__MAIN_TEXT__

Page 3

2

públic

diumenge, 11 de desembre del 2011

Societat

www.publico.es/catalunya

pve de la pàgina anterior

ship Monitor (GEM) –una xarxa internacional d’investigació sobre la creació d’empreses–, l’activitat emprenedora a Espanya va baixar un 15,57% l’any 2010, xifra que ens situa com un dels menys emprenedors dins dels països amb economies impulsades per la innovació. A més, només un 0,53% de la població adulta està involucrada en alguna iniciativa emprenedora de caràcter social, davant del més del 2% dels Estats Units, el Regne Unit o Finlàndia. Reticència als canvis

El motiu: la nostra mentalitat conservadora. No estem acostumats al canvi de feina ni de residència, ens independitzem tard, preferim l’habitatge de compra al de lloguer i tenim tendència a pensar que és només l’Estat qui ha d’encarregar-se dels problemes socials. Potser és hora d’aprendre a viure sense subvencions, asseguren alguns. Per Patricia Sáez, directora del MBA Social i del Postgrau d’Emprenedors Socials de la UOC, “les subvencions que es perpetuen en el temps no són indicades perquè necessitem projectes socials autosostenibles en l’àmbit financer”. Per entendre’ns: una empresa social ha de treballar per un món més just i sostenible, però com que ho ha de fer competint amb el mercat tradicional, hauria de cercar també el benefici econòmic. Aquest és un dels punts més discutits, però també el que possibilita que els projectes es consolidin i que siguin atractius de cara als inversors. Segons Sáez, en una primera etapa l’emprenedor social “utilitza molt més capital intel· lectual que econòmic”, per després “centrar tot el seu esforç a posar la idea en acció”. No és fins una tercera fase, la de creixement, al cap de cinc o deu anys, que es fan grans inversions i s’aconsegueix la maduresa. “No hi ha gaires empreses a Espanya que hagin passat a aquest estadi”, apunta Miró. Per ell, no n’hi ha prou les claus

Un decàleg per impulsar les empreses socials > FORMACIÓ I EDUCACIÓ En emprenedoria social, tant a les escoles com en la formació continuada de l’adult. > CULTURA INNOVADORA Mostrar exemples d’èxit perquè els ciutadans entenguin que ells també són capaços d’engegar un projecte.

Un emprenedor funciona per assaig i error, però la societat no tolera el fracàs La mentalitat conservadora atura moltes propostes que tindrien futur «És importantíssim que s’experimenti de petit què significa ser un emprenedor»

amb una proposta que resolgui problemes socials, s’ha de tenir un model de negoci. “Quan algú em diu: ‘Sí, però és que jo ja he provat el meu projecte en una comunitat i funciona’, li responc: ‘Val, però això ho pots fer a 40 comunitats més o no?’. Aquest és el repte: l’emprenedor social ha de pensar en gran!”. Però no ho fem. Potser per por, i és que en la nostra cultura fracassar és gairebé un pecat capital, quan en realitat és d’allò més habitual. Hi ha estudis que diuen que només cinc de cada cent empreses tradicionals superen els cinc anys de vida. “Un emprenedor fracassa perquè s’enfronta moltes vegades a una primera vegada i aprèn per assaig i error. En el cas de l’emprenedor social, aquest aprenentatge és més lent i sofisticat, es necessita molta creativitat, convicció, passió i paciència per superar el dur camí cap al mercat”, afirma Sáez.

Quatre experiències d’iniciatives impulsades a Catalunya

Bernadet va decidir, quan tenia 34 anys, explicar la seva experiència. m. Á. t.

La clau, no defallir

Una quinzena d’empreses, entre elles el Global Movement of Children, que va decidir instal·lar la seva seu mundial al districte 22@ de Barcelona, són les que formen, des de fa un parell d’anys, UpSocial, la primera incubadora d’iniciatives d’aquest tipus d’emprenedoria. “Més que un espai, és una comunitat de persones que havien creat empreses per promoure la millora social i volien compartir experiències i idees per superar les barreres amb les quals acostuma a trobar-se l’emprenedor, com ara el finançament i els problemes de màrqueting o estratègia”, explica un dels seus artífexs, Josep Miró.

“Anar provant”. Això és, per Miró, el que s’ha de fer. “L’emprenedoria és com anar al gimnàs: com més practiques, més bé ho fas. El que passa és que no perdonem els errors”. Potser per això diuen que “un emprenedor no neix, es fa”, i alguns, sarcàsticament, afegeixen que “el desfan”. Posar fi a aquesta mentalitat passa per l’educació. “És importantíssim que els joves experimentin en edats primerenques què significa ser un emprenedor”, assegura Zapata. La fundadora d’Ashoka a Espanya cita l’exemple de José Manuel Pérez, Pericles. Convençut que si no ens entrenen de petits a ser emprenedors, de poc ens serviran les incubadores de projectes quan som adults, l’asturià va crear, fa 25 anys, Valnalón Educa. L’entitat imparteix a les escoles una assignatura per ensenyar nens d’entre 3 i 16 anys a ser emprenedors: creen empreses, fabriquen productes per vendre’ls en fires, demanen crèdits a entitats bancàries, etc. Ja porten més de 40.000 nens entrenats a Europa i Amèrica Llatina. D

> creació D’UN ECOSISTEMA Investigadors, administracions, empreses, inversors... han de treballar conjuntament. > INCUBACIÓ DE PROJECTES L’entorn acadèmic és un lloc especialment fèrtil per a la generació de noves idees. > FIGURA DE L’EMPRENEDOR Canviar ‘els problemes són molts i jo només un’ per un ‘jo també puc contribuir’. > FINANÇAMENT ESTABLE Nous productes de finançament bancaris, filantrops, fons de capital risc social, etc.

> MARC LEGAL Creació d’un marc legal específic, que ara no existeix, per seguir l’evolució del sector. > MEDICIÓ DE L’IMPACTE Perquè els inversors o l’administració pública donin suport als millors projectes. > COOPERACIÓ Aprofitar el talent fomentant aliances entre administracions, empreses i inversors. > SUPORT públic Els líders d’opinió, polítics i personalitats públiques han de mostrar el seu ajut i interès.

Comunitat pionera d’intercanvi d’idees a UpSocial

Vicki BERNADET Fer visible una realitat amagada

Un llarg camí per defensar les víctimes d’un drama tabú La Fundació Vicki Bernadet procura assistència integral als qui han patit abusos sexuals infantils

Els inicis, el 1997, no van ser fàcils. “Vaig començar amb voluntaris, i econòmicament amb les aportacions dels amics, de la família... Jo hi vaig posar tots els estalvis perquè, clar, havíem de sobreviure”, recorda l’emprenedora. Ara, quan a la fundació hi treballen 11 persones en nòmina més sis professionals liberals, encara tenen dificultats per trobar finançament, sobretot privat. “El tema no agrada”, diu Bernadet. L’estigma que s’arrossega

3 Parlar d’abusos sexuals infantils és un tema tabú per a molta gent. Però no per a Vicki Bernadet. Ella, més que ningú, ha aconseguit que el tema aparegui als mitjans de comunicació, que es discuteixi a les escoles i que s’abordi des de les institucions relacionades amb la infància. Perquè és una realitat, per molt dur i vergonyós que sigui reconèixer-ho. Segons diversos estudis, al voltant d’un 23%-25% de nenes i d’un 10%-15% de nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys, normalment per part d’un familiar o d’algú de l’entorn de confiança. Però el 60% dels casos mai surten a la llum i les víctimes no reben cap mena d’ajuda psicològica. Quan Bernadet, als 34 anys, va decidir explicar la seva experiència com a víctima, va xocar contra un mur d’incomprensió. No va trobar cap institució que pogués donar-li el tractament que necessitava. Per això va crear FADA –ara Fundació Vicki Bernadet–, la primera associació a Espanya que facilita una assistència integral a víctimes d’abús sexual en la infància.

El 60% dels casos mai surten a la llum i els afectats no reben ajut psicològic «El més important és que les víctimes tinguin un lloc on poder anar»

La missió de la fundació és facilitar assistència integral a adults víctimes d’abús sexual durant la infància i també a menors i famílies que passen o han passat per aquesta situació. Inclou serveis d’acollida, jurídics, teràpia individual i/o familiar, però també de sensibilització i prevenció. Perquè Bernadet considera que la meta és que un dia no hi hagi cap cas per atendre. Les portes estan obertes per a tothom, perquè a cadascú li arriba el moment quan li arriba. “Hi ha persones que ho confessen als 20 anys, però n’hi ha d’altres que als 80. El més important és que en el moment en què aquella persona ha decidit fer el pas tingui un lloc on anar”. Bernadet fa molts anys que intenta carregar-se l’estigma de l’abús sexual a través de formació universitària a professionals de serveis socials, xerrades en escoles, conferències, etc. L’activitat arriba a una mitjana anual de 13.000 persones. “I sempre surten casos d’allà. Perquè després diguin que les estadístiques no són reals...”. D

Profile for Verkami

Público 11/12/11  

Público 11/12/11

Público 11/12/11  

Público 11/12/11

Profile for verkami
Advertisement