 milions d'estudiants continuen estudiant en universitats i escoles terciàries. En el passat, el procés de selecció per a l'educació d'alt nivell era descrit com "infernal" o "bèl·lic". No obstant això, amb la disminució de la natalitat al Japó, la situació s'ha revertit. Actualment els col·legis i universitats han de competir entre si per guanyar estudiants. Un terrorífic tsunami, el dia 12 de març de 2011 va arrasar les ciutats del Japó que estaven més a prop de la costa. El 85% de la població està desapareguda . Ara hi ha més de 20.000 morts . No hi ha gaires escoles perquè la majoria estan destruïdes. Els nens al Japó també usen uniformes. Aquests són bastant tradicionals - samarretes i pantalons curts per als nens i les camises i les faldilles per a les nenes. els nens fan servir els casquets i les nenes fan servir barrets de colors brillants.

43

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


ÀFRICA

ESCOLES DE BURKINA FASO R E V I S T A

C O L O R A I N E S

Un dels desafiaments principals del país és millorar la seva educació ja que menys d'una tercera part dels nens rep educació primària, malgrat la presumpta obligatorietat de l'escolarització gratuïta fins als 16 anys. Les escoles de Burkina Faso són molt diferents a les d’aquí. Les nostres són de maons, ciment, calefacció... les seves en canvi moltes encara són de fusta i algunes gràcies a la relacions internacionals del país amb Europa s’han construït com les d’aquí.

OCEANIA

ESCOLES DE NOVA ZELANDA La forma d’educar a Oceania segons el Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants (PAIE) és la vuitena millor de món, millor que la dels països d’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Les escoles de Nova Zelanda s’assemblen molt a les nostres tant pels edificis com pels cursos obligatoris : de sis a quinze anys.

44


ANGLÈS

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

45


CANÇONS DEL MÓN KOKOLEOKO cançó tradicional de Ghana

R E V I S T A

Kokoleoko, mama, kokoleoko Kokoleoko, mama, kokoleoko Aba, mama, aba. Aba, mama, kokoleoko

L’INVERNO L’È PASSATO cançó popular d’Europa (Ticino)

C O L O R A I N E S

L’inverno l’è passato, l’aprile non c’è più, È ritornato il maggio col canto del cucú. Cucù, cucù, l’aprile non c’è piu È ritornato il maggio col canto del cucú

46


SAMBA LELÉ

cançó tradicional brasilera

Ô, morena bonita, Como é que se namora? Pôe o lenchinho no bolso, E deixa a pontinha de fora.

Samba lelé ta doente, Ta co’a cabeça quebrada. Samba lelé precisava De umas dezoito lambdas

R E V I S T A

Samba, samba...

Samba, Samba, Samba, ô Lelé. Pisa na barra de saia, ô Lelé Samba, Samba, Samba ô Lelé. Pisa na barra da saia, ô Lelé

Ô, morena bonita, Onde é que você mora? Moro na praia Formosa, Digo adeus e vou-me embora Samba, samba...

MENG JIANGNÜ BUSCA EL SEU MARIT cançó tradicional xinesa

Zheng yuè lî lái shì xín chun Jià jià hù diân hóng deng Bié jià fú tuán yuán jù Wô jià zhàng fu zào cháng chéng

47

C O L O R A I N E S


INFORMÀTICA

R E V I S T A

A LA PÀGINA WEB DE L’ESCOLA, TROBAREU ENLLAÇOS RELACIONATS AMB EL TEMA TREBALLAT AQUEST CURS, ELS NENS DEL MÓN: JOCS, CONTES, DRETS DELS INFANTS, CANÇONS… VISITEU-LA I HO VEUREU!

www.xtec.cat/ceipverntallat/

C O L O R A I N E S

48


RELIGIÓ LES DIFERENTS RELIGIONS

Arreu del món, hi ha moltes religions diferents segons el país o continent on visquis, com:  EL CRISTIANISME El cristianisme va ser fundat per Jesús de Natzaret. Les persones que creuen en el Cristianisme s’anomenen cristians. El principal llibre del Cristianisme és la Bíblia, aquesta t’ho explica tot sobre Jesús i la seva vida. La salvació que Jesús transmet es fonamenta a l’alamor, i és per a tothom.  L’ISLAM L’Islam es va fundar al S.VII a la Península Aràbiga. El fundador va ser Mahoma, que era el profeta d’Al·là, el seu Déu. Els creients s’anomenen Musulmans. Els llocs sagrats més importants de la religió Musulmana són: la Meca i Jerusalem. El llibre sagrat de l’Islam és l’Alcorà.

 L’HINDUISME L’ origen de l’hinduisme es perd en els temps. Va néixer fa 5000 anys. Siva es el déu de la destrucció. Vinau es el déu que conserva l’univers, el creador. Hindú és un mot que significa Indi. No hi ha llibre sagrat, però hi ha una col·lecció de textos. Aquests textos estan reunits en 4 col·leccions. Els Hindus demanen ajuda als deus esculpits en Temples.

49

Símbol del Cristianisme

Símbol de l’Islam

Símbol de l’Hinduisme

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

 EL BUDISME El budisme és la religió fundada en la vida i els ensenyaments de Siddharta Gautama. Siddharta Gautama es va casar quan tenia 16 anys i poc després va tenir un fill. El budisme va començar a la Índia al segle VI a.C. La paraula Buda significa “despert”. El llibre principal del Budisme és el Tripitaka.

Símbol del Budisme

☯ EL TAOISME El Taoisme, busca la perfecció de l’home en la contemplació de la naturalesa i en la mística. Per la unió amb el Taoisme cal: prendre una actitud passiva que consisteix en la diferència, la humilitat i la quietud, i suprimir la violència, l’orgull i l’amor a un mateix.

 EL JUDAISME El judaisme és la religió del poble jueu . El seu déu s’anomena Jahvé. La Torà és la llei que Déu ha revelat el poble israelita. Ells esperen la vinguda d’un Messies, (d’un alliberador) que enviarà Jahvè. Per als jueus Déu habitava al temple. Les seves principals festes són la festa de la llum i la festa de la dedicació que en Habreu (la llengua que parlen els jueus) es diu Hanuka.

Símbol del Taoisme

Símbol del Judaisme

ALUMNES DE RELIGIÓ DE 6è

50


TOTS SOM DIFERENTS, TOTS SOM IGUALS Quan en Verni va entrar, ja fa uns dies, al vestíbul de l’escola va quedar entusiasmat. Com aquell qui, content, veu el mar després de molts dies de no veure’l i se n’adona que, de fet, el trobava a faltar; entusiasmat com quan a la Vall desperta la primavera i retornen aquells diversos tons de verd intens i apareixen milers de taques de tots colors. En Verni va veure un gran mural amb el mapa del món dibuixat i va viatjar en un instant fiuuu des d’Austràlia a l’Argentina, de Gàmbia a Rússia, de la Xina a Madagascar, de Catalunya a Andalusia, de l’Índia al Japó... I va veure molts nens i nenes del món: uns prims i d’altres llargs i desmanegats; alguns amb el coll llarg, uns quants amb els peus plans i una colla amb els dits ben llargs. Molts amb els ulls ametllats i no pocs amb els cabells ben rinxolats. I robes molt diferents i divertides. I es va mirar les mans i els pantalons, i es va tocar la panxolina. I va observar el seu voltant: nenes que corrien contentes cap aquí i nens que saltaven cap allà; rotllanes de mainada més gran que parlaven amb accents diferents la mateixa llengua. I en Verni va pensar la sort que tenim i com li agradaria que tots els nens i nenes del món tinguéssim les mateixes oportunitats.

Principi 10 dels Drets dels Infants:

L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

51

R E V I S T A

C O L O R A I N E S


AQUÍ TENIU UN RECULL D’ALGUNES DE LES PORTADES QUE HAN DIBUIXAT ELS ALUMNES DE 6É.

R E V I S T A

C O L O R A I N E S

52


R E V I S T A

C O L O R A I N E S

53

REVISTA 10-11  

REVISTA D'ESCOLA 10-11

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you