Page 1

1


2


Quins contes mĂŠs bonics! A tots els pares i mares que ens estimen i ens cuiden molt.

Recull de contes dels nens i nenes de 2n

3


EL CONILL SENSE AMICS Carla, Carlos, Rocío, Blanca Hi havia una vegada un bosc molt llunyà. Hi vivia un conillet màgic. El conillet no tenia amics i ell en volia tenir. Va decidir marxar del bosc. El conillet caminava i va veure un gall plorant. – Hola- va dir el conillet.- Per què plores? – No tinc amics- va respondre el gall. – Jo tampoc. – Vols ser el meu amic?- li va preguntar el gall. – Sí! -va dir el conillet- Ara ja tinc un amic i en vull més. I van seguir caminant plegats, el conillet i el gall, i van veure un llop simpàtic i amable. – – – – –

Hola, llop! Per què ploreu?- els va preguntar el llop. No tenim amics- van dir el conillet i el gall. Voleu ser amics meus? Sí! Tenim molts amics ara.

I finalment el conillet, el gall i el llop van viatjar per tot el món i van passar milions d'aventures.

4


5


EL LLIBRE MÀGIC

Margaux, Aina, Abril, Guillem Fa molts i molts anys en un poble que es deia Missatge hi havia una torre. Per entrar en aquella torre havies de dir una contrasenya. Dintre de la torre hi havia un llibre màgic. El rei del poble deia que li donaria la mà de la seva filla a qui aconseguís pujar a dalt de la torre. Hi va haver un cavaller que es deia Oriol. Va intentar entrar a la torre i a l'hora de dir la contrasenya va dir: – Vull entrar! La porta de la torre es va obrir. Llavors va veure un drac que va fer : – Grrrrr! I va treure foc pels queixals. L'Oriol es pensava que es cremaria la torre i va agafar una ampolla d'aigua i la va llençar. Quan es va apagar el drac va anar cap a l'Oriol i digué: – Jo no volia espantar-te. Només em defensava. – Ah! Però tu ets bo o dolent? – Bo - va respondre el drac. – Doncs, em pots acompanyar a buscar el llibre?- li va preguntar l'Oriol. – Sí. Anem! El drac va acompanyar l'Oriol fins al llibre màgic i en acostar-s'hi el llibre va començar a brillar i van sentir una veu que deia... – Has de dir la paraula màgica... – Missatge!- digué. I de sobte van aparèixer unes escales i l'Oriol va arribar dalt de la torre. I finalment es va casar amb la filla del rei.

6


7


ELS 4 COTXES

Arnau, Abril, Guillem, Sondouss Fa molts i molts anys a Girona hi havia quatre cotxes: un Ferrari, un Porsche, un Lamborgini i un Masserati que van anar a Itàlia a fer una cursa. La cursa durava tot el dia i havien d'arribar a Roma. Van començar a les vuit del matí. Els cotxes van arrancar amb molta potència. El Porsche a mig matí es va parar i no va poder tornar a la cursa. El Lamborgini es va equivocar de camí. El Ferrari que conduïa l'Arnau i el Masserati que conduïa en Ferran van quedar empatats i es van enfadar perquè tots dos deien que havien guanyat. Però l'Arnau va dir que els dos havien guanyat. Tots dos van tenir el premi i els dos es van fer amics per sempre més.

8


9


LA CAPUTXETA BLAVA Clàudia, Carla, Nerea. Fiona

Hi havia una vegada una nena que li deien la Caputxeta Blava i tenia una àvia que vivia a la platja. La Caputxeta havia anat a passar el cap de setmana a casa de l'àvia. La Caputxeta li va portar un ram de flors. Ella no ho sabia però l'àvia no era l'àvia sinó que era un llop. Un dia a la platja el llop es va treure la disfressa d'àvia i la Caputxeta ho va descobrir i va cridar ben fort:. – Ajudeu-me! Després de cridar va recordar que era molt bona lluitadora de karate. Li va fer PIM PAM PUM! i el llop es va morir.

10


LA GIRAFA AMB CINC AMICS Sondouss, Joaquim, Martina, Clàudia Hi havia una vegada una girafa que es deia Ila. L'Ila tenia cinc amics. Una vegada la girafa va perdre un amic perquè es van enfadar. L'Ila estava trista perquè havia perdut el seu amic Uli. S'havien enfadat perquè l'Ila no havia volgut ajudar en Mill a fer el vestit del Barça per carnestoltes. En lloc d'ajudar al seu amic, l'Ila havia preferit anar a veure el bàsquet amb els seus pares. L'Uli estava preocupat perquè en Mill no pogués anar a la festa de carnestoltes. Però l'Uli i en Mill no sabien que el partit de bàsquet començava a les 4:10 i el carnestoltes començava a les 7:11. Jugava el Madrid contra el Barça i després del partit li van donar a l'Ila una samarreta gratis i l'Ila va donar la seva samarreta a en Mill. Van tornar a ser amics per sempre però es poden enfadar un altre dia... 11


EL DRAC

Marc, Clàudia, Margaux, Aina Hi havia una vegada un drac que sempre robava cases. Un dia va robar una moto màgica. La moto tenia cinquanta anys i tenia el poder d'anar anys endavant i enrere en el temps. Un dia va agafar la moto i se'n va anar cinc-cents anys enrere a veure com devien ser els seus avantpassats. Quan els va veure li van fer molta gràcia i va decidir quedar-se a viure una temporada amb ells a veure si es vivia millor o pitjor que al seu temps. El drac va arribar molt content i feliç però al cap d'un temps es va adonar que enyorava els seus amics i volia tornar a casa.

El problema va ser que era un drac lladregot. L'única solució era anar a veure el bruixot de dracs. El bruixot que era molt savi li va dir: – Penedeix-te del que has fet, només així podràs tornar. El drac no només va aprendre que no havia d'abandonar els seus amics sinó que no es pot robar. 12


ELS TRES AMICS

Pau, Guillem, Samuel, Arnau Hi havia una vegada un guepard de nom Llamp. Tenia dos amics: un era un drac de foc que es deia Infernó i l'altre un cocodril que es deia Dents afilades. Vivien a l'Àfrica i tothom els coneixia com el Trio Calavera. Un dia van anar a un gran cementiri d'animals i van veure que un esquelet portava un penjoll. Com que en Dents Afilades era molt valent va agafar el penjoll i va sortir un Star Dragon. Els tres amics volien jugar amb ell però no s'entenien perquè ell parlava un altre idioma. Va anar a buscar una tribu que parlés aquell idioma i el seu. Van trobar al cap de la tribu i els va ajudar perquè així es poguessin entendre bé i comunicar-se.

13


14


LA PRINCESA VA PODER TRIAR Rocío, Samuel, Aina, Aniol

Hi havia una vegada una princesa que vivia amb el seu pare en un castell. El seu pare la volia casar amb un príncep d'un país molt llunyà. La princesa no estava enamorada perquè mai no havia vist el príncep i havia decidit escapar-se del seu castell cap al bosc. Tenia molta por. Es va trobar uns animals molt afectuosos que la van ajudar. El pare de la princesa estava molt preocupat perquè la seva filla se n'havia anat. El rei digué als súbdits que anessin a buscar la princesa. I els súbdits ho van fer i la van trobar. Va estar tan content que no la va obligar a casar-se amb qui ell volia... La princesa va poder triar.

15


ELS BOLETS MÀGICS

Paula, Rocío, Carla, Margaux Hi havia una vegada una nena que vivia als afores d'un poble. Un matí la nena va agafar un cistell i se'n va anar cap al bosc a collir bolets. En va collir molts, però al final en va trobar uns de molt especials: eren vermells amb taques grogues i, segons la llegenda, aquells bolets eren màgics. La nena vivia en una masia molt gran amb els seus pares i els seus avis paterns. Quan va arribar a la masia amb els bolets màgics els pares i els avis es van estranyar. Mai havien vist cap bolet semblant a aquells. A la nena no li agradava gaire l'ambient del camp perquè no hi havia nenes de la seva edat. Ella des de petita desitjava viure a la ciutat. Va arribar la nit i la nena tenia gana. Li va demanar a la seva mare si li podia preparar els bolets a la planxa. La mare va cuinar els bolets i de cop i volta van aparèixer uns follets i li van dir: – Demana un desig. I la nena va demanar viure a la ciutat. I PATAPOM! A la ciutat va aparèixer. I era una vegada un gos i un gat i aquest conte s'ha acabat.

16


17


LES AVENTURES DE LA MARIONA Martina, Margaux, Blanca, Marc

L'estiu passat vaig conèixer una nena que es deia Mariona. Ens vam fer molt amigues. La Mariona vivia amb el seu pare a Gardènia i estava molt trista perquè un dia es va trobar una fada al bosc, que se l'estimava molt, i el seu pare li havia prohibit que es tornessin a veure. I no sabia per quin motiu. Va passar un mes. La Mariona estava tranquil·la a casa i de sobte es va sentir un crit que venia del bosc. La Mariona es va arrencar a córrer cap al bosc per veure què hi passava. Quan la Mariona va endinsar-se al bosc va arribar a un llac molt gran. Els crits sortien de dintre del llac. La fada intentava moure les ales per no ofegar-se. El pare la seguia enfadat. La cridava: – Torna aquí! Ja saps que no vull que vinguis al bosc per veure la fada! La Mariona no va fer cas del pare i es va tirar al llac. La Mariona va salvar la fada i el seu pare li va dir que se la podia quedar. Des d'aquell dia van viure feliços i ja no van tenir més problemes.

18


19


UN VIATGE PLE D'AVENTURES Marta, Lau, Joaquim, Pau Era l'estiu del 2015. Una família va anar de viatge amb el seu cotxe. La mare es deia Laia. Era rossa, alta i ni molt prima ni molt grassa. El pare es deia Pep. Portava ulleres i tenia la mateixa alçada que la Laia. Era entrenador d'un equip de futbol professional. El fill gran era en Raul. Tenia catorze anys i era molt bon estudiant. De gran volia ser professor de matemàtiques. La Maria era la filla petita i tenia set anys. Li agradava molt ballar. Estaven viatjant per França i volien arribar a París. Pel camí els va sorprendre una tempesta molt forta amb llamps i trons i es van perdre. A partir d'aquest moment va començar el misteri.

20


Van voltar i voltar durant una estona enmig de la tempesta. De sobte es van trobar dins un bosc misteriós. Era dens i molt fosc. De mica en mica s'aixecava una boira tenebrosa. No sabien què fer. Estaven espantats i cansats i tenien ganes de tornar a casa i deixar el viatge per una altra ocasió. – Mireu!- exclamà la Maria.- Una llumeta!. – És veritat, papa- digué en Raül. – Teniu raó, Pep. Anem-hi!- digué la mare- Som-hi! Com més s'acostaven a la llumeta més lluny semblava. De sobte els assaltà un ser estrafolari: un horlastolio. Quin ensurt!. Ara sí que en Pep pitjà fort l'accelerador com mai ho havia fet abans. Finalment van arribar a la llumeta. Era una llumeta molt estranya. Es mantenia enlaire en una petita clariana del bosc. Van decidir acostar-s'hi sense baixar del cotxe. Quan ja gairebé la tenien a sobre... Pum! I en un tres i no res es van trobar dins d'un túnel ple de llumetes de colors. Ara verd, ara blau, ara vermell. Una llumeta darrera l'altra. Al final del túnel hi havia una gran sala amb un tresor que feia una llum molt forta. A dins de la sala van trobar un mirall gegant màgic ple de diamants... Van posar el tresor darrera el cotxe i van tornar a casa. Van compartir el tresor amb la gent pobre del poble. I van viure feliços.

21


LLAMP NEGRE, POTA DE CABRA Guillem, Aniol, Carlos, Samuel

Hi havia una vegada un poble que es deia Llamp Negre. Aquest poble tenia una maledicció i si algú deia “Llamp Negre, pota de cabra” li queia una maledicció al poble. Cada vegada que algú deia la maledicció, un llamp negre i resplandent socarrimava alguna persona o animal o arbre. Cada vegada quedava menys gent i animals i el bosc estava tot cremat. Un dia es varen adonar que era culpa de la maledicció d'una bruixa que vivia al poble del costat i varen decidir buscar una solució. L'alcalde es va reunir amb els veïns per decidir què fer. L'alcalde va anar amb els veïns a parlar amb la bruixa. La bruixa els va dir que no tenia amics i que ningú la convidava a les festes dels pobles i a menjar pastís. Els veïns la varen convidar a les festes del poble i a menjar pastís. I la bruixa va estar tan contenta que va fer desaparèixer la maledicció.

22


23


LA CASA ENCANTADA Samuel, Fiona, Aniol, Abril

Fa més de trenta anys a Girona al carrer de la Rutlla, en una casa molt vella, hi vivia la família Mendoza. La casa estava encantada! Una nit d'hivern, els quatre de la família Mendoza dormien. De sobte des del menjador es va sentir: TOC, TOC, TOC!. El pare es va aixecar i va veure que ningú estava picant. Se'n va tornar al llit i va pensar: Que estrany! De sobte va tornar a sentir: TOC, TOC, TOC, TOC! Va anar a l'entrada, va obrir la porta i va veure un vampir!. La mare es va aixecar i va anar cap al pare. Quan la mare va veure el vampir es va desmaiar i el pare la va agafar. El vampir els va posar dins d'un sac i els va tancar dins d'un armari i se'n va anar. L'endemà al matí els dos nens es van despertar i van anar a l'habitació dels pares, van veure que els pares no hi eren i es van espantar. El més gran de tots va trucar als seus avis que hi van anar de seguida a ajudar-los. Quan ja anaven a trucar a la policia varen sentir una veueta que deia: Ajudeu-me!. Era la seva mare i de seguida els van treure del sac. Després van posar una rastrellera d'alls a la porta i el vampir no es va acostar mai més.

24


25


LA MARIA I ELS ANIMALS Abril, Lautaro, Paula, Carlos

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Vivia en una masia amb els seus pares i els seus avis en un poble d'Itàlia envoltada d'animals, cavalls, porcs... Un dia la Maria a l'escola va treure un excel·lent d'allò que menys li agradava i els seus pares li van fer una sorpresa. La gran sorpresa per treure un excel·lent va ser la granja. Li va encantar perquè tenia molts animals però els seus pares no la deixaven portar els animals a casa. Sempre havien d'estar a la granja i li van dir que si en portava algun a casa li traurien la granja. La Maria va fer una llista i s'imaginava que cada dia podia portar un animal a casa: els dilluns un cavall, els dimarts un porc, els dimecres un poni, els dijous un conill, els divendres un gat, el dissabte un gos i el diumenge un gall. Fins que un dia els seus pares i els seus avis li van dir que havien pensat que si ella cuidava bé els animals es podria quedar tots els que volgués. I així van ser feliços per sempre més.

26


27


28


L'AVENTURA D'EN PEP I EN JOAN Fiona, Sondouss, Marta, Lau

Fa molts i molts anys en un país molt llunyà hi havia un petit poblet sota la gran Vall de les Papallones, on hi vivien uns follets. Dos d'aquells follets es deien Pep i Joan i sempre estaven molt contents. Però un dia va passar una desgràcia: se'ls va acabar l'aigua que passava pel riu. El capità dels follets estava molt preocupat i no sabia què fer. Va encarregar a en Pep i en Joan que busquessin rius. Tot caminant van trobar un riu amb aigua molt neta. Hi havia un senyor al costat del riu i li van dir: – Que podem agafar aigua? – I tant! Però com ho fareu per dur-la a la Vall de les Papallones? – Ja ho sé!- va dir en Joan – Demanarem ajuda a les papallones que van dir que ens ajudarien. En Pep va construir uns dipòsits petits que poguessin portar les papallones. Les papallones volaven amunt i avall carregades amb els dipòsits recollint aigua i portant-la al riu del poble dels follets. Hi havia tantes papallones que volien ajudar que en poc temps tothom va tornar a tenir aigua.

29


LA FESTA DEL REI

Lautaro, Nerea, Pau, Marta

Hi havia una vegada un planeta anomenat Monstrulàndia on vivien uns monstres que es deien Invizimals. El planeta era multicolor i hi havia monstres de tot tipus. El planeta es preparava per un dia molt especial. S'estaven preparant per a l'arribada del seu rei. Deu invizimals preparaven els jocs artificials i un gegantesc pastís multicolor. Altres invizimals feien una pancarta que deia “Benvingut” . També estaven preparant una obra de teatre que es deia “La multicolor del futur” i van triar un bufó reial. Tot estava preparat però quan va venir el rei invizimal va dir: – On és el meu gelat de maduixa i pistatxo amb extra de pepperoni? I com no en tenien el rei se'n va anar.

30


31


EL BOSC DELS MONSTRES Carlos, Paula, Arnau, Joaquim

Hi havia una vegada quatre monstres que es deien Shenlong, Axolotl, Star Dragon i Bongorilla. El seu hàbitat era l'aigua i durant el dia buscaven menjar i lluitaven. Un matí els quatre monstres marins van sortir a buscar menjar al seu bosc però quan hi van arribar van veure que no quedava menjar. I cada dia passava el mateix. Un dia van veure unes petjades estranyes i les van seguir fins que van trobar un monstre marí. El monstre s'estava menjant els fruits del seu bosc. Axolotl li va dir al monstre : – Com és que t'estàs menjant el nostre menjar? – És que he vingut a viure aquí perquè en el meu país els homes han tallat els arbres i no tinc menjar. Em puc quedar? Els monstres van acceptar però li van dir que si es volia quedar els hauria d'ajudar a plantar arbres.

I van intentar plantar arbres però no en sabien prou i van anar a buscar quatre monstres més del bosc que es deien Tamuki, Tusker, Audrey i Xiong Mao i així tots plegats van aconseguir plantar molts arbres.

32


LA PAPALLONA DESCOLORIDA Lau, Pau, Sondouss, Nerea

Hi havia una vegada una papallona molt maca. Tenia les ales de colors vius i alegres. Un dia va passar una cosa terrible. Plovia a bots i barrals i la pluja, al tocar les ales, es va emportar tots els seus colors. La papallona va preguntar al més savi de la Vall de les Papallones: – Saps algun lloc que em puguin tornar els colors de les ales? – Sí, has d'anar a la casa del pintor i ell et pintarà tots els colors que vulguis. I la papallona li va dir: – Si-us-plau, pinta'm aquest tros de color groc, aquest de color blau, aquest vermell i aquest taronja. I el pintor li va pintar les ales dels colors que ella volia. I la papallona se'n va tornar a casa ben feliç.

33


EL REI DELS CONTES Aina, Marc, Clàudia, Martina

Hi havia una vegada una nina que es deia Laia i vivia al món de la fantasia. Era molt amable amb les altres joguines. Tenia un amic que es deia Oriol i un dia van quedar per anar al bosc. La Laia i l'Oriol van arribar al bosc on van trobar un castell. Al castell hi vivia un rei que era molt simpàtic i li agradava molt explicar contes i acudits. L'Oriol i la Laia li van demanar al rei si els volia explicar un conte però el rei va dir que no. Era molt simpàtic però estava molt enfadat. La Laia i l'Oriol li van preguntar: – Què et passa? – No em trobo bé, no en tinc ganes- va dir el rei. Però de sobte el rei va mirar la cara dels nens i els va veure tan tristos que va decidir explicar-los un conte. Els nens el van seguir tot contents i tots tres van anar a berenar, a explicar-se contes i van riure molt.

34


35


EL GAT VOLADOR

Nerea, Martina, Fiona, Paula Hi havia una vegada un super gat que podia volar. Vivia a Romania. Un dia el gat que es deia Vini va decidir viatjar a Girona. Com que era molt lluny va agafar l'avió però com que no tenia bitllet va haver d'anar a sobre l'ala. Feia molt de vent i va perdre la capa. Ara en Vini ja no podia volar i tampoc no era un super gat. Quan es va girar va veure passar una gateta que es deia Sofi i es va enamorar. En Vini li va explicar la seva història i la gateta Sofi li va prometre ajudar-lo. La Sofi va dir: – Jo també vaig a Girona. Et podria acompanyar, no? – Sí, però.... – Però, què?- va preguntar la Sofi. – És que... aquest avió va a Barcelona. Com baixarem? No tinc la meva capa. – En farem una de nova- li va dir la Sofi. – Una capa normal no té màgia- va respondre en Vini. – Jo tinc màgia en un saquet. Ho podrem fer, no? – Sí, d'acord! I junts es van posar a fer la capa, li van posar una mica de màgia, van volar i així van arribar a Girona. De sobte a en Vini se li va posar la cara vermella com un pebrot i li va dir: – Sofi, et vols casar amb mi? – I tant que sí! I es van casar, van viure feliços i van menjar anissos.

36


37


ELS NENS QUE VOLIEN ANAR ALS ESTATS UNITS Blanca, Marta, Marc, Rocío

Hi havia una vegada tres germans que volien anar als Estats Units a fer un viatge. Eren dues nenes i un nen. La gran es deia Mireia, la mitjana es deia Júlia i el petit es deia Ramon. La seva mare no tenia diners i havien de pensar com trobar-los. Van decidir que es presentarien a un concurs de la televisió. Havien vist un dia un programa on els concursants havien de demostrar les seves habilitats. La Mireia era molt bona ballant. La Júlia sabia fer jocs malabars i en Ramon sabia dibuixar. Van enviar una carta i els varen acceptar. Havien d'anar a Madrid i els pagaven el viatge. Quan van arribar es van trobar amb que tots els concursants eren molt bons i cap dels germans va passar a la final. Finalment es van posar d'acord i en un concurs de ball van ballar plegats el Gangman Style. Van guanyar el premi de deu mil euros i van poder fer el viatge que volien.

38


39


FARIGO, EM DONES UNA POCIÓ? Joaquim, Blanca, Lau, Carla

Ara fa set anys un gos que es deia Messi va ser adoptat pel mag Farigo de Barcelona. En Messi estava molt content de viure amb el mag perquè en Farigo tenia un laboratori d'encanteris i així podia parlar i volar. Era un gos màgic i volar li servia per atrapar els dolents. Un dia va venir un lladre però en Messi estava vigilant i el va atrapar d'una mossegada al cul. En Messi li va dir: – Si tornes a venir et clavaré una altra mossegada al cul que et quedarà el cul com un tomàquet i et farà mal tres setmanes. I el lladre li va respondre: – Em fas bo? No m'agrada ser així, em pots ajudar? – Sí que puc. Anem al laboratori del Mag Farigo. – Em pots donar una poció màgica per aquest lladre que vol deixar de ser dolent. – Aquí la tens. Te l'has de beure d'un sol glop.- li va dir el Mag. – Moltes gràcies- va dir el lladre- Ara jo també podré ajudar a les altres persones.

40


41


Aniol, Arnau Hi havia una vegada un drac màgic que vivia a la vall de Sant Daniel i que ajudava a la gent. Es deia Eixerit i els nens quan sortien de l'escola l'anaven a veure per jugar amb ell. Un dia va haver d'anar a la terra dels dracs perquè la seva mare s'havia posat malalta. Va començar a caminar i caminar i es va fer fosc. Va arribar a un poble i es va quedar a dormir. L'endemà havia de passar per un pont però estava inundat i estava tan trist que no tenia ganes d'ajudar a ningú. Tots els del poble el van sentir i el van anar a ajudar i van construir un pont perquè pogués passar. Va poder passar pel pont i va poder arribar a la terra dels dracs.

Aquest conte no està acabat. Tampoc té títol ni dibuix. Us agradaria acabar-lo?

42


ET VOLS CASAR AMB MI? Fa uns dies, a prop de la costa de Hawai va passar una història ben curiosa i ben romàntica. Un capvespre una sirena i un dofí van aparèixer a prop d'una platja molt gran i molt tranquil·la. La sorra era fina, el mar estava quiet i les aigües eren ben transparents. Les petxines tenien forma de cor. La sirena es deia Mariona i el dofí era el seu gran amic i es deia Bru. Eren una mica xafarders i havien sentit a dir que aquella era la platja més maca del món. I era veritat. Mentre estaven xafardejant van veure que de lluny s'acostava una llanxa. La conduïa un ninja super guapo . Portava una cinta al cap, unes ulleres de sol i un banyador amb ninges dibuixats. Tenia uns músculs impressionants i feia cara de simpàtic. Es deia Roc. Quan la Mariona i en Bru van veure la llanxa que s'acostava es van amagar darrera una roca per veure qui la conduïa. I si es podia confiar en ell. En Roc va parar la llanxa just al costat de la roca. Va agafar el salabret i se'n va anar a buscar crancs. Va anar a darrera la roca, va posar el salabret a l'aigua i se li va quedar enganxat a algun lloc. Va notar que era una cosa molt gran, es va espantar i va caure a l'aigua. Va fer un crit: – Aaaaahhhhhh!- i va pujar corrents a la roca. – Deixa-la!-va cridar en Bru. En Roc es va quedar parat. Qui estava parlant? 43


– Deixa-la anar, que li fas mal!- va tornar a dir en Bru. En Roc va estirar el salabret amb les dues mans, ben fort, i va sortir la sirena. Quan la Mariona va veure en Roc va cridar: – Aaaaaaaaaaahhhh! – Aaaaaaaaaaaahhhhhhh!- va cridar en Roc.

En Roc va mirar què era allò que cridava: era una SIRENA! Tenia el cabell llarg, ros i molt suau. Els seus ulls eren blaus com el cel, preciosos. Portava una flor rosa darrera l'orella. Tenia una cua llarga de colorins i dues petxines que li tapaven els pits. Era super guapa, era la noia més maca que en Roc havia vist mai. En Roc es va posar vermell com un tomàquet quan la va veure. – – – – –

– – –

Perdona, no t'havia vist.- va dir en Roc Cap problema, no passa res, segur que no volies fer-ho. I a sobre és amable -va pensar en Roc. Com et dius? Quants anys tens? D'on vens? Què hi fas aquí? Et vols casar amb mi?- va preguntar la Mariona. No em facis tantes preguntes alhora que m'atabales- va respondre en Roc tot sorprès – Ni ens coneixem . M'has preguntat si em volia casar amb tu? Sí. Per què? Perquè vaig somiar un dia que un noi ben plantat m'enganxaria la cua amb UN salabret i em casaria amb ell. I tu ets ben plantat i m'has enganxat amb el salabret.- va explicar la Mariona molt entusiasmada.

– En Roc es va quedar bocabadat i sense paraules. – No dius res? - va preguntar la Mariona. 44


– Millor que ens coneguem una mica abans de casar-nos, no et sembla? A més tenim dos problemes: primer, tu ets una sirena i jo un ninja; i segon, jo no sé nedar- va respondre en Roc. – Jo te n'ensenyaré- li va dir la Mariona. – Tinc por d'ofegar-me!- va dir en Roc. – No pateixis. Tinc la solució!. - va dir la Mariona.- Ara torno. I la Mariona se'n va anar a sota el mar a buscar el que necessitava. No va trigar ni un minut i li va donar el que necessitava: un vestit de submarinista i uns manguitos. – En Bru, el dofí, t'ajudarà i quan sàpigues nedar ens casarem. En Roc va aprendre a nedar i es van poder casar.

45

Quins contes tan bonics!  
Quins contes tan bonics!  

Contes escrits i il·lustrats pels nens i nenes de Cicle Inicial

Advertisement